Adrià Tauler: «Treballarem des del primer dia pel municipi, i per això presentem diverses propostes per cada nucli»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Adrià Tauler, alcaldable de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, per Som Castell, Platja d’Aro i S’Agaró -Tots Empordà, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Tauler.

Bon dia, gràcies per convidar-me.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Sóc una persona treballadora, amb voluntat de servei públic i molt engrescadora. M’agrada posar-me a molts d’embrollos, diguéssim.

Llavors no sé si ens podria explicar tres coses que cregui que hagi fet positives el govern d’aquesta d’aquest mandat.

Doncs em costarà molt perquè el govern d’aquest mandat ha fet una política continuista de quedar a l’expectativa i no fer gaire res. Però si he de destacar tres coses, destacarem que Platja d’Aro continua sent un punt atractiu turístic i tot el tema de la Costa Brava, tot i que és mèrit de l’Associació d’Empresaris de Platja d’Aro, més que de govern del Carnaval de Platja d’Aro, que ha batut tots els rècords de participació, tot i que altra vegada és més mèrit de la Federació de Colles de Carnaval, que és qui l’organitza l’Ajuntament. Però ha fet polítiques continuistes. Per tant, ha intentat no destorbar en aquests dos grans àmbits que a mi almenys això han fet.

Llavors no sé si podria destacar nos tres aspectes que no hagin estat tan positius durant aquests quatre anys. 

Doncs en aquest espai sí que tenim una llarga llista, però per remarcar-ne tres, el famós pont que havia de travessar el Ridaura encara encara està per fer i és una cosa que semblava que ja ho tenien tot fet i tancat i per ara diguéssim falta de voluntat. No ho han encarat i no està fet.

El doctor Fleming encara està aixecat, i amb obres i, per tant, seguim amb aquests projectes d’obres que s’endarrereixen i s’endarrereixen. I el Centre Cívic de Castell d’Aro, que ja era un edifici que ja van trobar, diguéssim, amb el 75 %, i pel fet pel fet de no fer cas a l’oposició i no fer cas dels nostres consells, segueix tancat a dia d’avui.

Llavors no sé si ens pot avançar les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com és Castell, Platja d’Aro. 

Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró com a tres nuclis independents. Portem unes quantes propostes per cada nucli. A Platja d’Aro i sobretot s’ha de fer un passeig marítim nou. És urgent, urgeix, fa falta i s’hi han de posar ganes i ha de ser la prioritat número u del pròxim equip de govern. Siguin quins siguin els colors, siguin quines siguin les aliances que es puguin esdevenir després de finals de maig que hi ha les eleccions municipals, això hauria de ser una prioritat absoluta i serà la nostra prioritat absoluta.

A part d’això, a Platja d’Aro hi ha un pavelló que comença a estar vell, cau a trossos, hem vist xapuses de ficar una tela davant de les peces que han caigut del pavelló perquè es dissimuli, però diguéssim. El pavelló de Platja d’Aro i és allà on hi ha el pàrquing on la gent que ens visita és el primer que veu. No podem tenir un pavelló de tercera regional si volem ser un poble de primera, la primera estatal o de primera, fins i tot europea, com a destinació turística. Això no ens ho podem permetre.

Pel que fa a S’Agaró, estem parlant d’equipaments municipals. Hi ha una zona d’equipaments per desenvolupar. No hi ha cap projecte ni cap projecte fet més enllà d’una proposta participativa, així com que els agrada molt fer, igual que projectes que han fet concurs d’idees, etcètera perquè quedin en calaixos. Nosaltres apostem per fer una piscina municipal a S’Agaró perquè creiem que aquesta zona d’equipaments és un equipament necessari més enllà de solucionar problemes d’inundacions de S’Agaró, que són recurrents i que són tan fàcils com fer una bona neteja d’embornals i manteniment d’aceres.

Pel que fa a Castell d’Aro, doncs, ens centrarem a fer que el nou auditori, que ja hauria d’estar fet, però malauradament a la inauguració crec que és pes Pasquetes, però no ho sabem ben bé encara, doncs tenia una bona projecció cultural i en la zona d’aquest auditori.

Igualment que mantenir els carrers més nets. I que quan es fa una activitat al centre de Castell d’Aro que acostuma a deixar el poble bastant brut, no és que l’actuació sigui setmanes després, sinó que sigui el dia següent, perquè és un nucli històric, un BCIN, un bé d’interès cultural que s’ha de mantenir el més net possible.

Llavors no sé si podria destacar alguns aspectes de la seva candidatura que el diferencien dels altres candidats que es presenten en aquestes eleccions.

L’aspecte principal és que nosaltres no depenem de cap partit polític que ens mani, que ens canviï les prioritats. Per tant, totes les persones que entrem a treballar pel municipi, absolutament totes, seguirem treballant pel municipi a partir que siguem elegits per governar. No tindrem que si presidents del Parlament, el presidents del Congrés dels Diputats, com poden tenir els altres partits polítics? Ara no ara no ens demaneu això perquè no ens interessa. O feu per això, a més d’allò. Perquè políticament interessa agafar aquell camí o l’altre. Nosaltres som independents, per tant, podem començar a treballar des del primer dia pel municipi i només pel municipi.

Ja ho ha anat avançant una miqueta parlant de les accions que creu que són prioritàries. Però no sé si podria destacar algun punt més del seu programa polític?

Bé, doncs seguiríem amb les idees de propostes culturals. Hi ha una associació de Culturejant que és molt potent i igual que les festes majors, se li ha d’anar més prioritat a la ciutadania. En temes de participació ciutadana es participen els ciutadans només en una que són 200.000 euros. Nosaltres el que proposem en aquest aspecte és que participin en tot el que seria el ventall d’inversions. Aviam, però hi ha partides del pressupost que ja estan predeterminades, com els salaris de les persones funcionàries, l’electricitat, etcètera. Això ja ocupa una part fixa, però en tot allò que són inversions potser sí que hauria de ser el poble qui decidís allà on s’ha d’invertir, però no en la xocolata del lloro, sinó en tota la parcel·la d’inversions. I per aquí tindríem un bon filó.

Llavors, finalment, si no aconsegueixen una majoria absoluta en aquestes eleccions estaríen disposats a pactar amb altres partits polítics?

Nosaltres treballem pel poble i només pel poble. Després la idea principals és un resultat que ens permeti governar en solitari, però això no sempre és possible. Ho hem vist a la passada legislatura. Per tant, totes aquelles persones que tinguin diguéssim la prioritat en el poble són possibles socis o possibles aliats per treballar amb nosaltres.

Però sempre i quan nosaltres ens plantegem un programa electoral el qual volem complir i per tant, tenim un acord amb la ciutadania i esdevenim un acord amb la ciutadania i no renunciarem ni un pas enrere del programa electoral. A partir d’aquí, tot allò altre és parlable.

Doncs moltes gràcies per visitar-nos als estudis de Ràdio Capital i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions municipals.

A vosaltres, ha sigut un plaer.

David Martín: «El nostre projecte l’hem treballat pel poble i amb el poble de Palafrugell»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita David Martín, alcaldable de Palafrugell per Junts per Palafrugell, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Martin.

Bon dia, Maria.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Molt bé. A veure, ja n’estic fent unes quantes últimament d’aquestes. Doncs et diria que sóc treballador, compromès i molt extrovertit.

Llavors no sé si podries destacar tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Tres coses bones. A veure, mira, em ve al cap algunes festes recents que hem tingut, que crec que realment han anat bé. En el cas de Flors i Violes, crec que es pot dir que s’ha recuperat el Flors i Violes d’abans de la pandèmia. Que és veritat que l’any passat no vam ser capaços per perquè bé, encara la pandèmia estava molt a prop. El cas dels Reis d’aquest any, aquests canvis que hi va haver col·laborant amb la colla Garnatxa també, tothom va estar molt content. I citats a dir una tercera cosa. Bé, m’han vingut aquestes dues coses. La tercera la guardem. 

Llavors no sé si podries destacar potser tres projectes, o potser idees que no hagin acabat de quallar durant aquests quatre anys de mandat per part del govern.

Mira la primera que et diré i vaig a lo fàcil és tot el que ha passat amb la carretera vella. Perquè ja no és només els canvis que s’han fet, sinó les conseqüències que han tingut, fins i tot a nivell de sancions o de multes a algunes de les persones que s’han estat manifestant aquest temps en contra, en contra d’aquests canvis.

