Vito Vicente García: «Hem de desenvolupar la insústria, el comerç i la vivenda de Santa Cristina»

Avui ens visita Vito Vicente García, alcaldable de Santa Cristina d’Aro pel Partit Popular per Santa Cristina d’Aro, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’aquest any. Bon dia, senyor García.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria preguntar-li si es podria definir amb tres adjectius.

Doncs sóc una persona bastant raonable. Sóc una persona força comprensiva i no m’agraden les actituds radicals. M’agraden els convenis i m’agrada participar amb forces política per construir.

Aleshores no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que han assolit des del govern municipal durant aquests quatre anys de mandat.

En primer lloc m’agradaria contextualitzar que és Santa Cristina d’Aro perquè aquelles persones que ens escolten poden fer una composició de lloc del que és aquest municipi és Santa Cristina d’Aro té un termini municipal de 67,15 Km quadrats, una població actual segons el darrer cens de 5.623 habitants. I el que caracteritza Santa Cristina és que està composta per un nucli urbà i 13 urbanitzacions. La meitat de la població viu al nucli urbà i la meitat a les urbanitzacions. Santa Cristina es caracteritza perquè el 59 % dels habitatges són de primer habitatge i el 41% són de segona residència.

Santa Cristina, actualment té una població activa del 73 %. D’aquest 73 %, el 78% està dedicat als serveis, el 10 % a la constitució i 10 % a la indústria. Tornant a entrar de nou pel que fa al caràcter urbanístic de Santa Cristina, també cal afegir que la componen 122 masies que estan catalogades i 121 cases estan construïts en sòl no urbanitzable. Podem dir que Santa Cristina té una estructura urbanística disgregada. I poc connectada entre el nucli de la població i les urbanitzacions. Un cop feta aquesta puntualització a la pregunta formulada dels èxits al llarg daquesta legislatura, jo destacaria l’aprovació del POUM. Que reforma el POUM el 1998. I el POUM actual s’ha vist molt limitat per sentències i lleis urbanistica, on el terreny urbanístic destinat a vivenda ha estat força contingut.

És un POUM que encara que ha tingut una gran participació ciutadana, però crec que al final moltes persones i fins i tot urbanitzacions no s’han vist satisfetes i estan força disconformes amb què s’ha aprovat al POUM, però repeteixo que és un èxit d’aquest ajuntament d’aquesta legislatura que venia de la legislatura anterior.

També es pot considerar un assoliment començar les obres per a la nova biblioteca que es construeix. Una biblioteca que ha costat als 2 milions d’euros i, en total, amb les ajudes rebudes és una infraestructura que va per sobre dels quatre milions d’euros. Espero que aquest gran dispendi i conòmic i esforç dels ciutadans de Santa Cristina, reorientin l’educació i la formació tan necessària perquè població que tot poble format i preparat és més lliure i a més té més possibilitats del desenvolupament econòmic. Per això espero que aquest gran dispendi que ha fet l’ajuntament de Santa Cristina es vegi compensat amb la biblioteca.

Una altra decisió que al meu entendre ha estat constructiva per part d’aquest equip de govern ha estat la creació de l’associació d’empresaris que al llarg de molts anys no existia a Santa Cristina. Que era per mi una anomàlia, una ciutat com la de Cristina, que no estigués representat el teixit empresarial. Cal reconèixer que és un assoliment d’aquest Ajuntament.

També considero que és un deure de donar la recuperació del local buits perquè els locals buits que normalment solen estar el que és centre del poble i la deixadesa dona una sensació de brutícia. I a més, tampoc en aquest estat en què es trobaven aquests locals convida a ser de nou llogat. He de reconèixer que és un assoliment per part d’aquest govern.

No sé si podria destacar tres aspectes que potser no hagi acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, hi ha molts aspectes que no han estat capaços de culminar aquest Ajuntament. Jo, en primer lloc, voldria parlar de la gestió de la pandèmia. La  pandèmia ens va agafar a tots desprevinguts. No va venir amb un llibre d’instruccions i els primers mesos va causar, a part de vides, seqüeles, etc, una gran crisi econòmica a tots els sectors, però sobretot al sector turístic, que és el sector més important de la nostra població.

En un principi, l’Ajuntament va voler comptar amb l’oposició per gestionar la pandèmia, sobretot durant el confinament. L’oposició va participar durant dos mesos consecutius i va aportar idees. Què caldria fer? Com s’ha de gestionar des del punt de vista social des del punt de vista econòmic i sanitari? Van ser dos mesos de taula rodona molt enriquidors. Perquè veritablement van treballar l’equip de govern i l’oposició a l’uníson. Resulta que els plens tots els punts que assenyalaven s’aprovaven per unanimitat. Però al final es va deixar de comptar i no ens van donar explicacions del perquè es va deixar de comptar amb l’oposició i, sobretot, les propostes que vam fer.

Crec que reconeixent la dificultat que entranyava gestionar una pandèmia, es podia haver fet millor, sobretot des del punt de vista d’ajuts a la gent i més ho necessitava. L’Ajuntament es va limitar a ajudar a determinades famílies i mes que res a l’empresa d’hostaleria, les empreses d’hostaleria. En els darrers temps de l’oposició i jo mateix era insuficient i vam proposar reunir i confeccionar un pla de xoc per poder abarcar més les ajudes a empreses que no només fossin hostaleria i arribar també als ciutadans més necessitats.

Una proposta va ser un bo, un bo per a cada família, perquè alhora que passaven dificultats la família poguéssin arribar a final de mes. També la despesa s’havia de fer en empreses de Santa Cristina una manera de reactivar l’economia que estava completament parada, però no es va tenir en compte altres mesures de promoció com filtres a les escoles per evitar que s’haguessin de tenir una porta oberta o una finestra per ventilar. Crec que es podia haver gestionat molt millor, però entenent que és difícil gestionar una pandèmia que ens va agafar a tots desprevinguts.

Què no s’ha fet? Des de fa pocs mesos es va aprovar la recollida de residus porta a porta. Crec que va ser una gran idea on l’oposició va participar i l’aprova. Però un cop posat en funcionament aquest servei, hem rebut queixes de molts veïns. Aleshores, jo pretenc que es reuneixi o es constitueix una taula de tot els grups que constitueixen l’Ajuntament que surti entre les properes eleccions per corregir totes aquestes deficiències.

Crec una assignatura pendent de molts anys no haver exterminat els barracons a les escoles. Crec que també l’ajuntament de Santa Cristina, per la quantitat que representa per al pressupost a l’escola bressol hauria de ser gratuïta per a P1 per a P2 i per a P3. No només per ajudar les famílies necessitades que especialment ja hi compten, sinó sobretot per alliberar a la dona de la feina de la cura dels fills. El 90 % dels cops són elles les que han de deixar de treballar i que han d’enfrontar aquest treball.

