L’Oncogravel supera els 60.000 euros de recaptació i consolida el seu impacte solidari

privat:-la-tercera-edicio-de-l’oncogravel-supera-els-60.000-euros-de-recaptacio-per-a-la-lluita-contra-el-cancer
Privat: La tercera edició de l’Oncogravel supera els 60.000 euros de recaptació per a la lluita contra el càncer

La tercera edició de l’Oncogravel ha superat per primer cop els 60.000 euros de recaptació, consolidant-se com una de les cites solidàries més destacades de les comarques gironines. Els fons recollits es destinaran a ajudar persones amb càncer a través dels serveis que ofereix la Fundació Oncolliga Girona.

La cursa, emmarcada dins del Palamós Outdoor Sports Festival, ha aplegat més de 500 ciclistes repartits en 95 equips. Els participants han pogut escollir entre dos recorreguts: un de 230 quilòmetres i un de 130 quilòmetres, dissenyats per ser assequibles a ciclistes amb una bona forma física. Els circuits han passat per camins del Baix Empordà, el Gironès i la Selva, amb punts de control i avituallament a Palafrugell, Torroella de Montgrí i Cassà de la Selva.

L’edició d’enguany ha crescut un 36% respecte a la de l’any passat i ha doblat la participació de la primera edició, celebrada fa dos anys. Malgrat la previsió de pluja, l’esdeveniment s’ha desenvolupat amb normalitat. El punt de sortida s’ha traslladat a la Nau dels 50 metres del moll de Palamós.

Els guanyadors han estat l’equip Cassà Bike en la modalitat llarga i Rama’s Team en la curta. La jornada ha acabat amb un espai festiu amb música en directe i «foodtrucks», que ha donat un ambient de germanor a l’esdeveniment.

Per participar-hi, cada equip ha fet un donatiu mínim de 500 euros a la Fundació Oncolliga Girona. Els diners recaptats serviran per mantenir serveis com atenció psicològica, fisioteràpia a domicili, estètica oncològica, préstec de material i assessorament especialitzat, entre d’altres.

Amb aquesta tercera edició, l’Oncogravel es consolida com una prova esportiva i solidària de referència, combinant esport, compromís i solidaritat en un entorn natural privilegiat.

Les Gavarres celebren cinquanta anys del manifest amb una crida a reforçar-ne la protecció i la gestió compartida

privat:-commemoracio-dels-cinquanta-anys-del-manifest-de-les-gavarres
Privat: Commemoració dels cinquanta anys del Manifest de les Gavarres

Les Gavarres s’han convertit en un símbol de convivència entre la natura i l’activitat humana. Així ho ha expressat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, durant la commemoració dels cinquanta anys del Manifest de les Gavarres. L’acte ha tingut lloc a l’església de Romanyà de la Selva, i ha servit per posar en valor l’evolució del massís.

A la celebració hi han assistit diversos representants institucionals, com l’alcalde de Santa Cristina d’Aro, Josep Xifré; el secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sargatal; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur; el director en funcions dels Serveis Territorials de Girona, Emili Mató, i el vicepresident de la Diputació de Girona i del Consorci de les Gavarres, Pau Presas.

Paneque ha defensat una gestió compartida entre les Gavarres i el massís de Cadiretes, una proposta que ja es plantejava fa cinquanta anys. Segons ha dit, aquests dos espais naturals avancen ara cap a un model de protecció comú, amb equips humans i recursos compartits per garantir-ne la sostenibilitat.

La consellera ha recordat que fa mig segle aquest territori era un espai oblidat i vulnerable a l’especulació urbanística, en un context de crisi del món rural. Segons ella, el temps ha donat la raó a les persones que van defensar el territori amb visió i valentia, evitant-ne la urbanització i convertint-lo en un pulmó verd del país.

Durant l’acte, s’han reconegut les iniciatives que han ajudat a preservar el patrimoni natural i cultural de les Gavarres. S’hi ha destacat activitats com l’Aplec de les Gavarres, la marxa en honor a Isabel Vilà, la festa de la pela del suro, el festival Art i Gavarres i la recuperació d’elements etnològics vinculats a oficis antics.

Paneque ha conclòs que les Gavarres són avui un referent, tant en la gestió del paisatge com en la identitat i cohesió social. Ha reivindicat el paper dels ciutadans que fa cinquanta anys van iniciar aquest moviment i va afirmar que cal continuar preservant aquest model per al futur.

