Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2022, el Crònica d’un Any va arribar a la seva 40a edició. La publicació arribava a les quatre dècades de recull dels fets més importants de Palafrugell, amb notícies, imatges, noms propis, activitats, debats i canvis que, any rere any, han anat construint una part de la memòria recent del municipi. 

El Crònica va néixer com una publicació anual de premsa local. La seva funció era deixar constància escrita i gràfica del que havia passat durant l’any a Palafrugell. L’editorial del volum del 2022 ho resumia amb una idea clara: quaranta anys relatant els fets més importants del municipi i publicant milers d’imatges. Aquesta continuïtat explica per què el Crònica s’ha convertit en una font habitual per reconstruir la història local recent. 

La publicació ha tingut diversos equips al llarg dels anys. L’editorial del quarantè aniversari situa Santi Massaguer com una figura central del projecte, al capdavant de la publicació des dels inicis fins al 2012. També recorda companys vinculats al Crònica que ja havien mort, com Miquel Ros, Quim Turró i Jordi Moner. 

El 2022 no va ser un any qualsevol per celebrar aquest aniversari. Palafrugell venia de dos anys marcats per les restriccions de la pandèmia. Moltes activitats havien quedat suspeses, limitades o alterades. Aquell any, en canvi, va representar el retorn de bona part del calendari social i cultural. El Carrousel Costa Brava tornava i arribava als 60 anys. També recuperaven força la Cantada d’Havaneres de Calella, el Festival de Cap Roig, el Festival de Jazz Costa Brava i Flors i Violes. 

Aquell retorn d’activitats donava al volum del 2022 un valor especial. El Crònica recollia un any de represa, amb entitats, festivals i iniciatives que tornaven a ocupar carrers, escenaris i places. També hi apareixien activitats solidàries com l’Oncotrial, l’Oncoswim i el Run4 Càncer, que van batre rècords de participació. Després del temps d’aturada, el llibre tornava a mostrar un municipi amb moviment. 

La publicació, però, no es limitava a recollir actes festius. L’editorial del 2022 també deixava constància de mobilitzacions ciutadanes i debats municipals. Hi apareixien protestes contra la retirada d’aparcaments de la plaça del Priorat de Santa Anna, les noves mesures de circulació a la carretera vella de Calella, l’increment del preu del lloguer de boies, la reducció de l’espai de les terrasses de bars i l’anunci de l’augment d’impostos municipals per al 2023. També hi quedava anotat el canvi d’alcaldia, amb Joan Vigas substituint Josep Piferrer en compliment de l’acord de govern signat el 2019. 

Aquesta barreja és una de les claus del Crònica d’un Any. El volum anual permet veure el municipi complet, amb celebracions, reconeixements, conflictes, canvis polítics, activitats culturals i vida associativa. El resultat no és una història oficial tancada, sinó un registre ampli del que ha passat. Amb els anys, aquest registre ha acabat sent una eina de consulta per entendre com ha canviat Palafrugell. 

La presentació pública del volum del 2022 es va fer el 18 de desembre, a les set de la tarda, al Teatre Municipal de Palafrugell. La convocatòria formava part de l’agenda cultural del municipi i incloïa la presentació del llibre Crònica d’un Any 2022, editat per Edicions Baix Empordà, i el lliurament dels premis Palafrugellencs de l’Any i Peix Fregit 2022. Es va entregar el Premi Peix Fregit a Josep Maria Soler Prats i el reconeixement pòstum a Miquel Ros Saballs.  

La gala va donar visibilitat al quarantè aniversari més enllà del mateix volum. Guillem Terribas, llibreter i activista cultural, va presentar el Crònica d’un Any 2022. Les cròniques publicades l’endemà per la Revista del Baix Empordà i Gerió van remarcar que el llibre arribava a la 40a edició i que recollia les notícies del municipi dels darrers dotze mesos amb un ampli desplegament d’imatges.  