Crec que un gran dèficit que lAjuntament i el Govern actual cal posar en marxa una zona industrial forta, una zona industrial competitiva per atraure inversió i potenciar la inversió d’empresaris i autònoms de fora, però també per potenciar els empresaris i empresaris autònoms que tenim a Santa Cristina. Crec que això s’ha d’implementar ja, la construcció de zona industrial.

Un dèficit també de l’equip de govern actual és que els carrers de determinats carrers del centre de Santa Cristina quedin congestionats de cotxe. Les tardes dels diumenges, estius i ponts de juliol i agost amb el què comporta el perill per a els peatons, per als nens, la gent gran. I d’ambient per la contaminació acústica i la contaminació que han de patir totes les persones que viuen als carrers. Que més que un carrer sembla una desviació de Santa Cristina. Aquesta és una assignatura que pateix el municipi de Santa Cristina des de fa forçes anys.

Crec que aquest Ajuntament, encara, jo sé que hi ha una gran sensibilitat pel medi ambient, no ha estat capaç de bonificar duna manera forta, contundent i durant cinc anys la instal·lació de panells solars en edificis, tant habitatges com a empresa. Doncs seria molt important. I un alicient perquè la gent es decidís a instal·lar aquests panells i d’alguna manera podem lluitar contra el fenomen de l’escalfament global.

Ja ho està avançant una mica però quins són els projectes o iniciatives que fan falta a un municipi com Santa Cristina?

Sí, però el problema de la situació de les plaques solars es que l’arrosseguem de fa molts anys i durant aquests quatre anys crec que no s’ha fet prou perquè la gent contra l’incentiu de la integració de panells solars. Però, per mi, un dels problemes existents a Santa Cristina és la manca d’habitatge i la manca d’habitatge, tant de compravenda com de lloguer, que això redunda en la fugida de joves a una altra, de Santa Cristina, a altres ciutats del nostre entorn de joves i no tan joves.

En cinc anys, el lloguer a Santa Cristina ha augmentat més del 50% i el lloguer mig de Santa Cristina són més de 800 euros. Una dada és que està carència de la lloguer i carència de l’habitatge, determinada per la disfunció que hi ha entre oferta i demanda. Cal cercar aquest equilibri. A Santa Cristina no es construeix un habitatge, no de protecció oficial que no es construeix des del 2009. Però és que tampoc s’han construint blocs, habitatges plurifamiliars des del 2009. La construcció a Santa Cristina, són residències i habitatges. Són habitatges fora de l’abast dels ingressos de la gent jove o de la classe mitjana.

Això, espero que es pugui corregir amb l’aprovació del nou POUM, però també cal que el Govern, en aquest cas l’ajuntament, en col·laboració amb l’empresa privada, tingui possible per oferir sòl públic i d’alguna manera suplir aquesta deficiència.

Aleshores no sé si voldria destacar alguna proposta o iniciativa més que calgui a Santa Cristina, tot i que hem anat avançant algues.

Jo des del punt de vista polític, el punt de vista polític, de funcionament operativitat, a mi em va causar una gran sorpresa l’any que es van aprovar els pressupostos de Santa Cristina d’Aro. Me’ls van presentar una setmana abans, en una comissió informativa que es limita a llegir el que ja ens van passar de la partida d’ingressos i gastos, però en cap moment compten amb l’oposició per rebre informació, per seguir, per rebre aportacions. Fins i tot prioritats.

Són fets consumats. I crec que encara que la potestat és de l’equip de govern d’aprovar-ho. Però és en democràcia qui decideix és la majoria. Però també s’han de tenir en compte les minories. Jo diria que la funció dels pressupostos també participarà en la formació o s’ha d’avisar a la oposició, dels tràmits que es van fent i no simplement una setmana abans de posar-ho de manifest que no tenen més remei que assumir allò que han presentat perquè no té solucions.

Què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics o candidats que es presentin a les eleccions d’aquest any?

Bé, jo encara que conec els alcaldables de tots els grups polítics que es presenten, per a mi el denominador comú és Santa Cristina. Per mi és construir una Santa Cristina on la gent, una Santa Cristina, activa, una Santa Cristina, visqui una Santa Cristina que no perdi veïns, i que augmenti la capacitat econòmica  que té i que solucionin els problemes de l’habitatge, els problemes de la gent gran, de la joventut de la bretxa digital són tant. A mi el que em mou és això, construir Santa Cristina on la gent es troba còmoda, segura. I sobretot que se senti orgullosa de viure a Santa Cristina. A mi l’única cosa que em mou és aconseguir que els veïns de Santa Cristina tinguin una vida molt més agradable i estiguin satisfets amb els serveis que obtenen en funció dels impostos que paguen al llarg de tot l’any.

Llavors ja entrant un poc al programa electoral, quins són els punts o projectes que en podria destacar per a aquestes eleccions?

En primer lloc, el problema de l’habitatge, com he dit abans, si surto escollit serà un dels punts on jo faré que es construeixen habitatges plurifamiliars de lloguer social i de compravenda assequible a la mida dels ciutadans de Santa Cristina d’Aro.

I per mi és important la construcció de la zona industrial. Hem de sortir de la dinàmica del 78 % de la gent que treballa a Santa Cristina es dediqui als serveis. Tots sabem que els serveis, però hem d’optar a treball millor remunerat en treballs més qualificats i treball que proporciona més valor afegit. Aquest 10 % d’indústria ha de ser superior, molt superior al 10 % que tenim actualment.

Per mi, per mi és fonamental la formació professional de la gent jove. Moltíssima gent jove que abandona malauradament l’ESO, d’altres acaben l’institut i no poden aconseguir un lloc de treball estable. Entre altres coses perquè a Santa Cristina no existeix. Santa Cristina per a mi cada dia és un més poble dormitori, perquè durant dècades els successius equip de govern han estat interessats econòmicament i no han fet absolutament res. Que no s’ha de fer d’aquí dos o tres anys ni en una legislatura, però ha d’arribar el moment de començar a construir els primers escalons per arribar a aquest tipus d’economia.

Per mi és fonamental en la construcció d’una residència d’avis. Jo fa mesos, vaig presentar una moció a l’Ajuntament on demanava la construcció d’una residència d’avis aprofitant que s’anava a aprovar el POUM i podíem disposar d’un terra per a aquesta residència, entre altres coses perquè és l’única població de la comarca que no té una residència.

I per mi crec que és penós que la nostra gent gran i persones amb discapacitat hagin d’abandonar el seu poble on han estat de la vida i passar els darrers dies de la seva vida en entorns que desconeixen i amb gent que desconèixen. L’equip de govern acceptant que el què suscitava, era raonable, però, em van dir que no era el moment que no es podia fer això d’un dia per l’altre. I jo «np, però jo el que solicito és tenir en compte la política, tenint en compte que s’està creant un POUM i que hi ha terra i començar a fer-lo en un, dos, tres o quatre anys». Jo no exigeixo que sigui ipso facto, sinó tenir aquesta voluntat. Però no es va acceptar. Com moltes altres coses, que no va acceptar aquest equip de govern. Reconeixent que eren bones pels veïns de Santa Cristina. Però potser el que molestava era el partit que les presentava.

