Un atles creat per la UPF permet descobrir què van votar els municipis en les eleccions celebrades durant la Segona República Espanyola

Oficina de Sant Feliu de Guíxols de la Direcció General del Transport de la Generalitat (del Fons Vicenç Gandol Jordà). Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
Oficina de Sant Feliu de Guíxols de la Direcció General del Transport de la Generalitat (del Fons Vicenç Gandol Jordà). Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha dissenyat l’Atles Electoral de la Segona República. Aquest projecte, – impulsat per un equip d’investigadors liderat pel professor de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodon, juntament amb l’investigador Pau Vall-Prat, i l’assistent de recerca de la UPF, Diego Martín-Álvarez- preveu recollir els resultats electorals en més de 9.000 municipis de l’Estat en les tres eleccions legislatives celebrades durant la Segona República Espanyola. Aquestes corresponen a l’abril del 1931, el novembre del 1933 i el febrer del 1936.

L’atles digital és interactiu, en accés obert i amb fitxers descarregables. De moment, el projecte compta amb les dades publicades de les eleccions de l’any 1936, però està previst que durant el mes de juny es presentin les dades del 1933 i, ja després de l’estiu, les del 1931.

El projecte, que s’ha desenvolupat en més de sis anys de recerca, incorpora un mapa interactiu on es poden consultar els resultats electorals municipi a municipi. L’eina permet comparar canvis polítics entre regions, coalicions i períodes. La voluntat de l’equip d’investigadors és crear i publicar altres materials complementaris.

Les eleccions del 1936 al Baix Empordà

Segons les dades de la versió beta de l’Atles Electoral de la Segona República al Baix Empordà gran part dels vots van anar cap a la Coalició d’Esquerres. Concretament dels 43 municipis dels quals estava formada la comarca en el moment de les eleccions generals, 27 municipis baixempordanesos van votar la Coalició d’Esquerres (formada per l’Acción Nacionalista Vasca, el Front Popular d’Esquerres, l’Esquerra Valenciana, el Front d’Esquerres de Catalunya, el Left-Wing Independent, Izquierda Republicana, el Partido Comunista de España, el Partido Galleguista, el Partido Republicano Federal, el Partido Sindicalista, el Partido Socializta Obrero Español i la Unión Republicana).

En canvi, en 16 municipis de la comarca va ser la Coalició de Dretes qui va endur-se la victòria. Aquesta coalició la formàven el Bloque Nacional, la Coalició de Dretes, la Confederación Española de Derechas Autónomas, la Comunión Tradicionalista, el Front Català d’Ordre, el Partido del Centro Democrático, el Partido Nacionalista Español, el Partido Republicano Conservador, el Partido Republicano Liberal Demócrata, el Partido Republicano Progresista, el Partido Republicano Radical i Renovación Española, entre altres.

La Coalició d’Esquerres va superar el 70% del suport en municipis com Sant Joan de Palamós (85,6%); Calonge (80%); Mont-ras (76,5%); Pals (76,2%); Vall-llòbrega (75,6%); Palamós (75%); Regencós (73,9%); Corçà (70,9%); Santa Cristina d’Aro (70,4%); i Sant Feliu de Guíxols (70,3%). En canvi, la Coalició de Dretes només va aconseguir superar el 70 % del suport a la comarca en municipis com Rupià (76,9%); Parlavà (72,5%); i Ultramort (70,8%).

Imatge destacada de la Oficina de Sant Feliu de Guíxols de la Direcció General del Transport de la Generalitat (del Fons Vicenç Gandol Jordà). Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Palamós reuneix més de 300 persones en una nova edició de la Diada de la Gent Gran

privat:-palamos-celebra-una-nova-edicio-de-la-diada-de-la-gent-gran,-l’homenatge-que-el-municipi-ofereix-cada-any-al-seu-collectiu-de-la-tercera-edat
Privat: Palamós celebra una nova edició de la Diada de la Gent Gran, l’homenatge que el municipi ofereix cada any al seu col·lectiu de la tercera edat

Palamós va celebrar aquest diumenge la vuitena edició de la Diada de la Gent Gran, la trobada anual que el municipi dedica al col·lectiu de la tercera edat.

La jornada, que es va dur a terme a la Nau dels 50 metres, va reunir 327 persones en un ambient festiu i de convivència. L’activitat està organitzada per l’Associació Municipal de la Gent Gran amb el suport de l’Ajuntament de Palamós.

L’acte va comptar amb la participació del president de l’entitat, Paco Magán, així com de l’alcaldessa de Palamós, Maria Puig, i de la regidora de Gent Gran, Yolanda Aguilar.