En fi, també vaig a lo fàcil, però tot el tema de neteja i de recollida d’escombraries no ha funcionat. Es va dir al principi del mandat. i ara et parlo, segurament de fa sis anys, no de fa quatre, que era un dels pals de paller pels quals, en aquest cas Esquerra Republicana, però és igual sense parlar de ningú en concret, doncs es feia es a les seves propostes respecte d’això. I evidentment això tampoc ha funcionat.

I un altre dels temes, doncs podríem parlar de mobilitat o d’aparcament que segueixen sent molt problemàtiques. Tant una cosa com l’altre i per la gent són demandes molt grans.

Llavors també m’agradaria preguntar-te quines són les iniciatives o prioritats per a un municipi com és Palafrugell.

Mira quan, quan m’has fet aquesta pregunta, independentment de que evidentment tenim el nostre projecte, com que m’ho crec tant, el primer que m’ha vingut al cap és generar ocupació. Generar ocupació és la millor política social, la plena ocupació. I és el que ens diferencia a països com Catalunya o aquests països nòrdics dels que tant ens agrada emmirallar nos, no? Que hi ha un 10 %, un 10 % de diferencial en la taxa d’atur. És a dir, que allà pràcticament hi ha plena ocupació i tothom treballa. I aquí no és així. I per tant, escolta’m,  que un ajuntament faci tot allò que pugui, i més perquè l’economia funcioni i es generin llocs de feina és fonamental.

Però llavors nosaltres, un altre dels temes que que volem tirar endavant. I quan parlem d’aquest lema que li hem posat a la campanya a la candidatura de ‘Recuperem el sentit comú’ és, entre d’altres coses, entre moltes altres recuperar l’empatia. No? Recuperar que l’Ajuntament escolti la gent, que trepitgi el carrer i que estigui al costat de la gent en el sentit més positiu de l’expressió, no?

Que durant tots aquests mesos, en aquesta feina que jo he vingut fent com a alcaldable, però també amb els companys de la candidatura un cop es va conformar fa un parell de mesos. El que hem pogut copsar fonamentalment és que la gent s’ha sentit molt, molt poc escoltada i que quan ha tingut aquesta necessitat no ha trobat l’empatia que nosaltres creiem que en un polític i sobretot en un polític municipal i en un ajuntament ha d’haver-hi respecte de la teva gent, no? Perquè al final tu estàs fent només una cosa que és representar-los i això a vegades s’oblida.

No et representen a tu quan entres de regidor o d’alcalde en un ajuntament, tu no et representes, tu representes a la gent i quan estàs en un govern no representes només a la teva gent. Representes a tota la gent. I això és una de les coses que volem canviar. I això ho canviarem des del dia 1.

Llavors, ja entrant una mica en el tema de partit, què diferencia la vostra candidatura política de la resta de partits que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, això que t’acabo d’explicar crec que és fonamental. Mira, et puc explicar dues coses. Una, que la nostra candidatura està formada per gent solvent, treballadora i compromesa, però a més a més, cadascun amb cadascuna de les primeres posicions són professionals d’un àmbit concret que era una cosa que jo em vaig autocomprometre amb mi mateix, però també amb els companys del partit quan em van escollir alcaldable que havia de ser. Perquè és important conèixer la cosa per manegar-t’hi bé. No? Això és un tema i crec que nosaltres ens podem diferenciar perquè hi ha moltes de les primeres posicions que és així. I ho vàrem explicar quan vàrem presentar la candidatura al primer bloc.

I l’altra és aquesta visió de política de proximitat. Aquesta visió de que si vas pel carrer, la gent et pugui aturar. I els puguis atendre i els puguis escoltar. I tu sortir de tu, anar al carrer, anar a veure la gent, parlar, parlar amb la gent que pot estar afectada, amb decisions que has de prendre per a acabar en fi, explicar-les bé, comunicar-les bé, entendre també aquestes decisions si poden generar algun perjudici per a la gent. Perquè, perquè ens ho creiem. Perquè la política ha de ser de proximitat. La política municipal ha de ser del que et deia ara de que representen els teus veïns i veïnes. Ostres, doncs llavors, com ho podem fer-ho que no sigui? Doncs, estant al seu costat i parlant amb ells amb cada una de les oportunitats que tinguem.

Llavors, ara sí que entrem una mica més en el programa polític. Quins punts o quines línies més generals en podríem destacar?

A veure, el nostre projecte es pot definir en tres eixos. La dinamització econòmica i el desenvolupament local, els serveis de qualitat que l’Ajuntament ha d’oferir als ciutadans i el suport i acompanyament a les persones i les activitats són tres eixos fonamentals i en aquest ordre.

És a dir, quan abans parlava de la que la millor política social és la plena ocupació, és que és, és generant economia com l’Ajuntament pot funcionar millor. És tal qual. Si l’economia del municipi funciona, si el municipi és dinàmic, si es poden obrir empreses i es poden obrir ràpid, que aquest és un dels punts del nostre programa, una nova àrea d’activitats per agilitzar tot el tema d’obertura d’activitats i no només agilitzar-les, sinó promoure-les. Doncs si tot això és d’aquesta manera, és com després l’Ajuntament pot prestar aquests serveis de qualitat, perquè moltes vegades no s’acaba d’entendre per part de la gent ni per part meva tampoc, que es vagin apujant taxes de recollida d’escombraries quan els darrers anys aquest servei ha anat a pitjor perquè és així. Però en canvi les taxes s’han anat pujant i per tant, l’Ajuntament ha de poder oferir als seus ciutadans, als veïns i veïnes els serveis de qualitat.

I després una part molt fonamental per nosaltres, que és aquest suport i acompanyament. Però, en quin sentit? No en el sentit assistencialista. No, en el sentit de donar-li a les persones les eines i explicar-los com usar-les perquè puguin tirar els seus projectes de vida endavant. No? I llavors, a nivell de propostes, doncs en tenim moltes.

Hem fet un decàleg que parla d’ampliar l’aparcament del Casal, per exemple, que parla, com deia, de generar ocupació fent tot allò possible i més per part per crear les condicions necessàries que parla d’una nova residència de gent gran. Perquè és una realitat en el nostre municipi i en el nostre entorn. I aquí podem exercir de capitalitat. Palafrugell. Nosaltres som els que pensem cap Palafrugell hauria d’exercir una capitalitat en la gran part dels dels àmbits que són responsabilitat d’un ajuntament de la nostra comarca o, com a mínim, si no en els municipis del nostre entorn, que de fet ho és així.

Perquè, perquè nens i nenes dels municipis del nostre entorn, nois i noies, vénen a Palafrugell, als instituts i per tant, això ja és una realitat que passa a dia d’avui. I hi han propostes com com abans et parlava de la carretera vella. Nosaltres, la carretera vella la tornarem a posar com estava. I si després, fent una anàlisi solvent i una anàlisi professional de quins problemes té aquella carretera respecte de l’accidentalitat, s’han d’aplicar alguns canvis, els aplicarem. No ho sé, reduccions de velocitat, millor il·luminació, guarda raïls, el que sigui. Si realment detectem que hi ha algunes coses que es poden fer per evitar aquests accidents, doncs les farem, però en tot cas la carretera tornarà com estava i de propostes en tenim moltes. Aquests dies del que es tractarà és d’anar-les explicant i d’arribar a la gent perquè puguin confiar amb nosaltres. Perquè de veritat que el nostre projecte és aquell que busca que Palafrugell sigui un poble millor, on la seva gent sigui més feliç. És la nostra única voluntat, és una voluntat de servei.

Llavors, ja per anar acabant, m’agradaria preguntar-te si és el cas que no assoliu una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaríeu disposats a pactar amb altres partits?

Bé, nosaltres presentem un projecte per guanyar les eleccions i és en el que estem treballant. Dit això, és evident que si cal fer pactes, nosaltres el que volem és governar a Palafrugell, perquè creiem que les nostres propostes són les més adequades, sobretot perquè surten d’haver parlat amb la gent. El nostre projecte jo sempre ha dit que és un projecte fet per la gent i amb la gent, que vol dir que s’ha fet escoltant i escoltant moltíssim, fent debats, fent col·loquis, fent tertúlies. Jo he fet centenars de cafès de tu a tu amb moltíssima gent del nostre municipi. I llavors, com que precisament això s’ha fet perquè creiem que aquest projecte que estem tirant endavant és el millor per per fer de Palafrugell un poble millor. Doncs efectivament, intentarem estar a govern. Per tant, estem oberts a pactes? Sí, per descomptat.

Doncs moltíssimes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital i també esperem que tinguin molta sort i encerts en les eleccions d’enguany.

Moltes gràcies Maria. 

