Palafrugell obre la 15a edició del Projecte Rossinyol per promoure el català i la convivència

Palafrugell ha donat el tret de sortida a la quinzena edició del Projecte Rossinyol, una proposta que utilitza el català com a eina d’acollida i convivència. L’acte d’inici s’ha celebrat al Centre Municipal d’Educació, amb la participació d’estudiants universitaris, joves nouvinguts, les seves famílies i representants dels centres educatius. El projecte connecta estudiants de la Universitat de Girona amb adolescents d’orígens diversos que han arribat recentment al municipi.

L’alcaldessa de Palafrugell, la regidora d’Educació i el director del programa Rossinyol, Jordi Feu, han destacat la importància d’aquest projecte per impulsar la participació juvenil, el coneixement del català i la integració social. El català és la llengua de referència de totes les activitats, pensades per generar confiança i facilitar l’accés a noves oportunitats.

Aquest curs hi participen catorze alumnes de diversos centres educatius de Palafrugell, com Barceló i Matas, Carrilet, Torres Jonama, Sant Jordi i els instituts del Baix Empordà, Frederic Martí i Carreras i la Sureda. Cada jove formarà una parella amb un mentor universitari per compartir activitats culturals, descobertes del municipi i espais de conversa.

El Projecte Rossinyol és una iniciativa socioeducativa que ofereix suport personalitzat als adolescents nouvinguts. L’objectiu és crear vincles, ampliar el coneixement del territori i establir referents positius dins la comunitat. Durant l’acte d’inici, la regidora d’Educació ha remarcat que “el català és clau per obrir camins i generar oportunitats reals”.

Amb aquesta nova edició, Palafrugell reforça el seu model d’acollida basat en la llengua, la convivència i la relació directa entre estudiants. El projecte es consolida com una eina efectiva per a la integració i el creixement compartit.

Vanessa Peiró: «La relació amb l’oposició és nefasta»

Vanessa Peiró alcaldable Junts Mont-ras 2023
Vanessa Peiró alcaldable Junts Mont-ras 2023
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Vanessa Peiró: "La relació amb l'oposició és nefasta"
Loading
/

En una entrevista concedida al Supermatí, l’alcaldessa de Mont-ras, Vanessa Peiró, ha fet balanç de l’actualitat del municipi, destacant els reptes en la gestió costanera, el funcionament dels serveis municipals i la situació política local. Peiró ha començat valorant l’estiu del 2025, que qualifica de “bastant calmat” després d’aconseguir, amb pressió directa a la Direcció General de Carreteres, la millora de l’estat de la C-31.

Un dels punts més complexos ha estat, un any més, la gestió del litoral. L’alcaldessa ha explicat que Mont-ras va tornar a patir actes vandàlics que van inutilitzar la balisació de les cales. Peiró lamenta la manca d’ajuda d’altres administracions i assegura que el cost per a un municipi petit és “monumental”. Defensa que Mont-ras no obté cap benefici econòmic directe de la costa i que la prioritat és preservar espais com el Vedell, Font Morisca o el Crit. Per això reclama un compromís ferm de la Generalitat i un model de gestió compartida amb tots els actors implicats.

Tot i això, exposa un problema estructural: l’absència d’un supermercat al municipi després del tancament del Dia. La normativa urbanística actual impedeix implantar un establiment nou, i Peiró reclama que s’ajusti tenint en compte les necessitats de municipis petits amb població envellida: “El 60% de la gent de Mont-ras és gent gran que s’ha de desplaçar per fer coses essencials.”

Sobre les ordenances fiscals, l’alcaldessa explica que Mont-ras continua apostant per la taxa justa de residus, en què qui recicla més paga menys. Defensa el model de porta a porta i la deixalleria, i anuncia noves millores a mesura que s’actualitzi el servei.

En l’àmbit energètic, subratlla la redacció del pressupost i la inversió en sostenibilitat: l’enllumenat renovat i la primera comunitat energètica del municipi, situada al pavelló, tot i que la seva entrada en funcionament està pendent de tràmits amb les companyies elèctriques.

Peiró destaca la resolució d’un dels temes més encallats del municipi: el desenvolupament urbanístic de la zona del Sector 3, darrere de la farmàcia i l’estanc. Després d’anys en mans de la Sareb, el projecte ha passat a mans d’un accionista majoritari que hi vol invertir i desbloquejar l’edificació: “Esperem que siguin habitatges assequibles per als veïns.”

Sobre la situació política, Peiró ha estat contundent. Preguntada per les acusacions de menyspreu formulades per l’oposició al setembre, assegura que l’oposició “no és constructiva” i que només apareix en moments de rèdit polític. Peiró reivindica la transparència de l’equip de govern i demana més implicació i compromís en el dia a dia del poble.

