No descobriré res nou si dic que les xarxes tenen tants defectes com virtuts, per no dir que tenen més cosa tòxica que no pas positiva. El que ha suposat l’eclosió de les xarxes socials per al periodisme, representa un volum d’informació, que degudament utilitzada, contrastada i documentada, podria ser meravellosa, però posada de manera indiscriminada a disposició de i per a tothom, amaga un munt de perills.
Per què faig aquesta prèvia? Doncs perquè el concepte fake news no és només aplicable a Donald Trump, sinó també al nostre dia a dia. Són fake news totes aquelles històries que esdevenen falses o incompletes, quan es disparen sense contrast previ. Aquí a casa n’hem tingut alguns exemples recentment que, per bé que són ben intencionats, poden generar desinformació, conflicte o fins i tot difamació.
Fa uns dies que SOS Costa Brava, amb qui compartim les mateixes ganes de preservar el territori va publicar a les xarxes socials unes fotografies acompanyades d’un text que denunciava una tala il·legal d’arbres a Pals o una altra a Begur. La publicació va generar la lògica indignació entre els seguidors de la pàgina. El problema és que la tala no era il·legal i segur que no sobren motius per protestar, però no es pot acusar ningú de cometre cap il·legalitat, sense haver-ho constrastat. Tant és així, que la plataforma va acabar demanant disculpes.
Hi ha un altre cas d’espai de denúncia, que està guanyant adeptes i que planteja alguns dubtes. Es tracta del perfil anònim d’instagram explota brava. Un espai on suposats treballadors que estan sent suposadament explotats per les seves empreses, envien de manerra anònima una denúncia amb les seves condicions laborals i el perfil en fa públic el nom de l’establiment amb el suposat mal tracte que rep el personal.
La setmana passada vam explicar l’existència d’aquest perfil, perquè òbviament és notícia. El que no vam fer va ser donar per bona cap de les acusacions per diversos motius: Primer, perquè no hem pogut contactar amb cap empresa denunciada per tal de contrastar-ho. Segon perquè tan el perfil com les denuncies són anònims i tercer, perquè des de l’anonimat és molt complicat validar una informació que no té nom i cognoms. La ratlla que separa la denúncia de la difamació és molt fina i s’ha de ser molt curós.
Davant de qualsevol vulneració de drets als treballadors, cal actuar. Davant de qualsevol mal tracte a persones o territoris, cal denunciar. Però s’ha de donar la cara i si hi ha casos de mala praxi d’empresaris, s’ha de denunciar a l’inspecció de treball. Nosaltres no avalem cap de les suposades practiques abusives que es denuncient. No donem suport ni admetríem cap anunci d’una empresa que mati els treballadors a hores extres, els tracti amb menypreu o no respecti els contractes signats. Rebutgem la idea que «En temporada alta ja se sap» com es denuncia en algun cas. Però insisteixo, si això passa, això s’ha de denunciar als llocs on toca i seria bo que es faci sempre a cara descoberta.
Una falsa denuncia pot descareditar les denuncies ben fonamentades i raonades i això seria injust per les persones afectades.
Dit això, nosaltres seguirem fent-nos ressò de totes les iniciatives que sorgeixin al Baix Empordà i que tingui per objectiu millorar la vida de les persones i les condicions en les que es desenvolupa, però hem d’insistir en la necessitat de contrastar qualsevol tiipus de denuncia. No fer-ho converteix una crítica en una fake new.
