Josep Ferrés: «Volem impulsar la descalificació de sòls a la costa de Palafrugell i l’habitatge social»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Josep Ferrés, alcaldable de Palafrugell per Palafrugell En Comú Podem, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Ferrés.

Hola, bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Han de ser adjectius? Doncs podria dir que sóc treballador. Sóc constant i sóc molt tossut.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, és clar, durant aquests quatre anys del mandat jo ni tan sols he estat al govern, ni tan sols he estat a l’oposició. He estat fora de l’Ajuntament. Jo sóc cap de llista electe en aquestes primàries d’En Comú Podem i per tant, és clar, per mi parlar de èxits o fracassos de l’anterior govern se’m fa se’m fa feixuc perquè encara que ho hagi anat seguint, també puc entendre les dificultats que hi pot haver-hi en un equip de govern per arribar a un resultat millor o pitjor, no?

I per tant, no és que no ho sé. Jo m’he concentrat molt en pensar durant anys com crec que hauria cap on hauria d’anar Palafrugell. Com hauríem d’anticipar els propers 20 anys. I això és el que m’ha estat preocupant, més que no pas estar pendent del que feien o deixaven de fer. Evidentment que sóc conscient que s’han deixat de fer moltes coses que nosaltres voldríem que es fessin i que exposarem el nostre programa. Però ara parlar de l’equip de govern, la veritat és que no té cap interès.

Llavors, si li sembla bé, passem a parlar una miqueta de quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Palafrugell.

Sí. Palafrugell és un municipi de 23.000 habitants. 23 – 25. És un municipi que pot anar d’una punta a l’altre caminant hi estàs com a màxim 15 minuts en diagonal. És a dir, que si es vol anar de les afores al centre s’hi està 7 minuts i mig, 10 minuts com a màxim. És a dir, és municipi que té una varietat de comunitats vivint que podriem assimilar-la a l’ONU si realment és té una gran varietat sociològica. I Palafrugell té la capacitat ha de tenir la capacitat de projectar se en un horitzó de 10 – 20 anys, és dir, a nivell de polítiques precisament de cohesió i de participació de totes aquestes comunitats. Això és una de les prioritats més grans que hauria de tenir Palafrugell.

Després Palafrugell té un territori privilegiat, és a dir, Palafrugell no és una ciutat al mig d’un territori amb una geografia comparable amb els municipis del costat, sinó que Palafrugell té unes singularitats molt grans el fet d’estar davant de la costa i a més d’una costa molt singular, que és el centre de la Costa Brava i amb una comunicació d’infraestructures molt bona, amb relació amb centres d’educació, amb centres sanitaris, amb ciutats, amb altres paisatges diferents, més de muntanya que no pas de costa i capitals d’Europa. Palafrugell està molt ben situat i això fa que sigui un destí molt apreciat no solament per gent de Catalunya, sinó també per gent de tota Europa i de tot el món.

Per això una mica les polítiques de Palafrugell de donar resposta a aquestes en aquesta situació, principalment pel que fa referència a les persones, primer de tot i després també pel que fa referència a la protecció del territori i. Per sobre de tot això, el canvi climàtic i les directrius de la Unió Europea que ens obliguen ens porten a reduir les emissions de diòxid de carboni fins a un 50 % el 2030 i a equiparar amb la producció d’energies renovables el 2050. Per tot això, Palafrugell no pot ser indiferent. Ha d’iniciar polítiques per de gestió d’energies renovables. I reducció i estalvi d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Llavors m’agradaria preguntar-li també què és el que diferencia la seva candidatura de la resta de formacions polítiques que es presenten a les eleccions d’enguany.

El primer és el programa nostre, l’elaboració del nostre programa, que és el resultat de la destil·lació d’una sèrie d’idees que, com he dit, de més de trenta anys i amb una projecció de futur. Nosaltres el que procurem que el que es facin és que les despeses que es facin siguin despeses per projectats d’aquí a 20 anys amb les persones, principalment amb la gent jove, la infància i la joventut. Això és una diferència molt important.

Segona, que nosaltres no ens interessa la poltrona, sinó que ens interessen les, les idees, les polítiques. A nosaltres no ens interessa la política, no ens interessa la gestió de la política. Ens interessa la política perquè la gestió ja la fan els caps d’àrea que estan a l’Ajuntament i fan prou bé. Nosaltres el que volem és fer polítiques, volem traçar directrius. Això és una altra de les grans diferències.

I després, per últim, en la meva persona sóc arquitecte, sóc estratega i precisament tot el que jo pugui dir i aportar són elements d’estratègia per una millora de Palafrugell.

Llavors també m’agradaria entrar una miqueta més en aquest programa electoral que ha comentat abans. Quines són les iniciatives o projectes que en podria destacar?

Nosaltres dividim el programa en tres apartats. El primer, que seria urbanisme, medi ambient i mobilitat en aquest aspecte és potser en el que incidim, potser un dels més notables. En el qual regeix els efectes del canvi climàtic. Primer de tot, voldríem desclassificar els sòls urbanitzables al llarg de la costa. Amb això estem profundament convençuts i també discrepem dels altres grups polítics.

Tenim raons suficients per posar sobre la taula que justifica la desclassificació de sòls. Nosaltres no podem garantir més subministraments de més subministraments d’aigua de llum a nous habitatges de segona residència si no som capaços de garantir aquests mateixos subministres als habitatges permanents que hi han ara a Palafrugell. Això, per una banda.

Tampoc podem cobrir rieres i destrossar platges i carregant-se la posidònia. Simplement, per una sèrie d’habitatges que queden pendents d’edificar en base a previsions dels anys seixanta del segle passat. Per tant, nosaltres decididament, la primera cosa que farem serà posar sobre la taula tots aquests arguments justificatius i desclassificar aquests sòls i aturar nous creixements a la costa.

Per altra banda, per compensar la pressió urbanística, què passarà a Palafrugell per evitar la balearització podríem dir de Palafrugell per permetre que la gent jove es pugui emancipar i pugui tenir habitatges assequibles i perquè la gent gran que viu en soledat pugui tenir uns habitatges tutelats garantits i assequibles, nosaltres farem una política d’adquisició progressiva de tots els pisos i habitatges existents i abandonats i okupats en mans de la Sareb.

És a dir, l’Ajuntament es convertirà en l’okupa. No, els okupes seran okupes, sinó que serem nosaltres qui ocuparem, qui gestionarem i farem polítiques d’habitatge social per a les persones. I no solament això, sinó que farem polítiques que evitin la guetització, que és un altre dels perills que hi pot haver. Nosaltres no cometrem l’error d’altres municipis, d’altres municipis o d’altres ciutats d’Europa que han acumulat grups de població amb centres a les afores, sinó que el que farem serà treballar per un costat amb la gent necessitada, amb arrelament i la gent necessitada sense arrelament. Seran dos criteris diferents que utilitzarem en la gestió de l’habitatge públic.

Això, per una banda, és el primer capítol. Després hi ha un altre tema que és el tema central, que és joventut, infància, educació i promoció econòmica. Fixi’s que posem promoció econòmica juntament amb això, perquè realment hi haurà molta despesa a fet per encarrilar infància i joventut, sobretot la gent que està desestructurada, desestructurada, sense pare ni mare, sense lloc en la nostra societat. Nosaltres hem de fer un esforç de pedagogia i de seguiment i necessitem molt menys porres, molt menys, molta menys, diríem, no policia en el terme pejoratiu del que pot semblar. És a dir, necessitem menys renyar i menys expulsar a la gent del lloc que ocupa. Si no, més pedagogia, més amor i més educadors de carrer. Això és el que necessitem a Palafrugell actualment.

I ho hem vist ara precisament a Flors i Violes. Recentment ho hem vist perquè alguns, algunes actuacions que s’han fet de Flors i Violes han estat molt positives per a certs grups. De gent jove que s’han apoderat de certs racons de Palafrugell i hi hem vist que en pedagogia realment ho cuidaven, es convertien en cuidadors d’aquests llocs, no? En canvi, altres persones no ho han vist així i han cridat a la policia perquè els desallotgessin. I precisament ha estat molt bé. Ha estat un gran experiment perquè ens hem donat compte que el que calia no era policia, el que calia era pedagogia, el que calia era amor.

Aleshores nosaltres farem una inversió enorme, no solament en l’àmbit de coneixement del territori encarat a la infància, de posar en marxa l’Escola del Mar que havia existit a Palafrugell, sinó que també el que volem és municipalitzar l’escola de música, situada en un extrem del terme municipal. I, evidentment, no deixar de perdre de vista tot el món de l’esport, és a dir, esport per una banda, i música per una altra, és a dir, l’educació física i l’educació sensible. Les dos complementades és molt important i ha d’haver-hi accés possible per a tothom. Universal. És a dir, no pot ser que un nen que no pugui pagar classes de música. No pugui tenir accés a la música. Això és molt important. I el mateix podem dir en l’esport. El nostre esforç serà en aquests dos extrems i els recursos els posarem molt en aquest punt d’infància i joventut per acabar donant més relleu a tot el que és la formació d’oficis.

Fem veure a la gent que no farem nous habitatges, probablement. Noves promocions a la costa, però que hi haurà molta feina a mantenir en conservar tots els habitatges que hi ha, i això dóna una feina de fusters, serrallers, jardiners vinculats a la rehabilitació enorme. Vull dir que aquí tenim una pedrera important.

