La Costa Brava tanca una temporada de creuers «de rècord» amb 69.000 passatgers i un impacte econòmic de 6 milions

creuers

La temporada de creuers als ports de la Costa Brava s’ha tancat amb 80 escales, prop de 69.000 passatgers i un impacte econòmic de gairebé 6 milions d’euros, un 29% més que l’any passat. Són «xifres de rècord», segons el secretari general de mobilitat, Manel Nadal. El port de Palamós ha assolit el seu millor registre amb 65.000 passatgers, mentre que Roses ha triplicat els visitants respecte a l’any passat, arribant als 4.000. Tot i els bons resultats, Nadal assegura que «no poden créixer indefinidament» per motius de sostenibilitat. Els ajuntaments en fan un bon balanç, asseguren que «són destins consolidats» i valoren especialment la desestacionalització, amb més escales en temporada baixa, que afavoreixen el comerç i els serveis locals.

El secretari general de Mobilitat i Infraestructures de la Generalitat, Manel Nadal, ha qualificat la temporada de creuers d'»importantíssima», on s’han registrat xifres rècord tant en nombre d’escales com de passatgers. Nadal ha subratllat la tendència a la desestacionalització dels creuers, amb arribades en temporada mitjana i baixa. «És el que volem, que la gent vingui a Palamós, a Roses i a la Costa Brava durant tot l’any», ha afirmat.

Tot i els bons resultats, el secretari ha remarcat que «no es pot créixer indefinidament» per motius de sostenibilitat i d’impacte al medi ambient, però que aspiren a arribar a unes 70 escales anuals al port de Palamós.

El port de Palamós ha tancat el 2025 amb 65.000 passatgers i 65 escales de creuer, amb un increment del 30% en escales i un 27% en passatgers respecte a l’any anterior, assolint un rècord històric. En aquest municipi, un 63% dels creuers han arribat en temporada baixa.

L’alcaldessa del municipi, Maria Puig, ha celebrat que el tancament de la temporada coincideixi amb l’arribada d’un creuer, l’AIDAluna, que feia escala per primera vegada al municipi. També ha destacat que, segons recull un estudi de l’Associació Internacional de Línies de Creuers (CLIA) s’estima que cada passatger quan desembarca en un port escala i visita la destinació gasta de mitjana 90 euros. Assegura que això crea «un impacte positiu al comerç i a tots els serveis especialitzats».

A més, també ha destacat que l’atractiu de Palamós és la proximitat del port al centre de la ciutat i que «el comerç els acull».

Model de creuers petits

El port de Roses ha rebut 15 escales de creuer aquest any, i el municipi ha estat visitat per 4.000 passatgers, gairebé triplicant els que ho van fer l’any passat. En aquest cas, la meitat dels creuers han fet escala en temporada baixa.

L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, ha assegurat que ells defensen un model adaptat a les característiques del port rosinc, i aposten per acollir creuers petits, més compatibles amb un port de dimensions reduïdes i poca fondària.

Segons Martínez, l’impacte econòmic dels creuers s’estén més enllà del municipi, amb beneficis a altres punts del territori, com Figueres, Cadaqués o Portlligat. També remarca que la temporada s’ha allargat. En aquest sentit, ha assegurat que «rebre un creuer el 13 de desembre, com avui, era impensable fa anys». També ha apuntat que aquest tipus de turisme complementa el tradicional, que arriba majoritàriament al municipi en cotxe.

Nacionalitats dels passatgers

Les nacionalitats que més han visitat Palamós a través de creuer han sigut els britànics (72%), seguit dels nord-americans (12%), irlandesos (3%), alemanys (3%), australians (2%) i canadencs (1%).

A Roses, en canvi, els creueristes majoritaris han sigut nord-americans (34%), francesos (21%), australians (8%), britànics (7%), belgues (4%), canadencs (2%), suïssos (1,5%) i alemanys (1%).

El tancament de la temporada aquest dissabte ha coincidit amb la primera escala del creuer AIDAluna a Palamós, que salparà aquesta tarda cap al port de Barcelona.

La víctima de Bellcaire que va sobreviure a un atac masclista revela que es va fer la morta per evitar ser assassinada

La dona de Bellcaire d’Empordà que va sobreviure a un intent d’assassinat l’abril del 2024 ha explicat que es va fer la morta per evitar ser assassinada. Ara, un any i mig després, ha començat a recuperar la memòria i ha relatat com va viure l’atac de la seva exparella, amb qui compartia un fill de cinc anys.

