Àlex Cebollero Luján ha rebut el guardó Peix Fregit 2025 durant la gala del Crònica d’un Any, celebrada aquest diumenge al Teatre Municipal de Palafrugell. El premi reconeix la seva aportació a la vida cultural i social del municipi, especialment per la seva tasca en el Cinema Club Garbí, l’emissora municipal i la promoció del cinema local.
L’acte, que enguany ha arribat a la 43a edició, va destacar trajectòries i iniciatives que han marcat el municipi durant el 2025. L’alcalde accidental, Marc Piferrer, va elogiar el paper de Cebollero i la seva capacitat per fer créixer l’amor pel cinema a Palafrugell. També va agrair la tasca d’Edicions Baix Empordà en l’organització de l’acte.
En el seu discurs, Àlex Cebollero va reivindicar els mitjans locals i va fer una crida a la cohesió social, amb un símil musical. Va assegurar que Palafrugell “té una cara A i una cara B”, però que cal treballar perquè n’hi hagi només una, compartida per tothom.
La gala també va reconèixer altres ciutadans amb els premis Palafrugellencs de l’Any, com Meri Collazos, Martí Ribot, Miquel Muñiz o Romy Radresa, entre d’altres. L’Escola Vedruna Prats de la Carrera va rebre el premi a la Millor Iniciativa, i es van destacar els 50 anys de l’Institut Baix Empordà i del Club Tennis Llafranc, així com el centenari de l’Escola Torres Jonama.
L’esdeveniment va servir també per presentar el Crònica d’un Any 2025, l’anuari que recull els fets més rellevants del municipi. Està coordinat per la periodista Puri Abarca, amb imatges de Paco Dalmau i dibuixos de Miquel Llenas. Ja es pot adquirir als punts de venda habituals.
Palafrugell dona el tret de sortida a la programació de Nadal amb el retorn del Pinxo Aventura de Nadal, que obrirà portes aquest divendres 19 de desembre a la plaça de Can Mario i La Bòbila. L’espai, pensat per a tota la família, oferirà activitats fins al 4 de gener, amb propostes com circuit aeri, pont de mico, rocòdrom, inflables, llits elàstics, tallers i un espai per a nadons.
L’horari serà de matí i tarda, excepte el primer i l’últim dia, amb entrades que es podran comprar al mateix recinte a preus de 3 euros per sessió, 5 euros tot el dia i 12 euros per un abonament de cinc sessions.
La programació nadalenca de Palafrugell inclou activitats fins al 6 de gener, amb concerts, activitats esportives i tradicions arrelades. El concert de The Rock’n’Roll Brothers a la plaça Nova, el Cap d’Any a la plaça de l’Església i la Cursa Sant Silvestre en són alguns exemples destacats.
També s’oferirà el Pinxo d’aigua, el parc aquàtic de Nadal que s’instal·larà a la Piscina Municipal els dies 29, 30 i 31 de desembre. Aquesta proposta complementa l’oferta lúdica per a infants durant les vacances escolars.
El diumenge 5 de gener, la Cavalcada de Reis posarà punt final a les festes amb un recorregut pels carrers de Palafrugell, parlaments des del Museu del Suro i arribada dels Reis en barca a Llafranc durant la tarda.
Per causes d’obres al Centre Fraternal, les tradicionals quines de Nadal es traslladaran a l’Institut Frederic Martí i Carreras, mantenint-se com un dels actes més esperats per les famílies.
L’oferta cultural es completa amb els tallers familiars i pessebres del Museu del Suro, el pessebre de la Fundació Josep Pla i sessions especials de cinema. El Casal de Teatre de Nadal tancarà una agenda pensada per a tots els públics.
La programació detallada amb dates i horaris es pot consultar a l’Agenda de Nadal de Palafrugell als canals habituals de l’ajuntament.
El Club Nàutic Estartit es converteix en el primer patrocinador oficial de l’Espai Medes
L’Espai Medes de l’Estartit ha engegat la programació d’hivern amb propostes que combinen cultura, ciència i memòria local. Les activitats tindran lloc entre gener i març i giraran entorn del mar i les Illes Medes, com a eix temàtic central.
El projecte La Llongada suma una nova proposta amb Dones de mar, un espai de conversa i música per recuperar el llegat femení vinculat a la cultura marinera de l’Estartit. L’antropòloga Maria Ribas conduirà una sessió al restaurant Alba, on es vol reviure l’esperit de les antigues tavernes i donar veu a les dones que han format part del teixit social i cultural del poble.
En l’àmbit científic, torna el cicle Està passant a les Illes Medes, amb xerrades a càrrec dels biòlegs Bernat Hereu i Cristina Linares, professors de la Universitat de Barcelona. Les sessions abordaran com afecta el canvi climàtic a la biodiversitat marina i quins reptes afronta l’ecosistema d’aquest espai protegit.
Una de les novetats d’enguany és una sortida geològica en barca, guiada per l’expert Joan Solà, que permetrà conèixer la història de la formació de les Illes Medes. Aquesta activitat oferirà una visió clara i visual de com s’ha modelat aquest paisatge durant milions d’anys.