I després hi ha un altre altres temes que serà el trasllat de la deixalleria a prop de la C-31 i intentar gestionar-la amb els municipis de l’entorn per realment treure profit del que podem dir-ne ara mineria urbana. És a dir, posar en valor el reciclatge i la recuperació de totes les coses que nosaltres estem utilitzant.

I per acabar, doncs, en el capítol d’Acció Social i ciutadania i polítiques de gènere. Nosaltres una mica, ja ho he dit perquè hi ha tot el tema de gent gran que no he parlat gaire, però sí que hi ha tot hi ha molta soledat, perquè realment jo he visitat la policia Municipal, he visitat els Bombers, la Creu Roja i tothom parla del mateix. O sigui les alarmes més que sovintegen, més les accions més habituals són anar a fotre a terra la porta d’una casa perquè s’ha mort una persona que vivia sola i els veïns han trobat una olor especial que els ha alertat. I això passa aquí, a Palafrugell passa a tot Catalunya, però especialment a Palafrugell passa molt. La gent viu molt sola i alsehores és un tema important.

També hi ha un allunyament d’una part de la població respecte del mar. Això també és un altre, no solament de la gent jove. Sinó la gent gran que tenia l’habitud d’anar al mar. De repent es troben en situació de no poder-hi anar per qüestions de mobilitat. Nosaltres volem precisament acostar el mar a Palafrugell a través d’un sistema de transport públic petit però freqüent, amb freqüències de 10 minuts i amb xarxa que permeti moure’s de Calella fins a Tamariu. I això és molt senzill. Ho tenim bastant ben estudiat. I bé, vull dir, volem d’alguna manera tirar endavant al màxim hàbits saludables, hàbits, doncs, d’acompanyament.

I per acabar, no és menys important tot el tema del feminisme, que és molt important nosaltres. Jo he procurat en la llista demanar a gent d’altres comunitats i més concretament a la comunitat musulmana i en aquest cas la Salma, que m’acompanya de la llista que estableixi lligams amb la comunitat musulmana i molt especialment amb les dones de la comunitat musulmana.

Perquè precisament és a través d’elles que considerem que es vehicula el masclisme. I bé, ho dic així i obertament, nosaltres el que ens interessa és molt la participació de les comunitats a les accions. Per acabar, també he de dir que ens preocupa molt l’associacionisme en qüestió i la paraula associacionisme, és a dir, que les associacions de barri de barris funcionin, que les comunitats de propietaris funcionin, que hi hagi un president de comunitat de propietari en cada escala que puguem tenir relació amb ells, perquè realment hem detectat un abandonament, un abandonament tremendo en molts barris de Palafrugell per falta precisament d’això, de comunicació.

Si la gent viu tancada a casa seva, viu sense, amb una sensació com d’abandonament de malenconia podríem dir no?  Ja no és una malenconia deguda al procés independentista, que també hi és, però és una malenconia, com si no hi havia res a pelar i com si no val la pena que protestem ni que demanem res. El carrer està fet una merda. Però bé, què hi farem, no és això. Nosaltres creiem que la independència i la lluita pels drets de les persones és una feina constant i des del localisme s’ha de reivindicar constantment, des de cada associació i des de cada comunitat d’escales.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Segurament que sí. És clar que sí. Passa que hi ha grups polítics que potser val més no parlar. I ara ens diuen que es presenta Vox. Doncs no ho sé, em fa una mica d’ànsia. Trobo que és molt trist que a Palafrugell hi hagi Vox i en canvi no hi hagi la CUP. Això és fatal i vol dir moltes coses, eh? Aquesta idea del primer nosaltres, eh? Sortirà. Estarà molt bé establir on som nosaltres. Quins són els nosaltres? El primer, nosaltres. Els límits que posarem una mica ja els he enunciat és la desclassificació de sòls a la costa i la política d’adquisició d’habitatges i iniciar una política d’habitatge social a la SAREB. Aquests seran els dos línies vermelles per pactar amb qualsevol altre partit que ens acompanyi en aquestes eleccions.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany i també els donem les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Molt bé, moltes gràcies.

Eugeni Pibernat: «Som persones que treballem per aportar el nostre gra de sorra en la gestió de l’Ajuntament»

Per
Maria Alsina
-

 Avui ens visita Eugeni Pibernat, alcaldable de Begur per a Tots per Begur i Esclanyà, per avançar nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyor Pibernat.

Bon dia!

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Uf! Tres adjectius així de ràpid…. A veure. D’entrada, el que m’agrada és ésser coherent. És a dir, per a mi la coherència és un adjectiu que no pot faltar quan s’està en un govern municipal. Un altre seria la coherència. Ser coherents és primordial també pels que estem en un lloc de primera línia. A nivell municipal és imprescindible ser empàtic. Empàtic en part, per saber escoltar, per saber què és el que el que pot necessitar el veí, que és el que pot voler, el veí. I crec que hauria de ser també un adjectiu que defineixi no a mi, sinó a tots els candidats que vulguin presentar-se per una candidatura a l’alcaldia.

I el tercer, calmat. Crec que que les coses s’han d’agafar amb calma. S’ha de ser calmat, pacífic i, sobretot, zero rancúnia. Tot amb molta tranquil·litat. Perquè prous problemes tenim al dia a dia. Si volem estar al capdavant d’una administració pública com és un ajuntament, ens hem d’agafar les coses amb calma i saber transmetre aquesta calma i aquesta serenitat als veïns. Que després, doncs, poden tenir necessitat d’aquesta calma i serenitat.

Podria dir-nos també tres aspectes positius que pugui destacar del Govern durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, com sabreu, el govern que hi ha en aquest moment és un govern de coalició amb tres grups. I tres adjectius que puguin definir el govern de coalició. Ha sigut un govern que jo crec que potser ha quedat una mica curt pel que fa a l’acció de govern, però degut a aquesta aquesta parada que hi ha hagut per culpa del Covid. Però si ha estat alguna cosa ha estat treballador. Per tant, amb una definició seria treballador.

L’altra definició que també podríem dir del Govern és que s’ha intentat escoltar. Sí, és cert, és un govern que ha escoltat i que ha intentat, doncs dins de les possibilitats de tirar endavant tot el que el que ens ha pogut anar arribant. I, evidentment, un govern entre cometes, generós a l’hora de dedicar esforços. Per això, per part, sobretot en època de pandèmia, calia ser bastant, bastant generós i bastant entregat al poble per poder per poder arribar a tothom, per poder transmetre el que en aquell moment s’havia de transmetre. I sí, crec que ha sigut un govern generós.

Llavors m’agradaria també que destaqués tres aspectes que potser no s’han acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat. De projectes o, per exemple, d’aspectes que vulgui destacar que que podrien millorar de cares al pròxim mandat.

Doncs potser no és el més correcte quan un està en un amb un govern de coalició i que encara hi som. Diguem-ne que ens queden encara uns mesos per davant de governar junts. I mal faria de dir que és el que no s’ha fet bé o el que no acabem. Perquè amb aquests tres mesos podria dir escolta, el que ha faltat, ho fem i a córrer.

Fem-ho bé, perquè si no, seria poc noble. Si sapigués el que ha faltat, que que no hem acabat de fer. Però sí que potser millor hi ha coses que podria dir que no, no està en la meva mà ara. Doncs perquè? Perquè sóc un regidor més d’un govern del qual presideix la nostra alcaldessa, però en el cas d’arribar a ser alcalde, doncs sí que potser crec que hi hauria d’haver una mica més de concreció en la gestió, a tenir uns objectius molt definits. Que crec que ja els tenim. Però sobretot el que faltaria és una mica més de celeritat en la gestió i una mica més de potència en la gestió a l’hora d’intentar assolir els objectius que tenim. Però, repeteixo, no m’agrada incidir gaire més amb coses a dir, perquè seria entrar en una espècie de crítica que no voldria entrar en aquest sentit. Ens queden encara uns mesos junts i que tot el que pugui creure que pugui faltar, doncs, està a la meva mà intentar requerir-ho ara que hi som i no en un futur que no sabem si hi serem.

Ja entrant una mica més en el programa electoral. Quines són les accions o iniciatives prioritaries per un municipi com Begur i també Esclanyà?

Bé, jo crec que en aquest moment és prioritari que ens centrem en temes de gestió de gestió, més aviat de sostenibilitat. És a dir, hem de començar a creure i fer veure i fins i tot divulgar. Que que les maneres del passat ja no ja no són vàlids actualment. O siga, ens toca doncs, continuar fent poble, continuant dotant el poble de serveis.

Ens toca, doncs si, això, dotant-lo de serveis que tingui tot tipus de serveis de qualitat, doncs perquè el veí tingui una vida de qualitat en aquest poble. Però sí que hem de repensar el com i el que. Amb idees de sostenibilitat. És molt important tenir, per dir ho d’alguna manera, un bon maquillatge per fer bona cara.

Però hem de veure també per dintre com estem i revisar ben bé les infraestructures, i més actualment que estem en un món i en uns moments amb els problemes d’aigua i tota la història. És molt important que les infraestructures d’un poble siguin les adients. El tamany del poble adient a les infraestructures que tenim i si volem fer créixer el poble, l’hem de fer créixer també per dins, no només amb maquillatge.