Peiró ha explicat que els més d’1,5 milions d’euros recaptats en multes entre gener del 2024 i octubre del 2025 s’han destinat íntegrament a millores municipals. Defensa que els radars van ser una demanda veïnal i que Mont-ras s’havia convertit en una via de pas descontrolada.

Pel que fa a la temporada turística, Peiró assegura que el municipi ha viscut “un estiu molt bo”, amb un turisme que ja no és només quantitatiu, sinó qualitatiu, i destaca que la desestacionalització és avui una realitat constatada, amb activitat pràcticament de març a novembre.

La Bisbal d’Empordà invertirà més d’un milió d’euros en reurbanitzar els carrers Cavallers i Prat de la Riba

La Bisbal d’Empordà invertirà més d’1,4 milions d’euros per reurbanitzar els carrers Cavallers i Prat de la Riba. L’Ajuntament ha presentat el projecte en un acte obert al Teatre El Mundial, amb la participació de l’alcalde Òscar Aparicio i altres representants municipals. Més de vuitanta veïns i veïnes van assistir a la trobada per conèixer els detalls de l’actuació.

Les obres transformaran l’entrada sud del municipi. Es renovaran els paviments i serveis, es soterraran les instal·lacions de llum, aigua i telecomunicacions, i s’hi instal·larà una nova il·luminació LED bilateral, més eficient. També es preveu un sistema de drenatge connectat al riu Dar per evitar inundacions i una plataforma única per afavorir l’accessibilitat i el pas de vianants.

La Generalitat de Catalunya finançarà prop del 75% del projecte, gràcies a un conveni amb l’Ajuntament. La resta de la despesa l’assumirà el consistori. Aquesta fórmula permet executar l’obra sense augmentar la pressió fiscal sobre la ciutadania.

El calendari d’obres preveu una durada de deu mesos dividits en quatre fases. Es garantirà l’accés a habitatges i comerços durant tota l’execució. A més, es gestionarà el trànsit amb rutes alternatives per minimitzar molèsties als veïns.

La reurbanització també inclou onze nous arbres i la recuperació de la plaça davant del Pont Vell per a l’ús ciutadà. Amb aquestes millores, l’Ajuntament vol revitalitzar el comerç local i dignificar un dels accessos principals de la ciutat. El projecte vol fer més atractiva la zona per residents i visitants, i millorar la qualitat de vida de tothom.

Palamós inclourà Sant Joan al seu topònim després de la votació ciutadana

Prop de 900 persones han votat “sí” a la proposta durant la consulta popular celebrada aquest diumenge 23 de novembre. Unes 750 persones han optat pel “no” i hi ha hagut un vot en blanc. En total, han participat unes 1.650 persones.

L’Ajuntament ha habilitat dos punts de votació: la sala polivalent de la Biblioteca Municipal i l’Aula d’Aprenentatge. Els col·legis han estat oberts entre les 9 del matí i les 8 del vespre. Durant tota la setmana prèvia, s’ha pogut votar de manera anticipada a la biblioteca, on s’han comptabilitzat més de 400 vots.

El resultat de la consulta es portarà al Ple municipal, on tots els grups polítics hauran de decidir si aproven el canvi. En cas afirmatiu, s’activarà el procés administratiu per oficialitzar la modificació del nom.

La votació respon a una reivindicació de l’Associació de Veïns de Sant Joan, que feia temps que demanava reconeixement per la seva identitat dins del municipi. El desembre de l’any passat, l’Ajuntament va aprovar per unanimitat impulsar una consulta popular. Una comissió formada per l’àrea de Participació Ciutadana, els grups polítics i l’associació veïnal ha coordinat tot el procés.

Aquesta votació tanca un procés històric que es remunta a l’any 1942, quan el poble de Sant Joan es va annexionar a Palamós. Fins llavors, havia estat un municipi propi. L’objectiu de l’annexió era fer front a les dificultats econòmiques de Sant Joan i afavorir l’expansió de Palamós, que en aquell moment ja superava els 5.000 habitants, tot i tenir només un quilòmetre quadrat de territori.

Palamós decideix si vol canviar el topònim i incorporar-hi Sant Joan

privat:-palamos-decideix-si-vol-canviar-el-toponim-i-incorporar-hi-sant-joan
Privat: Palamós decideix si vol canviar el topònim i incorporar-hi Sant Joan

Palamós celebra durant el dia d’avui una consulta popular per decidir si el municipi ha d’incorporar el nom de Sant Joan al seu topònim oficial. Prop de 17.000 habitants majors de 16 anys estan cridats a respondre la pregunta: «Vols que el topònim del municipi de Palamós incorpori el nom de Sant Joan passant a denominar-se Palamós i Sant Joan?». Fins a les dues del migdia, unes 700 persones ja han votat, que se sumen als 394 que ja ho van fer de forma anticipada. L’alcaldessa, Maria Puig, ha qualificat la jornada d'»històrica» i ha reivindicat que el municipi «té dos pobles». Sant Joan era un municipi independent, que durant el franquisme es va annexar a Palamós i en va desaparèixer del nom oficial.