També és fonamental per mi la seguretat. Bé, per mi la seguretat ciutadana. Sense seguretat no hi ha llibertat. Santa Cristina com he dit anteriorment, té 13 urbanitzacions i hi ha en una urbanització com Rosamar que esta a 10-15 minuts del centre de la ciutat. Les urbanitzacions no estan allunyades, però sí que estan a quilòmetres del casc urbà. Proporcionar seguretat a les urbanitzacions sé que és un esforç important que ha de fer l’ajuntament. També és una paradoxa que els veïns de la urbanitzacions es troben menys desprotegits i exigeixen més seguretat jo proposaria contractar tres agents de policia més.

En primer lloc, perquè a la central on hi ha la comissaria sempre hi hagi un policia, matí, tarda i nit per a qualsevol persona que hi vagi perquè ha patit un il·lícit penal, perquè ha tingut un problema i vol ser atès immediatament, no hagi d’arribar a la porta i haver de trucar a un telèfon mòbil i esperar a que arribi la patrulla. Això per una banda, i de l’altra crec que és absolutament necessari que Santa Cristina compti amb un cotxe de seguretat ciutadana, tarda, matí i nit.

És tan important també per a mi i pels empresaris i els autònoms tinguin facilitats per invertir a Santa Cristina per créixer a Santa Cristina. I quan han de sol·licitar autoritzacions, permisos i llicència, no han de patir un calvari. Cal eliminar traves, burocràcia i donar un altre tipus facilitats. Però també des del punt de vista fiscal, de bonificacions fiscals, ajudar. Perquè al final qui crea riquesa i qui crea llocs de treball són els autònoms, i els empresaris. Els hauriem de posar una catifa vermella als empresaris i els autònoms de Santa Cristina.

Aleshores no sé si voldria destacar alguna coseta més del programa electoral.

A Santa Cristina torno a repetir tretze urbanitzacions, un casc urbà. Durant tots aquests anys jo he pogut observar que l’equip de govern o l’ajuntament vivien d’esquena a moltes urbanitzacions. Durant molts plens hem tingut la visita de molts representants de les urbanitzacions on la gent es queixava de la falta de serveis per part de l’ajuntament. Com per exemple no netejar les parceles públiques, no netejar els perimetrals. problemes amb la telefonia. I altres, urbanitzacions també tenien problemes de seguretat i he pogut observar que a moltes urbanitzacions els veïns es conseideraven de segona categoria i la gent que vivim al nucli de primera amb tots els serveis al nostre voltant. I podem disposar directament.

Com que he observat que hi ha disfuncions entre l’Ajuntament i les urbanitzacions jo proposo crear una regidoria exclusivament per tractar les relacions entre Ajuntament i les urbanitzacions és una mena de finestreta única on qualsevol problema d’urbanització vagi a aquest regidor i aquest considera que és el que després s’ha de dirigir a qualsevol altre regidoria el problema, la problemàtica que presenti l’urbanització.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions d’aquest any estaríen disposats a pactar amb altres partits?

Jo em presento aquestes eleccions com a representant del Partit Popular i per representar tots els votants del Partit Popular. I el que em mou i em motiva és, com he dit anteriorment, millorar la qualitat de vida dels ciutadans. A mi no m’importa que el gat sigui verd, groc, vermell, l’important és caçar ratolins. A mi no importa el color del partit polític quan porten propostes que són necessàries pels veïns de Santa Cristina.

No tinc inconvenient que sigui d’un partit o altre partit polític. Tot partit polític que vulgui treballar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i allà no tindré cap dificultat per formar govern. És més, jo que he viscut durant aquests gairebé quatre anys a l’oposició he pogut comprovar que estar a l’oposició és no poder participar activament per decidir sobre les polítiques que es duen a terme en aquesta legislatura. Per això jo proposo que a l’oposició se la tingui en compte en tot moment. Al final es vota i la majoria de què heu de decidir o decidiu la majoria. Però vull que l’oposició també tingui una intervenció a la governabilitat.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’aquest any. I també els volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Moltes gràcies a vosaltres per convidar-me i sempre a la vostra disposició.

La UE La Pera reuneix una norantena de jugadores per celebrar els 25 anys de futbol femení del club

La Pera futbol

La Unió Esportiva la Pera ha celebrat aquest diumenge els 25 anys de futbol femení al club. Des de la creació del primer equip d’alevines l’any 1998, el club ha tingut cada any almenys un equip femení, convertint-se en una entitat de referència de l’esport femení al Baix Empordà i a la demarcació de Girona.

Per celebrar l’efemèride, el club ha organitzat una trobada d’antigues jugadores, que han disputat un partit amistós per recordar com era jugar al camp de La Pera. Hi han participat una trentena de futbolistes, algunes encara en actiu en altres equips, i d’altres que fa temps que van penjar les botes.

Posteriorment s’ha fet un dinar popular al local polivalent, en què s’hi han reunit més de noranta jugadores i exjugadores del club, a més de familiars, amics i veïns del poble. El president del club i impulsor del primer equip de nenes l’any 1998, Josep Pi, ha volgut agraïr la presència de totes: «Algunes de vosaltres heu estat molts anys al club, i altres molt poc temps, però moltes gràcies a totes per haver fet possible aquests 25 anys, i esperem aviat poder celebrar-ne més».

El vicepresident esportiu i delegat a Girona de la Federació Catalana de Futbol, Jordi Bonet, també ha assistit a l’acte i ha volgut recordar que «La Pera sempre ha estat un referent de futbol femení, no només a Girona, sinó també a Barcelona. No és fàcil mantenir el futbol femení durant 25 anys consecutius, però a la Pera s’hi van posar les primeres llavors fa molt de temps, i gràcies a un gran esforç s’ha tirat endavant». Bonet també va anunciar que durant la pròxima Nit dels Campions de Girona, que se celebrarà el 21 de juny, la Federació Catalana de Futbol atorgarà un premi especial a la Unió Esportiva La Pera en reconeixement d’aquests 25 anys de futbol femení.

La UE La Pera també ha volgut homenatjar Gemma Jan, actual jugadora del primer equip i una de les alevines que el 1998 van començar a escriure la història del futbol femení al club. Des de llavors, Jan ha jugat a La Pera cada temporada, amb un petit parèntesi per ser mare, i el club li ha volgut reconèixer la seva dedicació.

Elena Montiel: «A Calonge i Sant Antoni tenim un territori ple d’oportunitats, però hem d’apostar pels seus ciutadans»

Avui ens visita Elena Montiel, l’alcaldable de Calonge i Sant Antoni per Guanyem Calonge i Sant Antoni, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Aquesta és una candidatura que no vam poder convidar finalment al debat, però a la que també volem donar veu. Bon dia, senyora Montiel.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Val. Si em permets, m’agradaria això ressaltar que avui es va registrar un debat que s’emetrà, em sembla avui i que nosaltres no vam ser convidats. No perquè no hi som, perquè no perquè no volguéssim, sinó perquè no vam ser convidats. I això bé, que ens sap una mica de greu, perquè ens hauria agradat molt ser-hi.