Primera Llista – 8 novembre 2025

Desmantellats tres grups criminals implicats en robatoris a domicilis al Baix Empordà i altres zones de Catalunya

privat:-els-mossos-investiguen-sis-casos-d’estrebades-violentes-a-gent-gran-en-menys-d’una-setmana-a-la-bisbal-d’emporda
Privat: Els Mossos investiguen sis casos d’estrebades violentes a gent gran en menys d’una setmana a la Bisbal d’Empordà

Els Mossos d’Esquadra han desarticulat tres grups criminals dedicats als robatoris a domicilis, entre els quals s’inclouen diversos municipis del Baix Empordà. Els investigadors han aconseguit desmantellar una xarxa que operava arreu de Catalunya, però que va deixar una petjada important a municipis com Gualta, Masos de Pals i altres localitats de la comarca.

Els robatoris, que es van produir entre el 23 d’agost i el 25 d’octubre, es caracteritzaven per la rapidesa i mobilitat dels delinqüents, que utilitzaven vehicles de lloguer per dificultar la seva identificació. En total, els Mossos han detingut vuit persones implicades en els robatoris, i han desmantellat tres grups criminals que utilitzaven el mateix modus operandi. Aquesta operació suposa un cop important contra els grups especialitzats en delictes patrimonials a Catalunya.

El primer grup va cometre diversos robatoris a la zona del Baix Empordà. En concret, els investigadors van poder vincular aquest grup a intents de robatori en cases de Masos de Pals i Gualta el 13 de setembre, un episodi que va implicar diversos intents d’assalt en poc temps. Afortunadament, alguns veïns van alertar la policia, cosa que va permetre localitzar el vehicle utilitzat pel grup i identificar els membres implicats.

En aquest cas, les operacions van culminar amb la detenció de quatre individus, que van ser arrestats a Tordera, Manlleu i Calella. En un registre posterior a Tordera, es van localitzar diversos objectes sostrets, incloent rellotges i joies, a més d’eines com tornavisos, emprades per accedir a les cases.

A més d’aquests robatoris al Baix Empordà, els Mossos també han desarticulat altres grups criminals relacionats amb robatoris a la resta de Catalunya, des del Vallès Oriental fins a l’Alt Empordà. En total, els tres grups criminals són responsables de 19 robatoris en 60 dies, un volum d’activitat que destaca per la seva rapidesa i organització.

La desarticulació d’aquests tres grups a tota Catalunya demostra la importància de la coordinació territorial i la col·laboració entre diverses unitats del cos de Mossos d’Esquadra, com la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Central i la Regió Policial Alt Pirineu i Aran. Gràcies a aquesta col·laboració, s’ha pogut desactivar una amenaça per a la seguretat pública a les comarques de la Selva i el Baix Empordà.

Els Mossos continuen amb les investigacions per identificar altres membres implicats i evitar futurs robatoris. La desarticulació d’aquests grups és un pas important per garantir la seguretat als municipis del Baix Empordà i altres zones de Catalunya, on els robatoris en domicilis han augmentat en els darrers mesos.

La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols reconeix el talent empresarial del territori a la Gala dels Premis Cambra 2025

privat:-la-cambra-de-comerc-de-sant-feliu-de-guixols-reconeix-el-talent-empresarial-del-territori-amb-15-guardons
Privat: La Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols reconeix el talent empresarial del territori amb 15 guardons

La Gala dels Premis Cambra 2025 ha reunit aquest vespre les figures més destacades del teixit empresarial, institucional i social del Baix Empordà i la Selva Interior en un acte celebrat a l’Hotel S’Agaró de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. L’esdeveniment ha servit per reconèixer l’esforç, la innovació i el compromís de les empreses que contribueixen al desenvolupament econòmic i social del territori.

L’empresa com a motor de progrés
El president de la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, Albert Sibils, ha obert l’acte destacant la importància de reconèixer el talent local i l’impacte de les empreses en el progrés del territori. En aquest context, l’exconseller Jaume Giró ha ofert una ponència titulada “Empresa, comerç i economia productiva: un model de país que cal defensar”, centrada en el paper fonamental de l’empresa com a motor de creixement i prosperitat per a la societat.

Guardons a la innovació i la trajectòria
Durant la gala, s’han lliurat 15 guardons a empreses i entitats que han destacat en diferents àmbits del sector econòmic. Entre els premiats, s’inclouen set empreses i entitats representatives de municipis com Sant Feliu de Guíxols, Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, Tossa de Mar, Vidreres, Llagostera i Cassà de la Selva. Els guardons han reconegut, entre altres, l’excel·lència gastronòmica del restaurant Els Tinars, la producció artesanal de la Mozzarella catalana de Mas Guri, i iniciatives com l’IDILIC Festival.

A més, s’han atorgat reconeixements a negocis amb més de 50 anys de trajectòria, com la Pastisseria Nèctar, la Carnisseria Ginesta i el Cinema Montserrat, en reconeixement a la seva estabilitat i contribució a l’economia local.

