/
RSS Feed
El Festival Ítaca inicia el recorregut pels pobles empordanesos amb cinc concerts de proximitat
Mentre els grans escenaris del Festival Ítaca tornaran a concentrar milers de persones a la platja Gran de l’Estartit durant la revetlla de Sant Joan, el festival manté també la seva aposta pels concerts de proximitat amb una nova edició d’Ítaca Pobles, el recorregut musical que va donar origen al projecte cultural.
La proposta arribarà aquest any a cinc municipis de l’Empordà amb concerts en espais patrimonials i places petites, amb l’objectiu de mantenir una relació directa entre artistes, públic i territori. La programació combina noms consolidats de l’escena catalana amb projectes emergents i recupera l’esperit itinerant que ha caracteritzat el festival des dels seus inicis.
La primera parada serà el 23 de maig a Pals, una de les principals novetats d’aquesta edició. El pati de Ca la Pruna acollirà l’actuació de Joan Miquel Oliver, fundador del grup mallorquí Antònia Font i una de les figures més destacades de la música catalana contemporània. El músic presentarà el seu nou treball, Roïssos, en un concert que servirà també per estrenar aquest nou espai dins el recorregut del festival.
Una setmana més tard, el 29 de maig, el festival arribarà a la plaça Garbina d’Ullastret amb Mazoni. El cantant bisbalenc hi presentarà el disc Banderes per daltònics, que marca el seu retorn als escenaris després dels darrers projectes musicals. L’escenari repetirà així el format de proximitat que l’any passat ja va funcionar amb el concert de Quimi Portet.
El recorregut continuarà el 6 de juny a Gualta amb el duet Alosa, format per Giulietta Vidal i Irene Romo. La plaça de l’Església acollirà la presentació d’El primer cant del matí, un treball que combina música tradicional, poesia i noves sonoritats amb una proposta intimista.
Després de la celebració dels concerts multitudinaris de Sant Joan a l’Estartit, el festival tornarà simbòlicament als seus orígens. El 27 de juny, Anna Andreu actuarà a la plaça Catalunya de la Pera, l’espai on va néixer el desaparegut JazzPera, considerat l’embrió del Festival Ítaca. La cantant actuarà acompanyada de Marina Arrufat en una vetllada marcada per les melodies delicades i la proximitat amb el públic.
La cloenda d’Ítaca Pobles arribarà el 5 de juliol a la platja del Port Bo de Calella de Palafrugell amb Els Amics de les Arts. El grup barceloní celebrarà vint anys de trajectòria en un dels espais més emblemàtics de la Costa Brava. El concert recuperarà, a més, l’actuació prevista l’any passat, que es va haver de suspendre a causa de la pluja.
Paral·lelament, el festival celebrarà entre el 19 i el 23 de juny la gran cita de l’Ítaca Sant Joan a la platja Gran de l’Estartit. El cartell inclourà artistes com Love of Lesbian, La Maravillosa Orquestra del Alcohol, Thirty One Fam, Sidonie, Cupido, Barry B, La Ludwig Band i Carlos Ares. Enguany, el festival també incorporarà Ítaca Plaça, un nou escenari gratuït situat a la plaça de l’Església de l’Estartit, amb concerts sorpresa, vermuts i activitats populars.
L’Aplec de Pedralta reuneix centenars de persones en la celebració de la seva 65a edició
Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro van celebrar aquest diumenge el 65è Aplec de Pedralta, una de les trobades populars més tradicionals de l’entorn compartit entre els dos municipis.
La jornada es va desenvolupar als peus de la coneguda roca basculant de Pedralta, espai emblemàtic que dona nom a la celebració i que cada any acull activitats populars i familiars.
Durant el matí es van fer dos dels actes més tradicionals de l’aplec: el concurs d’allioli i el concurs de rams i conjunts de flors boscanes, organitzats paral·lelament.
Cap al migdia es va fer el lliurament de premis dels concursos i posteriorment es va oferir un vermut popular als assistents.
La programació va continuar a la tarda amb activitats infantils, jocs de camp, una xocolatada popular i actuacions de cançó de taverna.
El bon temps va afavorir una elevada participació durant tota la jornada, amb una gran afluència de persones que es van acostar fins a l’espai natural de Pedralta per participar en la celebració.
