L’artista Josep Maria Solà (Sant Feliu de Pallerols, 1970) va inaugurar dimarts al vespre l’exposició “Paisatges”. La mostra, que es podrà visitar fins al 27 d’aquest mes, s’inaugura a les 19,30 hores a la sala d’exposicions de les Escoles Velles. “Paisatges” és la segona exposició de la temporada d’estiu de les Escoles Velles. La primera va ser “Horse Go! Artyoureadey”, de l’artista banyolina Gemma Agustí.
Seguidament, hi haurà la mostra “Dones, dones”, de Picasso i Jean-Philippe Richard, que restarà del 31 de juliol al 17 d’agost. Posteriorment hi haurà l’exposició relacionada amb la Fira d’Indians de Begur, que arriba a la XVI edició. La mostra indiana d’aquest any estarà dedicada als “Jardins indians” i es podrà veure del 22 d’agost al 8 de setembre. Finalment, les mostres d’estiu es clouran amb les creacions del XXXIV Concurs d’Arts Plàstiques de Begur, que restaran del 12 al 28 de setembre.
Solà, des de molt jove, era conscient de la seva passió pel dibuix i la pintura, i de la mà de l’artista Josep Colomer, el seu primer mestre, va aprendre la tècnica bàsica del traç, la perspectiva i el color. El 1991 va començar els estudis de Belles Arts a l’escola d’Olot, obtenint el títol de Graduat en Arts aplicades i oficis artístics, en l’especialitat de Pintura Mural, el 1996. Als 16 anys va fer la seva primera exposició individual, i encoratjat per l’èxit de crítica, va començar la seva carrera artística. Artista dedicat única i exclusivament a la pintura, realitza diverses exposicions cada any, habitualment alternant les mateixes galeries d’art, que tenen ja un públic fidel a la seva obra. Ha realitzat més de 75 exposicions individuals i Antonio Cobos, degà de la Crítica de Arte Española, defineix la seva pintura com: ‘… senzillament insuperable, pel mestratge de la seva dicció expressiva, i per la bellesa que impera en la seva veracitat, la seva llum i la seva alegria cromàtica’.
La regidora Maite Bravo va concórrer a les darreres eleccions municipals a la Bisbal com a cap de llista de la coalició En Comú Podem, en Comú Guanyem, si be a l’hora d’inscriure el grup municipal ho va fer únicament amb el nom de En Comú Guanyem. És aquest nom el que figura en el pacte de govern subscrit amb ERC i la CUP, en virtut del qual Bravo ha entrat a formar part de l’equip de govern de l’ajuntament de la Bisbal com a responsable de les àrees d’Acció Social i competències en la d’Habitatge Protegit.
Segons l’acord signat entre En Comú Guanyem i Podem la presència de les dues formacions en el nou consistori s’havia de repartir al 50% però aquest compromís sembla haver quedat en suspens a causa de les divergències sorgides en el si de la coalició.
En declaracions a Ràdio Capital la regidora ho justifica en considerar interrompuda la relació amb Podem per la manca d’entesa amb determinats membres d’aquesta formació.
El cercle de Podem a la Bisbal ha emès un comunicat en el que, en referència aquest tema demana a la regidora Maite Bravo que els cedeixi la representació al consistori els dos darrers anys de mandat, tal i com es va acordar mitjançant el pacte subscrit pels dos grups que es van presentar en coalició dins la candidatura conjunta En comú Podem, en Comú guanyem de la que Bravo és cap de llista.
Així, en cas que el nombre final d’electes fos senar com ha sigut el cas ja que la coalició només ha obtingut una regidoria, l’edil imparell hauria de cedir el lloc a un representant de l’altre grup als dos anys.
