Miley Cyrus ha anunciat a les xarxes que aquest divendres arribarà el seu primer disc en directe: “Attention: Miley Live”. El disc es va gravar durant un dels pocs concerts que l’artista ha pogut fer els últims dos anys.
Aquest disc era reclamat pels seus seguidors des de feia molt de temps i finalment l’artista ha decidit publicar-lo. Inclourà 20 temes, dos dels quals inèdits: ‘You’ i ‘Attention’, però també algunes versions com ‘Heart of glass’, ‘Like a prayer’, ‘Jolene’ o ‘Nothing compares to you’.
Attention: Miley Live Track List
1. Attention
2. We Can’t Stop X Where Is My Mind?
3. Plastic Hearts
4. Heart of Glass
5. 4×4
6. (SMS) Bangerz
7. Dooo It!
8. 23
9. Never Be Me
10. Maybe
11. 7 Things
12. Bang Bang X See You Again
13. Jolene
14. High
15. You
16. Like a Prayer
17. Edge of Midnight (Midnight Sky Remix)
18. The Climb
19. Wrecking Ball X Nothing Compares 2 U
20. Party In The USA
Hi ha cops en que la literatura i el dibuix ens ajuda a expressar situacions que ocorren a les nostres vides. Un d’aquests casos és el de la Sílvia Artigas i el seu fill Aran. Per poder comprendre la seva situació ens visita a Veus de l’Empordà, amb la Mar Coll, la Sílvia Artigas, per presenta el seu primer conte il·lustrat, «L’ull esquerre de l’Aran».
La Sílvia és de Cruïlles, tot i que ara viu a Barcelona. Quan va acabar l’institut a la Bisbal d’Empordà va haver de marxar a estudiar Comunicació Audiovisual a Barcelona, ja que la Universitat de Girona no disposava d’aquests estudis. A l’hora d’escriure el seu primer conte il·lustrat l’autora no dubta en què ser de l’Empordà l’ha beneficiat a l’hora de construir el relat.
La Sílvia explica que no és escriptora. Va estudiar comunicació audiovisual i, també, gestió cultural. Combinant les seves dues passions ha aconseguit ser responsable de comunicació de la Sala Beckett, i aquest serà el setè any que treballa allà.
L’Aran
Ja des de sempre, la Sílvia Artigas ha sentit una gran passió per escriure. Però no va ser fins fa poc que va sentir la necessitat d’escriure un conte arrel d’una situació personal que està vivint l’autora amb el seu fill Aran. Ha plasmat aquesta situació de la seva vida en el conte «L’ull esquerre de l’Aran».
La Sílvia explica que aquesta situació els va agafar per sorpresa. No s’esperaven aquest diagnòstic pel seu fill de només 2 mesos. El procés llarg i ferragós per una parella de pares primerencs va afectar inevitablement la vida familiar. L’autora explica que aquest procés és molt dur.
L’Aran és conscient de que no hi veu d’un ull, però per ell és la seva normalitat. La Sílvia explica que el seu fill és ben feliç i que la seva situació s’ha de normalitzar.
El conte
La Sílvia Artigas volia explicar al seu fill perque cada setmana estaven a l’hospital o que ell hi veu de manera diferent dels altres nens. És a dir, intentar que el seu fill entengui la situació que estan vivint. Per això, la Sílvia va intentar donar una volta al nom de la malformació que té el seu fill, la persistencia fetal.
Feia mesos que el conte li rondava pel cap, però va ser el novembre de 2020 quan va decidir escriure’l de cop. Gràcies als companys de la Sala Beckett va poder escriure i revisar el conte. Aquest és un conte personal i que està escrit des del cor, ja que ens pot passar a tots.
La Sílvia Artigas no es pot imaginar unes il·lustracions millors per aquest conte. La connexió amb la il·lustradora, la Victòria Malischevsky, va ser-hi present des del primer moment. Va trigar més d’un any en captar tots els detalls per crear les il·lustracions pel conte, intentant captar tots els detalls possibles.
El micromecenatge
La Sílvia, a l’hora de publicar el llibre, va creure que era necessari que més persones poguéssin gaudir de les il·lustracions de la Victoria i de la història de l’Aran vista pels ulls de la seva mare. Per això, l’autora va decidir impulsar un micromecenatge.
Havien de recollir uns 4.800€, però se’n van recollir més de 5.000€. La Sílvia Artigas explica que aquest conte ha tingut una gran acollida i la gent s’ha recolzat ampliament en el conte. I els familiars de la Sílvia estan emocionats per la publicació del conte.
De moment el llibre es pot aconseguir en una de les dues presentacions que es faran a la biblioteca de la Bisbal d’Empordà el 2 d’abril o a la Sala Beckett el 4 d’abril. Sino, els interessats podran adquirir el conte a la llibreria de confiança a partir de l’abril.
Sessió de relaxació i autocura amb professionals sanitaris
Data de publicació: dilluns 28 de març del 2022, 11:03
Localització: Girona
Autor: Redacció
La Regió Sanitària de Girona incorpora els primers referents de benestar emocional per millorar l’abordatge del patiment psicològic. Es tracta de 24 professionals vinculats a l’atenció primària i centrats en la prevenció del malestar emocional a través del treball en xarxa i comunitari i que desenvolupen les seves tasques en 30 Equips d’Atenció Primària (EAP). El programa es troba actualment en la tercera fase de desplegament i més de la meitat dels EAP de la regió ja disposen d’un referent, concretament el 73% dels 41 que la integren. n. En els propers mesos es preveu completar la resta de les contractacions vinculades amb el programa de benestar emocional i salut comunitària, que ha implementat el Departament de Salut.
