Comencen les obres per transformar el passeig marítim de Platja d’Aro amb una inversió de 14 milions d’euros fins al 2030

privat:-l’estat-comenca-la-tranformacio-del-passeig-de-platja-d’aro
Privat: L’Estat comença la tranformació del passeig de Platja d’Aro

Ja han començat les obres de la primera fase del projecte per allargar i reformar el passeig marítim de Platja d’Aro, amb una inversió total estimada de 14 milions d’euros i un horitzó d’execució fins a l’any 2030. El conjunt de l’actuació inclou tres grans fases coordinades entre l’Estat i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró.

El primer tram en execució se situa entre el Port d’Aro i l’avinguda Verona Terol, amb un pressupost de prop de 800.000 euros i un termini d’execució de cinc mesos. L’obra inclou la creació d’un camí de sauló, zones amb dunes i vegetació, i espais d’estada amb bancs i enllumenat. L’objectiu és millorar la connexió del port amb el nucli urbà amb un passeig més naturalitzat i accessible.

El segon projecte, a càrrec de l’Ajuntament, consistirà en la construcció d’una passera de 72 metres sobre el riu Ridaura, per unir l’actual passeig amb el nou tram sud. Aquesta estructura serà metàl·lica i pavimentada de formigó, amb un cost previst de més de 3 milions d’euros. Les obres es preveuen per la tardor o hivern del 2025/26 i tindran una durada de nou mesos.

Pel que fa al tercer tram, la reforma del passeig fins a Cavall Bernat, ja s’ha escollit el projecte guanyador mitjançant un concurs d’idees. Amb el títol “Un passeig per la pineda”, l’estudi Lola Domènech i Studio Joy han proposat una reforma que amplia el passeig fins a 20 metres d’amplada, amb plataformes de fusta sobre la sorra i espais reservats per a terrasses i comerços.

Aquest darrer projecte inclou també la renovació de serveis com clavegueram i subministrament d’aigua, i compta amb una inversió estimada de gairebé 10 milions d’euros. Segons ha expressat l’alcalde, Maurici Jiménez, el consistori espera que l’Estat n’assumeixi com a mínim el 50% del cost total.

Totes les fases han estat dissenyades tenint en compte propostes recollides en un procés participatiu ciutadà, amb l’objectiu de revitalitzar el passeig com a eix comercial, lúdic i social del municipi.

Romanyà estrena amb èxit Romanyam, un nou mercat per promoure els productes de les Gavarres

privat:-“romanyam”-supera-les-expectatives-d’afluencia-i-vendes-de-productes-locals-en-la-seva-primera-edicio
Privat: “Romanyam” supera les expectatives d’afluència i vendes de productes locals en la seva primera edició

Romanyà de la Selva ha acollit aquest dissabte la primera edició de Romanyam, el nou mercat gastronòmic i artesanal de les Gavarres, amb l’objectiu de posar en valor els productes de proximitat vinculats al massís i el seu entorn natural.

L’activitat, organitzada pels ajuntaments de Santa Cristina d’Aro i Llagostera, l’Associació de Veïns de Romanyà i el Consorci de les Gavarres, ha comptat amb una gran afluència de públic i ha superat totes les expectatives de participació i vendes. Durant tot el dia, centenars de persones han omplert els carrers del nucli per descobrir, tastar i comprar productes locals.

El programa ha inclòs diverses activitats com el concurs de pintura ràpida en memòria de Néstor Sanchiz, amb més de 40 participants entre adults i infants. També s’han organitzat tallers temàtics, com un de vermut aromàtic, un altre sobre l’alimentació prehistòrica i una sortida naturalista pels entorns de Romanyà.

Un dels moments més destacats ha estat la commemoració dels 50 anys del Manifest de les Gavarres, amb un acte institucional celebrat a l’església de Sant Martí de Romanyà. Hi han intervingut autoritats locals i representants del Govern, com la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal. També hi ha participat Joan Cals i Güell, redactor del manifest original.

La jornada ha culminat amb una mostra gastronòmica a càrrec de restaurants locals i un concert de Fenya Rai, que ha posat el toc festiu al tancament d’una edició que, malgrat el vent, ha estat molt ben rebuda. Els organitzadors ja preparen una reunió de valoració per començar a treballar en una segona edició amb la voluntat que Romanyam esdevingui una cita anual de referència al territori.

El Club Vela Calella presenta l’EurILCA Màster 2026, un dels esdeveniments nàutics de referència del circuit màster internacional

privat:-presentada-l’eurilca-master-2026-de-calella-de-palafrugell
Privat: Presentada l’EurILCA Master 2026 de Calella de Palafrugell

El Club Vela Calella ha donat el tret de sortida a l’EurILCA Màster 2026, també conegut com a Trofeu Calella de Palafrugell – Memorial Pitus Jiménez, una de les regates més emblemàtiques del circuit europeu per a màsters. L’acte s’ha celebrat a la sala noble del club amb la presència de gairebé tota la junta directiva.

