L’Ajuntament de Palamós sol·licitarà la Creu de Sant Jordi pel Palamós CF

Per
Carla Saló Pujol
-
Estadi Palamós-Costa Brava // Foto: Palamós CF

L’Ajuntament de Palamós està tramitant la sol·licitud de la Creu de Sant Jordi per al Palamós Club de Futbol en reconeixement als seus 125 anys d’història com a entitat degana del futbol català, tal com ha avançat Ràdio Palamós.

Aquesta iniciativa segueix l’exemple de l’èxit aconseguit amb la concessió d’aquesta distinció a la Coral El Progrés, també de Palamós, pels seus 125 anys, per la seva llarga trajectòria i el paper destacat que ha tingut en el món del cant coral i com a espai de socialització entre generacions. La coral palamosina va rebre, fa poques setmanes, l’atorgament de la Creu de Sant Jordi per part de la Generalitat de Catalunya.

Edi López: «Apostem pel canvi, la participació ciutadana i pel jovent de Begur i Esclanyà»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Edi López, alcaldable de Begur i Esclanyà pel Partit Socialista de Begur i Esclanyà, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor López.

Bon dia!

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Bé, jo em considero, primer de tot, una persona jove. Tinc 30 anys i això fa que les polítiques actuals em defineixin com a jove. Crec que és una qüestió molt important perquè és el que em fa estar aquí al capdavant del Partit Socialista per presentar-me com a alcaldable de Begur i Esclanyà. Perquè he viscut una situació particular en la meva vida, en la que, tot i néixer a Begur i desenvolupar-me a Begur i prendre la decisió de prioritzar per davant de tot Begur, les polítiques públiques d’aquest municipi no m’han permès poder desenvolupar-me com a jove a Begur i he hagut de marxar per poder desenvolupar-me tal com jo he cregut.

La segona paraula que defineix és persona emprenedora. Actualment, soc soci treballador d’una empresa cooperativa, una societat cooperativa que es diu Efecte Mosquit. Però no només em defineix l’emprenedoria pels projectes empresarials que he desenvolupat, sinó perquè tot el que faig ho faig des d’una perspectiva innovadora. Amb voluntat de créixer, de desenvolupar-me, de progressar. I també estic aquí, entre d’altres, perquè tinc aquesta qualitat de ser emprenedor en l’àmbit polític també.

I finalment, segurament parlaria de responsabilitat. Soc una persona, crec que em puc definir, entre d’altres, com divertida que sé improvisar. Però em responsabilitzo de tot allò que faig i crec que això també em defineix.

Podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern de Begur durant aquests quatre anys de mandat?

Sí. El primer que voldria mencionar és la dinamització del Local Jove de l’Arbreda. Crec que hi ha hagut un progrés i hi ha hagut una dinàmica diferent al local jove, cosa que agraeixo. Encara que si que és veritat que nosaltres, des del Partit Socialista, veiem que les coses podrien progressar encara més. Es podrien fer diferents. Segurament una de les qüestions que ens agradaria seria poder parlar més de joventut i no tant d’infància des de l’àrea de Joventut, que el local sigui realment per als joves, per a les persones joves i també, entre d’altres, poder establir uns protocols d’ús que permetin accessibilitat amb igualtat d’oportunitats per a tothom.

Llavors podria mencionar també el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya, que s’ha establert a Begur. Jo crec que és una fita important, també amb certes crítiques per part dels socialistes, entre d’altres, perque no s’hagués instaurat en la ubicació en la que està traient lloc a la sala d’exposicions que disposava Begur fins ara.

I a més a més, demanaríem també, com demanem a través del programa, generalment tota la cultura, però en aquest cas parlant dels indians, a partir d’una perspectiva més crítica que no deixem de celebrar les nostres tradicions i la nostra cultura, però que ho fem també, entre d’altres, d’acord en base a la crítica.

Després, la tercera que voldria mencionar i crec que estic orgullós de poder dir això és que hi ha hagut una gestió molt bona per part de l’equip actual de la regulació de les polítiques durant la pandèmia. Jo crec que s’han trobat en unes circumstàncies excepcionalment difícils i crec que s’ha de valorar molt positivament tot el que han tirat endavant, malgrat tot.

Encara que sí que hi ha una qüestió rellevant que a nosaltres ens molesta força. I és que la mesura de fer pagar a la gent per fer ús de la meitat d’algunes de les platges és inacceptable per nosaltres. I sí que és veritat que aquesta mesura disminueix la massificació, cosa amb la que estem d’acord, però no pot ser a costa de qui no s’ho pugui permetre econòmicament. A més, sobretot tenint en compte que són espais públics i haurien de ser accessibles per a tothom sense discriminació.

Llavors no sé si podria destacar també tres aspectes que potser no ha acabat d’assolir el govern de Begur i Esclanyà.

Podria parlar de polítiques participatives, primer de tot. Hi ha partits del govern actual que portaven la voluntat de fer aquestes polítiques al seu programa.
Però no s’han fet, a excepció d’algunes que no responen a cap pla i, per tant, a cap intenció real d’avançar cap a una democràcia més participativa. Després parlaria d’una gran xacra que tenim el consistori de Begur i Esclanyà, que és la transparència. La Universitat Autònoma de Barcelona fa estudis anuals en els quals analitza la transparència de tots els ajuntaments. I enguany, poso un parell d’exemples a part del de Begur, l’anàlisi de Girona conclou que l’Ajuntament de Girona té una transparència del 98,08% molt, molt elevada. Palafrugell, per exemple, que és el nostre poble veí i treballa amb una transparència del 55,77%, i el consistori de Begur està analitzat amb un 15,38% de transparència. I aquí s’han de destinar esforços polítics per canviar aquesta situació.

I, finalment, crec que una altra de les grans xacres de Begur i Esclanyà és la joventut. Revertir l’èxode juvenil crec que ha de ser una política de qualsevol partit que entri al govern i durant aquests quatre anys no s’ha treballat en un pla de joventut competent. Des de la meva perspectiva, que intentin donar resposta a aquesta situació.

Llavors ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com és Begur i Esclanyà?

Si, hi ha el tema de la joventut, per descomptat, jo ho veig com a una de les nostres polítiques fonamentals, en el que tenim la voluntat d’exercir-hi molts esforços per revertir l’èxode juvenil del nostre poble. El turisme és una altra de les qüestions que nosaltres creiem que ha de ser prioritària per destinar-hi esforços. Creiem que amb el turisme d’estiu no només es genera sobre massificació a les nostres contrades durant els mesos d’estiu, sinó que desequilibra totalment la cultura i la regulació de l’economia. I això creiem que a la gent del poble els afecta moltíssim.

I segurament també parlaria de sostenibilitat. En molts sentits, des del transport públic, des de l’urbanització i un llarg etcètera. Parlem de sostenibilitat en tots els termes.

I què diferencia la seva candidatura respecte als altres candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, nosaltres anomenem la nostra candidatura amb el lema de ‘Perquè el canvi és la resposta‘. Crec que a sentir jo de primera de cap de llista d’aquesta candidatura reflecteix la voluntat que tenim de fer les coses diferents. No volem acusar mai a ningú de tot el que s’ha fet fins ara. Agraïm moltíssim la participació política de totes les persones que destinen esforços a la gent del poble, però simplement nosaltres tenim perspectives diferents i volem desenvolupar-les.

Estem preparades tot l’equip, i amb mi al capdavant, per fer les coses com creiem que s’han de fer. I fins ara hem descobert que tothom qui ha entrat fins ara el que fa és prorrogar allò que sempre s’ha estat fent amb certes característiques diferents, però no deixen de partir d’una semblança i nosaltres estem disposades a fer-ho diferent.

Perquè no sé si ens podria avançar alguns punts del seu programa polític.

Sí, nosaltres ja tenim el programa a l’abast de tothom qui ho vulgui a través de les xarxes socials. Però no obstant això, el tenim obert a la participació ciutadana. Que tothom ens pugui dir! Així ha estat des que vam començar i encara seguirà sent.

Però sí que podríem parlar, per exemple, un dels temes que portem al programa és la voluntat de construir uns aparcaments dissuasius a les entrades del poble de Begur durant els mesos d’estiu i fer accessible l’entrada de vehicles només a persones veïnes, a treballadores, a càrregues i descàrregues i a transport públic.

Aquesta seria una acció important que nosaltres portem, que serviria tant pel tema de sostenibilitat com pel tema de turisme, i ens ajudaria a resoldre problemes importants que creiem que té Begur.

Llavors, finalment, si no aconsegueix formar una majoria absoluta en aquestes eleccions, estaria disposat a pactar amb algun altre partit polític.

Desitjo que no hi hagi majories absolutes ni per part meva. M’agrada molt poder teixir ponts entre altres formacions. Crec que la política ha de ser consensuada i no dependre d’una sola veu. Per tant, nosaltres estem a disposició de tothom qui vulgui governar en favor del poble, però sempre responent aquella frase que nosaltres fa temps que ens defineix, que és ‘perquè el canvi és la resposta‘.

I aquesta frase sí que ens delimita a l’hora de pactar amb algun partit, algun altre partit polític, alguna altra formació. Perquè si realment volem apostar pel canvi i volem que la gent ens voti per això, el que no podem permetre, per exemple, és que qui actualment porta l’alcaldia encara porti l’alcaldia durant quatre anys. Perquè això no seria significatiu de canvi. O tampoc podríem permetre, per exemple, que encara fos la dreta qui està al capdavant del govern de Begur i Esclanyà. Per tant, el nostre canvi avança cap a l’esquerra a avançar cap a un govern alternatiu al que hi ha actualment. I estem a disposició de tots els partits amb aquestes característiques.

Així doncs, esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany i també els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Gràcies a vosaltres.

Carles Pi: «Hem de tirar endavant el nou POUM i treballar en temes com el vial Nord»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Carles Pi, alcaldable de Pals per Junts per Pals, per avançar nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyor Pi.

