Sant Feliu de Guíxols aprovarà un pressupost de 45,1 milions d’euros centrat en la mobilitat, la seguretat i l’esport

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols aprovarà aquesta setmana el pressupost municipal per a l’any 2026, que ascendeix a 45.136.640 d’euros, gairebé el doble que el de fa una dècada. L’objectiu principal és millorar la qualitat de vida de la ciutadania a través d’actuacions en mobilitat, seguretat, habitatge, cultura i equipaments públics.

La portaveu del Govern municipal, Núria Cucharero, explica que la voluntat des de l’Ajuntament, a part de promoure diverses inversions i grans projectes a la ciutat és desenvolupar el pressupost del 2026 en tres grans eixos: la mobilitat, la seguretat i l’esport.

Mobilitat: gratuïtat del transport per a la gent gran

Una de les novetats destacades és la gratuïtat del bus urbà “Montdela” per a majors de 65 anys (amb 30 viatges mensuals), amb la previsió d’ampliar-ho a més col·lectius en el futur. Aquest transport funciona tant per dins del municipi de Sant Feliu de Guíxols com en poblacions properes com Santa Cristina d’Aro o Platja d’Aro.

A més, Sant Feliu és un dels municipi que s’integrarà dins l’Autoritat Territorial de Mobilitat (ATM) de Girona. Això, permetrà desplaçaments a preus molt reduïts cap a municipis veïns i Girona ciutat. Ho ha explicat la portaveu del govern, Núria Cucharero.

Seguretat: més agents i nova seu policial

Un dels altres pilars del pressupost per al 2026 és la seguretat. Per això, es preveu la incorporació de 4 agents nous a la plantilla de la Policia Local, fins a una plantilla de 48 efectius, amb l’objectiu d’arribar a 55. Es vol crear una unitat de Trànsit que s’afegirà a les recentment creades de Dron, Canina, Medi Ambient i Atenció Ciutadana.

També es destinaran 150.000 euros a noves càmeres de seguretat i 100.000 euros per redactar el projecte de la nova seu de la policia local, que s’ubicarà a l’edifici de l’Aglotap, tal com especifica Cucharero.

Renovació d’equipaments esportius

Pel que fa al vessant esportiu, s’invertiran 881.000 euros en la renovació de la piscina municipal, especialment en sistemes de canalització d’aigua. Aquesta acció es realitza abans de licitar el nou contracte per a la gestió d’aquest equipament municipal.

També es millorarà la megafonia als pavellons i camps de futbol, i es completarà la il·luminació del camp de Vilartagues. Aquestes actuacions compten amb una subvenció de 624.000 euros de la Generalitat, complementada amb fons municipals.

Altres inversions destacades

El consistori destina 875.000 euros a l’urbanització dels terrenys de l’antiga Trashler, on la Generalitat preveu construir fins a 80 habitatges de lloguer assequible. L’enderroc dels edificis actuals és imminent, i provisionalment l’espai s’utilitzarà com a aparcament públic. Aquesta acció forma part d’un pla més extens que el Govern municipal vol desenvolupar en els propers anys.

Pel que fa a la cultura, el Festival Porta Ferrada doblarà la seva inversió pública, fins a 3 milions d’euros anuals, amb el nou operador, organitzador també del festival Cruïlla. A més, es preveuen 268.000 euros per a la segona fase de la renovació dels jardins del monestir, i avança el projecte del Monestir de les Arts, amb participació de la Diputació i altres institucions.

A més, el consistori preveu diverses inversions en la reforma de carrers i altres elements de l’espai públic. S’invertiran 790.000 euros per la reforma del carrer Santa Magdalena. També es renovarà el carrer Joan Maragall. Es destinaran 300.000 euros en enllumenat públic. Responent a una altra demanda ciutadana, s’invertiran 332.000 euros per als cubs de Sant Pol. A tot això, cal sumar-hi la inversió de 120.000 euros en parcs infantils; 150.000 euros en escoles públiques; i 300.000 euros per a voreres i pavimentació.