Demanem disculpes altre cop, però per això volem donar-los veu i per això vull començar aquesta entrevista amb aquesta pregunta. Definir-se a un mateix amb tres adjectius.

Em defineixo com a calongina, com a mare i com a educadora social. I si em permets, llegiré un trosset d’un article d’en Carles Capdevila en què parla sobre els educadors i les educadores socials i diu «Ens cal gent que es fiqui en problemes. Hi ha gent a qui li agrada ficar se en problemes. S’hi dedica, i no per morbo ni per vici per arreglar-los. Són així, d’optimistes o inconscients d’alguns dels que ho fan professionalment en diem educadors socials i treballadors socials». I després diu «que en una societat on s’imposa el no t’hi fiquis en un mirem cap a una altra banda perquè prou feina tenim amb nosaltres. Hi ha oficis que consisteixen a ficar-se en problemes entre les persones. Perquè allà on hi ha un educador social hi ha una mirada global i artesana la de reparació, la de reforma, la d’intervenir, abordant les causes i les conseqüències, la de reconstrucció».

Resumint, que segurament perquè sóc calongina, m’estimo a Calonge i la terra i vull conservar el patrimoni calongí perquè sóc mare i vull que la meva filla visqui en un Calonge ple d’oportunitats i perquè sóc educadora social i sóc inconscient i m’agrada posar me en problemes, per això estic avui aquí.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assumit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat, tenint en compte que el mandat de Calonge ha sigut una mica amb alts i baixos.

Val, nosaltres més que que repassar una mica les coses bones o les dolentes que han passat durant aquests quatre últims anys, a nosaltres ens agradaria més centrar-nos en mirar endavant i aportar una mica les nostres propostes. I mentre les vagi dient, ja podrem entendre o revisar el que pensem que. Què ha anat bé o ha coixejant una mica el mandat passat.

I per exemple, un dels nostres primers punts principals és un ajuntament obert a tothom. Volem un ajuntament transparent. Volem un ajuntament que comuniqui i a la ciutadania el que fa. No volem i amb això faig referència al que ha passat. Doncs no volem. Assabentar-nos del que passa per les notícies o perquè un dia anem a passejar i ens trobem una pineda que ja no hi és. O perquè a TV3 diuen que han fet una platja de gossos i no en sabien res.

No volem això, volem apropar-nos a la ciutadania. Volem que la ciutadania participi, opini i es senti seu l’Ajuntament i l’Ajuntament sigui casa de tothom, no? I ens sembla que és un dels punts. Que no, que no ha funcionat o que falla i que és el que volem potenciar nosaltres.

Un altre punt que nosaltres defensem i que és un gran lema nostre és menys ciment. Volem preservar la terra, volem, volem tornar a mirar la terra, volem cuidar les nostres vinyes, el nostre pla, les nostres plages, el nostre Sant Antoni. I ja està. S’acabat la barra lliure de construcció i ja tenim suficients blocs de pisos i suficients residències de luxe. Volem tornar a ser. Hem de viure del turisme, vivim del turisme i s’ha de potenciar. Només faltaria. Però volem un altre model turístic que no sigui basat en el ciment.

I un altre gran lema nostre, doncs que també serveix per revisar d’on venim. És la municipalització dels serveis, no? Nosaltres pensem que que s’ha fet un abús de l’externalització de les licitacions i s’han externalitzat coses que fins ara s’estaven portant a terme des de la ciutadania. Parlo de les festes, parlo de les entitats, potser esportives, dels espais de lleure, de l’escola de música. Parlo de. I d’altres serveis. No hi ha serveis. És evident que s’han d’externalitzar o l’adquisició de materials o coses que l’Ajuntament no pot tenir. És evident el que passa que no ho podem externalitzar tot, perquè en l’externalització es perd el seguiment, es perd el control, es perd la cura dels serveis.

I un exemple molt clar és el tema de la neteja, que és un tema molt, molt debatut i molt concorregut. Es fa una licitació que jo insisteixo que me l’he llegit i la licitació està molt ben escrita. Una licitació és un document que s’escriu on l’Ajuntament posa les condicions que vol. De quina manera vol portar a terme el servei de neteja. En aquest cas no? I llavors fa un concurs públic. Guanya una empresa. Però no s’acaba aquí el procés. O sigui, la licitació està escrita perquè es compleixi. Llavors l’Ajuntament ha de fer un seguiment acurat de què s’està portant a terme el que els plecs diuen no i que aquest seguiment no s’ha fet i per això tenim els problemes amb la neteja que tenim.

Potser si tinguéssim aquest servei municipal bé, potser no, segur. Volem tenir aquest servei municipal i controlar de primera mà que els serveis es porten a terme de la millor manera i de la mateixa manera que diem el servei de neteja, doncs pensem també amb els serveis socials. Nosaltres volem defensar polítiques socials com a prioritat i llavors pensem que els serveis socials, si són de l’Ajuntament i els treballadors, són municipals, que estem molt contentes dels serveis socials que tenim i de les companyes que hi treballen.

Però en la mesura que els serveis són teus, doncs pots cuidar-los molt més i pots generar polítiques molt més reals en relació a les necessitats de la ciutadania. Volem també un SIAD, un servei d’atenció a la dona, una oficina d’habitatge. Pensem que si tinguéssim tots aquests recursos a l’Ajuntament podríem atendre les necessitats reals de les persones. T’he dit tres bones i tres dolentes barrejades.

No, ja va bé. Per això ara volia passar al punt següent, que és el de les iniciatives o propostes que fan falta en un municipi com és Calonge i Sant Antoni. És a dir, ja ho heu anat avançant una miqueta. Però quin es podria destacar?

Nosaltres pensem que tenim un territori ple d’oportunitats. Tenim, tenim mar, tenim muntanya, tenim un entorn preciós, tenim vinyes, tenim pagesos, tenim gent que es dedica a fer coses molt maques i tenim un pressupost molt generós. Per tant, un pressupost amb oportunitats. I també tenim un ajuntament molt fort, amb una estructura municipal forta, tenim serveis, tenim equipaments i estem ben servits.

Per tant, l’únic que hem de fer és revisar el pressupost i des de la perspectiva de Guanyem Calonge-Sant Antoni, el que considerem és que els pressupostos s’han de reenfocar cap a polítiques socials i educatives. Hi ha un dèficit molt gran des del nostre punt de vista en l’àmbit educatiu i social, i és el que nosaltres apostem més fort i nosaltres pensem que actualment a Calonge i Sant Antoni tenim una regidoria que porten Educació, Cultura, joventut i gent gran.

És inviable que una una sola àrea pugui portar tots aquests àmbits. Llavors nosaltres apostem per crear una regidoria específica d’Educació perquè pensem que l’educació és el puntal per per un futur pròsper, pròsper i creu en l’educació dels seus fills o en l’educació en general, no només a la petita infància, sinó a l’educació de manera transversal al llarg de la vida.

