Avui ens visita Sergi Brull, alcaldable de Pals per Som Poble – Junts, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyor Brull.
Molt bon dia!
Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.
Primer de tot, agrair-vos que ens hagueu donat l’oportunitat de poder venir aquí. A veure, no sóc gaire bo a l’hora de descriure’m. Sempre és millor que descrigui la gent que està treballant amb tu, que està al teu voltant, però sí, que crec que sóc una persona que sóc honesta, que sóc conseqüent i que sóc resolutiu. No m’agrada quan hi ha un problema que s’enquisti. Sóc bastant expeditiu en el sentit que quan hi ha un problema crec que s’ha d’agafar el toro per les banyes i mirar de resoldre-ho.
Sóc conseqüent amb el que penso, amb el que dic i amb el que faig. No m’agrada la gent que que d’alguna forma fa un discurs però després quan realitzen els seus actes, van per un altre camí. Sóc bastant conseqüent en aquest sentit i em considero una persona molt honesta. Tot això, a vegades s’associa la política amb la corrupció. I tot això ho veig molt lluny al parlar de mi. I en aquest sentit sóc absolutament incorruptible. Ho tinc claríssim.
Podria destacar tres aspectes que cregui que has assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.
És complicat concretar tres aspectes. Potser és complicat perquè realment, a pesar dels dos anys de la pandèmia, realment s’ha pogut treballar i s’han fet forces coses. En un dels aspectes que estic més content és amb les obres que s’han fet de rehabilitació de Ca la Pruna. Segurament aquest any, ja sigui, si hi ha sort, dono per fet que s’acabaran del tot totes les obres i s’acabaran de perfilar aquelles petites coses que acaben de fer falta. Fer petites pinzellades en els fallos en les estructures, però el projecte global s’acabarà aquest any. Ha sigut una inversió molt important perquè com que era un edifici antic, doncs les obres que has de portar a terme han de ser molt, molt curoses i tècnicament són complicades. Però amb el resultat final el poble pot estar content de com ha quedat l’auditori.
Això per una banda, després en temes d’infraestructures també, finalment hem posat punt i final a totes les obres del Mas Tomasi. Ara ja s’ha aprovat l’última de l’última fase i això són unes obres que van començar a principis de l’any 2000. Portàvem vint i pico d’anys arrossegant ho. I com que és una urbanització molt gran i les obres tenen un cost molt important, es va fraccionar. I llavors es pot dir que aquest any també a final d’any estaran acabades i entregades finalment les obres. Per tant, en aquest sentit és un èxit també perquè això condicionava molt al ser inversions tan altes. Condicionava molt les inversions que com a poble podíem realitzar i llavors, en aquest sentit puc estar content.
I en tercer lloc, una de les coses que també estic molt, molt satisfet de que hem estat a l’alçada és que a resultes del Covid i també aquesta creixent crisis econòmica que cada cop és més intensa, hem sabut estar a l’altura de les necessitats socials, hem incrementat les partides, hem dotat de més recursos, de més atenció i crec que en aquest sentit hem fet les coses bé perquè hem donat suport a un conjunt de gent que ho està passant malament. I hem fet en aquest sentit les coses bé. Tant de bo haguéssim pogut arribar encara més enllà. I de fet, la idea és continuar treballant, però sí que en aquest sentit podem estar. Podem estar satisfets.
També m’agradaria preguntar-li en tres aspectes que potser no hagin acabat de sortir del tot durant aquests quatre anys de mandat.
En primer lloc i claríssim, Radio Liberty. Radio Liberty ha estat una oportunitat perduda aquí. Jo, de fet, vaig, vaig. Vaig participar en el projecte de demolició i des d’un primer moment vaig poder accedir a les instal·lacions quan encara hi havia hi havia vigilància i aquelles instal·lacions estaven perfectes, perfectes, perfectes.
Vol dir que pràcticament es podia entrar a treballar o obrir o fer una exposició. En aquell moment estaven perfectament conservades. Què va passant allà? Va començar amb una primera actuació sense sentit que no feia més que destapar i veure-ho com una primera actuació en el que el mateix Estat va autoritzar a una empresa externa que s’endugués part del cablejat i dels sistemes elèctrics, que això ja va ser, al meu entendre, un error, no s’haurien d’haver permès sense abans haver fet una classificació de tot el material que hi havia i en tots aquests anys que ha deixat s’ha deixat perdre l’espai. Aquí l’administració de l’Estat i la Generalitat realment no han tingut en compte les demandes de l’Ajuntament i ara l’estat és deplorable i les instal·lacions estan totes totes trencades, totes malmeses. Tot està ple de graffitis, l’accés és descontrolat. I ara recuperar aquest espai és pràcticament inviable i tant la Generalitat com l’Estat han deixat perdre un espai que era el que era. És que era bonic aquest espai. I en aquest sentit les coses no crec que s’hagin fet bé. Per tant, aquest és una de les espines que tinc que tinc clavades.
