L’obra «Hola» de Joel Feliu Pagès serà la nova imatge de la Festa Major de Platja d’Aro

Imatge: Ajuntament Castell-Platja d'Aro

L’obra «Hola» de Joel Feliu Pagès de Fontcoberta és la nova imatge de la Festa Major de Platja d’Aro 2019. El premiat rebrà 500€. Com cada any l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot ha realitzat el concurs, fruit del conveni de col·laboració entre el consistori amb el centre de referència de formació superior en l’àmbit de les arts de les comarques de Girona. En total s’hi han presentat una trentena de propostes i és la setena edició.

La Festa Major de Platja d’Aro tindrà lloc del 14 al 18 d’agost i té la voluntat d’oferir diverses activitats per a tots els públics i edats. «La gratuïtat i l’aire lliure com a escenari de gairebé totes les propostes són els trets característics d’una festa que dissenya un programa obert, dinàmic i engrescador amb concordança amb el cosmopolitisme de la vila», asseguren des del consistori.

Per aquest motiu, la programació d’activitats és molt variada, des de concerts fins a tallers infantils, batucada, espectacle d’animació infantil amb en Xalarí, cinema a la fresca, caminada nocturna solidària i torneig de bàsquet 3×3, entre d’altres. Pel que fa als concerts gratuïts cal destacar la Cobla La Flama de Farners (sardanes), Els Cremats (havaneres), Gospel d’Aro (gospel), Maruja Limón (sons de pop, rumba i buleria), Gertrudis (rock i rumba en català), Abba The New Experience (tribut a Abba), Miqui Puig (DJ), Orquestra Maribel (versions), The Otis Redding Show (soul), Willian Taylor & Co. (versions folk i rock) i Els Montgrins (doble programa de concert i ball).

Més informació de la Festa Major de Platja d’Aro.

Vaga indefinida d’escombraries a Pals a partir del 15 de juny

Carnaval 2019 a Pals
Pals en una imatge d'arxiu

Els treballadors del servei d’escombraries de Pals fan marxa enrere i convoquen vaga indefinida a partir de dissabte 15 de juny. Ho ha avançat el Diari de Girona i ho ha pogut confirmar Ràdio Capital.

Els treballadors, subcontractats per l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), demanen un increment de sou del 2 per cent i millores en les condicions de treball. Van amenaçar amb aturar-se abans de Setmana Santa i, en aquell moment, la negociació amb l’alcalde de Pals, Sergi Brull, va permetre desconvocar.

El pacte entre l’Ajuntament i els treballadors era que es duria al Ple municipal l’augment de sou i que es negociaria amb la nova empresa concessionària del servei com s’apliquen les millores laborals. El ple va aprovar el primer punt però els sindicats creuen que només era una operació estètica per salvar la Setmana Santa però que no hi havia un compromís real. Per això, han acabat convocant aquesta aturada a partir d’aquest cap de setmana.

L’Ajuntament critica la marxa enrere dels sindicats i que no segueixin per la via dels pactes que s’havien acordat perquè ara «demanen el mateix que al principi de les negociacions». Uns punts que el consistori veu «inassumibles».

Per això, ara com ara, aquesta vaga es veu impossible d’aturar. Arrencarà justament amb l’inici del mandat a Pals. El nou alcalde, sigui qui sigui, haurà de tenir com a prioritat resoldre aquest conflicte.

Maite Selva: “En principi, no ens plantegem [aturar o reformular obres com les de Sa Riera]”

Maite Selva, líder de Sempre per Begur i Esclanyà - Junts per Catalunya
Maite Selva, líder de Sempre per Begur i Esclanyà - Junts per Catalunya
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Maite Selva: “En principi, no ens plantegem [aturar o reformular obres com les de Sa Riera]”
Loading
/

La futura alcaldessa de Begur, Maite Selva, que aquest cap de setmana ha anunciat un acord entre la seva formació, SEMPRE – JxCAT, amb TOTS i +BiE, ha passat aquest dilluns al matí pel Supermatí de Ràdio Capital en la primera entrevista des que s’ha fet públic l’acord. Selva ha explicat que avui signaran el pacte i que durant aquesta setmana acabaran de “contrastar programes” i decidir polítiques concretes.