L’aplec està organitzat per l’Associació de Festes Ganxones amb la col·laboració dels ajuntaments de Sant Feliu de Guíxols i Santa Cristina d’Aro.
2025: Cent anys de l’Escola Torres Jonama
/
RSS Feed
El juny de 2025, l’Escola Torres Jonama de Palafrugell va celebrar cent anys d’història. L’aniversari recordava la inauguració de l’edifici, l’any 1925, i el paper que va tenir en la consolidació de l’escola pública al municipi. Durant un segle, el centre ha format part de la vida educativa de Palafrugell i ha passat per diverses generacions d’alumnes, mestres i famílies.
La commemoració arribava en un any especialment significatiu per al centre. L’Ajuntament de Palafrugell va concedir a l’escola el Diploma al Mèrit Ciutadà, com a reconeixement a la seva trajectòria educativa i al seu arrelament al municipi. Els actes del centenari es van concentrar entre el 9 i el 15 de juny, amb activitats pensades per a la comunitat educativa i per a totes les persones que havien tingut relació amb l’escola.
L’origen de l’edifici es remunta a una necessitat objectiva. Abans de 1925, l’escola pública de Palafrugell no tenia un local propi. Havia d’utilitzar espais llogats, sovint amb condicions precàries. La construcció del grup escolar va resoldre aquest problema i va donar a l’ensenyament públic un edifici pensat específicament per fer classe.
La figura clau va ser Josep Torres Jonama. Nascut a Palafrugell l’any 1857, va emigrar a Amèrica i va fer fortuna en el món del suro, primer a Nova York i després a Europa. Amb els anys, va destinar part dels seus recursos a iniciatives de beneficència i cultura. A Palafrugell, la seva aportació més visible va ser la construcció de les escoles que acabarien portant el seu nom.
Torres Jonama va pagar l’edifici, amb un cost de 300.000 pessetes. L’Ajuntament hi va afegir 50.000 pessetes per fer una zona enjardinada. Un cop acabades les obres, el benefactor va donar les escoles al municipi. La inauguració va tenir lloc el 4 de juny de 1925, amb la presència del rei Alfons XIII.
El projecte tenia una concepció moderna per a l’època. Torres Jonama va portar la idea de les noves escoles d’Amèrica, amb un model que imitava construccions escolars que s’estaven fent als Estats Units. El constructor va ser Josep Bries. El conjunt estava format per tres edificis d’una planta, amb grans finestrals i molta llum a les aules. L’objectiu era disposar d’espais amplis, ventilats i adequats per a l’activitat educativa.
El centenari del 2025 va voler recollir aquesta memòria. El programa portava per lema Som centenaris! i incloïa activitats molt diverses. Hi va haver la cantata 400 milions de segons al Teatre Municipal, una tertúlia amb el títol Cent anys d’històries, una nit musical al pati de l’escola, un acte institucional, la presentació del documental del centenari, l’actuació de la coral del centre, el mural commemoratiu i el descobriment d’una placa.
També es van fer portes obertes, un sopar de retrobament, activitats de màgia i un matí esportiu. El programa va ser organitzat per l’Escola Torres Jonama i l’Associació de Famílies d’Alumnes, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palafrugell, el Centre Fraternal, el Departament d’Educació, la Diputació de Girona i Vins i Licors Grau.
La celebració tenia una dimensió educativa, però també ciutadana. L’escola havia estat, durant cent anys, un espai de relació entre infants, mestres i famílies. Les activitats del centenari van servir per retrobar antigues promocions, recuperar records i explicar la història del centre a les noves generacions.
Bibliografia i fonts
Comunicació Palafrugell. L’Escola Torres i Jonama i l’Institut FP Baix Empordà celebren 100 i 50 anys respectivament, 3 de juny de 2025.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/educacio/6699-l-escola-torres-i-jonama-i-l-institut-fp-baix-emporda-celebren-100-i-50-anys-respectivament
Agenda Palafrugell Cultura. Centenari Escola Torres Jonama, juny de 2025.
URL: https://cultura.palafrugell.cat/ca/programacio/c/5482-centenari-escola-torres-jonama.html
Escola Torres Jonama. Som centenaris! Programa d’activitats, 3 de juny de 2025.
URL: https://agora.xtec.cat/ceiptorresjonama-palafrugell/general/som-centenaris-programa-dactivitats/
2024: Xavier Pla publica Un cor furtiu, la gran biografia de Josep Pla
Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.