L’agressor, que estava en procés de separació, va entrar a casa de la víctima de matinada. Va apunyalar mortalment el menor i va deixar greument ferida la mare. Segons fonts del cas, la dona ha començat a recordar detalls que podrien demostrar que l’atac va ser premeditat.

La vigília del crim, l’home hauria trencat un pany intern de la porta i va demanar unes claus de recanvi amb l’excusa de recollir roba. L’endemà va deixar les seves pròpies claus a la feina, cosa que, segons els investigadors, podria haver fet per simular que no podia entrar a la casa.

Durant l’atac, la casa estava a les fosques. La dona recorda la “cara de ràbia” de l’agressor i la mirada desconcertada del nen. Va dir al fill que marxés de l’habitació i, tot seguit, es va posar de costat i va restar immòbil fent-se la morta, fins que l’home va marxar.

Quan es va intentar arrossegar cap a la porta per demanar ajuda, l’agressor va tornar. Va entrar a casa, la va arrossegar fins a la cuina i la va colpejar de nou. Una hora després, la dona va recuperar el coneixement i va aconseguir demanar ajuda a una veïna.

El presumpte autor va fugir cap a Torroella de Montgrí, on s’havia instal·lat recentment amb els seus pares. Els Mossos d’Esquadra el van detenir poques hores després. Portava a sobre l’arma utilitzada en l’agressió. L’home va reconèixer haver atacat la seva exparella, però va negar el crim del menor, afirmant que el nen havia anat plorant cap a la seva habitació.

Primera Llista – 13 desembre 2025

Vuit municipis gironins acumulen un 85% de residus mal separats

residus autòpsies sant feliu

Més del 85% dels residus de les bosses de rebuig dels municipis gironins no hi haurien de ser. Aquesta és una de les principals conclusions de les anomenades autòpsies de residus, una iniciativa de la Diputació de Girona que s’ha dut a terme durant el mes de novembre a vuit municipis del territori.

Les anàlisis han permès comprovar que, en la majoria de casos, la matèria orgànica i els aliments malbaratats representen més de la meitat del pes de les deixalles. Aquest fet evidencia que la fracció orgànica no es separa correctament, fet que empitjora el funcionament del sistema de recollida.

Un altre problema detectat és l’ús excessiu d’envasos d’un sol ús, principalment de plàstic, i de productes higiènics com bolquers, tovalloletes o compreses, que es podrien evitar amb opcions reutilitzables. Aquests residus suposen un 37% del volum total analitzat.

Les autòpsies també han identificat materials com roba, joguines o petits electrodomèstics que podrien haver estat reutilitzats o reparats. En gairebé tots els municipis, s’hi han trobat blísters de medicaments, que haurien d’haver estat portats a punts específics de recollida, com les farmàcies.

Entre els municipis analitzats, Sant Joan de les Abadesses i Cornellà del Terri són els que han aconseguit una separació més acurada. També han participat Figueres, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, la Vall d’en Bas i Llívia.

El projecte ha inclòs activitats educatives com el Joc de l’Autòpsia de Residus, pensat per ensenyar bones pràctiques a famílies i infants. Es tracta d’una acció del Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques Gironines, dinamitzada per l’entitat Rezero.

Amb aquesta iniciativa, la Diputació vol fomentar un canvi d’hàbits de consum i impulsar una cultura més responsable amb la gestió dels residus.

L’aeroport de Girona suma 40.293 passatgers al novembre, un 2,8% menys que l’any passat

privat:-l’aeroport-de-girona-rep-mes-d’1875.000-viatgers-fins-al-setembre,-un-10%-mes-que-l’any-anterior
Privat: L’aeroport de Girona rep més d’1.875.000 viatgers fins al setembre, un 10% més que l’any anterior

L’aeroport de Girona ha tancat el mes de novembre amb 40.293 passatgers, fet que suposa una xifra lleugerament inferior a la recollida l’any passat. La disminució és del 2,8%. Malgrat tot, l’acumulat de tot l’any permet salvar els números a la terminal gironina i tot indica que es tancarà l’any fregant els 2,2 milions de passatgers, consolidant una evolució positiva respecte als últims anys. De fet, entre el gener i el desembre l’aeroport ha registrat 2,13 milions de passatgers i això suposa un 9,5% més dels que hi havia en els mateixos mesos que l’any passat. Pel que fa a les operacions, s’han fet 1.582 aterratges i enlairaments, fet que suposa un augment del 14,1% més que el mateix període de l’any passat.