Segons Maite Bravo la manca d’entesa que al seu parer justifica el trencament ja es va fer palesa mentre es preparava la candidatura
Segons es pot llegir en el comunicat fet públic per Podem, aquesta formació vol reconduir la situació i aconseguir representativitat al consistori a partir del juny del 2021. En el mateix comunicat reivindiquen també la política “no com una professió, sinó com una vocació»
Per Maite Bravo en canvi la reiterada manca d’entesa amb determinats membres d’aquesta formació impossibilita el compliment de l’acord
Una estàtua gegant d’EdSheeran ha aparegut a Moscou, i no ha deixat indiferent a ningú.
L’estàtua, que representa el cantant pel-roig amb una de les seves característiques camises de colors i els seus tatuatges, ha aparegut al bell mig del GrokyParkde Moscou, com a prèvia per al concert d’EdSheeran a la capital russa aquest divendres.
L’estàtua mostra al cantant estirat de costat en una postura poc “ortodoxa”, i té un tamany realment impressionant. No obstant això, l’estàtua mostra una versió bastant “aturistada” del cantautor britànic.
Membres de la policia local de la Bisbal: Fotos d'arxiu
La regidoria deSeguretat Ciutadana de la Bisbal de la que és nou titular David Mont-rosha fet pública la detenció de quatre persones per un presumpte delicte de tràfic de drogues. Ha sigut mitjançant una nota de premsa emesa dilluns 15 de juliol, en la que informava de que divendres de la setmana passada, a les 17:00 hores, agents de la Policia Local de la Bisbal es trobaven realitzant tasques de seguretat ciutadana quan van detectar moviments sospitosos al voltant d’un vehicle aturat a la zona dels horts que hi ha a la llera del riu Daró.
El cotxe estava estacionat prop de l’accés als horts que es fa a través del carrer Puig d’en Vidal i unes persones hi estaven carregant el maleter. Una d‘aquestes persones en veure la patrulla va fer un moviment brusc per tornar entrar el que va fer sospitar als als agents que en apropar-se també van percebre una forta olor de marihuana. En inspeccionar el vehicle els agents van detectar que al maleter del vehicle hi havia estris susceptibles de ser relacionats amb relacionats amb el tràfic de drogues, i van demanar el suport d’un altre patrulla de Policia local i de Mossos.
En accedir a l’hort es van localitzar unes 200 plantes i una sala on hi havia instal·lat un assecador amb plantes a les que se’ls hi estava llevant la humitat, així com material divers pel cultiu i procés de la substància. També es van localitzar diverses caixes de plàstic amb cabdells de marihuana, i davant d’aquests fets els agents van procedir a la detenció immediata de les quatre persones que hi havia en el lloc dels fets, i que van quedar a disposició judicial.
El propietari de la taverna Can Moni al municipi de Palamós portarà la sanció econòmica de 12.000 euros al Tribunal Constitucional. És l’últim recurs disponible per evitar la sanció del Jutjat del Contenciós Administratiu de Girona per una denúncia acústica de l’abril del 2015. La denunciant, una veïna del primer pis d’on es troba la taverna, va començar els tràmits quan se superava en més de deu unitats els valors previstos a la normativa de contaminació acústica.
La infracció, com ha explicat Ràdio Palamós, tenia un caràcter molt greu. És a dir, que hi havia la possibilitat d’imposar una multa que anés des dels 12.000 euros fins als 300.000 euros. Tot i això, l’Ajuntament de Palamós va multar el propietari de Can Moni amb 15.000 euros. La multa més alta a Catalunya des què la Llei de Protecció de la Contaminació Acústica està vigent, com explicava la patronal dels locals d’oci Fecasarm.
Tot i això, el contenciós administratiu va rebaixar la multa fins als 12.000 euros. El propietari va portar el cas al Tribunal Suprem que no va ser admès a tràmit. Ara, el propietari de la taverna Can Moni demanarà la nul·litat de la sentència al Tribunal Constitucional i que se’n dicti una nova. Això sí, tenint en compte les condicions de la mesura acústica; com ha explicat Joaquim Boadas, advocat, defensor de la taverna Can Moni i secretari de Fecaserm a Ràdio Palamós.