Sobre si hi haurà canvis en la política urbanística respecte la de l’anterior consistori o si es planteja aturar o reformular obres com les de Sa Riera Living, Selva ha assegurat que “en principi, no”. Assegura que “els permisos estan ben donats. Compleixen tot el que cal per tirar endavant” i s’ha remès als informes tècnics. Ara bé, ha dit que estaran “molt pendents i molt a sobre d’aquests i molts altres projectes”.

“Cal fer canvis” al porta a porta

Maite Selva ha afirmat que “cal fer canvis” al model de porta a porta de Begur. Ho justifica explicant que els sistema funciona “molt bé” en la primera residència, però “el problema el tenim a la segona residència i els mesos de l’any que Begur està ple de gent”. Per això, creu  que “s’han de fer mesures ràpides però assenyades i molt ben estudiades”.

Selva critica que es van treure àrees per portar escombraries a urbanitzacions de segones residències i que treballarà “perquè la neteja del poble estigui el més curós possible”.

Escolta l’entrevista sencera

Espècies en perill d’extinció

Les dunes de la Platja de Pals en una imatge d'arxiu
Les dunes de la Platja de Pals en una imatge d'arxiu
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Espècies en perill d'extinció
Loading
/

Avui, en aquesta secció que fem amb SOS Costa Brava per parlar de les espècies en perill i amenaçades al nostre litoral, hem parlat amb la Carla Garcia, investigadora del Laboratori d’Anàlisi i Gestió del Paisatge.

Supermatí – 10-06-2019

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Supermatí - 10-06-2019
Loading
/

Incendis

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Incendis
Loading
/

S’acosta l’estiu i torna la preocupació per els incendis forestals.  Encara hi ha qui creu que amb més camions de bombers i helicòpters ho combatre’m i seguim sense adornar-nos que l’abandonament de zones de conreu, les urbanitzacions de cases unifamiliars que penetren el cor de les masses boscoses cada vegada més denses.

Fa molt temps, l’ús de fusta autòctona per a la construcció i de  la llenya per cuinar i escalfar-se, disminuïa el combustible a disposició del foc i feia que la virulència dels incendis fos més baixa.

Ara tenim, certament, més mitjans aeris i terrestres i tenim personal expertíssim en l’extinció, però també tenim greus alteracions de l’equilibri ecològic del planeta que fa que s’observin fenòmens vinculats al foc forestal diferents i molt perillosos.

Aquest mes de juny, quan els dies s’allarguen, agraïm a la natura la seva lluminositat i oblidem que sortim d’un hivern sec i d’una primavera amb poca pluja. Quan les temperatures pugen, el vent bufa amb força i la humitat ambiental baixa són dies d’alarma entre els experts dels serveis especialitzats; però encara no ho son prou entre tots nosaltres.

Algunes experiències com els remats forestals son lloables però insuficients. Cal una administració que lideri plans de gestió acurats de les masses forestals  i adaptats a cada territori i a cada tipologia de bosc i cal el compromís dels propietaris forestal perquè les experiències d’aclariment que incorporen programes d’inserció laboral no siguin una anècdota.

A casa nostra la Fundació que porta el nom d’un dels bombers morts en el incendi d’Horta de Sant Joan  (l’estimat Pau Costa)  promou una estructura internacional on investigadors de diverses disciplines científiques, bombers i altres implicats en l’extinció del foc, pagesos i propietaris de zones forestals així com persones amb inquietud de la societat, s’agrupen per a conscienciar d’aquest greu problema i estudia els fenòmens de focs molt destructius que s’estan observant a diferents indrets del planeta.

Fan un treball silent, ens informen, ens avisen, però any rere any considerem un èxit les poques hectàrees cremades sense posar el més mínim interès en la densitat de les masses forestals, la seva continuïtat i els efectes del canvi climàtic sobre aquesta catifa vegetal espessa .

Fem cas als científics. Escoltem-los, canviem la nostra mirada del bosc. Tots hi hem de veure el combustible de la tragèdia.

Montserrat Tura
8 de juny de 2019