Els guardons també van reforçar aquest lligam amb la vida local. Josep Maria Soler Prats, mestre jubilat, dinamitzador social i cultural i president de la Fundació Josep Pallach, va rebre el Premi Peix Fregit a una trajectòria. Miquel Ros Saballs, dibuixant, caricaturista i membre de l’equip del Crònica des dels inicis, va rebre el Peix Fregit a títol pòstum. El moviment Recuperem les Torretes va ser reconegut com a millor iniciativa, i Maria Bruguera Martí va rebre el VIII Premi d’Articles Periodístics Santi Massaguer pel blog Històries de Palafrugell. 

La publicació havia resistit quatre dècades de canvis en la premsa local, en els hàbits de lectura i en la manera d’informar-se. El 2022 confirmava que encara tenia una funció clara: ordenar l’any, conservar-ne les imatges i deixar per escrit allò que, sense una publicació d’aquest tipus, quedaria dispers en notícies, records i arxius personals. 

Bibliografia i fonts 

Crònica d’un Any 2022, editorial El Crònica fa 40 anys, 31 de desembre de 2022, p. 6. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Crònica d’un Any 2023, resum de la gala de presentació del Crònica d’un Any 2022 i lliurament dels Premis Peix Fregit 2022, p. 9-10. Arxiu Municipal de Palafrugell. 

Agenda Palafrugell Cultura, desembre de 2022. Convocatòria de la presentació del llibre Crònica d’un Any 2022 i lliurament dels premis Palafrugellencs de l’Any i Peix Fregit 2022, 18 de desembre de 2022, Teatre Municipal de Palafrugell. 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El juny de 2021, la Casa Rosa de Calella de Palafrugell va perdre el color que li havia donat nom durant dècades. Les obres a la façana van obligar a pintar-la de blanc, per criteri de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat. El canvi va generar controvèrsia perquè afectava una de les imatges més reconeixibles del front marítim de Calella, situada entre la platja del Canadell i la Malaspina. 

La casa era coneguda precisament pel seu color. Feia almenys seixanta anys que la façana era rosa i aquesta singularitat l’havia convertit en una referència visual per a veïns, estiuejants i visitants. En un nucli tan fotografiat com Calella, on les cases blanques formen part de la imatge habitual del litoral, aquell edifici destacava sense necessitat de cap placa ni explicació. 

El canvi no va arribar per una decisió estètica dels propietaris. Les obres que s’hi feien van activar els criteris patrimonials aplicables a la façana litoral de Calella. La Direcció General de Patrimoni Cultural va exigir que l’edifici es pintés de blanc per adequar-lo al conjunt protegit. El criteri partia de la voluntat d’integrar cromàticament la casa dins el front marítim. 

El cas tenia un component patrimonial clar. La façana litoral de Calella forma part d’un àmbit protegit, amb el conjunt històric de Port Bo declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Això feia que una intervenció en un edifici privat no es pogués tractar com una simple reforma. El color de la façana entrava dins les decisions sotmeses a criteri de Patrimoni. 

Però el conflicte local no anava només de normativa. La qüestió era què havia de pesar més: la unitat cromàtica del conjunt o la permanència d’un element singular que la gent ja identificava com a propi. Per a molts veïns i estiuejants, la Casa Rosa no trencava el paisatge de Calella. En formava part perquè feia dècades que era allà, amb aquell color i amb aquell nom. 

L’Ajuntament de Palafrugell va intentar defensar aquesta continuïtat visual. Es va aportar material gràfic per demostrar que la casa, com a mínim des dels anys seixanta, ja estava pintada de rosa. Aquesta dada era important perquè situava el debat en el terreny de la memòria local. El rosa no era una alteració recent, sinó una imatge consolidada durant més de mig segle. 

La polèmica va superar l’àmbit estrictament local. Aquest interès s’explica perquè el cas condensava una discussió més àmplia sobre patrimoni, paisatge i identitat. No era una gran obra ni una transformació urbanística important. Era una façana. Però aquella façana concentrava una part de la memòria visual de Calella. 

El canvi també mostrava la força dels noms populars. L’edifici era la Casa Rosa perquè la gent l’havia anomenat així durant anys. Quan va passar a ser blanca, el nom va quedar desencaixat de la imatge. La contradicció feia encara més evident la pèrdua del color original, perquè el topònim informal conservava allò que la façana ja no mostrava. 

