Josep Xifre: «Hem d’escoltar als ciutadans de Santa Cristina i treballar temes com la vivenda, la joventut i l’administració»

Per
Maria Alsina
-

 Avui ens visita Josep Xifre, alcaldable de Santa Cristina d’Aro, pel partit de Tots per Santa Cristina, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Xifre.

Hola, bon dia a tothom.

Primer de tot m’agradaria, si fos possible, que es descrivís en tres adjectius.

Doncs bé, et diria que sóc dialogant, conciliador i constant.

Molt bé, llavors podria dir-nos tres aspectes que cregui que ha pogut assolir durant aquests quatre anys de mandat l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro.

A veure, tenim la biblioteca. La biblioteca, que ja ve del. De la passada legislatura que havia sortit és fruit de la participació ciutadana. Però quan s’ha desenvolupat ha sigut on s’ha portat a terme ha sigut aquesta legislatura. Tot i amb els entrebancs que hi ha hagut, doncs, sabem els problemes que hi ha hagut entre la pandèmia, la crisi, tot plegat, el tema climàtic també diuen que ha afectat en el tema de confecció. Ha estat uns mesos parada, sobretot pel tema econòmic de l’increment de costos que hi ha hagut. Concloent, s’ha arribat a un acord, s’ha reiniciat i esperem que arribem a temps.

Perquè la biblioteca que es va portar a terme per la participació ciutadana, però amb la condició també de que hi hauria ens acolliríem amb una subvenció. És un import important per al municipi. Llavors aquesta biblioteca té que estar acabada el 20 de setembre perquè si no perdem la subvenció i una subvenció de set cents i pico de mil euros, que això si no s’arribés a terme, seria una càrrega. Clar que després pots penalitzar l’empresa, etcètera, però seria una càrrega de per l’Ajuntament, per la ciutadania, pel poble, per fer algo, no?

Llavors un altre punt podria ser doncs mira, el 28 de març es va aprovar el POUM. Un POUM que també ve de la legislatura passada, que ja s’havia iniciat la legislatura passada, es va aprovar per majoria, no absoluta. Nosaltres vam fer l’abstenció, l’abstenció, entre altres coses perquè jo a principis d’aquesta època, a principis de legislatura, vaig ser el regidor d’Urbanisme fins pràcticament a l’aprovació inicial. A partir de l’aprovació inicial encara vaig estar un període més, però el que hem fet nosaltres a Tots per Santa Cristina i des de tots per Santa Cristina ha sigut confrontar l’aprovació inicial amb el POUM que s’ha aprovat s’ha portat a aprovació provisional. Llavors hi hem trobat una diferència substancial i d’uns canvis que si han fet que alguns vénen implicats, no per l’equip redactor ni les persones que formen part de l’equip de govern. Però alguns ja vénen per urbanisme mateix. Però el que el resultat que nosaltres hem trobat amb l’estudi justificat, lògicament, doncs pensem que hi ha tot una sèrie de sectors que s’han de desenvolupar. Que són inviables i que s’hauran de buscar solucions per poder-ho desencallar, perquè és on ens hi va el creixement de Santa Cristina que és imprescindible.

Llavors, un tercer punt que que també s’ha aprovat també. Casualment, en el i en el ple del 28 de març va ser el Pla de Patrimoni Municipal. És un pla que considerem que és imprescindible perquè nosaltres, el nostre, el nostre grup, apostem per el patrimoni municipal, perquè, en definitiva, no deixa de ser la història que tenim i d’on venim. Llavors és un pla que és imprescindible tindre’l a tots els efectes de fires, aconseguir subvencions i és una guia per tirar endavant amb un ordre i amb una coherència. Bé, poden ser tres punts que…

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no hagi acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

A veure. Potser et diria el model de policia local. O sigui s’ha apostat per fer un canvi de policia local. Bé, no és el que nosaltres compartim, però no nosaltres, sinó la majoria o una part important de la ciutadania. Nosaltres apostem per un, per un, per una policia local de proximitat, una policia local que estigui pel ciutadà i el model que s’ha implantat, doncs és un model com molt més rígid. Com més distanciant ho sigui ara, últimament sí.

No ho sé. Potser és perquè és l’època que veig que s’acosta el maig, però veus més gent, més policia local que es passeja pel municipi, pel carrer central o pels dos carrers centrals. Però fins ara no ha estat així. I s’ha implantat un greuge important, crec que un greuge important per a la ciutadania, o sigui, un control amb molts controls de velocitat que moltes vegades hi són arran de que? En dies de la setmana i en hores que no, no passa ningú, no passa res. I que, a més a més, no hi ha hagut cap problema, perquè si dius és que hi ha uns problemes focalitzats en una zona concreta o pel que sigui, doncs correcte. Però si no és així. Potser alguns ens els podem estalviar i podem dedicar-nos a altres coses que potser són més properes i més favorables per al ciutadà. Aquest seria un punt.

L’altre punt és el famós porta a porta de la recollida d’escombraries. Bé, aquest sí que a veure, tots fem de tots pensem que el reciclatge és el futur i hem de reciclar. Perquè tenim el món que tenim i hem d’anar per aquí, no el que passaria. Potser moltes maneres de poder-ho fer. Crec que ha sigut una manera, una imposició molt precipitada. Ha sigut molt ràpid. Sí que teòricament, perquè sobre paper s’aguanta tot hi ha hagut unes reunions informatives, però al final has d’arribar més a la gent perquè és un canvi important. Llavors tens que arribar-hi molt més. No s’ha portat això que ha provocat, doncs ha provocat que la reacció de la gent no ha estat la que teòricament esperes.

I després s’han d’anar improvitzant situacions. Ara mateix ara s’han posat uns com uns armaris al municipi que han trigat tres mesos a posar-se. Potser tenia que haver hi hagut una previsió o també, no sé si realment és el sistema més adequat, potser per la recollida selectiva aquests primers quatre anys potser es podria haver aprovat un altre en un altre sistema que fos no tan, que no fos tan impactant un canvi tan important per al ciutadà, però bé, són coses que s’han de reconduir. 

I llavors un altre cas, un altre cas. Sí, és clar. Ha sigut una legislatura on no s’han fet gaires coses, perquè amb la pandèmia va quedar com molt arraconats. Bé, podria dir que potser s’aposta o s’ha apostat o han volgut apostar per a la pacificació del municipi. Que em sembla que els casc antics i les especificacions de les zones comercials potser són una mica el futur perquè veiem ciutats que ho estan fent. El que passa és que sembla que comencem hem començat la casa per la teulada Santa Cristina, perquè s’han tallat dos carrers carrer Pau Casals, carrer Llibertat. La ciutadania no ha acceptat. Es van recollir fins i tot cinc centes dues signatures. Cas omís. Llavors jo penso que si vols pacificar-ho, si vols fer alguna cosa d’aquest tipus, potser primer has de preveure unes bones zones d’aparcament on es puguin deixar els vehicles i canviar del tipus el format del terra que sigui una cosa com és, l’entorn més just per caminar, per passejar o si, en definitiva, s’han triat dos carrers on no són comercials, on s’hi ha fet amb una segona línia que hi ha a comerç. I ja et dic que aquesta mancança de sensibilitat, d’escoltar al ciutadà i al comerciant. Això és el que jo he trobat a faltar amb aquest punt. O hi hem trobat a faltar el meu grup.

