Palafrugell prepara un 25N marcat per un acte central i una crida col·lectiva contra les violències masclistes

privat:-palafrugell-reivindica-el-25n-amb-musica-i-la-lectura-d’un-manifest
Privat: Palafrugell reivindica el 25N amb música i la lectura d’un manifest

Palafrugell commemora el vint-i-cinc de novembre amb un acte central a la plaça Priorat de Santa Anna. L’acte tindrà lloc a dos quarts de sis de la tarda. L’Ajuntament fa una crida col·lectiva per plantar-se davant les violències masclistes.

L’acte inclou una encesa d’espelmes. L’acte inclou la veu de la soprano Eva Ribas. L’acte inclou la cançó She. L’acte inclou la lectura de manifestos de centres educatius. L’acte inclou la presentació de dues creacions artístiques amb joves del municipi. L’acte tindrà interpretació en llengua de signes.

El Museu del Suro acull activitats complementàries. El vint-i-nou de novembre es farà la visita Dones i Suro. La visita explica el paper de les dones en el sector del suro. El tres de desembre es farà la taula rodona La pell partida. La taula tracta la violència obstètrica i compta amb professionals del sector sanitari i cultural.

L’Espai Dona organitza dos tallers gratuïts. Els tallers formen part del projecte Benestar al Centre. Els tallers formen part del vintè aniversari del servei. Els tallers ofereixen espais de moviment i creativitat. Els tallers aborden la pressió estètica i l’empoderament. Les sessions tindran lloc a Can Genís.

Les activitats del programa són gratuïtes. Les activitats ofereixen canguratge a través del programa municipal de cures. Les activitats tenen places limitades i requereixen inscripció prèvia. Les activitats són obertes a dones i a persones d’identitats dissidents.

Calonge i Sant Antoni commemora el 25N amb punts lila educatius i itinerants

Calonge i Sant Antoni commemora el vint-i-cinc de novembre amb punts lila educatius i itinerants. Els punts estan instal·lats a escoles, llars d’infants, institut i mercats. L’objectiu és apropar la igualtat a la ciutadania i facilitar un espai segur per informar i prevenir.

Els punts lila informen i acompanyen persones del municipi. Els punts expliquen la nova guia de recursos per a dones i persones LGBTIQ plus. La guia reuneix serveis i orientacions per atendre necessitats de suport i d’informació.

La commemoració inclou activitats sobre violències invisibles, violència masclista digital i matrimonis forçats. L’objectiu és fer visibles formes d’abús que passen desapercebudes i que afecten la vida quotidiana.

El programa ofereix tallers, xerrades, lectura del manifest, encesa d’espelmes i un acte d’homenatge a les víctimes. El programa inclou un taller de defensa personal. El programa inclou una xerrada sobre violències invisibles. El programa inclou un acte amb música i un cinefòrum sobre matrimonis forçats.

La regidora Elena Montiel destaca la importància dels punts lila dins de la vida quotidiana. La regidora afirma que els punts tenen una funció pedagògica que ajuda a evitar violències invisibles. La regidora ressalta que la guia de recursos vol ser una eina útil per a totes les dones del municipi.

L’Ajuntament de Palamós es convertirà en el propietari majoritari de les galeries Carme

Palamós

L’Ajuntament de Palamós va aprovar ahir en el ple municipal ordinari del mes de novembre una modificació de crèdit per destinar 35.000 euros a la compra de dos locals de les galeries Carme. Amb aquesta compra, el consistori es convertirà en el propietari majoritari del complex, situat al carrer Dídac Garrell i Tauler.

La intenció de l’equip de govern és convertir les galeries Carme en un espai municipal polivalent que doni servei a la ciutadania, i aquesta el tingui com un punt de referència. El regidor de Serveis Econòmics, Joventut, Via Pública i Solidaritat i Cooperació, Eduard Riera, considera que també és una oportunitat per ampliar els espais destinats a les diferents entitats de Palamós.

La modificació de crèdit es va aprovar amb els vots a favor de tots els grups polítics que formen el ple de l’Ajuntament de Palamós, a excepció de la CUP, que es va abstenir. El seu portaveu, Alexandre Weltz, posa en dubte si els locals de les galeries Carme són els espais idonis per dur a terme aquest projecte, en gran part, per la rehabilitació que necessiten.

