Maria Lourdes Fuentes: «Continuarem apostant per fer que Santa Cristina sigui més sostenible i on els ciutadans puguin viure»

 Avui ens visita Maria Lourdes Fuentes, alcaldable de Santa Cristina d’Aro pel partit d’Esquerra Republicana de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Fuentes.

Hola, bon dia, bon dia.

Primer de tot m’agradaria preguntar-li si es podria definir en tres adjectius.

Bé, doncs sóc una persona constant, treballadora i propera.

Llavors podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, aquests quatre anys de mandat teníem unes expectatives molt grans, però degut també al que tothom ja sap que ha sigut una legislatura complicada. Però bé, jo crec que hem assolit, sobretot amb el tema de la transparència que hem tingut un premi de transparència. Llavors, amb el tema de la via, dos premis hem tingut de transparència. Aquest any també l’hem assolit i llavors hem tingut també a la via pública amb les Viles Florides, que era una cosa que nosaltres portavem al nostre programa. Hem pogut fer-ho i començar. I per fi el ple del mes passat vam assolir la aprovació provisional del POUM, que això ja portàvem 5 anys treballant molt important pel municipi.

Llavors podria destacar també tres aspectes que cregui que no s’hagin assolit o que no s’hagin acabat d’assolir del tot durant aquests quatre anys de mandat en el govern municipal.

Si bé bàsicament nosaltres teníem la perspectiva de que ja podríem tenir acabada la biblioteca, que és un tema que que de seguida que vam agafar la legislatura ens hi vam posar perquè ja havíem treballat a la legislatura passada, el tema del projecte. Però bé, degut a les diferents qüestions que ja he citat abans, no hem pogut acabar-la. I bé, estem ara estem en fase d’anar molt ràpid per mirar si s’acaba, si. I altres coses que no. Bueno hem anat fent. La veritat és que hem treballat molt.

Llavors, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi, com és Santa Cristina d’Aro?

Bé, jo crec que en aquest moment el més important és el tema del POUM. Perquè nosaltres tenim un problema molt gran amb les urbanitzacions que són, tenim onze urbanitzacions que i no estan recepcionades, clar, llavors és un tema que nosaltres hem treballat molt en el POUM perquè es consideressin urbanitzacions històriques i que es poguessin arribar a un moment de la seva recepció.

Hi han algunes que estan molt, molt, molt a prop, ja de recepcionat. Que un cop hi hagi l’aprovació definitiva ja els podrem recepcionar i després hi haurà un pla de treball. Jo crec que aquest per Santa Cristina és molt important. 

Llavors què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats que es presenten a les eleccions municipals d’enguany?

Bé, jo crec que nosaltres Esquerra Republicana té una línia, una línia que en cas que tota la ciutadania em tornés a donar confiança, doncs seguiríem amb aquesta línia de portar el municipi a ser un municipi sostenible, un municipi tranquil, un municipi que s’hi pugui viure. Perquè molta gent dels voltants ha vingut a viure a Santa Cristina per això, perquè és un municipi que encara s’hi pot viure tranquil.

Llavors, ja endinsant-nos una mica més en el programa polític per a les eleccions, no sé si ja el tenen acabat de definir del tot, però podria destacar alguns aspectes del programa electoral?

Bé, el nostre programa és un programa que treballa molt en el tema de, sobretot d’estar al costat de la gent, perquè això ja sempre hem estat. He sigut una persona que, com he dit, és una persona propera, una persona que sempre ha atès a tota la ciutadania que m’ho ha demanat. I durant, justament durant la pandèmia es va fer un esforç molt gran per ajudar a tothom i això és el que volem continuar.

I llavors, sobretot també el tema de l’habitatge. Habitatge, lloguer, lloguer, lloguer assequible per a la gent gran i pels joves que això ja s’havia començat a treballar, però va quedar parat una mica amb la pandèmia. I nosaltres, des de l’Ajuntament, estem treballant per tenir sostre nostre de l’Ajuntament per poder ofertar i poder que es facin cooperatives. 

I llavors també el tema de la sostenibilitat, molt important. I pel tema. Bé, el que he dit del POUM i també crec que que la ciutadania participi en les coses de l’Ajuntament, que sàpiga realment com va l’Ajuntament. Que la gent sàpiga el que és l’Ajuntament i que se senti seu, sobretot això.

Llavors, finalment, si és que no aconsegueixen formar una majoria absoluta a les eleccions, estarien disposats a pactar amb altres partits polítics.

Si bé jo crec que sí que hem de parlar amb tothom. A veure, hi ha partits polítics, línies que segur que ja no podrem perquè són línies ja molt de dretes i que és més complicat. I llavors també hi ha algun partit, doncs que també hem tingut, bé, hi ha hagut una mica de problemes amb el partit, gent que s’ha escindit del partit. Però bé, en principi jo crec que s’ha de parlar amb tothom.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany i també els hi volem donar les gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.

Molt bé, gràcies a vosaltres i bé, espero tornar-nos a veure aviat. Gràcies.

Sebastián Mateo: «Hem d’escoltar els ciutadans, fomentar la mobilitat i dinamitzar el comerç de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró»

Avui ens visita Sebastián Mateo, alcaldable de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró pel Partit Popular, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Mateo.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es descrivís amb tres adjectius.

Dialogant, creador de plans i, sobretot, molt discreto.

Llavors no si podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bueno, crec que els aspectes a destacar en aquest mandat han estat, pues una mica els finiquitos dels projectes o com vulguin dir-ho. Perquè no han sabut accelerar nous projectes, però si que han anat executant projectes que ja estaven al calaix de l’anterior mandat.

Tot i que ells diuen que han gestionat el temporal de Glòria, la pandèmia. Tot això no ha de parar un municipi no ha de fer estralls en el que és la gestió municipal.

Doncs no sé si en podria destacar dos més?

I bé, així per a mi, jo que he sigut seguidor dels plens via internet he vist que els plens han estat una mica dictatorials. Tenen un cartipàs, el qual no els deixa parlar als altres regidors. I potser per això la oposició tampoc no ha estat gaire forta. Jo voldira que això s’obrís, que poguessin debatre més les coses perquè així s’haguessin adonat que la lectura de la legislatura, del que la gent del poble doncs estava estava dient. Com a problemes amb les diferències de l’avinguda de S’Agaró, la cala Belladona, la benzinera de l’Esclat. Tot això els ha portat a una legislatura que jo crec que ells havien d’escoltar una mica més.

Després, no sé si podria destacar tres aspectes que potser no han acabat d’assolir des del govern municipal durant aquests quatre anys de mandat.

Escoltar el poble, ja ho he dit. Jo crec que escoltar el poble amb totes les seves queixes que hi ha hagut. Ells sempre s’han benegloriat de que seguien l’escolta activa. Nosaltres no considerem que escoltar sigui recollir una mica un missatge de l’altra persona, llançar el teu missatge, dir com de bé que ho estàs fent, no?

