El Festival Ítaca anuncia els primers concerts de Sant Joan amb Dan Peralbo, Remei de Ca la Fresca, Carlos Ares i Barry B

privat:-l’itaca-supera-els-25.000-espectadors-en-els-concerts-a-la-platja-de-l’estartit-en-una-“edicio-de-record”
Privat: L’Ítaca supera els 25.000 espectadors en els concerts a la platja de l’Estartit en una “edició de rècord”

El Festival Ítaca ha fet públics els primers artistes que actuaran per Sant Joan a la platja de l’Estartit, en una nova edició que busca consolidar el salt qualitatiu del certamen. Els concerts començaran el divendres 19 de juny i s’allargaran fins a la revetlla del 23, amb una programació que inclou noms destacats de l’escena musical actual.

L’obertura del festival anirà a càrrec de Dan Peralbo i el Comboi i de Remei de Ca la Fresca, dues propostes catalanes que aportaran energia i novetat. Dan Peralbo presentarà el seu nou disc després d’haver estat teloner d’Oques Grasses aquest estiu, mentre que Remei de Ca la Fresca torna als escenaris després d’una aturada de mig any, amb una proposta que barreja punk rural, psicodèlia i compromís social.

El dissabte 20 de juny serà el torn de Carlos Ares, un dels noms emergents del pop estatal. L’artista gallec presentarà el seu segon disc, ‘La Boca del Lobo’, en el seu únic concert a comarques gironines. Ares va debutar amb ‘Peregrino’ el 2024 i es va endur el Premi MIN a Millor Àlbum Pop.

El dimarts 23 de juny, la Gran Revetlla de Sant Joan comptarà amb Barry B, una de les veus més trencadores de la nova escena urbana. L’artista presentarà el seu primer disc ‘Chato’, una proposta que fusiona R&B, electrònica ambiental, trap i textures cinemàtiques. També serà l’única actuació de Barry B a la zona.

Les entrades i abonaments es posaran a la venda ben aviat a través del web oficial del festival (www.itacacultura.cat), i l’organització anunciarà nous artistes en les properes setmanes.

El Festival Ítaca, organitzat per Link Produccions amb el suport de diversos ajuntaments, va reunir 35.000 espectadors el 2025 amb una vintena d’actuacions a vuit municipis de l’Empordà. Set dels concerts van penjar el cartell de complet, inclosos dos a l’Estartit, consolidant el festival com una de les cites culturals més destacades de la Costa Brava.

La Federació d’Hostaleria de Girona se suma a una campanya per visibilitzar l’impacte social del sector hoteler

privat:-els-campings-de-catalunya-registren-un-9,2%-mes-de-pernoctacions-al-juliol-i-continuen-com-els-preferits-de-l’estat
Privat: Els càmpings de Catalunya registren un 9,2% més de pernoctacions al juliol i continuen com els preferits de l’Estat

La Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona s’ha sumat a la campanya “Històries que ens uneixen”, una iniciativa de la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments Turístics que va néixer amb motiu del Dia Mundial del Turisme, el 27 de setembre.

La campanya vol reivindicar el paper humà del sector hoteler, més enllà de les xifres econòmiques. Mostra com els hotels són més que un lloc on dormir, i esdevenen escenaris d’experiències personals, retrobaments, celebracions i moments de suport en situacions difícils com emergències, apagades o la pandèmia.

“Històries que ens uneixen” recull testimonis i imatges reals viscuts en allotjaments de tot l’Estat Espanyol. El relat posa el focus en el valor afegit que aporten les persones que hi treballen i els vincles que es creen entre visitants, professionals i comunitats locals.

La iniciativa també defensa el sector hoteler com a motor de cohesió social, sostenibilitat i inclusió, destacant el seu paper en l’accessibilitat, la generació de llocs de feina jove i la capacitat de transformar territoris a través de l’hospitalitat.

La campanya té un format digital i interactiu, amb materials audiovisuals i gràfics que permeten compartir vivències a les xarxes socials. La ciutadania pot sumar-s’hi amb els hashtags #HistoriasQueNosUnen i #HotelesDeEspaña, i explicar històries que mostren com el turisme també deixa empremta emocional.

Amb aquesta adhesió, la Federació d’Hostaleria i Turisme de les Comarques de Girona reforça el seu compromís amb un model de turisme que posa les persones al centre.

Marc Alós: «El caganer és una icona que connecta generacions i cultures»

Marc Alos i Sergi Alos amb els caganers més venuts aquest Nadal 2020 | Imatge de Caganer.com
Marc Alos i Sergi Alos amb els caganers més venuts aquest Nadal 2020 | Imatge de Caganer.com
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Marc Alós: "El caganer és una icona que connecta generacions i cultures"
Loading
/

L’empresa caganer.com, nascuda fa més de 30 anys a Torroella de Montgrí, ha assolit una fita històrica amb un catàleg de prop de 750 figures de fang fetes a mà. En una entrevista concedida al programa Supermatí, Marc Alós, copropietari del negoci familiar, ha detallat l’evolució d’aquesta icona catalana.

«Cada any incorporem entre 40 i 50 novetats», afirma Alós. Aquest ritme d’ampliació ha fet créixer exponencialment una col·lecció que es va iniciar modestament el 1992, quan la seva mare, ceramista de professió, va començar a fer figures de pessebre. Amb el temps, el Caganer va anar guanyant protagonisme fins a convertir-se en l’única línia de producte.