La decisió de pintar-la de blanc va deixar oberta una pregunta molt local: fins a quin punt la singularitat acumulada amb els anys també pot ser patrimoni.  

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. La Casa Rosa de Calella de Palafrugell a punt de ser de color blanc, 9 de juny de 2021.
URL: https://test.radiocapital.cat/la-casa-rosa-de-calella-de-palafrugell-a-punt-de-ser-de-color-blanc/  

Ràdio Capital. Galeria: Així de blanca ha quedat la Casa Rosa de Calella de Palafrugell, 11 de juny de 2021.
URL: https://test.radiocapital.cat/galeria-aixi-de-blanca-ha-quedat-la-casa-rosa-de-calella-de-palafrugell/  

Ràdio Palafrugell. Informació sobre el material gràfic aportat per l’Ajuntament de Palafrugell per acreditar que la casa estava pintada de rosa com a mínim des dels anys seixanta, juny de 2021.
URL: https://radiopalafrugell.cat/noticies/page/658/  

TV3. Patrimoni decideix que la Casa Rosa de Calella de Palafrugell ha de ser blanca, 10 de juny de 2021.
URL: https://www.3cat.cat/3cat/patrimoni-decideix-que-la-casa-rosa-de-calella-de-palafrugell-ha-de-ser-blanca/video/6105224/  

La Vanguardia. Sílvia Oller. La casa rosa en Calella de Palafrugell es ahora blanca, 4 de juliol de 2021.
URL: https://www.lavanguardia.com/local/girona/20210704/7576711/casa-rosa-calella-de-palafrugell-blanca.html 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2020, la pandèmia de la COVID-19 va alterar de dalt a baix la vida de Palafrugell. El cop més dur es va viure a Palafrugell Gent Gran, però l’impacte es va estendre a tot el municipi: confinament, restriccions, serveis públics adaptats, comerços afectats i suspensió d’alguns dels actes més importants del calendari local. 

Els primers mesos de l’any havien començat amb normalitat. Però al març, l’estat d’alarma i el confinament van aturar l’activitat quotidiana. La vida al carrer va desaparèixer gairebé d’un dia per l’altre. L’Ajuntament va haver d’adaptar els serveis municipals a les noves mesures sanitàries i l’atenció ciutadana va passar a fer-se per canals telefònics i telemàtics. També es van suspendre activitats, es van tancar equipaments i es van activar comunicats constants per informar la població. 

El punt més dolorós va ser Palafrugell Gent Gran. A finals de març ja s’hi havien detectat els primers casos i el centre va esdevenir un dels focus més greus de la comarca. La gestió sanitària va obligar a separar residents, crear espais d’aïllament i traslladar persones sense símptomes fora del centre per reduir el risc de contagi. Entre les mesures adoptades hi va haver l’ús de l’hotel Vostra Llar, a Palamós, com a espai de suport. 

Les xifres van anar canviant a mesura que avançava la crisi. A mitjan abril, el comunicat del centre parlava de 44 residents positius, un cas pendent de resultat, 18 defuncions i 10 residents allotjats a l’hotel. També s’havien fet 56 proves a professionals, amb 13 positius. El balanç posterior va ser molt més greu. Al juny, les informacions publicades parlaven de 89 persones contagiades i 39 morts. Les dades situen Palafrugell Gent Gran com el principal focus de dolor de la pandèmia al municipi. 

El cas va tenir també conseqüències polítiques i socials. El patronat de la Fundació Palafrugell Gent Gran va acordar crear una comissió per analitzar la gestió durant la crisi sanitària. Els grups polítics van discrepar sobre el format que havia de tenir aquesta comissió. Més endavant, l’Associació de Familiars de Residents i Usuaris va anunciar que portaria la gestió del centre a la Fiscalia perquè s’analitzessin els fets.  

