El club de bitlles catalanes Els Cremats de Mont-ras ha tancat una temporada històrica amb l’ascens a la Primera Divisió Gironina. L’equip mont-rasenc s’ha proclamat campió de la Lliga de Segona Divisió i també ha acabat en primera posició a la lligueta d’ascens. Aquest doble èxit li permetrà competir la pròxima temporada a la màxima categoria gironina.
El club destaca que aquest ascens culmina un any de creixement esportiu i de consolidació de l’entitat dins el món de les bitlles catalanes. Els Cremats compten actualment amb tres equips federats. Aquesta estructura permet integrar jugadors de diferents nivells i garantir el relleu generacional dins el club.
A més de la competició per equips, els jugadors de l’entitat també participen en les competicions individuals i per parelles que es disputen arreu del territori. Des de la junta directiva i el cos tècnic remarquen que la constància, l’esforç col·lectiu i el bon ambient han estat factors determinants per assolir aquest ascens.
El club afronta ara el repte de competir a Primera Divisió amb l’objectiu de continuar fent créixer l’afició per les bitlles catalanes a Mont-ras i al Baix Empordà.
Una forta tempesta ha descarregat aquest dilluns al migdia i primera hora de la tarda a Sant Feliu de Guíxols, deixant més de 90 litres d’aigua per metre quadrat al municipi. Alguns pluviòmetres particulars, fins i tot, han arribat a registrar fins a 120 litres acumulats.
L’episodi de pluges ha obligat l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a suspendre les classes de la tarda als centres escolars del municipi. La decisió s’ha pres poc abans de les tres de la tarda, coincidint amb el moment de màxima intensitat del temporal i amb l’objectiu d’evitar situacions de risc.
Els Bombers han rebut una seixantena d’avisos entre la una del migdia i les quatre de la tarda en aquesta zona, 34 dels quals a Sant Feliu de Guíxols. Un dels serveis més destacats ha estat el rescat dels ocupants d’un vehicle que havia quedat atrapat pel desbordament de la riera al carrer de Cristòfor Colom. L’actuació s’ha resolt sense incidències i no hi ha hagut ferits.
La configuració orogràfica de Sant Feliu ha fet que l’aigua baixés amb força pels carrers del municipi fins a acumular-se a la façana marítima, on el terreny és més planer abans d’arribar al mar. Aquesta situació ha provocat inundacions puntuals en locals comercials, aparcaments i diversos equipaments municipals.
També s’han registrat incidències al pavelló poliesportiu i a la piscina municipal, tot i que sense afectacions importants. Alguns vehicles estacionats a la zona del passeig han quedat parcialment coberts per l’aigua, que en alguns casos arribava fins a les rodes.
A l’edifici de l’Ajuntament també s’hi ha acumulat aigua a la planta baixa, tot i que fonts municipals asseguren que ha estat a causa d’una incidència a les canonades i no directament per les precipitacions.
En altres municipis de la comarca, com a s’Agaró s’ha hagut de tallar momentàniament l’Avinguda Platja d’Aro a causa de l’acumulació d’aigua a la zona.
Més enllà de Sant Feliu, altres registres destacats d’aquest dilluns a Catalunya han estat els 62,4 litres per metre quadrat a Llagostera i els 50,4 litres a Sant Pere de Riudebitlles.
Davant la situació meteorològica, l’Agència Espanyola de Meteorologia ha activat un avís vermell per pluges torrencials al litoral gironí, amb possibilitat de superar els 90 litres en una hora. L’avís s’ha mantingut vigent fins a les sis de la tarda. Paral·lelament, Protecció Civil ha activat l’alerta del pla Inuncat per la previsió de fortes pluges i tempestes.
Ahir vaig fer la ruta de la Batalla de l’Ebre. I en tornar cap a l’Empordà pensava que els espais de memòria no són només llocs per visitar: són llocs que ens miren. Ens interpel·len. Ens obliguen a fer silenci i a preguntar-nos què en fem, avui, d’aquell dolor.
La Batalla de l’Ebre impressiona per la magnitud del que hi va passar: els paisatges, les trinxeres, els pobles marcats, els noms dels joves que hi van deixar la vida. Però també em va fer pensar en els nostres propis espais de memòria empordanesos. L’Empordà també és una terra travessada per la història: la retirada republicana cap a l’exili, els camins que portaven cap a la frontera, els refugis, els cementiris, els passos de muntanya, les cases que van acollir por i esperança.
Tenim el Memorial de l’Exili a la Jonquera, que és un espai imprescindible per entendre què va significar marxar amb una maleta, amb criatures, amb fred, amb por i amb la incertesa de no saber si es tornaria mai. Tenim també els paisatges de Portbou, de Collioure a tocar, de Figueres, de tants pobles que conserven rastres sovint discrets d’aquells dies. I tenim una memòria més petita, més familiar, que viu en frases mig dites, en fotografies guardades, en silencis heretats.