El març de 2024 es va publicar Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, de Xavier Pla. L’obra, editada per Destino, arribava a les llibreries amb 1.536 pàgines i es presentava com una de les biografies més extenses i documentades dedicades a l’escriptor palafrugellenc. A Palafrugell, el llibre tenia un interès especial: tornava a situar Josep Pla al centre del debat literari des del municipi que conserva una part essencial del seu llegat.
El volum era el resultat d’una investigació llarga, amb més de deu anys de feina, i abordava la vida de Josep Pla a partir de documentació, testimonis i episodis personals, polítics i literaris.
El mateix dia de la publicació, Palafrugell va acollir una de les primeres presentacions. L’acte es va fer a la Fundació Josep Pla, l’espai que custodia i difon el llegat de l’autor d’El quadern gris.
Xavier Pla és professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona i fa anys que estudia l’obra de Josep Pla. Amb Un cor furtiu, va plantejar una biografia de gran abast, centrada en la vida completa de l’escriptor, però també en les zones menys resoltes del seu recorregut. Els mitjans la van presentar com una biografia monumental basada en milers de documents inèdits, que situava el llibre en el punt de trobada entre vida privada, ambició literària i contradiccions polítiques.
La biografia també aportava novetats documentals. Xavier Pla va treballar amb milers de documents personals, molts dels quals eren inèdits o poc coneguts. Aquest material permetia revisar episodis de la vida privada, política i literària de Josep Pla amb més precisió. Les informacions publicades amb motiu de la sortida del llibre destacaven que l’obra donava més pes a les dones que van formar part de la seva vida, reforçava la tesi sobre la seva activitat d’espionatge durant la Guerra Civil i contrastava el personatge que Pla havia construït als seus textos amb la documentació conservada.
La recepció cultural va ser àmplia. La Vanguardia, en una crítica de Jordi Amat, va llegir el llibre com una obra de consulta sobre una figura central de la literatura catalana del segle XX. El text destacava que la biografia abordava un Pla complex, marcat per la seva dedicació a l’escriptura, per la construcció d’un personatge públic i per les tensions de la seva trajectòria vital i política.
Les novetats també afectaven la lectura de la guerra i la postguerra. La biografia incorporava documents i testimonis que ajudaven a explicar els anys 1936-1939, l’entrada de Pla a Barcelona amb les tropes franquistes, la seva relació amb Destino i la seva posició davant els escriptors catalans a l’exili. Aquestes aportacions expliquen que el llibre fos rebut com una obra de referència sobre Josep Pla i sobre una part complexa de la cultura catalana del segle XX.
La publicació d’Un cor furtiu va arribar més de quaranta anys després de la mort de Josep Pla, el 1981. En aquest temps, l’escriptor havia continuat present en estudis, reedicions, debats i lectures públiques. El 2024, la biografia de Xavier Pla va posar damunt la taula una nova síntesi, extensa i documentada, sobre una figura que continua generant interès i discussió.
Un cor furtiu va convertir Josep Pla en un dels noms literaris destacats del 2024 i va tornar a connectar la seva vida amb els espais de Palafrugell que encara avui l’expliquen.
Bibliografia i fonts
Grup 62 / Destino. Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, fitxa editorial, 20 de març de 2024.
URL: https://www.grup62.cat/llibre-un-cor-furtiu/391738
VilaWeb. Joan Safont Plumed. Xavier Pla: “Pla és un vencedor vençut: guanya la guerra, però com a escriptor català la perd”, 20 de març de 2024.
URL: https://www.vilaweb.cat/noticies/xavier-pla-josep-pla-volia-ser-el-millor-escriptor-de-la-literatura-catalana/
La Vanguardia. Jordi Amat. Josep Pla: tota la vida, 30 de març de 2024.
URL: https://www.lavanguardia.com/encatala/20240330/9582912/josep-pla-cor-furtiu.html
La Vanguardia. Jordi Amat. Josep Pla: toda la vida, 30 de març de 2024.
URL: https://www.lavanguardia.com/cultura/culturas/20240330/9582891/josep-pla-cor-furtiu.html
La Veu dels Llibres. Un cor furtiu. Vida de Josep Pla, de Xavier Pla, 20 d’abril de 2024.