Nosaltres escoltar entenem que és comprendre, pensar en allò que t’està dient la població i actuar en forma per solucionar aquest mal o disgust que té la població. Sabem que sempre no plou a gust de tots i que és molt difícil governar. Però entenem que tampoc s’ha de no escoltar les veus crítiques que hi ha al voltant de cada acció que fas en el mandat. I qui governa ho ha d’assumir. Sempre tindrà crítics, i que aquests també s’han d’escoltar.

Un altre caràcter negatiu, doncs no saber aportar noves idees al municipi només s’ha vist a última hora alguna que sí que ha aportat gent. Però la gent també ha estat molt disconforme, doncs, per exemple, amb una carrera que es va fer no fa gaire al municipi i va perjudicar els altres municipis del voltant perquè van tallar carreteres que eren artèries principals, a l’entrada d’altres pobles.

Així doncs, podríem estar enumerant multitud d’errors que hem vist. També molt gran ha estat el no saber seguir gestionant coses o seguir, matant temes com ara l’arranjament del passeig Marítim, els problemes que tenen els veïns amb la llei de Costes socialista que ja va sortir que nosaltres vam anar a Madrid i vam estar pactant amb costes una sèrie de beneficis, d’excepcionalitats que havia de tenir Platja d’Aro per poder arreglar. Tot això no s’ha dut a terme perquè la subdelegació de Govern, que era socialista en aquest moment, no ha continuat treballant en aquesta línia aquí a Girona i al Govern central no ha volgut apostar per arreglar tots aquests assumptes a Platja d’Aro.

Ja entrant en una mica de candidatura, m’agradaria preguntar quines creu que són les prioritats o iniciatives que fan falta al municipi, com és Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.

Bé, després d’escoltar els veïns les iniciatives jo crec que són bàsiques. La nostra pagesia reclama, doncs, el dret a reg pel fet que moltes vegades als pous que ells tenen són explotats pel municipi, perquè prioritàriament a Catalunya es diu que l’aigua de boca és la primària, la secundària és aigua per a indústria i terciària és aigua per a pagesia. Llavors, això perjudica el nostre pagès.

Nosaltres ja en anteriors legislatures i va intentar canviar això és una llei de Franco. És per això pel que ve del temps de Franco, quan ell va enganxar l’aigua del Ter i la va baixar a Barcelona era perquè tenia un creixement demogràfic. Jo crec que Barcelona ha d’abastir-se d’aigua d’un altre lloc i no haver de baixar-la del Ter, perquè nosaltres tenim pagesia, que no, que no, que no? necessita aquesta aigua. Castell d’Aro em refereixo als usos dels pous privats si anem a nivell general, ja que al Baix Empordà la Gola del Ter té molts problemes per regar els seus camps.

També creiem que fomentar el negoci a Platja d’Aro amb noves idees, com pot ser un santuari marí atraure un tipus de públic de busseig. Que pugui promocionar el Front Marí o poder obrir nous negocis allà, com ara cursos de submarinisme o embarcacions que portin els bussejadors fins a les atraccions que es poden deixar endavant les nostres costes atraccions no és estrany veure un vaixell pesquer o es pot portar una atracció que es pugui copiar d’altres llocs. Tot està inventat, no hi ha res de nou.

El nostre litoral és particular. Tenim una sèrie de pedres davant de la nostra línia de costa, la qual no permet als pesquer entrar dins la platja. Els pesquers parlant amb ells sempre ens han dit que sempre que s’ha fet un santuari marí o una reserva, la pesca creix al voltant i que és beneficiós. Ells no vénen al nostre municipi. Per tant, si nosaltres els proporcionem a aquesta fauna marina o un lloc per poder-se allotjar, es dona més pesca i més benefici pels nostres pescadors de Palamós.

També volíem promocionar coses com poden ser el tren tram, el tram que ja és un projecte que ve de fa molt de temps. Ara sembla que s’omplen la boca perquè l’associació s’ha començat a moure per aquest assumpte. Nosaltres ja proposàvem un tren circular mancomunat amb les altres localitats, com ara Palamós, com pot ser Sant Feliu un autobús circular que donés voltes també per les nostres urbanitzacions. Perquè hi ha molta gent gran que necessita ser assistida, que necessita viatjar anar als CAPs, baixar a l’hospital de Palamós per arreglar algun assumpte, algun paper a Sant Feliu. Tot això ens porta a pensar que seria bo unir els tres municipis. Posar fins i tot un bus llançadora, adreçat cap als hospitals a Girona. Tot això ens fa pensar que seria bo això un autobús ben pensat que es pugui mancomunar amb els altres municipis i pogués donar un servei major a la gent amb mobilitat reduïda o fins i tot que no tinguin vehicles.

Després m’agradaria passar a preguntar-li què diferencia la seva proposta política de la resta de candidats que es presenten a les eleccions municipals d’aquest any.

Doncs mira que no miro els programes dels altres. Nosaltres sempre parlem amb la gent. La gent ens demostra les inquietuds. En el cas de pagesia, doncs, no tenia coneixement de què se’ls podia proporcionar. Parlava jo i molts ja em van donar la solució. «Sebastián ja vas treballar en aquesta línia a defensar els nostres drets de rec, continua així». En el cas dels dels veïns, això del santuari de marí no és una cosa que només se m’hagi ocurrit a mi, és una cosa que se’m va oferir. Se’m va parlar del Front Marí que tenim al municipi. Vam parlar de la possibilitat de col·locar un santuari marí i que per això es fomentaria en empreses 360 graus clústers que podrien aportar una mica més de negoci a la nostra línia costanera i posar promociona també el nostre passeig marítim, que està moltes vegades una mica apagat.

La gent també em demana és un santuari o una reserva o una protectora per als gats. També per complir aquesta Llei de protecció animal que ells mateixos han promocionat, però no gestionen dins del municipi perquè no és del municipi que ha de ser el que recull i el que ha de ser que cuidi a tots aquests felins no ho fa.

Ho deixa a les associacions afegeix que en molts casos no tenen prou aportacions per donar servei a tots aquests animals. Podríem pensar que si l’Ajuntament mancomuna amb els altres municipis per poder estalviar costos. Una associació,  una protectora, totes aquestes associacions poden participar-hi dins poden aportar els gats que trobin ferits, poden avisar-nos de colònies que s’instaurin i poder gestionar tot això. Tot això són coses que vas recollint, vas escoltant la gent. La gent, doncs, ens va donant el programa que nosaltres portem al nostre projecte.

Llavors ja ho ha anat avançant una mica, però m’agradaria que ens digués quatre propostes més, sobre el programa polític que presentin a les eleccions d’aquest any.

Bé, doncs nosaltres, a banda del santuari marí, la protectora d’animals, el tren circular, també hem proposat municipalització o gestió mixta dels recursos de recollida d’escombraries i de recursos hídrics o rebut de l’aigua. Nosaltres creiem que és escandalós, que portem tant de temps pensant que l’abocador de Solius es tancaria perquè jo ja era conseller i ja sabia fa vuit anys que això s’anava a tancar. Nosaltres havíem d’anar a l’abocador de Lloret, cosa que es va fer amb l’última les darreres tecnologies, un abocador que es va fer que ens havien venut  que n’hi havia prou per recollir totes les escombraries. Hem incrementat progressivament el rebut de la recollida d’escombraries per poder-hi portar els residus. I ara que hem d’utilitzar l’abocador de Solius es tanca, es tanca ja definitivament per una sentència, no podem portar-ho perquè el de Lloret diuen que ja és ple a vessar. Ara, doncs, no tenim on portar-ho. I això serà un què per a la propera legislatura.

