El treball “Joves al Punt” de l’Institut Ermessenda guanya el premi d’experiències educatives de la Fundació Josep Pallach

El Centre Municipal d’Educació Núria Rivas Mascarós de Palafrugell va acollir l’acte de lliurament del VIII premis Josep Pallach d’Educació 2022-2023, atorgats pels Ajuntaments de Figueres, Begur i Palafrugell, amb la col·laboració de la Fundació Josep Pallach.

Així, el jurat de Figueres, va guardonar amb el premi sobre experiències educatives al projecte Joves al Punt, de l’Institut Ermessenda, de Meritxell Dilmé i Carlos Amaya, perquè és un excel·lent plantejament de com els centres educatius poden incidir en la seva comunitat educativa i en el seu entorn més proper.

D’altra banda, el jurat de Begur i el de Palafrugell van declarar els seus premis deserts i esperen que durant la propera edició la qualitat dels treballs presentats pugui ser més elevada i més quantitativa.

Durant l’acte, la filla de Josep Pallach, Antònia Palllach va fer entrega d’un manuscrit inèdit del seu pare, el qual va entregar a la Fundació amb l’objectiu que passi a formar part del fons de l’entitat.

Dilluns assolellat i resta de setmana amb temps més inestable

Sol, cel serè a Palafrugell. Camps autovia.

Comencem la setmana amb un dilluns que serà majoritàriament assolellat. Ahir vam tenir tempestes que van arribar al Baix Empordà, i tot i que en general la precipitació va ser poc abundant amb valors de 3 a 10 mm, localment vam tenir xàfecs que van deixar més de 30 mm a la Bisbal d’Empordà, 25 dels quals van caure en menys de mitja hora i acompanyats també per grans de calamarsa.

Pluja acumulada al Baix Empordà el dia 07-05-2023. Font: Estacions XEMA i XOM del Servei Meteorològic de Catalunya
Pluja acumulada i interpolació simple al Baix Empordà el dia 07-05-2023. Font: Estacions XEMA i XOM del Servei Meteorològic de Catalunya.

Avui tranquil·litat meteorològica, sol i algun núvol prim amb Tramuntana entre feble i moderada a la meitat nord del Baix Empordà. La temperatura màxima puja amb xifres de 25 a 27 ºC.

Demà, primera meitat del dia encara amb temps tranquil i sol, a la tarda el vent passa a component sud i al final del dia ja arribaran nuvolades que poden deixar algun nou ruixat la nit de dimarts.

A mitjà termini la tònica serà de temps insegur dimecres dijous i divendres. Un embossament d’aire més fred en altura estimularà el creixement de nuvolades i per tant tindrem un cel canviant, amb més nuvolositat i risc de pluja. La temperatura també es mantindrà a ratlla amb valors màxims de 22 a 24ºC.

Cristóbal Posadas: «Hem de treballar pel creixement i el desenvolupament de Palamós i Sant Joan»

Avui ens visita Cristóbal Posadas, alcaldable de Palamós pel Partit Popular, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyor Posadas.

Molt bon dia!

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Honest, emprenedor, responsable.

Podria dir-nos també tres aspectes que pugui destacar d’aquests quatre anys de candidatura i que s’hagin aconseguit assolir per part del Govern?

A veure fàcil no és perquè no és que n’haguem tingut només quatre, sinó vuit anys de desgovern. Jo diria de desgovern per part d’Esquerra Republicana de Catalunya. Creiem que no s’han assolit totes les fites que creiem que s’havien de fer, però sí que podem dir que l’ampliació del Carrer Enric Vincke, que donarà una nova mobilitat al nostre al nostre municipi. Crec que és important, encara que no està acabat. I no és per culpa de l’equip de govern, sinó que s’han de fer les connexions elèctriques i això crec que és important.