Crec que això és una cosa important que hem de tenir en compte de cara al futur, perquè diem que el futur o anem pel camí de la sostenibilitat i de veure realment fins on som capaços de mantenir una coherència en el creixement i en el tamany del nostre poble. Si no, doncs no anirem bé.

Llavors, què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé la nostra candidatura política. El que més ens diferencia és que nosaltres som un grup format per gent que no ha exercit a la política durant tota la vida. Nosaltres ni vam néixer apolítics ni vam créixer polítics. Nosaltres potser hem arribat a una certa edat. I ens ha interessat la política o ens ha interessat poder dir a alguna cosa sobre l’acció de govern del nostre poble.

Llavors som gent que ens hem ajuntat, sense militar en cap grup polític i que en canvi, creiem que tenim alguna cosa a dir i a aportar en la gestió del poble. I intentem reunir tota aquesta gent que no ha militat, que no ha tingut potser l’oportunitat o no ha tingut en un cert moment la necessitat de militar, el lloc per poder dir la seva i que ara en aquest moment seran ganes de dir a alguna cosa del seu poble que tenen ganes d’incidir-hi o entrar a la gestió municipal.

Jo crec que aquesta és la principal diferència, perquè és a dir, nosaltres no tenim cap mena d’intenció de posar nos a la política o d’estar a la política, perquè jo ja porto vuit anys d’estar a la política per algun dia arribar a ser conseller de la Generalitat o ministre del govern central o qualsevol cosa d’aquesta? Només l’únic interès que tenim és què podem aportar al nostre poble? Què som capaços de gestionar del nostre poble? Quines idees som capaços de recollir? I a partir d’aquí, doncs, escolteu. Fer-les arribar on hagin d’arribar i gestionar-ho el millor possible, si és que hi som. Que de fet, com dic, una de les característiques que tenim és que portem 8 anys com a grup independent. I creiem que és una tendència que anirà creixent. El nostre grup ha crescut, cada cop som més gent, més gent, que vol sumar-se a aquest projecte de no marca política, però sí d’interès per al poble i ganes de gestionar. I crec que això té futur. I aquesta és la nostra principal característica.

Llavors no sé si ens podríem estendre una mica més en el programa polític, però quins són els punts principals que pretén desenvolupar en aquestes eleccions?

Bé el punt principal que jo crec que que tenim, és evident que nosaltres en aquest moment estem treballant en un programa, un programa on hi haurà una llista important de coses a fer. De fet, les últimes vegades que ens hem presentat, sempre fem un recull important de totes les accions que es poden fer en el nostre municipi, tant a Begur com a Esclanyà, i que és evident que fruit de que hem estat en governs de coalició.

Doncs moltes vegades no els pots dur tots a terme. Primera, perquè no tindria temps de fer ho, vull dir. Són programes que reculls el que creiem que es podria fer a Begur al llarg dels anys, com a com a full de ruta, que no són forçosament un programa quatre anys, sinó que potser és més. Però evidentment, com que no tothom porta els mateixos, doncs que fas amb un govern de coalició de tres potes, ajuntar els punts que són en comú i és una de les coses que s’ha fet amb aquest mandat.

S’ha tirat endavant els punts en comú, però si per nosaltres en el llistat de coses a fer queden coses a fer que sortiran en el programa. Com he dit abans, temes d’infraestructures, no només d’aquestes que es veuen i que agraden tant, sinó d’infraestructures a nivell. Doncs és igual.

Tema d’aigua, tema de la part de dintre la part de la part que no es veu. I després, evidentment, sí, tota una sèrie d’accions, com és saber recollir què és el que vol la gent del poble, saber quines són les inquietuds que tenen, recollir-les. I amb aquest programa que presentarem més endavant, doncs, hi haurà tota una sèrie de coses que haurem recollit i que presentarem.

Perquè? Perquè la gent sàpiga què presentem i perquè sàpiga quins són els seus objectius. Per nosaltres, doncs. És evident que que hi ha infraestructures que encara falten a Begur. És evident que durant aquests anys hem tingut l’oportunitat de fer ho perquè fruit del convit hem donat l’oportunitat de tocar els romanents de tresoreria.

És possible que ens quedi poc temps per tocar aquests romanents i crec que el que aquí hi entri, els objectius que tingui a nivell d’infraestructures que puguin faltar i creiem que siguin necessàries. Crec que és important i urgent que es posin en marxa de seguida, perquè si després hem de tirar mà del que ens deixin tocar de romanent, que serà poc o res i tenim que començar a endeutar nos, doncs no serà la mateixa oportunitat que teníem ara en aquest moment.

Les infraestructures. Sabem tots en aquest moment. Tenim pendent, doncs, dotar Begur de més pàrquing. És un mal endèmic el pàrquing a Begur. I jo sempre dic parking de qualitat. I quan dic pàrquing de qualitat sempre dic a pàrquings. Doncs que es puguin tancar els cotxes, doncs amb una sèrie d’infraestructures que no sigui simplement tenir uns descampats on deixar els cotxes, sinó que realment els cotxes han de desaparèixer del poble d’alguna manera, és a dir, que no es vegin. Tenim pendent també el tema de l’ambulatori. L’ambulatori és un tema que fa anys i anys que se’n parla.

El tenim ja pràcticament a tocar perquè s’ha fet un projecte, però de moment no s’ha tirat endavant i hi ha sigut per per motius circumstancials d’aquest moment, que ningú ha entrat a licitar per aquest projecte, doncs en aquest moment està encara parat. Això ens dóna la possibilitat de repensar aquest projecte.

No sé si realment caldria repensar aquest projecte, però si el que està clar és que ens falta aquesta infraestructura, la de l’ambulatori i la del nou local, per la policia i per a tot el tema de protecció civil, etcètera. Està pendent i crec que és molt necessari.

Llavors, ja per acabar, m’agradaria preguntar-li, si assoleixen la majoria absoluta en aquestes eleccions estarien disposats a pactar amb altres partits polítics?

A veure que, com he dit abans, nosaltres som un equip municipalista. No és tant un partit com més un equip municipalista de gent que vol treballar pel poble. Jo sempre he dit que qualsevol persona que vulgui treballar pel poble és benvinguda. Que nosaltres, dins d’un poble com és Begur, que som quatre mil habitants a dir nos no som molta gent, doncs qualsevol veí ha de ser escoltat i qualsevol veí és apte per per per poder entrar a governar amb nosaltres, tant si la majoria la tenen ells com si la tenim nosaltres.

Nosaltres hem demostrat que els dos primers governs, on hi ha hagut majoria absoluta a la història a Begur hem estat en els dos governs. És a dir, s’ha demostrat que som capaços de pactar. De fet, a l’últim a l’últim mandat, aquest que estem ara, hem pactat amb els de Junts per Catalunya i hem pactat amb els del Mes per Begur i Esclanyà. L’anterior vam pactar amb el Partit Socialista i amb Esquerra Republicana.

És a dir, nosaltres, simplement els números són els que són. Veiem quina és la possibilitat que pot haver-hi. I si arribem a acords programàtics i arribem a acords de manera de gestionar. Evidentment, si estem oberts, per què no? No tenim línies vermelles. I sempre dic el mateix potser podem tenir alguna línia vermella a nivell ideològic, però en línies vermelles a nivell de persones jo crec que ni les volem ni les tenim. Perquè qualsevol veí pensi el que pensi per nosaltres és un veí més i té el mateix dret que nosaltres a parlar i poder arribar a acords, a buscar punts de trobada.

I sempre, quan parles amb la gent, acabes trobant un encara que sigui un mínim punt de trobada que et pot permetre tirar endavant projectes. I més amb un poble com Begur. Repeteixo que som un poble de 4.000 habitants. I que tampoc és el fet d’agafar i poder jugar, o que els grans partits a vegades fan d’aquestes línies vermelles que impedeix o potser no impedeix, però sí que retrassa moltes vegades el tirar projectes endavant o el fer una feina més ràpida que la que es fa en grup.

Doncs moltíssimes gràcies per visitar els nostres estudis i esperem que tingueu molta sort i encerts en aquestes eleccions.

Moltíssimes gràcies! 

Christian Prat: «Volem actuar amb seny i veure quines són les prioritats per Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Christian Prat, alcaldable de Castell-Platja d’Aro pel partit Ara Pacte Local – Som Castell-Platja d’Aro i S’Agaró per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Prat. 

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria preguntar-li si es podria descriure en tres adjectius. 

Jo em definiria, primer de tot, com a molt treballador, constant, que és una conseqüència de ser treballador i proper.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Jo crec que un dels principals i que sí que podem estar orgullosos tots, tant govern com oposició, és haver superat la pandèmia i el Glòria, no només laboralment o a nivell urbanístic, sinó anímicament. És que després de la pandèmia ens hem pogut recuperar. Hem fet bones campanyes d’estiu i les campanyes d’hivern també s’han pogut assolir satisfactòriament.