Municipalització o gestió mixta. Per què? Perquè deficient, hem vist que això és deficient. Hem vits que donar a una empresa la gestió de les escombraries. Per exemple, unes escombraries que ens han col·locat els contenidors que tenim. En el cas de la pandèmia, tot es van queixar perquè ho havien de tocar amb la mà. Quan sempre hi havia, hem tingut contenidors de pedal. Els nostres contenidors antics eren d’un volum superior al que tenim ara.

Els contenidors estan completament plens. Si que s’han fet més aportacions, però si veus la gestió de les escombraries en legislatures anteriors i el volum d’escombraries amb aquesta legislatura ha variat poc. Vol dir que si hem reduït el contenidor però hem fet més aportacions continuem amb el mateix problema que sempre hem tingut. Les escombraries són plenes. El nostre municipi es veu amb els contínuament amb els contenidors plens. Vagis on vagis. Escombraria que cau per tot arreu. Uns estats deplorables del carrer.

En gestió del rebut de l’Aigua la concessionàri, els nostres dipòsits sembla que com l’aigua ja ve del Pasteral, doncs que no necessiten els nostres dipòsits. S’han adonat que els dipòsits, en alguns casos, estan contaminats o tenen un índex molt alt de salinitació. Han de comprar mini potabilitzadores. També nosaltres volem projectar una dessalinitzadora al municipi que ens diuen que és cara? Si. Però bé, d’alguna manera hem de treure nosaltres aigua i hem d’abastir el nostre municipi. El nostre municipi sempre que s’ha projectat una urbanització, o nou projecte el primer que se li diu en urbanisme és sostenible? Tenim aigua per a abastir aquest nou, aquesta nova urbanització? Si no, moltes vegades ha quedat al calaix.

Això vol dir que el nostre municipi té aigua no tenim perquè estar contínuament connectats amb el Pasteral, que el Pasteral és una aigua cara igual, igual de cara, que pot ser fer una dessalinitzadora. Si en el cas queels nostres pous es quedin secs, perquè tot això va variant i podem estirar de dessalinitzadora. És pensar una mica i fer una línia per anar tractant els problemes que es poden venir en un futur.

Finalment m’agradaria preguntar-li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Si nosaltres seríem capaços de pactar amb altres formacions polítiques és el deure. Cadascú es presenta per governar o intentar governar. És el deure de solucionar els problemes de la població. I no entrat a fàstigs amb cap tipus amb cap perquè t’hagi estat llençant coses en cara durant els debats electorals o durant tota la campanya. Jo crec que cal arribar a acords.

Jo crec que és bo estar dins una gestió municipal perquè ja he demostrat moltes vegades quan he estat dins d’un ajuntament que hem aportat idees bones i que podem fer les coses. Per tant, crec que és bo estar de cara a la societat i donar ajuda. Oferir-li la teva ajuda el millor que puguis.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany. I també els volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Gràcies. Una salutació a tothom.

Supermatí – 15 maig 2023

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 15 maig 2023
Loading
/

Actuacions musicals, les colles i comparses i més de 400 persones, per presentar el 61è Carroussel Costa Brava

Les colles de carrossaires, de comparses i els grups d’animació van presentar el gran Carroussel de la Costa Brava, en el marc d’un sopar popular que va aplegar prop de 400 persones a l’espai de la Bòbila, el qual va servir com a preàmbul de les ganes que hi ha de Carroussel – Carnaval de carnavals, el gran esdeveniment de primavera a la Costa Brava.

Després del sopar de germanor que va unir totes les colles, es va veure un autèntic espectacle de música, llum i color titulat “La teva cara em sona”, el qual va comptar amb unes divertides actuacions musicals i que servien per donar pistes sobre el que es podrà veure a la desfilada del primer cap de setmana del mes de juny.

Al Carroussel Costa Brava – Carnaval de Carnavals d’aquesta 61a edició prendran part aquest any 14 colles repartides en els diferents grups que hi ha: carrosses inèdites, comparses inèdites, carrosses no inèdites, comparses no inèdites i animació.

La categoria amb més gruix de participants serà el de carrosses inèdites amb les colles locals: EKSI, Els Incorrectes, Garnatxa, Tot al 17, Dàlmates, Diversàlia, Imaginació i Confetti. I també totes locals, són les que desfilaran amb comparses inèdites: Els Trompats, The Queens, Chearleaders, Imparables, La Tustarrada i l’Asociación Latina de Palafrugell.

El 61è Carroussel Costa Brava de Palafrugell, tindrà lloc el diumenge 4 de juny del 2023, amb el seu recorregut habitual a través dels carrers de la vila on s’espera una gran afluència de gent a partir de les 5 de la tarda.

Cal recordar que el Carroussel va ser declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional.

Toni Carrión: «Volem reactivar l’economia a Sant Feliu, desestacionalitzar el turisme i recuperar la identitat ganxona»

 Avui ens visita Toni Carrión, alcaldable de Sant Feliu de Guixols per Junts per Catalunya – Sant Feliu de Guíxols, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Carrión. 

Hola, bon dia. 

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Amb això està complicat resumir-ho, resumir-ho així. M’agafes una mica, però jo diria potser primer treballador, o sigui dir que potser són molt bàsiques, però, però no és així, eh? El primer treballador, tossut, persistent i lleial. Potser potser seria això sense, per resumir-ho, agafnt-ho una mica ràpid, però jo crec que sí. Això treballador, persistent, tossut i lleial.

Llavors podria dir-nos 3 coses positives que hagi fet el govern durant aquest mandat.

Em costa costa perquè. Bé, de fet, si em presento i acompanyat amb l’equip ens presentem és perquè creiem que cal que cal un canvi de debò i un canvi gran a Sant Feliu, sobretot de lideratge. Les formes, les formes, sobretot també amb el pla estratègic, amb la direcció estratègica i per tant trobar tres coses bones em costarà. Potser diria alguna cosa relacionada amb les àrees que tenen a veure amb la part més d’interna de l’Ajuntament i organització interna de l’Ajuntament. Ens consta que s’està treballant amb una organització nova, tant en quant edifici per centralitzar el que és el personal. Més més en l’operativa interna crec que és la part que s’està fent bé o que s’està avançant.

Han avançat també en la elaboració del pla que tenien o que també jo compartia de la policia a la part més de seguretat al voltant de l’equip de la policia. I sincerament, fins aquí. Fins aquí. No en tinc més i més perquè crec que hi ha molta cosa i que hi ha molta cosa a fer que crec que ho estan, s‘està enfocant d’una manera que en que hi ha molta feina que s’està deixant de fer. Sembla que se’n fa perquè perquè l’aspecte és de moltes obres, no hi ha moltes a última hora i llavors el record que es pot tenir és d’última hora, que s’està fent molta obra pública. Però que creiem que que no té un retorn directe o és no és una palanca per millorar de veritat la vida dels ciutadans, és a dir, no s’està treballant per les persones.