Crec que hauríem de cuidar molt més aquests espais. No com a monuments congelats, sinó com a llocs vius. Llocs on portar-hi escoles, famílies, clubs de lectura, passejades guiades, converses entre generacions. Perquè la memòria no és només recordar el passat: és educar la mirada del present.
En un temps de discursos crispats, de banalització de la violència i de revisionismes interessats, els espais de memòria són una forma de democràcia. Ens recorden que la pau no és mai un decorat: és una construcció fràgil. I que mirar enrere, si ho fem bé, no ens fa quedar atrapats en el passat. Ens ajuda a caminar amb més consciència cap al futur. Carme Fenoll
Hi ha una cosa del català que sempre m’ha obsessionat una mica. I tranquils, no us parla cap fanàtic lingüístic disposat a perseguir gent per dir “vale”. Tinc la sort de parlar tres idiomes i em sembla fantàstic que la gent en parli molts més. Però precisament per això em costa entendre la relació tan estranya que tenim amb la nostra llengua.
Perquè siguem honestos: el català deu ser l’única llengua del món on els mateixos parlants la fan desaparèixer preventivament.
Tu entres a un bar, dius “bon dia” i si el cambrer tarda més de 0,8 segons a reaccionar, ja estàs demanant el cafè en castellà com si estiguessis negociant un alto el foc internacional. Sense proves. Sense indicis. Sense ni donar temps a processar el “bon”.
Fa uns mesos vaig anar a una xerrada sobre això i van donar una dada meravellosa: a Catalunya hi ha més persones sordes que persones que no entenen el català. Ergo, estadísticament, és més probable que no t’hagin sentit que no pas que no t’entenguin. Però nosaltres canviem igualment. És automàtic. Reflex pur. Com quan tanques compulsivament totes les pestanyes de l’ordinador quan passa algú pel darrere.
I aquesta és la gran paradoxa catalana: mai tanta gent havia entès el català i mai nosaltres mateixos l’havíem abandonat tan ràpid.
Hem convertit el canvi de llengua en un acte reflex. Ja no ho pensem. Simplement passa. Veus algú amb accent de fora i pam: canvi automàtic. A vegades crec que si un suec de dos metres entrés a una fleca de Palafrugell dient “bon dia”, encara hi hauria qui li respondria directament en castellà per si de cas.
I no, mantenir el català no és ser mal educat. Mal educat seria ignorar algú o no voler-se entendre. Però tenir una conversa bilingüe és una cosa absolutament normal. Tu pots parlar català i l’altre contestar en castellà, anglès o en suahili si li fa il·lusió. Si ens entenem, quin és exactament el drama?
Perquè el català no necessita màrtirs. Necessita una mica menys de trauma i una mica més d’autoestima.
I sincerament, em nego a creure que després de segles mantenint viva aquesta llengua —després de prohibicions, dictadures i avis que la parlaven mig d’amagat— ara siguem nosaltres els que la fem desaparèixer per no generar “un moment incòmode” demanant un cafè amb llet.
Per això us proposo una rebel·lió molt petita. Tan petita que gairebé fa riure: pensar-hi mig segon abans de canviar de llengua. Només això. Donar una oportunitat al català abans d’enterrar-lo nosaltres mateixos.
Sense enfadar-nos. Sense imposar res a ningú. Però també sense desaparèixer nosaltres.
Perquè parlar català no hauria de ser un acte de resistència. Hauria de tornar a ser allò més normal, més natural i més bonic del món.
Privat: Palamós cerca l’opinió dels joves sobre temes referents al municipi, per incorporar-la al nou Pla Local de Joventut
L’Ajuntament de Palamós ha posat en marxa un procés participatiu per recollir l’opinió del jovent del municipi amb l’objectiu d’elaborar el nou Pla Local de Joventut 2027-2030.
La iniciativa inclourà dues sessions obertes als joves del municipi que es faran aquesta setmana al Punt Jove, ubicat a les galeries Carme.
La primera sessió tindrà lloc aquest dimarts i estarà adreçada a joves d’entre 14 i 17 anys. La segona es farà divendres i se centrarà en la participació de persones d’entre 18 i 25 anys.
Durant les trobades es debatran qüestions vinculades al dia a dia del jovent, com l’habitatge, la salut emocional, les relacions personals, les pantalles, l’oci, la cultura o el futur laboral.
Les sessions es plantegen amb un format participatiu i dinàmic, amb jocs, activitats i espais de debat perquè els participants puguin expressar opinions i propostes tant de manera oberta com anònima.
Aquest procés forma part de la fase de revisió del nou Pla Local de Joventut, el document que definirà les polítiques municipals adreçades a la població jove durant els pròxims quatre anys.
Fins ara, l’Ajuntament ja ha fet entrevistes amb col·lectius juvenils i també ha instal·lat urnes als centres educatius perquè els joves puguin fer arribar propostes i prioritats.
El consistori destaca que el Pla Local de Joventut servirà per analitzar les necessitats dels joves de Palamós i impulsar actuacions vinculades a àmbits com l’educació, el treball, l’habitatge, la salut, la cultura o la participació social.