El principal partit a l’oposició, Junts per Palamós, va mostrar el seu posicionament a favor de la compra, però va demanar que això només sigui el començament. Són declaracions del portaveu del grup municipal, Raimon Trujillo.

Som-hi per Palamós i Sant Joan, tot i votar-hi a favor, també va expressar les seves preocupacions sobre el cost de la reforma del local i a què es destinarà. A més, considera que tots aquests aspectes s’haurien de consultar abans de tirar endavant la compra dels locals.

La Universitat de Girona ha inaugurat la Càtedra Dansa de la Mort amb un debat sobre el decés

càtedra dansa de la mort

La Universitat de Girona ha inaugurat la Càtedra Dansa de la Mort amb un acte a la Facultat d’Educació i Psicologia. El nou espai vol promoure la recerca i la reflexió entorn de la mort des d’una mirada psicològica, antropològica i mèdica.

El rector de la universitat, Quim Salvi, ha destacat que la càtedra vol afrontar “un dels valors més universals i íntims de la condició humana”. Segons ha dit, la mort sovint queda silenciada o reduïda a un enfocament mèdic, tot i ser una experiència que interpel·la la comunitat. La directora de la càtedra, Núria Mallorquí, ha obert l’acte d’inauguració.

La càtedra pren com a eix simbòlic la Dansa de la Mort de Verges, un ritual del segle disset amb forta càrrega comunitària i cultural. Durant la conferència inaugural, la psiquiatra Gemma Parramón ha reflexionat sobre la mort com a fet biomèdic, emocional i social. Segons ha explicat, la mort és la fi de la vida, però també la pèrdua d’un vincle i un esdeveniment que cada societat entén i ritualitza de manera pròpia.

La ponent ha remarcat que rituals com la Dansa de la Mort ajuden a convertir una experiència íntima en una qüestió pública i compartida, que apel·la la comunitat i transmet valors socials.

La càtedra és fruit d’un treball conjunt entre la Universitat de Girona, l’Associació de la Processó de Verges, el Institut d’Assistència Sanitària i l’empresa de serveis funeraris Àltima. El seu objectiu és connectar el coneixement acadèmic amb la realitat cultural i sanitària, i impulsar un debat interdisciplinari sobre el significat de la vida i la mort en la societat actual.

Amb aquesta nova incorporació, la Universitat de Girona suma 56 càtedres distribuïdes per tot el territori gironí, que treballen de forma coordinada per generar i transferir coneixement.

Miquel Verdaguer: «Hi ha hagut persones que han mort en la clandestinitat»

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Miquel Verdaguer: "Hi ha hagut persones que han mort en la clandestinitat"
Loading
/

En una entrevista concedida al programa Supermatí, Miquel Verdaguer, representant de l’Associació Dret a Morir Dignament (DMD) a les comarques gironines, ha explicat la feina de l’entitat i el funcionament del dret a l’eutanàsia, aprovat a l’Estat l’any 2021 després de dècades de reivindicació.

Verdaguer ha recordat que DMD es va fundar el 1984, molt abans que la llei fos una realitat. Durant tots aquests anys, ha estat necessari “picar molta pedra” perquè les institucions polítiques avancessin cap a un marc legal que permetés a les persones decidir sobre el seu final de vida. Segons Verdaguer, la necessitat d’aquesta llei es feia evident en “persones que han patit molt i han implorat poder tenir una mort digna”.

El representant de l’entitat ha subratllat una de les realitats més crues d’aquest debat: “Hi ha hagut persones que han mort en la clandestinitat”, utilitzant recursos obtinguts pel seu compte per posar fi al patiment. La llei, afirma, ha arribat tard per a moltes d’aquestes persones, però és “absolutament necessària” i “una llei per a tothom”, universal i aplicable a qualsevol persona que compleixi els requisits.

Verdaguer ha insistit que la llei reconeix un dret estrictament personal, que només pertany a la persona que pateix. Tot i això, ha exposat casos recents en què familiars han impedit o endarrerit decisions, portant-les fins i tot als tribunals. “És un dret personal, i per tant ningú més hi hauria de poder dir res”, ha remarcat.