Llavors, ara, entrant en una mica més en la candidatura, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com Santa Cristina?

Lo primer de tot, i lo més prioritari per mi és escoltar la gent, escoltar la gent. Això és molt important perquè nosaltres som Tots per a Santa Cristina, que és una plataforma municipalista, o sigui, apolítica totalment. Personalment, cada persona pot dir la seva ideologia. Lògicament tothom la té, però el grup que hem fet és d’una gent. Tots som persones de Santa Cristina i que volen treballar per Santa Cristina. I d’aquí ve que ens pensem que ens hem agrupat, no?

Doncs llavors una de les coses principals per mi és escoltar la gent, ajudar la gent, intentar resoldre els problemes que es puguin. Lògicament s’han de dir nos perquè no tot es pot fer. Però això és el tema humà, per mi és el més important. I si el tema humà funciona, doncs tot va, tot va rodat de més, és més agradable.

L’Administració pública és un tema que hem de mirar que es pugui agilitzar les tramitacions perquè tot és molt feixuc. No és el personal de Santa Cristina ni de cap ajuntament en concret. És de l’administració en general, que és feixuga i llavors s’hauria de mirar de suavitzar una mica més. Això és important.

Importantíssim i de fet, he fet referència abans amb el tema del POUM, la vivenda Santa Cristina necessitem vivenda. Santa Cristina som un poble que, en definitiva, som una mica la reserva de la Costa Brava de des de la nostra comarca, no de Sant Feliu, Platja d’Aro o Castell d’Aro. Tenen, tenen el sòl bàsicament esgotat i nosaltres tenim l’oportunitat de créixer i crear primera residència. Quan dic créixer, vull dir amb una moderació i amb una coherència.

I d’aquí ve la nostra insistència, que ens vam preparar molt i ens va costar el fet d’abstenir a l’aprovació del POUM per aquest fet, no? Perquè ens ho vàrem estar mirant molt bé i ara s’haurà de treballar. S’haurà de treballar molt per poder fer aquests canvis i que sigui viable el desenvolupament d’aquests sectors que es puguin construir.

Què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten en aquest municipi?

Miri, això de no saber les preguntes, veus, ho he barrejat perquè ja he avançat una mica amb l’anterior. Doncs bé. Resumeixo i dono les gràcies a tots, tot l’equip que tenim equip i amics, perquè si hem de ser 13 regidors, o sigui a la llista de portar 13 persones i 2 de reserva, lògicament les passem d’escreix i les passem bàsicament sense haver-les anat a buscar. O sigui de gent. Ostres caram Josep, que m’han dit que heu muntat aquesta llista que a més a més és apolítica, que la gent està molt tipa dels partits de la política perquè el partit diu o els partit no.

A mi la gent del carrer em diu a nosaltres, la gent del carrer ens diu, entens? I això és el que el que ens diferencia dels altres. Penso que si nosaltres farem una campanya penso que correcte. Serà molt hostil perquè ens la paguem nosaltres si ningú ens financia, per tant, ens ho financem. Per tant, no llançarem coets. El que sí, doncs, és la nostra base. Com que estem al costat de la gent, estarem al costat de la gent i serà una campanya que nosaltres farem i sempre en positiu, per suposat.

I llavors ja entrant una mica amb programa polític. No sé si ens podria fer quatre pinzellades de les principals idees que presenten per a aquestes eleccions.

A veure, estem acabant de desenvolupar el programa. Val. Val a dir que tenim gent de la gent que hi tenim o sigui, cada un té un tema, té un tema. Lògicament el debatim i el parlem entre tots. Però molt important que ho he tocat abans és el tema de la vivenda. Aquest és importantíssim. El tema de la joventut, aquest també és un tema que s’hi ha d’estar tant a nivell educatiu com l’escolar, com d’esbarjo com de tot, o si la joventut és el nostre futur i hem d’estar per ells. I en el tema laboral, també en formació, amb tot el que estigui a l’abast nostre, no?

I bàsicament és això és el tema de la vivenda, el tema de la joventut, el tema de l’administració que ens funcioni i això doncs agilitza i tira, tira tot endavant. Tenim una zona a Santa Cristina que és molt important que tenim el golf, tenim molta natura, així no podem oblidar que a Santa Cristina estem on estem perquè ja fa 60 anys va venir un golf. Tenim nou urbanitzacions, de les quals n’hi ha dues recepcionades i n’hi ha dues i n’hi ha set que no.

Llavors s’ha de tenir en compte aquesta gent. S’ha de tenir en compte la seva situació i ajudar i intentar resoldre i anar demà de la mà de la gent per poder fer una Santa Cristina agradable i que s’hi pugui viure bé. I sobretot, que hi hagi una bona connexió amb tothom. 

Finalment, m’agradaria preguntar-li en el cas de que no assoleixin una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaria disposat a pactar amb alguna altra formació política?

A veure, em penso que tots ens presentem perquè podem anar a guanyar a Santa Cristina. En principi que se sàpiga. Perquè, és clar, com que no han sortit encara les llistes oficialment, doncs en poden aparèixer de noves. Però no sembla que hi haurà, doncs, sis o set llistes i se n’han. Obtenir una majoria absoluta és un tema complicat, somiat, però complicat. Llavors el que sí tenim clar és que nosaltres tenim un tarannà diferent. En el funcionament d’aquesta legislatura que hi ha hagut, no? I lògicament s’hauran de buscar noves fórmules en el municipi. A partir del 28 al vespre a la nit que s’hagi fet el recompte, sabrem de què és el poble i de ciutadania, el que parlarà i el que decidirà quin tipus de futur volen per als propers quatre anys.

Perquè, en definitiva, són proves que ens posa la ciutadania. Et poso aquí a l’Ajuntament perquè físicament hi posa la ciutadania. Estàs a prova durant quatre anys i després, al cap de pocs anys, tens el resultat de com ha sigut la teva actuació i el teu treball. I llavors pensem que estem en un moment que hi ha d’haver un canvi i que s’han de buscar noves fórmules.

Doncs esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals. I també li volem donar les gràcies per la visita que ha fet als estudis de Ràdio Capital.

Bé, bé, he de dir-te que la sort i jo em posaré molts maldecaps. La sort la tindrà Santa Cristina, si em pot tenir a mi com a alcalde. Moltes gràcies i bon dia.

Jordi Cordón: «Hem d’escoltar als ciutadans de Torroella de Montgrí i l’Estartit per millorar els equipaments i la via pública»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Jordi Cordon, alcaldable de Torroella de Montgrí l’Estartit pel partit Compromís amb Torroella i l’Estartit – Ara Pacte local per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Cordon.

Hola, bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Rigorós, seriós, empàtic.

I podria destacar tres aspectes que cregui que el govern de Torroella hagi assolit durant aquests quatre anys de mandat?