Creuen en el futur i és la manera de treballar la cohesió social, la transformació social i de viure, de guanyar en qualitat de vida les persones. Nosaltres tenim una proposta en l’àmbit educatiu. Això que va en tots els àmbits de la vida, de les persones i al llarg de la vida. Nosaltres pensem que tot educa, educa en l’escola, però també educa en les entitats, educa l’esport, educa en les places i educa la manera com es fan les polítiques.

I llavors així més a nivell concret, doncs ho hem dividit en franges d’edat i per exemple, en la franja 0-3. Volem potenciar les llars d’infants municipals perquè I2 el que abans era P2 ara és gratuït i no s’ha vist reflectit això en la plantilla municipal. Llavors ens trobem que tenim una plantilla municipal que no pot donar cobertura a les necessitats reals de la població. I això de cares al curs que ve ja es veu, ja es veu perquè hi haurà una, hi ha d’haver una retallada de places perquè si no es posen més persones no poden abarcar més. Llavors volem una llar d’infants. Volem potenciar l’educació de 0 a 3 perquè és un dret dels infants.

I volem espais familiars, volem espais nadons, volem espais de formació de lleure. Per l’etapa 0-3 tenim un espai nadó super xulo, però és a l’estiu, només juliol i agost, amb nevera, microones, canviadors i de tot. Però clar, quan s’acaba l’estiu no tenim, no tenim recursos. En l’etapa 3 anys, 16 anys, el que considerem que seria primària secundària obligatòria, també considerem que hi ha molta feina per fer. Perquè tenim tres escoles, però no hi ha un pla de ciutat i llavors ens trobem que tenim una escola a Calonge  que fa dos anys ha esdevingut de màxima complexitat. Llavors aquí cal fer-ho des de l’Oficina Municipal d’Escolarització i des de tots els agents educatius.

Cal fer un replantejament i fer un repartiment equitatiu dels alumnes dels alumnes. Buscar la solució que n’hi ha perquè els pobles propers en tenen i s’ha de lluitar contra la segregació escolar i s’ha de fer un pacte tal com estableix el Síndic de Greuges. I això també voldrem tenir un Pla Educatiu d’entorn, com tenen altres ciutats, com per exemple Palafrugell. Que el Departament d’Ensenyament ho ha demanat diverses vegades, però sembla que l’Ajuntament no li sembla prioritari, perquè un Pla Educatiu d’Entorn és un conveni amb el Departament que que que el que vol és reforçar l’educació fora de l’horari lectiu i que perquè tots els nens i nenes tinguin igualtat d’oportunitats.

Volem crear un mapa d’oportunitats i de recursos educatius que és un mapa d’oportunitats, no?. Per poder fer tallers de suport i acompanyament escolar, per fer activitats de lleure, per fer. Per garantir que tothom tingui activitats extraescolars, activitats artístiques que tothom pugui anar pugui fer de tot i no només els que s’ho poden permetre puguin anar a futbol, a bàsquet o B, o handbol, o a l’escola de música o de circ.

I bé. Volem treballar amb el tema de l’absentisme, l’atenció precoç de les necessitats educatives. Bueno millorar les expectatives d’èxit en aquesta franja i facilitar itineraris formatius personalitzats.

I en l’etapa de 16 a 20 creiem indispensable que Calonge i Sant Antoni tinguin cicles formatius. Ahir en l’alcalde m’explicava que hi ha hagut dos intents de crear dos cicles, un dels ports marítims i l’altre de vi, però que no està acabat aconseguint. Això s’ha de lluitar. És a dir, els cicles formatius són ara estan de moda i són el futur. Ara ja no cal fer l’ESO i el batxillerat per arribar a la universitat. Ara s’ha demostrat que la formació professional és bàsica, per també poder fer inserció laboral i per i per accedir a la universitat o per per donar oportunitats a nens i nenes o nois i noies que volen decidir els itineraris. I llavors això, nosaltres volem implementar cicles formatius de turisme i hostaleria, dels ports marítims, de pagesia i de vi. Bé, s’ha de veure quines necessitats té el territori i creiem que podem fer-ho.

I de cares a la gent gran, doncs s’ha de poder garantir formació continuada per qui vulgui seguir estudiant, per gust o per necessitat, no? La gent que té ganes de aprendre anglès perquè vol o la gent que s’ha de treure a la universitat. S’ha de fer alfabetització, s’ha de fer un pla d’acollida a les persones que arriben de fora perquè puguin aprendre la llengua i que puguin desenvolupar-se amb èxit pel municipi. I un pla d’alfabetització digital perquè ara el món és digital i moltes persones no saben fer-ne ús. Pensem que també s’ha de potenciar. Bé és que és el meu tema.

I llavors també dir que com a cosa bona, doncs l’Ajuntament, ha creat el Pla Municipal d’Igualtat, tenim el Pla Local de Joventut, tenim una taula de salut, tenim un consell escolar, tenim AFES. Doncs pensem que tot això hi ha d’haver una estructura tècnica per poder-ho potenciar, que ara mateix hi ha estructura però no hi ha l’estructura tècnica que tingui temps, només que només la falta de temps com per dedicar s’hi. I llavors volem crear una àrea només per treballar tot això.

Llavors també m’agradaria que expliqués què és el que diferencia la seva candidatura política de la resta de partits que es presenten a les eleccions municipals d’enguany.

Nosaltres som un grup de persones, un equip que tots estem treballant des de les bases. Tots estem treballant, tots estem fent coses per Calonge i Sant Antoni, des de persones que estan vinculades i abocades a treballar a favor de la defensa dels animals. Que també és un punt super important en el nostre programa.

Persones que treballen per la cultura des de les associacions de famílies, o sigui gent que estem treballant pel poble des de les bases i ara nosaltres volem treballar, seguir treballant per les institucions i amb aquesta mirada propera és el que ens sembla a nosaltres, que ens pot ser que ens distingeixi. Nosaltres volem ser la veu de tothom, no només d’uns quants. Volem representar a tothom els 12.000 habitants no només els va bé un col·lectiu en concret i això tenim moltes ganes. Nosaltres veiem que els altres partits estan molt enfocats a fer, com de Calonge un referent a nivell territorial.

O sigui, si ens coneix tothom, perquè som poble de llibres, perquè som a nivell turístic, també tenim, tenim molts de reconeixements, o sigui, si s’han fet coses molt ben fetes, però nosaltres no cal. Nosaltres no som, no ens volem projectar al món. Nosaltres volem tornar a mirar endins i mirar la gent i volem cuidar les persones. Volem cuidar els veïns i les veïnes i les seves necessitats, des dels nens, els joves, els adults, la gent gran, els animals. I i el patrimoni històric, cultural i el i el i el medi ambient, no? I jo crec que és això, perquè jo sento els altres partits que parlen de coses que farem, no? I a mi em dóna la sensació que si fem coses que ens les places s’emplenen de gent i és molt maco veure la foto de què ha vingut tanta i tanta gent el dia de Sant Jordi, però quan s’acaba això és com un parc temàtic. No? Ens agrada fer aquest paral·lelisme que sembla una mica un Port Aventura mentre està en funcionament aquell diumenge, tot és molt maco, però quan s’apaguen els llums doncs ens quedem a les fosques.