Aquesta competició, que es disputa des del 2006, reuneix habitualment entre 100 i 120 regatistes, molt per sobre de la mitjana del circuit, que se situa entre 40 i 60. A l’edició passada hi van participar representants de fins a 22 països, consolidant la cita com una de les més internacionals i carismàtiques del calendari.

El president del Club Vela Calella, Frank Keerl, ha destacat el valor social i esportiu d’aquesta regata i ha anunciat que, per la seva popularitat, el lliurament de trofeus de la temporada anterior es farà en aquest esdeveniment. També ha recordat que el club ha rebut, els darrers tres anys, la medalla d’or de Sailors for the Sea, una de les organitzacions més grans del món en defensa dels mars, com a reconeixement per la seva gestió ambiental.

El regidor d’Esports de Palafrugell, Isidre Tenas, ha expressat el suport de l’Ajuntament a la competició i ha remarcat l’atractiu de l’entorn natural, les condicions de navegació i la diversitat dels participants, amb regatistes de diverses edats i nacionalitats.

L’oficial principal de la regata, Manel Lligé, ha destacat la continuïtat i la singularitat d’una prova amb participants d’entre 30 i 90 anys, que competeixen sense suport tècnic i amb un alt nivell de coneixement. També ha subratllat l’aposta per la innovació tecnològica, com el seguiment en directe des de dispositius mòbils, per donar visibilitat a una regata de categoria olímpica.

La presentació ha comptat amb la presència de membres destacats del club, com Ferran Bonet, Xavier Roura, Lluís Gelpí i Lali Minguella, així com del president emèrit Joan Alsina, que han refermat el compromís del club amb l’excel·lència esportiva i la sostenibilitat.

Falta de prevenció en la crisi del bestiar boví

marc bataller
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Falta de prevenció en la crisi del bestiar boví
Loading
/

El mes d’octubre es va declarar a Castelló d’Empúries el primer cas de la dermatosi nodular contagiosa (DNC), una malaltia vírica que afecta exclusivament el bestiar boví. Les alarmes es van encendre de seguida i es van començar a sacrificar centenars d’animals a mesura que s’anava estenent la malaltia. Feia mesos, que aquest virus ja voltava per algunes regions del sud de França, però els protocols de la Unió Europea indiquen que només es pot vacunar en aquells països on s’ha detectat algun cas. Des de quan aquestes malalties entenen de fronteres? Realment, un argument absurd i que ha provocat que la crisi s’hagi anat fent grossa i més grossa. Aquesta és l’excusa, entre cometes, que utilitza el Departament d’Agricultura per espolsar-se les puces. És a dir, que va actuar seguint les indicacions d’Europa. Però, els pagesos estan que trinen perquè a Catalunya ningú havia comprat vacunes i les dificultats van ser enormes per trobar-ne quan es va detectar el primer cas. Per tant, és evident que les administracions han fallat i molt. Primer la Unió Europea amb uns protocols antics i arcaics, del segle XX o, fins i tot, del XIX. I llavors, la Generalitat que no va tenir prou cintura per veure el que li venia a sobre.

Sembla que no haguem entès res de la COVID. L’epidèmia ens va demostrar que un cas de la Xina podia saltar en qüestió d’hores a Europa (un fenomen més de la globalització) i que s’havia de tenirun gran estoc de vacunes o material sanitari per quan el maleït bitxo ens arribés. Dues premisses que, amb la dermatosi nuclear, han fallat clamorosament. Ara sí que la Generalitat està vacunant de manera preventiva en zones on encara no hi ha casos (preveu vacunar a 370.000 animals), però per a molts ramaders ja és tard. I, com sempre, els pagesos i els ramaders són els que paguen els plats trencats de la mala praxi de les administracions. Ara l’únic que poden esperar és que les ajudes arribin ràpid i puguin refer-se del cop. I, sobretot, que la malaltia no vagi a més.

Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026

oques-grasses-s’acomiadara-amb-un-concert-a-l’estadi-olimpic-el-10-d’octubre-de-2026
Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026

Oques Grasses ha anunciat amb una publicació al seu compte d’Instagram que l’últim concert de la història del grup serà el dia 10 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona.  A través d’un vídeo i un text emotiu en què agraïen a la seva audiència el suport durant els catorze anys de projecte, han confirmat que Oques Grasses s’acaba.

“A tu, que hi has estat sempre, venim a dir-te que això s’acaba. Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així” diu una part del seu comunicat.   

El passat 1 de novembre al concert de La Castanyada del Cabró Rock el grup osonenc ja havia donat una pista d’un possible espectacle final quan Josep Montero va dir: “Hi haurà un dia que serà l’últim concert, però no serà avui”.

Les entrades per l’espectacle sortiran a la venda el dia 12 de novembre a les tres de la tarda.

