/
RSS Feed
Tercera entrega de la saga John Wick protagonitzada per Keanu Reeves. En aquesta ocasió repeteixen Ian McShane, Laurence Fishburne i Lance Reddick.
Recordem que el seu director Chad Stahelski, qui repeteix per tercera vegada, va ser el director d’escenes d’acció de pel·lícules com Matrix i va sorprendre a tothom amb una primera part en què, un aleshores oblidat Keanu Reeves, interpretava a un assassí a sou retirat, que sortia de la jubilació després que uns mafiosos matessin al seu gos. John Wick destacava per les seves meravelloses escenes d’acció, per unes coreografies interpretades esplèndidament per Keanu Reeves i per mostrar tímidament una mitologia al voltant d’aquesta organització criminal.
Si la segona pel·lícula començava segons després del final de la primera, Parabellum no trenca la tradició i comença en el punt en què acabava l’anterior quan John Wick, després d’assassinar en el Continental a Santini D’Antonio, un dels membres del gremi d’assassins al qual pertany, és excomunicat de l’organització i disposa d’una hora de marge per fugir. Per la seva vida es paga una recompensa de 14 milions de dòlars. John Wick es convertirà en el blanc d’un exèrcit de mercenaris i assassins a sou que l’esperaran darrere cada cantonada, mentre aquest busca la manera de sortir de l’embolic en què s’ha ficat.
Aquesta tercera entrega potser és que ocuparia l’últim lloc en el meu rànquing particular, no obstant això, és una pel·lícula excel·lent.
La diferència respecte a la resta és que en aquesta hi ha més escenes d’acció i menys moments d’introspecció del personatge o d’aprofundir més en la mitologia de la saga, que he trobat a faltar. Per altra banda, cada seqüència d’acció és per emmarcat i és una obra d’art per ella mateixa. El conjunt de les coreografies d’acció, el joc de fotografia plena de llums i colors, que ja havíem vist anteriorment, o l’ús de la música converteixen John Wick en una saga única i diferent de la resta.
Pel que fa a l’acció, conté els moments més gore de tota la saga. En determinats moments, el que Chad Stahelski fa aquí, m’ha recordat el que fa Timo Tjahjanto en pel·lícules com The Night Comes For Us. Les salvatjades creixen a John Wick – Capítulo 3 – Parabellum. Les escenes d’acció estan molt treballades i Stahelski mira de no repetir-se i posar el protagonista en situacions cada vegada més extravagants.
John Wick ha estat una saga que s’ha caracteritzat per recuperar estrelles que havien protagonitzat pel·lícules d’acció. En aquesta ocasió s’afegeixen a la festa la popularíssima Halle Berry i Mark Dacascos, estrella d’acció dels 90 de pel·lícules de sèrie B, que es va fer popular gràcies al seu paper protagonista a Crying Freeman. La nota de qualitat la posa Anjelica Huston, que és l’actriu que ningú esperava veure en aquesta festa, però que ens ha fet molta il·lusió.
John Wick ha acabat esdevenint una de les millors franquícies d’acció, menys mainstrean que Misión imposible, però cada capítol és més esperat pels seus fans que ja sabem què volem i ho obtenim quan anem a veure-la. John Wick és ja sinònim d’entreteniment hardcore i cada pel·lícula és una obra mestra en el seu gènere. El que ens resta preguntar quan acaba la festa és, per quan la quarta?
Trobaràs una ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.
Trobaràs una ressenya de la pel·lícula en el nostre podcast. Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.