La pandèmia també va trencar el calendari festiu. El 30 de març es va anunciar la suspensió de les Festes de Primavera i del Carrousel Costa Brava. La decisió arribava en ple confinament i deixava Palafrugell sense una de les seves celebracions més identificades. La suspensió tenia un pes especial perquè el Carrousel havia estat, durant dècades, un dels moments més esperats de l’any per a colles, famílies i entitats. 

L’estiu tampoc va recuperar la normalitat. El Festival de Cap Roig, que havia de començar el 10 de juliol amb The Lumineers i acabar el 22 d’agost amb Julio Iglesias, va quedar cancel·lat. Una part dels concerts es van reprogramar per al 2021, però altres actuacions van quedar anul·lades. La cancel·lació afectava un dels grans esdeveniments culturals i turístics de Calella de Palafrugell i confirmava que la temporada d’estiu també quedava marcada per la pandèmia. 

L’Ajuntament va haver d’aprovar mesures econòmiques i socials per respondre a la situació. Es van plantejar ajudes per a famílies amb pocs recursos, persones afectades per l’atur, comerços i establiments obligats a aturar l’activitat. També es van prendre decisions sobre taxes i serveis, en un moment en què molts negocis no podien obrir o havien de treballar amb moltes limitacions. 

A la tardor, Palafrugell va tornar a viure setmanes complicades. Els indicadors de risc de rebrot i la velocitat de reproducció del virus van situar el municipi en una situació delicada. L’Ajuntament va demanar reduir els contactes socials i extremar les mesures de prevenció. També es van anul·lar activitats culturals i de lleure, i es van mantenir restriccions per contenir els contagis. 

Aquell any, el municipi va aprendre a funcionar amb distància, mascaretes, equipaments tancats i actes ajornats. El 2020 va ser, per a Palafrugell, l’any en què la pandèmia va entrar a les cases, als serveis públics, a les residències i al calendari compartit. 

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. Palafrugell suspèn les Festes de Primavera i el Carroussel Costa Brava pel COVID-19, 30 de març de 2020.
URL: https://test.radiocapital.cat/palafrugell-suspen-les-festes-de-primavera-i-el-carroussel-costa-brava-pel-covid-19/  

Ràdio Capital. Palafrugell Gent Gran a comissió informativa pel coronavirus, 15 de maig de 2020.
URL: https://test.radiocapital.cat/comissio-sanitaria-palafrugell-gent-gran/  

Ràdio Capital. Portaran a la Fiscalia la gestió a Palafrugell Gent Gran durant la crisi del coronavirus, 6 de juny de 2020.
URL: https://test.radiocapital.cat/portaran-a-la-fiscalia-la-gestio-a-palafrugell-gent-gran-durant-la-crisi-del-coronavirus/  

Ràdio Capital. El Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell, cancel·lat pel coronavirus, 11 de juny de 2020.
URL: https://test.radiocapital.cat/festival-de-cap-roig-cancellat-coronavirus/  

Comunicació Palafrugell. Comunicat sobre brot epidèmic de covid-19 a Palafrugell Gent Gran, 16 d’abril de 2020.
URL: https://comunicacio.palafrugell.cat/5179-comunicat-sobre-brot-epidemic-de-covid-19-a-palafrugell-gent-gran 

Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 2019, la Torre de Can Mario va tornar a quedar descoberta després de la restauració que n’havia obligat a protegir l’estructura durant mesos. La intervenció permetia recuperar una de les imatges més reconeixibles del centre de Palafrugell, vinculada a la història surera, al conjunt de Can Mario i al mirador que s’havia convertit en un punt singular de visita. 

La torre havia estat construïda entre 1904 i 1905 com a dipòsit d’aigua per a la fàbrica surera de Can Mario. La seva funció era pràctica: tenir una reserva d’aigua per al sistema contra incendis de la indústria. Però la seva forma metàl·lica, l’escala helicoidal i la posició al centre de la vila la van convertir en una peça molt visible. Amb els anys, va deixar de ser només una infraestructura de fàbrica i va passar a formar part de la memòria urbana de Palafrugell. 

