L’Ajuntament de Palafrugell, a través del Servei d’Ocupació Municipal de l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell (IPEP) va contractar en pràctiques 5 joves titulats amb una durada de 6 mesos, essent aquesta la sisena edició del programa de Garantia Juvenil. Aquestes contractacions han format part del projecte impulsat per la Unió Europea i el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), per tal de facilitar l’accés dels joves menors de 30 anys al mercat de treball i treballar en la reducció de l’atur juvenil.
L’inici de les contractacions es va realitzar en dos períodes; el primer, des del 5 d’agost de 2021 fins el 4 de febrer de 2022, amb la contractació d’un tècnic ambiental amb tasques vinculades a adoptar les mesures d’adaptació enfront els canvis ambientals en matèria local, i un tècnic de comunicació audiovisual, el qual va desenvolupar continguts audiovisuals referents a les diferents àrees de l’Ajuntament. Les àrees on estaven ubicats eren les de Medi Ambient i Alcaldia.
El segon període, comprès des del 28 de setembre de 2021 fins el 27 de març de 2022, es va fer efectiva la contractació de 3 perfils més; un tècnic d’intervenció social que ha treballat amb infants, joves i famílies a l’àrea de Benestar Social i Ciutadania per tal de reduir la bretxa digital; un tècnic de gestió de residus a l’àrea de Qualitat Urbana realitzant estudis teòrics i pràctics per conèixer amb més profunditat les diferents realitats de la generació de residus en les comunitats de veïns i comerços; i una Agent Digital, ubicada a L’IPEP i l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) que va oferir assessorament gratuït a totes aquelles persones amb mancances digitals i dificultats per realitzar tràmits electrònics amb l’Administració en general i també per la cerca de treball, amb l’objectiu de reduir la bretxa digital i facilitar els tràmits online.
Cada persona jove contractada ha comptat amb la supervisió d’una persona tutora per la transmissió de coneixements, la promoció de l’autonomia en el lloc de treball i també per avaluar la tasca desenvolupada.
Amb aquest projecte, l’Ajuntament de Palafrugell, a través del seu organisme autònom en Promoció Econòmica i Desenvolupament local i el seu Servei Especialitzat (SOMI), s’ha sumat a la prioritat i estratègia de la Generalitat de Catalunya de promoure la contractació de persones joves en allò que s’han format i facilitar així la seva inclusió i permanència en el mercat laboral. Ha permès donar oportunitats de primeres experiències laborals i recuperar la figura de l’aprenent com a inversió de futur per a la retenció de talent i garantir el relleu generacional a llarg termini. Alhora, l’entitat s’ha beneficiat del treball d’aquestes persones joves en l’execució de projectes d’interès social necessaris dintre del context actual amb l’objectiu de seguir avançant com a organització i com a municipi.
Diari d'un comboi de rescat - Ràdio Capital amb Ucraïna
Diari d'un comboi de rescat: dia 4, converses de tornada
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
Imatge destacada: l’equip del viatge i els refugiats ahir al matí a l’hotel de Polònia, a punt de començar la tornada
Com sabeu, ahir el comboi de furgonetes que va sortir des de la Bisbal ara fa quatre dies vam recollir més de trenta refugiats a la frontera entre Polònia i Ucraïna. Les sis furgonetes del comboi, que havien quedat buides després de deixar el material humanitari, es van tornar a emplenar de persones.
D’aquesta manera, ja podíem començar l’operació tornada. Durant el quart dia d’expedició, vam fer més de 1200 quilòmetres per deixar Polònia i arribar fins a Alemanya. Concretament, a Offenburg, on vam parar a dormir.
Durant el dia, doncs, vam estar unes 12 hores a les furgonetes amb totes aquestes persones que venen amb nosaltres cap a Catalunya. Aquesta estona ens va servir per poder parlar amb ells i conèixer-los. És així com veus que, tot i que tots són persones molt diferents i amb les seves històries particulars, tots ells comparteixen la mateixa por i els mateixos nervis, en aquest viatge.
I és que tots ells van acceptar a pujar a la furgoneta d’uns desconeguts, confiant en què els dirien la veritat i els portarien realment a Espanya. A més, la barrera de l’idioma és un problema important. Molts d’ells només parlen ucraïnès, i no ens podem comunicar amb ells ni en anglès. Això fa que no se’ls pugui tranquilitzar com es voldria, perquè no ens podem expressar amb facilitat.