Hola, bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es decidís amb tres adjectius.

Tres adjectius. Bé, crec que no ho sé. Sóc honest, treballador, i una mica tossut.

Podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, tres aspectes. La veritat és que veient una mica el programa electoral que portàvem, hem complert molt bona part del programa electoral. Vull dir en aquest aspecte, estem, estem contents. Hi ha algunes coses que no s’han pogut assolir, però en primer lloc hem tingut cura, molta cura i hem millorat la imatge del municipi en diferents sectors. El sector comercial de la platja, feia molts anys que estava igual. És una part important del municipi. Hi ha molta segona residència i és un lloc molt turístic.

Hi hem tingut cura i hem posat en valor. Hi havia una zona comercial que costava passejar, doncs hem fet que es pugui passejar tranquil·lament. Hem millorat voreres, hem ajardinat una mica, en general tota la zona, han millorat les rotondes, hem fet molts arranjaments de voreres, també hem fet una mica enjardinament.Bé, per un costat és això la imatge del municipi que crec que hem de tenir de tenir molta cura i crec que en part ho hem aconseguit.

També bé, hem treballat en alguns aspectes, hem tirat temes molt antics, no de municipi, temes que estaven molt enrocats que els hem tirat endavant. Com per exemple, el nomenclàtor. La nomenclatura de carrers que és un tema de feia 10 o 12 anys que estava en un calaix i que que no sortia a la relació de llocs de treball de l’Ajuntament que hem aprovat en l’últim ple. I són aspectes que hem tirat endavant.

Altres també, com per exemple el camí verd o vial nord. Aspectes una mica controvertits, però feia molt de temps del camí verd, que és l’inici, que al final hauria de ser Platja de Pals, però com a mínim unir masos de Pals amb Pals. Es portava parlant des de feia molt de temps i estava en molts programes, de diferents partits. I l’hem tirat endavant, amb tots els tràmits, i ja està a punt de fer-se realitat.

El primer tram igual amb el vial nord, que era una carretera que va a la platja i que acabava en un canal i que el que vam haver de fer el 2019, doncs el primer que vam haver de fer va ser posar una sola direcció perquè realment no podia absorbir la quantitat de vehicles que hi havia. Evidentment això no s’ha portat a terme, però s’han fet tots els passos previs perquè això pugui se si és possible.

Per un altre costat, també hem apostat molt per la seguretat del municipi. Hem posat i hem instal·lat càmeres en el municipi entre el 2019 – 2020. Realment hi havia un punt com un punt negre perquè no hi havia càmeres. A Palafrugell hi havia càmeres, a Begur també n’hi havia, però la zona de Pals quedava com un punt negre i ha millorat molt en aquest aspecte, amb la seguretat també s’han consolidat moltes places d’agents de policia. Em sembla que aquesta legislatura n’hem consolidat cinc i és un aspecte important, però venia arran de la pandèmia i també hi ha hagut molta gent. També hi ha un dèficit que ho veiem sobretot en municipis petits a l’estiu que multipliquen per molts els habitants. Hi ha un dèficit de Mossos d’Esquadra i, per tant, jo crec que aquí també hem treballat i hem apostat per per la seguretat del municipi.

I bé, bé Ca la Pruna és una casa cultural de Pals que estava en obres, si bé també coses positives de la pandèmia que n’hi ha hagut, doncs que la supressió de les regles fiscals ens han permès també acabar aquest espai. Doncs que es feia un projecte en diferents fases i bé, aviam si aquest aquest any es podrà acabar ja la última fase.

Podria destacar tres aspectes que no s’hagin acabat d’assolir del tot durant aquests quatre anys de mandat?

Si, hi havia aspectes, que veiem part del programa que estàvem contents i parts que no s’han pogut afrontar. Una eina molt important i que hi hagi qui hi hagi s’haurà d’afrontar és el nou POUM. Nosaltres tenim un POUM molt antic, de l’any 86, i no s’ha pogut afrontar aquesta legislatura. La veritat és que hi havia un antic POUM, que es va iniciar en el 2015, va ser l’aprovació inicial. El 2017, la Comissió Territorial d’Urbanisme ens manava una sèrie d’esmenes que es van començar a treballar, però el 2019, el Pla Director urbanístic va quedar paralitzat i, evidentment, el POUM posat.

Al llarg d’aquesta legislatura hi ha hagut el Pla Director Urbanístic i per tant, ara s’han d’adequar tots els planejaments al Pla Director Urbanístic. No ens ha donat temps. És un procés molt llarg que no es podia iniciar a corre cuita i condicionar sobretot a nous futurs equips de govern i, per tant, això sí o sí, s’haurà d’afrontar a la propera.

Altres aspectes, com l’habitatge social és complicat també, però estudiar i sobretot en llocs poblacions que a l’estiu són molt turístiques, doncs els habitatges que molta gent que ho tenen posen en lloguer o el preu d’adquisició d’una casa és molt elevat. I per tant, sí que hi ha diferents bé llocs del municipi que s’hauria d’intentar estudiar la possibilitat d’apostar per aquest habitatge social.

I ordenar també espais que portava al programa, com el de les autocaravanes. És complexa perquè la legislació vigent és complexa, però sí que ordenar una mica aquest sector i més i potser una mica més, perquè tenim un municipi amb cinc càmpings i, per tant, es clar, és un tema complicat, però crec que també s’hauria s’hauria d’afrontar.

Quines són les iniciatives o accions prioritàries per un municipi com és Pals?

Bé, no. Pregunta pel programa. Una mica. El programa electoral l’estem. L’estem confeccionant. Puc fer una mica de pinzellada, però hi estem i estem treballant en l’actualitat. Bé, moltes de les coses que ja he dit és la continuació de moltes d’aquestes actuacions que són llargues.

Hem parlat del vial nord i hem fet el primer tram amb Massos – Pals. Però és imprescindible i des de fa molt anys fins a la platja sempre hi ha molta gent que passa arran de la carretera i no és un lloc segur ni amb bicicletes i inclús caminant. Hi ha molts càmpings també al voltant i, per tant, s’ha de continuar el projecte per tal que arribi a la platja. Aquest és un dels projectes que parlàvem. El vial nord és una carretera de la que he parlat abans, que és una de les carreteres que va a la zona de la platja del Grau, on hi ha molta segona residència i és un lloc molt transitat. Hem fet tots els passos previs perquè el plantejament era molt antic. Per tant, ja queda renaixement i marca el traçat que ha de seguir. Però a hem fet tot l’abans de pla perquè els diferents organismes es puguin pronunciar. Si és viable aquest traçat o hi ha una part del traçat que s’anuncia. Continuar una mica aquesta feina, que no és una feina de fa cinc i fa deu anys, sinó que és del segle passat. Per això estem parlant de potser jo tenia 16 o 17 anys i ja es parlava d’això. Per tant, s’ha de mirar endavant una mica. Continuar amb aquestes actuacions.

També s’ha de treballar amb energies renovables. No hi ha una part del nucli antic que, per patrimoni, sigui possible, ara per ara, que un particular es pugui posar plaques solars. Doncs aquí hem començat a treballar amb energies, comunitats energètiques en instal·lacions en edificis municipals. Aquí s’hauria de continuar una mica ja la feina que ja hem iniciat. I continuant amb energies energies renovables sí o sí. Evidentment, aquest és el futur.

Com he dit, el POUM. Sí, o si el POUM. Ja és complicat, però no pot ser, no pot ser. Tenim un POUM del 86 i per tant, per complicat que sigui, s’ha d’afrontar. S’ha de tirar endavant i perquè, sense dubtes, és un dels punts que també figuraran en el programa. Potser també canviar una mica paisatgísticament les entrades del municipi de Pals que ja ho portàvem en l’anterior programa, i potser també hem de seguir treballant en aquest aspecte.

I bé, una mica les pinzellades, no ho sé. Ara marxes populars com la marxa dels arrossars, que era molt popular. Treballar i que torni ara fa uns anys que no es fa. Tornar a què sigui possible i treballar en aquest aspecte. Són aspectes aquests que segur que hi seran més en uns altres que també també hi apareixeran.

Ens podria explicar què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany.

Bé, no ho sé. La veritat és que no ho sé. Potser nosaltres no, no ens hem trobat amb una visió molt política. Com he hem explicat ara una mica, no hem tirat endavant o hem apostat per projectes controvertits que sabíem el desgast que era afrontar moltes d’aquestes actuacions. I hem estat valents i els hem afrontat. Són projectes que evidentment, no són senzills. Però ens hi vam posat, no per mirar a un altre costat. O sigui, evidentment ha comportat un desgast, però hi hem treballat i ens hi continuem dedicant. Potser aquesta visió no partidista que no tenim ni partidista ni de ningú, ni d’interessos partidistes ni d’interessos particulars, sinó apostar pel que creiem que necessita el municipi i tirar-ho endavant amb les conseqüències que siguin.No ho sé, crec que una mica. No sé si això ens diferencia o no. La veritat és que no ho sé, però parlo des de la nostra vessant. Jo crec que això és un dels aspectes que nosaltres tenim marcats per continuar endavant.

Finalment, m’agradaria preguntar li si és el cas, que no assoleixen la majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Bé, no ho sé jo aquesta pregunta, jo ara de moment no la puc contestar. Evidentment, ara estem a l’equip de govern i estem en coalició. Per tant, en el seu moment, si arriba en aquest tessitura, evidentment que ens ho haurem de plantejar. Realment mirem una mica el que volem i veure com surten aquestes eleccions i a partir d’aquí, un cop hagi acabat el període electoral, després decidirem. Ens ho plantejarem. Ara, de moment, no estem en aquest punt.

Doncs moltíssimes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany.

Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-me!