Llavors ja ho ha avançat una miqueta, però ara m’agradaria que destaqués tres coses que no són tant positives aquesta, aquest mandat.

Sí, jo crec que per part del mandat, si parlem del mandat del govern actual, que és el que a Sant Feliu està conformat per un partit que és de Tots per Sant Feliu i els socialistes, el PSC que governa. Creiem que el punt número 1 és que és incomplidor, és a dir, és un govern que no compleix amb els amb els acords o amb les promeses que en el seu moment va fer l’any 2019 per presentar-se a les eleccions i per tenir els resultats que van tenir, que llavors li van donar la possibilitat de fer un govern. I creiem que el primer és incomplidor clarament perquè hi ha sobretot els punts principals amb els que es presenta aquest govern sobretot el partit majoritari, el partit gran Tots per Sant Feliu, amb el que ja és alcalde Carles Motas, doncs incompleix els punts principals de forma flagrant com eren la reforma de l’Asil Surís, el Museu Thyssen, que era un altre dels seus punts troncals.

No hi ha Museu Thyssen i costa de veure quan quant hi serà. Sí que hi ha molta obra pública al voltant, però per exemple, al voltant de l’Asil, doncs hi ha molta obra pública i una plaça que es va fer l’any 19 molt gran. Que estem veient que els veïns ens expliquen el resultat de la plaça no és el que s’esperava. És a dir, no és aquell eix vertebrador de Sant Feliu que uneix a dalt i a baix, sinó més aviat ha quedat en una plaça arraconada i amb foscors, on veiem zones i zones on realment la policia hi va i va molt sovint. Per tant, jo diria que un dels punts són els incompliments.

Segon punt potser és l’endeutament, l’excessiu endeutament amb què deixaran l’Ajuntament i després de no haver fet, segons el nostre punt de vista, els punts principals que sí que necessita Sant Feliu i potser jo diria un tercer punt que és les formes, no? Les formes que avui dia a dia d’avui al capdavant de l’Ajuntament són unes formes que no representen Sant Feliu de Guíxols sota el nostre punt de vista. Creiem que en aquest cas l’alcalde és el nostre representant o representant de la ciutat dels 22.149 persones que viuen a Sant Feliu crec que les formes tant internes com externes, tot i que, fa molts vídeos i es projecta, i sembla que com com si fos un actor, no és i sembla que tot va molt bé i tot és espectacular, però el que grates una mica i veus realment hi ha alguna desconnexió molt gran entre entre el govern actual de Sant Feliu i la ciutadania i no escolten, fan, fan el que ells creuen.

La part de comunicació política. El punt 4 seria la comunicació és la part que nosaltres creiem que debilita fins i tot la democràcia o la representació pública o el coneixement que ha de tenir la ciutadania del que passa a Sant Feliu. Els mitjans de comunicació s’han convertit de Sant Feliu en un canal d’informació de l’Ajuntament. Per tant, tothom només només pot escoltar l’opinió del govern i de l’alcalde concretament que per cert, us haig d’agrair que ens convideu a Ràdio Capital perquè des de Ràdio Sant Feliu no ens han convidat em consta a mi ni tampoc als companys de l’oposició. Portem quatre anys de regidors i encara no he fet ni un segon a Ràdio Sant Feliu, per tant, us haig d’agraïr la invitació.

Gràcies a vostè per venir també. Seguint amb l’entrevista, ens agradaria saber quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com Sant Feliu.

Si Sant Feliu, sota el nostre punt de vista i el model de Junts, el nostre el nostre model té tres eixos principals. Un, que és el que ens ha de fer sentir orgullosos de Sant Feliu. Per tant, el sentiment ganxó que llavors ve reforçat, evidentment, amb una potenciació, un reforç de la part de serveis bàsics, és a dir, l’ajuda d’un ajuntament té uns unes funcions bàsiques per llei i les ha de complir. I aquestes no s’estan complint a Sant Feliu, com per exemple la part de la il·luminació, seguretat ciutadana, neteja viària, escombraries.

Ja us deia abans la part de l’Asil de la reforma de les instal·lacions d’un equipament que és municipal, que sabem i veiem que no estem en les condicions que ha d’estar. És a dir, primer, per poder-nos sentir orgullosos de Sant Feliu, primer hem de reforçar els els serveis bàsics, és a dir, allò amb què realment quan vius a Sant Feliu i dius amb això sí que estic orgullós. Puc presumir de ciutat i serveis bàsics. L’entorn, l’urbanisme, és fonamental. L’urbanisme pot ser pot fins i tot arribar a ser urbanisme em refereixo a l’arquitectectura no? És a dir, la part ambiental de la ciutat, és a dir, l’accessibilitat, la facilitat de poder transitar per les voreres, transitar pels carrers i l’espai, les places públiques ben il·luminades, el poder travessar els passos de vianants que estiguin il·luminats i que no t’hi juguis la vida.

Com ja ha passat, malauradament els darrers mesos que hi ha hagut atropellaments en els passos de zebra de Sant Feliu per no estar prou il·luminats, és a dir, primer. El que al l’eix principal del nostre programa és veure i reforçar allò que és bàsic que estigui bé. I en aquest moment ens consta. Ja heu vist fotografies de les escombraries de Sant Feliu com com estan en neteja viària. És a dir, en aquest moment, tot i que sembli mentida, perquè estem endeutats més que mai i es fan més obra pública que mai, però es descuida en gran part el que són els serveis bàsics.

Aquest és el nostre eix principal. Que va acompanyat de la creació d’economia i, sobretot, el reforç de la part d’activar tots aquells aspectes de Sant Feliu que encara a dia d’avui estan desordenats o que potser no s’estan enfocant prou, que és la creació d’economia, la creació d’ocupació va tot això relacionat. La suma de les dues, la creació d’economia i els serveis bàsics. En què ens sentirem realment orgullosos de pertànyer a Sant Feliu de Guíxols, segons les dues. Ni una ni l’altra són les dues alhora. Són dos plans que els tenim ben treballats i que els portarem endavant en paral·lel. Però sí que hi és, evidentment és evident que l’economia també reforça l’estat del benestar, és a dir, la gent, els nostres familiars, veïns, amics. Nosaltres, si tenim possibilitats de treballar, de desenvolupar el nostre projecte a Sant Feliu, que no haguem d’anar a treballar a fora, que no haguem d’anar a comprar a fora, que no haguem d’anar a disfrutar a fora. Si tot això ho podem fer a Sant Feliu, ens sentirem més orgullosos i hi haurà una identitat ganxona, que és que és realment el perquè pel que treballem, perquè ens estimem Sant Feliu i al final creiem que hi ha moltes coses a fer.