Imma Gelabert: «Volem tornar a posar en ordre el municipi i situar-lo al lloc que es mereix»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Imma Gelabert, alcaldable de Castell-Platja d’Aro i S’Agaró pel partit Junts per Castell-Platja d’Aro i S’Agaró, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyora Gelabert.

Bon dia!

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Només tres. Això és més complicat. Em definiria com una dona amb empenta, amb implicació i en aquest moment, sobretot amb molta il·lusió.

I llavors m’agradaria saber si podria destacar tres coses positives que hagi fet el Govern en la legislatura actual.

Com en tots els mandats, ja hi ha coses positives i coses no tan positives, no?Potser si calgués remarcar-ne tres, que també és difícil escollir-ne, diria segurament continuant amb la feina d’enllaç que hi ha hagut sempre en el nostre municipi, entre l’administració local i les escoles. Penso que és una cosa que ha estat continuista i per tant, em sembla que és bo elevar-ho, que s’ha continuat així, com no podia ser d’altra manera.

Segurament. Continuar donant l’impuls i potser fins i tot una miqueta més a tot el tema del turisme esportiu que ja s’havia engegat i que d’alguna manera, doncs penso que es va assolir i es va afiançant en el nostre municipi amb activitats importants.

I si ens remetem a que hi ha hagut, doncs, la pandèmia i tot això potser el recolzament que en el seu moment va es va fer en les actes que va iniciar l’Associació d’empresaris amb el tema de les portes obertes i que, per tant, també va ser un tret important que l’Ajuntament hi donés recolzament.

I m’agradaria, si pogués, que destaqués tres coses no tan positives que s’han fet des del consistori.

Bé tres de negatives. N’hi ha una que és, penso, cabdal, que és la nefasta gestió urbanística que s’ha fet a nivell de l’àrea d’urbanisme. De la mateixa manera que deia, doncs, que hi ha hagut una continuïtat amb l’enllaç amb les escoles i amb la comunitat educativa. Penso que ha estat un error gravíssim endarrerir la construcció de l’escola Fanals, que ja en el seu moment, doncs teníem un conveni signat amb la Generalitat, amb el Departament de la Generalitat i per tant una modificació del projecte ho ha fet endarrerir no només aquests quatre anys, sinó molts més. I, evidentment, un desgavell en la mobilitat important. Molt poc ordre.

I podria dir quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per al municipi?

En aquest moment hi ha una necessitat imperiosa i és un dels nostres objectius com a equip, que per això optem en aquestes en aquestes eleccions a posar ordre i a posar ordre i rigor en com s’estan fent les coses, però sobretot en com les veiem, en com els veïns, veïns i veïnes ens adonem de que hi ha molt de desgavell, molta desordre, molt poca normativa aplicada. Per a tothom per igual. I això és, penso que és el primordial que necessitem en aquest moment.

I que diferencia la seva candidatura respecte a altres partits polítics que també es presenten a les eleccions.

A veure això caldrà, en tot cas, algun dia fer un fer un cara a cara tots plegats per poder per poder-nos dir les coses així, tan sincerament, no? En el nostre cas, jo el que puc dir és el que hem buscat com a equip. I com equip, som un grup de gent amb, de gent del poble. Gent que com a primer valor és que ens estimem el nostre poble i sobretot que formem un equip, un equip preparat per governar.

Què vol dir això? Que no s’hi val tot? Sovint diem quan un ens presentem en una candidatura electoral en una llista electoral, no demanem massa requisits. Nosaltres, a nosaltres mateixos ens els hem demanat. Hem de ser capaços de governar i hem de tenir seny, molt de rigor i saber aplicar aquests valors.

I quins punts pot destacar del seu programa polític?

Bé, hi ha diferents diferents punts. Però és que tot pivota molt sobre els mateixos eixos que estava dient. Per nosaltres és imprescindible que ordenem. És imprescindible que quan veiem el nostre poble, el nostre municipi, els tres nuclis que formen el nostre municipi, tan Castell d’Aro com Platja d’Aro com S’Agaró, per igual que els veiem nets, ordenats, segurs, amb un criteri únic de treball. I aquesta seria, diguem-ne, així és l’eix principal, el pal de paller del que seria el nostre programa electoral. Que sobretot això sigui, i que això sigui en els tres municipis, en els tres nuclis del municipi.

I si no aconsegueixen la majoria absoluta a les eleccions, estarien disposats a pactar amb algun altre partit polític?

Evidentment. En el nostre cas, doncs, hi ha moltes candidatures i pensem que es pot donar el cas de que hi hagin d’haver pactes. Serà primordial pensar amb el que és, òbviament, el millor per al poble. Això és el que ens marcarà. El que hi puguin haver o no, pactes de govern, el que ens demostri que anem a estimar el poble. I sobretot, sobretot, sobretot, a tornar-lo a posar en la categoria que pensem que es mereix.

I finalment, m’agradaria preguntar-li què diferencia la seva candidatura d’altres partits polítics.

D’altres partits venen, en el nostre cas hi han grups municipals que van sota un paraigües, com és el nostre cas, que tenim sota el paraigües de Junts per Catalunya i per tant això que ens donen com a valor afegit respecte d’altres candidatures que bé, doncs que van, independents o no. Sota un d’aquests paraigües grans es dóna la possibilitat de recórrer, de fer més força, d’anar de la mà d’altres municipis. Més propers a nosaltres o similars a nosaltres, que sota les mateixes sigles puguem arribar molt més lluny amb administracions supramunicipals. I això ens ha de permetre no tancar les portes a cap de les ajudes o subvencions. Possibilitats d’anar més enllà que tinguem que no sigui només el propi Ajuntament.

Doncs moltíssimes gràcies senyora Gelabert, per visitar-nos i esperem que hi hagi molta sort i encerts en aquestes eleccions.

Moltes gràcies! Així ho esperem! Gràcies.

Mònica Alcalà: «Hem de fer una aposta clara per la preservació de la costa i del patrimoni de Palafrugell»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Mònica Alcalà, alcaldable de Palafrugell per Esquerra Republicana de Palafrugell, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Alcalà.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Bé, sóc una persona que de sempre ha estat molt implicada en el poble. Sóc molt, molt treballadora. La feina és una cosa que no m’ha espantat mai. M’agraden els reptes i crec que sóc capaç d’afrontar-los. I també penso que sóc una persona molt humil. Sempre he pensat que les persones soles, doncs hi ha vegades que no som capaces de fer-ho tot. Per tant, busco recolzament en l’equip per al treball conjunt i també crec que sé reconèixer quan m’he equivocat i busco la forma en poder-ho rectificar i reconduir les situacions.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat dins el govern del municipi.

Sí. Durant aquest aquests últims quatre anys de mandat nosaltres hem intentat anar avançant en tot el tema de la pacificació del centre a la part del centre, alliberar-lo del trànsit de vehicles a motor i així poder tenir espais i carrers amables destinats als vianants que vulguin passejar i caminar pel nostre poble.

Seguint aquesta línia, ens hem pogut veure com l’última de les accions ha estat la plaça del Priorat Santa Anna. Que ha estat un espai de molt bona acollida per als espectacles i actes del Flors i Violes. Per tant, aquests creiem que la cultura és una altra cosa que ha sigut un fet destacable. Hem consolidat aquest cap de setmana cultural del Flors i Violes. I també hem de recordar el reconeixement del Carroussel Costa Brava que ha estat reconegut durant aquests últims quatre anys com a element festiu, tradicional d’interès nacional.

I, per últim, bé ens ha tocat fer la gestió de la pandèmia, que també ha estat extremadament difícil, però aquí sí que voldria destacar que vam tenir la capacitat de buscar i trobar-nos, amb acord amb tots els grups del plenari, en un paquet important de mesures destinades a la població i en un altre segon paquet amb un acord més en concret amb un grup.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que no s’hagin acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat.

Són tres aspectes que voldria apuntar al principi que els hem estat treballant durant aquests quatre anys i aquests últims d’aquest últim any, podríem dir, els hem començat a treballar que quedaran a punt per desenvolupar-se de cares a endavant.

Llavores, l’Ajuntament ha anat treballant per deixar preparat el Pla Local d’Habitatge, el qual serà molt important per fer front amb aquestes mesures. També hem començat amb el Pla de Salut Comunitària. Per tant, estem en fase diagnòstica, la qual cosa també celebrem que puguem treballar en el municipi. I també deixarem plantejat com a projecte transversal de les diverses àrees de l’Ajuntament el projecte de l’Escola de Noves Oportunitats. Això com a accions que les deixarem sobre la taula, molt embastades per poder-les desenvolupar en els propers anys. I evidentment, la gran assignatura pendent que ens ha quedat és el contracte d’escombraries i de neteja viària. Que això sí que ho tenim també sobre la taula, bastant definit, i quedarà per acabar de tancar i polir per al nou govern i poder lo tirar endavant.

