Pedro Torres: «La nostra prioritat són la sostenibilitat i les persones de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró»

Avui ens visita Pedro Torres, alcaldable de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró pel partit La Vall d’Aro en Comú, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bona tarda, senyor Pedro. 

Bona tarda.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Bé, jo crec que sóc una persona molt implicada,quan agafo una responsabilitat. M’agradat arribar fins al final. Com no cabria d’una altra forma. Sóc molt responsable, vol dir fer les coses, i més quan estas gestionant que el capital públic i les persones ha de ser estrictamente responsable com el que fem. I sóc també pacient. M’agrada escoltar la gent perquè a través d’escoltar podem trobar solucions que si no ho fessin no ho trobaríem mai. Per tant, per mi el diàleg. Escoltar les persones. Parlar amb elles és l’èxit d’un govern sostenible i d’un govern de les persones.

Llavors podria dir-nos tres coses bones que hagi fet el Govern durant aquest mandat?

Aquest govern en aquest mandat hem tingut molts de problemes. Vam començar bé un problema que un a glòria que se’ns va emportar quasi la meitat del passeig marítim de Platja d’Aro. Després, sense poder recuperar-nos d’aquest panorama ens va arribar la pandèmia i això va durar quasi dos anys, amb el que això ha comportat i per al final, pels diferents inundacions i diferents problemes econòmics, sobretot que això ha modulat molt l’actuació de l’equip de govern. Però tot i això, aquest equip de govern, del qual formo part a les unidades d’infància, esport i joventut en la pandèmia vam ser capaços de fer un pla d’actuació a les famílies, a les persones, a les joves i a tothom que superava els 40 milions. Per tant, era un pla integral en el qual hi havia l’assistència personalitzada a la gent gran o jove, on se’ls portava qualsevol cosa a casa seva, un ordinador, una tablet, etcètera, etcètera.

I això va comportar. Que aquest període d’incertesa que era la pandèmia. La gent de casa nostra, la gent de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, estigués com a mínim una mica tutelada i no estava sola. Per tant, vam portar inclusive, comida, porta a porta, medicaments, porta a porta, asistencia psicològica, porta a porta.

Això vol dir que va ser un pla eminentment dedicat a les persones i a la seva necessitat. També vam crear. I penso que com un gran encert, una àrea eminentment de atención a les persones en la qual estava a benestar social estava dinamització comunitària, estava també infancia i joventut i estava también com a el que és promocion i cultura i mediambient. Tot això en aquesta àrea comportava que qualsevol necessitat de les persones del nostre municipi podria ser atesa de forma transversal, tenint en compte que aquest projecte de l’Àrea d’Atenció a Persones que es diu valor humà és un projecte que ha servit de referència inclusiva a la Generalitat de Catalunya i a molts i diversos ajuntaments que han vingut a casa nostra per veure com funciona. És un funcional transversal entre quasi totes les àrees de l’Ajuntament. Con el objetivo de minimizar los impactos que arriben a las familias i a les persones des de que diem caldria fer-ho fins que per mala sort o pel que sigui, passa.Per tant, això que creiem que és un enunciat meravellós.

I per últim, vam desarrollar i com no podia ser d’altra forma, un projecte urbanístic sostenible. Tenim en compte que tenim un passeig marítim i molt important, que tenim un creixement urbanístic molt important. I tot això està condicionat a marcar una sèrie de normes i normatives per a mantenir, com no, el gran territori i el territori tan especial que tenim al Baix Empordà i el nostre poble.

Llavors m’agradaria, si fos possible, que em digués tres coses que no han estat tan positives d’aquest mandat.

Bé això que quasi quasi t’ho puc personalitzar ja que n’he sigut regidor, no? I de les unitats que portaven a nosaltres tenim una espina clavada, que és el tema de la vivienda, l’habitatge hi ha molts de problemes d’habitatge, sobretot per a gent jove, sobretot per a gent gran i per a famílies amb necessitats especials. La pandèmia, això va agreujar. Molt i molt i molt. I aquest projecte, que és el que ens fixarem en el próximo mandato, per a nosaltres és prioritari. Vull dir que el tema de l’habitatge és un tema que ve recollit en la Constitución Española. Però a més d’això, de Constitución i de lleis, és un tema de les persones, de l’atenció, de la igualtat a tothom, sigui d’on sigui i vingui d’on vingui. Per tant, per nosaltres prioritat un pla d’habitatge sostenible, inclusiu i que doni doni respostes a les necessitats que s’han posat.

També com no tenim un problema per a tothom i per a totes, sempre que totes les les població, que la mobilitat. La mobilitat i és importantíssim que la gent pugui tenir una movilidad igual per a tothom. Creiem que és un projecte que ho tenim i estem treballant. I penso que també seria una altra de les prioritats que tenim.

I algo que sí. Perdoni vostè que agafi una mica de protagonisme. Una de les unitats que liderem políticament, que és la unitat d’esport. Creiem que la promoció esportiva que es fa al nostre municipi és molt important. Forma part del capítol de promoción económica, promoción turística y, como no, la promoción esportiva para desestacionalitzar la temporada a la Costa Brava i el Baix Empordà que com tothom sap, són com a màxim tres mesos. Nosaltres volem fer-ho, de forma diferent. Ho hem fet, però ens falta equipaments. 

Els nous equipaments costen molt i molt perquè són edificis i edificis sostenibles i que s’han de fer molt i molt bé. I pensa que aquest projecte ens falta. Ho complementarem en aquest mandat si la gent del meu poble pensa que he de continuar tenint alguna responsabilitat política, espero que sí i per tant, jo crec que és un projecte també prioritari per a la nostra agrupació i per a la gent de la Vall d’Aro.

Llavors, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries en el municipi per al proper mandat?

Penso que ja quasi se m’ha escapat una miqueta i se pot intuir per nosaltres a l’hora de comunicar. Penso que per a qualsevol persona que tingui una responsabilitat política, lo primer, la primera prioritat i la prioritat més important són les persones. És la ciutadania. És tot lo que una persona necessita per viure una vida digna, un habitatge, una educació, una ajuda en el moment que ho necessiti, un acompanyament a les últimes hores o a les hores en les quals estàs menys capacitat. Això és important i és una prioritat per a qualsevol persona que tingui responsabilidad política.

Per tant, per a nosaltres la primera prioritat. Que posarem en marxa i que continuarem. Millor dit, continuarem. Serà l’atenció a les persones en qualsevol de la seva malestars, de la seva vida. Creiem que això és important. No deixem de costat les problemàtiques de la gent jove, que són moltes i variades, començant per l’habitatge.

Sobretot comencem també amb la feina que els pugui donar una independència econòmica i personal. Per tant, treballarem com ho estem treballant en el cas projectes de formació i inserción laboral per a gent jove i gent necessitada. Creiem que és importantíssim. Que la gent jove bé sigui responsable de lo seu i pugui tenir la voluntat d’independitzar-se a qualsevol nivell.

Per tant, és un punt molt i molt important. I lògicament, el que és el teixit comercial del nostre municipi, que és eminentment comercial perquè tothom sap que Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró és una botiga a cel obert 365 dies. Estem obligats també a treballar per aquestes persones que a més a més, donen promoción económica, donen feina a la gent jove i a tothom que ho necessita i per tant, en igualtat de condicions entenem que hem de tenir, doncs, una feina molt important amb ells.

I como no, el nostre passeig marítim, tan malmès pel tema de les inundacions i dels aigüats. I tot això és punt important como diriem mantenir la marca del que és el municipi de Castell d’Aro – Platja d’Aro i S’Agaró són possiblement això més. Una novetat que fan que quasi tothom a punt de posar sobre la taula que és el tema de les comunitats energètica. Hem de mirar cap endavant. L’energia és fonamental per a tothom, però sobretot, sobretot, l’energia sostenible.

Creiem i estem treballant en un projecte que posarem més endavant. Anem donant explicacions i com ho es faran? No creem res de nou. Ja s’està fent en molts de municipis de Catalunya i Espanya crear comunidades energètiques sostenibles que comparten i promocionen. Diem que això que tenim a casa nostra com és el sol i que és una immensa font d’energia sostenible, és importantíssim aprofitar a través d’implementar aquest espais en equipaments municipals que donin l’abast a els veïns i veïnes més propers.

Llavors, que diferencia la seva candidatura d’altres partits polítics que es presentin a les eleccions?

Miri, jo penso que totes. I perdoni que ho digui d’aquesta manera. Penso que quasi totes. Hi ha alguna excepció que no diré. Però quasi totes les persones que es dediquen a la política local, i més en un poble de 11.000 habitants, per mi tenen un gran respecte. Qualsevol persona que es dediqui a la política local ha de posar el seu temps, la seva família, el temps personal. I, sincerament, econòmicament no surt a compte. I ara, puc tranquil·lament, que a nivell de poble no surt a compte. Per tant, que ens diferència del resto les propostes que hem posat. Vull dir per nosaltres la primera prioritat, ja ho he dit les persones.

És el nostre eslògan. Les persones i la sostenibilidad medi ambiental i territorial. Això pot ser en nuestro ADN. En común per una agrupación local que venint venint d’un partit com ara Iniciativa per Catalunya Verds, quan nosaltres dèiem que el canvi climàtic seria una realitat, tothom ens deia que estavem bojos. Ara tothom parla d’això, d’una cosa que nosaltres ja fa molt de temps que parlem d’això. Per tant, per nosaltres, les persones. La sostenibilitat econòmica i territorial i la necessitat de les famílies és, com no, la prioritat. I sincerament, penso que per la resta també, però des de la seva mirada, la nostra és aquesta.

Llavors també m’agradaria saber quins punts podria destacar del seu programa polític.