I el poble de Calonge, poble Sant Antoni, no tenim comerç, no tenim un teixit associatiu, tenim un teixit associatiu molt fort, però no el tenim. No estem acompanyant el teixit associatiu, l’hem d’acompanyar a nivell econòmic i a nivell tècnic, perquè les festes i les activitats les tornin a portar ells i no empreses de fora. I llavors nosaltres, doncs això, no som tant de molts l’aire de l’Instagram, sinó més. De voler tornar a mirar endins i cuidar-nos i donar resposta a les necessitats de les nostres ciutadania.

I ja ho ha anat avançant una miqueta, però quines iniciatives o propostes presenten en el programa electoral de les eleccions d’enguany?

Si bé ja ho he anat dient una mica això volem. Si vols et llegeixo molt ràpid el que hi ha a l’octaveta que el primer és un ajuntament obert a tothom, que vol dir transparent i amb participació real de tota la ciutadania. I això i fer ús de les consultes populars. Volem que la gent opini que quin passeig volem. O sigui, ja sabem que el passeig està obsolet perquè estem en un procés d’emergència climàtica i no es pot regar. I a més a més, cada llevantada al passeig se’n va. Doncs hem de decidir entre tots quin passeig volem, no? volem que la gent participi en com volen que sigui Calonge i Sant Antoni.

Volem municipalitzar els serveis i volem recuperar la batuta. No volem tantes licitacions i tanta externalització si no que volem recuperar-ho des dels ciutadans mateixos, la gestió veïnal, de la cultura i les festes. Teníem una associació d’un festival de música que organitzava festivals de música. Ara ho porta ara en una empresa. Doncs per què no ho torna a portar l’entitat? Tenim, tenim geganters, tenim associacions, tenim teatre, tenim corals, tenim equips esportius, tenim de tot. O sigui, entre tots ho podem tornar a portar com abans es feia o com ens agradaria que es fes, no?

Llavors, sobretot el tema de la igualtat d’oportunitats educatives i socials, que aquí hem esplaiat molt. Però bé, si m’agrada posar el focus en això, que a Calonge hi ha molts calongins i calongines que no són els que estan els que es veuen més a primera vista. Hi ha un seguit de calongins i calongines que potser viuen a les urbanitzacions o que poder viuen en sectors o que no poden participar pel que sigui. Nosaltres volem posar llum en aquestes persones que poden, que viuen més en els marges i que no han tingut tantes oportunitats. Nosaltres volem que tothom tingui igualtat d’oportunitats.

Mirar la terra, cuidar el territori, sobretot en aquest moment d’emergència climàtica, no? hem de treballar cap a l’autosuficiència energètica. Hem de decidir. Com cuidar el nostre patrimoni, sobretot de cara al futur. Hem de tenir refugis climàtics perquè els estius cada cop seran més llargs i hem de tenir hem de protegir els patis de les escoles perquè no es quedin torrats i els parcs i els espais municipals i hem de ser més eficients també.

També hi ha partits que estan que estan molt orgullosos d’haver adquirit molts molts, molts de locals i molts d’equipaments, no? Tenim molts d’equipaments. Tenim de tot. Tenim dos pavellons, dos llars d’infants. Dos de tot. Dues biblioteques. Però això el manteniment que això suposa. Doncs a part que és una despesa, és un dispendi, no? a nivell energètic. Hem de començar a racionalitzar els recursos i aprofitar el que ja tenim.

El dret a l’habitatge, que és un tema estrella, que a nivell de tots els debats se’n parla. Nosaltres volem treballar per garantir que tothom tingui dret a l’habitatge. S’han de regular els habitatges estacionals i s’ha d’ampliar la borsa municipal d’habitatge amb els pisos desocupats pels bancs. Tothom ha de tenir dret a viure Calonge i Sant Antoni. Si busques en un buscador d’aquests de busca de búsqueda de lloguers, de pisos el vaig mirar ahir abans d’ahir per curiositat i lloguers a Calonge i Sant Antoni doncs el més barat és 5.000 euros. Clar, ve l’estiu i ostres, 5.000 euros. Un de cada dos. Una de cada dues persones que viuen de lloguer. Deien l’altre dia un estudi que una de cada dos persones viu en situació de caure en la pobresa, no? Vol dir que un de cada dos entre tu i jo. Doncs mira, una de les dues no vull dir que se’ns ha escapat de les mans i hem de tornar a buscar mecanismes.

No menys. S’ha de protegir el territori, protegir els espais naturals i agrícoles. I sobretot, un altre punt molt important que ara me l’he deixat és que hem de connectar el poble. No calen tants d’aparcaments que també és un punt molt fort dels altres partits, perquè això quedarà obsolet, són solucions a mitjà termini. Però el cotxe privat ha d’anar perdent protagonisme i s’ha de s’ha de potenciar el transport públic o altres mitjans. S’ha de potenciar un carril bici, però bé, connectar Calonge i Sant Antoni i connectar les urbanitzacions amb un amb busos gratuïts i amb Palamós perquè la gent pugui anar a l’hospital i no s’hagi d’esperar tot un matí per tornar. Doncs això és un punt també principal en nostre, en el nostre programa.

I llavors l’últim punt és l’economia local viva. Això també recolzar amb ajuts econòmics i tècnics petites empreses i les empreses locals. Impulsar també un model turístic basat en la cultura, l’art i el patrimoni natural. No només un turisme d’estiu, que d’això també se’n parla molt. Sinó tenim suficients recursos com per tenir turisme tot l’any.

Llavors, ja per anar acabant, m’agradaria preguntar-vos si és el cas, que no assolir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany estaríeu disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Nosaltres teixirem aliances o complicitats amb totes aquelles persones o grups que comparteixin el nostre programa. I llavors, a partir d’aquí podrem parlar. Però el nostre programa el tenim molt clar, el defensem i nosaltres per davant de tot hi ha els nostres ideals i les nostres propostes. I llavors, a partir d’aquí estem oberts a parlar amb tothom.

Doncs esperem que tingueu molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany i també donar-vos les gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.

Molt bé, moltes gràcies a vosaltres!

A presó un lladre multireincident de Palafrugell que acumula 11 detencions en tres mesos

Presó lladre Palafrugell

El jutjat d’instrucció 2 de la Bisbal d’Empordà ha decretat presó provisional sense fiança per a un lladre multireincident de Palafrugell que acumula onze detencions en tres mesos. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local van arrestar de nou el sospitós dimarts passat i el van poder relacionar amb el robatori a una botiga del carrer de Santa Margarida. Els agents van comprovar que el comerç tenia danys a la porta d’accés i, poc després, van localitzar el presumpte lladre carregat amb part del botí. La investigació també el va poder vincular amb un altre fet semblant que va tenir lloc el 26 d’abril en una altra botiga. En aquesta ocasió, van trobar dos empremtes del detingut a un vidre de la porta.