Amb la llei aprovada, l’entitat es centra en impartir xerrades en centres sanitaris, residències, ajuntaments, equipaments cívics i centres educatius. Aquest últim àmbit és especialment important per trencar tabús entre els més joves i fer conèixer eines com el document de voluntats anticipades.

Verdaguer ha explicat que una part essencial de la feina de DMD és donar a conèixer el document de voluntats anticipades (DVA), que permet deixar constància de les preferències en cas que la persona no pugui expressar-les.

Segons ell, és un document que “no s’ha d’esperar a fer l’últim dia”, perquè moltes persones poden perdre la capacitat d’expressar-se abans del moment crític. Per això, recomana omplir-lo quan encara es té plena autonomia. “És important que tothom el conegui”, ha afirmat, i ha remarcat la necessitat de treballar-lo especialment amb gent gran i famílies.

L’associació també ofereix atenció directa a famílies i pacients, especialment a través dels locals que DMD té repartits pel territori. Al Baix Empordà, hi ha presència a Platja d’Aro i a Palafrugell, amb atenció presencial els divendres. L’objectiu és resoldre dubtes, oferir informació i acompanyar els processos, que sovint són emocionalment complexos.

Segons dades facilitades per l’associació, l’any 2024 es van dur a terme 22 eutanàsies a la demarcació de Girona. Al Baix Empordà, es van registrar 6 sol·licituds, de les quals 3 es van executar durant el mateix exercici.

Verdaguer ha remarcat que el futur de l’entitat passa per continuar informant la ciutadania. DMD organitza xerrades, tallers sobre el DVA i tallers participatius amb jocs de cartes, que ajuden a parlar del final de vida i a resoldre preguntes que sovint generen angoixa o desconeixement.

L’objectiu és clar: normalitzar el dret a decidir, explicar el funcionament de la llei i garantir que qualsevol persona que ho desitgi pugui tenir la informació necessària per exercir-la.

Bombers del parc de la Vall d’Aro denuncien que treballen en condicions «indignes» i que l’edifici té «greus mancances»

Bombers vall d'aro

Els bombers del parc de la Vall d’Aro denuncien que treballen en condicions «indignes» i que l’edifici té «greus mancances». Efectius del cos -que no revelen el nom per por a represàlies- critiquen que l’edifici està en una zona inundable, que dormen en barracons, sense aigua potable, amb plagues de rates, i amb pudors de la depuradora. També lamenten que no disposen d’una autoescala, ni d’una bomba urbana lleugera ni d’una barca de rescat. A més, carreguen contra el Govern perquè prioritza la nova seu de la Regió d’Emergències de Girona, quan hi ha parcs com el de Vall d’Aro «que no compleixen la normativa». El Departament d’Interior recalca que hi ha previst fer un parc nou en el Pla estratègic Bombers 2030.

Els bombers del parc de la Vall d’Aro reclamen a la Generalitat que posi fi a les condicions «indignes» amb les que treballen. «És un parc obsolet que no pot donar el servei que el territori necessita», asseguren. Efectius del cos -que no volen revelar el seu nom per por a represàlies-, recorden que l’edifici té més de 40 anys i denuncien que les instal·lacions «no compleixen la normativa que ha aprovat el Govern».

És més, afirmen que el parc té «mancances greus» que «no garanteixen ni la seguretat del personal ni la qualitat del servei que mereix la ciutadania». D’una banda, indiquen que l’edifici es troba en una zona inundable i que ha quedat negat en diversos episodis de pluges torrencials. «Si algun dia ve una Dana com la de València, ens podem trobar que no podem sortir perquè està tot negat», temen.

A més, han encarregat un informe pericial de riscos laborals i el document assenyala que pateixen humitats, pudors, aires viciats, mala ventilació i filtracions. I és que, a banda que l’edifici té més de 40 anys «i gairebé no s’hi han fet inversions», està situat al costat de la depuradora. «Per llei hauria d’estar més lluny, però la tenim a tocar i tot el dia sentim moltes pudors».