Llavors, quines són les iniciatives o projectes que creu que són prioritaris per a un municipi com és Palafrugell?

Les iniciatives i projectes que són prioritaris per a Palafrugell sempre han d’estar enfocades a les persones i el desenvolupament per tenir els drets bàsics garantits i pel seu benestar en el municipi. Per tant, aquí necessitem fer una aposta clara i directa per l’habitatge social, per a totes les etapes de la vida i per a les persones que estiguin en algun tipus de situació en risc. Hem de treballar per continuar apostant per la formació, per l’ocupació per garantir les majors possibilitats d’èxit en tots els habitants del nostre municipi a l’hora de la seva inserció laboral. I hem de treballar per tenir un poble, un poble net.

Llavors també m’agradaria preguntar ¡-li què és el que diferencia la seva candidatura política de la resta de partits que es presenten a les eleccions municipals d’enguany.

Nosaltres creiem que som un equip que entre tots hem conformat el projecte. No és un projecte que jo hagi definit i que totes les persones de l’equip el segueixin, sinó que ha sigut un projecte treballat entre tots. I entre tots vull explicar que les persones que formen part d’aquesta candidatura són persones del municipi molt coneixedores i una part molt important sortim del teixit associatiu. Llavors això ens permet, doncs, traslladar en aquesta candidatura el que hem anat fent cadascun de nosaltres individualment amb les nostres associacions, que és fer xarxa, fer equip, tirar endavant accions de forma conjunta. I jo crec que això és un tret diferencial que tenim vers les altres candidatures.

Llavors ja entrant en una mica en el programa polític. No sé si podria destacar-ne, fer-nos unes quantes pinzellades.

Sí. Nosaltres vam treure un primer, un primer recull de les deu idees clau. Nosaltres, el nostre projecte, sí que s’articula a través de tres eixos principals que són la transició ecològica, l’econòmica i la social. I a partir d’aquests tres eixos hem desenvolupat diferents àmbits en què recollim 223 propostes. Però així, per fer-ho, a grans trets, podríem parlar, si ho prefereix, de les deu idees clau que vam anunciar fa uns dies i llavors, a partir d’aquí podem anar treballant. Podem anar explicant una mica les altres.

Primerament, una de les primeres propostes és desenvolupar en la seva totalitat el projecte del Centre de les Noves Oportunitats ha de ser un projecte que no pot ser tancat, sinó que ha de ser molt dinàmic, ha de ser ampli i ha de ser flexible perquè ha de permetre tots els itineraris individualitzats per les persones que puguin formar-se en diferents aspectes i es puguin anar connectant les diferents formacions per arribar a assolir l’objectiu que sempre serà la inserció laboral.

Està molt focalitzat per persones joves, majors de 16 anys, però també amb itineraris individuals. Podem acollir persones adultes que vulguin formar-se per canviar d’ofici, mpliar coneixement llavors permet un ventall ampli de possibilitats. Nosaltres apostem per el Centre Cultural a l’Escorxador. Volem que aquell espai sigui un espai d’acollida per a les diferents disciplines artístiques que pugui acollir espectacles de petit i mitjà format. Que sigui capaç també d’acollir estades de formació i d’intercanvi, que pugui ser una aposta i, sobretot, posar a l’espai de l’Escorxador, un altre cop obert a la població en general. Evidentment hem de treballar per millorar i per canviar tot el sistema de neteja viària i la recollida de residus.

Això sí que amb les exigències i com va evolucionant. Evidentment, aquest contracte ens portarà a una nova manera d’entendre com hem de recollir, de fer la selectiva. Haurem d’implementar el porta a porta haurà de ser més extensiu. Hi haurà tota una tecnologia que acompanyarà tot aquest procés de canvi. És a dir, que aquest nou contracte contempla una varietat àmplia per ajudar-nos a millorar tots aquests aspectes que necessitem que el nostre municipi tingui.

Volem fer un impuls del comerç local en tant que volem definir en quin pla d’usos serà el que es gestionarà. Els locals que ara mateix estan buits i quin tipus de comerç voldrem que aquests locals ocupin. Creiem que tenim un comerç de qualitat, diferenciat. Llavors hem de continuar oferint aquest estil i hem de definir entre tots com volem que sigui aquest Pla d’usos perquè el comerç sigui sobretot, sobretot de proximitat, que sigui d’aquesta qualitat que ara ja tenim. Volem estar al costat del mercat diari, també. Per ajudar-lo a que pugui desenvolupar les accions que que ells consideren.

Amb el vial nord acabat veiem com el polígon industrial acull noves empreses que s’hi van posant. O sigui que aquí si que nosaltres també volem acollir noves propostes que que vinguin en aquest polígon. I volem definir l’estratègia turística que tenim com a municipi més a llarg termini. Aquí ha ajuntat tot el que és l’impuls del comerç amb el desenvolupament del polígon. 

Hem de fer una aposta clara per la preservació de la costa i del patrimoni. Vivim en lloc, preciós. I hem de ser capaços de viure’n, però també de preservar-lo. Llavors, aquest equilibri, que a vegades és molt difícil, és aquí on hi volem tenir molt a dir i volem que sigui una explotació molt respectuosa, sobretot, i que sigui molt ajustada i vagi, vagi bé.

Llavores, nosaltres creiem que s’ha de treballar per una acció coordinada i conjunta de forma comunitària entre diferents cossos que tenim al municipi policia local, agents cívics i educadors de carrer. És important perquè el que hem d’conseguir amb això és, que la població vegi aquests tres cossos com una eina de connexió i comunicació i que puguin traslladar preocupacions, coses que creuen que no estan funcionant. Llavors, en tots tres, en tots tres cossos cal augmentar el nombre d’agents de policia, cal augmentar el nombre d’agents cívics i cal augmentar el nombre d’educadors de carrer perquè puguin fer correctament aquesta acció comunitària. Aquests quatre anys de mandat que ara tancarem, diríem que hem passat molt per la reestructuració i ordenació i ara haurem d’afrontar de cares als pròxims mandats, doncs l’ampliació de la plantilla.

Definitivament, com ja hem parlat molt a l’inici, l’habitatge és un punt molt important, per tant, aquí haurem de buscar en el Pla Local d’Habitatge com desenvoluparem aquestes línies d’habitatge nou. I aquí hi ha dues vessants la construcció de nou habitatge i la recuperació d’habitatges buits que ara formen part de de fons voltors, per exemple. No? I no és fàcil. No és fàcil perquè és molt difícil accedir hi i administrativament és complexe poder-los adquirir. Però sí que nosaltres creiem que també alineats amb l’Estat i la Generalitat, podrem tirar endavant d’una forma més àgil a aquestes formes d’habitatge.

Volem implementar un servei de transport porta a porta per als per a les persones més grans del municipi. Creiem que el fet de que els pàrquings cada vegada quedin més a la perifèria i les persones tinguem menys possibilitats d’accedir al centre amb cotxe hem de procurar, sobretot, que la gent més gran del municipi pugui accedir-hi de la forma més fàcil possible i llavors dissenyarem un transport que s’anomena el porta a porta. Ara ja està existint, però volem ampliar en franja horària. I llavors, a partir d’aquí les persones podran sol·licitar que se’ls vagi a buscar a casa, quina és la destinació, on volen que se’ls deixi dins del municipi de Palafrugell i anar-los a recollir per poder poder tornar al seu domicili.

I per últim, crec que tenim un repte que és obrir a la ciutadania a formar part d’una manera més activa de la participació de la presa de decisions de l’Ajuntament. Llavors existeixen mecanismes. Per poder fer processos participatius i fer el seguiment de com es desenvolupen les decisions preses d’aquests processos. No és només fer el procés participatiu per prendre la decisió, sinó després, un cop s’ha pres la decisió, poder fer el seguiment de com es va desenvolupant.

I aquests serien les deu postes claus que nosaltres portaríem així a destacar. I a partir d’aquí ja li he comentat que tenim 223 accions que em sembla que no, no es tracta de llegir-les totes.

Doncs convidem a llegir el programa, doncs. Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Nosaltres estem oberts a establir converses. Crec que ara ja coneixem tots els caps de llista, coneixem tots els equips, coneixem els programes i nosaltres ens alinearem amb els partits que s’assemblin a un projecte de poble molt similar al nostre. Llavors es tracta aquí de veure com arribem al dia 28, quin és l’escenari numèric que queda després de que les persones facin la seva acció de votar i a partir d’aquí establirem la comunicació pertinent.