A més, l’Ajuntament preveu acollir-se al Pla de Barris de la Generalitat, que podria suposar una inversió d’entre 6 i 25 milions d’euros per a la transformació urbana.

Fundació Surís i serveis socials

La dotació municipal a la Fundació Surís, que gestiona dues residències, arribarà als 988.000 euros, la xifra més alta de la història. Aquesta quantitat triplica la de fa 12 anys, consolidant l’aposta per la gent gran.

El govern municipal destaca que només s’han apujat tributs en dues ocasions en l’última dècada, malgrat l’increment de serveis. El pressupost 2026 es presenta com una continuïtat de la transformació iniciada fa deu anys, centrada en les persones i amb una clara aposta per la mobilitat sostenible, la cohesió social i el progrés cultural.

D’altra banda, l’alcalde del municipi, Carles Motas, ha destacat que hi ha altres projectes en marxa que probablement modificaran el pressupost en els propers mesos. Un d’aquests exemples és el projecte que s’està desenvolupant a la zona del Monestir o la voluntat d’aconseguir el traspàs de la propietat dels banys de Sant Elm.

El pressupost es portarà a aprovació en el ple extraordinari d’aquest dimarts 25 de novembre i es preveu que s’aprovin amb els vots favorables de l’equip de Govern format per Tots per Sant Feliu i el PSC.

El comerç gironí demana als ajuntaments regulacions urbanístiques per preservar la diversitat als centres urbans

Palamós Fira comercial

Les associacions de comerciants de les comarques gironines han reclamat als ajuntaments que regulin els espais comercials urbans per preservar la seva qualitat, identitat i diversitat.

La demanda s’ha fet pública aquest dilluns durant una jornada organitzada per la Federació de Comerç de les Comarques Gironines, vinculada a la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona. El debat ha evidenciat la preocupació pel tancament de locals i la uniformització de l’oferta comercial, que pot expulsar les botigues de proximitat i reduir la singularitat dels carrers.

Les entitats comercials alerten que, sense mesures urbanístiques específiques, els centres de les ciutats corren el risc de convertir-se en espais monocultius, amb activitats poc diverses i desconnectades del teixit local. Per això, reclamen als consistoris plans especials d’ordenació que limitin l’obertura d’activitats repetitives i prioritzin projectes que enriqueixin l’ecosistema urbà.

Durant la jornada s’han destacat els exemples positius de municipis com Tossa de Mar, Lloret de Mar, Palafrugell, Figueres, Begur i Olot, que ja han començat a aplicar criteris de protecció comercial. Aquestes iniciatives són, segons la Federació, bones pràctiques que cal estendre a altres municipis amb problemàtiques similars.

La Federació també ha posat el focus en el context europeu, on ciutats com Amsterdam, Bruges, París o Estocolm han desenvolupat polítiques per protegir els residents i garantir un comerç urbà equilibrat. La Comissió Europea, amb programes com les Capitals Europees del Petit Comerç, també reforça aquest model.

A banda del debat urbanístic, la trobada ha servit per fer balanç de la campanya La Comerçiada 2025, considerada la més rellevant del territori, i per preparar les accions formatives i promocionals de cara al 2026.

Segons la Federació, “regular no vol dir restringir”, sinó garantir que els centres urbans segueixin sent espais vius, amb comerç divers, sostenible i arrelat al territori.

Daniel Ruiz: «El que no s’ha de fer amb el turisme és atacar-lo»

Daniel Ruiz ha assumit recentment la presidència del Partit Popular a les comarques gironines, un relleu que arriba després de la renúncia de Jaume Veray per motius de salut. Ruiz, que fins ara exercia de secretari general, explica que el canvi ha estat “natural i orgànic”, i que Veray continuarà desenvolupant la seva tasca institucional com a diputat al Parlament.