Bé, penso que en els punts més claus estem parlant, no? Doncs bé, treballar, treballar per a que crear doncs el tema de l’habitatge per nosaltres és una oficina d’habitatge al nostre poble és indispensable i sobretot atès a la gent jove. El seguiment de les persones com diria la primera vegada, s’ha de seguir d’acompanyar a les persones per un acompanyament personal i personalizado. Intentar estar al costat d’aquestes persones que ho necessiten sempre, perquè és la obligació de qualsevol dirigent municipal o estatal. S’ha de saber això d’estar al costat de les persones. Al territori és molt important, cada vegada més.

Ara mateix estem pensant en un pacte d’alcaldes en el qual es va signar entre alcaldes, un compromís de alcaldes d’aquí de la comarca com de baixar el que son els nivells de contaminació. Des d’aquí ho hem de fer i sobretot el tema de la mobilitat i de la comunicació. Estem en un espai territorial potentíssim, un espai territorial de Catalunya en el qual la economia està basada sobretot en el turisme i la mobilitat. Però també tenim la gran responsabilitat. Que les generacions futures ho contemplin també en un futur pla. La platja, la muntanya, el nostre espai. Per tant, hem de ser molt i molt curosos en el que fem i en la petjada que deixarem.

Per tant, per nosaltres aquestes són part de les preocupacions que tenim i que portarem. Tenint en compte que un mandat són quatre anys. Tenim en compte. Tot la sèria, diríem, és que de burocracia que s’ha de seguir quan estas a l’administración pública, que es así porque es per llei no? Los proyectos s’han de fer, s’han d’explicar, s’han de posar a exposició pública, s’han de contractar.

Si hem de fer-los, farem programes de proyecto de seguridad a percebre quan comences un projecte. Per fer para que estigui realitzat, pots comptar com a mínim un any i mig. Per tant, hem de ser també una mica d’allò pedagògics. No hem de ser, no hem d’enganyar a la gent. S’ha de dir la realitat. Una persona no pot dir que el passeig marítim de Platja d’Aro ho farem en quatre anys.

Impossible, insostenible econòmicament i funcionalment. Farem clar què farem, però és que no dóna per més. A més a més, los costos són altíssims, per tant, s’ha de tenir molt de cuidado que diem i los compromisos que agafem perquè després vostès, la premsa que ho graven tot. Algun dia es preguntarà, vostè va dir que el dia que faria vostè el passeig marítim i així vostè me posarà vermell i jo no vull ser vermell.

També m’agradaria preguntar-li per anar acabant si no aconsegueix formar majoria absoluta a les eleccions. Està disposat a pactar amb algun altre partit polític?

I tant! Ningú sincerament, i ho dic aquí, eh? I això també li invito que quan sigui necessari, jo vostè ho digui jo, senyor Torres. I vostè va dir penso que aquesta vegada en el pròxim mandat de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró en parlarem no hi haurà cap partit polític o coalició política o grup polític, com ens agrada dir-nos, no hi ha ningú que tregui majoria absoluta. Nosaltres hem de ser-hi nou regidores o regidors. D’un total de disset, la majoria són nou. Ningú arribarà a nou.

Les espectatives son quasi 9 o 10 llistes que es presentaran amb una potencial participación de 3.500 3.800 persones que podem votar i que votaran positivament. Impossible que és impossible que arribem a que una coalición política passi més de 5 si arriba al 5. Déu n’hi do la gran festa Major si hi arriba. Doncs jo penso que això obliga a que després s’ha de pactar, però s’ha de pactar amb programes i en projecte, no en sigles, exceptuant d’algunes que no vull dir amb sigles, però sí, eh?

Si s’ha de pactar amb projecte, amb persona i amb ganes de fer les coses. Això ha de ser el guió per fer una política que tingui com a referent i com a preferència a la ciudadania que ens ha votat i que després ens demanaran responsabilitat. Per tant, disposat a pactar? Sí, i tant. Que volem governar?També.

Volem continuar fent el que no hem pogut fer en aquest quatre anys passat per temes que no eren nostres, com ara la pandèmia, com el Glòria. Volem que la ciutadania els permeti continuar quatre anys més. Per a demostrar que el projecte poden ser possibles.

Doncs esperem que aquestes eleccions vagin molt bé i que tinguin molta sort i encerts. Moltes gràcies per visitar-nos. 

Gràcies a vosaltres, sobretot per la gran feina que feu de difusió.

L’ACA emet un informe desfavorable del pla d’emergència per sequera a Sant Feliu de Guíxols però aprova el de Palafrugell

sequera aigua
Sequera Pantà llosa del cavall

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha emès un informe desfavorable en el pla d’emergència obligat per fer front a la sequera en el cas de Sant Feliu de Guíxols i ha aprovat el presentat per Palafrugell, segons informen des de l’ACN. Segons dades del Govern actualitzades el 2 de maig, a Catalunya hi ha 64 municipis de més de 20.000 habitants que, tal com estableix l’acord de Govern de l’1 de gener del 2020, han de presentar els plans.

L’ACA ha emès un informe desfavorable en 13 casos, en els municipis de Badalona, Cambrils, Castellar del Vallès, Esplugues de Llobregat, Gavà, Olesa de Montserrat, Rubí, Sant Adrià de Besòs, Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Sant Quirze del Vallès i Tarragona.

En canvi, hi ha 27 municipis que ja tenen l’aval de l’ACA, com el Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Castelldefels, Girona, Granollers, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Manlleu, Masnou, Mataró, Montcada i Reixac, Olot, Palafrugell, Pineda de Mar, Prat de Llobregat, Premià de Mar, Reus, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Terrassa, Vic i Vilassar de Mar.

I n’hi ha 22 que els seus plans d’emergència estan en tràmit: Cornellà, Banyoles, Calafell, Esparraguera, Franqueses del Vallès, Lloret de Mar, Manresa, Martorell, Molins de Rei, Mollet del Vallès, Ripollet, Salou, Salt, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Valls, el Vendrell, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, i Vila-seca.

Cal destacar que Figueres i Cerdanyola del Vallès encara no han presentat el pla d’emergència obligat per fer front a la sequera. El cas de Lleida, però, és diferent perquè és un municipi de més de 20.000 habitants però no està obligat a presentar el pla perquè pertany a la conca hidrogràfica de l’Ebre, on la Generalitat

Isidre Tenas: «La nostra prioritat és i serà treballar per Palafrugell»

 Avui ens visita Isidre Tenas, alcaldable de Palafrugell pel partit Som Gent del Poble per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Tenas.

Hola, bon dia.

Primer de tot, m’agradaria que es definís en tres paraules.

En tres paraules… Primer de tot m’agradaria agrair que m’haugueu convidat a Ràdio Capital, per parlar i que ens escolti tota la gent de l’Empordà, concretament la gent de Palafrugell. Home, en tres paraules, treballador, nerviós, inquiet. Això és el que em diu molta gent de mi. 

Podria també dir-nos tres coses bones que ha fet el Govern durant aquesta legislatura.

Bé, bé, jo crec que se n’ha fet molt i molt bones. Així, a voz de pronto, crec que la plaça de Santa Anna ha quedat, ha quedat molt bé. És una obra que, polèmica i criticada, però queda molt bé. Hem fet l’avinguda Espanya en les fases aquelles que també és una cosa complexa que ho hauriem de tenir en compte, l’altre dia parlant amb gent que entraven. Llavors crec que també han quedat molt bé. 

I després, sobretot hem fet, hem fet també molts pàrquings nous. És a dir, hem treballat molt. I això l’IPEP ha fet una feinada ingent. Massa social també. Es que tres coses ben fetes és complicat. Jo crec que n’hem fet moltes per sobre de tot almenys els tres regidors de Gent del Poble han treballat molt, molt, molt, molt, amb molta il·lusió, amb moltes ganes i crec que la gent pot veure els resultats. I no només la Gent del Poble, tot l’equip de govern ha treballat molt amb errors i encerts. Governar un poble no és gens fàcil i un tripartit també a vegades pot tenir petits desencontres, però en fi, crec que hem treballat.

Podria dir-nos també tres coses que no ha fet tant correctament el govern?

Hem intentat sempre fer-ho el millor possible. El que passa és que hi han coses que han sigut complicades. El tema de les boies ha estat molt complicat. Segueix sent molt complicat. És una situació difícil i això s’ha de reconèixer. És així i és un tema que ens preocupa especialment. Després, també molt polèmica la carretera vella perquè és un aspecte sentimental. Però Palafrugell també és la carretera que és perillosa. O sigui és un altre tema conflictiu. Malament, malament. Tampoc vull dir que sigui malament. És un tema que, si més no, conflictiu i que no tothom hi està d’acord. O sigui, quan parlo de dir-ho malament, no m’agrada parlar de dir-ho malament. Parlo de que la ciutadania majoritàriament pot estar-hi d’acord o no pots estar-hi d’acord.

Jo crec que el tema boies hi ha hagut hi hagut molta polèmica a tots costats. l’Ajuntament, jo crec que dins de tot ha fet el que ha pogut. Es podia haver fet d’una altra manera, evidentment. I estic a millorar, evidentment, perquè la carretera vella també s’hauria de millorar. I després el gran problema que tenim és el problema de que tenim Palafrugell brut. Això és una cosa que és evident. No ens podem amagar el contracte és molt complicat. És molt difícil i després també la gent no és lo cívica que hauria de ser. No vull dir a Palafrugell, jo diria que en general. Jo a vegades vaig a caminar i surto del municipi de Palafrugell. I també és un drama com estan els camps, com està tot. Parlo amb gent. La gent que viu al mar, es veu, és la televisió, «Hem recollit a Barcelona…» i hi ha de tot.