Una de les coses on també s’hi han estat invertint molts de diners, molts de recursos i molt de temps, i ara estem un altre cop en la casella de partida, és el tema del POUM. Amb l’aprovació de plans supramunicipals, els plans directors, ens obliga a canviar les regles del joc. Llavors això vol dir que hem de tornar a començar. Els estudis previs, això sí, que es poden mantenir, sí bé és cert que hem de tornar a iniciar la tramitació del POUM.
Això vol dir més recursos, més reunions. Però bé, també jo ho veig com una oportunitat perquè ara és el moment de si hi havia alguna mancança que havíem detectat ara és el moment de tornar o de tornar a reconstruir. Però no deixa de ser que hem perdut molt de temps que haguéssim pogut haver destinat a altres en altres actuacions.
I després l’última, jo crec que amb una altra cosa que també que també hem fallat, és que crec que no hem aconseguit aquesta desestacionalització turística, que sempre es fa bandera des dels municipis, sobretot de la Costa Brava. Continuem tenint un turisme molt massificat el juliol i l’agost, sobretot a l’agost. I és que morim d’èxit. Jo no veig el municipi de Pals que hagi de tirar per aquesta, perquè tot, està saturat a l’agost i el servei que es dóna al visitant tampoc no seria necessàriament ideal. I a més a més, pels propis ciutadans de Pals tampoc crec que això sigui el tipus de poble que volem. En aquest sentit, potser també hem fallat. El nucli antic, per exemple, està morint d’èxit. Jo no crec que el nucli antic hagi de tenir aquesta intensitat de visitants i aquest excés d’activitats que hauria de ser una miqueta més conservador en aquest sentit.
Ara sí, parlem una mica el programa electoral. Quines iniciatives o projectes creu que són prioritaris per Pals?
A veure, una de les coses que ens agradaria més com a grup, tot i que som conscients de les coses com són, cal tenir en compte que cada cop la mitjana d’edat de la població va augmentant. Cada cop accedir a places d’un centre de dia és més complicat. I aquesta és una demanda que ens ha fet molta gent. La possibilitat de construir un centre de dia a Pals evidentment s’escapava una mica de les nostres possibilitats directes, però sí que podem dir que podem fer actuacions que en facilitin la seva instal·lació. Per tant, la construcció d’un centre de dia seria una cosa que ens interessaria.
En segon lloc, el que ja he comentat, considerem que no fa falta fer un estudi seriós del nucli antic per poder compatibilitzar tots els usos. Ara mateix la cosa s’ha anat una miqueta de mare i creiem que hem d’assentar les bases per al tipus de poble que volem. Toca assentar-se, toca fer un estudi i segurament tocarà restringir algunes algunes coses, però no podem continuar de la manera que estem anant al municipi.
Després, més coses. A veure el tema de la seguretat. Cada cop hi ha un sentiment que la inseguretat està creixent i ho comparteixo. No vull entrar tampoc en molts detalls, ni ficar me en un fangar que ara no tocaria. Però sí que crec que que hi ha d’haver més presència policial al carrer. La gent ha de veure més la policia. Hem de continuar apostant amb tot el tema de seguretat. A Pals i altres municipis de la costa hi ha sensació que hi ha hagut un increment de robatoris. S’ha incrementat molt. Que si el tema de l’ocupació, el tema dels furts, etc. Tot això s’ha de lluitar. La gent no té perquè estar patint o no té perquè preocupar-se d’anar, per exemple, a comprar o a treure diners al banc a final de mes. No, aquestes coses, jo crec que no s’han de permetre.
Entrant una mica més en la seva candidatura, què diferencia la seva proposta de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions?
A falta de veure els programes de la resta de companys, que de fet jo els veig com companys, (en d’altres municipis hi ha molta rivalitat), la gent que em coneix sap que entenc que són companys amb punts de vista diferents, però que a l’hora de la veritat els programes polítics coincideixen en un 80 %.
Potser a vegades és diferent la manera de fer les coses. Sempre dic, i l’alcalde és el primer que ho diu, «que sóc de lletres» i jo sempre li dic «jo sóc de números». I es que sóc enginyer i la manera que entenc de fer les coses és relacionat amb el punt que comentava de la l’activitat. Nosaltres paguem com a grup i ara és una crítica també que em faig, ja que potser som crec que som molt eficaços i molt eficients i són bons gestors, però a l’hora de vendre les coses que fem o donar publicitat aquí pequem una miqueta i crec que, per exemple, els companys d’Esquerra això ho solen fer millor que nosaltres. Però la veritat quan hem tingut algun problema gros o quan hem tingut alguna situació conflictiva, crec que sabem com gestionar les coses, tant a nivell acadèmic com a formatiu. Podem dir que som molt bons gestors, i això és una cosa que ens agrada de la nostra candidatura. I en aquest sentit, crec que serem capaços de desencallar temes que tenim sobre la taula i que potser fa massa temps que duren.En aquest sentit, estic absolutament segur que tenim aquesta capacitat.