Moltes de les persones que viatgen són famíllies de mares que han marxat d’Ucraïna amb els seus fills o persones que han marxat soles. A més, n’hi ha alguns que tenen familiars a Espanya, i que estan més tranquils en aquest sentit. La majoria, però, no hi tenen cap mena de vincle, i no saben què els espera quan arribin al país.
Per sort, tots tenen una casa d’acollida, de gent que s’ha ofert a tenir-los a casa i ajudar-los durant el temps que faci falta. Però això no és gens fàcil d’explicar i fer entendre. En la meva furgoneta, aquest és un tema que hem hagut d’explicar moltes vegades i respondre moltes preguntes. Per exemple, si hi havia un temps límit d’estada o si hi havia algun problema si no tenien diners, que no.
Totes aquestes converses les teníem a través del traductor, amb què una persona pot parlar en ucraïnès en el micròfon i l’aplicació ho tradueix al català. D’aquesta manera, i amb una mica d’anglès, ens anàvem entenent. Durant el matí d’ahir, vam poder trencar el gel amb les persones que teníem al vehicle. Mentre que les primeres hores amb nosaltres havien estat una mica distants i prudents, poc a poc es va notar com van agafar confiança. Van començar a sortir les bromes i les converses més enllà del “què passarà quan arribem?”, tot i que és un tema que reapareix de forma recurrent, com és normal.
A través de traductor, anglès i mímica les persones refugiades ens comentàven com de neta era Europa a diferència d’Ucraïna, tot mirant el paisatge des de l’autopista de Txèquia. Miraven encantats el paisatge de camps i quan passàvem per una ciutat buscaven quina ciutat era. També es van sorprendre molt quan van veure que paràvem a dinar a un Mc Donald’s, la opció més ràpida a prop de la carretera. Ens dèien que a Ucraïna era molt car menjar-hi, i que s’hi anava per ocasions especials com aniversaris. Van dir que era un lloc per “gent rica” literalment.
Un altre moment va ser quan una de les que portàvem a la furgoneta va treure de la motxilla una guia de conversa rus-castellà. Va començar a llegir paraules i a fer preguntes sobre coses que no entenia o per buscar confirmació de si estava pronunciant bé les paraules.
Més enllà d’això, també ens van explicar coses sobre la guerra. Malgrat que cadascú tenia la seva història personal i privada, pràcticament tots havien deixat a algú a Ucraïna. Pares, parelles, fills o nets que no han pogut, o no han volgut marxar. A més, molts d’ells durant el dia, quan ja ens coneixíem una mica més, ens ensenyaven fotos antigues de la seva família. Fins i tot hi havia una persona que portava fotos d’àlbum a una de les motxilles. A través del traductor, va explicar que se’ls havia endut de casa per por a que quedessin destruïdes.
A més, en un altre moment en què parlàvem de la guerra, li vaig preguntar a la mare d’una família que havia passat dos dies al camp de refugiat de Medyka com hi havien estat. Va contestar que allà encara hi havien estat prou bé. Realment, això em va xocar. Quan hi havíem estat el dia abans, tots els de l’equip vam estar d’acord en què les condicions de vida en aquell espai eren molt limitades, ja que dormien a terra en tendes de campanya i hi havia moltíssima gent.
És en moments com aquests en què et preguntes quin tipus de situacions han hagut de viure perquè considerin que en el camp de refugiats que nosaltres veiem horrible, s’hi està bé.
A tot això, cal sumar-hi que gran part d’aquesta gent, com dèiem, no saben on van. Van a a Espanya, com podrien haver anat a Itàlia o Alemanya, sense res que els lligui allà. No tenen feina, no saben l’idioma i els nens tampoc sabien que podrien anar a l’escola sense problemes.
És per això que en aquest punt és important destacar la feina que s’ha fet des de les associacions que han organitzat el viatge, la penya Blaugrana de Monells, Galgos 112 i ERC, per buscar una casa a tota aquesta gent. Les més de trenta persones que tornem tindran un lloc segur on anar, on les ajudaran amb tot el que faci falta.
Arribaran a les cases dimarts. De moment, avui tornem a agafar furgonetes per fer el trajecte que ens falta: d’Offensburg a Platja d’Aro. Allà farem l’última nit d’aquest viatge.
Estigueu pendents de les xarxes socials de Ràdio Capital. Anirem penjant vídeos d’aquesta tornada i a l’arribada farem un directe d’Instagram per explicar-vos com ha anat el trajecte i quins seran els propers passos.
El sol predominarà aquest dilluns, sobretot durant el matí. De cara a la tarda algun núvol prim que anirà enteranyinant el cel. Ahir vam tenir un ambient força suau amb temperatura màxima entre els 17 ºC i 20 ºC, i avui la barrera dels 20 ºC segurament es superarà a l’interior del Baix Empordà, això sí amb una mínima que rondarà els 3 ºC, per tant, amplitud tèrmica gran.