Amb aquesta programació, l’Espai Medes vol continuar enfortint el vincle entre territori, coneixement i identitat cultural, tot oferint activitats obertes a tothom. Totes les propostes requereixen reserva prèvia i es poden consultar al web i canals habituals de l’Espai Medes.
En una entrevista al Supermatí, l’alcaldessa de Begur i Esclanyà,Maite Selva, ha valorat el tancament del 2025 i ha explicat les prioritats per a l’any vinent. L’Ajuntament ha aprovat recentment un pressupost de 18,6 milions d’euros, amb un increment del 0,81% respecte al del 2025. Selva ha remarcat que “el pressupost del 2026 és de continuïtat”, ja que permetrà seguir executant projectes que ja estan en marxa.
Entre aquests projectes, destaca l’actuació a la Font de Baix, on s’ubicaran les dependències de la policia local, protecció civil, serveis socials i un nou ambulatori. Segons l’alcaldessa, “si tot va bé, aquests són els timings que tenim i el que esperem que sigui una realitat”. L’obra es troba dins del calendari previst i es preveu que estigui completament operativa durant el primer trimestre del 2027.
També s’han inclòs en el pressupost altres obres com els vestidors del camp de futbol, que s’acabaran l’abril del 2026, així com actuacions vinculades als fons Next Generation.
Una altra novetat destacada és la nova taxa de recollida d’escombraries, que s’aplicarà a partir del gener del 2026. Selva l’ha qualificat de “taxa justa”, i ha explicat que “no pagaràs ni més ni menys, sinó el que correspon pagar pel que generes de residus”. A Begur es manté el sistema de recollida porta a porta, i la nova taxa tindrà una part fixa i una part variable en funció de l’ús de les àrees d’emergència i la quantitat de residus.
Pel que fa a l’accés a l’habitatge, l’alcaldessa ha explicat que un dels objectius des del 2019 ha estat promoure habitatge protegit. Actualment, l’Ajuntament treballa en la urbanització d’un terreny a Esclanyà, que ha requerit una modificació puntual del planejament urbanístic. “Estem en negociacions amb promotors per veure si arribem a bon port i podem fer una part d’habitatge protegit en aquesta zona”, ha explicat.
Finalment, Selva ha destacat l’agenda d’activitats nadalenques que omple el municipi entre el 6 de desembre i el 6 de gener, i ha convidat la ciutadania a participar-hi: “Animo tothom que en participi i que gaudeixi molt de les festes”.
Figueres ha donat el tret de sortida a la promoció de la nova collita de l’Oli de l’Empordà, amb una mostra a la plaça de l’Ajuntament on s’ha pogut tastar i comprar el nou oli, que enguany és de qualitat excel·lent. La jornada ha inclòs música en directe i propostes gastronòmiques per apropar aquest producte al públic.
La Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà ha estrenat un nou pack amb quatre varietats d’oli verge extra pensat per regalar durant les festes. Només es pot adquirir a les presentacions oficials de la collita. També s’ha posat en marxa un passaport d’oleoturisme, que permet segellar cada visita als trulls i obtenir descomptes. Participen els trulls Or de l’Albera, ADN Argudell i Empordàlia. El passaport té una validesa de mig any.
La pròxima acció promocional serà dissabte 20 de desembre a Girona, a l’espai exterior del Mercat del Lleó, entre les 10 del matí i les 2 del migdia.
A Figueres, l’acte ha comptat amb la presència dels regidors Manel Rodríguez i Pilar Sánchez, del president de la DOP, Simón Casanovas, i diversos productors. La jornada ha inclòs una actuació de jazz i un tast de bombons amb oli de l’Empordà, combinant tradició i innovació gastronòmica.
L’oli de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà es produeix amb varietats locals com argudell, curivell i llei de Cadaqués, i una de tradicional, arbequina. El cultiu es concentra en unes 900 hectàrees entre les serres de l’Albera, Rodes, Montgrí i les Gavarres, amb sòls pobres que donen caràcter a l’oli. La varietat argudell és la més predominant i la que defineix la personalitat d’aquest producte.
Els actes de promoció compten amb el suport dels ajuntaments de Figueres i Girona, entitats gastronòmiques de la zona i la Generalitat de Catalunya.
La presència del senglar s’ha convertit en un dels grans debats ambientals i socials a les comarques gironines i al conjunt del país, arran del brot de pesta porcina africana. El que durant anys havia estat una espècie emblemàtica del bosc mediterrani ha passat a ser un factor de conflicte constant amb l’activitat humana. L’augment de població, els danys recurrents i la necessitat de control han situat el senglar al centre de l’agenda territorial.
Nombre d’exemplars i evolució recent
A Catalunya, les dades més recents situen la població de senglars per sobre dels 200.000 exemplars, gairebé el doble de la xifra que es calculava a principis de la dècada del 2000. Aquesta expansió es deu a diversos factors: la reforestació d’àrees abandonades, hiverns menys rigorosos, la presència de conreus alimentosos (blat de moro, cereals), i una menor mortalitat natural fora de la temporada de caça.