Aquesta és una pregunta difícil i complicada de respondre des d’una vessant d’oposició o no? Però bé, sempre hem mirat de fer fins a dia d’avui crear una oposició constructiva. I és, evidentment que l’equip que governa fan accions sempre pel bé del municipi. Però, és clar, és allò que el que diem no sempre el que tu decideixes de fer-ho fas correctament o amb visió d’altra gent que ho facis correctament. En aquest sentit, també solem dir que qui no remena no trenca. En resumides comptes, bé podríem dir diversos aspectes que amb bona intenció han volgut posar en marxa, com per exemple un camí segur que han fet unes pintades a la via pública que desconcerten moltíssim, tant a vianants com a conductors creant un conflicte de veure qui té prioritat i qui no. Doncs bé, la intenció és bona per mirar de protegir els vianants, però la visualització que es fa de cara a l’exterior, doncs no ha o no ha arribat a un bon terme o no s’ha aconseguit la finalitat què havíen pensat en aquest concepte, creiem nosaltres l’equip de govern actual.

També han treballat moltíssim i pensem que amb el tema d’escombraries, perquè evidentment és un servei essencial també a casa nostra. Però bueno veiem que la gestió política d’aquest servei no s’ha acabat de fer com hauria de ser. Pensem que tota o alguna de les clàusules o condicions que estaria dintre del contracte actual del servei d’escombraries no s’estan complint.

I aquí, per molt bona voluntat que hagin posat per mirar de reconduir alguna situació, no han arribat, com he dit abans, a un bon terme a executar-ho correctament, com hauria de ser. Podria haver-hi moltes més, però bé, seria una miqueta molt l’extensiu.

Llavors podria destacar tres aspectes que cregui que no han pogut assolir per part del Govern durant aquests quatre anys de mandat?

Què no han pogut aconseguir. És clar, aquí hauríem d’anar a buscar en les seves promeses electorals de fa quatre anys. Aquí li hauria de dir que pràcticament si agaféssim el programa tan d’UPM com d’Esquerra Republicana, que actualment són els dos equips que estan en el govern del nostre municipi, doncs podríem dir que no han assolit moltes d’aquelles coses o accions que volíen realitzar en aquests quatre anys de mandat i de legislatura.

Pensem que han anat sobrevivint d’una planificació heredada de governs anteriors i mal executades, en el sentit, per exemple, una zona esportiva o una zona esportiva que ja venia executada de mandats anteriors. I no l’han sabut acabar. Tenim pavelló nou sense vestidors i sense lavabos. Tenim un camp de futbol nou, sense vestidors, sense graderies, sense lavabos. Bé són conceptes com per exemple també una biblioteca a l’Estartit que hauria d’haver estat ja inaugurada fa molts i molts anys i estem a les portes de si ara faran unes jornades de portes obertes perquè la gent conegui que la biblioteca està acabada però no la inauguraran perquè també entrarem en campanya electoral i no ens ha inauguracions, No es poden fer, però bé, és una cosa que ja s’hauria d’haver acabat fa dos o tres anys i encara no està finalitzada i oberta al públic. Vull dir que que no han sabut acabar coses heredades i creiem que no han executat els seus programes electorals.

I llavors, ja entrant en la seva candidatura, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com Torroella i l’Estartit?

Bé, el nostre municipi ha canviat moltíssim. Vull dir, no és el mateix Torroella de Montgrí i l’Estartit ara que fa, per exemple, cinc o deu anys, no. Les nostres característiques han anat canviant. El Covid ens va afectar no només a nosaltres com a municipi, sinó a tot el món, i això canvia unes característiques i unes necessitats tan pel que íntegrament podria ser el municipi com també a les persones.

Pensem que totes les accions que s’haurien de fer de cara a la propera legislatura és estar molt dirigides al servei a les persones. A partir d’aquí és evident que faltaria possiblement algun equipament o arranjar alguns temes de via pública, però això ja són accions i a més del dia a dia, no? Perquè si parlarem, per exemple, d’equipaments culturals, gràcies a això, doncs, a Torroella i l’Estartit ja disposem d’equipaments esportius. Com bé li deia, els tenim, però inacabats que s’haurien d’acabar. Per tant, no podem. Podríem pensar, doncs si faltaria un equipament més o no. Però bé, ja ja estem prou prou equipats en aquest sentit no?

Doncs tema sanitari. Doncs bé, tenim un CAP que funciona molt bé. Un CAS, doncs, a l’Estartit, que ens agradaria que fos no CAS i fos un CAP. Vull dir que. Podríem anar pensant, com li deia en inici temes més de cara als serveis a les persones, perquè malauradament han patit moltíssim. Vull dir que aquests dos anys de Covid ens han donat a veure el sentit de dir molta gent ha patit molta gent o no ha pogut o li ha costat moltíssim i li està costant moltíssim entrar novament en el mercat laboral. I aquí també podríem fer una petita crítica que l’equip de govern de l’Ajuntament de Torroella no ha sabut estar, no, no dic el cent per cent perquè, evidentment han estat i han pogut arribar fins on ells han pogut creure que en diuen conciliació de vida arribant fins aquí. Però pensem que podien haver arribat més enllà. Per això, de cara a aquesta propera legislatura hem de fer aquest pas més que es podia haver fet fa per exemple, fa dos anys que doncs miraríem de posar-ho en marxa, doncs a partir del mes de maig.

I què diferencia la seva candidatura política respecte als altres candidats que es presenten a aquestes eleccions?

Bé diferenciació seria tot el nostre equip o totes les nostres persones. Vull dir, nosaltres presentarem un programa molt viable, molt realista, amb pocs punts, perquè estem en una situació que un equip de polític que es presenti en unes eleccions i posi, per exemple, cent punts a realitzar. Vale, està molt bé, però si d’aquests punts poses canviar una forma de posar una rajola o posar una miqueta d’asfalt, ràpidament arribaràs a cent punts. Però bé, fer cent punts amb coses amb cara i ulls i que siguin viables pensem que no seria un programa real ni les ni que s’adeqüés a les necessitats del nostre del nostre municipi.

Per tant, nosaltres creiem que ens diferenciem molt dels altres grups municipals perquè presentarem un programa amb un decàleg que pensem executar dintre dels primers sis mesos de govern. I si la gent ens dóna confiança i després dintre de la legislatura, doncs tenim una sèrie de punts que pensem que són viables perquè no només quan el presentem, doncs direm això i farem pam, pam, pam, pam, pam, aquestes sèries d’accions, sinó que ho argumentem per tal que la gent vegi ostres, el que està explicant, doncs realment es pot realitzar. Perquè el que no som som no som unes persones o un equip municipal de dir vendre fum, que això és molt fàcil i el paper ho aguanta tot.

No, escoltem. Si tu dius alguna cosa que vols fer és perquè realment saps que pots arribar-ho a realitzar. Si no pots dir digues, no quedes com un senyor i ja està. Vull dir, no donem falses esperances a la ciutadania. Per tant, la nostra diferenciació doncs em quedaria amb aquesta última frase és, doncs, donar esperança i il·lusió a la ciutadania i no donar, en aquest cas, falses esperances i falses il·lusions, amb promeses que tothom diu que són promeses electorals i després no es compleixen. No és el nostre cas.