La celebració va incloure un dinar de germanor i un posterior ball, convertint la jornada en un espai de trobada i socialització per a les persones participants.

Durant la Diada també es va fer un homenatge especial als veïns i veïnes de Palamós que aquest any compleixen 80 anys. Les persones homenatjades van ser convidades al dinar i van rebre un obsequi commemoratiu com a record de la jornada.

La Diada de la Gent Gran s’ha consolidat com una de les activitats socials destacades del municipi vinculades a la gent gran i a la promoció de la convivència i la participació comunitària.

Palafrugell inicia la revisió tècnica dels Pressupostos Participatius amb més de 200 propostes ciutadanes

privat:-palafrugell-entra-en-la-fase-de-valoracio-tecnica-dels-pressupostos-participatius-2026-2027
Privat: Palafrugell entra en la fase de valoració tècnica dels Pressupostos Participatius 2026-2027

L’Ajuntament de Palafrugell ha iniciat la fase de revisió tècnica dels Pressupostos Participatius 2026-2027 després d’haver recollit 213 propostes presentades per la ciutadania, entitats i espais de participació municipal.

Aquesta etapa servirà per analitzar la viabilitat tècnica, jurídica i econòmica de les iniciatives i determinar quines podran passar a la votació final. El procés està coordinat per l’àrea de Govern Obert, que ha organitzat les propostes per àmbits temàtics per facilitar-ne l’estudi.

Els serveis municipals ja han iniciat les primeres reunions de treball amb els diferents departaments implicats. Les primeres sessions s’han fet amb les àrees de Territori i de Serveis a les Persones.

Durant aquesta fase, els tècnics municipals revisaran si les propostes són competència de l’Ajuntament, si compleixen la normativa vigent i si són viables des del punt de vista econòmic i tècnic. També es valorarà que responguin a l’interès general del municipi.

La revisió tècnica s’allargarà fins al 31 de juliol. Durant aquest període, l’Ajuntament també podrà fusionar propostes similars o contactar amb les persones que les han presentat per aclarir alguns aspectes i facilitar-ne la valoració.

Les iniciatives que superin aquesta etapa passaran a la fase final de votació ciutadana, prevista entre el 15 de setembre i el 15 d’octubre de 2026. Hi podran participar les persones empadronades a Palafrugell majors de setze anys.

Els projectes més votats s’incorporaran al pressupost municipal de l’any següent fins a esgotar la partida prevista. Els Pressupostos Participatius 2026-2027 compten amb una dotació total de 360.000 euros, dels quals prop de 300.000 euros es destinaran a inversions i uns 60.000 euros a serveis, programes i activitats.

Miquel Abras reivindica les seves arrels amb la nova cançó “El meu país és l’Empordà”

El músic bisbalenc Miquel Abras ha publicat la cançó “El meu país és l’Empordà”, un tema que reivindica el vincle emocional amb el territori i les arrels personals.

La nova peça neix, segons explica l’artista, d’un moment vital de retorn als orígens i de necessitat de reconnectar amb l’Empordà com a espai de vida, identitat i refugi personal.

La cançó descriu un territori marcat pels paisatges oberts, la tramuntana, la llum i el silenci, elements que Abras converteix en part central del relat emocional del tema. El músic presenta l’Empordà no només com un lloc geogràfic, sinó també com una manera de sentir i de viure.

Amb aquesta nova proposta, Miquel Abras aposta per una composició íntima i sincera, centrada en la connexió amb la terra i amb la memòria personal. El tema també transmet la idea d’arrelament i de retorn a allò essencial.

La producció musical manté un estil orgànic i proper, amb una sonoritat pensada per reforçar el missatge emocional de la lletra i el paisatge que descriu.

Segons destaca el mateix artista, “El meu país és l’Empordà” representa molt més que una cançó. La defineix com un retorn personal i una declaració vital vinculada al territori.

Imma Anguita: “Som un sector invisible i desconnectat del sistema”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Imma Anguita: “Som un sector invisible i desconnectat del sistema”
Loading
/

En una entrevista al Supermatí, la portaveu de la plataforma Som Infància a les comarques gironines, Imma Anguita, ha valorat la situació del sector d’educació de zero a tres anys i la mobilització de dijous a Girona per reclamar millores en aquest àmbit. Segons explica, la protesta va reunir entre 500 i 800 educadores i va evidenciar la força del col·lectiu.