Crec que també positivament, hem avançat aquesta legislatura amb equipaments tant en el Parc dels Estanys que s’han fet que educativament es puguin aprofitar com a espai cultural. S’ha projectat ja la nova escola de Fanals, per tant, s’entén que s’està desencallant el problema i el nou projecte del pont per a travessar el Ridaura que és una reclamació històrica. Sembla que a partir d’aquesta tardor es podrà es podrà tirar endavant. Per tant, a nivell d’equipaments crec que s’han assolit objectius i s’estan desencallant, però per la propera legislatura.

I a nivell personal també hem assolit el repte de ser propositius a l’Ajuntament i crec que ho hem aconseguit ja no només en mocions, sinó que hem inclòs en els pressupostos de l’Estat que sigui finançat per pel pressupost el nou projecte del Passeig Marítim de Platja d’Aro. Creiem que és una fita prou important.

Llavors no sé si podria destacar també tres aspectes que potser no hagi acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Si seguim el fil del passeig crec que un dels problemes que no hem pogut solucionar, i no només això, sinó que s’ha agreujat degut als problemes registrals, és l’afectació dels habitatges de primera línia afectats per la línia de costes que ara mateix no es poden escripturar. I en aquest sentit, nosaltres hem estat al costat de les entitats del Passeig que intenten desbloquejar aquest problema. Estarem al costat del govern actual i del futur per poder tirar-ho endavant i desbloquejar un problema que s’ha generat a nivell administratiu de l’Estat i que genera inconvenients a nivell privat.

Crec que un dels altres problemes endèmics del municipi, que no s’ha solucionat i que espero que se solucioni amb la propera plica és els enllumenat. Tenim problemes energètics al municipi i crec que la nova plica ha de posar solucions tant l’enllumenat públic com el subministrament per a particulars.

I un altre deute. O Deures per fer és millorar els residus. Tenim una nova plica de recollida de residus i com passa amb la seguretat que no només és que es redueixin els delictes, sinó que la gent tingui la sensació de que se sent segura. Aquí no només serveix com a recollida de residus i a augmentar les tones o augmentar el reciclatge, sinó que la sensació que es traslladi sigui que tenim un municipi net.

Llavors ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quines són les iniciatives o prioritats que necessita un municipi com és Castell-Platja d’Aro i S’Agaró?

Al final, quan tant tant per visitants, turistes com els que hi vivim els veïns, el que volem és un municipi agradable, un municipi segur, un municipi on tinguem feina on puguem desenvolupar les activitats econòmiques amb seguretat i amb solvència. I això és el que oferim a Platja d’Aro com a destí turístic i és el que oferim als nostres veïns. És el que intentem millorar. I totes aquestes mesures que tant el govern sortint com l’entrant intentaran fer és donar la seva millor versió perquè això es pugui desenvolupar correctament i que cada cop anem avançant més i més en un millor turisme, una millor situació econòmica i millor atenció a les persones, a les entitats.

Llavors, què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Nosaltres el que proposem són coses amb seny. Actuar amb seny a mirar quines són les prioritats que té el municipi per afrontar reptes, problemes, siguin endèmics o no intentar-los solucionar de la manera que es pugui. Òbviament, tot va emmarcat dintre d’uns pressupostos, d’uns recursos que té l’Ajuntament, però intentar anar posant solució. Li poso un exemple. Tenim un problema que es va agreujant amb el temps que és la recepció de les urbanitzacions. Durant molts anys s’ha estat posant en el pressupost per reflectir que hi havia aquesta tasca pendent per fer.

Ara en aquesta legislatura s’ha tret del pressupost. Entenc la versió de govern, que és fer un pressupost real. Si realment no s’ha de desenvolupar. Doncs no ho posem al pressupost. La nostra proposta seria d’anar-nos actualitzant i anar avançant i fer ho més real però més real per assumir-ho. Si hi han moltes urbanitzacions a recepcionar, anem-ho fraccionant i anem-ho assumint. I així anar solucionant el problema de mica en mica, però anar avançant. Aquesta és la nostra línia d’actuació anar solucionant els problemes que es vagin generant per millorar el municipi.

Llavors no sé si ens ho pot avançar una miqueta, però quines són les propostes que presenten en el seu programa electoral?

En farem una avançada, però que és obvi que suposo que tots els partits polítics ho voldran assumir. Necessitem un nou passeig marítim a Platja d’Aro. És obvi. El està antiquat, està en desús segons quines zones. Necessitem que s’ordenin terrasses, necessitem que s’ordeni l’espai on transiten les persones. Que sigui agradable no donar l’esquena al mar. Volem estar de cara al mar.

Una altra mesura que sí o sí s’ha de prendre, perquè és que ja a l’antiga, a l’anterior legislatura es volia posar remei és que les galeries es revitalitzen. Donar una entrada agradable al municipi que tothom entra per la banda del pàrquing de la plaça Europa, que les galeries són la benvinguda al municipi i per tant han de ser dinàmiques, han de ser vives. Hi ha de transitar la gent per a dinamitzar aquesta zona.

Nosaltres volem fer més partíceps a les entitats perquè tinguin uns bons equipaments i es puguin aprofitar, tant a nivell esportiu com a nivell cultural. La gent gran. Aquestes són les línies bàsiques. A partir d’aquí podrem desenvolupar més o menys més o menys concretament, alguns projectes, però aquestes són les línies bàsiques.

M’agradaria preguntar-li finalment si és el cas, de que no assoleixen una majoria absoluta al municipi, estaria disposat a pactar amb altres formacions polítiques?

Jo crec que això serà la realitat. No hi haurà una majoria absoluta. Crec que les majories absolutes són dolentes. Crec que és bo sumar. Nosaltres sí donarem suport en cas de que no guanyem nosaltres, que llavors seríem qui necessitaríem el suport. Donarem suport a l’equip de govern que més o menys ens pugui donar garanties de que es desenvoluparan aquestes idees que estem aportant i de les maneres que nosaltres entenem que s’han de fer.

Segur que ens entendrem perquè entenc que tothom vol el millor per al municipi. El que canvia és la manera i entenc que aquestes maneres, si són sensates, tothom les acceptarà.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes properes eleccions i també els hi volem donar les gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.

Gràcies a vosaltres per donar-nos espai i entenent que si les eleccions van bé, que han d’anar bé, serà un bé pel municipi.

Joan Manel Loureiro: «Hem de saber fer una bona gestió i endreçar una mica l’Ajuntament»

Per
Maria Alsina
-

 Avui ens visita Joan Manel Loureiro, alcaldable de Begur i Esclanyà per Junts per Begur i Esclanyà, per avançar nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Loureiro.

Hola, molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Amb tres adjectius. És difícil, eh? Perquè? En fi. Però jo diria que bon gestor, dialogant i de carrer. I per últim, jo diria que sé fer equip.

Llavors podria dir-nos també tres coses que cregui que han estat positives i que s’hagin assolit durant aquest mandat de quatre anys per part del Govern?

Bé, és una mica difícil contestar aquesta pregunta perquè, en fi, costa trobar coses. La primera, jo diria que la gestió de la pandèmia. Que malauradament ens ha marcat absolutament a tots i totes les administracions. Penso que sense destacar amb res, però com a mínim sí que puc dir que no, no han empitjorat entre cometes ja les condicions del poble de Begur o dels ciutadans de Begur i Esclanyà, que evidentment ja la pandèmia els ha marcat prou i que, per tant, amb una mala gestió podien haver estat pitjor.

Una segona cosa. Jo penso que ha sigut un mandat on no s’ha fet res, diguem-ho així, espectacularment dolent entre cometes. El que passa és que també, potser perquè no s’ha fet gaire cosa i per tant, quan no fas la millor manera de no equivocar-te és no fer res. I d’alguna manera això és el que els ciutadans de Begur una mica estan assenyalant. És a dir, no hi ha hagut cap obra o cap activitat o cap acció, diguem-ho així, que puguem qualificar de desastrosa. Però bé, també és perquè pensem nosaltres que la inacció ha sigut bastant bastant ocurrent.

Llavors no sé si podria dir nos tres coses que no hagi estat no hagi vist en positives que s’hagin fet durant aquest mandat.

Sobretot incompliments en quant a programes que jo sempre dic que els ciutadans normalment en campanya, els polítics normalment prometen moltes coses que després no, no es fan. Hi ha una cosa que penso que tenien totes les condicions per fer-ho i no s’ha fet. Per exemple, doncs, habitatge públic. Tots en el programa electoral vam presentar, diguem-ho així, doncs, una de les coses que vam presentar va ser precisament la construcció d’habitatge per a gent jove, per a gent necessitada de lloguers assequibles. I no s’ha fet. Senzillament, no s’ha fet. Han estat quatre anys i on el que precisament l’Estat ha obert una mica la mà en quant a poder gastar allò que teníem estalviat i sobretot amb la pandèmia. I no s’aprofita, no s’ha aprofitat per fer inversió. En aquest sentit, és una promesa que tots portàvem i que, per tant, els tres equips, els tres grups que estan en el govern, no han complert.

Una altra cosa que no han complert, per exemple, tots van prometre que no pujaria impostos, doncs han pujat impostos, han pujat a l’IBI, han pujat l’impost, diguem-ho així, de circulació dels cotxes petits. És a dir, no del Ferrari, sinó del 600, que és el cotxe, diguem-ho així, doncs, què té la majoria dels ciutadans i els vist a l’IBI també l’han pujat i per tant, doncs han incomplert una de les promeses que van que van dir.