La terminal de Vilobí d’Onyar (Selva) tancava el 2024 a punt d’arribar als dos milions de passatgers, una fita que ja ha superat aquest 2025. De fet, aquest mes de novembre ja s’han acumulat 2,13 milions de passatgers i això suposa un increment del 9,5% en comparació amb els usuaris que hi havia en els mateixos mesos de l’any passat. Les mirades ara es fixen en veure a quina distància es queda l’aeroport dels 2,2 milions de passatgers.

En el cas que es consolidi aquesta xifra mostrarà una evolució orgànica de la infraestructura que va sumant petites millores des que s’han recuperat de la pandèmia. Aquesta idea és atractiva per a les aerolínies, ja que veuen una oportunitat de negoci latent en una terminal que creix any rere any però consolidant les xifres.

Malgrat les bones perspectives per tancar el 2025, el mes de novembre no ha estat positiu per a l’aeroport de Girona, que ha registrat una petita davallada en el nombre de passatgers. En l’últim mes s’han registrat 40.293 passatgers, fet que suposa un 2,8% menys dels que hi havia el novembre del 2024.

De tota manera, Ryanair, que és la principal companyia que opera a l’aeroport, ha incrementat en nombre de passatgers. Concretament, ha transportat 38.230 passatgers al novembre, que suposa un creixement de l’1,3% en comparació amb el mateix mes de l’any passat. Una altra de les principals companyies que treballen a la terminal de Vilobí d’Onyar és Jet2, que també ha tancat un mes positiu, tot i que a més distància que Ryanair. El novembre l’aerolínia anglesa ha comptat amb 1.397 passatgers, un 16,1% més dels que hi havia el novembre del 2024.

Pel que fa a nacionalitats, destaca el creixement del públic britànic. En tot el novembre 7.803 persones del Regne Unit han trepitjat l’aeroport gironí, fet que suposa un creixement del 46,2% en comparació amb l’any passat. El mercat britànic se situa en segon lloc, per darrere del belga que lidera la llista amb 8.060 passatgers i un creixement del 24,8% en comparació amb l’any passat.

Aquestes xifres contrasten amb la davallada de passatgers alemanys. Al novembre n’hi ha hagut 5.428, que suposa un 37,8% menys dels que hi havia al novembre de l’any passat. També ha caigut el mercat italià amb un 24,4% menys de visitants. Per altra banda, l’estrena dels vols a Bucarest i Bòsnia que ha fet Ryanair certifica el bon funcionament, ja que els usuaris de nacionalitat romanesa se situen en cinquena posició i els bosnians en sisena.

Acord in extremis perquè els pescadors puguin sortir a mar 143 dies sense haver d’aplicar noves mesures ambientals

privat:-els-pescadors-de-palamos-criden-a-la-participacio-a-la-concentracio-en-desacord-amb-la-proposta-de-regulacio-de-la-comissio-europea
Privat: Els pescadors de Palamós criden a la participació a la concentració en desacord amb la proposta de regulació de la Comissió Europea

La flota d’arrossegament del Mediterrani podrà sortir a pescar 143 dies el 2026, els mateixos que enguany, sense necessitat d’aplicar noves mesures ambientals. Així ho ha anunciat el ministre d’Agricultura i Pesca del govern espanyol, Luis Planas, després d’assolir un acord amb la Comissió Europea. Segons Planas, aquest resultat és un “èxit evident” per al sector pesquer, que temia una forta reducció de l’activitat per l’any vinent.

La proposta inicial de la Comissió Europea preveia una retallada del 65% respecte al 2025, deixant la flota amb només 9 dies de pesca a l’any. Aquesta xifra suposava una reducció dràstica dels 27 dies actuals per embarcació, i allunyava molt el sector dels 143 dies que finalment s’han acordat.

Per poder mantenir el nivell d’activitat del 2024, Brussel·les exigia implementar noves mesures compensatòries. Entre aquestes mesures hi havia l’ús de malles més amples, vedes en zones de més fondària o la instal·lació de portes hidropulsades. Segons el ministre espanyol, moltes d’aquestes tècniques ja han estat aplicades aquest any i no caldrà fer canvis addicionals el 2026.

El ministre Planas ha anunciat l’acord a través d’un missatge en vídeo aquesta matinada. Ha confirmat que dissabte a les 10 del matí compareixerà per oferir més detalls de la negociació. El ministre ha subratllat que l’acord reconeix els esforços realitzats pel sector en l’últim any i permet mantenir els 143 dies sense nous requisits ambientals.

Espanya ha treballat conjuntament amb França i Itàlia per aconseguir més dies de pesca i frenar la proposta inicial de Brussel·les. Les negociacions van començar dijous i han durat fins la matinada de dissabte. El debat s’ha produït en el marc del Consell d’Agricultura i Pesca de la Unió Europea.