Vull dir que la brutícia de Palafrugell, és una brutícia realment important. No tenim el poble net, i els contenidors… Tot i tot això, és molt complicat i és una cosa que ens proposem solucionar-ho. De quina manera? Bé. Ja en parlarem i obviarem perquè veig que hem d’estar d’acord. Nosaltres sempre pensem que treballem en equip i clar. Possiblement possiblement, no possiblement, però podria ser que tinguéssim que pactar. I és que hi hagi una altra vegada un tripartit o dos partits, i aquí hem d’anar tots dos alhora i després també, si  nosaltres som oposició, doncs també col·laborarem. Serem una oposició constructiva i som conscients que hem estat quatre anys a l’equip de govern. Pues si hem d’anar a la oposició i serem constructius, constructius. Però dic que tots aquests tres temes que s’han plantejat dels temes que podem em deixo potser alguna cosa més important, però bé, la sensació que tinc en el dia a dia del que veig amb el món i el poble, Jo no som sols Gent del Poble, jo visc al poble. I he sigut regidor d’Esports aquests anys i amb les entitats esportives i amb molta gent i la sensació que tinc és més polèmica que s’ha creat. Aquí també hi ha el tema de que les boies han afectat a molts estiuejants que estan per aquí. I bé, també també parlen i també opinen. I no puc comentar si hem pogut.

A més, la Gent del Poble, que de vegades som la Gent del Poble i com que som un equip, això ho recalco perquè és molt important, ho fem tot entre l’equip. Tots pensem d’aquesta manera i opinem i creiem que aquests tres temes jo tinc l’esperança que quan entrem nosaltres aquestes temes estiguin encarrilats per bé i que la nostra actuació sigui la continuació del que l’equip de govern està treballant per mirar de solucionar-ho, que no és fàcil i poder haurem de fer alguna intervenció en aquest tema.

Llavors, quines són les accions que creu que són prioritàries per al municipi?

Prioritari és evidentment. Estem parlant de l’estat del poble, la circulació, posar una miqueta d’ordre tot això. Això vol dir que els pàrquings estiguin ben cuidats diguéssim ben cuidats. I potser pensa en demagògia, però és el que penso. Que falta endreçar les coses, conscienciar a la gent que els nens siguin més nets, que aboquin les coses al seu puesto. Jo crec que ja recollim bé la majoria. La majoria de la gent recull bé. Però hi ha un tipus de gent, doncs que no ho fa. Creiem que la societat s’ha tornat molt individualista. Palafrugell fins fa poc era un poble on tots ens coneixíem i podíem, la cosa era més senzilla ha crescut molt més gran. La gent és més individualista, o sigui un tema complicat, però nosaltres la neteja de la terra de la vila, neteja de les platges i tenir tot ordenat això ens agradaria molt i això potser seria el principal. Clar. Després tres coses molt comunes. És difícil que pugui dir tres coses perquè benestar social tenim molta feina a fer.

Jo sóc regidor d’esports, faig la demanda de tot un camp de futbol nou, arreglar un camp o fer alguna cosa, perquè tenim el futbol base i quatre equips i els nens i estem arreglant la pista i no s’acaba. Que ara tenim un parèntesi. I també crec que la pista de tartan que hem fet és una demanda de fa molts i molts anys que el poble reclamava. L’estem acabant, s’ha retrassat perquè les coses van com van i a vegades, sense que un vulgui, es compliquen. Vull dir que va acabar això, però que crec que esportivament també falta, falten equipaments esportius.

Però saps què passa? Passen tres coses. És que nosaltres tenim un programa molt concret, l’estem acabant de treballar hi haurà uns punts bàsics, però és que crec que és el que demana municipi o que demanen la gent, els companys, a mi. Anem pel carrer. Nosaltres som propers, estem a prop de la gent i jo he estat a la farmàcia 40 anys, tothom em coneix, sap com treballo i sap que el nostre grup està implicat i parlo molt amb la gent i hem d’arreglar els problemes dels ciutadans. És per a algunes iniciatives. Bones idees, ja n’hi ha. Tenim molta feina a fer, molta feina a fer. Sempre hem pensat que tenim una sèrie de coses que s’han d’arreglar. 

Amb les Torretes estic convençut que alguna cosa s’hauria fet amb les Torretes i a l’Escorxador. Bé, a l’Antic Hospital, el Mercantil tenim la confiança de que l’equip de govern ha estat treballant amb el Mercantil per deixar el millor estat possible per arribar a una solució del Mercantel. Bueno, hi ha molta feina a fer. De dos modus, sempre m’agrada recordar als vilatans de Palafrugell que vivim en una ciutat privilegiada i crec que jo sóc un privilegiat. I això em passa perquè la gent sap que jo jugo molt a tenis i ve molta gent de fora i quan ve aquí diu «buf quin poble» i jo m’agrada portar al centre de Palafrugell que la gent del poble hi té racons fantàstics i lògicament, un poble ben maco.

«Ostres, quin poble més maco que bé». O sigui el mercat, el peix fregit o fregit. Som una identitat diferent. Tenim un campanar ja que mantenim la torre de Can Mario. Bé, en fi, jo. Estimo molt Palafrugell i crec que això és el principal que treballem per Palafrugell i buscar solucions i buscar mesures entre tots. Nosaltres som un equip, Som Gent del Poble. I ens agradaria que el proper govern, doncs que també fes equip al govern de Catalunya. Hem tingut un equip així. Jo crec que és un equip de sentit molt comú i amb tota la gent, tots els partits i l’oposició també. Jo personalment no tinc aquesta oposició perquè crec que en regles generals, l‘oposició, això sí, ha tingut una oposició bastant, bastant, bastant correcte. Però bé crec que estic a l’Ajuntament tampoc puc opinar massa, no?

Però bé també crec que al final si som oposició o com va dir, fem oposició totalment constructiva, mai crítica. Jo crec que el poble necessita que tots siguem junts, que tinguem força, tots, siguem equip de govern o seguim oposició. Jo quan vaig a la pista, quan esports ens va tocar fer la pista d’atletisme, que era una demanda  molt antiga i que realment estava molt malament. Doncs jo vaig parlar amb tot l’equip, tots els de l’oposició, tots els partits de l’oposició em van rebre, el va saludar i vaig explicar tot el procés a tots. La pista és de Palafrugell, per tant, el dia que vulgueu mirem, opineu i comentem. Ara ho estem acabant el dia que la pintem convocaré totes les forces polítiques perquè vegin la pintada i com es fa i a veure si ho podem inaugurar d’una vegada, sigui igual que tenir esportivament el Camp del Gregal.

El Camp del Gregal està molt malament, molt malament. I ara ja tenim. Ho tenim. Jo crec que aquesta legislatura, ja canviem la gespa. Això també és important perquè ara com ara els de l’estadi juguen. Molta més gent de la que tocava i ho arreglarem. Però bé, això és un problema. És que jo també crec que l’esport és molt important per tot, per tot, per la cultura, per fer país, per la gent. Perquè els nanos, estiguin bé. En els esports i en esports també estic orgullos, perquè crec que dintre de les meves mancances heredant unes instal·lacions antigues durant molts anys. Bé, hem fet el que hem pogut, evidentment  també ha de ser viable, però és que hi ha tanta feina i tantes coses a fer que és difícil que amb un rato a la ràdio podem explicar tot el que volem.

Però nosaltres sobretot, escoltarem el ciutadà i l’hem escoltat i la gent que ens coneix sap que hem fet el que hem fet amb errors, evidentment amb encerts. Però bé, no, no estem descontents de la feina que ve fent Gent del Poble, al contrari. Jo estic orgullós i sobretot orgullós de la feina que ha fet en Joan Vigues i en Lluís Ros, dels meus companys de partit, perquè els he vist d’aprop i han treballat molt. I també haig de dir que els d’Esquerra Republicana també han treballat molt, amb encerts, evidentment amb errors també. Evidentment. El que passa és que en aquesta vida els errors, els errors els veurà tothom i tots te’ls critiquen i com fos, una cosa que no hem fet bé és el que dèiem.

Llavors m’agradaria preguntar-li què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics.

Som els únics que som diferents a tothom. Nosaltres Som Gent del Poble. Som un partit municipalista. Només estem per Palafrugell. Som un equip de gent que treballa per al poble i el sentiment eficaç amb el poble. A mi personalment, el Consell Comarcal o la Diputació, bueno, hi tenen que ser-hi, però nosaltres no tenim cap interès en tot això. El nostre interès és només Palafrugell, Palafrugell forma part com a municipi de Catalunya, evidentment, i també treballem per la gent de Catalunya, però treballem per Palafrugell.

Això vol dir que la gran diferència és que no depenem de ningú. De ningú podem fer el que volem, podem fer el que ens fem millor, però per l’afegit, perquè la nostra feina és, ha sigut i serà Palafrugell. I això fent-ho amb un equip de gent de Palafrugell, gent implicada amb Palafrugell, que viu a Palafrugell, que trepitja Palafrugell i que la seva prioritat és Palafrugell i que ens sentim de Palafrugell.

Llavors, quins punts podria destacar del seu programa polític?

El programa polític l’estem treballant. Hi estem treballant perquè hi ha algunes coses que portavem al programa anterior, que eren moltes. Algunes s’ocupen, d’altres no. Ara tampoc no li puc avançar masses coses, però bé, tenim moltes idees, moltes coses. Així com com a novetat ens agradaria un hotel d’identitats, que vol dir que tenim tots els identitats disperses de tot el poble i ens agradaria trobar un puesto que poguessin col·locar a totes les juntes per fer poble, per estar per estar més units.

I després, és clar, ja ho he dit abans però el tema de les basures. Mesures, neteja, neteja de les platges. Mirar que la gent no sigui incívica. Mirar que la gent se doni compte que estan vivint en un Empordanet és un paradís, és un paradís. Tothom que ve, els que viuen aquí, no ens donem compte. Jo em dono compte, i molt de prop, que siguin conscients que vivim en un paradís, que tenim, una zona natural que és impecable, que ho tenim, que ho tenim tot.  I bé, doncs convèncer a la gent, que aquest entorn l’hem de cuidar, l’hem de cuidar.