Raimon Trujillo: «Volem aconseguir un canvi real i oferir nous projectes per Palamós i Sant Joan»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Raimon Trujillo, alcaldable de Palamós i Sant Joan pel partit Junts Palamós i Sant Joan, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions d’enguany. Bona tarda, senyor Trujillo.

Bona tarda.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Bé. En primer lloc, agrair a Ràdio Capital aquesta invitació per poder-nos expressar, per poder-hi dir la nostra sobre aquestes properes eleccions d’aquest mes de maig. I quan parlem de tres adjectius, parlem en primer lloc, persistent. No em canso mai de repetir, de treballar per aconseguir aquell objectiu que quan ens plantegem que hem d’anar de l’A a la Z doncs treballar, treballar al màxim les vegades que siguin necessàries per poder arribar a l’objectiu i sobretot, sense defallir.

Sóc extremadament empàtic i intento sempre posar-me a la pell dels demés i per tant, especialment crec que és un tret, un valor afegit tenint en compte que ens estem presentant per un municipi on ens trobem amb gent que té una situació econòmica molt dispar de l’altra. Ens trobem amb gent que té uns objectius de vida molt diferents a la dels altres i també ens trobem amb que és un municipi amb moltíssima capacitat, però que també cal que des de l’Ajuntament aconseguim fer aquell pas endavant, aquell treballar contínuament que nosaltres creiem i estem convençuts que és el que aporta Junts per Catalunya, sobretot sense deixar de tenir en ment tots aquells tots aquells ciutadans que formen part de Palamós i Sant Joan i del nostre municipi.

I per últim, sóc molt romàntic i m’explicaré. S’ha d’estimar Palamós i Sant Joan per presentar-se a les eleccions municipals. Se l’ha d’estimar. S’ha de tenir en compte que tots els palamosins i palamosines tenim clar que volem viure, treballar i poder desenvolupar la nostra vida en el nostre municipi, però també hem de tenir aquells ingredients per poder-ho sumar. I aquí crec, doncs, que aquest punt que aquest tret diferencial, aquest romanticisme, d’estimar-lo, però a més a més, amb aquest programa electoral, que són els nostres ingredients, podem aconseguir arribar a arribar al destí. Perquè no poso en dubte que tothom s’estima Palamós i Sant Joan, però a vegades és aquell tret diferenciador que necessitem aconseguir.

Podria destacar tres aspectes que creu que s’hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat per part del govern de Palamós i Sant Joan?

Sí, en primer lloc es va ser capaç de desenvolupar un seguit d’ajudes per la Covid-19. Recordem que ens va agafar en un moment que estava afectant a la Xina. Després va venir cap a Itàlia, però ningú s’imaginava o els professionals i els experts en aquests temes, per res s’imaginaven que acabaria arribant aquí. I al final ja anàvem veient que no parava d’ampliar-se i clar i d’estendre’s i per tant, aquí de nou, doncs, tots els partits polítics representats al ple municipal vam treballar per aconseguir un seguit d’ajudes que anessin directament destinades al nostre ciutadà.

Abans li parlava del tema del romanticisme, però d’aquells ingredients diferenciadors que ens puguin portar a l’objectiu. Doncs bé, aquest romanticisme que parlàvem en aquest sentit el teníem des de Junts per Catalunya quan recent declarat l’estat d’alerta, el mateix dissabte vam plantejar als grups municipals de fer una reunió per preparar les mesures, les propostes que teníem tots els partits amb l’objectiu d’arribar a aquell destí final de que els diners que teníem a la caixa arribessin al nostre ciutadà.

I especialment tenint en compte que era preceptiu que ens plantegéssim agafar i dir «molt bé. Teníem aquests diners destinats perquè ho vam proposar. Vam aprovar un pressupost l’any 2019 pel 2020 sense tenir en compte la Covid-19 i finalment havíem de fer aquestes modificacions». Per tant, aquí és el que dèiem, no? d’aquest romanticisme que nosaltres, tant la regidora Arxer com jo mateix, estàvem convençuts que era necessari anar en aquesta línia de poder aconseguir fer un seguit d’ajudes que poguessin arribar als nostres ciutadans, però fer-ho ràpid.

En canvi, l’equip de govern i els altres grups municipals no van decidir en conjunt convocar-nos fins el mes de finals de maig, principis de juny. Per tant, aquí és aquell diferenciador. I per últim, respecte a aquest punt, nosaltres consideràvem que els diners, un cop aprovats, havien d’anar directament al ciutadà i posteriorment, òbviament amb les bases, amb tots els requisits legals. Però fer la supervisió d’aquelles condicions obligatòries per poder-hi optar a posteriori. Això no es va fer. Vam insistir moltíssim i al final ha passat que els ajuts per a les extraescolars que s’havien de donar per a l’any 2020, es van cobrar el 2022 i això és una situació que va generar l’equip de govern davant d’aquesta manca de gestionar-ho de manera ràpida i especialment posant aquell tret diferenciador que podem posar als polítics i que sens dubte fa que apropem l’administració al nostre ciutadà, al nostre veí.

Parlàvem de l’hospital. Recentment, hem vist com s’ha signat un acord, un protocol d’intencions per part del conseller i també del nostre actualment alcalde. I és un tema que nosaltres, malgrat que s’ha portat amb molt de secretisme, nosaltres teníem clar que s’havia d’aprovar, però ja se’ns havia dit per part de la conselleria que si no tenien els terrenys no es plantejarien fer cap mena de moviment. Al final ha semblat que un cop han tingut Conselleria i Ajuntament han tirat endavant, han aprovat aquest protocol d’intencions amb un destí concret, el barri d’Es Pla, sense tenir en compte que, segurament parlant amb els ciutadans haurien aconseguit tenir un acord i que, per tant, podríem haver posat a disposició del ciutadà molt abans aquests terrenys. Es va optar per la via de l’expropiació, recordant-nos el chavisme i el pitjor de l’Amèrica Llatina.

Nosaltres això tenim molt clar que l’Ajuntament ha de tenir la capacitat per governar. L’alcalde va fer unes declaracions molt lletges. Aquestes declaracions eren que ell manifestava que els propietaris se’ls havia d’expropiar perquè esperaven guanyar el màxim suficient. Doncs és obvi que tothom té una propietat i espera guanyar-ne el màxim suficient, si no és que ens estem carregant les bases del nostre sistema de dret, no? I per tant, nosaltres creiem que no s’hauria d’haver tirat directament per les expropiacions, sinó que hauríem d’haver tingut en compte, en primer lloc, la possibilitat d’arribar a un acord compartit que ens hauria permès, a més a més, posar a disposició de la Conselleria molt abans.

Que tinguin en compte els ciutadans, que queda molt és un llarg període per recórrer. Segurament fins l’any 2035 no es pugui inaugurar aquest hospital i per tant, nosaltres en aquest sentit, sí que sí que ens preocupa. Ens sap greu que s’hagi tirat per aquesta via perquè potser hauríem pogut aconseguir tenir-ho abans. Tinguin en compte també que tampoc tenim els diners pressupostats per expropiar aquests terrenys. Per tan mínim ens n’anem al 2024.

Per últim, en aquests darrers dies també en una nova mostra de suport per part de l’equip de govern de la Generalitat de Catalunya cap als seus companys de partit, no?  Cap al nostre govern es va fer una presentació pública de l’anunci d’inici de licitació. Això és històric, no s’havia fet mai. Nosaltres, des de l’equip ens plantejàvem quin serà el proper pas fer un anunci de la transferència inicial del primer de la primera part del treball de l’avantprojecte del projecte. En quina situació estem, ja? Nosaltres la veritat és que aquesta manera de treballar no la comprem.

Malgrat i això, som conscients que és necessari per als ciutadans, també per l’entorn, per als veïns que la Sarfa, l’estació d’autobusos i concretament que la Sarfa es mogui, estigui en una nova ubicació que, a més a més, no només l’apropa al poble de Sant Joan, del nostre municipi, molt abandonats a nivell d’inversions, sinó que a més a més ens ubica en el que d’aquí uns anys serà el centre del municipi. El que sí que ens comprometem des de Junts per Catalunya és que els nostres pressupostos, els del nostre govern, seran sempre equilibrats per barris, perquè el que no podem fer és que Palamós vagi evolucionant un més ràpid que l’altre.

Llavors, podria destacar tres aspectes que cregui que no s’hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, en primer lloc, el tema de l’habitatge social ja es va parlar a bombo i plateret durant la campanya electoral de l’any 2019, que durant aquesta legislatura es farien habitatges cooperatius socials. Aquí és un joc de paraules. En primer lloc, habitatge, està clar que perquè la ciutadania i els oients i espectadors ens ubiquin, estem parlant del terreny del costat del Lidl de Palamós, de l’entrada per la part de Sant Antoni, doncs en aquest cas nosaltres el que destaquem és que és un habitatge cooperatiu, social. O habitatge social cooperatiu. Que social és social perquè va destinat a persones i per tant, qualsevol cosa és social. Però quan és cooperatiu implica que, a diferència d’altres municipis que han participat i que ho han liderat des de la mateixa empresa, des de la mateixa cooperativa Sostre Cívic.

A més a més, hi haurà un preu d’entrada molt elevat, un preu d’entrada que t’ubica directament, el preu més barat són 15.000 euros, fins a 20 o 25, en funció del que del tipus de propietat que es triï en funció de la situació, també pot ser podria ser un preu inferior. Però en qualsevol cas hi ha una barrera d’entrada molt important i que el que es demostra és que a dia d’avui, dels 34 pisos d’habitatge, cooperatiu, social, són quatre només els que s’han preocupat, és a dir, els que estan interessats. Per tant, és un autèntic fracàs de l’equip de govern haver venut això com un gran habitatge cooperatiu social. Tenint en compte que tenim dos espais destinats a això. En primer lloc, tenim darrere del pavelló d’Es Plà del Pavelló del Tenis. Allà hi va en primer terme, un nou pavelló. I després hi va l’habitatge. Per cert, pavelló, que estan preveient que sigui molt més petit que l’actual, amb només dos pistes de bàsquet. I des de Junts per Catalunya ens hem compromès a que sigui de com a mínim tres. Per tant, el tema de l’habitatge social no s’ha fet.