Ens podria explicar quines són les accions o iniciatives que creu que ara mateix són prioritàries per a un municipi com Begur?

Bé, n’hi ha varies, però sobretot em referiré a dues en concret molt ràpidament. Una és l’habitatge. Tots els pobles de la costa estem patint allò que el turisme ens ha empès entre cometes no és tenir apartaments de lloguer turístic en pisos, evidentment, doncs també turístics, senzillament perquè el rendiment econòmic és molt més elevat que si posem aquests pisos a un lloguer assequible per a la gent dels pobles. I, per tant, a Begur no és aliè a aquest problema que té tothom i i una de les coses ja urgentíssim perquè no ens marxi el jovent, les parelles joves de Begur i perquè, a més a més, doncs a nivell d’habitatge social també necessitem la construcció d’habitatge d’aquest tipus, és primordial i ha de ser una prioritat del municipi.

Això per una banda, i dues, la gestió mediambiental del territori. Ens estan empenyent el canvi climàtic, les energies ens empenyen, diguem-ho així a una, a una economia més sostenible i a una preservació, diguem-ho així, del medi, també molt més sostenible. Nosaltres vam començar el porta a porta, per exemple, que va ser molt criticat pels que ara estan al govern.

Bé, doncs s’ha demostrat que això era una acció importantíssima. Ara, hem d’anar, diguem-ho així, per la gestió dels boscos, que en tenim molts. Tots són privats. Aquests privats no el poden gestionar perquè no treuen un rendiment i hem d’anar per aquesta banda. Hem d’anar també per les energies renovables, hem d’anar per les comunitats energètiques, etcètera i que, per tant, són dues prioritats que penso que són bàsiques i que marcaran una mica el futur, no només de Begur sinó, evidentment, de tota la comarca.

Què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Jo penso que està claríssim que és la gestió, la bona gestió. És a dir, som gestors i els quatre anys que ens esperen necessitarem una bona gestió. És a dir, necessitem endreçar una mica l’Ajuntament i endreçar els objectius, sobretot que han de marcar els equips de govern.

Els programes s’han de complir. I per tant, s’han d’haver rumiat abans perquè veurem aquests dies com presenten tots els seus programes, que seran còpies exactes dels anteriors i a més a més, amb un bagatge de no haver fet, no haver complert aquests programes anteriorment.

Nosaltres el que pensem i diem, tenim un programa ben rumiat, tenim ja l’experiència no només a Begur, sinó en altres administracions del que cal fer i com fer-ho. I per tant, penso que la gent quan vagi a votar el que jo demano és que s’hi fixin. Amb el programa que presenta cada grup i sobretot, amb la capacitat de poder tirar endavant aquell programa. I per tant, nosaltres ja tenim una experiència important per tirar endavant aquestes idees que tindrem a sobre quan quan presentem el programa i per tant, doncs aquesta gestió serà bona per part nostra.

I quins punts podria destacar del seu programa polític?

Bé, ja ho he fet d’alguna manera. És a dir, penso que és molt important treballar perquè les parelles joves, la gent jove es quedi al municipi i això són dues branques. Un és l’habitatge, un dels problemes més importants i dues l’oportunitat de feina de feina a la població.

La segona cosa important que també va lligada amb aquesta primera és la diversificació de l’economia. És a dir, és un poble on el turisme i, per tant, els serveis, estan molt encarats a temporada i el que hem de fer és buscar altres economies. Altres maneres, diguem-ho així, d’incentivar que la gent es quedi a Begur.

Tenim un polígon industrial important que s’ha de cuidar i s’ha de dinamitzar. Això per una banda, hem d’intentar que la indústria petita-mitjana es quedi aquí, que és font de feina tot l’any i estable i, per tant, d’economia. I la tercera i la tercera pota d’aquesta economia és també el sector primari.

És a dir, tenim uns boscos que s’han de rendibilitzar, s’han de gestionar. Tenim uns camps que els hem abandonat, hem girat l’esquena a la pagesia i hem de recuperar, diguem-ho així, aquest aquests camps. I per tant, això també forma part del que dèiem, també de joventut. Lligat amb això. I també, evidentment, de la gestió mediambiental que serà importantíssima, no només a Begur sinó en d’altres llocs.

I la tercera, i si m’ho permets, de cap manera estem dient d’abandonar el turisme, que evidentment el turisme és pràcticament del que estem vivint tot l’any i tots. Però aquest turisme hem d’entendre cap a on va. Aquest turisme no serà només de juliol i agost que busca sol i platja. Sino que, a més a més, pensem que això ja ens està demostrant al llarg dels últims anys que aquest turisme, diguem-ho així, també busca altres mesos per venir.

Per tant, hem de crear experiències perquè aquesta gent vingui altres mesos, desestacionalitzar. I hem d’allargar els serveis, evidentment de platges, perquè està demostrat que ara l’1 de setembre pràcticament ja no tenim res i està demostrat que el setembre i octubre són mesos bons, com també ara per Setmana Santa tornem a tenir molta gent.

Finalment, m’agradaria preguntar-li que si no aconsegueix assolir una majoria absoluta en aquests comicis, estaria disposat a pactar amb altres partits polítics?

És que jo penso que les majories s’han acabat. No, només a Begur sinó que és a tot arreu. I si alguna cosa nosaltres hem demostrat és que som capaços de pactar i d’entendre’ns amb quasi tothom. És a dir, línies vermelles no n’hi han. Menys, evidentment, en aquells partits extremistes d’extrema dreta que no volem saber absolutament res d’ells. Però si algun partit, algun grup municipal, va trencar precisament amb les majories i va ser capaç de pactar amb altres partits i tirar endavant govern, precisament vam ser nosaltres.

Nosaltres vam ser, evidentment, amb els altres que vam pactar nosaltres, vam ser els primers, diguem-ho així, doncs, de trencar aquestes hegemonies de majories i de pactar. I per tant, també ho hem demostrat allò que dèiem de la gestió. De la gestió i d’escoltar altres veus i altres i altres idees. Si hem demostrat en altres administracions que som capaços de pactar i de tirar endavant governs, doncs evidentment a Begur ho haurem de fer. És que estem obligats. Estem obligats a fer el mateix. Pactes entre partits i, evidentment, a tirar endavant el govern.

Moltes gràcies per visitar nos a l’estudi de Ràdio Capital i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions.

Moltes gràcies a vosaltres!

Jordi Carreras: «Hem de prioritzar i escoltar les necessitats de la població de Begur i Esclanyà»

Per
Maria Alsina
-

 Avui ens visita Jordi Carreras, alcaldable de Begur i Esclanyà, pel partit Més Begur i Esclanyà, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia senyor Carreras.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Bé, potser sóc la pitjor persona per definir-me. Jo no m’hi veig, però bé, si puc dir alguna cosa seria que crec que sóc afable, que sóc molt, molt proper a la gent i que la veritat, amb molta tranquil·litat. Vul dir, m’agafo les coses amb molta tranquil·litat, cosa que bé. Potser sí que és una de les millors coses positives que poder escoltar, poder reflexionar i poder opinar, doncs bé, crec que això és bo per part meva.

Podria destacar també tres aspectes que cregui que des del govern de Begur durant aquests quatre anys de mandat, s’hagin aconseguit assolir.

Bé, el primer que hauria de dir és que malgrat la pandèmia que hem tingut, perquè dels quatre anys, hem perdut un any i mig, però bé, hem aconseguit que un equip de govern de tres partits completament diferents, doncs hi hagués un bon equip. Bé, això també ens ha donat fruit de poder gaudir dels petits moments que teníem, de poder disfrutar de les feines que es podien fer. Però sí que m’agradaria destacar que Begur serà el poble que rebrà més diners, d’uns 5.000, perquè rebrem aproximadament al voltant de cinc milions i mig d’euros.

Vull dir que el meu company de partit, en Manel Vallès Urbano, és una persona que té llums, que veuen darrere de la foscor a vegades. I ja fa dos anys que estava treballant en el tema. Ens va estar explicant què és el que es podia fer, que eren coses d’aquelles que les veiem tan clares, tan grosses que nosaltres no hi arribaríem. I afortunadament, al final hem aconseguit aquests cinc milions i mig. I també estem pendents de rebre 1.800 mil euros per poder arreglar l’escola del doctor Robert de Begur. Crec que amb això dels Fons Next Generation a Begur, doncs, ens ha tocat la loteria. I bé, també és gràcies a l’equip de govern que ha fet bé les feines.

També ens hem dedicat molt a arreglar edificis que teníem doncs una mica malmenats. Jo no m’agrada donar la culpa a ningú, però crec que els ajuntaments han de cuidar els seus edificis. Crec que és calés de tots i si fem un manteniment previ evitaríem que després ens costés molt més cèntims aquests arreglos. Hem arreglat el pavelló i hem arreglat la façana de l’Ajuntament, que estava bastant deficient.