El conjunt de Can Mario també havia canviat. L’antiga zona industrial havia anat adquirint una nova funció cultural, amb el Museu del Suro i la Fundació Vila Casas com a referents. En aquest entorn, la torre mantenia el vincle amb el passat industrial i, al mateix temps, funcionava com a mirador. Des de dalt, el visitant podia veure Palafrugell des d’un punt poc habitual, després de pujar els més de 180 esglaons de l’estructura. 

Abans de la restauració, l’estat de la torre preocupava. El ferro acusava el pas del temps i la corrosió. També hi havia hagut despreniments puntuals. Per seguretat, l’accés al mirador havia quedat tancat. La intervenció es va plantejar com una obra de conservació preventiva, pensada per frenar el deteriorament i garantir que la torre pogués continuar oberta al públic. 

Les obres es van desenvolupar durant el 2018 i es van acabar a principis del 2019. El tram final va quedar pendent de la pintura, que s’havia d’enllestir al gener.  

El 13 de febrer, Ràdio Capital informava que les obres de restauració ja s’havien acabat. Dos dies després, la previsió era retirar la protecció exterior i deixar la torre novament al descobert. Després de mesos amagada rere la bastida i la malla, la Torre de Can Mario tornava a formar part del perfil del centre de Palafrugell. 

La restauració havia consistit a netejar l’estructura, retirar revestiments anteriors, tractar el ferro, aplicar protecció contra la corrosió i pintar-la. El color final va respectar el cromatisme que tenia abans de la intervenció, d’acord amb els criteris de Patrimoni. Aquest havia estat un dels punts sensibles del projecte, perquè la torre és un element protegit i qualsevol actuació havia de conservar-ne els valors històrics i visuals. 

La torre no va reobrir al públic immediatament després de quedar descoberta. La represa de les visites va arribar a l’estiu. El 23 de juliol, Ràdio Capital recollia que el Dipòsit d’Aigua modernista de Can Mario tornava a obrir després de la restauració. La visita permetia conèixer la història de la construcció, qui la va promoure, qui la va projectar, qui la va construir i quina funció tenia dins l’antiga fàbrica. 

Aquesta reobertura completava el procés iniciat amb les obres. La torre no quedava només restaurada per ser vista des del carrer. Recuperava també la seva funció pública com a espai visitable. El Centre d’Interpretació del Dipòsit Modernista explicava la importància de l’aigua dins el funcionament de la fàbrica i situava la construcció dins el patrimoni industrial del municipi. 

El 2019, quan la torre va tornar a quedar al descobert i més tard va reobrir al públic, Palafrugell recuperava l’ús d’un element conegut del centre de la vila. La restauració va permetre conservar una estructura vinculada a l’antiga fàbrica de Can Mario i mantenir-la dins el circuit patrimonial del municipi. 

Bibliografia i fonts 

Ràdio Capital. Acabades les obres de restauració de la Torre de Can Mario de Palafrugell, 13 de febrer de 2019. 

URL: https://test.radiocapital.cat/acabades-les-obres-de-restauracio-de-la-torre-de-can-mario-de-palafrugell/ 

Ràdio Capital. El Dipòsit d’Aigua modernista de Can Mario reobre al públic, 23 de juliol de 2019. 

URL: https://test.radiocapital.cat/el-diposit-daigua-modernista-de-can-mario-reobre-al-public/ 

Ràdio Palafrugell. La restauració de la Torre de Can Mario s’enllestirà a principis del 2019, entrevista a Lluís Ros, desembre de 2018. 

URL: https://podcasts.radiopalafrugell.cat/@Entrevistes/episodis/la-restauracio-de-la-torre-de-can-mario-s-enllestira-a-principis-del-2019-mab3p 

Ràdio Palafrugell. La previsió és que divendres la Torre de Can Mario ja estarà al descobert, entrevista a Lluís Ros, 13 de febrer de 2019. 

URL: https://podcasts.radiopalafrugell.cat/@Informatiu/episodis/la-previsio-es-que-divendres-la-torre-de-can-mario-ja-estara-al-descobert-lluis-ros-regidor-obra-publica-snufj 

Ajuntament de Palafrugell. La Torre de Can Mario torna a veure la llum, 15 de febrer de 2019.