Com us deia, és a dir, hi ha molts eixos amb la part d’economia, per exemple la part de turisme que ja és coneguda però que està molt enfocada a l’estiu amb sol i platja. Doncs Sant Feliu té grans potencials per desenvolupar amb la part del turisme, com pot ser el turisme esportiu. Altres turismes com poden ser els turismes sènior per la gent gran per desestacionalitzar. El turisme cultural. És a dir, hi ha moltes, moltes palanques que podem activar, que les tenim i que creiem que treballant-les es poden, es poden dur a terme. I hi ha moltes coses que el que voldria dir no en vull. No em vull entendre prou, però com poden ser. El polígon industrial, és a dir, Sant Feliu. Està perdent empreses, tant que està expulsant. És una ciutat que és que expulsa els seus ciutadans, els veïns que han de marxar fora a viure i expulsar les empreses. I ho hem d’intentar, això, el primer és revertir aquesta situació. Amb la part d’empreses, doncs amb si o si, ampliar el polígon industrial. I això ho pot liderar l’Ajuntament. Però un sistema de cooperació i que no s’està fent. I si ara a última hora us sentiu que es diu és purament perquè arriben eleccions per l’actual govern porten molts anys, portem 8 i 9 anys d’alcalde i no ho ha fet. No ha desenvolupat el polígon des d’on creiem que és que és fonamental, entre altres coses, eh? Però en el fons és creació d’economia. Per increment del benestar i per reforçar el sentiment d’orgull ganxó.

I què diferencia la seva candidatura política respecte a altres candidats que es presentin en aquestes eleccions?

Jo crec que precisament això, això darrer que us explicava no és a dir. De les altres candidatures que encara no s’han o no les he pogut conèixer totes al detall, però que pel que veig i conec que es presentarà dels companys. Que al final, és presentar cadascú la seva idea de Sant Feliu i que serà escollida pels nostres conciutadans. Però jo pel que crec i veig que s’està presentant és la distinció de Junts o de Toni Carrion. És l’aposta clara i ferma per la creació, l’economia, la de l’activació dels motors econòmics. Com us deia des de començant. Començant pel que us deia, de les diferents línies de turisme que estan per poder desenvolupar, la creació del que és la marca Sant Feliu de Guíxols i portar-la cap a l’exterior. M’agradaria el fet de que realment això s’ha de treballar amb hotelers, s’ha de treballar amb comerciants i ho tenim embastat, però s’ha de poder posar Sant Feliu al mapa. I això a Sant Feliu. El seu ajuntament ho pot fer, pot coordinar o no. És a dir, jo crec que el diferencial de Junts i al capdavant amb mi és l’aposta per sí o sí, deixant darrere el model de ciutat dormitori que fins ara no hi ha hagut cap de les candidatures que ho diuen, però a l’hora de la veritat, quan han tingut accions de govern no ho han fet. La nostra és decidida i ho tenim estudiat, treballat, parlat.

Per exemple, un aparcament al centre de Sant Feliu de Guíxols. Ara ja sembla que si escoltem l’alcalde, això ja és passat. Home, no, no és passat. És a dir, que si ens descuidem serà passat el centre de Sant Feliu perquè quedarà desert. Llavors hem de treballar fonamental per els eixos comercials de Sant Feliu, tant el l’eix més a prop del mar com l’eix a la part nord de Vilartagues i avinguda de Catalunya. És a dir, hi ha diversos eixos comercial de Sant Feliu. Llavors els hem de potenciar, no els podem oblidar. I un element fonamental és la creació de nou aparcament, que nosaltres el tenim molt clar que ha d’anar al centre, a tocar del centre de Sant Feliu tota la vida. Perquè és veritat que ciutats que s’ho poden permetre ho poden organitzar. Poden fer un aparcament dissuasori a les afores, però a Sant Feliu, si veiem la història com ha anat, veiem que ja, ja aquest estiu s’ha fet una fase de l’aparcament. Està a 800-900 metres del centre, que és una distància que cap ciutat del nostre entorn s’atreveix a tenir un aparcament central a 900 metres del centre. És a dir, qualsevol ciutat del nostre entorn dius Blanes o Lloret, Girona, Figueres. Siguin del nostre tamany. Olot són ciutats que han dissenyat l’eix comercial amb aparcaments molt a prop del centre.

Llavors hem de conviure amb les dues coses, és a dir, amb més transport públic. És cert, però també hem d’estudiar i hem de ja impulsar un aparcament al centre. Llavors jo crec que el diferencial nostre que em preguntava si aquesta és una mica. Doncs ve per aquí, bé, de manera desacomplexada dir que volem ser una ciutat que no sigui dormitori. No estem dient que volem que sigui ara un de cop i volta Sant Feliu de Guixols, disbauxa i ja m’enteneu. Però hi ha un punt mig entre ser un un lloc on la gent només hi anem a dormir i a l’estiu una mica de moviment. Però llavors tornem una altra vegada a caure i sortir d’aquest esquema que sembla que no, que és impossible a Sant Feliu fer res més que sigui això. I no, no cal ni que t’hi posis perquè no és possible. Tampoc no vinc amb un plantejament de fer grans de cop i volta una ciutat on realment no es pugui viure, perquè de tanta activitat que hi hagi hem de buscar un punt mig. L’activitat l’hem de generar de qualitat hem de fomentar. Hem de treballar d’acord amb els hotelers perquè es puguin desenvolupar més places de qualitat per a la ciutat i llavors també l’Ajuntament aquí ha de posar l’entorn, ha de posar les condicions de qualitat perquè realment aquest tipus de turisme, aquestes persones que ens visitaran de fora, que injectarà nova economia i que al final revertirà sobre una millora de la vida dels ciutadans de Sant Feliu de Guíxols.

Hi ha molts de punts i a molts el punt del talent també. Per exemple, és a dir, de la d’impulsar el talent, aquelles persones que realment volen emprendre tenen capacitat, tenen idees. Hem de facilitar des de Sant Feliu que aquestes persones, els ganxons i ganxones que es puguin quedar a Sant Feliu i que des d’aquí puguin puguin ser una palanca cap al món. És a dir, que ja hi tenim. Tenim escultors, tenim pintors, tenim arquitectes, dissenyadors, dissenyadores. Tot això ha de ser de tot tipus. I de tot això jo crec que hem de posar les condicions perquè tot sumat el que us deia. Potenciació del comerç, més turisme o més. Segell clar de les diferents possibilitats del turisme, no només cultural, sinó també, com us deia, Esportiu sènior hi ha moltes possibilitats que jo crec que és el distintiu de la nostra candidatura, que va orientada sí al benestar per a les persones. Primer, però a través d’activar els motors econòmics de la ciutat.

Llavors la següent pregunta era si podria destacar algun apartat més sobre el seu programa polític, però veig que ha destacat diversos punts.

Jo crec que sí i em deixo coses, segurament perquè no porto res escrit i ja vam, que així és que al final és com a cegues que és pregunta i resposta natural. Em deixo moltes coses. Hi ha un programa que és que és extens però que té aquests eixos principals que és el reforç del sentiment de potenciació, millora del que és, serveis bàsics i la creació d’economia i creació d’oportunitats.

