El 25 de juliol de 2014, Jordi Pujol i Soley va confessar públicament que tenia diners no declarats a Andorra, provinents –segons ell– d’una herència del seu pare Florenci. Aquesta confessió va obrir un procés judicial que, onze anys després, ha portat tota la família i diversos empresaris a seure al banc dels acusats per delictes d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació documental i delictes fiscals. A partir d’aquest dilluns 24 de novembre del 2025, en 41 sessions repartides fins al maig de 2026, l’Audiència Nacional jutjarà si els Pujol van aprofitar el poder polític per obtenir comissions il·lícites.
El fiscal demana nou anys de presó per a l’expresident i entre vuit i vint-i-nou anys per als seus set fills. També s’acusa l’exdona del primogènit, Mercè Gironès, i quinze empresaris. Tot i que la defensa invoca l’herència com a origen legítim del patrimoni, el jutge instructor José de la Mata sosté que no existeixen proves que acreditin l’existència d’aquesta deixa i que la família hauria creat una “organització criminal” per ocultar pagaments irregulars.
L’escàndol de l’abocador de Vacamorta
Un projecte autoritzat amb influència política
Una de les operacions investigades és l’abocador de Vacamorta, a Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura. A finals dels anys noranta, Jordi Pujol Ferrusola va impulsar un pla per construir tres dipòsits privats de residus a Catalunya. Amb els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola, va obtenir llicències per a Vacamorta i Tivissa durant l’última legislatura de Pujol pare (1999–2003). Segons l’acte d’acusació, la influència política va ser clau perquè el projecte fos aprovat malgrat l’oposició veïnal i diversos informes ambientals adversos.
L’objectiu del primogènit no era explotar l’abocador, sinó obtenir la concessió i revendre-la. El 2003 van vendre el 80 % de Vacamorta a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) per 13,1 M€, i Pujol Ferrusola hauria cobrat prop de 5,3 M€ en comissions a través de societats “pantalla” com Active Translation SL i Nordic ApS. Un entramat de societats a Dinamarca i l’illa de Man va servir per ocultar la seva participació.
Impacte ambiental i oposició ciutadana
Malgrat les llicències, l’abocador es va construir en una antiga pedrera dins de les Gavarres, molt a prop de zones habitades. Entitats ecologistes i veïns van denunciar que s’hi abocaven residus sense control i que es van destruir zones humides protegides. Successives sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i del Tribunal Suprem van declarar l’abocador il·legal i en van ordenar el tancament. Es calcula que s’hi han acumulat 3,5 M de tones de deixalles i que el seu buidatge i restauració costarà uns 188 M€ i es podria allargar fins al 2041.
El 2014, l’activitat es va aturar per ordre judicial. L’any 2023, l’Agència de Residus de Catalunya va iniciar els treballs preparatoris per al buidatge. L’alcalde de Cruïlles, Daniel Encinas, recorda que la sentència és clara i que cal recuperar les basses i la biodiversitat de la zona. Una comissió de seguiment, amb l’Ajuntament i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles, estudia les opcions per treure els residus i restaurar l’entorn.
El paper de Vacamorta en el judici
Els beneficis obtinguts per Pujol Ferrusola en l’operació de Vacamorta són una de les proves principals del judici. Segons la instrucció, la seva empresa va obtenir comissions milionàries a canvi de llicències i adjudicacions. La fiscalia argumenta que, en aquest cas, l’abús d’influència institucional de la família Pujol va permetre aprovar un projecte contrari a la legislació ambiental i a les sentències judicials. El tribunal també jutjarà els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola per haver promogut l’abocador malgrat conèixer la seva il·legalitat.
La defensa, per contra, sosté que totes les operacions, incloent-hi Diagonal Mar, Grand Tibidabo, el port de Tarragona i l’abocador de Vacamorta, van ser legals i que no s’hi va obtenir cap privilegi polític. Jordi Pujol Ferrusola demana l’absolució i al·lega que les comissions cobrades eren remuneracions per assessoraments reals. Aquesta contraposició serà un dels punts centrals del debat judicial.
Què significa per al Baix Empordà?
Per al territori, el cas Vacamorta no és només un afer de corrupció, sinó també una qüestió ambiental. La presència d’un dipòsit il·legal de residus durant més d’una dècada ha afectat la qualitat de vida de molts veïns, que han viscut amb males olors i incertesa sobre els riscos per a la salut. L’abocador es troba dins de les Gavarres, un entorn protegit amb una rica biodiversitat. El seu buidatge és una prioritat per recuperar els hàbitats degradats i impulsar l’ecoturisme en una zona que, com recorda l’alcalde Encinas, té un gran potencial natural.
Responsabilitat institucional i reparació
La connexió del Baix Empordà amb el judici als Pujol posa sobre la taula la responsabilitat dels governs que van autoritzar i tolerar l’abocador. Diversos consellers de Medi Ambient i Política Territorial van signar permisos en contra de sentències judicials. Ara, l’enorme cost de la restauració recaurà en els pressupostos públics, és a dir, en la ciutadania. Les entitats locals reclamen transparència i participació en la gestió del buidatge per evitar que es repeteixi un cas similar.