URL: https://www.diarilaveu.cat/laveudelsllibres/biografia/un-cor-furtiu-vida-de-josep-pla-de-xavier-pla-7805/
Ràdio Palafrugell. Xavier Pla presenta la biografia de Josep Pla “Un cor furtiu” a Calella, 14 d’agost de 2024.
URL: https://radiopalafrugell.cat/xavier-pla-presenta-la-biografia-de-josep-pla-un-cor-furtiu-a-calella-la-presentarem-en-un-dels-espais-mes-importants-de-pla/
Ràdio Palafrugell. Xavier Pla presenta la biografia de Josep Pla “Un cor furtiu” a Calella, entrevista, 13 d’agost de 2024.
URL: https://podcasts.radiopalafrugell.cat/@Entrevistes/episodis/xavier-pla-presenta-la-biografia-de-josep-pla-un-cor-furtiu-a-calella-bpvct
2023: Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera
Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.
El març de 2023, Calella de Palafrugell va rebre el distintiu de Vila Marinera, atorgat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de Turisme. El reconeixement incorporava el nucli dins la marca Barris i Viles Marineres, que agrupa municipis i barris del litoral català amb una identitat vinculada a la cultura del mar.
El distintiu reconeixia el caràcter històric, cultural, paisatgístic i gastronòmic de Calella. També valorava la promoció d’esdeveniments relacionats amb la relació entre les persones i el mar. Amb aquesta incorporació, Calella se sumava a la xarxa de viles i barris mariners certificats per l’Agència Catalana de Turisme.
La seva façana marítima, les cases blanques, les cales, les platges i els carrerons formen part de la imatge més identificada del poble. El reconeixement de Vila Marinera posava l’accent en aquest conjunt d’elements i en la continuïtat d’una cultura local lligada al mar.
La marca Barris i Viles Marineres forma part de les iniciatives de promoció turística de l’Agència Catalana de Turisme. El seu objectiu és identificar destinacions del litoral català que conserven patrimoni marítim, tradicions vinculades a la pesca, gastronomia marinera, paisatge costaner i activitats relacionades amb el mar.
En el cas de Calella, la Generalitat destacava la seva personalitat com a antic poble de pescadors i la conservació de l’encant dels nuclis costaners de l’Empordà. També feia referència a les platges i cales rocoses, a les cases blanques de pescadors i als carrers estrets que caracteritzen el nucli.
Un dels elements citats en el reconeixement era la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. L’acte se celebra des de 1966 i és una de les cites culturals més conegudes del municipi. La cantada manté una relació directa amb la memòria marinera, les tavernes, el cant popular i la imatge pública de Calella.
El distintiu també tenia una dimensió turística. La incorporació a la marca Barris i Viles Marineres permetia situar Calella dins una xarxa de destinacions reconegudes per la seva vinculació amb el mar. Aquesta certificació s’afegia a altres elements de promoció del municipi, com el paisatge de la Costa Brava, la gastronomia, les platges i l’activitat cultural.
El reconeixement de 2023 va situar Calella de Palafrugell dins una categoria turística específica de la Generalitat. El distintiu identificava el nucli com una vila amb patrimoni i cultura marinera, i el vinculava a una xarxa catalana pensada per promoure el litoral des del punt de vista històric, gastronòmic, paisatgístic i cultural.
Bibliografia i fonts
Ràdio Capital. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera, 13 de març de 2023.
URL: https://test.radiocapital.cat/calella-de-palafrugell-distintiu-vila-marinera/
Comunicació Palafrugell. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera atorgat pel Departament d’Empresa i Treball, 13 de març de 2023.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/premsapalafrugell/turisme/6017-calella-de-palafrugell-rep-el-distintiu-de-vila-marinera-atorgat-pel-departament-d-empresa-i-treball
Ràdio Palafrugell. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera, 13 de març de 2023.
URL: https://radiopalafrugell.cat/calella-de-palafrugell-rep-el-distintiu-de-vila-marinera/
Revista del Baix Empordà. Calella de Palafrugell rep el distintiu de Vila Marinera atorgat pel Departament d’Empresa i Treball, 13 de març de 2023.
URL: https://revistabaixemporda.cat/calella-de-palafrugell-rep-el-distintiu-de-vila-marinera-atorgat-pel-departament-dempresa-i-treball/