Demà cel que a estones estarà parcialment ennuvolat, una variabilitat que tendirà a incrementar la presència de núvols entre dimarts tarda i matinada de dimecres, quan també pot ploure feblement.
A mitjà termini destaquem que els primers dies del mes d’abril ens portaran un ambient més hivernal que no pas primaveral amb un acusat descens tèrmic.
Billie Eilish i el seu germà Finneas han estat els vencedors de l’Oscar a la millor cançó original per ‘No time to die‘, el tema principal de la darrera pel·lícula de James Bond.
Es tracta de la tercera pel·lícula consecutiva de James Bond que aconsegueix l’estatueta a la millor cançó, després d’Adele amb ‘Skyfall’ i Sam Smith amb ‘Writing’s on the wall‘.
A la categoria de millor banda sonora el vencedor ha estat Hans Zimmer per “Dune”.
“Dune” ha estat la pel·lícula amb més premis (6), seguida per “Coda” amb 3, entre ells la de millor pel·lícula.
Però sense cap mena de dubte el que més es recordarà de la 94a edició dels Oscar serà per l’incident entre el còmic Chris Rock i l’actor i guanyador d’un Oscar a millor actor Will Smith. En un moment on Rock feia bromes sobre el pentinat de Jada Pinkett Smith, la parella de Smith, aquest últim ha pujat a sobre l’escenari i li ha clavat una bufetada a Rock. Posteriorment un cop Smith ha tornat al seu seient ha dit “treu el nom de la meva dona de la teva boca“.
Quan ha recollit el premi a millor actor, Smith ha demanat disculpes a l’Acadèmia, ha afegit que no sap si el tornaran a convidar, tot amb llàgrimes als ulls.
VIA JAPANESE TELEVISION: The uncensored exchange between Will Smith and Chris Rock pic.twitter.com/j0Z184ZyXa
Will Smith: “I want to apologize to the Academy and I want to apologize to all my fellow nominees — this is a beautiful moment and I’m not crying about winning an award…it’s about being able to shine light.”#Oscarspic.twitter.com/NhyqzDtkf0
El nostre és un món culturalment nord-americà. Des del final de la segona guerra mundial, els occidentals mirem el món que ens envolta des d’un prisma made in USA: pel·lícules, música, sèries i programes de televisió, còmics… No hi ha parcel·la de l’anomenada cultura de masses que no estigui sota l’influx directa de la cultura nord-americana contemporània, per a bé i per a mal.
De totes elles, sens dubte, la més massiva i influent ha sigut la industria del cinema i l’audiovisual. Hollywood ens ha creat tot un imaginari col·lectiu que ens educa -alguns en dirien adoctrina- sota una premissa d’una senzillesa cristal·lina: el món es divideix en bons i dolents, on els bons, clar, sempre som nosaltres, i on els bons, clar, sempre guanyen, perquè Deu, la Justícia i la Veritat estan del nostre costat. No cal dir que aquest argument és tan pueril que fa riure, però és immensament efectiu i funciona. I avui, en aquest nostro món de xarxes socials i 5, 7 o 10G, això es mostra més evident i perillós que mai.
Vivim en un mon terriblement complex i intricat on no hi caben, o no hi haurien de cabre, lectures tan simplistes i estúpides com la dels bons i els dolents i, en canvi, és aquí on estem instal·lats. Ho veiem a diari des que va esclatar la maleïda invasió russa d’Ucraïna. La guerra, totes les guerres, ja ho tenen, això: pretenen a cops de bomba destruir qualsevol rastre de complexitat per fer-nos retrocedir al món primitiu i pur dels Bons i els Dolents, del Bé contra el Mal. I aquest és el missatge que impera. Però els que coneixem de prop una guerra, sabem que això no és mai veritat. El que hi ha són causes justes, sí, forts contra febles, oprimits contra opressors. A mi sempre em tindran al costat dels dèbils, dels perdedors. Però que això no ens faci perdre el món de vista i justificar-ho tot acríticament com estem fent aquests dies en nom dels nostres, que sempre són els bons, sigui el bàndol que sigui, fins el punt que sembla que els partidaris de cada bàndol estiguin esperant una gran matança, imatges de tortures o violacions per part dels altres per poder dir: veieu que dolents que són? Veieu per què tenim raó, d’anar a matar-los? No és nou i no n’aprenem però, francament, vivim en un món que fa por.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.