El protocol de l’Hospital de Palamós. Crec que és un altre dels aspectes importants que tenim, tot i que no és una seguretat al cent per cent que el nostre poble es quedi a l’hospital. Sí que és un 95 % d’aquesta possibilitat i aquest protocol ens dóna una tranquil·litat. I per un altre costat, que ja era hora que es porta parlant des del 2019, és l’estació d’autobusos, que crec que també ens donarà una nova mobilitat dintre del municipi d’extreure del centre del poble tot el tema de l’autobús, que era un engorro. Llavors que es faci cap a l’estiu de 2024. Aquesta estació, doncs no està malament, sí, començant una mica tard. Però tot i així crec que aquests tres aspectes els fa que puguem tenir els qui tornem a presentar-nos i que tinguem la possibilitat de poder governar, de tenir noves fites per poder treballar.

I voldria dir-nos tres aspectes que no hagin estat tan positius durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, crec que el problema que tenim al nostre municipi en aquests moments és el desgovern que jo et parlava, eh? Crec que tenim un problema important de neteja. És una queixa contínua per part dels veïns i veïnes de Palamós i Sant Joan. Crec que no s’ha fet tot el necessari a nivell de serveis social, no s’ha invertit el suficient per a la gent que té necessitats i que no és solament gent de vulnerabilitat màxima, sinó gent que tenia feina i que s’ha quedat sense i que troba dificultats inclús per pagar la llum, l’aigua i el gas pels preus que tenim en aquests moments.

I per un altre costat, el tema del medi ambient crec que no s’ha fet prou ni en el tema de benestar animal, que és una de les propostes que nosaltres portem, ni per part de fer campanyes, per exemple, amb el tema de la sequera. Nosaltres en parlàvem fa sis mesos des del ple de l’Ajuntament dient que s’havien de començar a prendre mesures en aquest sentit i ens avançàvem que aquest problema podria existir. La resposta per part l’equip de govern ha sigut la de sempre: «Estamos trabajando en ello». Hem arribat al problema i ens trobem que doncs tindran igual dificultat si no plou durant aquesta primavera per tenir la suficient quantitat d’aigua aquest estiu.

Quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com Palamós i Sant Joan?

Miri el tema del tema de Palamós o de qualsevol poble de 18.000 habitants no és senzill. S’ha de fer, jo crec que s’ha de fer un treball des de la base. És una cosa molt important i hem de tenir cura, sobretot a nivell de serveis socials. Crec que és una part important del nostre municipi. Nosaltres portem treballant també en que aquests serveis s’han de mancomunar i treure-les del Consell Comarcal. Han de ser els propis municipis els que tinguin i gestionin els serveis socials i per això la nostra idea és si podem tenir la possibilitat de governar. Ja no de ser alcaldables, sinó d’estar dins el govern, de mancomunar els serveis amb Calonge i Vall-llobrega, que crec que podrien tenir predisposició per tenir uns serveis socials propis que serien de molt més garantia de cara als ciutadans de Palamós i Sant Joan. Aquest seria una part important.

Una altra de les parts importants que creiem és el tema de la vivenda. Tothom parla de vivenda social. Però al final no s’ha fet absolutament res durant aquests vuit anys. Que ho portava al programa Esquerra Republicana de Catalunya, que ho faria i que a data d’avui encara no hi ha res. Nosaltres creiem que hem de ser molt més àgils que tenim i hem de tenir la capacitat de tenir aquesta vivenda. Els espais i terrenys ja els tenim i els tenim. I no cal que no cal que en parlem dels llocs, perquè al final aquests terrenys hi són i nosaltres hi creiem en la construcció d’habitatges en containers. Nosaltres vam visitar diferents edificis que s’han fet i creiem que és una molt bona mesura per nivell de cost i per nivell d’agilitat a l’hora de fer-los.

O sigui, en molt poc temps pots tenir un edifici amb vivendes suficients per cobrir una part d’aquestes necessitats del nostre poble. I en aquest mateix sentit, hem de tenir cura de la gent jove. De la gent jove que es vulgui emancipar. Llavors, amb els costos de lloguer que tenim en aquests moments, crec que també hauríem d’anar cap a aquest camí de fer vivenda en containers, d’on el jovent que es vulgui emancipar tingui la possibilitat de poder pagar un lloguer assequible a les seves possibilitats.

Llavors, podria dir-nos què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten en aquestes eleccions?