Després, és clar, també hi ha un tema molt complicat perquè hem tingut quatre anys de mandat en uns temes que s’han escapat, que això dramàtics. El Glòria  no és que fos dramàtic, però va ser un tema important perquè va passar per part de la nostra nostra costa. Avui hi ha poques garoines perquè el Glòria se les va carregar totes. Després vam viure el Covid. Si manar és difícil i complicat, manar i e època de Covid, com podeu entendre, un drama.

Les entitats esportives van estar un any pràcticament sense competir, per posar un petit exemple del que passa i el que ha viscut més a prop. Els clubs, és clar, els nens sense poder fer esport. Tot això ha sigut molt complicat de tornar-ho a arrencar. I per rematar-ho, doncs, la guerra de Ucraïna que, en fi, es veu que els productes ho han pujat tot degut a la guerra d’Ucraïna, a part dels productes, el drama que ha sigut i crec que Palafrugell ha sigut pionera i ha treballat molt amb la gent que ha vingut de fora.

Els hem col·locat, els hem portat a la piscina, els hem acompanyat en tot i després aquí també m’agradaria destacar la feina que ha fet Caritas i la Marissa Grassot, que un dia vaig anar a Càritas i vaig quedar sorprès de la gent que hi ha, que hi treballa, com ho tenen de net, i com treballen. I després Càrites a la parròquia com treballen per la gent més desafavorida. O sigui, és que a veure, jo crec en el poble. Jo crec que el poble és bo i la gent és bona i tenim molts casos. El que passa que és el que diem els que treballen «bueno es que jo tinc que fer-ho», bueno hi ha un voluntariat a Palafrugell sensacional.

I després, bé, és clar, també els gossos, els incívics de cada municipi o que toquen, que són els que realment hem de mirar de no corregir, però de sensibilitzar-los. Saber on estan, com estan, i el que volem d’ells, demanar-los que hi hagi més civisme a la gent. I ja està, Això és això. Jo crec que és important.

I el que diferencia és això. Nosaltres Som Gent del Poble i som un partit que només està per Palafrugell. Estem per Palafrugell. I després, políticament, tots tenim el nostre cor i tots tenim la nostra manera de pensar. I la gent de poble ja sap com jo penso o com pensa la majoria de gent que hi ha en el nostre grup. A veure, és un poble, tots sabem, de la manera que pendem, sabem el que som. Vull dir que tampoc hem d’enganyar a la gent. Però un altre, sobretot, és treballar per Palafrugell. Els tres regidors que hi hem sigut la nostra única feina ha sigut treballar per Palafrugell i crec que ho hem fet. Amb errors, evidentment amb encerts. Jo crec que molts més encerts que errors, però molt més. I hem treballat molt.

Això difereix d’altres partits que jo respecte als partits. Que jo quan venen les municipals sempre voto, i voto molts dels partits i mereixen tot el meu respecte. Jo tinc el meu cor polític i la meva manera de pensar. El que passa que quan toquem Palafrugell crec que nosaltres ens vam presentar perquè creiem que creiem que per un poble de Palafrugell necessitem gent del poble, gent de Palafrugell. Que no té aspiracions o que des d’allà d’aquí li diguin no, això d’anar cap aquí o cap allà. No, no, nosaltres anem en la direcció que creiem que és el Palafrugell i escoltem la gent de Palafrugell. Jo a escoltar sempre escoltar sempre i per la demanda que tinguis, veure si es pot fer.

Molts penseu que governar és difícil i governar un municipi com Palafrugell, tan gran, amb un ajuntament que té els treballadors que té amb les infraestructures que té. Poseu-vos a pensar en clau d’esport, que és el que jo m’he assimilat durant aquests tres anys i pico, sabeu? La quantitat de coses que tenim que estan bé, però el rendiment que se’n treu el suc, que se’n treu de que necessitem en un altre pavelló perquè hi ha overbooking de gent que vol fer esport a Palafrugell. Necessitem un altre camp de futbol perquè no hi cabem. I després ja parlem d’entitats privades. Ara hi ha un gimnàs d’aquí a Palafrugell que vol fer activitat de Catalunya d’arts marcials. El Campionat de Catalunya d’Arts Marcials amb això que ho farem un gimnàs privat que faran un campionat de Catalunya en el pavelló al mes de maig.

Ara hi ha el tema de la natació. I és que no parem. El tennis vam fer un campionat d’Espanya de veterans i van venir 800 persones. Tenim un tennis Llafranc fantàstic amb quasi 20 pistes. Som el municipi del Baix Empordà, i no vull allargar me perquè tampoc m’interessa gaire, però el que té més pistes de tennis i de pàdel és que és un escàndol. Poder Platja d’Aro, al voltant Sant Antoni Calonge, d’això. Bé, no ho sé, però allà a la Vall d’Aro potser en tenen moltes, però així el nucli amb així reduït que som tenim instal·lacions esportives i privades importants, però hem de millorar, i molt.

I com això tot és també benestar social. La feina que hi ha de benestar social és ingent. La regidora ha treballat d’una manera ingent amb tot, o sigui que vol molta feina. L’Ajuntament vol molt, molta feina. Per això considero que nosaltres  en la nostre llista, en el qual hi ha persones que tenen tenen temps perquè tenim gent, jubilats, que això també és una gran cosa, que pot dedicar-hi tot el temps. Allò que tenim molt de temps, tenim, la nostra priositat és treballar per Palafrugell. I és això el que nosaltres volem aconseguir.

Programa electoral? Ja en parlarem. Hi ha moltes coses, molts punts. Tampoc ara és el moment d’explicar el nostre programa perquè ja l’explicarem. Ja farem els tríptics i marcarem les línies. Però les línies bàsiques del que s’ha de fer. A veure. No direm que mirem aquella antena perquè al veí del costat li molesta o aquell pi que cau moltes fulles o les fulles també. La neteja és que és complicat, és complicat, però nosaltres treballarem i tindrem molta il·lusió per poder governar Palafrugell.No ens fa por res perquè sinó ja no seriem aquí.  I a més, ja dic, nosaltres som un partit petit, no tenim estructura. La campanya la farem com puguem i a la nostra manera. Però sense ni un duro de la cosa pública. Ho fem tot nosaltres i ens traiem nosaltres. Els diners els avancem nosaltres, ens ho fem nosaltres i després ja en parlarem. No tenim cap partit darrere que ens ajudi «feu això, feu aquest eslògan o anem aquí o allà». Sortirem on podem sortir, que serà pocs puestos.

Els nostres mitjans són petits, no tenim militants, tenim una gent que treballa molt, això també m’agradaria ressaltar-ho. Aquest nucli de gent del poble de Palafrugell que han tingut des del primer dia que van començar i pràcticament tots seguim, treballen molt, ens opina molt i ajuden molt. Són gent important en el poble que han viscut al poble de prop. Així un dia important el poble i tota aquesta gent que ens ajuda ens comenten i els que ens donen vida i ens donen les directrius que hem de seguir per tirar el poble endavant.

I parlava de l’oposició. M’agradaria preguntar-li si no arriba a la majoria per governar, li faria res pactar amb altres partits?

Home, nosaltres som conscients del que som i és molt difícil que nosaltres, bé. Molt difícil. Deixem-ho molt difícil, que siguem majoria per poder governar. Com és molt difícil que la tingui ningú. És un poble políticament, amb alguns fragments, amb uns sentiments. Com crec que és arreu de Catalunya. Almenys que hi hagi una persona a l’alcaldia que porti uns anys i que tingui un domini clar del poble. Que bé aquest no poder és el cas i el grans partits aquí són els que dominen la situació.

Nosaltres, clar és que si volem entrar haurem de pactar i els que vulguin entrar possiblement hauran de pactar amb nosaltres. Nosaltres no. En principi no volem que tancar-nos a ningú. També depèn molt del districte i dels nostres partits polítics. Depèn de la gent que hi vagi. Ens hem de sentir còmodes  amb aquella llista. Però no, en principi. Vaig dir a Ràdio Palafrugell, l’altre dia que em van entrevistar que el PP es va presentar a les últimes eleccions jo crec que no va estar a l’alçada de les circumstàncies. No parla de res en concret, no parla de política, però van fer els debats, no va venir a cap debat, no va venir a cap de les fotos. No ho vam acabar d’entendre.

I després, jo el candidat, aquest candidat el que era una vegada, el vaig veure una vegada el dia de les eleccions. I ja no l’he vist més, clar. Bé, nosaltres volem implicació amb Palafrugell, que els partits estiguin implicats amb Palafrugell. Per tant, això descarta pràcticament segur.

I l’altre o bé nosaltres tenim el nostre ideari polític i el nostre cor. Bé. En principi, no volem, no volem tampoc ara definir-nos a massa, però tampoc tanquem la porta, de moment a ningú. Hem de mirar llistes, hem de mirar la gent que surt, el que parlem, el que es pugui pactar o el que puguem fer, però en principi no tanquem la porta ningú. Evidentment, la gent sap com pensem i la manera que tenim de fer.

Però és que aquí és molt important que també tenim en compte la llista més votada. Som clars i honrats si és la llista més votada l’escoltarem. Perquè si el poble vota aquella llista i guanya un número molt important, és per tenir en compte. No vol dir que nosaltres pactem amb aquella gent, però que ho tindrem en compte, ho tindrem en compte la llista més votada. Perquè això és la democràcia. Home, si un treu deu mil i l’altre deu mil u, no és la llista més votada, però bueno si hi ha una diferència notable. Doncs això, nosaltres ho valorarem.

I igual que també estem disposats a valorar que l’alcaldia que dura quatre anys, si hem de pujar nosaltres, jo no crec massa amb el 3 + 1 o 2 + 2. Nosaltres estem disposats si, la persona que té que ser alcalde pues bueno té que ser alcalde, pues que ho sigui els quatre anys creiem que és millor i més just i inclús més racional, i poder menys problemes que la persona aquella que tingui els quatre anys que acabi amb els quatre anys I després de quatre anys que el poble triï, triï.