El nou president defensa que el PP gironí necessita una renovació profunda, especialment en l’àmbit municipal, on el partit manté encara una presència limitada. Ruiz vol impulsar un projecte més jove i arrelat al territori, i per això han iniciat una Ruta Gironina, un procés d’escolta amb veïns, entitats i sectors econòmics de totes les comarques. L’objectiu és detectar necessitats reals i convertir-les en propostes polítiques.

Un dels punts centrals de l’entrevista és el paper del turisme al Baix Empordà. Ruiz és contundent: “El que no s’ha de fer amb el turisme és atacar-lo.” Considera que el sector és essencial per a milers de famílies de la comarca i critica les visions que el presenten com a problema. Manté que la Costa Brava té un potencial únic i que el risc de “morir d’èxit” no existeix.

Sobre l’augment del preu de l’habitatge, el president popular descarta que el turisme sigui el responsable i situa el problema en la falta de nova construcció i en la burocràcia que frena la rehabilitació. Defensa que cal “construir i rehabilitar més” i facilitar els tràmits tant per al sector públic com per al privat.

En matèria de seguretat, Ruiz explica que, més enllà de les dades, allò determinant és la percepció ciutadana. Segons ell, a la demarcació hi ha una sensació creixent d’inseguretat i calen més efectius policials i millor coordinació entre cossos.

També destaca les mancances del transport públic al Baix Empordà, especialment per a treballadors que es desplacen entre comarques. Reivindica el projecte del tren-tram i culpa la Generalitat de falta de lideratge per impulsar-lo.

De cara a les municipals de 2027, Ruiz afirma que el PP aspira a recuperar la veu institucional que havia tingut en altres etapes i que el municipalisme serà el seu eix central.

Love of Lesbian, La M.O.D.A. i 31 FAM, caps de cartell de l’ÍTACA Sant Joan 2026 a l’Estartit

the-black-keys,-la-casa-azul-o-love-of-lesbian-al-fib-2025
The Black Keys, La Casa Azul o Love of Lesbian al FIB 2025

Love of Lesbian, La Maravillosa Orquestra del Alcohol i 31 FAM són els principals artistes confirmats per l’ÍTACA Sant Joan 2026, que tindrà lloc els dies 19, 20 i 23 de juny a la Platja Gran de l’Estartit.

El festival continua desplegant el cartell amb propostes de gran format i noms de referència del panorama musical català i estatal. Les actuacions es faran en un entorn privilegiat, davant de les Illes Medes, amb una escenografia pensada per oferir una experiència immersiva i única a la Costa Brava.

Love of Lesbian obrirà el festival el 19 de juny, en el seu únic concert a les comarques gironines el 2026. Actuaran juntament amb Sidonie, Dan Peralbo i el Comboi i Remei de Ca la Fresca. La banda liderada per Santi Balmes celebra més de 25 anys de trajectòria, i presentarà el seu darrer disc “Ejército de Salvación”.

El 20 de juny, serà el torn de La Maravillosa Orquestra del Alcohol, que tornarà als escenaris amb el disc “San Felices” després de quatre anys. Els acompanyaran Carlos Ares i Hoonine, en una nit dedicada a la música d’autor i les noves sonoritats.

El 23 de juny, coincidint amb la revetlla de Sant Joan, pujaran a l’escenari 31 FAM, referents del trap i l’urban en català, que presentaran el seu sisè disc “R31”. Compartiran nit amb Cupido i Barry B, en una vetllada festiva i amb vocació de gran celebració col·lectiva.

El festival ÍTACA continua apostant per una programació que combina talent emergent i consolidat, amb una aposta clara per espais emblemàtics i qualitat artística. Les entrades i abonaments per a les tres nits ja es poden adquirir al web oficial itacacultura.cat.

Sopa de Cabra actuarà a Portalblau 2026 per celebrar els seus 40 anys de trajectòria

Concert de Sopa de Cabra a Cap Roig
Concert de Sopa de Cabra a Cap Roig

Sopa de Cabra celebrarà el seu 40è aniversari amb un concert especial al Festival Portalblau el 9 d’agost de 2026.