Actualment, els EAP que ja compten amb un referent de benestar emocional són els de Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, l’Escala, Palafrugell, Palamós, la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Besalú, Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser-Campdevànol, Celrà, Sarrià, Salt, Can Gibert del Pla de Girona, Santa Clara de Girona, Arbúcies-Sant Hilari, Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Lloret-Tossa, Blanes, Tordera, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella i Canet de Mar.
En alguns casos concrets, el referent és compartit amb més d’una àrea bàsica de salut, com és el cas de La Jonquera i Llançà, OIot i Besalú, Ripoll i Camprodon, Celrà i Sarrià o les tres àrees bàsiques de Calella, Malgrat de Mar i Lloret-Tossa. Els 11 equips d’atenció primària restants incorporaran els seus referents properament.
El projecte té com objectiu treballar de forma comunitària les necessitats de salut emocional de la ciutadania i aconseguir la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional. Es tracta de potenciar la prescripció social o la derivació a recursos de la comunitat per tal de proporcionar alternatives no sanitàries.
El Casino Cultural de Begur va acollir aquest dissabte un acte obert a tota la ciutadania sobre el Macro Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord que vol impulsar l’empresa Float Energy i el grup d’energia Sener i que projecta uns 80 aerogeneradors que presidirien l’horitzó del Cap de Creus fins al Far de Sant Sebastià.
La infraestructura compta amb una notable oposició del territori perl’impacte mediambiental, social i econòmic que representaria, liderada per la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí. Aquesta entitat compta amb el suport de l’Ajuntament de Begur i va ser l’encarregada aquest cap de setmana d’oferir als veïns i veïnes del municipi una sessió informativa per donar a conèixer les raons de per què s’ha d’aturar la construcció del Parc Tramuntana.
La xerrada va anar a càrrec de Ferran Vallespinós, doctor en Ciències Biològiques; i Jordi Ponjoan, vicepresident de la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí; i també va comptar amb la intervenció de l’alcaldessa de Begur, Maite Selva.
“Estem en plena sintonia i alienats amb tots els municipis afectats per aquest projecte, des Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, L’Escala, Torroella de Montgrí, L’Estartit, Pals fins a Begur. Som un territori fràgil ecològicament, amb un valor paisatgístic i natural privilegiat, i amb una important activitat econòmica vinculada al sector pesquer i turístic. Totes aquestes característiques marquen el nostre ADN i no ens podem permetre posar-les en risc amb aquest projecte”, defensa Maite Selva.
L’alcaldessa de Begur, a més, agraeix la tasca duta a terme per la plataforma Stop Macro Parc Eòlic Marí i avança que “els hi estenem la mà per a seguir treballant plegats i tenen tot el nostre suport per a fer front a aquest projecte que tal com està plantejat actualment representa un enorme impacte i risc en el medi natural, marí, cultural, social i econòmic de casa nostra”.
Fa menys d’una setmana que una llúdriga va aparèixer atropellada a la C-31, en el desviament cap a Llofriu o Begur. El Grup de Natura Sterna va poder confirmar aquest atropellament d’un tipus de fauna que s’està recuperant a poc a poc al Baix Empordà. El president del Grup Natura Sterna, Jaume Ramot, es mostra preocupat pels atropellaments en animals d’aquest tipus al Baix Empordà, ja que aquest no és un fet aïllat.
El president de l’entitat explica que les carreteres del Baix Empordà ajuden a desplaçar-nos pel territori. Tot i això, aquestes connexions entre les diverses poblacions a vegades afecten la vida de la fauna que habita la zona, ja que aquesta es desplaça pel territori sense tenir en compte les construccions humanes. En el cas d’aquesta llúdriga, s’està intentant recuperar la població d’aquesta espècie al Baix Empordà. Però aquesta recuperació, explica el president, queda afectada pels atropellaments a aquest tipus de fauna.
Des de Natura Sterna saben que no és possible evitar totes les morts d’animals a les carreteres del Baix Empordà. Tot i això, amb diversos estudis, des del grup han pogut determinar diversos punts negres de les carreteres de la zona. En aquests punts es concentren una major mort d’animals per atropellament. El Ramot ho afirma rotundament, «quan hi ha molts atropellaments en una zona ja haurien de saltar les alarmes».
Hi ha alguns objectes o construccions que causen més morts i atropellaments en aquest tipus de fauna salvatge. Per exemple, les carreteres a l’alçada del terra afecten els ocells o mussols que circulen per la zona. A més, les pantalles transparents tampoc són una solució per evitar els atropellaments, ja que els ocells no veuen aquestes pantalles fins que s’hi topen. Des del Grup Natura Sterna recomanen pantalles opaques o arbres per evitar que volin prop de la carretera.
La fauna salvatge al Baix Empordà
En el cas de l’òliba, també s’han realitzat diversos estudis des de Natura Sterna. Les dades, en aquest cas, són alarmants. L’òliba és una població que s’està intentant recuperar, tot i que al Baix Empordà encara hi ha molts atropellaments d’aquesta espècie. Per això, Ramot explica que s’han de fer estudis d’impacte mediambiental amb detall i de manera curosa.
Així, el president del Grup de Natura Sterna alerta que les carreteres no discriminen a l’hora de matar animals salvatges: llúdrigues, eriçons, ratolins, gats salvatges, entre d’altres. Ramot explica que des de l’administració s’ha de fer una gestió important per evitar la gran majoria d’aquests accidents, sobretot en punts on la mortalitat és molt alta. Amb un ampli pressupost i amb un treball darrere, Jaume Ramot està segur que aquesta mortalitat es podria reduir i, evitar així els atropellaments a animals com la llúdriga.