Anguita assegura que la mobilització va ser molt positiva. “Va ser un dia festiu, va ser un dia històric”, afirma. També destaca que el sector està unit i decidit a aconseguir canvis: “Es va demostrar que estem molt unides i molt decidides a tenir un canvi”. Al Baix Empordà, tot i no disposar de xifres concretes, explica que la implicació també va ser molt alta. Posa com a exemple el centre educatiu de Palamós, on “deu estances i nou van ser tancades” i només es van mantenir els serveis mínims.

La principal reclamació de Som Infància és la revisió del decret 282/2006, que regula aspectes com les ràtios, els espais i el nombre de professionals per infant. “Som un sector invisible i desconnectat del sistema”, denuncia Anguita. Segons explica, tot i que el Departament considera l’educació infantil com una etapa única de zero a sis anys, la realitat del zero-tres és molt diferent de la del tres-sis.

La portaveu afirma que moltes de les reivindicacions són compartides amb la resta del sector educatiu, com la reducció de ràtios, la burocràcia o els salaris. Tot i això, remarca que la situació del zero-tres és especialment precària. “Nosaltres estem molt més precàries que tota la resta del sistema educatiu”, assegura. Anguita descriu situacions quotidianes que evidencien aquesta manca de recursos, com haver de fer tasques personals o de documentació mentre els infants dormen, sense espais ni condicions adequades.

Una de les idees que la plataforma vol reivindicar és que l’escola bressol no és només un espai de cures. “No només són cures, no només és un canvi de bolquer”, diu Anguita. Segons defensa, aquesta etapa ofereix oportunitats educatives essencials. “Estem parlant que és una escola i, i que a l’escola hi ha oportunitats que a casa no hi hauran”, afirma.

La plataforma assenyala la Generalitat com a principal responsable, ja que el decret depèn del Departament. Tot i això, també ha impulsat mocions als ajuntaments perquè s’hi impliquin. Anguita explica que han mantingut reunions amb el Departament, però lamenta que no hi hagi hagut canvis reals. “No hem tingut resposta”, afirma. També recorda la compareixença al Parlament: “Va ser desolador perquè teníem la sensació que ens estaven donant la raó tota l’estona, però no va passar res”.

La protesta de Girona forma part d’un calendari més ampli de vagues i mobilitzacions durant el mes de maig. Som Infància preveu continuar fent pressió, també a Barcelona. “Les escoles bressol serem a Barcelona per alçar la veu un cop més”, avança Anguita. La portaveu es mostra optimista, però insisteix que cal actuar amb urgència. “Si alguna cosa hem de modificar dins del sistema educatiu, hauríem de començar pel lloc més precari”, conclou.

Necropolítica

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Necropolítica
Loading
/

Fa ben poc vaig anar al Pallars, convidada pel Consell de les Valls d’Àneu. El paisatge, impressionant, despertava de la letargia nival i brollava aiga com no havia vist mai, de tot arreu, que confluïa i baixava amb força.

De manera similar a l’Empordà, la població local viu amb esquizofrènia els períodes d’efervescència turística, en una dicotomia amor-odi permanent, però la sensació és que allà, a sobre, l’isolament que creen les barreres naturals és molt més evident i tot està molt més lluny, i més inaccessible.

La conferència que vaig donar anava entre altres coses d’equitat d’accés al sistema sanitari, una cosa que aquella bona gent els és reconeixible per raons de distància. L’hospital més a prop està una hora i el següent més gran, terciari, l’Arnau de Vilanova, a dos.

El filòsof del Camerun Achille Mbembe, pensador expert en la violència colonial i el postcolonialisme ha bastit el corpus de la seca obra al voltant del concepte de necropolítica, que ell descriu com les polítiques neoliberals decideixen qui pot viure i qui pot morir en criteris econòmics, és a dir la que es fa segons els interessos del mercat i independentment de l’impacte que això pot tenir sobre la vida de les persones.

Si mirem críticament el que passa ara mateix al nostre voltant, veurem que no és una cosa abstracta.

La llei que va fer el govern d’Aznar dient que els migrants sense papers no podien utilitzar la salut pública i que per sort a casa nostra es va aplicar canviant impedir per limitar salvant vides – era necropolítica.

Aquell disbarat que va fer la Comunitat de Madrid durant les primeres onades de la pandèmia de la covid i que va ocasionar la mort de moltíssims ancians a les residències, era necropolítica.

Treure les vacunes obligatòries de la mainada com ha fet l’administració de Trump, és necropolitica.

I desenganyem-nos: avui en dia a Catalunya si ets dona, si no ets blanc, si ets pobre o si vius a Ribes de Freser, Port de la Selva, les Terres de l’Ebre o al Pallars en comptes d’a l’eixample de Barcelona, tens més probabilitat de morir-te i això, senyors i senyores, també és necropolítica.