Que nosaltres busquem els fets i no els colors, que dintre de la meva candidatura hi ha gent de tots els tarannàs i de tots els colors polítics, perquè el que realment busquem és el benefici del nostre poble. Nosaltres no hem de marcar les sigles d’un partit, sinó el que el nostre poble necessita. I en aquest sentit crec que he fet una candidatura maca de gent de poble. De gent que té idees molt diferents a les meves, però sí que vol treballar pel nostre poble i això ens marca la diferència, que les nostres idees al final estan desenvolupades. Perquè hi hagi dos aspectes importants del nostre poble: una és la imatge interna. Crec que hem de tenir molta cura d’aquesta imatge interna. Li hem de donar una identitat a cada plaça del nostre poble. Ha de ser diferent al que ja hi ha. I, a partir d’aquesta imatge interna, treballar a nivell de neteja a nivell de tot, treballar una imatge externa. Nosaltres vivim del turisme, nosaltres vivim de la gent que ve al nostre poble a gaudir del menjar, de la gastronomia, de les platges, del sol, dels camins, de tot el que es pot fer arreu de Palamós i Sant Joan. I crec que nosaltres enfocarem tota la campanya cap a aquest sentit.

Crec que també hi ha una part important i crec que hem de tenir cura de la gent vulnerable, de la gent gran. Sobretot ja hem parlat de serveis socials, però per a nosaltres és important crear una oficina per la gent que no té capacitat digital, vol dir que no té ordinador a casa o que no els sap fer servir o que no té internet. I que de vegades, doncs li costa molt demanar una subvenció o demanar un ajut a l’Estat perquè no té aquesta capacitat o desconeixement també de que aquestes subvencions existeixen. I troben dificultat a tenir cita prèvia a l’INEM. Nosaltres creiem que en aquest sentit hem de tenir una oficina de digitalització per ajudar la gent.

Ja ho ha anat avançant, però podria destacar algun altre punt del seu programa polític per a aquestes eleccions?

Mira, és que, una altra cosa que serà fer important és el tema del benestar animal. Nosaltres, si tenim aquesta possibilitar de governar, nosaltres farem dues coses importants. Una és una regidoria de Benestar Animal, perquè crec que això ha de ser així. Treballarem molt en el tema que hi hagi una platja per a gossos al nostre municipi, com Déu mana, no el que tenim ara. Perquè cada vegada més la gent hi va més amb les seves mascotes. Viatja i fa vacances i li agrada emportar-se els seus animals. I en aquest sentit no tenim serveis per a aquest tipus de persones, ni tan sols per a la gent que té gossos i gats a Palamós i Sant Joan. Jo crec que en aquest sentit hem de fer un pas endavant. Jo sempre he intentat destacar que Palamós hauria de ser Pet-friendly. Hauríem de tenir cura de que els animals hi puguin entrar el major nombre de llocs possibles.

Una altra de les coses que creiem a nivell de benestar animal és que ha d’haver hi un santuari de gats, que ja estem parlant tant amb Calonge i hem de tenir una reunió a Vall-Llobrega perquè creiem que és un altre servei que s’ha de mancomunar, que hi hagi aquest santuari perquè els gats no estiguin al carrer amb facilitat d’esterilització i, al final, amb capacitat de tenir cura d’aquests animals.

Jo crec que en aquest sentit hem de tenir aquesta regidoria de Benestar Animal que ens donarà la possibilitat de poder controlar també la part incívica de les persones que tenen gossos, perquè els culpables no són els gossos sinó les persones que els passegen. I llavors, doncs, sancionar a qui no respecti el mínim de civisme que s’ha de tenir en un municipi, que les femtes no poden estar al terra. En aquest sentit, doncs, que hi hagi una patrulla que pugui de tant en tant, doncs fer un seguiment i col·locar càmeres de videovigilància. Als parcs on més afluència de gossos hi han perquè la gent, una vegada que se sent que pot ser sancionada, tingui la cura d’ajupir se i recollir aquesta femta.

També creiem que és important que hi hagi dins de la regidoria de Promoció Econòmica, una part que es destini a autònoms i empresaris. La base social, la base important del nostre poble, són els autònoms, son el petit comerç, i han de tenir un suport per part de l’Ajuntament. No solament en temps puntuals, sinó per qualsevol cosa que puguin necessitar, i la única fórmula és que hi hagi una regidoria que pugui estar destinada a una part exclusivament per a la gent que vol fer emprenedoria al nostre poble. I per un altre costat, els que ja hi són, donar-los el suport màxim possible.