L’actuació tindrà lloc al Fòrum Romà – MAC Empúries, un dels espais més simbòlics de l’Escala. El concert començarà a les 10 del vespre, i s’espera que sigui una de les nits destacades del festival. Les entrades ja estan disponibles a través del web oficial portalblau.cat, amb un preu de 46 euros.

La presència de Sopa de Cabra a Portalblau 2026 forma part de la gira amb què el grup gironí commemora quatre dècades d’història, iniciades a mitjans dels vuitanta al Barri Vell de Girona. Al llarg d’aquests anys, la banda ha publicat divuit discos i ha esdevingut un referent del rock en català per diverses generacions.

La seva trajectòria inclou fites com el disc Ben Endins, que continua sent el més venut del gènere a Catalunya, i els tres concerts consecutius al Palau Sant Jordi l’any 2011, un èxit sense precedents per a un grup que canta en català.

El repertori del concert inclourà temes icònics com “L’Empordà”, “Camins”, “Si et quedes amb mi” o “El far del sud”, cançons que han marcat la banda sonora de milers de persones i formen part de la memòria col·lectiva.

La proposta musical es combinarà amb el patrimoni arqueològic i simbòlic d’Empúries, oferint una experiència única on música, paisatge i emoció es trobaran en un entorn incomparable.

Arnau Toscano i María Borrego guanyen la Biennal d’Art Ezequiel Torroella amb una instal·lació sobre la fragilitat contemporània

privat:-arnau-toscano-i-maria-borrego-es-converteixen-en-els-guanyadors-de-la-segona-edicio-de-la-biennal-d’art-ezequiel-torroella,-que-fomenta-l’exploracio-artistica-de-joves-creadors
Privat: Arnau Toscano i María Borrego es converteixen en els guanyadors de la segona edició de la Biennal d’Art Ezequiel Torroella, que fomenta l’exploració artística de joves creadors

Arnau Toscano i María Borrego han estat els guanyadors de la segona edició de la Biennal d’Art Ezequiel Torroella amb la instal·lació “Penjant d’un fil”, una obra que reflexiona sobre la fragilitat de la societat contemporània.

El projecte transforma l’espai a partir d’una estructura suspesa amb xarxes reciclades, inspirada en la botella de Klein i les arts de pesca locals. La composició genera un efecte de col·lapse i bucle, i integra crítica política, memòria local i col·laboració comunitària. L’objectiu és mostrar els fràgils fils que sostenen allò comú.

El premi, valorat en 5.000 euros, ha estat atorgat per una comissió artística formada per experts destacats del món de l’art, com Clàudia Segura, Pepe Serra, Natàlia Chocarro i Ricard Planas, entre d’altres. A més de la dotació econòmica, el projecte guanyador es presentarà en una exposició individual a la Capella del Carme de Palamós el març de 2026.

La Biennal d’Art Ezequiel Torroella és una convocatòria biennal adreçada a joves artistes menors de 35 anys residents a l’Estat espanyol. Vol fomentar la creació artística jove i mantenir viu el llegat del pintor palamosí Ezequiel Torroella, mort el 1998. Cada edició proposa un tema conceptual vinculat a la seva visió artística. Enguany, el tema ha estat el rol social de l’artista en el seu temps i espai.

En aquesta edició, el jurat també ha concedit un accèssit a l’artista Aitor Climent, pel projecte “Fer dilluns: suro, feina i xauxa”. Tant la proposta guanyadora com l’accèssit es recolliran en un catàleg artístic que es publicarà l’any vinent.

Les propostes finalistes han estat elaborades amb l’assessorament de comissaris experts i defensades personalment davant del jurat, en una sessió celebrada el 20 de novembre a Palamós. Aquesta segona edició consolida la Biennal com un espai de reflexió, experimentació i suport a la nova creació artística.