L’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha completat recentment la instal·lació d’un nou sistema de plaques fotovoltaiques a l’Arxiu Comarcal del Baix Empordà. La nova infraestructura té una potència de 35 kW i funciona en modalitat d’autoconsum instantani col·lectiu, un model que permet compartir l’energia generada entre diferents consums del mateix edifici. L’actuació ha tingut un cost de 41.797,02 euros, IVA inclòs, després d’un procés de licitació al qual es van presentar una quinzena d’empreses.
Aquest projecte forma part de l’estratègia del govern municipal per avançar en la transformació energètica dels equipaments públics. L’objectiu és incrementar l’autoproducció d’energia renovable, reduir la despesa energètica municipal i disminuir les emissions de CO₂.
Durant l’actual mandat, el consistori ha impulsat diverses instal·lacions fotovoltaiques en edificis municipals. Entre les actuacions ja executades hi ha les del dipòsit municipal d’aigua, les Escoles Velles, la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu i el Terracotta Museu.
En conjunt, les instal·lacions executades o en curs superen els 93 kW de potència combinada i representen una inversió aproximada de 150.000 euros. A més, en les properes setmanes també es preveu instal·lar plaques solars a la coberta del Pavelló Firal, coincidint amb la recta final de la reforma integral de l’equipament.
Segons dades municipals, la Residència Geriàtrica Municipal Zoilo Feliu genera anualment 38.722 kWh, mentre que el Terracotta Museu produeix 45.031 kWh gràcies als seus 71 panells solars. Pel que fa al nou sistema instal·lat a l’Arxiu Comarcal, es preveu una producció similar o superior.
L’alcalde de la Bisbal d’Empordà, Òscar Aparicio Pedrosa, ha destacat que la instal·lació de plaques solars als equipaments municipals permet reduir la despesa pública i disminuir l’impacte ambiental del municipi.
El proper 17 de maig a dos quarts de set de la tarda, el Teatre Municipal de Sant Feliu de Guíxols acollirà l’estrena de Cròniques Ganxones, una obra de creació pròpia impulsada per la companyia de teatre amateur CIA La Crida. La proposta neix amb la voluntat de retratar, amb humor i mirada crítica, el dia a dia de la ciutat i les situacions més reconeixibles per als ganxons i ganxones.
Durant una entrevista a CIA La Crida, la Lídia del Río, en Joan del Río, la Ivonne Turón i la Montse Escoda van explicar que el projecte va sorgir després que la companyia hagués d’aturar una producció anterior per problemes relacionats amb els drets d’autor. Davant d’aquesta situació, el grup va decidir apostar per una obra completament original, creada “des de Sant Feliu i per a la gent de Sant Feliu”.
La companyia assegura que Cròniques Ganxones inclourà personatges i escenes inspirades en experiències quotidianes del municipi, amb perfils diversos i situacions fàcilment identificables pel públic local que han tingut lloc durant el darrer any.
El procés creatiu de l’obra s’ha construït a partir d’improvisacions col·lectives. Segons van explicar les directores, la Lídia del Río i la Ivonne Turón, els assajos dels dimecres van servir per generar escenes, gags i situacions que finalment han acabat donant forma a l’espectacle. La companyia destaca que es tracta d’una creació compartida entre tots els membres del grup.
Actualment, CIA La Crida compta amb disset actors i actrius, a més de l’equip tècnic i de direcció. Els integrants remarquen especialment la diversitat del grup, format per persones de diferents edats i trajectòries que han trobat en el teatre un espai de trobada i cohesió.
Els membres de la companyia expliquen que l’associació va néixer amb l’objectiu d’apropar el teatre a la gent jove de Sant Feliu i crear un projecte cultural participatiu i accessible. Tot i això, també reivindiquen la barreja generacional com un dels valors principals del col·lectiu.
A pocs dies de l’estrena, el grup afronta els últims assajos amb nervis i il·lusió. Segons expliquen, l’obra és el resultat de moltes hores de feina, no només interpretativa, sinó també de preparació d’escenografia, attrezzo, música i efectes tècnics.
La companyia també ha avançat que vol continuar participant activament en la vida cultural del municipi amb noves propostes vinculades a festes i activitats populars. Tot i ser una entitat recent, CIA La Crida assegura que l’acollida del públic i la implicació dels membres els anima a continuar creixent.
Ja no queden entrades per veure Cròniques Ganxones. Part de la recaptació de l’espectacle es destinarà a Rodamon, una protectora d’animals del Baix Empordà.
Els ports de Roses i Palamós preveuen rebre aquesta temporada un total de 72 escales de creuer i prop de 70.000 passatgers, amb un impacte econòmic estimat de prop de 7 milions d’euros al conjunt del territori.
Segons les dades del sector, cada creuerista que desembarca en un port d’escala gasta de mitjana uns 90 euros durant la seva visita, als quals cal sumar la despesa vinculada als serveis portuaris dels vaixells.
En el cas de Roses, el port espera l’arribada de 7 creuers i uns 2.700 passatgers entre els mesos de maig i octubre. Una de les característiques destacades de la temporada és que totes les embarcacions previstes són de gamma alta, orientades a un turisme amb un poder adquisitiu elevat.
La majoria de les escales arribaran fora dels mesos centrals d’estiu. Aproximadament set de cada deu creuers faran parada en temporada baixa, un fet que, segons Ports de la Generalitat, ajudarà a desestacionalitzar l’activitat turística i reforçarà l’economia local.
La temporada al port rosinc s’ha iniciat aquest diumenge amb l’arribada del Seadream I, de la companyia Seadream Yacht Club, una naviliera que fa catorze anys que visita Roses i diferents punts de la Costa Brava.