Finalment, m’agradaria preguntar li si és que no aconsegueixen una majoria absoluta al municipi, estarien disposats a pactar amb altres partits polítics?

El tema dels pactes és un tema complicat. Nosaltres no posem línies vermelles en aquest sentit. Creiem que s’ha de parlar. El que sí que entenem és que hem de treballar pel poble i en aquest cas si dins d’aquests possibles pactes que hi puguin haver-hi entre ells el que nosaltres tenim com a programa, no hi posariem cap mena d’impediment. Si que tenim, de quina manera es treballarà no solament el meu programa, sinó el que els altres porten o aquestes persones que puguin pactar amb nosaltres, que és el que porten en el seu programa.

I a partir d’aquí crec que en un municipi, torno a dir no s’han de tenir ni colors ni banderes. Són les persones les que representem a la gent que ens ha votat i que el que hem de fer és treballar pel municipi i si és necessari, per al desenvolupament de Palamós i Sant Joan, que nosaltres pactem amb qualsevol partit que pugui acceptar les condicions que nosaltres posarem no tindriem cap problema, al contrari, encantats de poder treballar en conjunt, perquè això fa que siguis molt més ample de mires, molt més fàcil de que puguem arribar a acords i que cadascú pugui aportar les idees que creu necessària per Palamós i Sant Joan. I llavors doncs treballar perquè Palamós creixi entre el 2023 i el 2030, que crec que és una data màxima que ens hem de posar per donar-li un canvi al nostre poble.

Doncs esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions que vénen. I moltes gràcies per visitar els nostres estudis.

Gràcies a vosaltres per haver-me rebut encantat de seguir aquí. I bé, doncs, qualsevol cosa que necessiteu, doncs estic a la vostra disposició. Moltes gràcies.

Un món naif

Aquest cap de setmana ha sorgit un nou cas de revisionisme de textos clàssics. Edicions del Bullent ha eliminat un episodi en l’última adaptació de les Rondalles d’Enric Valor on es relatava l’assassinat masclista d’una dona. Un fet que des de l’editorial consideren inadequat per a la lectura de nens petits.

Al llegir la notícia, m’han vingut dos pensaments al cap. Per una banda, cada vegada sobre protegim més la mainada i per l’altra, que tenim una obsessió malaltissa en voler modelar el passat a la visió dels nostres dies.

Si bé és natural voler protegir les criatures de qualsevol dany, si les sobre protegim els estem deixant indefensos davant de les situacions difícils que de ben segur un dia hauran d’afrontar. Una cosa es adaptar el llenguatge i un altra amagar els fets. Al mon hi ha maltractaments, assassinats i guerres. Són temes difícils, però per aquest motiu encara és més important explicar-los. Un bon exemple d’això és el programa “Infok”, l’informatiu del Super3, que exposa experiències difícils d’una manera apropiada per a la seva edat, donant-los una visió del món més realista.

Quan reescrivim la literatura del passat una de les conseqüències principals és que correm el risc d’esborrar el context històric i el significat cultural d’aquestes obres. La literatura és un reflex dels valors, creences i normes socials de l’època en què s’escriuen, i reescriure-la a través d’una lent moral moderna pot enfosquir aquest context històric i el seu significat. Avaluar esdeveniments i figures històriques a través de la lent de valors i actituds contemporanis fa que no es reconegui que les figures històriques i les societats operaven dins de diferents marcs i contextos, i que els valors i les actituds del passat no eren necessàriament els mateixos que els del present.

A més, al reescriure la literatura també correm el risc de distorsionar les intencions originals de l’autor i, per tant, podem acabar actuant com a censors.

Potser ja n’hi ha prou de pressuposar que els lectors, tinguin l’edat que tinguin, no saben pensar, comparar, i extreure conclusions per ells mateixos. Si us plau deixeu de crear un mon ingenu, planer i sense matisos.