I també nosaltres plantegem que la perllongació del carrer Enric Vincke en aquesta zona es tingui en compte també la necessitat d’aplicar que tot l’espai d’aprofitament mig que se’ns ha de cedir a l’Ajuntament sigui destinat a habitatge, per a joves, per a gent gran i també per a gent necessitada, amb l’objectiu de que la gent jove, quan hi vulguem optar directament en el cas de que d’aquí 4 o 5 anys la nostra situació econòmica hagi canviat, doncs que tinguem l’opció de buscar un altre espai i tornar a deixar aquells apartaments lliures per al nostre i la nostra ciutadania.

L’alcalde poc després de les eleccions municipals del 2019, parlava de diàleg que la majoria absoluta no li faria canviar el diàleg. No n’hi ha hagut diàleg. Ells es van creure molt ràpid que acabarien optant per tirar milles, el que es diu vulgarment. El que van decidir va ser que no escoltaríem, que sí, que es posarien a disposició, però al final han acabat fent rodes de premsa, han acabat fent publicacions, presentacions, sense ni tan sols avisar els membres del consistori, cosa que el reglament orgànic, la norma que ens hem dotat els regidors del funcionament intern del consistori explicita què s’ha de comunicar totes les invitacions al col·lectiu de regidors, cosa que no s’està fent, no només les pròpies, sinó també les externes, que vénen d’altres ubicacions i per tant, això nosaltres, ho hem manifestat. Però és que aquesta manca de diàleg s’està veient amb la Policia Local, també aquest cos que està tan i tan abandonat que a més a més no se l’escolta i es fiquen els mateixos agents en perill tenint en compte que s’abusa d’aquesta contractació d’interins, en comptes de dotar la plantilla de policia. El que nosaltres sempre hem dit que com a mínim han de ser 50 agents en servei.

I, per últim, la neteja. La neteja ha estat un autèntic fracàs. A nosaltres ens preocupa que els números que estem movent de municipis de l’entorn està ubicant la despesa en neteja viària i recollida selectiva entre 6 i 10 milions d’euros que si tenim en compte que nosaltres volem fer recollida selectiva, ens ubica tranquil·lament a la meitat. És a dir, estaríem parlant entre 8 i 9 milions. Sí que és cert que es pot retallar i que, per tant, podem deixar de prestar serveis, però al final el que està fent l’Ajuntament, prorrogant-ho any rere any, és  prorrogar la decisió d’augmentar la taxa de recollida d’escombraries i nosaltres ho trobem d’una gravetat extrema, tenint en compte que hem de ser clars que hem d’explicar a la ciutadania les decisions que prenem, per què les prenem i quines conseqüències tindrà.

I per últim, per nosaltres és fonamental parlar també de l’autèntica mancança de bon servei que hi ha. Nosaltres ens trobem amb un regidor de Medi Ambient que va entrar plegat, és a dir, quan va entrar ja no tenia ganes de fer tota la feina que tocava i que era, a més a més, preceptiva per aquesta regidoria. I al final el que ens hem trobat ha estat amb un equip de govern que, malgrat ser-hi deu, ha estat l’equip de govern que menys ha treballat de la història del nostre municipi amb un gran resultat que només s’havia repetit en el cas de l’alcalde Ferrer. A més a més, darrerament ha mort i per tant, li hem fet un homenatge a nivell de Palamós i Sant Joan. aquí permet-me que afegeixi, abans d’acabar amb la pregunta, la resposta, en aquest cas, que des de Junts per Catalunya a la llista que hem presentat és una llista que té o bé excedència i per tant es pot dedicar íntegrament a l’Ajuntament de Palamós i Sant Joan.

És una llista que a nivell laboral es pot permetre poder estar dia rere dia en el nostre Ajuntament, perquè al final els regidors i els alcaldes som caixers automàtics. Estem treballant 24/7 i per tant aquest és el compromís de Junts per Catalunya i li puc garantir a vostè, els espectadors i a l’audiència que totes les persones que estan en el meu equip, a l’equip de Junts, tenen aquesta condició.

Quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com Palamós i Sant Joan?

Bé, nosaltres plantegem una neteja a fons inicial, una neteja a fons que de ben segur que en alguna ocasió ens obligarà a plantejar que potser hi ha un panot que està molt brut i que fa anys que no es neteja i que no podem recuperar i que per tant, l’hem de canviar.

Ens plantegem també fer un manteniment bàsic de totes les instal·lacions del nostre municipi i de les voreres. En algun moment hem parlat amb veïns i ens diuen tindreu tota la legislatura de feina. No prometeu res perquè estareu quatre anys posant al dia el municipi. Bé, doncs estarem quatre anys posant al dia el municipi. Nosaltres el que volem pensar és que amb els pressupostos que té l’Ajuntament i amb aquesta dedicació meva com a candidat a l’alcaldia per poder anar a buscar a totes i cadascuna de les administracions i les institucions del nostre país i de l’Estat espanyol, treballarem per poder tenir el màxim de recursos en el nostre municipi per poder tirar en aquesta línia.

I després el que també em comprometo com a candidat a l’alcaldia i també amb tot el meu equip, que el que no permetrem en cap cas és governar amb la tònica del cinc i li explicaré què vol dir la tònica del cinc. Vol dir que avui presento alguna cosa. M’estic cinc anys treballant-ho i d’aquí cinc anys en torno a parlar. Això és el que ha passat amb el mercat municipal. Que ara veiem un render però que el més calent és a l’aigüera, com diria la meva àvia. Per altra banda, ens trobem també en que no tenim el sistema de neteja que necessitem, tenint en compte que la mateixa empresa està funcionant en altres espais.

També volem fer una auditoria, una auditoria. No només per saber l’estat intern del nostre Ajuntament, sinó també el patrimoni que tenim a nivell cultural, a nivell històric, a nivell d’edificacions que també en tenim. I el que no podria ser d’una altra manera és també mimar el nostre treballador. Tenim empleats que tenen moltíssima capacitat per poder fer molta feina i molt ben feta. I el que ens estem trobant legislatura rere legislatura i problema rere problema, és que no se’ls està mimant. Es fa com un pare que intenta comprar el seu fill amb un bon telèfon d’última gamma, però no li diuen carinyu meu, et portaré al llit i t’acaronaré. I això que pot quedar molt romàntic és el que també necessitem quan anem a treballar en un espai, i més quan estem governant per a tots.

Per tant, són espais fonamentals per nosaltres. I el que no volem oblidar és també que nosaltres plantegem la creació d’una regidoria de Benestar Animal. Per a nosaltres és fonamental que els animals també tinguin un bon tracte per part de l’Ajuntament i també se’ls tingui en compte en aquelles polítiques públiques que desenvolupant que desenvolupem al mateix per a la infància. Ha estat un escàndol el que ha passat amb l’espai familiar del nostre municipi, amb contractacions tard, amb serveis que no estan ben donats. A més a més, amb contractacions sense ni tan sols consensuar amb les mateixes famílies del nostre municipi cap a on havien d’anar i també quines necessitats tenien.

I també crearem un regidor d’associacions. Que vol dir un regidor d’associacions? Un regidor que assessori, acompanyi i mimi a les nostres entitats perquè se’n posa el pèl de punta, tenint en compte que hi han entitats amb persones amb 80 i 85 anys que s’han de posar fins i tot les cadires. Hem d’ajudar Palamós som tots, ho devem, ho devem a tota la ciutadania i per tant, des de l’habitatge per a joves que no permetrem que cap jove se n’hagi d’anar del nostre municipi en un període concret de temps i que, a més a més, estem convençuts que ho podem assolir com han fet altres municipis veïns fins a les persones grans del nostre municipi.

Què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten a les eleccions?

Bé. En primer lloc, Junts per Catalunya no ha governat mai. Per tant, el que sí que podem dir és que, mentre que veiem que hi han diverses forces polítiques que ja han governat, que poden, els oients també, repassar què ha passat en els darrers anys, en els anys que ells governaven. Tots i cadascun d’ells han governat menys les persones que per exemple jo com a cap de llista, però que al final el cap de llista és important, però tant o més ho és l’equip.

I això ha demostrat la inoperància del govern que hem tingut durant aquests quatre anys. Per tant, des de Junts aquesta dedicació exclusiva al nostre Ajuntament li devem al nostre poble que ens ha vist néixer i que ens ha vist créixer, que ens ha vist crear famílies i al final nosaltres tenim claríssim que aquest és el nostre tret diferencial, a més a més que nosaltres presentem un programa que pot deixar coses a futur però que tenim claríssim que hem fer, que hem de desenvolupar. I li poso dos exemples molt curts. El primer és l’aparcament subterrani del Cervantes. Per què no tenim una plaça major? Necessitem una plaça major al nostre municipi on tots puguem anar a córrer, cantar, ballar, disfrutar, que els nostres nens també puguin anar a aprendre, anar en bicicleta, etcètera. I això, nosaltres ho plantegem a l’aparcament, concretament a la plaça Major, al Cervantes, a l’actualment conegut com a aparcament del Cervantes, que per nosaltres és l’espai perquè ha de ser subterrani? Doncs perquè d’aquesta manera ens ho finançarà una empresa externa i a nosaltres podrem tenir la garantia que els ciutadans de Palamós i Sant Joan puguin aparcar gratuïtament o amb les mateixes condicions que estan fent actualment.

I en segon lloc, que nosaltres el tema de l’habitatge ens trencarem, ens hi deixarem la pell amb l’objectiu que puguem ser-hi, que puguem tenir habitatge per a tothom i sobretot, que no hi hagi d’haver llista d’espera perquè les nostres persones tan necessitades perquè siguin amb capacitats especials com persones joves o grans o persones que s’hagin quedat sense feina se n’hagin d’anar del nostre municipi per manca d’habitatge.