I no sé si ens podria avançar algun punt o algun detall del seu programa electoral que presenta a les eleccions d’enguany.

Bé, si em permet, li diré que no. No li puc avançar, més que res perquè tenim pensat el 14 d’abril, a dos quarts de vuit del vespre al Museu de la Mediterrània per fer la presentació dels punts estrelles i diguéssim del programa i em reservo tot una miqueta. Crec que pugui reservar me aquests punts estratègics extrets del nostre programa a tot el nostre programa. Però sí que li podria avançar, diguéssim, coses el nostre decàleg, perquè això sí que ho estem posant. Doncs ara, més o menys una miqueta al dia a dia de la xarxa socials.

Doncs no una crítica, però una informació. Una pregunta que m’ha fet vostè abans de què és el que no ha fet bé, doncs a l’equip de govern, no? Doncs, per exemple, modificarem dintre d’aquest decàleg, doncs un és modificar la senyalització viària viària per tal de no crear aquest conflicte de no d’interessos, sinó de veure qui té prioritat i buscar, doncs, una seguretat evidentment, en els vianants i en el nucli en aquell punt, doncs que han de conviure vehicles i persones doncs buscar, doncs, una senyalització i una adequació d’aquella via per tal que puguin conviure tant vehicles com persones.

També em criticar doncs bé, una despesa creiem desorbitada posant uns testos a la via pública que popularment no serveixen per res perquè a més a més, els han posat en mig de les voreres, per tant, què fa aquell impediment allà per tal de que has de baixar de la vorera i tornar a pujar per poder seguir. Vull dir això també, doncs seria una de les accions, treiem això i posem doncs les voreres netes i la via pública doncs que vagin dintre tot. Tenim carrers estrets, a més a més que tenim carrers estrets, ens posen més impediments, els escolta fora aquests impediments i que la gent no es pugui caminar, amb més tranquil·litat i bé. Això, doncs, seria dos pinzellades del decàleg, però no he entrat en el tema del programa, que això sí que si em permet, me reservo uns dies més de poder-ho anunciar.

Ja entrarem més endavant, també. I llavors m’agradaria acabar aquesta entrevista preguntant li si en el cas que no arribin a obtenir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany estarien disposats a pactar amb altres partits polítics?

Nosaltres no tindrem majoria absoluta. Nosaltres som molt conscients de qui som i on podem arribar. Nosaltres som un partit novell, tot i que jo pugui tenir l’experiència i els anys d’haver sigut alcalde per una altra formació. Però bé, Compromís va néixer per a les eleccions anteriors del 2019. Per tant, és la segona vegada que ens presentem en unes eleccions. Les primeres teníem un objectiu que era obtenir representació a l’Ajuntament. Ho vam aconseguir. Vam aconseguir un regidor i en aquestes eleccions del 2023 al proper mes de maig. Volem millorar resultats.

No obtindrem, com li deia, una majoria absoluta. Per tant, som els que hauríem de dir bé Compromís obtindrà uns regidors. Esperem i desitgem, doncs, que aquests regidors puguin entrar dintre les travesses de poder formar govern. I evidentment, hi han uns partits grans a dia d’avui el municipi de Torroella Montgrí l’Estartit, que seran els que hauran de decidir amb qui hauran de pactar. Nosaltres, evidentment, estem oberts a pactar amb tothom perquè, com bé li deia, som petits, estem creixent. Pensem que estem fent les coses ben fetes.

Tenim una il·lusió molt gran per millorar resultats respecte a les eleccions anteriors i aquesta il·lusió la tindrem a les 11 de la nit del dia 28 de maig, perquè allà ja estarà bastant clar el panorama de per on poden anar els possibles pactes i aliances. El que sí que pensem és que no hi haurà majoria absoluta per part de cap formació política municipal.

Pensem que possiblement siguin necessàries tres forces per poder mirar de formar govern. Actualment tenim 17 regidors. Per tant doncs, per tenir majoria es necessiten un mínim de 9. M’imagino el que li estic dient per tenir 9 regidors. Pensem que serà necessari, doncs, l’aliança, la coalició d’altres formacions polítiques. I aquí. És on pretenem i tenim l’il·lusió de que dintre d’aquestes travesses, dintre d’aquesta futura aliança compromís hi pugem a ser.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions. I moltes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.

No. Gràcies a vostès per convidar-me i a disposar. Vull dir que sempre, quan un mitjà de comunicació s’interessa no només per una persona o per un candidat, sinó per una formació i evidentment per un poble, doncs estem a disposar i explicar on podem arribar. Que em sap greu no poder explicar més coses en el dia d’avui, però com li deia, doncs a disposar i molt agraït, doncs, per la seva invitació.

Moltes gràcies.

Josep Melcior Muñoz: «A Sant Feliu cal fer una aposta per l’habitatge, el benestar de la gent gran i la mobilitat»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Josep Melcior Muñoz, alcaldable de Sant Feliu de Guíxols pel Partit Socialista de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Muñoz.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria saber si es podria definir en tres adjectius.

Bé, no és fàcil que un s’autodefineixi, però ja que poseu el repte bé, jo crec que sóc una persona rigorosa, sóc una persona treballadora també és el que diuen, eh? I una persona preocupada per la seva ciutat.

Vostè ha estat al govern en aquesta última, en aquest últim mandat, podria dir tres aspectes positius que creu que hem pogut assolir durant aquests quatre anys.

Bé, he estat en aquest govern i en èpoques anteriors també havia estat en el govern de la ciutat i el que és important, d’aquests últims dos mandats 2015 2023. Bàsicament nosaltres crec que hem de destacar que hem fet un govern de coalició sense coalició. Ho dic per altres casos que s’han produït en altres llocs. Un govern molt estable i això crec que és una virtut que no és, no està estesa. Per desgràcia, l’experiència de coalicions en el nostre entorn, tant local com nacional, és obvi que no, que no hi ha experiència. Nosaltres hem demostrat que som capaços de treballar en coalició. Per tant, això és una virtut d’aquests una cosa positiva d’aquests últims vuit anys.

Un altre element a tenir present també és que els objectius que s’havia fixat, per exemple, en seguir transformant la ciutat, tant des del punt de vista urbanístic, que és el que és visible, és més visible. Això s’està assolint. Es va fer del 2015-2019. S’està fent, i mai més ben dit, fent en aquests moments, doncs, la transformació de la part més històrica de la ciutat. Això ho hem assolit. 

I després el que hem de destacar és que no hem no hem abandonat mai a les persones el nostre projecte polític, en aquest cas el Partit dels Socialistes posa per endavant les persones i el govern al qual hem estat integrats també ho ha fet. I ho ha fet en els pitjors moments de la nostra història en aquests últims anys. Perquè el que sí cal tenir present és que quan estem parlant del 2023, avui just fa tres anys va començar una etapa de pandèmia que després es va reproduir i va continuar amb una crisi, en aquest cas bèl·lica, que afectava en el cas de Sant Feliu, a moltes persones de nacionalitat ucraïnesa que des del minut zero van ésser ateses i quan ja això semblava que es podia superar, no pas la guerra, perquè no ens sembla que no té aturador. Però també estem en un moment d’una crisi econòmica, una crisi energètica, una crisi climàtica. És a dir, realment ha sigut una experiència forta, però que jo crec que s’ha gestionat amb el màxim de rigor i amb el màxim de buscar el millor per les persones.