A les comarques gironines, i especialment a l’Empordà, l’increment ha estat evident des de fa anys. Els estudis de densitat indiquen que, en alguns punts de l’Empordà, s’han arribat a registrar densitats superiors a 14 senglars per km², una xifra considerada molt alta per al manteniment d’un equilibri ecològic i per a la convivència amb l’home.
El massís de les Gavarres, que s’estén entre el Baix Empordà i el Gironès, ha experimentat aquesta tendència alcista, però amb una evolució més recent matisada per factors climàtics. Després de tocar nivells elevats al voltant del 2021, amb densitats situades al voltant de 7–8 senglars/km², els seguiments dels darrers mesos indiquen una lleugera disminució al llarg de 2024-2025. Aquesta tendència s’atribueix principalment a un període de sequera que ha reduït la disponibilitat d’aliment natural i ha dificultat la reproducció.
Malgrat aquesta inflexió, la població segueix sent elevada, i tècnics forestals i de fauna adverteixen que continua molt per sobre dels valors que es consideren “naturals” per al bosc mediterrani. En altres paraules, la presència del senglar ja no és anecdòtica: és estructural i persistent.
Incidències: carreteres, camps i convivència
Un dels impactes més visibles de l’augment de senglars és la sinistralitat viària. A tot Catalunya, les estadístiques més recents assenyalen més de 4.000 accidents de trànsit amb senglars implicats en un sol any, una xifra que ha anat creixent en la darrera dècada. A les comarques gironines, aquest problema es veu intensificat: es calcula que prop d’1.000 accidents anuals impliquen senglars, situant la demarcació entre les més afectades del país.
Un senglar irromp a la carretera i causa un accident a Mont-ras
Algunes carreteres que travessen zones boscoses o agrícoles —especialment a l’entorn de Girona capital i les vies d’accés al Baix Empordà— registren pics d’incidents, sobretot durant la nit o al crepuscle, quan els animals es desplacen buscant menjar.
Danys a l’agricultura
Les conseqüències per al sector agrari són igualment preocupants. Els senglars arrasen conreus sencers, remouen terra, trenquen tanques i malmeten collites de blat de moro, cereals, horts i vinyes. A Catalunya, gairebé la meitat dels expedients de danys de fauna al camp es deuen als senglars, amb més de 1.000 casos anuals atribuïts a aquesta espècie. A l’Empordà, pagesos del Baix Empordà relaten episodis en què una colla de senglars pot destruir en una nit el treball de setmanes.
Pagesos del Baix Empordà expliquen que una sola nit pot arruïnar el treball de setmanes en un camp de conreu, sense que sovint tinguin eines efectives per evitar-ho.
Presència en entorns urbans i periurbans
No només les carreteres i els camps se’n ressenten. L’acostament dels senglars a nuclis urbans i urbanitzacions és cada vegada més habitual. La recerca de font d’aliment fàcil —en escombraries mal tancades, jardins amb fruita madura o zones verdes— ha fet que aquests animals s’apropin cada cop més a zones de convivència humana. Sense anar més lluny, el novembre del 2023 un porc senglar de grans dimensions es passejava tranquilament pels carrers de Pals.
A més, hi ha un cost indirecte en termes de salut pública. Els senglars poden ser portadors de malalties, paràsits o bacteris que afecten tant la fauna com el bestiar domèstic, i la seva proximitat a poblacions humanes amplifica la interacció i el risc potencial.
Control de població: mesures i estratègies
La resposta de les administracions davant d’aquest repte ha estat diversa i ha anat evolucionant amb el temps. Inicialment, es van intensificar les batudes cinegètiques i es van flexibilitzar els períodes de caça, actuant amb urgència en zones considerades críticament sobrepoblades, com el massís de les Gavarres i àrees veïnes com Rocacorba.
Els pagesos gironins demanen poder matar senglars durant la nit mentre els caçadors no ho estiguin fent
Aquestes actuacions, qualificades per les autoritats com a «reducció dràstica de la densitat en zones especialment afectades», han aconseguit moderar la població en punts concrets i reduir alguns danys més notoris. Tot i així, la Generalitat reconeix que no són suficients per si soles.
Per això s’han desplegat plans de control a mitjà i llarg termini, que combinen:
La caça regulada i coordinada amb societats de caçadors.
La col·laboració amb pagesos per protegir collites, incloent l’ús de tanques elèctriques i altres barreres.
Mesures de prevenció viària, com sistemes d’alerta en punts de carretera amb alta sinistralitat.
Millores en la gestió de residus per evitar que els senglars trobin fonts de menjar fàcils a prop dels nuclis habitats.
També es treballa per fomentar una gestió més integral que contempli no només la reducció numèrica dels animals, sinó la convivència a llarg termini entre fauna i activitats humanes.
Els plans de control miren de combinar la necessitat de reduir les densitats de senglars amb criteris de seguretat, sostenibilitat i respecte pel medi natural. És un equilibri difícil, però considerat necessari per protegir les diferents activitats i garantir que la fauna salvatge pugui conviure amb l’activitat humana de forma més harmònica.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.