Podria destacar també alguns altres punts que presenten en el seu programa polític. Ja n’hem parlat una miqueta, però hi ha algun altre punt que pugui destacar?

Si per nosaltres és important que la policia sigui policia de barri, necessitem que el policia ens conegui. L’altre dia ficava l’exemple del senyor Ramos, que havia estat també policia del nostre municipi i que en qualsevol moment que hi havia un problema, doncs t’acompanyava, et coneixia. I creiem que hem de recuperar això. Hem de fer que tothom pugui anar tranquil pel municipi. Que no faci por o que no tingui la sensació que en Palamós, amb 18.145 habitants a data 1 de gener, que encara vagis pel carrer i penses que està sol perquè realment no estem sols.

També tenim molt clar que per nosaltres el Carnaval és la Festa Major d’hivern i per tant, estem clarament convençuts que hem d’assumir la despesa íntegra del Carnaval de Palamós perquè puguem avançar i també fer aquest municipi accessible per a tothom. Ens trobem amb que el nostre municipi té mancances greus d’accessibilitat en diversos àmbits del nostre municipi i creiem que des de l’Ajuntament hem de treballar en aquesta línia a la vegada que creem espais per poder treballar polígon industrial, per exemple. El que no puguem trobar a Palamós. Hem de treballar-ho en altres municipis, com per exemple de la Mancomunitat Vall-Llobrega i Calonge.

De la mateixa manera que també, i crec que puc acabar amb aquest punt, els creuers, els creuers. Al final, a vegades les administracions estem creant una fòbia als creuers: «Estem dient que no ens aporta, que no hi fem res». La pregunta que nosaltres a nivell d’equip ens hem fet és: algú ha anat a parlar directament amb les navilieres de tu a tu, com estem parlant en aquests moments? S’ha ofert tot el potencial que té el nostre municipi? Des del poblat íber, la nostra ruta gastronòmica, les tapes, els espais, el museu, la capella del Carme, l’església que per cert, és municipal. Totes aquestes potencialitats que tenen els creuers. No ho estem fent i per tant, creiem que s’ha delegat a les entitats, no només concretament en el tema turístic i de promoció econòmica, sinó en general en tot el tipus d’activitats que tenim al nostre municipi. S’ha delegat a les associacions sense donar aquell recolzament i aquell suport que és preceptiu fins que es queixen a les xarxes socials. Això sí que acabo ja amb això el que si que no farem és que els veïns del nostre municipi necessitin penjar a les xarxes socials les coses que els passen de manera negativa perquè l’Ajuntament hi doni resposta.

Finalment, m’agradaria preguntar-li en cas de que no assoleixin una majoria absoluta estarien disposats a pactar amb altres partits polítics?

Nosaltres tenim clar que una majoria absoluta al poble no la vol, no la vol perquè no s’ha portat bé. Una majoria absoluta no té per què ser negativa amb l’equip, ens han dit. Nosaltres tenim reunions setmanals amb l’equip i quan governem, quan tinguem, si ens fan confiança i tenim responsabilitats de govern, no deixarem de fer aquestes reunions perquè és aquell input constant que tenim per part de la nostra gent i que a més a més, ha de continuar. Per tant, en aquest sentit, nosaltres no ens tanquem a poder arribar a acords amb altres formacions polítiques que puguin coordinar a nivell de què puguem coincidir a nivell de projecte i que estiguin sempre doncs òbviament, com nosaltres creiem que s’estimin el municipi, perquè al final tenim clar que Palamós i Sant Joan necessita un canvi, respira un canvi. I aquest canvi, sens dubte, ha de passar i passa i passarà per Junts per Catalunya.

Doncs moltíssimes gràcies, senyor Trujillo, i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions.

Moltes gràcies a vostès per haver-nos convidat i molta sort també amb el projecte de Ràdio Capital.

Alexandre Weltz: «Volem apostar per una participació ciutadana real per buscar el benestar de Palamós»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Alexandre Weltz, alcaldable de Palamós i Sant Joan per la Candidatura d’Unió Popular de Palamós i Vila-Romà, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyor Weltz. 

Hola bon dia!

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres adjectius.

Jo personalment trobo que sóc una persona somiadora, que podríem dir utòpica. Tinc uns ideals i una forma d’entendre com podria anar la societat i així dir i crec que seria possible, si més no, la direcció que hem d’emprendre per arribar-hi. Podria ser fàcil començar el recorregut.

Després també considero que puc ser una persona o sóc una persona lluitadora. Que una mica va lligat amb això, que acabo de dir, que per aconseguir els objectius s’hi ha de treballar i s’hi ha de ser i s’ha de lluitar per aconseguir-los. Perquè ningú regalarà mai res i les coses que com a societat volem les hem d’anar a buscar.

I l’altre, optimista. Sóc una persona alegre, optimista, que m’agrada buscar sempre el costat positiu de les coses i intentar tenir un mínim d’energia negativa i que al final el que fa és repercutir en la teva salut física i emocional.

Podria destacar tres aspectes que cregui que ha pogut assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, jo he estat a l’assemblea local. No he participat directament de cap regidoria, que en aquest cas és a l’oposició, perquè Esquerra Republicana ha tingut majoria absoluta. I bé, estic ben informat també de com ha anat la legislatura i crec que hi ha alguns aspectes que sí que es poden valorar positivament.

Per exemple, un d’ells seria en l’àmbit d’esports, en què els tècnics i regidor d’Esports han fet feina i han fet propostes com, per exemple, el Centre Trail Palamós, que és una forma de conèixer el poble des de la vessant més esportiva i que et permet per córrer, tant sigui córrer, nedar. Doncs és contactar amb el territori que creiem que és una de les coses que és important, una mica i que et permet també portar gent en diferents moments que no hi ha en diferents espais que no són els de sempre.

Un altre dels aspectes en aquest sentit que podríem valorar positivament són les campanyes de dinamització que es poden haver fet a nivell d’hostaleria i restauració i cafès en general. Campanyes com ara la que hi ha enguany, la del vermut o l’octubre, que tenim el Palamós Gastronòmic. Són campanyes que fan que la gent pugui conèixer diferents llocs, que pugui anar d’una banda a l’altre, que donen vida perquè s’organitzen concerts i, per tant, fan que passin coses al poble i que la gent pugui conèixer diferents espais i en diferents èpoques de l’any, que n’hi ha alguns que sí que poden coincidir a l’estiu, que és quan és fàcil organitzar les coses. Però hi ha moments en què potser és més interessant per atreure gent en diferents èpoques.

I l’altre que podríem valorar positivament, potser seria la feina que fa la brigada, que és un servei que es gestiona des de l’Ajuntament directament i es fa una feina constant. Tenim una bona colla de treballadors que constantment van fent feina i van mantenint la via pública en condicions que òbviament es poden fer, es podrien fer moltes més coses o de forma més ordenada i treballar millor, no? Perquè també som conscients que a vegades funciona més una queixa al Facebook o una xarxa social que no pas amb els canals que l’Ajuntament teòricament estableix, sigui l’aplicació o entrar un una instància, fins i tot a l’Ajuntament. Per tant, creiem que a part d’aquests que donen més ressò i que poden fins i tot alterar l’agenda dels mateixos treballadors, creiem que això és negatiu. L’agenda hauria d’estar ja més marcada i hauríem de poder assolir els objectius prioritaris pel poble.

Quins són els tres aspectes que potser no ha aconseguit assolir aquest consistori durant aquests quatre anys de mandat?

Aquí trobaríem més aspectes que podem criticar perquè nosaltres, ens hem trobat que tot i donar la mà estesa al principi de la legislatura, dir que sí que hi hauria consens i així veiem que les coses han anat molt pel dret, han aprofitat molt la majoria absoluta i hi han coses que nosaltres hem demanat reiterades vegades i que tampoc se’ns ha fet cas.

Estic pensant, per exemple, amb el tema de la mobilitat. Nosaltres creiem que cal planificar la mobilitat al nostre poble abans d’anar fent coses perquè s’estan fent obres, s’estan fent projectes sense tenir clar exactament quina és la forma d’organitzar el conjunt del municipi i així podrem anar fent obres, podem anar arreglant carrers i etcètera, però cal definir si on hem de col·locar els aparcaments, on hem de col·locar els carrils bici, quina mobilitat volem en el nostre municipi i això s’ha d’anar fent planificant-ho abans no ho pots fer sobre la marxa.

Després, un altre aspecte que nosaltres creiem que estem perdent oportunitats i des de fa molt temps és amb les municipalitzacions. Creiem que la gestió dels serveis públics ha de ser directa des del municipi. Tots aquells serveis que són externalitzats perds eficiència. Quasi gairebé podríem dir per definició, perquè l’està fent una altra persona o una altra empresa. Aquesta empresa, per començar, ja guanyarà el seu marge empresarial, que són els diners que ha de generar de benefici, perquè si no, no tindria ni l’interès de fer aquella tasca.

A aquell servei públic també hem de pagar un IVA que si ho féssim internament ens el podríem estalviar. I a més a més, perdem el vincle ràpid i directe amb els treballadors d’aquella empresa que hem de parlar amb el coordinador, a veure si poden arreglar aquella altre cosa i ens trobem que poques coses teníem municipals, però les poques que teníem fins i tot les hem perdut, com era la gestió dels aparcaments de la Fosca i del Castell. Però nosaltres creiem que els aparcaments del municipi o la llar d’infants o el servei de socorrisme. Hi ha molts serveis que s’estan oferint any rere any i que els podríem oferir directament des de l’Ajuntament o com que la llei de la racionalització no ho permet, doncs potser en una empresa municipal de capital cent per cent públic.