I això jo crec que són els tres elements positius seguir transformant perquè és important seguir atenent a les persones. A més, en unes circumstàncies complicadíssimes i sobretot, donant un exemple de governança que jo crec que amb això sí que no podem ser més, més transparents.

Llavors podria destacar tres aspectes que no hagin estat tan positius durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, més que aspectes no tan positius, el que hi ha són aspectes que per ve, perquè els ajuntaments tenim la capacitat que tenim, tenim les responsabilitats que tenim i no es pot fer front a tot. I nosaltres, jo creiem que com a ciutat tenim projectes que encara no hem pogut desenvolupar del tot, però sí que tenim elements que ens ho permetran desenvolupar en poc temps, entre altres, allò que nosaltres voldríem haver assolit és començar a construir habitatge públic. Les circumstàncies de tota mena quan hem parlat de pandèmia. Doncs bé, tenim ja projecte per construir habitatge públic. Creiem que és una de les problemàtiques que hi ha a la ciutat. Tenir habitatge públic per perquè si no tenim habitatge públic, la nostra ciutadania no existirà. Per tant, això és un dels temes que crec que encara no hem assolit el que volíem.

Tenim un repte important, no només Sant Feliu, sinó arreu del món. I el nostre país ha estat com vulguem dir-ne també, que és el que també feia esment anteriorment que és aquesta crisi crisi climàtica energètica. És a dir, hem de ser autosuficients cada vegada més autosuficients. Hem avançat. No n’estem del tot satisfets, però sí que ja hem posat bases per poder avançar en tot allò que fa referència, doncs, a l’autosuficiència energètica. Aquí tenim feina per fer i això s’ha de posar sobre la taula. I no és ni és ni bo ni dolent, és una realitat. Per tant, és d’aquelles coses que es necessita millorar.

I un element que haurem d’aprofundir encara més en els propers anys és tot allò que fa referència a al nivell i la qualitat de l’ocupació. És a dir, el nostre projecte de ciutat, que vol ser un projecte de ciutat basat en una ciutat creativa, en una ciutat que es basa en la cultura, en l’art, tot el que sigui doncs aquest tipus de treball necessitem que hi hagi una ocupació de qualitat. Perquè una altra de les mancances que tenim i que no hem acabat per les circumstàncies i perquè és més una cosa a mig i llarg termini, que és la transformació econòmica de la ciutat. I això és un altre repte. Ni és negatiu ni positiu. És un repte. I per això li dic aquests tres elements que tenim són reptes, reptes de futur que sabem cap on hem d’anar i que jo crec que si tot va per bon camí, doncs en la propera legislatura alguns fruits d’aquests sortiran.

Llavors, a part d’aquests tres reptes que mencionava ara mateix, quines creu que són les prioritats per a un municipi com és Sant Feliu de Guíxols?

Bé, les prioritats de qualsevol municipi, però el de Sant Feliu de Guíxols, en particular, és saber què és qui és Sant Feliu de Guíxols, en aquest cas, que la ciutat, quina realitat té. Realitat en el sentit sobretot de la seva ciutadania, de quina és la seva renda per càpita. On viuen les persones. Com viuen aquestes persones. I aquí és on hem de treballar. Hem de treballar a fons per que això sigui millor.

Moltes vegades, quan parlem de les comarques gironines, quan parlem de la Costa Brava, tenim la imatge d’una ciutat rica o d’una o d’uns pobles i viles rics, que això no és real. Les ciutats, sobretot les ciutats grans del nostre entorn, doncs tenim una renda per càpita que no és la que és la mitjana de Catalunya, que està en alguns casos per sota, i que dins de les comarques gironines tampoc estem en el top ten, sinó que en aquest cas estem per sota.

És a dir, tenim una necessitat de que la nostra renda per càpita creixi. I això com s’aconsegueix? Doncs bàsicament amb una ocupació de més qualitat, amb una ocupació que no sigui tant temporal. Per tant, el plantejament de inversió pública per trencar la desestacionalització a la qual estem doncs des de que va començar els orígens del turisme fins ara, que és una paraula que qualsevol que ens escolti, la desestacionalització, la desestacionalització. Però hi ha eines per a la desestacionalització i en el nostre cas, la nostra ciutat aquesta aposta que fa per la cultura, per la creativitat, per l’art, té peces que permetran aquesta desestacionalització, que això voldrà dir que a part de nous llocs de treball, els llocs de treball que tenim actualment, doncs, ja no estaran només marcats per aquestes temporades, aquests caps de setmana, aquestes festes assenyalades i aquests ponts no? Serà una cosa molt més àmplia.

I això com ho planteja fer-ho? Doncs bàsicament sent atractius per a la inversió, cosa que s’està produint fent inversió pública transformadora, com podrà ser, doncs, el Museu Carmen Thyssen i també. Anar més enllà perquè totes aquelles iniciatives que tingui l’art, els nostres emprenedors a la nostra, els nostres joves, puguin arrelar mínimament a la nostra ciutat. I així doncs, transformar aquesta economia familiar o individual que considerem que és la que és la que s’ha de canviar.

I què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten en aquestes eleccions?

Bé, les diferències, d’entrada parteixen d’una qüestió ideològica no? Nosaltres som una candidatura del Partit dels Socialistes de Catalunya amb el que amb el que això representa és un partit, doncs, dels ara mateix dels històrics a Catalunya. Vist el panorama polític en general, diguéssim som un partit de govern. Som un partit que si algú, si d’alguna cosa se’l pot acusar, és de ser un partit municipalista. Ens diferencia d’altres grups. Bàsicament quina és la nostra prioritat. La nostra prioritat són les persones. La nostra prioritat és el benestar, el benestar en tots els nivells, el benestar tant d’aquell que està bé i per tant tenim serveis de qualitat, servei, unes instal·lacions esportives, instal·lacions culturals, etc. Però sobretot, si alguna cosa ens distingeix és que el nostre treball en tot allò que fa referència a l’acció social i a la igualtat ens guia.

I un element que potser compartim amb alguna altra opció política que és el de l’educació. L‘educació per a nosaltres és una peça clau. La ciutat educadora és un model que nosaltres. Si tenim més força en el proper ajuntament, doncs hi insistirem perquè ens ho creiem i és un dels nostres bucs insígnia. A part del tot, el tema de l’acció social és el tema de preocupació per l’educació. Sense una millora de l’educació, sense que la formació professional arreli en el nostre el nostre teixit econòmic, difícilment podrem fer aquesta transformació econòmica que dèiem. Per tant, aquí és on estem. És a dir, hem de lluitar fort perquè això sigui així i és una eina de transformació social i en aquest cas, un partit que s’anomena Partit dels Socialistes de Catalunya creiem que és el que hem de treballar.

Llavors m’agradaria, si pogués, que destaqués alguns punts del seu programa polític que portarà a aquestes eleccions.