Així doncs, li volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital i també esperem que tinguin molta sort i encerts en les eleccions d’enguany.

Moltes gràcies a vosaltres!

Marisol Perea: «Ràdio Liberty és un projecte que volem tirar endavant per la seva importància històrica, patrimonial i natural»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Marisol Perea, alcaldable de Pals per Coalició per Pals, per avançar nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyora Perea.

Bon dia i moltes gràcies per haver-nos convidat.

Gràcies a vostè per venir. Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

A veure, m’has posat en un compromís. Però bé, jo més o menys em considero una persona coherent, responsable i també propera. Crec que em defineix amb la vessant política i bastant també amb la personal.

Podria destacar tres aspectes que hagi assumit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

És una mica difícil perquè, és clar, veient ho com a grup de l’oposició caldria destacar, en línies generals, que han sigut tres mandats ja de coalició. Entre Junts per Pals i Som poble. Jo sempre ho he definit com Esquerra i Convergència. Em sembla, doncs que porten tres mandats governant en coalició. I jo em pensava que la gent, sobretot la gent, per part de Junts per Pals, gent jove i amb iniciatives, doncs que farien un tomb. Es faria un tomb al poble. La veritat és que m’ho esperava, però han portat la mateixa línia continuista. O sigui, no hi ha hagut polítiques d’afavorir habitatge. No hi ha hagut un canvi substancial. O sigui, és molt una línia continuista. I pel que han fet de coses, potser podríem dir que hi ha llums i ombres. Per exemple, per dir ho així, són les obres que s’estan fent a Ca la Pruna.

I la veritat és que li han donat un canvi brutal. Encara no hem vist tot allò de dintre, només hem pogut veure la sala d’actes per fer l’altre dia la presentació de la candidatura. I han quedat molt macos. És una cosa molt moderna que trenca totalment amb el que hi havia amb el que hi havia a Ca la Pruna, potser massa, però bé, això ho decidirà el poble.

A mi el que m’ha sorprès molt és que quan servidora va ser regidora de cultura l’any, el mandat del 2007 al 2011, que vam una coalició amb Convergència, volíem fer a la torre de l’entrada de Ca la Pruna, en la torre que toca el pati, hi volíem posar un ascensor, perquè la gent minusvàlida pogués accedir allà.

I des de Patrimoni de la Generalitat no ens varen deixar. Van dir que no, perquè la caixa de l’ascensor afectaria a la façana exterior. I en canvi, ara, inclús s’han menjat una finestra. Una finestra de les antigues per la banda del carrer de la Creu, que ha quedat anul·lada. Al fer una actuació dintre ha quedat la finestra i és clar, és exterior, és imatge de l’edifici. I la veritat és que ens ha sorprès molt perquè, és clar, la intervenció que es volia fer en aquell moment era molt minsa en comparació amb el que s’està fent ara. No hi vull dir res fins que estigui tot acabat, veurem com queda, però crec que s’han passat una mica una mica massa. O sigui si que li calia una intervenció, sí, però crec que ha sigut massa.

Després no sé què, que pensem que creiem. Com he dit abans, el tema urbanístic ha sigut, es continua. O sigui, és molt continuista del que s’ha estat fent durant molts anys. Tenim un POUM que és de l’any 1985-1986, està més que caducat i més ara, amb la realitat mediambiental que estem patint. Per això, un dels dos punts nostre B si de cas, ho diria després, però vull dir que creiem que ja ho desenvoluparé després. Però no han estat ambiciosos en voler un canvi de renovar el nostre POUM.

Per exemple, també a nivell cultural. A nivell cultural s’ha promocionat molt. I no ho critiquem, eh? Vull dir, s’ha promocionat molt. S’està promocionant molt amb festivals de música a l’estiu, de diferents grups musicals d’aquí, del país. Però s’ha deixat de banda qualsevol altra classe de música o d’espectacle. Jo no estic en contra de que es faci o es promocioni la música en català, no, tot el contrari. Però un poble turístic com és Pals, sobretot a l’estiu, jo em refereixo sempre al passat en el que vaig estar a l’àrea de cultura, un poble en què tenim 5 càmpings, molts apartaments, moltes cases, etc.

Al pati de Ca la Pruna, durant molts anys es varen fer espectacles de diferent àmbit: de dansa, música clàssica, o d’altres espectacles. I això s’ha perdut totalment. És clar, la gent de la vila a les deu quarts d’onze de la nit no queda ningú perquè no hi ha una oferta variada. Molt bé que es facin aquests espectacles, vull dir que estarem, vaig calcular així per sobre més de 40.000 euros amb diferents, amb diferents conjunts i cantants. Però fora d’això, les sardanes també, en el passat es feien moltes més audicions de sardanes de les que es fan ara. I evidentment, cadascú, cada equip polític fa la seva la seva política. Però jo crec que Pals és molt cosmopolita a l’estiu i que seria bo oferir un ventall més ampli. Perquè no tothom es pot donar el luxe d’anar a festivals que tots coneixem i que són a uns preus desorbitats. Crec que és un atractiu més per al turisme que tenim a Pals i que no es té en compte, ja no només el poble, sinó com a atractiu turístic.

Llavors no sé què més dir te. Els serveis socials nosaltres els fem a través del Consell Comarcal i creiem que s’han d’ampliar més. Per què? Perquè som un poble envellit. Les necessitats de la gent gran cada vegada en són més. A part de les altres peticions que puguin haver-hi d’altres atencions. I concretament ara, amb l’equip de govern, en el darrer ple vàrem aprovar una ampliació de modificació de crèdit per ampliar els serveis d’atenció que rebem des del Consell. Però jo ho he viscut perquè la gent ho diu. Tu demanes hora i com que hi ha tanta demanda doncs no, no. Jo crec que això és a nivell de tots els municipis. Vull dir, a l’atenció trigues a rebre-la. I després, si trigues a rebre la primera atenció, més després de donar segons quins serveis també requereix molt més temps. Aquests temes, que són vitals perquè a vegades són vitals i de vida i de problemes familiars evidents, crec que s’hauria de ser molt més expeditiu. O sigui, solucionar els problemes com més aviat millor. Que necessitem ampliar l’atenció? Doncs fem ho, vull dir, com a mínim avancem l’atenció per poder tirar endavant en els altres departaments que calgui adreçar a aquella família o les persones que demanin el servei.

Hi ha problemàtiques totes que abans estan relacionades amb el POUM i que no s’ha fet res. No sé si vols que hi entri ara o entrem més endevant?

Sí, és el que t’anava a comentar, perquè ja ho estàvem comentant una miqueta. Quins tres aspectes han mancat en aquest govern municipal?

Jo sempre ho dic. A vegades les tecnologies que són molt bones perquè ens estalvien, o sigui, ens faciliten molt la vida. Les noves tecnologies han posat a l’abast, doncs, una manera de treballar diferent i que ens soluciona problemes i tenim un accés molt més ràpid a la comunicació.

Però, d’altra banda, jo crec que es perd a vegades l’esperit de la proximitat amb la gent. Per això jo crec que considero que, quan vas dir allò dels adjectius, propera. M’agrada el contacte. Jo crec que a vegades sóc del parer i ho he dit a més d’un: dic, més filosofia i menys i menys immersió virtual. O sigui, a mi la immersió virtual la veritat és que em preocupa una mica. Crec que l’equip de govern ha perdut el contacte. I hi ha hagut gent gran, sorbetot, que m’ho han fet saber. O sigui el que jo em pensava. Hi ha gent que ho ha detectat, que és que només fan coses per als joves. És a dir, la gent no és tonta, la gent veu les coses. El que passa és que hem tingut un mandat especial perquè quasi dos anys amb Covid-19 i ara que estan remuntant. Però crec que s’ha perdut molt el contacte amb la gent. Com a mínim a mi em dona la impressió i crec que hem de tornar una mica als orígens, o sigui, la relació amb la gent no es pot perdre.No es pot perdre de cap de les maneres. Aquest és un dels aspectes.

Els altres, es que hi ha força gent emprenyada, sobretot amb el tema de les urbanitzacions que encara queden per recepcionar. Recepcionar urbanitzacions que vénen dels anys setanta. Que varen créixer a tots els municipis de la costa, però concretament aquí a Pals, urbanitzacions dels anys 70 que van aportar molta riquesa a les arques municipals perquè a mida que anaven construint, doncs són entrades a l’Ajuntament. Els ajuntaments que no tenien amb prou feines serveis perquè algunes no tenien ni enllumenat públic ni se’ls recollia les escombraries. Vull dir res de res, no? Aquesta gent, durant tots aquests anys han estat pagant religiosament els seus impostos. D’aquests impostos ens hem beneficiat la resta de municipi, perquè amb aquests diners s’han fet altres actuacions a la resta del municipi.