La investigació apunta que, en els darrers mesos, hi ha hagut una onada de robatoris a comerços de Palafrugell, sobretot a botigues de la zona comercial del nucli antic i que això ha generat «certa alarma social». Ara, el jutjat d’instrucció ha enviat a presó un presumpte lladre que acumula nombrosos antecedents per delictes contra el patrimoni.

La darrera detenció va ser cap a dos quarts de cinc de la matinada del 9 de maig. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local el van enxampar amb objectes robats d’una botiga, alguns dels quals encara amb etiquetes penjades. A més, van comprovar que la porta d’accés al comerç estava forçada.

La unitat d’investigació dels Mossos també li seguia la pista per un altre robatori que havia tingut lloc uns dies abans. El 26 d’abril, havien entrar a robar a una botiga del carrer Sant Sebastià i s’havien endut uns deu euros en monedes. De nou, el lladre havia accedit al comerç forçant una porta. En un vidre, la policia científica hi va localitzar dues empremtes que van resultar ser del sospitós.

El detingut va passar a disposició del jutjat d’instrucció 2 de la Bisbal per aquest dos robatoris. El fiscal Víctor Pillado va sol·licitar l’ingrés a presó per risc de reiteració delictiva. L’arrestat acumula un total de catorze detencions, onze de les quals des del febrer. A més, dotze són per delictes contra el patrimoni, sobretot robatoris amb força. També hi ha vuit causes obertes contra ell a diversos jutjats de la Bisbal i Figueres.

El jutjat acorda enviar-lo a presó provisional comunicada i sense fiança i argumenta que, de sortir en llibertat, podria continuar amb la seva «espiral delictiva».

La Fiscalia de Medi Ambient detecta presumptes irregularitats a Puig Montcal, a Begur

puig montcal begur
puig montcal begur

La Fiscalia de Medi Ambient ha iniciat un procés judicial penal per presumptes irregularitats urbanístiques en relació a la construcció de xalets en terrenys del puig Montcal, a Begur. Segons la Fiscalia, el projecte d’urbanitzar nou parcel·les, amb respectius xalets, al puig Montcal, podria constituir delictes de prevaricació urbanística i contra l’ordenació del territori. Aquesta decisió ha estat comunicada als ecologistes que han estat batallant contra la construcció i que ara veuen amb satisfacció aquesta acció judicial.

El portal 324 informa que les organitzacions ecologistes denunciants, com Ecologistes en Acció, SOS Costa Brava i Salvem Begur, han rebut la notícia amb satisfacció, però també han expressat «prudència i el màxim respecte» per la Fiscalia i les persones afectades per la investigació penal. Confien que la decisió judicial pugui comportar «el final d’una etapa urbanística a Begur d’urbanització desaforada amb afectació als boscos i muntanyes de Begur» i un «canvi de rumb en la política urbanística» perquè sigui «més respectuosa amb el patrimoni natural i paisatgístic del municipi».

Els terrenys on es vol construir estan inclosos en l’Espai d’Interès Natural Muntanyes de Begur i a la Xarxa Europea Natura 2000, i diverses entitats per la protecció del medi ambient han presentat al·legacions contra el projecte les tres vegades que es va aprovar. Han advertit que la construcció de la urbanització de luxe afectaria «hàbitats d’interès comunitari prioritari de dunes amb pineda mediterrània».

El govern de Begur va aprovar la urbanització i permetre edificar a la zona el 8 de novembre del 2022, malgrat els set informes d’organismes públics que indicaven que aquells terrenys s’havien de mantenir com a inedificables pel seu valor natural. Eren quatre informes del Departament de Medi Ambient, un del Consell de Protecció de la Natura i dos del Departament d’Acció Climàtica. Això ha portat als grups ecologistes a impugnar l’acord d’aprovació definitiva de la Modificació puntual del Pla Parcial al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha admès a tràmit el recurs contenciós.

Marta Arcas: «Treballarem pel benestar de la ciutadania, el municipi i l’entorn de Santa Cristina d’Aro»

Avui ens visita Marta Arcas, alcaldable de Santa Cristina d’Aro per Guanyem Santa Cristina des del carrer per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Arcas. 

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Sóc una persona alegre, empàtica, treballadora, valenta, compromesa. 

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Tres aspectes, bé més que assolit el govern en aquests quatre anys de mandat. Jo m’aniria una mica més enrere i comentar que destacaria els aspectes que nosaltres van treballar quan estaven al governant fa dues legislatures. Llavors jo destacaria alguns punts com que s’ha avançat en el treball de la nova biblioteca. Va ser una de les propostes que nosaltres, quan estavem al govern, van vam promocionar i es va fer un procés participatiu on la ciutadania va votar a l’edifici de biblioteca, què volien. Llavors nosaltres amb això apostem vam apostar molt en el seu dia i tornem a apostar molt en aquest moment, perquè la biblioteca nova no serà simplement un espai com sol dir, no és una biblioteca. Sinó que les noves biblioteques ja són més un espai més social. I aquesta nova biblioteca tindrà una sala polivalent on es podran nodrir diferents generacions. Que és el que nosaltres volíem aconseguir amb la nova biblioteca.

Un altre aspecte que destacaria d’un punt favorable seria també els passos alçats que s’han fet en el carrer Teulera, que eren super necessaris per per una millor seguretat de la ciutadania. Però clar, també. Per contra, no? hem de dir que que també es necessita al carrer Pere Gironès, fer una altra, fer una altre pas alçat. I nosaltres en alguns plens ja ja ho havíem, ja ho havíem demanat.

I un tercer punt, doncs podríem parlar també de la tramitació del POUM. Un dels punts que nosaltres considerem favorable que ha tingut el nou POUM ha estat que les urbanitzacions no recepcionades es consideressin com urbanitzacions històriques i això per nosaltres ha sigut un punt molt, molt enriquidor.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no hagi acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Jo destacaria un molt important que seria que no han tingut un escolta, una escolta amb l’oposició, sobretot en el moment que van passar amb la pandèmia. Nosaltres, com a oposició, vam portar sobre la taula com unes 40 propostes per poder treballar tots plegats per a un moment que ens havíem d’ajuntar al govern i l’oposició. I llavors vam portar tots aquests projectes. I és que ni ens vam reunir amb nosaltres per poder escoltar-los. Nosaltres hem fet una oposició creiem que hem fet una posició frontissa. Vol dir que que cap en el moment de fer de fer pinya no s’ha fet des del govern.

Per una altra part, suposo que lligat a aquesta manera de fer tan la seva i ho dic entre cometes del govern, doncs no s’ha escoltat a la ciutadania. És molt important escoltar la ciutadania i crec que des d’aquest govern no s’ha arribat escoltar a la ciutadania perquè han fet torno a dir entre cometes, la seva. S’ha retallat la veu. La veu i llavors s’han fet imposicions.