Bé alguns dels aspectes dels quals ens ocuparem en aquestes eleccions del 28 de maig ja n’hem fet esment d’algun dels plantejaments que anem. Però el que sí que nosaltres farem és intentar marcar un decàleg, un decàleg basat en un decàleg de deu punts, sinó un decàleg que extraiem i que seguim el que s’anomena l’agenda urbana que ens defineix els deu eixos sobre els quals qualsevol acció que es realitzi al municipi té a veure amb aquests deu eixos, deu eixos que van des del territori, és a dir, que en aquest cas seria el nosaltres defensem la conservació del territori, la conservació del patrimoni cultural, cosa que ja estem fent i que estem treballant. Quin model de ciutat. Un altre eix seria quin model de ciutat volem. Volem una ciutat de proximitat. Tenim la sort que Sant Feliu de Guixols té la mida ideal per ser una ciutat de proximitat: 22.000 habitants, poc terreny, prou ben comunicat.

Un altre eix que ens preocupa i que també en aquest cas cal aprofundir tot el tema de la mobilitat urbana. Ha d’haver-hi un canvi substancial en la mentalitat de tots i de totes. El vehicle, sobretot el cotxe. És un element secundari en la nostra vida quotidiana, allò que anomenem les ciutats dels 15 minuts. És a dir, que tu amb 15 minuts puguis accedir en els teus comerços, en els teus equipaments. Això s’ha d’anar rumiant perquè així sigui la ciutat ho dona en poder i just tenim aquesta.

Per això la ciutat s’ha construït així en la història de la ciutat i, per tant, és relativament fàcil. Hi ha, i per tant, el tema de la mobilitat, de buscar eixos de comunicació, de vianants, seguir treballant, com ja s’està fent en els últims temps en tot el tema de la peatonalització del màxim d’espais possible. I evidentment, anar pensant en tot el tema del tema aparcament, del qual, doncs aquesta última legislatura n’hem tingut un exemple potent. S’ha de rumiar. S’ha de seguir treballant perquè la mobilitat sigui en vehicle particular sigui el mínim imprescindible.

A partir d’aquí, altres eixos ens ens haurem d’ocupar del que comentàvem de l’economia local. Quin tipus d’economia volem? L’hem d’intentar diversificar. Tenim una economia basada en més del 70 % en serveis. És el que tenim, n’hem de ser conscients. Ara podem buscar alguna certa diversificació. Podem introduir un tipus de nova indústria? Podem posar una indústria de transformació energètica, ni una indústria de petrolis, ni coses que sí, però sí que podem tenir noves indústries, que en aquest cas són indústries creatives i indústries culturals, que sí que ja hem detectat que a poc a poc es van intentant arrelar a Sant Feliu i per això, per la qualitat que té la ciutat i perquè la ciutat aposta per aquest model.

Hi ha altres elements aquí d’aquests deu eixos que tenen a veure en què no podem oblidar tot el tema de la digitalització i la bretxa digital que existeix. És a dir, no podem estar dient que hem de ser super digitals i molt avançats digitalment. Si resulta que tenim persones que no segueixen per aquí i per tant hem d’acabar. S’ha de treballar en aquesta línia. Ho hem fet i ho estem fent. Ara, justament ens acaben de fer serà un reconeixement per la capacitat de digitalització que té el nostre Ajuntament. Ja n’hem tingut aquest reconeixements, però això no vol dir que no hagin d’estar atents a la bretxa digital.

I ja, entre altres temes a treballar hi ha el de l’habitatge. Ja li he esmentat en més d’una ocasió. És un altre eix fonamental i sobretot quan parlem de l’habitatge nosaltres ho tenim clar és habitatge públic de lloguer. Perquè moltes vegades comencem, que si l’habitatge social, que si l’habitatge protegit amb diferents noms, no. Nosaltres volem ser molt clars en aquesta campanya i d’això nosaltres creiem que se’n diu habitatge públic de lloguer i va destinat a totes les generacions, des dels joves com als no tan joves.

I l’element que ens ha de generar més interès, en aquest cas com a Partit dels Socialistes és tot el que fa referència a la cohesió social i la igualtat. Nosaltres, això sí que serà una de les línies de treball com aquesta cohesió social que pot quedar en paraules, no a la cohesió social. Es fa amb fets, amb actuacions i tenint clar que hi ha projectes relacionats amb la infància, projectes relacionats amb la amb les persones que es troben en dificultats, el que hem fet i que farem i que seguim treballant en que tinguem un departament d’acció Social el més potent possible per fer, per donar respostes a noves necessitats que van sorgint en uns moments que les crisis apareixen. Ja ho heu vist en els darrers tres anys. No saps per on surt una crisi, la nostra, la nostra capacitat de resposta s’ha demostrat. Doncs això no es pot perdre. És a dir, hem de ser molt sòlids, amb tot, en tots els nostres recursos per fer front a qualsevol problemàtica que pugui sortir.

Un altre element que també creiem que s’ha de plantejar que relaciona l’habitatge, la cohesió social i l’envelliment és també una qüestió que també suposo que en aquesta campanya electoral se’n parlarà. És a dir, com hem de plantejar la manera de viure de les persones que perdoneu que em inclogui, anem envellint, com ho hem de fer? La nostra proposta està molt clara també jo dic serem, serem i de ser molt clars. Nosaltres creiem que el primer que hem de defensar és que les persones envelleixin a casa seva. Envellir a casa vol dir que s’han d’adequar els habitatges, que s’ha d’assegurar tot el suport a les persones que decideixin viure a casa seva. Això seria una fase 1 Fase 2, un nou model d’habitatges durant el qual les persones puguin viure en els seus apartaments però tenint elements compartits. No estic parlant de residències. Estic parlant de Sant Feliu, tenim un projecte, en aquest cas privat, però jo crec que potser públicament se n’ha fet que són petits habitatges, que les famílies, o bé les parelles o les persones individualment, però tenen uns serveis compartits que això els permet viure a casa seva. No obstant això, tenen algunes coses en comú.

Tercer pas quan ja això és més complicat de viure aquesta situació o algú pren l’opció residencial. Tens una opció residencial I evidentment, dins de l’opció residencial nosaltres proposem un model de residència que no té res a veure amb les residències que tenim actualment, sinó els models residencials en els quals els grups de convivència siguin molt més reduïts i també hi hagi una estructura una mica familiar, tot i que siguin individus, però ja residencial.

Quart pas. Aquest envelliment que cada vegada hi haurà més persones, aquest envelliment arribarà un moment de la dependència o de l’alta dependència. S’han de tenir institucions preparades per fer aquesta dependència. Si us hi fixeu, ara ho tenim tot molt, molt barrejat i ens trobem centres residencials en els quals hi ha gent d’alta dependència i gent que no està amb alta dependència per sort seva, és clar. Hem de ser conscients d’això. La nostra demografia és la que és i és i està i està arribant. Està arribant aquests anys als anys 20 del segle XXI. Estaran arribant durant tota aquesta dècada dels anys 20. Tota la gran generació del baby boom dels anys 60, que tindran a partir de 60 anys que els estan fent en aquests moments o ja estan passats. Per tant, aquí hi haurà un gruix. I això també té a veure una cosa molt clara, que és que aquest envelliment no és només qüestió d’edifici és qüestió física o sinó el primer que les persones visquin com ells vulguin, amb la millor qualitat.