I també podríem parlar de la gestió que ha fet l’Ajuntament, que no s’entén que estiguin quatre anys, tota la legislatura amb el carrer d’Enric Vincke empantanegat, que no l’acaben. Quan era campanya electoral de les passades eleccions ja es podia saber i no es deia que ja hi havia la suspensió de pagaments, però ho hem allargat molt. Però és que si fos un cas sol, però és que també tenim les obres de l’Eixample, que encara també tenim un carrer que no, que no es poden donar per finalitzades. Aquestes coses denoten una mica de manca de vista en l’organització que nosaltres creiem que s’hauria de fer millor i treballar-ho.

I també volia comentar un tema que és el de la participació ciutadana. Nosaltres som ferms defensors de la participació ciutadana i veiem com l’Ajuntament l’aplica d’una forma que no seria la que tocaria per començar els pressupostos participatius que no se’ls creuen, no se’ls han cregut mai i els van deixar de fer. Es van agrupar cada dos anys i ara vés a saber quina aventura tindran. Però després, amb altres temes com el passeig o el tema del topònim, han utilitzat la participació ciutadana per allargar i per no entomar les qüestions de forma més directa. Per tant, l’utilitzen per treure’s problemes de sobre. I tampoc no ha de ser això la participació, perquè l’hem de dotar de contingut i fer que sigui útil i que la ciutadania també hi cregui. I això incentivarà molt més la participació. I poder decidir. Realment el poble entre la gent perquè participa molta gent, però sempre. A la part de les enquestes o qüestionaris, no, però estaria bé, doncs, quan es plantegessin tres línies i que el poble pogués decidir quina d’elles triar.

Quines són les prioritats o iniciatives que creu que són necessàries a un municipi com Palamós i Sant Joan?

Nosaltres creiem, per exemple, que una política important realment és la de la mobilitat. Nosaltres creiem que el que el poble ha d’anar replantejant la mobilitat a vegades sona impopular, perquè nosaltres som defensors d’una vila verda. Ho hem defensat i ho seguim defensant que és que la mobilitat del poble sigui més amena i sigui més amable. La gent pugui moure’s amb més tranquil·litat, sigui a peu o amb bicicleta. I això implica, doncs, que la xarxa de transport públic ha de ser més eficient.

Tenim transport públic, però el mateix el tenim externalitzat. Podria ser un servei directe o si més no, gratuït, perquè al final ho acabem pagant a un preu molt més popular que fes que la gent el pogués utilitzar molt, molt més. Òbviament, això repercutiria en el tema de les places d’aparcament que haurien de redistribuir-se. No cal que tothom vagi fins al centre amb el cotxe, entenem que els veïns si. Potser s’ha de trobar la fórmula perquè els veïns puguin accedir a prop de les seves cases, però que la gent que ve de fora, doncs, tingui altres formes d’arribar-hi i que sigui la mobilitat molt més senzilla i amable. Per tant, això també va en la planificació que comentava abans. Com que no tenim carrers peatonals fora del carrer Major, no, plantegem tampoc carrers que siguin només de trànsit per bici. Serien temes que ens facilitarien molt més la mobilitat a dins del poble.

Després, d’un altre tema que he parlat que és la pedra angular, és el tema de la gestió directa. La gestió directa ens permetria treballar molts més àmbits del poble i de forma molt més eficient. Ho hem demanat i mai se’ns ha tingut en compte. I un altre aspecte que malmet molt la vida de les persones és l’accés a l’habitatge. Ens trobem que som un municipi turístic i s’ha permès allò del mercat s‘autoregula i des de fa uns anys estem patint el que són habitatges d’ús turístic que antigament no hi era. Si miréssim deu anys enrere, potser no n’hi havia tants. S’han popularitzat molt i ara jo crec que hauria d’haver estat el moment de posar hi una mica de fre. Vam presentar una moció al ple per per intentar fer una moratòria i que no prosperessin més perquè tenim un 10 % d’habitatges de Palamós que són d’ús turístic més de 1.200 i de tot el pack d’habitatges, i això creiem que és massa. De fet, hi ha municipis que ho han regulat i el percentatge que ho permeten és molt menys i també són municipis turístics. Però és que si no, acabarem com Mallorca i Eivissa i són llocs on la gent del lloc no hi pot viure.

De fet, jo crec que de totes les llistes que es presenten dels diferents partits tenen algú que no pot viure en el mateix poble i ha de viure sigui a Sant Antoni, a Calonge, a Mont ras, Palafrugell. Perquè a Palamós els preus estan desorbitats i aquí s’hi ha de fer alguna cosa, però hem vist que tampoc en política d’urbanisme no tenen un rumb clar ni una idea clara.

Precisament l’Ajuntament de Palamós que nosaltres ho vam criticar molt en el Pla Director Urbanístic que intentava protegir una mica el litoral gironí va presentar al·legacions i aquestes al·legacions permetran fer un edifici tan gran com la promotora volia a la zona de la Bella Fosca i també se’n beneficiava el tercer edifici de la Pineda d’en Gori. Per tant, trobem que l’Ajuntament no l’estima malgrat que hi siguem i érem els únics que hi votarem en contra. Era el que permetia que es fes un tipus d’urbanisme que no ens afavoreix, que es per turistes per fer lloguers de temporada i que no és per la gent del poble. Per tant, nosaltres ens agradaria que els turistes quan vinguessin, es trobessin un poble amb vida on la gent hi pot viure i no ha de tenir maldecaps. Però no l’estem treballant prou aquest tipus de poble. 

Llavors, què diferencia la seva candidatura política d’altres partits que es presentin a les eleccions d’enguany? 

Jo, personalment, com ho visc nosaltres, es que partit polític, no m’hi considero. Considero que som una organització assembleària que cada poble en genera la seva assemblea i a partir d’aquí es treballen els temes. Sí que és veritat que treballem a nivell local i podem treballar temes que ens poden afectar com a nivell de candidatura d’unitat popular a nivell nacional. A Catalunya i també a través de les territorials generem podem aportar temes i ens en poden arribar que també hem de parlar-ne i debatre.

Però en general és una organització assembleària oberta a tothom. Tothom pot participar-hi, que és molt interessant perquè nosaltres, les persones que venen, tots els que hi som abans del ple, ja sabem que votarem. La persona que està a una de les comissions informatives ens expliquen exactament en què consisteix cada punt, es genera un debat, plantegem els pros i els contres, decidim la intenció de vot. I aquesta part jo és la que trobo més interessant. Després, òbviament, arribem al ple i si no tenim prou força i la correlació de forces és tan desfavorable per nosaltres, en realitat poc tenim a determinar en les polítiques que es fan. Que ens agradaria, ens agradaria poder tenir més incidència o més capacitat de poder influir en les polítiques que es fan al nostre poble. Però la realitat fins ara ha sigut que només hem tingut un regidor en les dues legislatures que hem presentat.

I quins punts podria destacar d’aquest programa polític? N’han anat avançant alguns, però quins podria destacar per aquest any?

Si bé nosaltres, bàsicament el programa polític l’hem anat fent a partir d’unes trobades temàtiques en què hem tocat diferents diferents temes, o sigui de mobilitat, ecologia, salut, etc. I a partir d’aquí han anat sortint algunes propostes noves, però en general eren propostes que ja portàvem l’any 2015 del 2019, que són una mica la línia. La línia que hem anat defensant sempre en les dues legislatures que hi hem estat i que creiem que encara té molt de potencial perquè no s’ha aplicat. Podríem parlar de molts temes. Aquest any els exposarem també durant la campanya electoral, potser d’una forma més escueta del que havíem fet, perquè l’últim programa electoral que teníem era de 130 pàgines, molt interessant que ara es pot consultar qui vulgui saber per on van els trets del que defensa la Candidatura d’Unitat Popular Palamós i Vila-romà. Doncs ja veurà que què és allò, bàsicament el que hem sintetitzat, perquè hi ha molts temes i molta i molta política per fer. I el que hem fet és sintetitzar això, per intentar-ho explicar d’una forma més amena i que pugui arribar millor a la ciutadania. I a veure si ens voten més o no. 

Si no aconsegueixen formar la majoria absoluta per a aquestes eleccions, estarien disposats a pactar amb alguna altra formació?

Sí, sí, sí. Nosaltres sempre estem oberts a pactar el que passa, el que no farem és pactar per pactar. Si nosaltres pactem és per canviar les coses. Som una candidatura de l’esquerra transformadora, anticapitalista, independentista i creiem que hi ha uns d’eixos que nosaltres no els podem deixar i no podem estar en una regidoria i tocar uns sols temes i que els altres, les altres regidories, vagin fent el contrari del que creiem.

Seria molt estrany, seria molt estrany. També seria molt estrany que estiguéssim en el govern i votéssim en contra de les coses que proposés el govern. Que podria arribar-se a donar, si fos només això. Per tant, nosaltres, si entrem en un govern, ha de ser per poder aplicar les polítiques que nosaltres creiem que són les més interessants.

Òbviament això ho dificulta, perquè. Pel que hem anat veient, no han estat massa ben rebudes perquè moltes de les coses que proposàvem eren factibles i es podien fer. Però han preferit fer-ho d’una altra manera. I clar. En aquest sentit, si no hem aconseguit, per exemple, que es faci un estudi per veure quines municipalitzacions es podrien fer, que ho hem demanat en una moció i se’ns ha dit que no es vol dir que l’Ajuntament o el govern que hi ha fins ara i tot i així doncs no tenen la voluntat de tirar en aquesta línia.

Per tant, això ho pot dificultar una mica. Ara potser passem davant de tots i ens hauran de donar suport. No, no això no ho sé, perquè el sentit del vot del poble en general no ha sigut molt cupaire. Però nosaltres seguim defensant-ho i creiem que si realment podem incidir en les polítiques que es fan al poble i transformar-les, doncs podem estar en un govern.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals d’enguany i també els hi volem donar les gràcies per la visita als estudis.

Gràcies a vosaltres.