Ja, el 2001, quan l’equip de govern, el que governava llavors en majoria era Convergència, va decidir agafar el toro per les banyes i començar a fer la urbanització Mas Tomasi. En aquell moments nosaltres érem a l’oposició i era a l’oposició amb el grup d’UPM, Unió de Progrés Municipal, i quan vam veure les quotes, les contribucions especials que se’ls hi volia aplicar, vam estar-hi en contra. Perquè se’ls hi volia aplicar un 75% de les contribucions, osigui del cost de la urbanització. I ja des de llavors vàrem votar-hi en contra. Per això jo dic que també sóc coherent. És el mateix que continuo pensant ara.

A partir del 2015, a l’equip de govern, les persones que volen anar el 2015 van decidir incrementar-los al 85%, tpt i que el volien a 90, però van haver-hi al·legacions. Va haver-hi gent que es va queixar i van deixar-ho al 85%. Nosaltres aleshores ja erem PSC. Vàrem dir que no hi estàvem d’acord o sigui ja no estàvem d’acord amb el 75%, al 85%, encara menys. I a mi el que m’ha sorprès és que. I així li ho vaig dir en un ple amb una regidora que havia estat companya a la UPM, que m’estranyava molt que en el seu moment, diés que no aun 75% i que ara li semblés correcte un 85%. No dic res perquè crec que no era una resposta adequada. 

I bé, ara he sabut que també estan en contacte amb altres urbanitzacions i que per lo vist, els han dit que s’ho paguin tot , o que s’ho facin ells. I crec que, és clar, la gent no està contenta. Jo la veritat és que considero que és un greuge comparatiu el que se’ls està fent, perquè és que, com dèia abans, durant molts anys no han rebut cap servei.

Més temes d’urbanisme. Per això dic que cal, o sigui que és és imprescindible fer un nou POUM. Perquè ara també ens n’hem  assabentat fa poc, que de fet, no ho he pogut preguntar a cap ple perquè no n’hem fet cap, que una família que es compra una casa, que ja estava construïda la casa en una urbanització d’aquestes van demanar una llicència per fer una piscina. I l’Ajuntament li contesta que no, perquè la seva casa no està del tot legalitzada. «I com que no està legalitzada la meva casa, si jo tinc els papers de deures». No, es que està feta en una zona verda. Resposta per part de l’Ajuntament «t’has d’esperar que fem el nou POUM». Però el nou POUM des del 2015-2016 quan ens el vàren tirar enrere, no n’hem sabut res més. O sigui, està allà encallat.

Tenim problemes de mobilitat, ens falten aparcaments, sobretot a l’estiu. Tenim zona blava, però manca de terreny. Sempre s’ha dit que a l’entrada al poble es faria un pàrquing. No hi ha manera de desenvolupar-lo. No sabem per què, ens ho imaginem, però com que no ho sabem, certament, doncs no ho direm. A veure, s’ha de treure el bus del dintre del poble. S’ha de mirar de veure allà on es pot col·locar. Terrenys de titularitat municipal? Que sapiguem nosaltres, un o dos com a molt. L’Ajuntament no disposa de massa terreny o parcel·les municipals. Per això, nosaltres diem que ens cal agafar el planell actual, posar-lo damunt de la taula i analitzar en profunditat. O sigui, nosaltres tenim un programa, però en el qual no prometem, jo allò del «puedo prometer i prometo», no. Volem ser realistes i veure quin marge de maniobra tenim, perquè ara seria molt fàcil començar a prometre la lluna de València. No. Assentem-nos, mirem-ho com està tot i a partir d’aquí tirarem endavant si es pot desenvolupar o no. Si tenim la majoria suficient o no per realitzar-ho. Vull dir que de temes n’hi ha.

Perquè, quines són les prioritats o iniciatives que calen en un municipi com és Pals?

Doncs mira això. Pàrquing sobretot. Per zones d’aparcament. Tenir una petita estació de busos perquè no hagin d’entrar, perquè la zona per maniobrar és complicada. Aquests autobusos tan grans ho tenen molt difícil allà on estan ara, No, que llavors ja on estan ara la parada d’autobús és guanyarien bastantes places de cotxes petits, no?

L’habitatge social. Hi ha zero, zero habitatge social. De fet, aquests dies he buscat informació a la web de l’Idescat i a la Diputació de Girona per refrescar una mica la memòria. I de l’Idescat ens ha sorprès molt que les darreres dades del tema d’habitatge són del 2011. No estan actualitzades. I crec varen dir que les actualitzen cada deu anys. Doncs del 2021 no hi ha res penjat.

I es clar, ja llavors hi havien unes 1.030 i pico. No gaire. No passa gaire de 1.000 els habitatges de primera residència, dels que vivim tot l’any. I 3.000 i pico de segona residència. O sigui uns 70, quasi un 73% de segona residència. És clar que suposa això? Suposa que has de donar uns serveis a zones que amb prou feines hi ha mai ningú, però que els has d’atendre, no?

I nosaltres volem revertir això. Volem dir a la gent el dia que si nosaltres guanyéssim, convocariem una reunió perquè la gent expressés què és el que li agradaria que fos Pals. Volem créixer? Fins a on? Quin límit? Ens posem fins a 3.000 habitants? Perquè tampoc som un poble de molta gent. Què volem? Això, crec que s’ha de demanar a la gent i és totalment necessari. I quan diem que volem això, tampoc és que estiguem en contra de que es facin segones residències. És a dir, cadascú té un accés segons el seu nivell de vida. Vull dir, està claríssim el que vulgui una casa amb un xalet, si s’ho pot pagar.

Però és clar, el que no ens agrada és la massificació. Això no, perquè, és clar, després també l’Ajuntament s’ha de fer càrrec d’aquests serveis. Està claríssim. I si hi ha un mínim de poder edificar dintre del poble. Doncs la nostra idea seria que si es pot unir Pals amb Masos. A la carretera hi podria haver un creixement a banda i banda de carretera de primeres residències.

Ara, actualment no tenim les dades, no les he demanat. No he tingut temps per saber exactament d’aquests 4.000 habitatges que hi han ara, on estem. És a dir, superem els 5.000. Però, és clar, en deu anys. S’ha construït molt.

La nostra visió per poble és aquesta. Que tinguem habitatge de primer urgència perquè els nostres fills no tinguin que marxar o aquelles persones que trien Pals per viure-hi tot l’any tinguin quelcom assequible per a les parelles que comencen o per a la gent que vol viure a Pals tot l’any tranquil·lament. Vull dir que aquest la nostra visió en termes urbanístics. I d’aquí rau en la importància. Perquè el POUM ens afecta de manera directa a tots, d’una manera o una altra: al model de poble, model de creixement demogràfic, etc.

I comerç, cada vegada en tenim menys. Petit comerç, és clar. I en superfícies grans els preus no són els mateixos. Que dius aguanta. Sí, són a l’edifici i allà on el tenen és seu, poden aguantar més temps, però si han de pagar un lloguer, doncs veiem que al cap de temps van tancant. I jo crec que el que s’ha de promoure és això, el petit comerç, proper i que faci que la gent no haguem de sortir tant del poble a comprar.

I llavors la promoció econòmica. A part de potenciar el petit comerç, creiem que també està molt lligat amb la visió del que tu vols per Pals, no? A vegades crec que pequem de de tancar-nos. O sigui, de pensar que només el que tenim nosaltres és bo i estem en un món de molta competència. Cada municipi explota els seus recursos i el seu patrimoni per aportar turisme i riquesa. I nosaltres creiem que a Pals no se’n desenvolupa prou. Quina idea tenim nosaltres? Nosaltres tenim el tema de Ràdio Liberty.

Ràdio Liberty per nosaltres és molt important, perquè uneix promoció turística, cultural i recuperació memòria històrica per al paratge de la Torre Mora. Radio Liberty per nosaltres és molt i molt important. Per què? Doncs perquè som dins del Parc Natural; tenim el paratge de la Torre Mora, que amb unes prospeccions que es van fer el 2009-2010, que vam fer amb el Cercle Català d’Història, vam fer un informe molt maco que es va passar a Patrimoni de la Generalitat i allò s’ha vist clarament que s’endinsa molt més. O sigui, no és només el que es veu, sinó que s’endinsa més enllà. I era una vila de pescadors. O sigui, els indicis es que era una vila de pescadors i d’aquestes a Catalunya és única. Pel que ens han dit.