I un altre element. Aquestes persones han de ser ateses. Aquí hi ha una necessitat fonamental de formació i preparació de recursos per fer front a les necessitats que vindran. Però amb un element afegit que això ho afegim nosaltres, que el treball, aquest el treball d’atenció a les persones s’ha de reconèixer. S’ha de reconèixer, és un treball que s’ha de dignificar perquè és un esforç important i només és un detallet. Només es tracta d’atendre a les persones grans. I a vegades, doncs, apliquem uns models i uns barems, etcètera, que tot va amb el preu de l’hora, cosa que creiem que això s’ha de rectificar.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si en aquestes eleccions, en cas que no obtingués una majoria absoluta, estaria disposat a pactar amb altres partits polítics?

Bé, em penso que una de les coses que he comentat durant l’entrevista feia referència a la coalició, a la voluntat de coalició. En penso que hem demostrat que som capaços de construir equips, anar més enllà de la qualitat de la coalició entre partits i repartiment de diferents àrees. Anem més enllà de demostrar que som capaços de construir un govern, malgrat que hi hagi dos o tres partits perquè tot sigui dit.

A la legislatura 2015-2019 governaven en un moment diguéssim que no eren els més positius. Des del meu punt de vista, pel país governaven tres grups, un dels quals dos dels quals en aquests moments estaven enfrontats. Molt enfrontats. Esquerra Republicana i Partit dels Socialistes 2019-2023. La coalició es fa amb el grup Tots per Sant Feliu.

I a partir del 2023, si nosaltres no assolim la majoria que treballarem per tenir una majoria, una majoria, el més àmplia possible. I jo dic una majoria, no dic de treure la majoria, atès que tampoc som tampoc cal exagerar, però sí que sabent la realitat electoral del municipi, que evidentment és, serà imprescindible una altra coalició, doncs l’experiència de govern ja l¡hem tinguda. I a partir d’aquí els resultats diran allà on podem. Quines són les possibilitats. I no cal que ens enganyem i cal que fem veure que no passa res. El que passi és que sí hi ha possibilitats i ja ho hem dit fins i tot en els plens de l’Ajuntament, si hi ha possibilitats de repetir aquest govern, aquesta coalició. Doncs nosaltres, nosaltres l’aposta va per aquí. Si pot ser, amb nosaltres al capdavant, molt millor.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions municipals. I moltes gràcies per visitar-nos a Ràdio Capital.

Moltes gràcies a vosaltres per poder explicar les nostres propostes.

Marc Calvet: «En el proper mandat cal crear polítiques d’habitatge, promoció econòmica i mobilitat per Torroella i l’Estartit»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Marc Calvet, alcaldable de Torroella de Montgrí l’Estartit per Esquerra Republicana de Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Calvet.

Hola, molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Això sempre costa molt i jo sempre m’estimo més deixar-ho pels altres. Jo intento ser honest, treballador i sempre ser una persona de la qual la gent se’n pugui refiar. Això jo tres adjectius així jo sempre ho deixaria pels altres que t’ho facin.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagin assolit des del govern de Torroella durant aquests quatre anys de mandat.

Evidentment feina se n’ha fet molta perquè ha estat un ha estat un mandat en què hem pogut desenvolupar forces projectes, però m’agradaria destacar-ne tres perquè eren tres que eren molt claus en aquells moments, fa quatre anys, en la nostra proposta electoral i en aquest sentit nosaltres volíem a nivell escolar perquè així ho havíem pactat pactat, ho havíem parlat amb les AMPES, amb les direccions de tots els centres educatius. Millorar l’accessibilitat i millorar la mobilitat a l’entorn de les escoles. I des de bon inici vam començar a treballar un projecte de camins segurs escolars. Aquest projecte ja ha vist una fase d’estar totalment dibuixat i preparat i s’està desplegant en aquests moments i per tant aquest seria un que m’agradaria destacar.

L’Espai Jove és un altre que m’agradaria destacar perquè és una reivindicació de fa molt d’anys. I nosaltres també quan vam agafar la responsabilitat de joventut, que era la primera que la teníem, doncs vam tenir clar que era una cosa que volíem fer i això s’ha fet. Hi ha l’espai ja ha fet. I a més a més s’ha equipat i s‘ha dotat econòmicament per tal que els mateixos joves poguessin decidir quin equipament volien. I això ja s’ha produït.

I tercer, m’agradaria destacar que ja tenim la primera comunitat energètica que en aquests moments està en fase de que s’ha d’acabar de signar les potències amb els ciutadans i aquest també és un aspecte clau a nivell mediambiental, des de l’àrea medi ambient o a l’àrea medi ambient que volíem desenvolupar i ja és una realitat.

També m’agradaria preguntar-li per tres aspectes que potser no han acabat d’assolir per part del govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Sempre, evidentment, desenvolupes projectes i no tot es pot acabar aconseguint. Però un aspecte que nosaltres volíem fer i que no s’ha pogut fer perquè, és clar, també depèn de pactes i no només a l’hora de fer un pacte contra el teu programa que l’has de defensar molt, però, evidentment ets més d’un grup. Nosaltres volíem poder desenvolupar més el projecte de la zona esportiva que cerca en l’anterior mandat es va fer molt, però creiem que no havia quedar tan parat. En aquests moments ha quedat així i entenem que en el proper mandat s’haurà d’acabar aquesta zona perquè tenim una zona esportiva que està pràcticament acabada però que calen unes inversions perquè acabi al cent per cent. Aquest seria un aspecte.

També és cert que, per exemple, els tres que he dit estan molt satisfets dels projectes, doncs podem dir que tots tres han de tenir continuïtat perquè en el cas dels camins segurs el tenim la primera fase feta, la segona fent-se, però hi ha més fases que estan dibuixades i que no s’han pogut acabar, però que haurien de tenir una continuïtat.

L’Espai Jove, que ja és una realitat però que cal dinamitzar, per tant, serà el mandat en què entre els mateixos joves, amb el suport de l’Ajuntament, s’haurà de dinamitzar i la mateixa comunitat energètica, que és una, de moment és una petita, però la feina principal és engegar-la. Està engegada, però s’ha de fer créixer molt.

Llavors, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com seria Torroella de Montgrí i l’Estartit?

Hi ha molt de camps que hem de que hem de treballar. Però crec que realment podem identificar com a molt importants per treballar en el proper mandat polítiques d’habitatge. És una claríssima. Tenim un problema molt greu amb l’habitatge. En el qual no hi ha habitatge disponible per a ningú. Ja no és un problema dels joves ni és un problema de gent que en aquests moments no té recursos i que necessita una ajuda, sinó que és un problema de les famílies que realment no troben habitatge disponible i el que es troba no sempre està en les millors condicions o uns preus que puguin considerar raonables. Per tant, polítiques d’habitatge.