A la sanció també se li suma la situació actual del local. És una taverna petita al carrer de Mauri i Vilar, al municipi de Palamós. Si, com explica l’advocat Boadas, el propietari ha de fer front a una multa de 12.000 euros, el local es veurà obligat a tancar. Un dels principals motius és perquè amb prou feina arriba a finals de mes. Avui en dia, l’Ajuntament de Palamós ha congelat el tràmit per cobrar la multa fins que no hi hagi una sentència definitiva als tribunals.
Ambientada posteriorment a Vengadores: Endgame, Spider-Man: Lejos de casa posa punt final a la fase 3 de Marvel Studios.
Spider-Man: Lejos de casa funciona a tes bandes: la primera, com un epíleg de Vengadores: Endgame, se’ns explica com funciona el món després que la meitat de la població del planeta desaparegués durant 5 anys i com ha afectat Peter Parker la mort de Tony Stark, el que fins aleshores era el seu mentor; la segona, com a pel·lícula individual pròpia, com una comèdia adolescent de superherois; i la tercera, posa les bases a la fase 4 i a establir a Spider-Man com el nucli central sobre el qual girarà el futur de l’MCU, en el lloc que fins ara ocupava Iron Man.
La premissa argumental portarà a Peter Parker (Tom Holland) i als seus companys de classe a un viatge per algunes ciutats europees com Venècia, Praga, Berlín o Londres per treballar en un projecte de ciències. Durant el viatge, Peter pretén trobar el millor moment per confessar a la seva companya, Michelle Jones (Zendaya), MJ pels amics i amigues, que n’està enamorat. Però en la primera aturada del viatge, a Venècia, és reclutat per Nick Furia (Samuel L. Jackson) i Maria Hill (Cobbie Smulders) de SHIELD perquè treballi al cantó de Quentin Beck, àlies Mysterio, un ésser provinent d’una Terra paral·lela que persegueix a uns éssers anomenats els elementals, que provenen del seu món, i estan formats de terra, aigua i foc.
La pel·lícula es divideix clarament en dues parts. La primera, quan explora més les relacions entre els adolescents, i té els referents en les pel·lícules de John Hughes com Todo en un día o El club de los cinco, així com la part de comèdia de viatge, en què és difícil que no ens vingui al cap Las locas vacaciones europeas de una família americana de Chevy Chase amb el National Lampoon. La segona és ja la més superheroica i clàssica en els termes de gènere i que ens regala les millors escenes d’acció que hem vist en les pel·lícules d’Spider-Man. Aquí ens nota que la pel·lícula és ambiciosa, creix respecte a la primera part, i això fa que la pel·lícula millori a cada moment.
La història d’Spider-Man ha vingut marcada sempre pel poder i la responsabilitat i l’anomenada en els còmics sort Parker, que consisteix en el fet que tot li surti malament, com ara que hagi de deixar plantada la noia que li agrada perquè ha de salvar el dia. Tots aquests elements que fan que Spider-Man sigui Spider-Man, són presents en aquesta pel·lícula, per més canvis estètics que s’hagin introduït. L’essència del personatge i dels còmics està per tot arreu, malgrat que l’entorn és diferent, amb la clara intenció de no repetir per enèsima vegada el que ja vam veure en les pel·lícules de Sam Raimi o Marc Webb. Stark és el nou oncle Ben pel Peter de l’MCU. En cap moment li va parlar de poder i responsabilitat, però tot és aquí. Peter no està preparat per assumir la responsabilitat que des de tot arreu el pressionen perquè l’assumeixi, i la seva resposta constantment és fugir, per tant, la possibilitat de marxar de vacances amb els seus amics és ideal.
Un dels temes centrals de la pel·lícula és la maduresa de Peter Parker, tant en la part de deixar enrere ser un nen, en tota la part de comèdia adolescent de la pel·lícula, com el de les responsabilitats que haurà d’assumir com a superheroi, per les quals no està preparat. No obstant això, la pel·lícula vol deixar-nos clar que Spider-Man serà a partir d’ara l’eix central en què es mourà l’MCU, com fins ara ho ha estat Iron Man.