Insígnia d’Or per a Enric Pla
La gala també ha comptat amb el lliurament de la Insígnia d’Or de la Cambra, concedida enguany a Enric Pla per la seva tasca a l’Espai dels Rellotges, un projecte dedicat a la preservació del patrimoni rellotger de la zona. La distinció reconeix la seva dedicació i passió per conservar un element cultural i històric tan important per al territori.

Un reconeixement institucional al compromís empresarial
Per tancar l’acte, el vicepresident primer de la Diputació de Girona, Pau Presas, ha destacat la rellevància de les empreses com a pilars fonamentals de l’economia de la demarcació, subratllant la importància de la seva contribució al progrés social i econòmic del territori.

L’acte ha conclòs amb una fotografia conjunta de tots els premiats i un sopar de networking, on empresaris, autoritats i convidats han pogut compartir impressions i establir noves aliances.

Neix l’associació Defensem l’Empordanet per oposar-se a un parc eòlic davant del Montgrí

A l’Empordà, diversos ajuntaments i veïns de la zona han creat l’Associació Defensem l’Empordanet per oposar-se a la construcció d’un parc eòlic projectat davant de la muntanya del Montgrí. La iniciativa, impulsada per una empresa alemanya, preveu la instal·lació de quatre aerogeneradors d’uns 200 metres d’altura. Segons la plataforma, el projecte tindria un fort impacte ambiental sobre les aus, el sòl, l’agricultura i els aqüífers. També destaquen l’impacte paisatgístic del projecte i asseguren que serà «una agressió visual i identitària que alteraria l’harmonia del territori». Apunten que afectaria vuit pobles de la zona: Verges, Ullà, Bellcaire, Tor, Albons, Marenyà, Canet de la Tallada i la Tallada d’Empordà.

El projecte del parc eòlic «Pla de la Tallada d’Empordà», impulsat per l’empresa Eòlica Alta Anoia, SL, del grup RWE Renewables Iberia, ha despertat oposició al territori. Com a resposta, s’ha creat la plataforma ‘Defensem l’Empordanet: diguem NO al parc eòlic’, que ja aplega més de 300 membres entre veïns i administracions locals.

La iniciativa preveu la instal·lació de quatre aerogeneradors de 200 metres d’altura i una potència de 5 MW cada un, així com la construcció d’una línia elèctrica soterrada de 25 kV. El projecte, que es troba actualment en fase d’exposició pública, s’ubicaria entre Verges, la Tallada i Bellcaire d’Empordà.

Segons la plataforma, tot i que els promotors defensen que el projecte representa una aposta per la descarbonització i la sostenibilitat energètica, institucions locals i veïns alerten d’un possible impacte negatiu sobre el medi ambient, el paisatge, la salut i l’economia. També posen en dubte que, a la zona, bufi prou el vent per garantir una producció energètica òptima.

En aquest sentit, la plataforma assenyala que el projecte comportaria diversos impactes ambientals. Entre d’altres, alerten que la contaminació lumínica podria afectar els cicles naturals de la fauna nocturna i la qualitat del cel, i que el parc alteraria espècies i rutes migratòries, com la de l’àguila cuabarrada, catalogada com a vulnerable.

També remarquen que la construcció dels camins d’accés i els fonaments modificaria els ecosistemes locals, provocant «erosió i pèrdua de sòl agrícola». L’àrea afectada, argumenten, forma part d’una zona «de regadiu d’alt interès agrícola», vinculada al projecte de modernització de la Comunitat de Regants de la Presa de Colomers. Segons la plataforma, la presència dels aerogeneradors podria interferir en les infraestructures de regadiu i reduir la productivitat dels conreus, «contravenint els objectius de modernització i sostenibilitat».

Els opositors també apel·len a l’impacte paisatgístic i patrimonial. Consideren que els aerogeneradors, visibles a desenes de quilòmetres, trencarien la plana de l’Empordanet i suposarien «una agressió visual i identitària que alteraria l’harmonia del territori». Segons el comunicat, aquest canvi podria afectar negativament el turisme rural, el patrimoni històric i la qualitat de vida dels residents.

Posició dels Ajuntaments

Els consistoris de Verges, Garrigoles, Bellcaire d’Empordà, Albons i Ventalló treballen en una moció conjunta de rebuig, argumentant que el projecte és incompatible amb el caràcter agrícola i turístic del territori. Per la seva banda, l’Ajuntament de la Tallada d’Empordà, ha decidit convocar una consulta popular abans de definir la seva posició inicial.

La plataforma ‘Defensem l’Empordanet’ té l’objectiu de coordinar al·legacions individuals i col·lectives, informar la població sobre els impactes reals del projecte i impulsar accions de sensibilització per donar a conèixer les seves conseqüències. A més, la plataforma treballa de manera conjunta amb ajuntaments i altres entitats locals per defensar el territori i promoure alternatives renovables de proximitat que siguin més respectuoses amb l’entorn.