Doncs bé, doncs, també. Si a nivell personal a mi posant el meu nom que una noia sigui de la cap de llista d’un partit polític, doncs també fa certa gràcia. M’il·lusiona i ho veig amb bons ulls i a la persona aquesta la conec molt bé. Doncs que fos l’alcaldessa de Palafrugell, doncs potser tocaria, no? Però bé, és clar, tot això depèn dels vots de com ho faci. Bé depèn de moltes altres coses que ara ara tampoc volem mullar-nos molt en aquest sentit. La gent ja sap el que pensem,com som, el que fem. I també a l’hora de pactar, no sóc jo, jo sóc el cap de llista, però tenim un equip que l’equip serà el que ens reunirem, decidirem, pensarem, parlarem i prendrem la decisió que es tingui que prendre.

Però serà una decisió pel bé de Palafrugell, o sigui en principi siguem clars, no tanquem la porta a ningú, de moment. A dia 23 de febrer. Queden molts dies. Poden passar moltes coses. Podem canviar d’opinió. Podem dir «escolta tu, amb aquest no pactarem pel que sigui», perquè veiem que la campanya electoral no és la que diuen, el tarannà o altres aspectes relacionats amb el país no ens acaben d’agradar ho mirarem. Però tampoc volem, volem ser aquí ara els que no decidim no decidi. Primer que el poble voti, que votin amb confiança i tranquil·litat i que sàpiga que nosaltres farem lo que vol el poble i tindrem en compte la llista més votada. Tindrem en compte, Ho repeteixo, no vol dir que la votem. Ho direm en compte. Estudiarem totes les mocions. Evidentment, sembla ser que es presenta gent de Ciutadans. Bé, tampoc hi tinc gaire afinitat. Bé, en fi, és qüestió de parlar.

Doncs moltíssimes gràcies senyor Tena, i esperem que hi hagi molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany.

Sort, sort la necessitarem. I bé. En fi, el poble de Palafrugell és sobirà. El que faci el poble està ben fet. Jo ho dic sempre. Tothom escolta fer el que tingueu que fer i a mi em semblarà fantàstic que surti qui surti. Jo tinc plena confiança amb la gent de Palafrugell i si el poble tria, a mi em sembla perfecte, jo apoyaré. I tant si estic al govern o això com si no, surto d’aquí, perquè també hem repetit molt que ens agradaria que la gent estigués. Jo crec que 8 anys és un anys per fer una feina, a Palafrugell. Jo he estat 4 anys i 4 anys més després jo, si que ja a part de l’edat, perquè ja, és a dir, jo seria casi un iaio. Si hi ha un dia a dia i jo me’n vaig cap a casa jo i crec que és el que s’hauria de fer, no?

A part d’això, nosaltres apoyarem a Palafrugell i si som oposició, serem una oposició constructiva. Si hem de dir una cosa a algú que no ens sembla bé, possiblement li direm en particular en el seu moment. O sigui, no ens agrada fer sang dels possibles errors que comet el qui mani, que segur que en cometrà. Sigui el que sigui, perquè és molt difícil i molt complicat. I en un poble tan gran, diferents ideologies i diferents sensibilitats és molt difícil controlar-ho tot. Més que res jo només demano una cosa al poble de Palafrugell, si us plau, que voti. Que vagi a votar, que vagi a votar, que és la manera de tenir uns governants que ells creguin qu són els millors i el millor per Palafrugell.

Doncs moltíssimes gràcies.

Gràcies a vosaltres per convidar-nos.

Joan Giraut: «Volem apostar pel Passeig Marítim, la desestacionalització del turisme i la creació d’habitatge»

Avui ens visita Joan Giraut, alcaldable de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, pel Bloc Nacionalista de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Giraut.

Hola, molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es descrivís en tres paraules.

Doncs, constant, compromès i sense prejudicis.

Podria destacar també tres aspectes que cregui que han estat positius i que s’hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat per part del govern del municipi?

De fet, entenc que els temes assolits perquè n’hi han bastants de pendents. Però com que la pregunta és assolits, crec que ha estat una bona feina aconseguir que el Ministeri de Costes de l’Estat hagi publicat al BOE la licitació de la segona fase del passeig Marítim. Era un tema que portàvem moltíssims anys intentant-ho sense aconseguir-ho. Crec que també ha estat destacada l’acció social que han portat a terme dins d’uns paràmetres que ja es venien portant amb anys anteriors, però entenc que és destacable i també la participació ciutadana, doncs hi han fet un esforç considerable. Una altra cosa és la lectura positiva dels resultats d’aquestes enquestes.

Llavors podria destacar tres aspectes que potser no s’han acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Si bé en principi doncs les conseqüències del temporal Glòria que evidentment van deixar bàsicament el passeig marítim de Platja d’Aro en mal estat, és un tema difícil de resoldre, però crec que amb el temps que ha passat, s’hagués tingut que arribar amb millors resultats que els que els que es visualitzen en aquests moments no?

També entenc que el plantejament constant i insistent per part de l’equip de govern en la peatonalització de l’avinguda S’Agaró doncs al final, doncs, amb un informe de mobilitat que ho desaconsellava el final, no ha arribat on tenia que haver arribat. I evidentment hi han hagut les conseqüències més enllà del que la Covid plantejava, diguéssim, el primer any. La conveniència de que per seguretat ciutadana, doncs donar més espai perquè els llocs amb més intensitat de persones es pogués tenir major distància, la qual ho justificava plenament. Però en qualsevol cas, la insistència posterior fins que l’evidència de l’informe de mobilitat va plantejar que era inviable, doncs entenc que va durar molt de temps i amb perjudicis.

I l’altre seria la lentitud de l’àrea d’urbanisme. Tant, amb el resoldre donant les llicències d’obres majors i menors municipals, com també amb l’execució del pressupost en el programa d’inversions. Les coses han trigat moltíssim. S’ha deixat tot per a última hora. Algunes coses també, doncs amb la voluntat d’acabar-ho a final de mandat. Però algunes no s’hauran acabat i altres estaran, doncs a ultima hora. No, no ha estat un resultat eficient en el sentit de que dificultats n’hi han arreu. Però era un plantejament que eren partides pressupostàries. Algunes s’arrossegaven ja des del govern anterior, com el Centre Cívic de Castell d’Aro, les obres el carrer, el carrer Doctor Fleming o la nova escola de Fanals. Eren temes molt madurs de l’anterior mandat amb consignació pressupostària suficient. I evidentment, doncs cap d’aquestes, avui per avui, encara està acabades potser el Centre Cívic de Castell d’Aro al final es podrà fer algunes jornades de portes obertes, encara que no estigui acabat, però és evident que ho valoro com un punt no gaire galdós.

Llavors ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Castell-Platja d’Aro i S’Agaró?

Bé, crec que es té que recuperar i millorar l’eficiència de l’àrea d’urbanisme, el que per una part és la constatació d’una crítica com he acabat d’explicar i crec que està bastant conscienciat a la ciutadania, doncs s’ha de fer aquest plantejament. Evidentment, si nosaltres entrem a governar, doncs mirarem de reforçar els punts febles que té l’àrea que encara els té donar-li, encara que hi ha un pla i a per anar o per anar rectificant el rumb, ens sembla que és que és encara massa lent i insuficient. Se li ha de donar màxima prioritat també, doncs, en funció de les possibilitats d’entrar a govern. També plantegem, doncs, que el caire polític que porti aquesta àrea, doncs, ha de ser d’una persona que tingui un perfil fort i adequat per a aquesta àrea. Nosaltres entenem que la nostra candidatura hi és. Potser també hi serà d’altres, però nosaltres ho tenim això.

I en qualsevol cas com a temes prioritaris dins de la mateixa àrea d’urbanisme. Doncs hauríem d’acometre temes, doncs que se’n parla molt, però mai s’acaben de solventar. Un és el tema d’incendis que recurrentment podem estar afectats i època de sequera, que és molt més greu? O hi ha moltes més probabilitats de tenir incendis i històricament n’hem tingut de molt importants. Doncs si. I bàsicament seria i ja s’està fent des de fa uns anys les franges perimetrals, perquè facin de tallafocs. Però a més a més, hauríem de fer complir el que ja tenim a l’ordenança municipal que obliga els propietaris de les parcel·les a tenir-les netes, doncs per evitar, diguéssim, que facilita els incendis o millor dit, impedir que els incendis avancin. Doncs fer un plantejament de fer complir l’ordenança. Que normalment, i evidentment, també molt maco, com una autocrítica, perquè quan governava tampoc havia plantejat el que ara plantegem el nostre, el nostre grup que seria que aquesta ordenança fer-la complir d’ofici. Què es pot fer per l’ordenança aprovada, doncs aleshores requerir a tots els propietaris, doncs que les tinguin constantment, diéssim en la millor situació de prevenció.

I en aquest tema d’incendis també, doncs perquè recordo que l’incendi del Masnou també simultàniament hi va haver un incendi en un un edifici d’aquests que en diem gratacels del passeig Marítim. I evidentment el tema era dramàtic i hi va haver algun bomber que volia no tenir accés per arribar a una planta alta que s’havia originat el foc i per l’escala, doncs van tenir alguna intoxicació pel fum i podria ser dramàtic. Entenem que hi pot haver-hi una solució. D’acord amb les comunitats de veïns per fer una sortida per incendis adossada a façana, com es fa a altres llocs. I això és el que proposarem a les comunitats, doncs perquè si estan d’acord poder donar facilitats, perquè això perquè això es pugui fer.

I també dins de l’àrea d’urbanisme. Encara que volem donar constància que aquest govern, ha estat ha continuat treballant en la línia que portar de l’anterior mandat amb la gran deficiència d’urbanisme que té el municipi a les urbanitzacions. Doncs que més enllà de l’urbanització d’Aro, que ja es va fer l’anterior mandat l’urbanització dels Pins que s’ha acabat aquest mandat i també en aquests moments, ens consta que està preparat l’urbanització Politur perquè es tiri endavant.