Així mateix, sovint es troben amb plagues de mosquits, insectes i, fins i tot rates; i han de dormir en barracons «precaris» perquè el parc no té capacitat per allotjar tots els efectius a dins l’edifici. «Tots els bombers que arriben, a la que poden, marxen a un altre lloc. Perquè tu pots dormir un any o dos en barracons, però no més, ja que no descanses bé. Quan plou, per exemple, sents molt de soroll». A més, amb la feminització del cos, les dones bomberes es troben que han de canviar-se i dormir al mateix barracó perquè no tenen més espais.

Un altre dels fets que denuncien és que des de la Generalitat els han manat que han de ser molt estrictes a l’hora de no barrejar la roba contaminada amb fums, però és una indicació que els és impossible de complir. «Diuen que s’ha d’encapsular la roba contaminada i posar-la en un lloc separat perquè els fums són cancerígens. Però nosaltres estem contínuament mesclant els fums amb la nostra roba del dia a dia perquè no hi ha espai per seguir les seves recomanacions», lamenten.

De fet, critiquen que no tenen ni aigua potable al parc perquè, quan van fer les obres d’un nou vestuari, «van trobar-se les canonades totalment podrides i s’han de canviar totes».

Manca de material i de recursos

El parc de la Vall d’Aro hi treballen entre quatre i cinc efectius de mínim, i poden arribar a ser-ne uns 35. Dona servei als municipis de Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Castell-Platja d’Aro i Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà). És una zona extensa i densament poblada -especialment a l’estiu-, amb emergències recurrents: incendis forestals, focs en edificis, rescats, accidents de trànsit i serveis aquàtics. Tot i això, denuncien que el parc no té tot el material que es necessita.

Per exemple, no tenen una autoescala, que és la que permet arribar a superfícies altes. Els bombers de la Vall d’Aro apunten que antigament en tenien una, però la van portar al parc de Palafrugell. Això significa que, si hi ha un incendi en un pis superior d’un edifici alt, ells no podran anar a socórrer els afectats.

«Sant Feliu de Guíxols i Calonge tenen més edificis alts que Palafrugell. I si hi hagués un foc en un edifici de Sant Feliu, que nosaltres ho tenim a tocar, no hi podríem anar i s’haurien d’enviar dotacions d’altres parcs que estan més lluny», subratllen.

Tampoc disposen d’una bomba urbana lleugera, que és un tipus de vehicle més petit que els camions, que els permet passar per carrers estrets. «A dins de les poblacions no pots anar amb el camió perquè no passa o no pots girar. Llavors moltes vegades hem d’aparcar molt lluny del servei i carregar tot el material fins al lloc de l’emergència», recalquen.

Malgrat que donen servei a poblacions costaneres i tot sovint han d’anar a fer serveis aquàtics, tampoc tenen una barca de rescat. Així mateix, critiquen que la cotxera no és prou grossa «per tenir tots els vehicles i el material que el territori i la ciutadania requereix».

Parc nou i més recursos

Els bombers d’aquest parc de la Costa Brava també carreguen contra la Conselleria d’Interior perquè «està prioritzant» la construcció d’una nova seu administrativa per a la Regió d’Emergències de Girona, «malgrat que les instal·lacions actuals són de fa només sis anys i han rebut una inversió aproximada de mig milió d’euros».

«Nosaltres estem aquí les 24 hores amb la depuradora, els barracons, respirant tòxics dels fums, amb ratolins i un parc que cau a trossos. Però ells [la Generalitat] prefereixen fer unes oficines noves. És una qüestió de prioritats i de pensar en qui està fent l’assistència o en qui està als despatxos fent feina administrativa», remarquen.

Per tot plegat, reclamen que es construeixi un nou parc a la Vall d’Aro, que se’ls doti amb els vehicles i materials que la carta de serveis estableix, i que prioritzin les infraestructures operatives per davant dels projectes administratius.

Un parc nou al Pla estratègic 2030

Fonts del Departament d’Interior admeten que les instal·lacions de la Vall d’Aro estan «envellides», però recalquen que hi ha previst fer un parc nou al Pla estratègic Bombers 2030 que va aprovar el Govern a mitjans d’octubre. A més, remarquen que aquest any s’estan renovant els vestuaris, els lavabos i les dutxes. I que l’any vinent està previst substituir la coberta i reformar la cuina.