Perquè les ganxones i els ganxons puguin desenvolupar el seu projecte a Sant Feliu. És un projecte que no és immediat és evident que tot això no es pot fer en dos anys. Amb 4 si que podrem assentar les bases, però no ens creiem que dos amb dos legislatures en vuit anys això ha d’estar activat i funcionant però evidentment que la recuperació hem de treballar per més anys vista, no? Però si no el fet de la candidatura de la candidatura de l’equip. És a dir, que la nostra forma de treballar és un treball en equip alineat. Creiem que és fonamental amb la ciutadania. Hi ha d’haver una alineació amb el que fa el alcalde en aquest cas, o el govern o el partit o la institució.

És a dir, ha d’estar alineada als missatges que doni el govern amb realment el que es fa. I explicar-ho bé a la ciutadania. Què anem a fer. I és que amb aquesta línia de treball que sempre l’equip pensem les coses, no, es a dir, d’explicar-nos bé, hem de saber a on volem anar. Això ja ho sabem, però hem d’explicar ho molt bé als nostres conciutadans, que sovint intentem de fer el màxim que puguem i que ens deixeu. I amb xarxes i publicacions ho anem explicant el màxim de bé que puguem. I un cop a govern hem de continuar així. És a dir, per exemple, hi ha una alineació molt gran que veiem en el govern actual, que és implementar el nou contracte d’escombraries, però sense haver explicat bé a la ciutadania. En què consisteix aquest nou contracte? Aquestes noves bateries de contenidors de la recollida selectiva en diferents fraccions. S’ha posat en marxa un dia hi havia molts contenidors aquí l’altre dia en el carrer del darrera, sense sapiguer molt bé, hi ha un. Es percep una certa improvisació. No? I llavors tot això crec que que ho tenim clar des de l’equip estic molt content perquè és un equip. Extens, gran i a més a més, que es va es va ampliant com més coneixen el que el que anem a fer. Per tant, està tenint una bona acceptació i estic molt content per la bona rebuda, per tant em sento molt ben acompanyat.

És la meva forma de liderar i de treballar. És un lideratge. Compartit no és jeràrquic com el que potser estem veient fa molts anys a Sant Feliu, que és un senyor que és el que decideix, mana, opina i la resta segueix. I si fa mala cara, doncs tots canvien d’opinió. No? Llavors no creiem. És important tenir les idees clares. El lideratge hi ha de ser. En aquest cas jo estic al davant. Però és una forma de fer, sempre escoltant tothom, sempre escoltant tothom. Això ho veureu sempre que m’escolteu i ho veieu en diferents llocs de Sant Feliu. Ara que m’escolteu. També els veïns de Sant Feliu. Doncs escoltant sempre a tothom, prenent nota de realment el que cal millorar. I llavors, exercint evidentment un pla concret, que és el que us deia abans.

Finalment, m’agradaria saber si no aconsegueixen una majoria absoluta a les properes eleccions estan disposats a pactar amb algun altre partit?

Bé, nosaltres creiem i estem treballant per tenir un resultat el més gran possible al més ample possible que això ens doni confiança per part de la ciutadania i força per poder desenvolupar plenament el nostre programa. Però som conscients que en el cas meu, jo entro en joc ara el mes d’agost, juliol, agost de l’any 2022, per tant fa poc regidor. Fa més temps que ho sóc. Fa quatre anys, però com a portaveu del grup de Junts de Sant Feliu de Guíxols, doncs no fa pas tant, relativament fa poc.

I estem competint amb diferents opcions polítiques que, per exemple, la de l’alcalde actual. Doncs bé, l’alcalde actual porta vint i quatre anys en política. El més conegut i de més recorregut. Tot això ja és evident. No se’ns escapa, això ja ho sabem, però jo treballo amb la idea de treure un resultat el més gran possible que crec que pel que escolto, pel que sento amb els ciutadans al carrer hi ha ganes de canvi. Al final tothom veu que si està molt bé. Vuit anys, vint i quatre. En política, no l’actual. Vale, en portes vuit. L’any 19 potser li donaven. Una mica més de confiança perquè demanava més temps per poder acabar el que havia començat.

Però el que hem acabat veient és que no ha ni tan sols començat el que ell va dir que faria i ha incomplert gran part dels seus punts. Jo crec que això la ciutadania ho està veient general i arriba a una voluntat de canvi. Per tant, què vull dir amb això? Que és evident, que la situació el salt és molt gran i el que hem de fer és molt gran i que majoria absoluta és molt difícil perquè si mirem la història de les eleccions a Sant Feliu, molt pocs, molt pocs partits, molt pocs alcaldes, l’han aconseguit a la primera. Per tant, o podem dividir aquest cap, però per tant sé que majoria absoluta és molt difícil. Treballem per aquesta majoria per poder implementar el nostre programa.

Si arribat el punt no, no arribem a aquesta majoria i necessitem de suports d’altres partits polítics, doncs és evident que els escoltarem, parlarem, negociarem si cal, perquè llavors en aquests punts s’entén que el programa no pot ser cent per cent, només el que el que portis tu i has de compartir programa per tant aquí hi ha uns acords que s’hauran d’arribar en el seu moment.

També haig de dir, haig de manifestar la bona relació que tinc tots els portaveus de les demés formacions polítiques en aquest sentit crec que és important que es sàpiga no, és a dir, que hi ha bona entesa personal. Diferent és que bé, les idees cadascú té les seves. Però a nivell de parlar, doncs podrem parlar amb totes les altres opcions i llavors decidirem. Però és evident que dependrà de la confiança de la força que ens donin els nostres veïns Sant Feliu de Guíxols. Tant de bo sigui molta. 

Doncs moltíssimes gràcies per visitar-nos a l’estudi i sobretot per donar nos aquesta visió per a aquestes properes eleccions i esperem que hi hagi molta sort i encerts. Moltes gràcies.

Moltes gràcies a vosaltres per convidar me. Fins aviat.

Jordi Colomí: «Cal fer una transició energètica al municipi cap a la sostenibilitat i treballar pels ciutadans»

Avui ens visita Jordi Colomí, alcaldable de Torroella de Montgrí l’Estartit pel partit UPM, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Colomí.

Molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es pogués definir amb tres adjectius.

És complicat fer-ho un mateix, però jo potser qualificaria com una persona inquieta, una persona molt activa i també segurament una persona bastant perseverant. Això ho diuen els meus amics, els que no són tan amics potser dirien que sóc tossut, no? Però si jo penso que lluito molt pel que crec.

Llavors podria destacar tres aspectes que cregui que s’hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat per part del Govern?

Bé, han sigut quatre anys que tothom sap que han sigut complicats per a les administracions locals. Bàsicament perquè primer vàrem encetar la legislatura amb el pitjor temporal que hem tingut en moltes dècades, que era la Glòria. I Torroella i l’Estartit varen estar afectats molt especialment. Vàrem ser el municipi de les comarques de Girona més afectats. Jo penso que ho vàrem arribar a solventar molt i molt bé. Jo penso que es va fer des de part de totes les àrees implicades de l’Ajuntament. Molt bona feina. Per tant, una primera qüestió que penso que vam superar amb èxit com a municipi va ser a la superació del Glòria.