S’han fet esforços amb Masnou, i amb Mas Semi per mirar d’arribar a un acord i crec que relativament estan a prop d’aconseguir-ho, però a nosaltres ens sembla que es tindria que fer una acció més directa, tenint en compte que la primera mancança que tenen aquestes urbanitzacions és l’estat de l’asfalt dels carrers. Doncs de plantejar i acordar fer juntes de compensació per polígons o per carrers de les quals els propietaris estiguessin d’acord en finançar-se el finançament de condicionar l’asfalt dels carrers amb una situació normal com els carrers del poble. Aleshores, aquest plantejament no impedeix legalment que l’Ajuntament ho recepcioni. Però arribat aquest punt, no entenem que sí que pot haver hi un acord polític perquè actualment i ja ho ha fet aquest govern i s’havia fet anteriorment, que els carrers principals dels vials principals d’aquestes urbanitzacions poguessin tenir un manteniment d’asfaltat.

El compromís que nosaltres pensem i que seria novedós en aquest cas és tenir que compromís polític, perquè legal no pot ser, però políticament es pot fer. Doncs perquè mentres no s’iniciïn les obres definitives d’urbanització d’aquestes urbanitzacions, parlo de Masnou, Mas Semi, també Can Manel, Les suredes, Puig Romaní, i me’n deixo alguna, però totes aquestes estan mancades d’aquest tema d’urbanització i mentres no s’arribi a fer podriem fer aquest plantejament de xoc per dir-ho d’alguna manera. Per retornar una situació, diguéssim, de millora, perquè és evident que que aquestes urbanitzacions estan ancorades en 20 o 30 anys enrere i això, doncs, evidentment. Per la part que correspon, faig autocrítica, no? Però d’alguna manera sí que sí això, doncs, en el seu moment s’acceptés per part dels propietaris que ho volguessin fer entenem que entenem que podria formar part de la solució. En qualsevol cas, per quina pregunta anàvem?

Per quines eren les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per al municipi.

I aquesta seria, diguéssim, dins de l’àrea d’urbanisme. De moment, millorar i plantejar, doncs, que les llicències que podem voltar un any per donar una llicència s’ajustin més a la legalitat. Em sembla que són dos mesos el màxim possible. Evidentment es té que donar un tomb, un tomb en aquest sentit. També amb l’àrea de turisme entenem que hauríem de fer sense deixar de banda tots els temes de promoció cultural, cívics i socials que se’n fan se n’han fet sempre i se’n fan molts de tot tipus, lúdics i etcètera doncs mantenir-los i millorar-los. Però també diguéssim que el tema del tema, que nosaltres entenem que és bàsic pel turisme, potser el principal i a vegades tots plegats ens n’oblidem, és el tema de la imatge que s’emporta la gent que ens visita, que no sempre és la és la millor.

Quan nosaltres anàvem, doncs teníem deficiències. Aquest mandat,evidentment no s’ha lluït amb aquest tema de la imatge, el serveis públics i l’oferta de qualitat i l’atenció ciutadana. La millor publicitat que hi ha és el boca orella. Quan la gent ve, està ben atesa, veu el poble bonic, net, en condicions acomodat, i això la gent s’hi fixa. Tots ens hi fixem, tots més o menys també doncs sortim i anem pels llocs i veiem i comparem i critiquem. Aquí jo crec que és un dels temes prioritaris. Recuperar tal vegada el tema d’imatge que entenem que en aquest mandat no s’ha millorat com l’anterior. O sigui, i en determinades coses, doncs entenem que aquest ha estat deficitari. I doncs, donar una prioritat des d’aquest punt de vista. I en aquest sentit. 

Llavors ho ha anat avançant una mica. Pero què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

En aquest punt la nostra candidatura, i encara que estigui malament, parlar de mi mateix. Però hi ha una diferència que durant set mandats ha presidit els equips de govern que hi han hagut. No, durant set anys no, sinó durant set governs, set governs, clar. Hi ha una mica de diferència. Si són, serien vint i vuit anys però vaig tenir una moció de censura que aquesta seria 26 anys de govern.

Per tant, la gent pocs dubtes deu tenir amb mi per per lo bo, per tant, bo o dolent. Crec que això és una diferència en relació a la resta de candidats. I no parlo amb el plantejament personal. Parlo dels equips de govern que he presidit  per lo tant, evidentment jo he tingut aquest paper que es visualitza més, però l’acció ha estat conjunta dels equips de govern i això i això marca la diferència.

Crec que també marca una diferència el plantejament que la resta de candidats que m’acompanyen pràcticament són tots nous en política municipals, tant si entrem al govern com si no. Però crec que personalment pel seu perquè són persones molt conegudes en la seva vida professional. Què han què han portat.  Doncs marquen un punt de credibilitat que no vull desmerèixer els candidats de les altres llistes, però sí que em sembla que la candidatura que jo encapçalo tots tenen aquesta credibilitat.

I llavors ho ha avançat una miqueta, també. Però quins punts són els que podria destacar del seu programa electoral que el presenta a les eleccions d’enguany?

Si bé jo crec que alguns es poden repetir, però els punts bàsics seria la reforma del passeig marítim, que està inacabada. Qui s’ha fet un plantejament de participació ciutadana que al final ha quedat com congelat. Perquè, entre altres coses, doncs, es plantejava que el carril bici passés pel passeig marítim. Nosaltres entenem que que les bicicletes al passeig marítim no hi tenen que circular. Donem una alternativa perquè passin pel centre del poble, per l’avinguda Cavall Bernat, agafin per darrere el carrer Fleming, a on s’està fent l’obra, aquesta nova entre el pàrquing i les galeries i evidentment, es pugui després enganxar-ho des del punt del Màgic Park, per entendrens, fins a Ridaura. I això la via del carril bici quedaria lligada, diguéssim, per travessar tot el centre de Platja d’Aro i no caldria que passés pel passeig marítim.

A part d’això, nosaltres també entenem que el passeig marítim ha de guanyar espai per als vianants. Actualment, teòricament hi tindria que haver-hi 6 metres des que acaben les terrasses fins que comencen els graons per baixar a la sorra. La realitat és que es fa molt difícil tenir controlades les terrasses. Les terrasses avancen llògicament segons la demanda, una mica les seves cadires que cap endavant. I evidentment, doncs això es indría que solventar.

Nosaltres aportem una solució que en principi no hi hauria inconvenients per part de Costes de la Generalitat, que és qui dóna permisos perquè en temporada d’estiu es poguessin fer, diguéssim, unes plataformes que continuessin el passeig marítim cap a la sorra. Amb el qual tots els operadors de restauració i de bars, si ho volguessin, podrien ampliar amb taules i cadires aquests espais, deixant un espai central on resten situats i el pas de vianants i la i la sorra de.

En aquest sentit, també vam mostrar la nostra solidaritat amb els 800 veïns afectats per la Llei de Costes i evidentment, fa anys que lluitem. Semblava hi havia un moment que estàvem a punt d’aconseguir-ho tots i va haver-hi una sentència que ho va tombar. Però entenem, eue si els els tots municipis afectats, tot a tot el litoral espanyol ens ajuntem i a més a més això ho poguéssim fer a través de les associacions de municipis, de les comunitats i federacions, també de l’estat de municipis que existeixen, i la seva missió és defensar els temes que, com aquest plantegen la necessitat d’una solució perquè ningú o aquests propietaris en el seu moment se’ls hi va donar la licència a tots aquests ajuntaments perquè es podia donar.

Després ve un plantejament de costes que no discutirem, però d’alguna manera afecta, diguéssim, a totes aquestes persones i aquestes prioritats. Entenem que caldria una solució. Però, i recolzem el que fins ara s’ha fet a l’Ajuntament, perquè ho hem aprovat en mocions, en el ple i el que hi i el que s’està intentant fer ara, doncs també, però anar per la via del contenciós. És evident que estem d’acord amb això, però entenem que aquesta via municipalista de conjunt de les 12 poblacions afectades, si es pogués aconseguir, podria ser una bona palanca per per ajudar, si és possible, a trobar de trobar la solució.

Després, l‘altre tema és a Castell d’Aro hi ha tota la urbanització del que es coneix com l’Eixample del Castell amb el qual, hi ha tots els equipaments públics de l’escola de futbol i l’institut. Nosaltres plantegem que allà davant de l’escola Vall d’Aro tindria cabuda el que en diem la Casa Lila, que és pel preescolar pels més petits perquè seria el lloc idoni. Ara on estan al centre de Castellar o no ho estan o tenen espais per per jugar, etcètera.

I també entenem que en aquest espai que està previst unes zones d’urbanització i de creixement de Castell d’Aro en qualitat d’habitatges. Però és una zona també per habitatge de protecció oficial que hi van cap a 90 habitatges s‘hi poden construir. Aleshores, crec que actualment hi ha moltes formes i maneres de fer-ho per cooperatives, amb la Generalitat, amb promotors que ho fan per gent gran, per a gent jove, etcètera, doncs és un camp molt, molt deficitari a Castell-Platja d’Aro i S’Agaró. I aquí, en el moment que s’hagi fet l’urbanització, doncs, dóna la possibilitat d’afrontar un problema especial. Doncs perquè la gent no tingui que sortir del poble per trobar lloguers més assequibles o per comprar. L‘Habitatge i doncs, entenem que és un tema important.

I aquí s’hi afegeix un tema també que ens pot ajudar molt de cares al turisme esportiu. Perquè queda un espai d’equipament municipal al costat del camp de l’Aro que permetria fer ho bé tot un altre camp de futbol si es volgués, o repartir o fer dos o tres camps de futbol 7. El qual, doncs ja veiem ara. En aquests moments en aquests dies de Setmana Santa està ple d’activitats d’aquests esportistes amb l’esport del futbol, com el campionat del MIC, i això porta molta gent. I com altres esports, hi ha aquí la iniciativa privada dels clubs privats com el tenis, per exemple. Doncs reben molta gent de joves amb els seus familiars.