Ara últimament ha sigut una anècdota en el casino cultural que entrava aigua d’arreu. I bé. Estem en moltes més coses perquè a més a més, també s’ha rehabilitat tot el parc de l’Arbreda, amb la qual cosa hem aconseguit que la gent es trobi i la gent del poble es trobi en un habitacle que era inhòspit i ara pots anar a fer un aniversari de la mainada que abans havia d’anar a Palafrugell perquè nosaltres no teníem espais. Jo crec que s’ha fet una molt bona feina i després, en l’àmbit personal, per exemple, jo que he sigut regidor, sóc regidor d’Esports, Obres i Serveis, estic encantat amb els tècnics que hi treballen. Crec que són tots molt professionals i la veritat que ha sigut molt fàcil. Estar aquests quatre anys amb ells.

Podria destacar tres aspectes que potser no s’hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, ara teníem la construcció del nou CAP que ja teníem l’import, tot teníem el projecte, però malauradament no ha sortit cap empresa que se’n vulgui fer càrrec. Vull dir que estem en temps molt complicats i molt convulsos. Amb els preus ningú s’atreveix a fer les coses i bé, de moment ha quedat desert. Per tant, és una cosa que els pròxims que entrin, doncs ho tenen sobre la taula per poder tirar endavant. També potser no hem estat molt encertats amb el tema de les platges, capitalitzant una mica les platges.

I això que a la gent de Begur no els ha agradat. Jo crec que a vegades els regidors, els que estan a l’Ajuntament, tenen l’obligació de rectificar quan s’equivoquen i crec que és un pas endavant si s’aconsegueix tirar una mica enrere. Malauradament aquest estiu ja estarà tot fet, però potser el proper estiu s’hauria de fer un pensament i no privatitzar tant el que és la platja, sinó que sigui més recursos per tothom.

I després, bé per excel·lència, tenim l’urbanisme. Malauradament, doncs, regidors anteriors d’equips de govern, bé poder no van tenir la vista suficient per poder aturar una mica el que era l’urbanisme bestial i ens hem trobat amb coses que no hem pogut aturar de cap de les maneres que si s’aturen, segurament potser el que farien seria posar un roc en el tema econòmic de l’Ajuntament i poder endeutar massa el pressupost que és molt, molt minso a l’Ajuntament de Begur potser hauria de pagar indemnitzacions que ara no té. A nosaltres sí que ens agradaria que hi hagués una mica de taula col·loqui allà on entressin els de SOS Costa Brava, per exemple, els ecologistes, els urbanistes, els paisatgistes o també la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament. Perquè entre tots, doncs mirada de que ho gestionin. S’està fent el plantejament del POUM. La revisió del POUM és una de les coses que hem demanat que es faci.

I bé, sembla ser que això arribarà a bon port i almenys tothom podrà dir la seva. I bé, si ens hem equivocat anteriorment en el tema d’urbanisme, doncs mirar de posar una mica de llum en la foscor.

Llavors, entrant una mica en la candidatura, ja. Quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com Begur i Esclanyà?

Bé, principalment és treballar per la gent. Vull dir es que a vegades els polítics ens pensem que portem les idees i tothom ha d’anar a la nostra i és al revés. Nosaltres hem de demanar a la gent què és el que volen. Hem de ser molt conscients que la voluntat del poble, en definitiva, és són els que voten i els que els que treuen.

Nosaltres properament farem reunions amb la gent perquè ens expliqui quines són les seves, les seves necessitats. Estem molt per el que és la centralització que amb un espai comun es pugui fer servir per a tothom i que hi hagi una trobada per la gent. Després, és clar, que s’ha de fer el CAP. Vull dir això és una cosa inevitable perquè estem quedant minvats. La Policia Local tampoc té espai, vull dir. Ens hem de reinventar una mica. I fer un projecte de futur. La veritat és que hi ha moltíssimes coses, però és que des de les platges fins a urbanisme, passant per l’esport i l’esport, és fonamental.

S’han de fer vestidors nous al camp de futbol. Ara ja estan quedant molt antiquats, moltíssim. Actualment ja tenim una partida pressupostària de 400.000 euros. Jo espero que els que segueixin en demani més, que ja es podrà fer amb un romanent de tresoreria durant els sis mesos que queden d’any i que això serveixi per fer uns vestuaris com cal i com es mereix. Tenim doblats en totes les categories de futbol. El tema de bàsquet també va com un tiro. Per tant, jo crec que hem d’apostar per la gent jove, per l’esport i per la gent del poble, en definitiva.

Llavors, què diferencia la seva candidatura política de la resta de partits i candidats que es presenten a les eleccions?

Bé, en definitiva, jo crec que el que es plantegen en els programes electorals si més no, bé tot va, tot va lligat i sembla que ens hem posat d’acord en dir el mateix, però hi ha reivindicacions que clar és que són les que demana el poble. Per tant no deixes de fer el que tothom sap que s’ha de fer i després fer-ho posant a la pràctica tot allò que t’estan demanant.

Podria ser que també els altres adversaris ens diguin que el camp de futbol necessita vestidors o poder no. Vull dir que la sensibilitat de la gent, es clar, jo com que vinc del món de l’esport. Vull dir la veritat, que jo, tot el que sigui per l’esport, perquè la mainada pugui actuar i interactuar.

Però a més és fonamental el tema d’urbanisme. Bé, doncs no sé el que pot passar en urbanisme, perquè si anem a mirar les llistes electorals, hi hauran candidats que han estat tots junts inclus. Hi han dos candidats que han estat en la mateixa llista en passades eleccions i un altre tercer que també era alcalde. Llavors no sé quin plantejament poden tenir aquestes forces polítiques vers l’urbanisme, però no crec que almenys aquí diguin que volen tot el contrari del que ara seria. Si s’ha fet una cosa i després la contrària. És que clar, és molt fàcil dir-ho en campanya electoral, però després, quan estàs a l’equip de govern, allà és més complicat fer les coses. 

Quins són els punts principals del seu programa electoral per a les eleccions d’enguany?

En definitiva, són coses que encara estem acabant de treballar. Però què ja properament sortiran a la llum. I el primer que t’he dit és treballar sobretot per la gent, treballar per Més Begur i Esclanyà, per més democràcia. Que la gent pugui decidir el perquè de les coses grans no poden decidir-ho ells, sinó que ho fan els polítics. Vull dir jo crec que qualsevol obra que es vulgui fer des del municipi ha de tenir el beneplàcit de la gent.

Per tant, jo crec que serà molt senzillet, com vam fer fa quatre anys. Vam fer un catàleg molt petitó, amb quatre conceptes i d’aquí no marxarem, no defugirem d’aquí, per tant, serà molt proper, t’ho asseguro.

Finalment m’agradaria preguntar li, en el cas de que no assoleixin una majoria absoluta a les eleccions d’enguany. Estarien disposats a pactar amb altres partits polítics?

Si la veritat és que nosaltres som molt de pactes. Vull dir, actualment estem en una junta de govern on hi han tres partits polítics. Però bé. En definitiva, que sí, segurament que sí, perquè no seria lògic dir que traurem majoria absoluta i això no ho treurà ningú, i menys tal com està ara el tema polític.

Jo crec que s’haurà de pactar, però clar, el problema amb qui i com. Perquè? De quina manera vull dir? És que és molt complicat. Primer haurem de veure els resultats finals i a partir d’aquí suposo que tothom decidirà el que més l’interessi.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions i li volem donar les gràcies també per visitar els nostres estudis.

Moltes gràcies.

Angel Vila: «Treballem per un projecte social i industrial pel municipi de Palafrugell»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Angel Vila, alcaldable de Palafrugell pel Partit Popular per Palafrugell per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Vila.

Bon dia a tothom.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Bé, el primer, el humà, el segon, el polític i el tercer, el gestor.

I també m’agradaria que digués tres coses positives que hagi fet el govern actual durant aquest mandat.

Tres. La primera molt sovint regular el que és la seguretat. Tenim un dels pobles en tema de seguretat més bons de la Costa Brava i això s’ha de reconèixer en aquest equip. En tots els professionals que dia a dia donen el millor perquè Palafrugell es pugui viure molt bé.

La segona, posem per cas, de tant en tant. No molt sovint, però sí que s’ha aconseguit en el ple municipal aconseguir unanimitat en la votació. Que tots els regidors tinguin una idea i la recolzin se recolzin els uns als altres és el millor que li pot passar al municipi i l’administració que regeix, que és l’Ajuntament. Aquesta unanimitat s’ha de continuar perquè una administració ha de vetllar pels seus ciutadans i que hi hagi unanimitat en alguns projectes que s’han aconseguit. És el millor que li pot passar al municipi, als ciutadans del municipi.

Una tercera de posar per cas la qualificació i la gestió turística del que és les platges i les zones internes del municipi de Palafrugell, com pot ser Llofriu. Pot ser Ermedàs i altres són els que a penes es parla. Falta molt, però hem de continuar en la bona gestió i buscar la meta i que no es quedi ningú a fora d’aquesta meta.

Llavors m’agradaria que expliqués tres coses que troba que no han estat tan positives durant aquest mandat.

Una d’elles molt significativa i que no s’hauria de tornar, que no hauria de tornar a ocurrir mai més. La vara de l’alcalde de Palafrugell en aquesta vara hem d’estar representats tots els ciutadans de Palafrugell. I aquesta vara quan surt de Palafrugell ha de ha de sortir amb el vistiplau de tots els ciutadans de Palafrugell. I per buscar lo millor per a tots els ciutadans de Palafrugell i no només per a alguns, perquè el sou de l’alcalde i de qualsevol regidor el paga la ciutadania, tota la ciutadania amb els seus impostos. I aquests impostos són per promoure que aquesta persona que dirigeix l’administració municipal de Palafrugell, que és dels més antics que hi ha a Catalunya, aquella persona es va dedicar per gestionar lo millor per tots els ciutadans de Palafrugell, no només per uns o per un tema partidista o puntual, per un moment circumstancial.