Una altra qüestió va ser la crisi que va representar la crisi de país i patiment mundial però a casa cada poble ho va patir a la seva manera, doncs va ser la crisi del Covid, on les diferències socials es van incrementar i on tothom patia. Però particularment va patir moltíssim les les classes més desfavorides, no. I en un municipi com el nostre, on gran part del del treball o del que és l’activitat laboral es basa en el sector serveis, en el sector turístic, doncs, les diferències encara es van incrementar més. Per tant, les polítiques que vàrem implementar es varen varen anar destinades bàsicament a intentar que aquestes diferències es minimitzéssin. Que la gent que va patir més, la que pensava treballar 7 o 8 mesos o 6 mesos i o bé no varen treballar o només varen poder treballar en dos mesos, doncs aquesta gent varen patir moltíssim aquestes famílies i la nostra feina va ser intentar equilibrar.

I jo penso que ho vàrem aconseguir perquè malgrat que durant aquests dos anys vàrem incrementar tres vegades el pressupost, el vàrem multiplicar per tres el pressupost de serveis socials. Sí que hem de dir que un cop superada aquesta pandèmia, la realitat dels aturats, la realitat dels usuaris de serveis socials s’ha tornat estable amb el que hi havia abans de la pandèmia. Per tant, en aquest sentit, també hem d’estar satisfets en aquest sentit, malgrat les penúries que va passar una part de la població.

I un tercer i crec objectiu assolit, és que hem avançat junts, com a societat, no?, i que hem aconseguit objectius interessantíssims com a ajuntament, no en el ram en l’àmbit de l’economia. Cal recordar que no fa gaires anys l’Ajuntament de Torroella tenia més deute que no pas pressupost. Tenia un pressupost de 14-15 milions d’euros i un deute de més de 15 milions d’euros. Ara, actualment tenim un pressupost entre Ajuntament d’uns 24 milions d’euros. I en deurem sis milions i pico. Per tant, és una gestió econòmica important que té incidència molt directa en tota la feina feta. Aquí tenim al costat el regidor d’Hisenda. Però és que, a més a més, des de l’Espai Ter, l’Espai Ter és un equipament municipal que el vàrem agafar quan vàrem entrar amb un dèficit important, doncs ara pràcticament és sostenible econòmicament.

Hem fet o hem adquirit una sèrie d’espais públics que estava obligat l’Ajuntament i també ho hem fet i a més a més, hem rebaixat el deute. S’ha continuat invertint en un pla de sostenibilitat turística que afecta bàsicament a la part de l’Estartit, però també una part important del nucli de Torroella. I tot això s’ha pogut fer també rebaixant el deute. Per tant, estem creant les bases perquè els propers anys el futur immediat i a mitjà termini del nostre municipi tingui els projectes per tirar endavant canvis importants que milloraran la vida dels ciutadans. Però és que, a més a més, ho fem amb una seguretat econòmica que s’ha gestionat els últims 5-6 anys, bàsicament aquest últim mandat.

Llavors també m’agradaria preguntar-li si podria destacar tres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat.

Jo penso que hi ha una cosa, per exemple, que repetim sovint amb els regidors del govern que és arribar a les petites coses. Tenim projectes petits, mitjans i grans, alguns començats, els altres en elaboració i els altres planificats. Però hem de fer un salt en la qualitat dels nostres serveis i en la qualitat urbana dels nostres nuclis. Aquest és un dels objectius que penso que la propera legislatura hem d’incidir-hi més. Tenir uns carrers més nets, més ben acabats, tenir un nucli antic de Torroella amb uns projectes per acabar-lo.

De decentar tot plegat per soterrar els serveis, fer un salt de qualitat en l’urbanisme de la part turística que doni encara més qualitat a la destinació turística. Tot el que els carrers de l’Estartit posar-hi més arbres, tots aquests detalls. Jo penso que hem de fer un salt en aquest sentit. Això per una part, els petits detalls.

L’altre potser és saber comunicar més. Que a vegades, de tanta informació que donem, a vegades moltes coses passen desapercebudes. I realment no sé quina és la manera. És molt complicat. Però sí que és veritat que a vegades quan expliquem o fem reunions de veïns diu això també ho teniu planificat. Això ho fareu.

Això va passar amb el Glòria. I si, si, en la Glòria va passar que es van quedar sense aigua potable i la planta potabilitzadora de l’aigua va quedar inundada i es va cremar. Totes les bombes i els motors i només varem estar unes hores sense aigua potable. Vàrem aconseguir que al cap de pocs dies tornéssim a tenir aigua potable, no? Doncs tot això va ser una gestió molt intensa, però que segurament no ens hem sabut explicar prou bé perquè hi ha molta gent que encara no ho sap. També és veritat que l’allau d’informació que rep els ciutadans i les ciutadanes actualment no té res a veure amb la de fa vint anys o vint i cinc anys. Abans, una notícia durava quinze dies o tres setmanes. Ara una notícia dura una hora perquè ja n’hi ha una altra que la supera i, per tant, totes sembla que té una caducitat més ràpida. Però bé, aquest seria una altra cosa.

I després, una altra cosa és que no ens haguem acabat de sortir. És que la Generalitat s’impliqui de veritat, de veritat en les carreteres del Baix Ter. No pot ser que el 2016 estiguéssim en cinc anys i estarien arreglades les carreteres del Baix Ter. I la realitat és que aquí és un punt negre. l’Alt i el Baix Empordà, que és la zona de Torroella, la zona d’Ullà i la zona de Gualta, la zona de l’Estartit, on les carreteres encara són de la mateixa amplada de fa 50 anys i només s’han solventat o s’han arreglat posant hi capes a sobre de l’existent.

Falta una actuació una mica més contundent. Perquè les carreteres del Baix Ter, les que vénen des de Girona per la seva regió alta fins a Torroella i les que vénen per Medinyà, Jafre, Verges, també Ullà fins a Torroella, doncs s’arreglin d’una vegada. I això és una qüestió que hem de saber prioritzar en aquests propers anys.

Llavors, entrant una mica més en la candidatura, a part del que ha mencionat ara mateix, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com Torroella de Montgrí l’Estartit?

Bé, una mica les que he explicat abans, però deixa’m afegir alguna altra. Jo penso que a Torroella i l’Estartit hem de arribar a l’acord consensuat entre tots els grups polítics que sigui autosuficient energèticament. Nosaltres tenim una amenaça que és el macro parc eòlic marí que ens volen col·locar a davant de la costa i que va en direcció totalment contrària a la que nosaltres pretenem. Com que com a territori i com a país.

Creiem que s’està. Intentant apostar per una aposta per un per un, per un projecte que va en direcció contrària al que hauria de ser. Estem desaprofitant una oportunitat històrica com a país de canviar el model energètic de Catalunya. I seguim, doncs, donant veu i vot i decisió a les grans multinacionals, que són les que ens apugen el preu d’una forma desorbitada de la llum i que això permet que inclús empreses hagin de tancar perquè no poden assumir aquests nous costos.