Doncs que vénen a passar temporades perquè són destinacions acreditades com a tema esportiu. Crec que amb aquest tema de turisme esportiu Castell-Platja d’Aro i S’Agaró tenim marge per millorar i aquesta zona d’equipaments i evidentment, passaria a ser un tema, un tema prioritari.

L’altre tema seria el plantejament de fer un teatre auditori. Sé que fa molts mandats que doncs que que he parlat pels mitjans, que tindríem que convindria tenir un auditori, Palau de congressos i evidentment, dins del plantejament que deia abans de visualitzar l’experiència de govern, és evident que aquí m’he compromès moltes vegades i no me n’he sortit. I entenc que és difícil. En canvi, sí que veiem viable dir que S’Agaró ha quedat una zona d’equipaments diguéssim a l’entrada vinent de Platja d’Aro o l’accés a S’Agaró amb la urbanització de l’oest de Sant Pol. Doncs uns 15.000 metres quadrats, el qual ens permet àmpliament fer no tenen un palau de congressos o un teatre auditori amb el plantejament que hi hagués l’escenari i de moment, en una primera fase, només fer  l’aforament, diguéssim per a unes 500 700 persones, o potser algú més, doncs, però descobert.

Aleshores, això, evidentment, només podria servir en temporada d’estiu, però entenem que seria millor ubicació que no el centre de Platja d’Aro, amb els inconvenients per estacionament i circulació que hi pot haver-hi. Doncs que aquest espai, en el moment que es facin les dues rotondes que falten per la banda que va de S’Agaró a Castell d’Aro per la per la banda, diguem-ne més, al costat del mar l’actual, doncs, permet agilitzar la circulació. I aquest espai que queda central, on hi haurà, on hi ha aquesta parcel·la d’equipaments, si és que al final es fes aquesta convocatòria, doncs tindria places d’aparcament molt a prop. I també les facilitats d’evacuació i entrada molt fàcils tant per la carretera que va de S’Agaró a Castell d’Aro com per l’altra més central.

A més a més, s’hi pot incorporar el Parc de Sant Ramon, que formaria part d’un mateix espai, pel que aquestes activitats musicals, sobretot a l’estiu, amb food trucks i qüestions que acompanyen aquest tema seria un dinamitzador per s’Agaró doncs, important a l’estiu i amb la possibilitat que si té èxit després en una segona fase, es podria fer, cobrir-lo i a les aleshores aquí es podria utilitzar per determinades convencions que no necessiten. Només necessiten l’espai d’una sala d’actes important, doncs, per fer per fer-hi trobades d’empreses i convencions, que això desestacionalitzaria. 

I també diguéssim, voldríem acabar de donar força al camí de ronda de s’Agaró i el què és el s’Agaró Vell, perquè s’està a punt de celebrar se el centenari de s’Agaró la família Ensesa-Civils vol, i amb bon criteri, hi havíem parlat anteriorment doncs, de la voluntat de fer un homenatge al senyor Josep Ensesa i Coderch, que és el que ens va fer va tenir la idea en aquell moment, en comptes de fer una urbanització especulativa, fer una ciutat jardí que és exemple i admiració de tothom.

I també, doncs, el camí de ronda. Ho va fer amb els seus recursos. És una donació universal perquè tothom qui vulgui s’hi pugui passejar, doncs allà hi ha una parcel·la que és la Punta d’en Pau, que està ben bé enfocant la badia de Sant Pol i fer-hi un jardí de reconeixement. En Josep Ensesa i Coderch. I el. I també fer com un plantejament al·legòric de bronze d’una trobada que reflecteix una època en què Josep Pla es trobava, diguéssim, amb en Josep Ensesa i parlaven d‘allò diví, d’allò humà i de tot el que s’entengués de l’època, diguéssim, gloriosa i glamurosa que va viure la Gavina.

Doncs aquest plantejament sembla ser que la família ho podria acceptar bé i nosaltres també ens ho marquem com una prioritat de cares al reconeixement l’obra del senyor Ensesa. I també perquè company o cal dir que ell volia i pretenia amb el camí amb el camí de ronda, no?

L’altre punt, diguéssim important seria la reforma i ampliació de la biblioteca de Platja d’Aro, que està al costat de la Masia Bas. Està detectada per part de la Generalitat com una de les biblioteques que necessiten ampliació, però nosaltres voldríem plantejar un programa funcional, encara més ambiciós per municipis potser més grans que ho plantegen.

Però tenim aquesta qüestió que Castell-Platja d’Aro en aquests moments tenim 11.000 i escaig habitants empadronats, però en temporada baixa mai baixem de trenta mil habitants quan no tenim noves. Necessitem equipaments dimensionats per aquest públic, el qual, doncs, entraria d’encaixar amb un pla funcional en què hi haguessin zones per a adults, zones per la mainada, aules d’estudi, espais de formació, també un petit auditori perquè a vegades s’hi fan xerrades especials. I també incorporaria l’arxiu municipal, que ara està a Castell d’Aro. Creiem que és més adient que estigui al costat, al costat de la biblioteca.

I en principi. No sé si em deixo res.  Sí, segur i en altres punts, Doncs que també voldríem solventar dins d’aquests temes de seguretat, per exemple amb el tema d’endegament del Riudaura. Per pel tema de pluges, que també és un altre factor de risc, però en canvi amb el sector nord hi ha la riera de Fanals. Doncs que no té seguretat. I jo recordo o recordem que en temps de pluges fortes de l’avinguda de Fanals l’aigua ha arribat fins davant de l’Ajuntament. Ho hem vist, ho hem vist. Per tant, l’endegament d’aquesta riera crec que seria una prioritat. I amb aquesta qüestió, doncs també nosaltres serem reivindicatius. Ho plantejarem amb l’ACA doncs perquè acabaríem de donar, diguéssim, aquest plus que en temes de seguretat, doncs s’han anat corregint. També hem parlat de les obres de govern. No voldria deixar de mencionar l’esforç que han tingut de fer govern, encara que ho haguéssim iniciat amb l’anterior, d’adequar el clavegueram de la part central de les avingudes Cavall Bernat i S’Agaró. Doncs a fer aquestes obres. Evidentment, fer obres públiques i que molesten a cap govern li van bé. I en aquest cas, abans els he criticat en aquest cas i en aquest cas he de demostrar comprensió de que els ha tocat també passar coses que són més complicades. És clar. Jo crec que es pot dir una cosa i es pot dir l’altre.

Finalment, m’agradaria preguntar li si és que no aconsegueix una majoria absoluta a les eleccions d’enguany. Estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Bé, jo crec que sempre ho hem fet. Jo he participat i ja ho he dit abans aquesta és la novena elecció i en les viut leccions anteriors només una vegada vaig treure majoria absoluta, no? O sigui que que la normalitat i la probabilitat està en buscar pactes. I evidentment, amb aquest esperit nosaltres ens presentem a les eleccions i un cop amb el resultat electoral que la ciutadania ja planteja, doncs el que el que vol i el que s’ha de fer.

Tots esperem estar més encertats que fa quatre anys que no vam saber trobar el punt adequat per negociar-ho millor. Però en qualsevol cas, si m’ho permet, sí, vull dir estar quatre anys a l’oposició. Després de governar-ne vint-i-sis. És com quan ets petit i t’envien al racó de pensar si dius les coses, moltes coses les veus des d’un altre prisma. I és evident que això, d’alguna manera. Tal vegada quan parlem de diferències, no a nivell personal, perquè no sóc millor ni pitjor que ningú, però sí que estic més fort en el plantejament del convenciment del que cal fer i de com s’ha de fer.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes properes eleccions municipals i moltes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.

Gràcies a Ràdio Capital per donar me aquesta oportunitat a mi i a l’equip de campanya.

Montse Rovira: «Hem de treballar en temes de mobilitat, sostenibilitat i de millorar la vida dels ciutadans del nostre municipi»

Avui ens visita Montse Rovira, alcaldable de Castell-Platja d’Aro pel partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura. Molt bon dia, senyora Rovira.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Doncs pròxima, honesta i intel·ligent.

Podria dir-nos també tres coses positives que hagi aconseguit l’actual govern al municipi?

Bé, abans d’entrar en les tres coses en concret, marquem que l’actual govern és un govern en coalició en el qual estem governant el Partit dels Socialistes, Esquerra Republicana i la Vall d’Aro en Comú. I bé, tot el que s’ha fet, tot lo bo i tot lo tant bo sempre s’ha fet de forma col·legiada. Per tant els èxits són col·lectius i les errades, si n’hi ha hagut, doncs també.

Jo penso que amb coses a millorar, per exemple. Doncs a veure, partim de la base que sempre es pot millorar tot. Òbviament no, perquè el nostre objectiu seria ser excel·lents en tot el que fem, però a vegades no és possible. Per tant, coses que podríem millorar tampoc depenen molt de nosaltres, però per exemple, tot el tema d’habitatge, el d’habitatge per a jovent és un tema que estem treballant en aquests moments. I jo penso que des de fa ja uns mesos que es va posar en marxa la Taula d’Habitatge i tots estem treballant en aquest sentit. Però bé, hem de fer més passes cap aquí. Hem d’aconseguir, doncs, que. El jovent no marxi del nostre poble perquè els lloguers doncs són molt alts. Llavors jo penso que això és una de les assignatures pendents que hem de treballar per aconseguir un habitatge que sigui accessible a nivell econòmic per al jovent del nostre poble. I ja ho farem.Però és algú que necessitem fer una passa més.