Serà la primera vegada que un artista o grup que canta en català programa un concert en aquest recinte, un dels més grans de l’estat.

Oques Grasses no són només una banda: són un autèntic fenomen cultural que ha redefinit la música catalana contemporània. Formats a Osona el 2010 sota el lideratge de Josep Montero, han bastit un univers propi on conviuen l’humor, la sensibilitat i una mirada lúcida sobre la vida. Amb un llenguatge musical obert que fusiona pop, reggae, funk, electrònica i sons urbans, el grup ha aconseguit connectar amb un públic immens i fidel, convertint moltes de les seves cançons en himnes generacionals.

El debut “Un dia no sé com” (2012) ja mostrava aquella essència fresca, surrealista i autèntica que els va obrir les portes de festivals i places d’arreu del país. Amb temes com ‘Passos importants’ o ‘Cul’, els osonencs van fer-se un nom en l’escena catalana i van iniciar una relació molt especial amb el seu públic.

Amb “Digue-n’hi com vulguis” (2014), Oques Grasses van començar a consolidar un so més madur i una lírica que combinava ironia, espiritualitat i quotidianitat. El salt definitiu arribaria amb “You Poni” (2016), un disc d’experimentació sonora que va culminar amb l’espectacle teatral “Meravellós desastre”, representat a escenaris d’arreu del territori.

El 2019, “Fans del Sol” va catapultar-los definitivament a la primera línia. Amb més de 120 milions de reproduccions a Spotify, cançons com ‘Sta guai’, ‘Serem ocells’ o ‘In The Night’ (Disc de Platí) van convertir el grup en un fenomen transversal capaç d’omplir grans recintes.

Dos anys després, “A tope amb la vida” (2021) va reafirmar la seva posició amb temes com ‘Petar-ho’, ‘La gent que estimo’ o ‘Elefants’, i un debut sorprenent al terrat de l’Oficina de Turisme de Girona en el marc del Festival Strenes. L’èxit va culminar el 2023, quan Oques Grasses van fer història omplint el Palau Sant Jordi, esdevenint la primera banda del segle XXI amb repertori íntegrament en català que ho aconseguia.

El retorn el 2024 amb “Fruit del deliri” va confirmar la seva maduresa artística. El disc, que es va convertir en el millor debut d’un àlbum en català a Spotify, va demostrar que continuen sabent reinventar-se sense perdre l’essència.

Amb més de 400 milions de reproduccions, tres Discs d’Or i tres Discs de Platí, Oques Grasses són avui la banda més exitosa de la música catalana recent. Però més enllà dels números, Josep Montero, Guillem Realp, Miquel Biarnés, Arnau Altimir, Joan Borràs, Miquel Rojo i Josep Valldeneu han creat una obra amb ànima. Les seves cançons, carregades de llum i humanitat, parlen de creixement, amor i transformació, sempre amb una mirada tendra i rural que reivindica “fer-se un hort com a acte subversiu”.

Oques Grasses són, en definitiva, molt més que un grup: són un símbol d’autenticitat i comunitat. La seva música celebra la vida des de la senzillesa i la coherència, demostrant que la cultura catalana pot ser universal sense perdre les arrels.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida por OQUES GRASSES (@oquesgrasses)

L’entrada Oques Grasses s’acomiadarà amb un concert a l’Estadi Olímpic el 10 d’octubre de 2026 ha aparegut primer a Primera Fila.

Aliona Bolsova es retira del tennis professional amb 28 anys i 16 títols

La tennista de Palafrugell Aliona Bolsova ha anunciat la seva retirada del tennis professional als 28 anys. Ho ha fet a través de les xarxes socials, des de La Bisbal, el lloc on va començar a jugar i que ha escollit per acomiadar-se de les pistes.

Al llarg de la seva trajectòria, Bolsova ha sumat 16 títols internacionals, entre els quals hi ha 9 títols individuals del circuit de la Federació Internacional de Tennis i 4 títols de dobles del torneig WTA 125, a més d’altres èxits menors. La seva carrera ha estat discreta però sòlida, consolidant-se com una de les esportistes gironines amb més projecció internacional.

La decisió de retirar-se arriba després d’admetre haver perdut la motivació per competir. Segons ha explicat, ha volgut fer-se un regal a ella mateixa: penjar la raqueta al lloc on tot va començar, a casa.

Bolsova també ha reconegut que mai va jugar amb l’objectiu d’escalar posicions al rànquing mundial, i que això va condicionar el seu rendiment. «Mai vaig poder donar el 100%», ha confessat, deixant entreveure una relació sincera però exigent amb el tennis professional.

Amb aquest anunci, clou un capítol esportiu per obrir-ne un de nou fora del món del tennis. La gironina ha assegurat que vol explorar nous àmbits i continuar creixent personalment, després d’haver viscut el somni de molts aficionats a l’esport de raqueta.