És una oportunitat única per fer un projectes descentralitzats amb empreses del territori. Participades per les administracions públiques catalanes i amb empreses més petites i que busquessin la rendibilitat primer en el territori i després dels seus accionistes. Aquest és un dels reptes que hem de tenir com a municipi i com a país.

Un altre repte que hem de tenir és que les diferències socials siguin cada cop menors. Nosaltres no pararem de fer polítiques socials de formació continuada. Des de l’Ajuntament estem fent moltíssima formació professional per millorar les prestacions dels treballadors que tenen menys formació i ho fem de forma gratuïta per intentar-los anar introduint en el mercat laboral.

Perquè una família que té els seus membres que treballen, doncs aquesta família deixa de ser una, diguem-ne rèmora, diguem ho així, entre parèntesis, una despesa per a l’erari públic i entren a dins l’engranatge d’una societat lliure com és la que aspirem. Per tant, hem de continuar en aquest sentit, millorant aquest aspecte més social de la visió del municipi.

I un altre aspecte és no parar d’intentar aportar un plus en el nostre municipi amb empreses que puguin instal·lar-se en el nostre polígon industrial, en la millora de la nostra capacitat de millorar les empreses que treballen en el ram turístic, que és importantíssim en el nostre municipi. Amb associacions com ara hem aconseguit que vingui la Fundació Cousteau, la seu mundial científica, que estigui a l’Estartit i que els congressos i les les reunions de formació es facin a tot el municipi a l’Espai Ter, el Museu de la Mediterrània, a l’EMD l’Estartit. Tot això és importantíssim i encara la gent encara no és capaç de veure la la magnitud del que s’està aconseguint. En aquest sentit, jo penso que totes aquestes coses sumades faran un municipi molt millor i faran un municipi molt preparat pel futur i sobretot, per a les nostres futures generacions.

El que ens està passant és que contínuament, en els pobles més petits perdem molt de coneixement. Els nostres joves estudien, estudien a Girona, estudien a Barcelona bàsicament, però es queden a treballar a fora perquè no tenim la capacitat de generar feines suficientment tecnològiques perquè aquests nois i noies els més ben preparats, els millors, doncs, tornin a Torroella de l’Estartit i puguin desenvolupar la seva feina. Jo penso que un dels reptes de qualsevol administració municipal és intentar recuperar aquest coneixement el més aviat possible perquè aquesta gent pugui treballar en el seu municipi o al voltant del seu municipi. Recuperar coneixement ha de ser un dels objectius també de les properes legislatures.

Llavors ja entrant una mica més en la candidatura. Què diferencia la seva candidatura política respecte als altres partits que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, jo sempre dic el mateix el que es presenta per Unitat i Progrés Municipal, que es presenta per UPM només té un objectiu que és treballar per al seu poble. Si qualsevol de nosaltres que ens presentem per UPM tinguéssim la necessitat o les ganes o la il·lusió, que evidentment és totalment lícita de tenir algun càrrec més amunt en el Consell Comarcal o en la Diputació, en el Parlament de Catalunya, en el Congrés dels Diputats. Segurament estaríem amb altres partits, però nosaltres som un partit municipalista, som un partit de Torroella i l’Estartit i l’únic gran objectiu que tenim és treballar pel nostre poble.

La formació nostra està formada per gent que ve de les entitats, que ve de la societat civil, que membres o que ve dels clubs esportius que només tenen una raó de ser. Al presentar se per UPM és continuar treballant ara des de l’administració local per al seu poble. Aquesta és la gran diferència que ens diferencia dels altres partits que tots tenen a darrere un altre partit que l’única cosa que els hi exigeix és que tinguin els millors resultats possibles per aconseguir més diputats a la Diputació, més representants al Consell Comarcal o més representació quan vénen les les autonòmiques o les generals en el Parlament de Catalunya, com en el Congrés dels Diputats. Nosaltres d’això no és que en passem, però la nostra prioritat sempre ha estat, és i serà el poble que la gent del poble i solventar i solucionar i ajudar i atendre els problemes de la gent del poble. I aquesta és la gran diferència amb els altres grups polítics. Per això UPM històricament sempre ha tingut aquests tan bons resultats. Per lo general en les eleccions municipals de Torroella de Montgrí l’Estartit.

Llavors m’agradaria aprofundir una mica més en el programa electoral que presenta per a les eleccions d’enguany. No sé si ens podria avançar alguns punts.

Bé, bàsicament nosaltres creiem que ens hem d’involucrar encara més amb la transformació cap a una societat més sostenible. Segurament una de les nostres propostes que hi haurà serà generar una nova regidoria de Transició Energètica que englobi diferents regidories. Per treballar tots a una cap a un model energètic comú, cap a unes mesures, segurament fiscals, que que ajudin a que la gent es decideixi per les renovables cap a unes polítiques d’estalvi. No només energètic sinó també d’aigua. Cal recordar que en aquesta legislatura hem municipalitzat l’aigua. Tot això ha sigut una decisió molt valenta i que realment ens està donant uns fruits importants, com per exemple que avançarem moltíssim en les inversions en la xarxa d’aigua potable.

Nosaltres teníem unes previsions a 20 anys, pràcticament no els podem executar en 8 o 10 anys perquè hem multiplicat per dos la possibilitat de reinversió. I perquè tots els beneficis que generi l’aigua aniran destinats a la mateixa aigua. En accionistes de les grans multinacionals de l’aigua. Per tant, tot això són petites coses que hem de tenir molt en compte.

I, com deia abans, també tot això ha de repercutir perquè la nostra societat torroellenca i Estartit sigui més justa i que sigui més igualitària. Hem d’intentar reduir les diferències, però no per dalt rebaixant la, diguem la riquesa dels que tenen més. Sinó augmentant la riquesa dels que tenen menys i intentant eliminar la pobresa. I això només es fa creant noves oportunitats. Aquesta és una de les de les qüestions que haurem de tenir en compte i seguir treballant com ho hem fet en aquesta legislatura. Doncs perquè en els propers anys tot això es vagi produint.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si fos el cas que no assoleix la majoria absoluta a les eleccions, estaria disposat a pactar amb altres partits polítics?

Si, de fet nosaltres tenim una cultura de pacte. Nosaltres en aquesta legislatura hem governat amb Esquerra Republicana i jo penso que hem tingut un un govern estable. S’ha demostrat amb les decisions i per tant nosaltres, evidentment. Volem un govern progressista. Volem un govern que tingui en compte els més febles sempre i que evidentment, que sigui un govern molt i molt actiu, també amb les noves oportunitats que tenim com a municipi. I ara per ara, la nostra primera aposta, evidentment, també és continuar.

Treballant amb Esquerra Republicana, si és possible i evidentment, no tancar-nos altres possibilitats que també es puguin afegir en un govern el més ampli possible. Perquè jo penso que el que realment importa és que avancem junts i que totes les aportacions que es puguin fer, si són honestes i que busquen, és la millora dels ciutadans i ciutadanes de Torroella i l’Estartit, doncs han de ser acceptat, acceptades i han de ser valorades de forma totalment positiva per sumar i mai per restar.

Esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i li agraïm la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Moltes gràcies a vosaltres per permetre’m explicar-me.