Raquel Gallego: «Hem de treballar com a territori per millorar en termes econòmics, de sostenibilitat o mobilitat»

Per
Maria Alsina
-

 Avui ens visita Raquel Gallego, alcaldable de Palamós i Sant Joan pel Partit Socialista de Catalunya Palamós Sant Joan, per avançar nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Gallego.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Definicions, adjectius. Ja és prou complicat fer-ho amb molts amb tres ja és complicat. A veure si parlem de la vessant política, que és la que té que aquí, jo crec que podria dir que sóc una persona molt implicada amb tot el que faig i ho estendria també a la meva vessant professional i personal. La implicació crec que és molt important, sobretot quan tens intenció de presentar te a una candidatura per una alcaldia, però a més jo la complementaria amb el fet que qui em coneix sap que sóc una persona treballadora.

Tants anys en política et permet, doncs, desenvolupar diferents tasques, però evidentment, si al darrere no hi ha una feina de despatx, no pots complementar les teves inquietuds i la teva manera de fer i desenvolupar. I també destacaria el meu esperit de servei. Jo professionalment sóc llicenciada en Dret. El 2003, quan vam entrar a governar a Palamós amb el PSC, estava preparant oposicions a la Unió Europea, però sempre vaig dir que volia desenvolupar en la meva trajectòria professional poder d’alguna manera desenvolupar els meus coneixements en el treball per aquest interès comú per treballar pel teu municipi. T’estimes el teu municipi i jo crec que en un moment o altre tota persona hauria de conèixer realment com funciona l’administració. Jo sempre dic que és molt fàcil criticar des de fora, però també s’ha d’entendre la funcionalitat, la burocràcia i dia que implica la feina d’aquest buscar aquelles complicitats, aquella manera de treballar per aconseguir el bé comú. Al final no treballes per tu, sinó que treballes pel municipi i per tant, l’esperit de servei ha de ser sempre. En el moment que vegis que ja no tens, més val que et quedis a casa.

Podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit durant aquests quatre anys de mandat al govern del municipi?

Si és difícil dir tres adjectius de tu mateix, destacar després els objectius assolits… Complicat. Si parlem d’equipaments, jo diria que l’únic equipament que han venut per bandera ha estat el camí de ronda. Personalment, hi posaria en qüestió, per exemple, que després de fer un equipament és important fer un manteniment. El manteniment en aquests moments no està a l’alçada del que hauria d’estar quan tirem endavant un equipament hem de vetllar perquè la seva funcionalitat continuï i perduri en el temps. En aquests moments crec que no està on hauria d’estar.

I més que destacar aspectes assolits, jo destacaria el que no hem assolit. Per mi, en aquest cas compartit amb el nostre grup, no és normal que tenint un govern amb majoria a Palamós, complementant que a nivell supramunicipal Esquerra Republicana governa al Consell Comarcal, governa a la Diputació, governa el Govern de la Generalitat, que no haguem estat capaços de posar fil a l’agulla i tirar endavant aquells projectes estratègics que ens marcarien la diferència com a municipi.

Portem vuit anys en blanc. Amb 12 anys de govern de Partit Socialista, van ser molts els equipaments necessaris pel municipi que es van tirar endavant. Ara que hi ha aquesta complicitat de tenir el mateix color a tot arreu, a totes les administracions hauríem de ser capaços d’anar més enllà. El que trobem a faltar és aquesta manca de trobar al final, aquelles complicitats que ens permetin tirar endavant.

I ho dic perquè, si recordeu, fa unes setmanes la consellera d’Economia va venir a presentar els pressupostos del 2023 a Palamós, a l’Espai del Peix, amb la singularitat que Palamós tenia zero partides d’inversions a Palamós. Per tant, per nosaltres era, està bé que ens vinguin a presentar pressupostos, però estaria encara millor que ens diguessin que hi ha partida per fer iniciatives a Palamós.

I més enllà, també diria, setmanes després ens visita el director general de Centres Educatius a Palamós i ens diu que faran un institut escola per a l’Institut Escola Vila romà. Recordem que aquest institut escola va decidir posar-se en funcionament sense tenir els equipaments necessaris, el que fan en el seu moment l’Ajuntament és cedir espais municipals, havent de traslladar serveis municipals propis a altres dependències per poder donar sortida.

Cada any s’ha anat implementant a primer d’ESO, segon d’ESO, el tercer. Ara anem ja pel quart any i encara no tenim un equipament. Ens sorprèn que dins dels pactes per als pressupostos, recordem que s’han tirat endavant perquè el PSC hi ha estat a favor. S’ha arribat a un pacte. Un dels requisits que posava el PSC era aquesta dotació d’un milió d’euros per començar a treballar amb aquest equipament.

Sorpresa nostra és que ens diuen que no. És a dir, es reflecteix als pressupostos que aquest compromís en el pacte per a pressupostos no es veu reflectit. Però ens arriba un director general i ens diu que en dos anys tindrem un equipament propi per a l’escola. Difícil si el 2023 no tenim pressupost ni tenim els espais a disposició. El primer que ha de fer l’Ajuntament és posar a disposició. Si tenim una competència com a Ajuntament, és posar els terrenys a disposició per a que es pugui fer aquest equipament. No hi ha partida. Hem d’aconseguir els terrenys. Avui, tot just parlant amb l’equip de govern, ens deien que estan per la labor de contractar un topogràfic, però no tenim un topogràfic per començar a treballar realment els terrenys que han de ser la futura seu de l’equipament institut escola.

És complicat que comencem a vendre fum de moltes qüestions i que realment no ho haguem fet la feina prèvia a que es quedi. No és que comencem ara, és que portem tres anys ja de bagatge. Anem pel quart. Esquerra Republicana fa 8 anys que governa Palamós. Quatre anys amb majoria absoluta. Jo crec que era el moment d’aprofitar que estaven governant a tot arreu per fer moltes coses per Palamós i per tant, aspectes destacats que hagin assolit pocs, perquè no hi ha un projecte i no hi ha gestió.

Ja ho ha anat avançant una miqueta, però quins tres aspectes no ha acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Jo crec que el principal problema és que Esquerra Republicana de Palamós ha estat que no tenia un projecte clar. Que s’han limitat el manteniment del dia a dia i si m’heu escoltat en d’altres entrevistes ho he dit: amb manteniment del dia a dia no cal que al darrera hi hagi un lideratge polític, un equip de govern al darrera. Els tècnics estan més que avesats a fer-ho. Són capaços, tenen experiència i per tant, no cal.

El que cal és un projecte i no només per a equipaments. Jo recordo que un dels lemes d’Esquerra Republicana quan va entrar a governar a Palamós va ser ‘Noves maneres de fer‘. Aquestes noves maneres de fer no les hem vistes ni nosaltres ni els ciutadans, que és el primer la recriminació, jo crec que per tothom és una realitat que Esquerra Republicana no reproduirà aquesta majoria absoluta. Però, però no, perquè jo crec que al final hem perdut aquesta credibilitat de dir si tu fas un projecte per quatre anys i en porten vuit, és impossible que en vuit anys ho tiris endavant, determinades qüestions que resolguin problemes. Els han deixat sobre la taula.

Aquests moments en temes de calatge molt importants que no han resolt, en podem posar diferents exemples. Jo diria el contracte de neteja viària, de recollida de residus i de neteja de platges. Ells sabien que el 2022 aquest contracte s’exhauria i hem fet una pròrroga de vuit anys abans prorrogar un any i ara ens porta una altra pròrroga. Són temes que tu saps quan entres a governar, que hi ha una caducitat d’aquestes licitacions i per tant, s’ha de treballar.

El tema del mercat. Les concessions han fet una pròrroga per cinc anys i ja ens han avançat que el 2025 no podran continuar. Haurem de fer una licitació nova. No ho faran perquè tampoc tenim un mercat nou que ens permeti aquestes noves concessions de les parades del mercat. Com aquestes tantíssimes qüestions- I ho dic per experiència, nosaltres vam governar 12 anys, quan tu t’asseus al teu despatx i comences a assumir quines tasques desenvolupar amb els teus mandats, tu saps realment quines qüestions són prioritats per les que has de treballar perquè es doni una resposta.

Una altra cosa és el que sorgeixi del dia a dia l’acció reacció. Tampoc és normal que surti, que en prenem la decisió, en fem difusió a les xarxes socials i perquè hi ha una part de la població que es lamenta per la decisió que s’ha pres, fer marxa enrere i reconduir aquesta situació. No pot ser. És a dir, si tens clar quan comences a governar és que no pots governar per a tothom o que en aquest cas governar-se per a tothom. Però, no és de l’agrat de tothom les decisions que puguis prendre. Per tant, si es pren una decisió s’ha d’anar a totes perquè és una prioritat que tu et marques com a govern.

Per tant, entenem que no ha estat del tot justificat que hagin pres aquestes decisions de contradir allò que en principi ens han venut com a titular. Per tant, creiem que no és la manera adequada de conduir la gestió del dia a dia. Per tant, jo diria que s’hi trobava a faltar aspectes assolits. És aquesta manca de gestió, aquesta manca de lideratge i aquesta manca de programa de projecte per Palamós per situar-lo allà on cal. Palamós era un referent al territori. Hem perdut aquesta credibilitat. Abans era municipi de referència, de visita obligada per tantes qüestions i en aquests moments estem veient com municipis del voltant que abans els portavem a la cua i ens estan passant per davant i estan portant projectes, estan aprofitant fons europeus reals. Estem parlant de milions d’euros que estan caient i permeteu-me la culpabilitat, que ja ho he dit que han rebut municipis del voltant i Palamós s’està emportant alguna coseta, però res a veure amb els projectes estratègics que s’estan fent a nivell de territori.

Això significa un gran atractiu, que és el que permet desenvolupar altres sectors i per tant, creiem que en aquest cas Palamós s’ha quedat enrere i que caldrà posar els punts sobre les i, diguem-ho així, i recuperar aquelles mancances que sabem que detectem tots plegats i que, per tant, hem de tirar endavant.