El Govern no compareix a l’audiència del procés de retracte de la base Loran de l’Estartit perquè no va ser notificat

Vista general de l'antiga base Loran de l'Estartit Data de publicació: dilluns 14 de març del 2022, 14:59 Localització: Torroella de Montgrí Autor: Redacció
Vista general de l'antiga base Loran de l'Estartit Data de publicació: dilluns 14 de març del 2022, 14:59 Localització: Torroella de Montgrí Autor: Redacció

El Govern no va comparèixer a l’audiència del procés de retracte de la base Loran de l’Estartit, però assegura que no ho va fer perquè el jutjat de Girona no els ho va notificar «com pertocava».

Així ho han afirmat fonts del Govern a l’ACN després que el Diari de Girona publiqués la notícia. Les mateixes fonts asseguren que continuen interessats a adquirir l’antiga base militar, però que el jutjat va enviar la citació a través de correu electrònic a un treballador jubilat i, per aquest motiu, han presentat un recurs d’indefensió.

«La Generalitat m’ha manifestat que el compromís d’adquirir la base Loran és ferm i que estan convençuts que se’n sortiran», ha explicat també a l’ACN l’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí.

El batlle està convençut que el relat del Govern «és coherent». I tant per la Generalitat com per l’Ajuntament de Torroella de Montgrí, el procés perquè la base Loran passi a ser patrimoni públic i no acabi en mans d’un particular «continua obert».

La Generalitat va començar el procediment per exercir el dret de tempteig i retracte per recomprar la base Loran de l’Estartit a mitjans de l’any passat. Ho va fer després que un particular l’adquirís el 2021 per 468.078 euros al Ministeri de Defensa, que l’havia subhastat fins a quatre vegades prèviament sense èxit.

Ara, després que el 2 de novembre del 2022 la Generalitat no comparegués a l’acte d’audiència prèvia del procediment judicial, el jutjat ha considerat que havia desistit de comprar la base Loran de l’Estartit i li imposa pagar les costes del procediment. Davant d’aquesta situació, la Generalitat ha presentat un recurs d’indefensió perquè assegura que no els ho van notificar «com pertocava».

Base Loran

L’interès perquè la base Loran sigui patrimoni públic rau, per una banda, en el fet que té un alt valor històric perquè va exercir com a servei de guardacostes americà durant la guerra freda i també compta amb un alt valor natural perquè està ubicada dins del parc natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter.

Els grups ecologistes de la zona alerten que deixar-la que se la quedés un particular seria «un gran error» i lamenten la situació. El vicepresident de SOS Costa Brava i portaveu de Salvem la Platja de Pals, Pau Bosch, recorda que el Ministeri de Defensa «no va fer cas a tres resolucions del Congrés dels Diputats que instaven a cedir la base Loran a l’Ajuntament de Torroella gratuïtament o preu simbòlic» i alerta que en cas de passar a mans particulars si podria fer un habitatge perquè «la llei d’urbanisme permet rehabilitar els edificis que ja hi ha a la zona tot i trobar-se dins del parc natural on no es pot edificar». Es tracta de 5.000 mentre quadrats urbanitzats amb edificis i vials. Les plataformes Gent del Ter, Cercle Català d’Història i Fòrum l’Escala-Empúries, en la mateixa línia, també lamenten la notícia.

[MAPA INTERACTIU] El Baix Empordà tindrà sis platges habilitades per a gossos aquest estiu

Cala Belladona per gossos Platja d'Aro i Sant Antoni

Un total de 37 dels 69 municipis costaners d’arreu de Catalunya tindran una platja per a gossos durant aquest estiu, segons ha pogut corroborar Catalan News, el portal en anglès de l’ACN, després de posar-se en contacte amb totes les poblacions de costa del país. Entre aquests, s’hi troben 5 poblacions del Baix Empordà, amb un total de sis platges.

De les 12 comarques que toquen al mar, deu disposaran de platges que habilitaran zones per a mascotes, mentre que a La Selva i al Baix Penedès cap municipi oferirà aquests serveis. L’Alt Empordà és la comarca amb més platges per a gossos, onze en set poblacions, i el Maresme el que té més municipis. Els pobles i ciutats que no tenen platges per a gossos ho justifiquen per la intenció de mantenir la certificació de bandera blava o a la manca d’espai disponible.