Per exemple, una imposició que s’ha fet que la ciutadania li ha fet molt de mal és el porta a porta. El porta a porta nosaltres estem a favor de fer-ho, però com s’ha fet? No estàvem a favor. Quan fan una imposició tu et retreus una mica. Llavors crec que ha hagut una manca de comunicació i d’educació per fer la recollida selectiva.

Per un altre tema, un altra cosa molt important que volia també destacar és que en aquesta retallada de veu que he comentat hi han hagut persones que venien de l’urbanització Rosamar que fan 25 minuts de trajecte, s’estan tot una hora escoltant un ple i després només els deixen fer una pregunta. Llavors això és un gran problema, no? per a nosaltres i en contra del govern. Clar aquí hi ha una cosa molt important, no? Que hauríem de recordar que es va signar un reglament de participació amb l’anterior mandat i que va en sentit contrari. Totalment, és el nostre punt de vista.

I per últim, podria dir moltes més coses, però com que només m’has dit que sigui tres. I per últim, em sembla un error no posar mesures per evitar la massificació dels visitants que hi van a Cala Canyet. La urbanització Rosamar només té una entrada i una sortida. Hi havia una barrera i en aquest sentit la barrera s’ha tret. I no s’ha buscat cap solució per posar-hi. I llavors en aquest sentit, tots els veïns de Rosamar pateixen tota una entrada i sortida de persones de bé d’autocaravanes que s’escampen allà i que estan tot el dia i deixen tota la brossa. I a més a més, que no hi ha una seguretat per als ciutadans.

I si em permets, a dir una altra cosa important per nosaltres el problema de l’habitatge. No s’ha tingut, no es té en compte a Santa Cristina el tema de l’habitatge, tant per joves com per persones grans. Pensem que a Santa Cristina no només ha de desenvolupar un sector que és el sector Ridaura, sinó que l’Ajuntament té moltes parcel·les que es podrien cedir a cooperatives per poder fer habitatges per a joves i per a gent gran.

I a més a més, hi han més de 200 pisos que estan buits que segurament els propietaris no els lloguen perquè falta una rehabilitació i podria ser una bona solució, podeu concedir unes línies de subvencions per poder rehabilitat aquests pisos i aconseguir un lloguer en contra, fer un lloguer social perquè puguin accedir tants joves com persones grans.

Llavors, a part d’aquestes problemàtiques que comentàvem, quines són les prioritats o iniciatives que necessita un municipi com Santa Cristina?

Clar les prioritats i iniciatives que necessita des del nostre punt de vista, nosaltres ho hem basat en com en tres eixos. Perque aquests tres eixos nosaltres li hem donat molts de valors, perquè són els tres colors que portem nosaltres en el nostre logo de la candidatura de llavors nosaltres hem destacat el color lila que és la ciutadania. Val i per nosaltres és molt important consolidar la jornada intensiva de l’escola i amb això poder aconseguir l’ampliació del centre. A la nostra escola està està projectada per una sola línia, però hi han un gran número d’infants que hi van a l’escola, que tenim hem de tenir uns barracons que estan fet de l’any de la reconquista, que dic jo, perquè clar, no hi queben.

Llavors és un projecte que està fet, que el tenim a dintre d’un calaix i que des del 2003 està tancat. Nosaltres, la nostra intenció i el que necessita Santa Cristina és treure aquest projecte i posar-lo endavant perquè es necessita l’ampliació de l’escola per aconseguir fer un institut escola, almenys del primer cicle de secundària.

I amb això aconseguiríem que l’institut Ridaura, que és el que a nosaltres ens pertany com a com a municipi, es podria dedicar potser també a fer algun cicle formatiu. I tots els joves que tenim a Santa Cristina no es tinguessin que desplaçar, potser en altres municipis. I poder fer el cicle si se’ls vingués bé, si fossin la seva, la seva intenció, no?

Una altra cosa important que nosaltres també considerem és que és l’altre color de la nostra, de la nostra, el nostre partit és el color vermell, el color vermell per nosaltres és el municipi. És molt important que s’adeqüin i es millorin els espais infantils. També és molt important que s’adeqüin els espais esportius, tant els que estan fets com fer de nous per poder fer més esports i que aquests esports siguin més inclusius.

I per últim al nostre color, que és el verd, el venim relacionats amb l’entorn. Val, llavors la implementació de la taxa justa, d’una taxa justa per a la recollida selectiva seria un dels punts importants també que es necessitaria no? I adequar, per exemple, també els horaris del porta a porta. És inviable fer només tres dies de recollida orgànica. Ara, quan vingui l’estiu, ja veurem que passarà. Doncs ampliar aquests dies de recollida selectiva a quatre dies, almenys de la recollida orgànica, seria un altre pas molt important que s’hauria d’aconseguir en el nostre municipi. Tindria moltes més coses per dir, però tampoc cal fer un missal. Però crec que amb aquestes tres que són lligats amb els nostres colors, crec que per nosaltres són molt, molt importants.

I que diferencia la seva candidatura respecte a altres partits polítics que es presentin a les eleccions d’enguany?

Potser lo que nosaltres ens diferencia més és que treballem des del carrer. Per això el nostre nom no? Treballem amb la ciutadania. Treballem l’escolta amb les necessitats de les persones que viuen a Santa Cristina. Llavors, per nosaltres això crec que per ara ens ha diferenciat sempre amb això. Nosaltres som un grup, un grup polític d’una mica polivalent que i també molt amb diferents formes de pensar, vale? I això és molt enriquidor per nosaltres com a grup.

També per una altra part, nosaltres ens ho fem tot, nosaltres anem, muntem tot i no depenem de ningú i llavors l’únic que ens dediquem única i exclusivament és escoltar les persones, quines són les necessitats que tenen aquestes persones i això ho apliquem molt dia a dia i el nostre programa estarà basat més que res en això.

Llavors, ara parlem una mica més del programa perquè ja ho hem avançat una miqueta, però quines són les principals propostes que porteu en el programa electoral d’enguany?

Clar, no? O sigui, no avançaré molt les principals propostes, però sí que és veritat que em basaré també al que us he comentat abans. Amb els tres colors que nosaltres tenim i ens basem molt o ens basem molt en el nostre programa en això: en ciutadania, municipi i l’entorn.

I és una mica el que hem comentat abans. És això ben bé el nostre programa. Hi ha moltes més coses. Que es podrien desenvolupar amb molta més estona, però crec que jo em quedaria amb això, amb la importància de totes les persones que viuen a Santa Cristina, amb l’importància del que es el municipi, dintre del municipi les seves organitzacions, que també es molt important i l’entorn.

I finalment, si no aconsegueixen formar una majoria absoluta en aquestes eleccions, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Nosaltres estem disposats a… No ens tanquem en banda, no? com es sol dir. Sinó que nosaltres pactaríem com si diguéssim, amb totes aquelles formacions que tinguessin el mateix objectiu i les mateixes propostes, que és el que nosaltres lluitem. En aquest sentit i que tots rebessin cap al mateix sentit, és la prioritat del nostre i del nostre grup polític.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i també els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Gràcies a vosaltres.