Com he dit, promoció, medi natural, recuperació de la memòria històrica i cultura. La vessant cultura, pel que es podria ser un museu o centre d’interpretació. Perquè hi ha gent que diu «Museu de la Guerra Freda», uf quina por, però no veure no té res a veure, és història de Pals. Ràdio Liberty era única al món.

Ja el 2014, servidora va presentar en un plenari un projecte que me’l va regalar, jo dic em va fer un regal molt maco a mi i al poble, però és una iniciativa que no la desenvoluparé jo com a persona, no, sinó un projecte que podria ser molt maco per fer hi un museu de la Guerra Freda. Me’l va regalar el Raimon Martínez Fraile, que havia estat regidor amb l’alcalde Barcelona amb Pasqual Maragall i que després se’n va anar de secretari d’estat de turisme a Madrid. És molt interessant, vull dir, jo vaig llegir el que podria ser. Perquè podríem aprofitar fons europeus, contactar amb l’ambaixada dels Estats Units. I després hi ha molta gent que, sobretot antics treballadors de Radio Liberty, que han recuperat o tenen molta informació i molta fotografia que això podria donar més material, no? I nosaltres hem tallat molt aquests darrers anys.

Bé, ens vàrem assabentar que el 2019. Perquè aquí el curiós, perquè mentre hi va haver un projecte de fundació mar, no va interessar res més. Semblava que tiraria endavant el projecte Aqua. Quan al final entre el 2019 i 2020 es va desestimar, ens vàrem assabentar l’any passat que els dos governs, Generalitat i Govern de Madrid havien decidit enderrocar-ho. O sigui, varen signar que es tiraria enrere i s’enderrocarien els edificis. De fet, ja haviem presentat nosaltres al Ministeri de Transició Ecològica l’Avantprojecte que hem fet entre Cercle Català d’Història, els dos grups de l’oposició i Salvem la Platja de Pals doncs varem fer abans un avantprojecte.

No és cap projecte, perquè nosaltres no tenim els recursos per tirar-ho endavant i el varem presentar primer a Madrid perquè és el propietari dels terrenys. Després ja ho vam passat a la Generalitat i l’any passat hede dir que fins ara per part de l’Ajuntament no hi havia hagut cap mena d’interès. Però l’alcalde actual, això ho haig de reconèixer,  ha mostrat un interès. I quan dic a l’alcalde dic l’alcalde, és a dir, per la banda de cultura, que ho porta una regidora del grup de Junts. Junts per Catalunya mai hi ha hagut el més mínim interès. Sempre ens han dit que Madrid ho posa molt difícil. Bé, potser Madrid ho posa molt difícil. Tu apreta, que és el que hem fet nosaltres. Nosaltres hem aconseguit que l’Ajuntament demanés al Consell Comarcal, que es fes la declaració de fil, el novembre de l’any passat

El juny de l’any passat, amb els companys i gràcies als companys del PSC de Girona, la Sílvia Paneque, vam presentar, vam registrar a l’Arxiu de la Generalitat una proposta de resolució que es va debatre el mes de novembre. Allà on s’instava a la Generalitat a que de manera conjunta amb l’administració local, l’autonòmica i la central de que poséssin fil a l’agulla i que si hi creuen, perquè és clar, hi has de creure, doncs fem alguna cosa amb cara i ulls per no deixar-ho.

Allò està abandonat. A l’estiu s’hi fa de tot, com els botellots. De fet, l’any passat ho varen haver de vallar perquè hi entraven i era perillós. Perquè estava en una situació molt lamentable. I nosaltres creiem que això és un projecte ambiciós, de renom internacional, on s’hi podrien involucrar les universitats. De fet, va venir una universitat de Suïssa. Va venir un equip d’estudiants d’arquitectura que van al·lucinar amb l’edifici. Perquè l’edifici està fet per un arquitecte molt important que ara no me’n recordo ben bé del nom i no vull ficar la pota. De renom català de Barcelona que ha fet molts edificis importants allà a Barcelona, ivan al·lucinar.

Perquè era un edifici del finals dels anys 50 -60. I vull dir que hi ha interès per part del món acadèmic i des d’àmbits fora d’Espanya. I per això, crec que nosaltres amb aquest projecte el defensem molt, perquè és que l’hem treballat. O sigui, ens ho hem currat i tant de bo arribi a bon port, no? I per això dic que aquesta vegada, com a mínim per part de l’alcalde hi ha cert interès a fer-hi alguna cosa. Sé que han tingut contactes amb el Govern i la Generalitat. I nosaltres, de fet, des del minut 1 que va començar com a alcalde li vàrem oferir els dos grups de l’oposició el nostre recolzament per tirar endavant això i qualsevol altre projecte. Però com que aquest ens l’hem currat nosaltres, doncs què menys que defensar allò que hem fet. O sigui, el nostre punt de vista és molt ample i ambiciós, que en quatre anys es difícil de fer ho tot, evidentment, perquè són moltes coses i amb molta feina a fer. Però que si s’hi creu en els projectes, feina en tens. De treball n’hi ha de sobres, però que hi ha feina i s’hi ha de creure.

Després un altre tema que de vegades, abans de tirar endavant iniciatives als ajuntaments, com ja he dit abans, has de parlar amb la gent, amb la gent. I si tens altres solucions o altres mitjans per dur a terme un projecte, mira de fer el menys mal possible als vilatans. El carril bici, el primer tram ja està aprovat. Encara està en fase, sembla que ara estem en al·legacions o no sé si ja ha acabat el plaç d’al·legacions, però, un un carril bici tenint tants camins de terra com tenim per Pals per anar a la platja a tocar la carretera. Molt bé. Però és clar, agafes cinc metres des de la carretera cap endins i a vegades pots fer mal als establiments que ja hi ha. En aquest primer tram només hi ha un negoci, però és que al que ve darrere n’hi ha més.

Els hi hem dit podeu passar per molts llocs més. Adequant el camí, si està malament, posant-hi terra o sauló, o el que vulguis. És molt més econòmic, molt més ambiental i no estàs allà a tocar de la carretera, perquè es que és a tocar de la carretera. Crec que abans de fer una actuació d’aquestes, mirem-nos-ho una mica. Si no tens cap més altre espai per fer-ho, vale. Però, és clar, jo m’he anat fent amb el cotxe mirant tots els establiments que quedaran afectats, establiments i terrenys que hauran de recular. I dius però quina necessitat hi ha? Quina necessitat hi ha si tenim camins rurals per fer-ho? Sota arbres i molt més naturals i molt més macos. Però és que quanta gent farà servir allò? Si d’aquí a Pals als Masos ja hi ha una rodona fins la platja n’hi haura una, dues, tres o quatre rodones que la gent haurà de seguir.

Quan tu arribis al final del primer tram, llavors has de passar la rodona. Continuar. Una altre rodona i amb el perill que suposa, perquè és que és una carretera on hi passen molts de cotxes. Potser solució que diuen ara és acabar el vial nord. La meitat del vial nord ja està feta, però seguim el traçat que sigui de menys impacte perquè estem a tocar del Parc Natural. I no sabem per què, s’ha desviat. I no sabem com. Perquè, és clar, és que ens emportem unes sorpreses. Resulta que les canalitzacions de les aigües ja estan fetes. I se’ns va dir en una reunió a l’Ajuntament, en un ple o en una comissió informativa, em sembla que era una comissió, que bé que allò ja estava fet, però que no sabien qui ho havia pagat. Les de terrenys estaven fetes i que algú havia pagat les canalitzacions, però que no sabien qui.

A nosaltres ens fa por que si es fa a la carretera, perquè és una via molt utilitzada pels vehicles, que és el que se’ns diu per part de l’Ajuntament. Que passen molts vehicles que és perquè així la gent que estan a la part nord de la platja no hagi d’entrar a fer el recorregut… Però és clar, quan hi ha la possibilitat de que es faci a tocar del Parc Natural, un centre comercial de 1.000 metres quadrats, més un pàrquing de més de dos mil i pico, més no sé quants habitatges, és clar, aquí la cosa ja canvia.

La part aquella de la platja perd tot l’atractiu. I nosaltres coneixem gent que tenen apartaments allà, que ens han dit des d’apartaments o cases, que si es fa això penjaran el cartell d’es ven l’endemà. Vull dir que no estem en contra de que es construeixi. És a dir, no estem en contra. Perquè ara el primer que diuen és. O és que aquests estan en contra? No. Nosaltres estem en contra del pla urbanístic actual que prioritza segon habitatge en contra del primer. I això hem de modificar el POUM. 