Per primera vegada en la trajectòria cinematogràfica d’Spider-Man, s’està explorant la seva etapa d’adolescent d’institut. Marvel Studios no té pressa en portar el personatge i n’ha fet una clara planificació a llarg termini en què els elements més icònics aniran apareixent a poc a poc. Alguns d’ells ja ho fan en aquesta pel·lícula. Aquest és un Spider-Man en formació i en creació que a poc a poc arribarà en el punt de maduresa. Però Marvel no té pressa, ja va dir que volia que l’espectador creixés amb els anys amb el personatge, i ho està fent molt bé. Gaudim-ne.
La pel·lícula continua amb l’univers de personatges secundaris que vam veure a Homecoming, com Ned Leeds (Jacob Batalon), Betty Brand, Flash Thompsom i MJ. MJ no és Mary Jane Watson dels còmics ni la que coneixem de la saga de Sam Raimi, és un personatge nou que adopta les inicials d’un personatge conegut. Malgrat aquesta diferència, el seu personatge creix en aquesta pel·lícula. Tot i no ser la nostra pèl-roja favorita, és un molt bon personatge que té bona química amb Peter i que té les millors frases de la pel·lícula. Entra en l’univers d’Spider-Man Happy Hogan, que es trobarà amb Peter per superar junts el buit que ha deixat Tony Stark, i que interpreta de manera brillant Jon Favreau. El personatge de Favreau sempre ha estat els ulls de l’espectador en l’MCU i la seva entrada en aquesta pel·lícula es complementa molt bé amb Peter i explora el dol de la seva relació amb Tony Stark. Entre els secundaris no ens oblidem de la sensacional tieta de May que interpreta Marisa Tomei. M’agrada moltíssim com ha treballat aquest personatge i, com a Homecoming, m’he quedat aquí amb ganes de més May.
Per altra banda, Jake Gyllenhaal interpreta a Mysterio. L’actor en fa una interpretació brillant,i està a l’atura de Michael Keaton de Homecoming. El Mysterio d’aquesta pel·lícula és tan perfecte com mai els fans del còmic haguéssim somiat com seria de veure’l al cinema. Malgrat que la diferència és que aquí se’ns presenta com un heroi i no com un malvat com en els còmics, tot que el que fa Mysterio, sobretot en la segona hora, tant visualment com interpretativa és memorable. Un encert brutal aquest Mysterio que Jon Watts sap com aprofitar l’apartat visual del personatge en pantalla, i mostrar el que és capaç de fer. No era una tasca fàcil pel considerat com un enemic menor del personatge en els còmics.
En aquesta pel·lícula més que mai no marxeu fins a l’última escena postcrèdits, ambdues són fonamentals per entendre el futur de l’MCU. En aquesta ocasió aquestes escenes, sobretot la primera, són essencials per a la trama i no només una picada d’ullet a l’espectador. De fet, la primera, probablement és la més important de l’MCU, per sobre de l’aparició de Nick Furia al final d’Iron Man. Us aviso que en aquesta escena passareu d’aixecar-vos de la butaca per aplaudir a caure de culs en qüestió de segons.
Per acabar, dir-vos que estem davant una de les millors i més divertides pel·lícules del personatge. Si tenim en compte que les dues primeres de Sam Raimi són les millors, aquesta vindria a ser la tercera. I que no quedi cap dubte, Tom Holland és el millor Spider-Man que hem tingut en pantalla, no només pel meravellós passeig que li “veiem” fer, si no per les seves capacitats interpretatives que li han portat a fer seu un personatge que es comporta com l’adolescent que és, tant en els moments de comèdia, com en els dramàtics. Feu-vos un favor i aneu a veure-la.
Si ja l’heu vist, us hem preparat un programa especial que trobareu a partir del minut amb espòilers. Gaudiu-lo! Link de descàrrega directa, link a Apple Podcasts, link a iVoox.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.