Ja ho avançava una miqueta, però quines són les prioritats o iniciatives que creu que són més importants per Palamós i per Sant Joan per a aquestes properes eleccions?

Moltes. El problema que tenim és aquest que si haguéssim vist una evolució positiva en 8 anys, podríem dir que cal resoldre petites coses, però la inèrcia ens ha portat a veure que aquesta manca de gestió, aquesta manca de projecte realment, temes de gran calat encara estan sobre la taula, que s’hauran de resoldre. A partir del 28 de maig, qui governi haurà d’agafar les regnes i començar a treballar de valent per solucionar tots aquests problemes. Prioritats, també iniciatives, jo crec que no només a nivell de municipis, sinó també i aquí avanço que a nivell de territori, el PSC ens hem trobat amb altres candidats d’altres municipis per treballar projectes comuns. Estem acostumats a treballar sempre per la nostra parcel·la, és a dir, el nostre municipi és la nostra prioritat. Però hi ha qüestions que són d’impacte, diguem-ho així, per a tot el territori. Parlem de la mobilitat, el transport públic, un transport públic totalment deficitari. Hem de fer un transport més a demanda.

En temes d’educació, en temes d’habitatge, en temes d’ocupació, en temes de joves. Realment estem veient l’evolució que estem tenint. Per tant, creiem que és molt important que siguem capaços tots plegats de posar sobre la taula que més enllà del municipi, tenim territori i el territori pot fer projectes globals que poden ser molt més econòmics i molt més eficients.

I si no ens plantegem això realment com a territori, estem venuts. Ens interessa. La Costa Brava és una marca pròpia. Més enllà de la marca Palamós, Sant Joan, Calonge, Sant Feliu, Platja dAro o el que sigui, evidentment hem de vendre aquest projecte com a territori perquè la gent ens vingui a visitar. El revulsiu econòmic a això d’aportar tots els sectors ha de ser perquè ens creiem que el projecte com a territori també hi ha de ser. Per tant, més enllà, tots els municipis que formem part d’aquesta proposta de PSC Costa Brava Centre. El que volem és incorporar els pactes de govern. Aquestes iniciatives, que creiem que tothom pot assumir que no és una qüestió només de PSC, sinó qüestions jo crec que de seny i de millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans.

Llavors, què diferencia en la seva candidatura respecte als altres partits que es presenten a les eleccions municipals d’enguany?

Candidatura com a persones o candidatura com a programa?

Ambdues coses.

Com a candidatura, com a persones, diguem-ho així. Hem intentat sobretot captar la importància de fer una llista totalment transversal amb persones de totes les edats, de totes les professions i amb tots els punts de vista possibles en un programa, jo crec que molt divers, tocant molts temes que creiem que és important, que hi encabim inquietuds reals i quan per l’altra hi ha problema el fet que el que estem fent no és una proposta de PSC com a membres de candidatura, sinó que portem des de l’estiu passat trobabt-nos amb entitats i associacions, amb persones, ciutadans a peu per veure què han detectat a nivell de municipi, què funciona, què no funciona, què hem de millorar i en base a això és el que hem vestit el nostre programa.

El que fem és detectar de cadascun dels barris de cada una de les entitats i associacions que estan vivint i col·laborant amb l’Ajuntament, què podem fer millor i vestir aquestes propostes realistes a quatre anys i que realment ens permetin poder dir que podem assolir objectius o el que diem sempre el programa és important que marqui objectius que quan acabem aquests quatre anys de mandat sapiguem que allò s’ha assolit. Per tant, de vendre fum i de fer grans titulars, tothom en sap. Ara el que interessa com a equip es poder donar resposta a inquietuds reals que hem captat de la ciutadania.

Podria avançar nos alguns punts del seu programa polític per a aquestes eleccions?

Podríem estar un programa a dos o tres fent entrevistes. Però si us sembla bé en faré quatre pinzellades. La nostra proposta bàsicament és com volem Palamós, Sant Joan en el futur. Volem un Palamós Sant Joan que sigui net, que sigui segur, que estableixi les persones com a grans prioritats de les seves polítiques. Volem un Palamós Sant Joan que sigui col·laboratiu, entitats, associacions. No oblidem que si avui Palamós Sant Joan funciona és perquè les entitats i associacions hi juguen un paper molt important. Volem un Palamós Sant Joan que generi molta ocupació en aquests moments, veient com està sobretot en determinats sectors de població.

Volem un Palamós Sant Joan que sigui ordenat i organitzat, sobretot en tema via pública, mobilitat. Amb ocupacions en tema de gestió. Volem un Palamós Sant Joan saludable, però també el volem descentralitzat. Que és que actualment el que estem veient és que tot ho tenim al centre del municipi i tot el que fem, ho fem al centre. Recordem que Palamós només té 13 quilòmetres quadrats d’extensió, però que tots els ciutadans són importants i tots els barris són importants. Per tant, la importància de veure tot això.

I com a prioritats establertes si parlem, ja del que són equipaments per donar aquest canvi de visibilitat de vuit anys i d’inactivitat per fer nous equipaments, que són els més visibles, al final parlem d’un aparcament dissuasori que volem proposar a la Generalitat amb el desenvolupament del nou Pla Director del Port, amb la intenció de desencallar aquest trànsit rodat tan nociu. diguem d’alguna manera del nucli de la població. Plantegem una casa d’oficis. Plantegem la col·laboració publicoprivada. En aquest sentit, creiem que és important el que dèiem que els industrials, els empresaris, els restauradors ens diguin què necessitem per continuar fent aquesta ocupació i donar sortida als joves i els no tan joves amb la gestió de Palamós.

Parlem d’habitatge, per exemple. Un dels temes clau el tema habitatge. A Palamós estem a la cua. Palamós no disposem de com altres municipis tenen blocs de pisos que han quedat desocupats on no s’han acabat de desenvolupar perquè la crisi econòmica no va permetre. En molts municipis han comprat aquests edificis, els estan acondicionant i els posaran el parc públic d’habitatge.

Per tant, a Palamós ens toca això. Estem amb una prolongació del Carrer Vincke que ens ha de permetre desenvolupar nous sectors que permetin habitatge. Però més enllà de tot això, com a municipi, també Palamós dins d’aquest desenvolupament té unes parcel·les, són quatre finques que estan determinades al Pla d’Ordenació Urbanística. Per tant, l’Ajuntament pot fer aquesta promoció municipal amb un pla de finançament per fer habitatge pròpiament dit. El programa diem que com a mínim ja surten 60 habitatges, per tant, molt important.

Parlem de polítiques molt diverses. Parlem d’equipaments molt importants. Els que ens toca a nosaltres i els que no. També parlem de la importància tenim dos anys de marge per posar a disposició uns terrenys per fer un hospital comarcal. Per tant, a partir del 28 de maig, qui governi s’ha d’assegurar que això tindrà viabilitat. Però també passa perquè havíem de tenir una estació d’autobusos que deuria d’estar ja inaugurada. Fa poques setmanes s’ens va dir que es facilitarien les obres, però encara no s’ha desencallat. Per tant, hi han grans equipaments que no depenen de la nostra economia i del nostre pressupost, sinó que depenen el que dèiem abans. El fet que governi Esquerra ens hauria d’haver obert moltes portes i facilitar tot això, en aquests moments estem molt encallats amb aquests temes.

És que ja us dic que un programa amb un programa tot l’oferim per parlar de tot el nostre programa electoral. Per tant, he fet quatre pinzellades, però sí que m’agradarà altres ocasions poder desenvolupar a fons cadascun d’aquests punts.

Finalment, m’agradaria preguntar-te en el cas de no assolir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany estaríeu disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Sí, el punt de partida nostre i ho hem dit en diferents ocasions, i és que al final nosaltres optem per l’alcaldia. Evidentment som realistes. Sabem com està la situació. Creiem que Esquerra perdrà la majoria. Ho considerem així pel que captem de la ciutadania. Amb els votants que tenien i que estan desil·lusionats perquè estan decebuts per aquesta manca de gestió per part d’Esquerra.

Per tant, entenem que al final pot ser que passi pels pactes i per les coalicions pactes de govern. Per tant, partim de la base que també he dit més d’una ocasió que crec que els programes electorals reflectiran molts d’ells moltes inquietuds que compartim tots plegats perquè captem, és a dir, la visió de Palamós que tenim tots els mateixos amb unes propostes o altres, però crec que els programes poden ser molt semblants. Diguem-ho d’aquesta manera.

Per tant, el PSC es planteja pactar amb aquell que tingui ganes de treballar per Palamós. Jo he començat l’entrevista dient que l’esperit de servei públic evidentment hi són per treballar. Per tant, tothom que tingui ganes de treballar serà benvingut.

I evidentment, línies vermelles. Cap. Tenim una molt bona relació personal amb tots els candidats que es presenten i amb els equips que es presenten. Jo crec que al final és la predisposició. Estem en política municipal, no estem al Parlament ni estem a l’Estat. Per tant, el que hem de veure tots plegats és que tots marquem uns objectius clars per al nostre municipi. Tots ens estimem el nostre municipi i per tant, pel que hem de vetllar tots plegats és d’arribar als millors acords per assolir fites, marcar objectius i al final donar una resposta a la ciutadania que ens està demanant que treballem. Per tant, hi som per treballar i per res més.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i també donar-vos les gràcies per la vostra visita als estudis de Ràdio Capital.

Molt agraïts a vosaltres per convidar-nos i per permetre’ns d’alguna manera posar a disposició els nostres pensaments i la nostres bona predisposició a captar allò que encara estem acabant de perfilar per programes. Però evidentment, al final es tracta d’això d’estimar Palamós, Sant Joan i per tirar endavant projectes comuns.

1...1.8941.8951.896...7.042Pàgina 1.895 de 7.042