Què diferencia la vostra candidatura respecte als altres partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Crec que tot el que t’he explicat ho resumeix molt bé, però t’ho diré més o menys. Un canvi de visió total i absolut, o sigui, un canvi de visió total i absolut. O sigui, cal fer pum, pum! Asseure’s, analitzar quins marges tenim i treure aquesta continuïtat, acabar amb aquesta continuïtat de modus operandi en el tema amb el tema de model creixement. Perquè, és clar, tu mires, jo vaig anar a Pals a viure l’any 81, final de 81. El Pals del 81 amb el d’ara no té res a veure.

Vull dir, jo treballava a Correus, duia l’oficina de Correus i he vist l’evolució. Vull dir, abans venia molt de turisme estranger. Ara també en ve, però és un altre estil perquè molta gent se’n va a la Patagònia en un moment. O sigui, és diferent. Què passava llavors? El 15 de juny ja començava la campanya i fins a finals de setembre hi havia caliu i hi havia ambient.

Llavors sí, i llavors ja quedàvem alletargats. Però és que ara, els darrers anys, l’any passat, la campanya al juny, va estar una mica animat; el juliol va ser molt fluix; i l’agost, és clar, tenim el turisme de Barcelona, és clar, tenim la gent que té una segona residència. O sigui que ara la fidelitat d’aquell turista que venia cada any a un càmping o un apartament no la tenim. No, no hi és. I és clar, ara la campanya a la que ha acabat l’agost; al setembre encara hi han establiments que continuen, però a l’octubre… De l’octubre fins a l’abril estem totalment adormits. Què passa? Doncs que llocs de treball al poble, pocs. O sigui Pals, és un poble dormitori. Majoritàriament som un poble dormitori.

El jovent, tothom, majoritàriament, tots treballen fora. Si això és el que es vol… Perquè també Una dada molt significativa i que em va sorprendre a la web de la Diputació, és que allà on parla de Pals hi ha una projecció de creixement per al 2041, d’aquí 18 anys, de 31 persones més al poble. Si ja som 2.500 i pico al 2041, segons el projecte de previsió de projecció de la Diputació serem 31 habitants més que els actuals. Continuarem en els 2.500 i pico. No superarem els 2.600. Quan fa uns deu anys vam estar a tocar els 3.000. Tot això va relacionat amb el mateix i tot ens porta al POUM i al model de poble que tenim actual. 

Hem d’obrir, ampliar la visió del que volem, consultar-ho amb el poble, veure quines inquietuds, quines necessitats hi ha reals de què volem, volem viure pals, no volem viure.. Perquè ara han vingut amb el Covid. Hi ha hagut molta gent que ha vingut aquí. Vull dir que és una visió completament més àmplia i més ambiciosa. Però per fer de Pals un poble més, més actiu, més ben clar.

Finalment, m’agradaria preguntar li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions d’enguany. Estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

A veure, nosaltres no ens hem tancat mai. O sigui, nosaltres no hem posat la línia vermella ni hem dit amb aquest si i amb aquest no.  Evidentment, i així ho vaig dir en la presentació de la candidatura, que vam fer el dia 14, ho vaig dir. A veure és normal tothom vulgui guanyar. Però com que estem molt repartits, si es volen tirar endavant aquestes polítiques nostres i nosaltres no posarem línies vermelles per les sigles, sinó per pel contingut i voluntat de canviar.

Si no es vol canviar, nosaltres ens quedarem a l’oposició perquè un tant per cent molt elevat de pacte hi serà per part dels dos equips si tenen la possibilitat de sumar-ne sos. O sigui, està estar. Està més que clar perquè la mateixa nit de les eleccions començaran a haver-hi les trucades de sempre per pressionar. Seria bo. Potser que tota aquesta gent que té tantes expectatives, si fossin valents, fessin una candidatura i diguessin volem fer això i això. I així el poble ho sabria. Perquè és clar, quan tu fas el programa, si no poses tota la informació del que vols fer, doncs la gent no sap què voldràs tirar endavant.

I així la gent del poble podria decidir cap a on dirigeix la seva acció política. Nosaltres negociarem si ens ho demanen, si som necessaris, però una de les claus és la revisió del POUM. Jo no tinc res que m’hagin de requalificar, ni molt menys, eh? Vull dir que no tinc cap mena d’interès personal, però que crec que Pals es mereix un altre manera de desenvolupament. 

I perquè també dic això? Doncs perquè el 2019 la força més votada va ser Junts per Pals. Però no en tenia prou per formar govern, van treure cincc regidors. Per tenir la majoria els hi faltava un i vaig rebre la trucada dels caps de llista dels dos grups. Em va sorprendre molt perquè estàvem en un moment polític una mica complicat pel que són les sigles sigles PSC, perquè llavors erem PSC. Ara som coalició, tot i que hi ha gent del PSC i Compromís. I em va sorprendre. Vam acudir a les dues trobades. I els vaig dir que em sorprenia que haguessin contactat amb nosaltres perquè jo ja tenia molt clar que amb nosaltres no pactarien. Els hi vaig dir així a tots dos. Li dic mira, el que és l’alcalde actual, en Carles, fill «si no vols pactar amb Junts per Catalunya i amb nosaltres, encara menys perquè som el diable», amb la Maria Lluïsa Farràs, pobreta, que l’hem perdut fa dos, dos anys que era el grup de Compromís en tenia prou. Cinc de Junts per Pals – Esquerra Republicana i una regidora de Compromís amb Pals en tenim prou. Van decidir pactar. Es pot dirque a mi hi ha gent que me diuen ara veurem qui pactes. I jo dic una cosa és amb qui pacta. Una altra cosa és qui ens vulgui. Perquè et dic jo no m’he negat mai a negociar i a parlar. Però sé que ja ho tinc molt clar, que és el que predomina. I qui és que té més força. O sigui, jo sóc molt realista i conec. Són 24, clar, amb 24 sé per allà on anem.

I només voldria tranquil·litzar. Perquè sempre, cada vegada, cada vegada hi ha eleccions, passa el mateix, o sigui, la política urbanística que l’han fet sempre els mateixos. Doncs resulta que hi ha gent que es queixa de que no ha pogut desenvolupar o vendre terrenys seus i dóna la culpa a l’oposició. A veure. Qui és el que ha dissenyat i el que ha gestionat durant tots aquests anys l’oposició? No. A nosaltres que no ens mirin perquè si es desenvolupés un altre POUM amb un altre estil. potser sortiria beneficiat, és clar. Però és clar, si tu tot just i si tu, tot el sòl edificable, el relleves en una zona concreta. Vull dir que les polítiques urbanístiques, si afavoreixen o han afavorit o han perjudicat algú, no l’ha fet l’oposició. Vull dir això. Volia deixar-ho molt clar.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en les eleccions d’enguany i també donar los les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

A vosaltres, la veritat que com he dit abans, moltes gràcies per haver-nos donat aquesta oportunitat. Merci. 

Agenda per la Nit dels Museus 2023 al Baix Empordà

Per
Carla Saló Pujol
-

Torna la Nit dels Museus a Catalunya. Aquest dissabte 13 de maig, en commemoració del Dia Internacional dels Museus, es faran diverses activitats en els diferents museus d’arreu del Principat. Des de Ràdio Capital, hem preparat una guia amb totes les activitats que es duran a terme als museus del Baix Empordà. 

 

  • Museu Terracotta – La Bisbal d’Empordà

Portes obertes – 20:00h a 24:00 h 

Visita guiada a l’exposició “Orgull terrisser” – 20:00 h 

Terracota en concret amb l’Escola de Música Conrad Saló – 20:30 h

 

  • Museu del Suro – Palafrugell 

Concert audiovisual dedicat a Jimi Hendrix – 22:00 h (Entrada gratuïta)

 

  • Museu d’Història – Sant Feliu de Guíxols

Píndoles del benestar:

Píndola gastronòmica – 12:00 h 

Píndola cultural – 18:00 h 

Píndola musical – 19:00 h 

 

Aquestes són les activitats de la Nit dels Museus 2023 al Baix Empordà, però al llarg de la pròxima setmana es duran a terme diverses activitats per celebrar el Dia Internacional dels Museus, com portes obertes o altres activitats. Per exemple, durant la següent setmana, el Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí oferirà jornades de portes obertes.  

 

1...1.8891.8901.891...7.042Pàgina 1.890 de 7.042