Posem per cas, aquesta vara hauria d’anar a altres puestos. Amb aquesta vara, aquest alcalde o alcaldessa ha de poder anar a qualsevol administració, qualsevol entitat de dins de Catalunya o de fora de Catalunya, que es deixi veure i significar que la vara representa a tots els ciutadans de Palafrugell i això ha de ser bàsic.

Una segona. El tema de l’administració, de la neteja i de la viabilitat de molts carrers. Que el nucli de Palafrugell s’arregli quedi molt endreçat en tema de viabilitat de cara a les persones que tenen problemes de mobilitat o lo que és la distribució. És molt còmode que no hi hagin voreres, però hi han carrers com el Raval Superior o el carrers de Pals i altres molt semblants com aquest que deixar-lo com està el carrer estret? Por qué no? Els carrers de fora també. I sobretot, barris que són externs al nucli d’abans. Es va fer fa temps a la Sauleda es va arreglar molt bé i hi ha algunes mancances. Però por qué la historia posar per cas de tots aquests pous que estan tapats i barrats i que els pous fa dos cents anys anaven moltes mares i alguns pares a buscar aigua per a casa seva a rentar la roba.

Inclús a festejar en aquest pous eren centres d’atracció. Por que aquest pous no se’ls hi té la relevància. Alguns tant històrics com el que hi ha a Pere el Gran. Quina llàstima que això quedi abandonat. I és la nostra història. És la història d’aquest poble. Por qué hem de perdre aquesta història? Es que no perdem l’idioma? Perquè hem de perdre altres històries? Els nostres cognoms els han donat els nostres familiars, els pares, els avis, besavis. A on anaven ells. Com feien això, etc.. El tema clavegueram funciona i no hi ha problema. A penes hi ha problema i que el tema de seguretat també. Doncs la història no l’hem de perdre ni en aquests pous.

Molts. La cultura Palafrugell és molt rica. Afortunadament, en molts, tots els àmbits. Per qué no posar de rellevància la història d’aquests pous? Lo bo que tenien avui en dia. Està declarada l’alerta per sequera. Abans no hi havia aquests problemes, sí que hi havien. No, no eren tan especials com ara. Perquè els pous funcionaven. Tothom a casa seva si podia tenia un pou o una bassa i hi havia pous públics. Afortunadament, Palafrugell té molta aigua, els seus camps i els i a les muntanyes també. I això està molt regulat. Sí, però els pous tenen la història de Palafrugell. I hi ha vegades que si ens fixem en lo que és la ornamentació d’aquests pous, has de girar el cap per no recordar-te malament d’algunes persones que han posat això. 

I la construcció d’un pou. La perillositat que hi havia per fer un pou i poder donar servei. La regulació, els impostos que havien aquests pous per fer los servir. Això s’ha de treure a la llum. Lo màxim possible. Lo màxim. És la nostra història, és el nostre ADN. I és una llàstima que no es doni rellevància. És clar que és molt maco fixar-se en la costa o en les muntanyes, que tenim a Palafrugell molt diverses i molt riques. I al costat d’altres dels veïns. És una llàstima posar per cas. Hi ha ravals de fora de Palafrugell que ara gairebé ja estan annexionats al nucli, però, hi han carrers que és millor que no surti a la llum la deixadesa d’aquests carrers.

No vull posar cap d’ells per la problemàtica per no menysprear-los, però sí a endreçar el mateix que ens hi dediquem a la zona turística, que és molt necessària. A la zona interna també. Hi ha barris que hi ha molta mancança. D’acord que estem… bé ens ve aviat una condicionalitat econòmica molt dura de cara a l’excés de gasto. I hem de filar prim allà on gastem els calés des de l’administració local, però no podem abandonar a certs barris i que s’espabilin, per si sols en tema d’il·luminació. Hi ha vegades que tenim molts problemes i una precisament una de les unanimitats que es va aconseguir en el ple va ser soterrar tot el possible aquest sistema de cablejat que està penjant.

No és normal que al costat d’una entitat única com és Correus hi hagi cables endollats agafats a balcons de cases particulars. Què això s’ha d’oblidar. Si un cotxe està mal aparcat, ve la grua i se l’emporta. Perquè la viabilitat és necessària. Si un cable està mal posat com a seguretat, aquest cable s’ha de treure d’allà. Lo mateix que si una tuberia d’aigua rebenta. S’ha de reparar lo més ràpid possible. Pues un cable igual. I si hi ha unanimitat, si es va aconseguir unanimitat en un ple per això, tot l’equip de govern i la gent que no els doni recolzament. Els regidors que no s’han de posar d’acord en portar un projecte a 5, 10, 20 anys per poder eliminar aquestes problemàtiques que a certes persones, a certs veïns la tenen a davant i no poden sortir al balcó o a la finestra perquè tenim cables allà al costat. És una llàstima que això encara no s’hagi posat al cent per cent de l’equip dels membres del consistori a fer una planificació. Cinc, deu anys per dir totes aquestes problemàtiques les han de resoldre al més aviat possible. 

Hi ha certs puestos desgraciadament, i vull posar de rellevància precisament en aquesta entrevista que a la Costa Brava nosaltres som capdavanters amb tres noms internacionals com és Calella, com és Llafranc i com és Tamariu, i és un dels motors econòmics de Palafrugell. I que tinguem allà instal·lacions d’alt voltatge al costat d’arbrat, i que en qualsevol moment, precisament ara que ve la temporada de raig de descàrregues elèctriques, una problemàtica d’aquestes per mig Calella, és incongruent que hi hagi un equip de govern i que no s’hagin posat les piles de cara a que aquests tres transformadors aeris que la companyia ja els neteja de tant en tant, però que les branques dels arbres continuen creixent i no pensen si una administració o una empresa fa o no fa la seva feina. L’arbre es desarrolla i aquestes branques es juguen i si hi ha un llamp ho perdem tot.

No podem tenir aquestes circumstàncies encara. Aquesta problemàtiques i que no surti 2, 5, 10 persones del consistori i es posin d’acord a fer un projecte per evitar la problemàtica i per eliminar al cent per cent aquestes problemàtiques. Avui en dia ja és incongruent tenir tubos de gas aeris, preses de corrent en alta tensió descoberts no han de ser-hi i els transformadors han de ser dintre d’una barraca. Està molt ben regulat a nivell tècnic. I posar per cas que ara fa uns dies el famós Castell de rus encara no els han concedit l’autorització per baixar el transformador aeri a terra i hi ha les dues barraques, la de gestió i la de transformació, un al costat de l’altre. Com és que encara l’Ajuntament no ha forçat el màxim responsable de la Generalitat a que busqui una solució tècnica, administrativa per resoldre aquest problema? No us imagineu perdre nosaltres a Palafrugell el Castell del Rus. Por qué hem de perdre això si és nostre?

Afortunadament, a través d’una concessió, d’un acord amb una família que el va cedir al municipi que el gestiona una empresa que és molt rellevant, que dóna una nom internacional a Palafrugell tots els dies de l’any i tenim aquest problema sense solucionar. Aquí hem de posar totes les persones de l’equip de govern i de l’oposició i si fa falta, un cop l’any, anar allà tots plegats i eliminar aquest problema el més aviat possible.

Llavors falta un tercer punt. No sé si en té algun més.

Sí, el social, el humà, tenim moltes persones grans al nostre poble. No els podem tenir aïllats ni dins de la família ni fora de la família, encara que no siguin de la nostra família ens hem de dedicar a ells. És part de la nostra història. Són els nostres ADNs, els nostres cognoms, les persones que varen dedicar el seu esforç a construir Palafrugell, lo que és ara i lo que era abans.

I deixar-los en els últims dies de la seva vida, inclús abandonar-se a casa seva, és una llàstima i no s’ho mereixen i nosaltres tampoc. I amb ells lo mateix que fem amb la mainada que cada dia els portem al cole o al metge si fa falta. I aquí dediquem el màxim de la nostra capacitat a les persones grans, encara que no siguin de la nostra família, també els hem d’estar al costat. Recolzar-los, encara que només sigui una trucada. Una visita a la setmana o demanar-los si se’ls hi han d’anar a comprar algo o els hem d’acompanyar al súper o a qualsevol altre puesto, a una oficina bancària, a una oficina administrativa o per què no el cap o qualsevol altre a visitar algun familiar. Hem de col·laborar amb aquestes persones al màxim. No els podem tenir aïllats, no els podem deixar tenir aïllats. Són part de la nostra família, encara que no tinguin nosaltres el seu ADN.

Llavors entrant una mica més en la candidatura, quines creu que són les accions o iniciatives que són prioritàries al municipi?