El 53% de municipis costaners de Catalunya tindran platja per a gossos durant els mesos d’estiu d’enguany, encara que hi haurà restriccions d’horaris i d’espai en alguns indrets. És el cas de la platja de Llevant de Barcelona (Barcelonès), on des del 27 de maig a l’11 de setembre només hi podran entrar gossos a l’àrea delimitada dins de la platja entre les 10:30 i les 19:30. A municipis com el Port de la Selva (Alt Empordà), els animals poden accedir a les diferents platges habilitades «tot l’any i sense restriccions d’horaris», com asseguren fonts de l’ajuntament.

De fet, la capital catalana no és la única població al Barcelonès que té un espai delimitat a la platja, ja que Badalona també té una zona per a gossos durant el dia. A l’Estartit també hi ha una àrea de 900 metres quadrats a la platja de Griells oberta als gossos des de Setmana Santa fins a mitjans de setembre.

Encara que la majoria de platges que permeten l’entrada a gossos obren durant el dia o no tenen cap horari, a El Prat de Llobregat (Baix Llobregat) els animals només hi poden accedir des de les vuit del vespre fins a les vuit del matí en temporada d’estiu, des de l’1 de maig fins al 30 setembre. Tot i les limitacions d’horaris, l’espai està equipat amb font i dutxa per a gossos i s’hi fa una neteja de la sorra i seguiment específic de l’estat sanitari de la mateixa.

Algunes de les platges per a gossos fa anys que funcionen. D’altres, però, s’han inaugurat enguany, com és el cas de Castell-Platja d’Aro i Calonge-Sant Antoni. De fet, aquesta última població encara està pendent d’un canvi de la descripció de la platja per part de costes de la Generalitat de Catalunya, tot i que l’objectiu és tenir tota la documentació en regla abans de l’estiu, tal com fonts del consistori han confirmat a Catalan News.

Deu comarques amb platges per a gossos

Catalunya té 12 comarques costaneres, però hi ha dues que no tenen cap platja per a gossos, segons les dades recollides pel mitjà en anglès de l’ACN. A La Selva i al Baix Penedès, cap municipi té un espai habilitat per als animals, lluny de les nou poblacions que tenen una àrea per als gossos al Maresme. Més al sud, al Tarragonès, només Roda de Berà té els serveis per a animals.

La resta de comarques costaneres catalanes també disposen d’un municipi amb espai per al gaudir dels gossos. L’Alt Empordà en té set, el Baix Empordà, cinc; el Barcelonès, dos; el Baix Llobregat, dos; el Garraf, dos; el Baix Camp, dos; el Baix Ebre, tres; i el Montsià, quatre.

Bandera Blava, manca d’espai, o zona protegida

Els motius dels 32 municipis per no habilitar una platja per als gossos són diversos, com ara la intenció de mantenir la certificació de la Bandera Blava a les platges de la vila, un reconeixement «incompatible» amb obrir l’espai als animals, com asseguren els consistoris de Blanes o Tossa de Mar (La Selva), o Calafell (Tarragonès), ja que l’àrea ha de ser completament sectoritzada.

La protecció dels animals és un dels motius que els ajuntaments comparteixen a Catalan News, com el cas del Vendrell (El Baix Penedès) ja que «l’abús de l’exposició al sol en un espai no habitual per la majoria dels animals pot provocar mareigs, vòmits i malalties per la ingesta de sorra o aigua salada o també per insolació», com detalla Bárbara María Peris Sellés, regidora de Platges, Turisme i Cohesió Territorial del municipi.

Altres poblacions ho justifiquen per la dificultat en encabir l’espai en una àrea que des de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador (Alt Empordà) es mira que «continuï sent parc natural i amb espècies sensibles fent nidificació» com són el corriol camanegre o el cames-llargues, tot i que consideren la proposta «interessant». Una situació que es repeteix a Creixell (Tarragonès), on dels dos quilòmetres de platja, «la meitat és zona protegida», o a Altafulla (Tarragonès), on la platja és de menys de 1.000 metres i a causa d’aquestes mides «no és possible habilitar cap espai» per a gossos tenint en compte els «milers de visitants i banyistes» que es desplacen fins a la costa durant la temporada alta.