Durant tot el matí un degoteig constant de persones han anat a votar als col·legis de l’Aula d’Aprenentatge de Sant Joan i a la biblioteca municipal de Palamós. L’alcaldessa, Maria Puig ha assegurat que els veïns estan «emocionats» de poder posar les urnes «i omplir-les d’opinió sobre una inquietud que fa temps que roda».

Puig ha recordat que el debat d’incorporar Sant Joan al topònim «ve de lluny» i «arrossega un sentiment de greuge històric». «Som un municipi amb dos pobles que en el seu moment es van agregar en un context de no democràcia», ha detallat. Segons l’alcaldessa, aquesta reivindicació inicialment impulsada des del nucli de Sant Joan «s’ha anat estenent a tot el municipi» fins a convertir-se en un debat compartit que ha comptat el suport de totes les forces del municipi.

En aquest sentit, ha subratllat que la voluntat del consistori si guanya el sí és que el resultat s’elevi al ple i que s’iniciïn els tràmits corresponents pel canvi de nom.

«Una qüestió de memòria històrica»

Des del teixit veïnal, el president de l’Associació de Veïns de Sant Joan, Carles Sala ha assegurat que arribar a la consulta «ha costat molts anys de reivindicació». Sala ha explicat que la lluita per recuperar el nom de Sant Joan s’arrossega des de la seva annexió durant la dictadura. «El 1942 Sant Joan va quedar annexat i el nom va passar a l’oblit institucional, tot i que el poble no l’ha perdut mai», ha remarcat.

A més, Sala ha assegurat que la votació d’aquest diumenge és una qüestió de «memòria històrica, que comença a cada poble», ha dit. Malgrat confiar que el resultat sigui favorable, ha advertit que, «la feina no s’acaba». «Si surt que sí, s’iniciaran els tràmits; si surt que no, serà un altre pas fet, però no l’últim».

«Sant Joan té identitat»

Al llarg del matí, molts votants del col·legi de l’Aula d’Aprenentatge de Sant Joan han expressat que estan contents per poder decidir sobre el topònim. Un votant, en Ferran Oliu, ha remarcat que «sempre hem estat de Sant Joan» i que veuria «perfecte» que el municipi incorpori els dos noms. Un antic veí, l’Àngel Romero, assegura que «Sant Joan té identitat, té poble, conserva les seves tradicions i els veïns encara són veïns. Això és molt important».

Un altre votant, en David Busquets, que a més és professor d’història, ha celebrat que la consulta pugui reparar «una injustícia històrica». «És fer justícia. Al darrere hi havia un poble amb parròquia, amb ajuntament, amb vida pròpia». Ha afegit una anècdota històrica i ha explicat que Francesc Macià va visitar els dos ajuntaments l’any 1932 quan feia campanya per l’Estatut. «Oblidar això és injust», ha conclòs.

Col·legis oberts fins a les vuit del vespre

Els palamosins i palamosines empadronats al municipi i majors de 16 anys, unes 17.000 persones, tenen fins a les vuit del vespre per anar a votar als dos col·legis habilitats. Fins a les dues del migdia, unes 700 han votat, 520 a la Biblioteca i 180 a l’Aula d’Aprenentatge. A aquesta xifra se li sumen les 348 persones que han votat anticipadament de dilluns al divendres d’aquesta setmana.

Els treballadors de Correos de Palafrugell iniciaran dilluns una vaga per manca de personal

correos correus palafrugell

Els treballadors de la Unitat de Repartiment de Correus de Palafrugell han convocat una vaga de quinze dies a partir de dilluns. Denuncien que la falta de personal els impedeix garantir el servei en condicions i genera una sobrecàrrega de feina insostenible.

Segons el portaveu del col·lectiu, Víctor del Río, la plantilla s’ha reduït dràsticament en els últims anys. El nombre de repartidors a Palafrugell ha passat de 13 a només 4 persones. Aquest descens s’explica per jubilacions i baixes que no s’han cobert, tot i que puntualment s’hi hagin fet contractacions temporals.

Els empleats reclamen la cobertura immediata de totes les vacants en torn de matí i tarda, així com la millora de les condicions laborals. També exigeixen la creació d’una mesa de negociació per acordar un pla d’actuació sobre plantilla, organització i salut laboral, i el trasllat del local a un espai adequat que compleixi la normativa de seguretat laboral establerta pel Reial Decret 486 del 14 d’abril de 1997.

Es preveu que a la vaga també s’hi afegeixi la majoria del personal de les oficines rurals que donen servei a Pals, Begur, Vall-llobrega i Mont-ras, tot i que la principal afectació és a Palafrugell. Aquest matí s’ha intentat una mediació a la Direcció General d’Inspecció de Treball, però no s’ha arribat a cap acord i no s’han establert serveis mínims.