Bé, la nostra candidatura ja fa anys, ja fa quatre anys tenien un projecte industrial i un projecte social. El projecte industrial és donar-li la massa màxima rellevància a lo que és la zona industrial que té Palafrugell al costat d’altres tres municipis en la comarca i esta ubicació de Palafrugell al mig de la comarca i al mig de la Costa Brava. Se’ns afegeix una ubicació tan bé molt especial i és el port internacional de Palamós. El que vol dir a mercaderies, el que vol dir a turisme i tenir Palamós, el port internacional de Palamós al nostre costat i no col·laborar amb ell al màxim és una pèrdua d’esforç, de disponibilitat, d’eficàcia i de moral tenir algo i algo tan bo com tenir Palafrugell, al costat de Mont-Ras, de Begur amb Esclanyà i de Regincós, una zona industrial tan potent.

Tenir l’autovia a mitges, tenir la problemàtica de la sortida de la dels túnels de Mont-ras. Aquesta rampa cap a dalt que té obliga te condiciona. A un vehicle, a un turisme per a un vehicle industrial el fa baixar és un perill. Aquesta autovia ha de continuar. La C-31 ha de continuar com a autovia fins a Pals. Això Palafrugell, al costat de Mont-ras, al costat de Begur, amb Esclanyà i al costat de Regencós. Hem de liderar que aquesta autovia continuï fins a Pals i que els nostres visitants i els nostres veïns i visitants i amics com ben quan venen o volen venir a Palafrugell de turisme com a indústria o com a transport en vehicle d’empreses de transport han de tenir la màxima facilitat i la màxima seguretat.

Si per anar a Barcelona tenim l’autovia i funciona, perquè per anar a França o per anar a la Bisbal no la tenim? Hem de continuar en el desarrollo industrial de la zona amb els nostres veïns. I amb la comunicació lo més fluida i segura possible.

Llavors, què diferencia la seva candidatura de la resta de polítics de Palafrugell?

Bé, ens diferencia una i diverses coses i una d’elles el que nosaltres exposem des de la base, des de la particularitat social personal de cadascú de nosaltres. No dirigim empreses, no dirigim a entitats, no tenim càrrecs d’importància professionals, no estem en col·legis administratius o col·legis professionals i des de la nostra base social volem impulsar el poble, la ciutadania, el desarrollo d’aquest municipi de tot el municipi, no només de la zona turística, també de la salut interna a què aquest poble, Palafrugell, lideri la comarca. A nivel humà, a nivel industrial, a nivel social. A nivel de projecció internacional. El Baix Empordà, per si sol, ja té un nom molt important. I Palafrugell és el poble que més ciutadans té i al costat dels veïns hem de liderar la comarca amb lo millor que tenim, que és la singularitat humana què particularitza Palafrugell en les seves diferents visions religioses, econòmiques, socials, esportives, humanes i i sense oblidar la diversitat de comunicació.

No només tenim un idioma, el català. Tenim més idiomes el castellà i tenim altres idiomes que molt poca gent s’atreveix a parlar o a assimilar o a integrar. Les persones a Palafrugell és el socialment estan canviant. Hi ha gent de sud Amèrica. A penes tenim gent de Nord amèrica. També haurien d’obrir-se amb ells por tot el que representa, de cultura, d’economia, de projecció internacional, perquè, no, a Àsia, amb tota la diversitat que té Àsia. Perquè el que és de la zona d’Àfrica ja hi són. Ja els tenim aquí, de la zona de Sudamèrica també. Afortunadament és molt rica, és molt variada. Això ja ho tenim. La societat de Palafrugell s’ha d’obrir a altres mons. I puntualment tenim algun detall humà que no vull particularitzar jo ara mateix.

Però per què no pensa posar per cas aquesta vara del alcalde de Palafrugell posant-s’hi un dia a la porta de l’ambaixada d’Austràlia de Madrid. I a l’embaixador, deixar-li la vara per un dia o una setmana i dir-li a Palafrugell us volem fer una rodona posar el nom d’una rodona del polígon industrial. El vostre poble, el vostre país. I afortunadament, en aquella zona. Tenim diverses rodones i per què no convidar a l’embaixador a que vingui a posar la bandera del seu país en aquesta rodona i posar el nom d’aquesta rodona en aquest país o a tota l’avinguda amb un acord amb Begur, tota aquesta avinguda posar li nom de les Amèriques i que aquí s’hi puguin sentir representats tots aquells països d’Amèrica, des de Canadà fins a Xile o Argentina. Tots que se sentin que aquí tenen part de la seva història, que és molt rica i que molts catalans varen marxar de Palafrugell per anar a aquests països a fer les Amèriques. Això no s’ha d’oblidar, és part de la nostra història.

Llavors m’agradaria preguntar-li quins punts del seu programa polític podia destacar o desvetllar?

Dos d’ells els he comentat lo que és donar-li vida internacional a la zona industrial i desarrollar aquest projecte amb els veïns Mont-ras, Begur i Regencós, la zona industrial. El humà i el econòmic. Consolidar la economia de l’administració municipal, que és bàsic que no entri el problema del dèficit. Que no tingui més rellevància el problema del dèficit en l’administració municipal.

Les comptes han de ser clares i prioritzar la inversió que sí que ha de ser en un projecte municipal. Nosaltres creiem ara mateix que la zona ferial no és la més important. La zona ferial podria quedar rellegada a un segon o un tercer any. La zona de viabilitat en l’avinguda d’Espanya s’ha de consolidar, s’ha de consolidar bé. No s’ha de fer tot de cop. Pel tema econòmic i pel tema pressupostari, però el projecte s’ha de concloure. La zona firal no es fa servir cada dia. No es fa servir tots els dies de l’any ni totes les hores de cada dia. La viabilitat sí que s’ha de fer servir cada dia pels serveis, per al turisme, per la indústria, per a la mobilitat veïnal, per anar a comprar o inclús per a les emergències.

Una problemàtica d’un accident, afortunadament, està molt ajustat a Palafrugell amb els professionals que n’hi ha, no en altres puestus. Però a Palafrugell sí que hi són. Això ho tenim garantit en la seva capacitat, però la necessària ampliació de l’avinguda Espanya i concloure aquest projecte ha de ser superior a la zona firal que no es fa servir cada dia i la prioritat ha de ser el dia a dia. La zona firal és pot rellegar un, dos o tres anys a la màxima eficàcia.

La prioritat ara hauria de ser zona industrial o la viabilitat avinguda d’Espanya i d’especial rellevància també és la il·luminació, sobretot en certs carrers que puntualment es queden sense il·luminació i que els veïns se sentin malament, que tinguin por a sortir de casa seva al vespre, inclús a tirar la basura i que puntualment la deixin a qualsevol puesto per por a sortir al carrer perquè aquella il·luminació no funciona. D’acord que hi ha un contracte per mantenir la il·luminació. Hem de posar fil a l’agulla perquè aquests problemes no s’agravin. Resoldre els que hi ha i donar seguretat als veïns que puguin sortir a les 9, a les 10, a les 11 o a les 12 a tirar la basura abans, lògicament quan toca. Però si volen passejar a les 10 havent sopat o a les onze, que no hi hagi la dinàmica tinc por.

A l’hivern fa fred, a l’estiu no. A l’estiu s’està molt bé. Al Baix Empordà, a Palafrugell. I hem de poder disfrutar, posem per cas, a l’estiu. De que com que va predir fa molta calor, la gent surt més a caminar al vespre i n’hi ha molts que tenen por de sortir al vespre por la il·luminació i per altres problemes que això s’ha de resoldre al màxim, se’ls ha de donar seguretat vial als nostres veïns.

Llavors. Finalment, m’agradaria preguntar-li si és que no aconsegueix una majoria absoluta en aquestes eleccions, estaria disposat a pactar amb altres partits?

Sí, posant de rellevància que el pacte sempre ha de ser per la governabilitat, no per l’enfrontament. Els veïns quan voten volen gestors a l’administració i volen los millors gestors en què confien. Aquest gestors s’han de posar d’acord en la governació del municipi, de tot el municipi, de tot i del més urgent. Lògicament, per governar el municipi al ple s’ha de tenir majoria. Aquesta majoria pot fluctuar puntualment en un tema o un altre si és per gestionar el municipi. És clar que estaríem disposats a col·laborar i a pactar amb qualsevol equip que es dediqui a governar el municipi.

Els interessos dels ciutadans a Palafrugell i, lògicament, no per buscar enfrontaments amb veïns amb altres problemàtiques que no toca el municipi de Palafrugell. I que no hem de potenciar des de Palafrugell coses que no toquen a Palafrugell. A nivell personal, cadascú pot tenir les seves opinions a nivell de grup municipal del Partit Popular de Palafrugell, lo que volem és dedicar-nos a Palafrugell.

Si no ho haurien marxat a altres àmbits de gestió que no és Palafrugell. Nosaltres volem gestionar els nostres carrers, els nostres veïns, les nostres famílies, el barri, el nostre municipi. Tot el nostre municipi, des de la costa a les Gavarres. Tot des de Mont-ras a Esclanyà, tot el municipi, inclús també Llofriu tot el barri.

Tots els barris de Palafrugell. Els volem gestionar. I si hem de pactar? Partiriem amb aquesta premisa la gestió municipal no cap més problema.

Doncs, moltes gràcies senyor Vila, per la seva visita i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions que se celebraran el 28 de maig. Moltes gràcies.

Gràcies a vostès. Bon dia.

1...1.8881.8891.890...7.042Pàgina 1.889 de 7.042