Segons Alós, el Caganer «és una figura simpàtica que tots hem viscut des de petits» i representa una part essencial del pessebre català. Personalitzar-la amb cares conegudes –sigui de la política, l’esport o la cultura pop– ha estat clau per al seu èxit.

Els caganers s’elaboren amb tècniques artesanals tradicionals i s’han externalitzat parcialment: «Actualment treballem des de dins la presó de Puig de les Basses amb més de 60 interns», destaca Alós, posant èmfasi en el compromís social i la formació que ofereixen.

Enguany, entre les noves incorporacions hi ha figures com Aitana, Pau Cubarsí, el Papa Lleó XIV, LeBron James, Rocky, Miércoles, Mortadelo i Filemón, entre molts altres. Les sèries animades també hi tenen un paper destacat: «Són col·leccions transversals que agraden a totes les edats», diu Alós, destacant la força visual i l’humor que aporten.

El criteri de selecció dels personatges varia: «Ens deixem guiar per l’actualitat, les tendències, les xarxes i el feedback de la clientela.» No tot s’hi val, però: «Hi ha personatges que no fem per respecte, com dictadors», afirma.

Sobre el significat de la figura, Alós conclou: «No és una burla, és un homenatge. Té un rerefons cultural molt potent i molts se senten orgullosos de formar part d’aquesta col·lecció». En definitiva, el Caganer segueix sent un símbol viu i en constant evolució.

Els caganers més venuts de la història? «En els seus moments, Carod-Rovira, Ronaldinho, Messi, Obama i Trump han estat dels més demanats», recorda. Tot i això, el caganer típic català i la versió femenina, la caganera, continuen sent els més venuts.

Un dels èxits recents ha estat obrir botigues físiques durant tot l’any: «Des del 2021 ja n’hem obert dotze a Barcelona i també tenim presència a Madrid i Bilbao», diu Alós. La internacionalització i el turisme han estat claus per desestacionalitzar un producte tradicionalment vinculat al Nadal.

Ampliades les àrees de consultes de l’Hospital i el Centre d’Atenció Primària de Palamós després d’una reforma

L’Hospital de Palamós i el Centre d’Atenció Primària de Palamós han ampliat les àrees de consultes, després d’una reforma a la planta 0 de l’edifici Fleming. Els treballs han permès habilitar un total de 16 consultes noves, distribuïdes entre ambdós serveis.

La reforma ha afectat una superfície de 450 metres quadrats i ha suposat una inversió de prop de 750.000 euros, incloent-hi equipament, senyalització i sistemes d’informació per avisar els pacients i difondre continguts a través de pantalles.

D’aquestes 16 consultes, 11 s’han destinat a l’àrea de consultes externes de l’Hospital, que ja ha entrat en funcionament aquest 10 de novembre. Les consultes donaran servei a especialitats com cirurgia, anestèsia, clínica del dolor, pneumologia, nefrologia i psicooncologia. L’accés es fa pel carrer President Companys.

Pel que fa al Centre d’Atenció Primària, disposarà de 5 noves consultes que s’activaran al llarg del mes de novembre. S’hi atendran serveis com odontologia, tècniques d’atenció primària i atenció a la salut sexual i reproductiva. L’accés serà pel carrer Hospital.

La nova àrea també compta amb sales d’espera i espais interns de treball. Tant la decoració com els colors utilitzats s’han pensat per crear un entorn més càlid, lluminós i agradable per a professionals i usuaris.

Amb aquesta ampliació, el centre espera millorar la qualitat assistencial i facilitar millors condicions laborals als equips mèdics i d’infermeria, oferint espais més amplis i confortables per atendre la ciutadania.

Supermatí – 10 novembre 2025

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 10 novembre 2025
Loading
/

Costes frena l’inici de les obres d’estabilització de les platges de Sant Antoni i d’Es Monestrí a petició de l’Ajuntament

privat:-palamos-frena-l’inici-del-projecte-dels-espigons-per-tenir-clar-com-quedara-el-perfil-litoral
Privat: Palamós frena l’inici del projecte dels espigons per tenir clar com quedarà el perfil litoral

El departament de Costes de l’Estat ha aturat l’inici de les obres per estabilitzar les platges de Sant Antoni i d’Es Monestrí, al municipi de Calonge i Sant Antoni. La decisió respon a una petició expressa de l’Ajuntament, que vol revisar amb detall com quedarà el perfil litoral un cop executats els treballs.

El projecte actual es va redactar fa deu anys, i el consistori considera necessari analitzar si hi ha hagut canvis significatius en la morfologia de la platja i del fons marí que puguin condicionar el resultat final. Segons fonts municipals, es demana concreció sobre la nova línia d’aigua prevista i l’impacte dels espigons, atès que en aquest temps les condicions poden haver variat.

El projecte, adjudicat el març passat a l’empresa Rubau Tarrés per 3,1 milions d’euros, preveu la construcció de dos espigons. El primer tindrà 150 metres, amb una part emergida i una altra submergida mig metre. El segon serà un dic corbat emergit de 215 metres, que prolongarà l’espigó actual de la platja de Palamós.

A més, s’inclou el transvasament de sorra de zones d’acumulació de la platja de Palamós cap a punts de la platja de Sant Antoni, per millorar l’estabilitat del litoral i reduir els efectes dels temporals.

Les obres, amb un termini d’execució de vuit mesos, estaven previstes per començar el 15 de setembre. Ara es troben pendents de la informació tècnica que ha de facilitar Costes, a partir de la qual es determinarà si calen modificacions abans d’iniciar els treballs.