També li podria dir, doncs, que hem de fer una millora en el que és tot el tema de l’administració electrònica. Per exemple, perquè a nosaltres aquest mandat ja l’hem plantejat com un mandat sense paper. Hem fet una molt bona feina, en aquest sentit. Però, necessitem millorar de manera que puguem millorar també el temps de resposta que que envers la nostra ciutadania. I hem de posar eines a l’abast d’aquesta ciutadania per tal que tant la pregunta com a resposta per part de per part de l’administració també sigui sigui ràpida i hem de guanyar eficiència en aquest sentit, ja acabem sent més resolutius. Però hem de ser més eficients i això penso que també és un tema que haurem de treballar, que ja hi estem, però hi hem de treballar més.

I després, coses concretes? No, però sí que podria posar dins un sac totes aquelles coses a millorar totes aquelles coses que no hem estat a temps de fer i que no hem estat a temps d’implementar sense concretar-ne cap, per les circumstàncies, pensem que aquest mandat ha estat molt complicat. Hem patit inundacions, hem patit un Glòria, hem patit un incendi, hem tingut la pandèmia. Per tant, tot això ha requerit la inversió de molts recursos que no de no succeir tot això haurien anat destinats a altres coses, altres accions, altres obres o altres projectes. Per tant, sense dir res en concret. Deixant de banda que sempre es pot millorar en neteja, es pot millorar amb seguretat, sempre pots millorar en tot. Ja li dic que podem ser excel·lents en tot. Ens agradaria, però sí que hi ha tota una sèrie de coses que bé s’han quedat pel camí, perquè bé, hem hagut de prioritzar en altres temes.

I a part d’aquests aspectes que haurien potser de millorar de cares a una propera legislatura, quins tres aspectes destacaria que han estat positius en aquesta legislatura?

Bé, sense voler tampoc dir coses així com molt concretes. Penso que una de les grans virtuts que hem tingut aquest, aquest equip de govern i m’ho faig meu, és que hem estat doncs unes persones molt pròximes i a més a més, hem treballat molt l’accessibilitat i hem treballat l’accessibilitat des de des de dos vessants importants l’accessibilitat com a com a càrrecs electes, com a polítics se’ns ha trobat sempre hem practicat la política de despatxos oberts, de portes obertes. Hem rebut moltíssima gent. Jo, per exemple, com a regidora d’Urbanisme si hagués de comptar tota la gent que he rebut, doncs potser he acabat rebent mil persones en el que portem de mandat, no?

L’alcalde, doncs exactament el mateix, probablement el doble o el triple que jo i la resta de regidors. Això era una política que no existia en els mandats passats perquè per la mateixa idiosincràsia de les persones que estaven, no era algo que estigués molt instaurat, aquesta política de despatxos oberts. I penso, doncs, que aquesta accessibilitat ha estat important.

I després l’altre vessant de l’accessibilitat que hem treballat moltíssim que ha tirat del carro la nostra regidora de Turisme és el pla d’accessibilitat de tot el municipi. Hem guanyat moltíssim que ara fa tres dies hem posat en marxa una app que geolocalitza totes les places per a gent de mobilitat reduïda, les localitza d’orientar on estan. Però des d’Urbanisme també hem treballat tots els passos de vianants amb els rebaixos corresponents d’acord a la llei, perquè també t’has d’adaptar a les lleis d’accessibilitat actuals. Hi ha moltes coses que estan també desfasades a nivell de persones amb autisme, en persones cegues, en persones amb sordesa. Hem fet moltíssimes actuacions en aquest sentit i també hem guanyat molta accessibilitat.

En definitiva, també fent un calaix gros, com hem fet amb les coses menys, menys positives o no sé com en podríem dir. Penso que hem estat molt bons en el nostre objectiu de ser propers i fer i escoltar molt i millorar en la mesura que hem pogut la vida tant de la ciutadania com de la gent que ens visita.

Llavors també m’agradaria saber quines són les accions o iniciatives que creu prioritàries per de cara a la propera legislatura.

Bé, de cares al proper mandat hem d’entomar, doncs, els projectes que ara tenim embastats i que, òbviament, la línia que marca la data de les eleccions no és una línia real pel que és de començament o acabament de projectes, no? Molts projectes s’encavalquen en un mandat en un altre i et pots trobar que en aquest següent mandat la persona responsable d’algun projecte d’on sigui diferent del responsable actual. Però bé, hi ha tota una sèrie de projectes importants que s’han d’acabar. Tenim obres, doncs, una mica de llarg recorregut.

Jo parlo pel que conec més, que és el tema d’urbanisme. Tenim uns projectes tant urbanístics, inversions, però que formen part de l’estratègia del nostre municipi, que són molt importants. De cares al proper mandat, hem d’entomar el que és la construcció, per exemple, de tota la banda sud, l’allargament de la banda sud del passeig marítim i hem d’entomar la remodelació integral d’aquest passeig marítim que no és banal.

Estem parlant d’un passeig que fa dos quilòmetres i escaig. Per tant, és una inversió que requerirà de diverses fases en diversos anys fins arribar a la llum. Ens enfrontem a la construcció d’una nova escola. Ens enfrontem també a la solució que acabem implementant, el que és a l’avinguda S’Agaró, ben bé l’artèria principal del centre de Platja d’Aro també que volem descongestionar de vehicles i trobar una solució idònia per a totes les parts. Bé, doncs ja li dic, hi ha projectes de gran calat i després d’altres estratègics com és el desenvolupament del Pla de Comerç o del Pla de Mobilitat o del Pla de Turisme i d’accessibilitat, que això ha de seguir caminant. I són projectes també de llarg recorregut.

I m’agradaria saber també què diferencia la seva candidatura política respecte a la d’altres partits.

Bé, no sé quin és el projecte dels altres partits en aquests moments, ni quines són les seves propostes. Jo li puc parlar de les nostres. Vostè sap que jo pertanyo a un partit que és d’esquerres, és republicà i és catalanista. I a més a més, sempre treballem per la justícia social i perquè tothom pugui tenir una vida digna. A partir d’aquí, totes les actuacions que es puguin fer en base als valors republicans a nosaltres ens hi trobaran. Probablement ens trobin més en propostes més concretes dintre de l’eix social, perquè al final el que volem és una millor vida per a les persones, de totes les edats i de totes les circumstàncies. Probablement altres partits situats més, més a la dreta doncs els seus programes pivoten més amb propostes econòmiques o empresarials Però ja li dic jo ara tampoc, sense saber quines són les propostes de la competència, per dir-ho d’una manera, no li puc fer una comparació. Li puc dir el que nosaltres proposem.

I quins punts podria destacar del seu programa polític per a aquestes eleccions?

Bé, ja he fet una petita pinzellada del que són les les grans coses, no? Però després sempre intentem… Ja sé que em repeteixo molt, però com que tot va enfocat en la millora de la vida de la ciutadania, doncs estem per incidir en tot el tema de la mobilitat, l’accessibilitat. Totes aquelles coses molt concretes de l’entorn de les escoles, descongestionant de cotxes els entorns de les escoles per tal de que els nanos també convisquin en un entorn menys contaminat. Doncs totes aquelles accions que també vagin encaminades a promoure la salut.

I tot, tot, tot molt incardinat en segurament vostès ja coneixen què són els Objectius de Desenvolupament Sostenible i per tant, aquí han de tenir un paper molt important totes aquelles propostes que ja concretarem en un programa ja més detallat, però encaminades a tot el que és energia verda, amb energia sostenible i que puguin ajudar a fer la baixar de les factures de tant de llum com de gas a les persones. Per tant, aquí ens hi trobaran sempre.

I finalment, si no aconsegueixen majoria absoluta a les votacions, estan oberts a pactar amb altres partits polítics.

Bé, això ja ho hem fet en aquest passat mandat. Jo crec que personalment és una opinió personal, eh? Que l’època de majories absolutes cada vegada es va deixant més endarrere. No? Nosaltres, el nostre municipi, som un municipi que Déu n’hi do les llistes, les llistes que concorreran aquesta vegada jo crec que ens podem situar entre 6, 7, 8 llistes, no? Per tant, obtenir una majoria absoluta és pràcticament… No, impossible. Òbviament no hi ha res impossible, però és complicat. Per tant, la política de pactes ha d’estar sobre la taula.

Penso que de tots els partits, nosaltres personalment estarem oberts a parlar amb totes les forces polítiques, també, sempre depenent de l’aritmètica que acabi sorgint d’aquestes d’aquestes eleccions. Voluntat d’ostentar l’alcaldia? Tota. Ganes de fer un magnífic resultat, que segur que ho farem? També.

Però hem de tenir, no hem de perdre de vista que en aquest sentit no podem ser ostentosos. Vull dir, penso que tots hem de tenir un punt d’humilitat i dir que estar estar disposats, òbviament, i com no pot ser d’altra manera, a parlar amb les altres forces polítiques, amb el punt de mira posat en fer un poble millor.

Doncs moltíssimes gràcies per la seva visita, Ràdio Capital i molta sort i encerts en aquestes properes eleccions.

Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me i tant de bo que els vostres bons desitjos es facin realitat. Moltes gràcies!

Ràdio Capital emet un especial «Eurovision» amb públic a l’estudi

Aquest dissabte se celebra la gran final del festival d’Eurovision, des de Liverpool, al Regne Unit i Ràdio Capital no vol faltar a la cita. Per això, dissabte 13, a partir de les vuit del vespre, i com ja ha passat en edicions anteriors, emetrem un programa especial des de l’estudi Juli Pedrero, de Palafrugell.

Pel programa hi passaran diversos col·laboradors de l’emissora i també oients que tinguin ganes de compartir una bona estona de ràdio i música, des de l’estudi o la plaça on està ubicat. Per aquest motiu convidem a la nostra audiència a passar una estona divertida i a sumar-se a aquesta transmissió especial, juntament amb l’equip de la ràdio de l’Empordà.

Per assistir-hi no cal invitació, només cal venir a l’estudi de Ràdio Capital, situat al Centre Cavallers de Palafrugell.