Entrant una mica més en el programa electoral, quines són les propostes que presenteu?
Els eixos, són bàsicament, el poble, invertir en manteniment, etc. Perquè el més fàcil a vegades és fer les coses. Però potser el més difícil, el més important, és poder-les mantenir, perquè no té cap sentit començar a fer moltes coses i després no les pots mantenir. Per tant, crec que el tema de manteniment és un element essencial. El tema que hem comentat el tema de la seguretat. El tema de continuar amb les atencions socials. Intentar arribar encara encara més a gent. El tema de les infraestructures, tenim el vial nord. De fet no ho he comentat abans. Ara hem començat. Hem aprovat la primera fase del carril bici, que unirà el nucli de Pals finalment amb la platja. Evidentment, ho anirem fent en diferents trams. El primer tram és del nucli fins als Masos de Pals, però també s’ha entrat en projecte. Molt xulo, la veritat.
Les energies renovables tenim claríssim que hem d’apostar per tot el tema de plaques de les teulades dels edificis o fins i tot estudiar la viabilitat de posar plaques en els aparcaments. És que moltíssimes coses ens va dir Liberty. Hem de continuar lluitant fins al final. El tema del POUM, que hem de reconduir i aprofitar aquesta oportunitat de tornar a començar de nou. El tema de les escoles que cal continuar donant donant d’aquest suport, arreglant el centre, que és un centre molt antic. S’han fet moltes obres de rehabilitació, però cal continuar, és evident. I un cop solucionat el tema del Mas Tomàs, ara podem anar tancant les altres urbanitzacions. Tenim Pineda de Pals i la veritat és que la feina no s’acabaria. No s’acabaria mai. Però ara tenim l’avantatge que ens hem tret un un problema de sobre. Ben bé no és un problema. Però el que passava amb Mas Tomasi és com una urbanització que s’havia fet molt temps endarrere. No estava recepcionada i això suposava un cost d’oportunitat per l’Ajuntament, en el sentit que molts diners que s’haurien pogut destinar a inversions de tot el municipi s’han hagut de destinar exclusivament allà.
A més a més, hi havia la regla, aquella famosa del gasto de l’Estat que no permetia a les administracions municipals que donar més d’un tant per cent. És a dir, que les administracions municipals que feien la feina ben feta, que eren cauts amb els recursos municipals, teníen un romanent que el podíem haver destinat en el municipi a inversions de millora, però no ens deixaven. Arran del conveni es va aixecar aquesta restricció i és per aquest motiu que hem pogut arreglar, doncs, el total de la Mas Tomasi. Veurem passades les eleccions si es manté aquest criteri. Jo confio que sí, i això permetrà, doncs, poder continuar fent moltes, moltes, moltes infraestructures.
Llavors no sé si vol afegir algun projecte més.
No a veure’s tampoc. Bé, bàsicament si podem complir els que he dit ja em donaria per satisfet. Res, que a vegades tampoc no necessites fer grans grans obres, però sí que sí que el dia a dia dels ciutadans, han de notar que realment hi ha interès en anar mantenint mantenir en el poble. Tot el tema de l’eix comercial, s’ha de potenciar d’alguna forma. El tema de la zona vermella és que hi ha moltíssimes coses per fer en temes de medi ambient. Ara hem aprovat un projecte de neteja de franges municipals i ara començarem a actuar. I que amb tot aquest context de sequera, que això també és un tema preocupant, cal ser municipi amb el risc d’incendi. Doncs el tema també és una cosa que preocupa molt. I nosaltres, com que tenim moltes urbanitzacions en contacte amb la trama urbana, doncs abans de començar ens haurem de començar a netejar. La veritat és que tenim molts projectes diferents.
Finalment m’agradaria preguntar li si és el cas que no assoleixen la majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?
A veure, jo sempre he defensat, i és que qualsevol persona que em coneix sempre, m’ha sentit a dir les majories no són bones, no són bones. I a no ser que hi hagi algun grup que tregui majoria absoluta, que en principi no ho veig com l’opció més possible, suposo que sí, que la via del diàleg l’haurem d’explorar.
Torno a dir el que he dit abans no som rivals, som companys, punts de vista diferents, maneres de fer diferents, però entenc que tots volem el millor per al poble. O sigui que bé s’ha de valorar el resultat de les eleccions, però en principi la opció de diàleg existeix i suposo que s’haurà d’estudiar.
Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany i també els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.
Gràcies, gràcies, gràcies a vosaltres.