El creuer ha arribat procedent de Barcelona amb una cinquantena de passatgers, majoritàriament nord-americans, i continuarà ruta cap al port francès de Seta.
Durant aquesta temporada, el port de Roses rebrà vaixells de sis companyies diferents, entre les quals hi ha Azamara, Crystal Cruises, Sea Cloud Cruises o Windstar Cruises. També destaca l’escala inaugural del creuer Azamara Onward.
La promoció conjunta dels ports de Roses i Palamós es fa a través de la marca Costa Brava Cruise Ports, creada per diverses institucions públiques i organismes turístics per impulsar el turisme de creuers a la Costa Brava.
Privat: Cada cop s’atenen més joves al Servei d’Homes del Baix Empordà, pioner en prevenir violències des de la igualtat
El Servei d’Homes del Consell Comarcal del Baix Empordà, un servei públic pioner orientat a treballar conductes i violències masclistes des de la igualtat, cada vegada atén més usuaris joves. Tot i aquesta tendència, el perfil majoritari continua sent el d’homes d’entre 36 i 50 anys, sovint en moments vitals marcats per la criança dels fills, separacions o la necessitat de replantejar les seves relacions de parella. «Són homes que diuen ‘no puc continuar vivint així’ i decideixen obrir-se i treballar-ho», ha explicat Ivan Garcia, educador social del Servei. Un dels usuaris és l’Albert, que hi va arribar després d’un procés penal. «T’ajuden a desbloquejar coses que sol no arribaries mai a entendre», ha assegurat.
El servei es va posar en marxa a principis del 2024 amb l’objectiu d’atendre i sensibilitzar homes en relació amb la violència masclista, alhora que promou la construcció d’una societat més igualitària i «corresponsable».
Actualment, combina dues línies de treball: una de terapèutica, centrada en processos personals profunds com traumes o patrons de conducta, i una altra de socioeducativa, enfocada a oferir eines per millorar les relacions i el benestar quotidià.
Segons l’educador social, Ivan Garcia, molts usuaris arriben amb una «intenció de canvi», després de reconèixer dificultats en l’àmbit emocional o de relació. «Són homes que diuen ‘no puc continuar vivint així’ i decideixen obrir-se i treballar-ho», ha explicat i, a més, cada cop hi ha més joves.
Els casos que atenen són diversos, però sovint giren al voltant de conflictes de parella, separacions, dificultats en la criança o malestars cronificats que, en alguns casos, «s’han intentat tapar amb consums», com ha detallat Garcia. També hi ha situacions vinculades a diferents graus de violència masclista, des de la verbal fins a la física. «Ens trobem homes que volen tenir relacions més sanes», ha resumit Garcia.
Cada vegada més joves
El perfil majoritari continua sent el d’homes d’uns 40 o 50 anys, una generació que, segons Garcia, «encara ens pesa molt no saber expressar-nos, tendim a callar i a construir barreres emocionals que ens acaben fent mal».
Malgrat això, cada vegada hi ha més joves que arriben al servei. «Durant l’adolescència és més difícil d’intervenir per la pressió de grup, però quan es treballa en etapes més primerenques els canvis són més ràpids i hi ha més garanties d’èxit», ha afegit Garcia, que destaca la importància de reforçar la prevenció entre adolescents i joves.
També s’hi detecten casos d’homes de prop dels 60 anys, a punt de jubilar-se, que decideixen demanar ajudar quan perceben que, si no canvien dinàmiques personals, poden fer malbé la relació amb la parella, els fills o els nets.
«Una oportunitat d’or»
Un dels joves que ha passat pel servei és l’Albert Ramírez. Després d’una joventut marcada per dificultats personals a casa i un procés penal, fa un any va decidir demanar ajuda al servei. «Vaig fer molt de treball sol, però buscava desesperadament suport», ha explicat a l’ACN. També ha afegit que l’atenció psicològica dels professionals del Consell Comarcal ajuda «a desbloquejar coses que sol no arribaries a entendre mai».
Ramírez ha explicat que era molt impulsiu i problemàtic. Una època de la seva vida va estar marcada pel consum de drogues i el malestar emocional, que va derivar en una depressió. «Estava al fons», ha relatat. Per ell, el servei ha estat «una oportunitat d’or» per reconstruir la seva vida. Després d’un any de procés, ha assegurat que ha canviat la seva manera de pensar i ha millorat de les emocions.
En aquest sentit, anima a «recolzar-se de persones professionals, que saben com reconduir la situació. No cal estar al mateix punt que jo per demanar ajuda. És un gran suport mental i social», ha afirmat.
Trencar l’estigma
Un dels principals reptes, segons la coordinadora del servei i psicòloga, Mercè Pereira, és trencar l’estigma. «Els homes sovint no se senten interpel·lats a demanar suport. Cal que entenguin que poden necessitar-lo i que no els ha de fer vergonya», ha subratllat. «En el cas de les dones això ja està més normalitzat, però en els homes encara costa».
El balanç dels dos primers anys de funcionament del servei és, segons Pereira, «molt positiu». «Van arribar molts més casos dels que havíem previst, sobretot relacionats amb la criança i la voluntat de fer-ho millor amb els fills».
La creació del servei respon a una reflexió col·lectiva a partir de les dades de violència masclista. «Vèiem que amb les xifres d’atenció a dones víctimes no baixaven», ha explicat. Davant d’aquesta realitat, professionals de diferents àmbits, com mossos, sanitat i serveis socials, van coincidir en la necessitat d’intervenir també amb els homes.
«Necessitàvem crear serveis per treballar les seves necessitats, perquè també tenen patiments i aspectes de la seva vida que no funcionen», ha conclòs Pereira. «Amb aquest servei els podem ajudar a tenir una vida millor».