Temes de mobilitat també s’han d’afrontar perquè, sobretot en la mobilitat, entenem la mobilitat com el tractament de tot l’entorn urbà o el tractament de les places dels carrers, de com ens hem de bellugar, que hem de millorar els aparcaments, que hi hagi aparcaments de bicicletes, que la gent pugui arribar a peu amb comoditat. I que les places serveixin per interrelacionar-nos i els carrers també.

O sigui que tots aquests temes s’han de treballar i després també temes de promoció econòmica, sobretot en el cas del turisme. Jo crec que és molt important afrontar el desenvolupament de la façana marítima, que porta molt d’anys encallat. No depèn només de l’Ajuntament, però l’Ajuntament hi ha de posar hi molt perquè això es desencalli. I d’altres polítiques econòmiques per tal d’afavorir petits comerços, petits negocis, gent que vol emprendre. Sistemes de cotreball, etcètera.

Llavors, què diferencia la seva candidatura de la resta de formacions i partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Crec honestament que nosaltres representem una possibilitat d’imprimir un canvi de ritme a l’Ajuntament que és necessari. És a dir, no podem seguir exactament com estem fins ara i alhora posem una mirada encarada directament cap al futur i serà molt clarament quin és aquest futur que volem. Hem de deixar enrere velles polítiques dels anys 90, de l’urbanisme que es feia en aquells moments per tal de fer coses més innovadores.

Fins i tot en temes tan senzills com cultura, cultura. Torroella té un potencial molt gran i realment la vida cultural del municipi és molt gran. Però portem molt d’anys fent sempre el mateix perquè ens funciona, perquè ho vam fer molt bé en el seu moment. I, per exemple, aquest espai jove que jo parlava de ser un pols cultural que ens ha de donar noves idees i noves coses i mostrar-nos camins que no sempre hem de seguir fent el mateix. Perquè si no tinc la sensació que quedem una mica estancats.

Llavors també m’agradaria, si fos possible, que destaqués alguns punts del seu programa electoral que presenta a les eleccions d’enguany.

Nosaltres, per exemple, en aquesta transformació que imaginem. Transformació urbana que afecta la mobilitat, la jardineria i l’accessibilitat dels carrers, de les places, etcètera. Aquí plantegem de fer amb una regidoria una regidoria nova que sigui de transformació urbana sostenible, a la qual volem que hi hagi un tècnic destinat a això i un pressupost anual, cosa que fins ara això no hi és. Tot està molt dispers i ens trobem que les coses es van fent una mica com a com a pegats.

Volem planificar bé, treballar bé i per tant, tenir un pressupost per anar executant de manera plurianual allò que s’hagi planificat. El mateix passa amb temes d’energia. Volem desenvolupar el Pla Ter. Hem fet desenvolupar un Pla d’Energies local ben preparat i ben pensat que permeti a tots aquells que vulguin fer la seva producció d’energia, saber exactament com s’ha de fer i on es pot fer i donar oportunitats, per exemple, als comerciants a accedir a comunitats energètiques, ja que moltes vegades ells no tenen la possibilitat de tindre una teulada correcta o adequada, en aquest cas per instal·lar unes plaques. Doncs que puguin participar d’una comunitat energètica expressament per a ells, que els permeti també abaratir els seus costos energètics i, per tant, ser més competitius. 

I llavors m’agradaria preguntar-li finalment si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions municipals d’enguany estarien disposats a pactar amb altres partits?

Evidentment, perquè segurament ningú tindrà aquesta majoria absoluta. La composició de l’Ajuntament és de molts de partits. També es presenta molt de partits i per tant, es fa difícil pensar en que es pugui produir una majoria absoluta. Nosaltres el que tenim clar és que presentem una proposta per liderar el nou govern.

Tenim una proposta que vol fer un canvi de ritme, com deia l’Ajuntament, i ho haurem de pactar-ho amb els altres grups. Tenim bona relació amb tots els grups municipals. Hem tingut uns socis de govern amb els quals tenim una bona relació i amb la resta de grups del Ple municipal també mantenim bones relacions, mantenim punts de programa que poden ser comuns molts d’ells i per tant, moltes possibilitats de pacte. I mirarem d’arribar, com hem fet sempre, a un acord que sigui una cosa que tothom pugui entendre que nosaltres puguem explicar. I que doni opcions al municipi noves.

Doncs li volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital i també els desitgem molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals d’enguany.

Molt bé, moltes gràcies.

Jaume Quintana: «Cal treballar per tots els cristinencs i cristinenques per assegurar l’habitatge al municipi»

Per
Maria Alsina
-

Avui ens visita Jaume Quintana, alcaldable de Santa Cristina d’Aro pel partit Junts per Santa Cristina, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions d’enguany. Bon dia, senyor Quintana.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Diguéssim que si m’he de definir en tres adjectius em definiria com una persona valenta, decidida i m’agraden molt els reptes, i més quan són reptes, són reptes relacionats amb el poble que m’ha vist créixer. Sempre he pensat que puc aportar a Santa Cristina i millorar la vida de tots els cristinencs i cristinenques. I també sóc una persona que no m’agrada ancorar-me en el passat. Sóc una persona més de mirar endavant i de mirada al futur i crec que encara queda molta feina per fer a Santa Cristina per millorar la vida de tots els veïns i veïnes.

Llavors no sé si podria destacar altres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Si hauria de ser, haig de basar-me únicament en tres aspectes. El primer aspecte que m’agradaria remarcar va ser tan punt es va formar govern abans de finalitzar el 2019, doncs, es va portar a terme l’arranjament de la plaça Baldiri Reixac que portàvem al programa els dos partits que formem govern a coalició. Després també ja posats en pandèmia des de l’àrea de Serveis Econòmics es varen gestionar tota una sèrie de locals i negocis i persones desfavorides per la pandèmia que es van donar, es van donar ajudes al pagament de les escombraries i també es van donar ajudes a les taxes d’ocupació de via pública. I ja per acabar, doncs també m’agradaria que finalment aquesta legislatura s’ha pogut, s’ha pogut portar a terme el començament de la ja ansiada biblioteca.

Llavors també voldria que destaqués tres aspectes que creu que han faltat assumir per part del Govern durant aquests quatre anys de mandat.

El primer aspecte que m’agradaria remarcar és realment, vàrem començar a treballar des del bon inici, vàrem entrar, però la pandèmia ens va es va frenar i ha sigut una legislatura un pèl una mica complicada. Una mica així. La pandèmia que ens varen fer gestionar amb el dia a dia, amb l’ajuda de les persones i ja van quedar altres projectes de govern que teníem en comú amb el partit d’Esquerra Republicana que no es va poder assolir.

Una simple és la biblioteca. La nostra intenció era començar-la quan abans millor, però no va ser possible i a dia d’avui està en fase de construcció. Un dels altres punts és també que el tenim ja bastant bastant avançat és la pavimentació també de l’aparcament del CAP i de l’Ajuntament, que ja fa molt de temps que jo crec que és convenient que aquest aparcament.

Per la gran afluència de persones que van tan al metge com van a visitar l’Ajuntament. Aquest aparcament hauria de ser una habitació sòlida, que no s’hi facin forats i que no s’hi faci fang, que no s’hi faci, que no s’hi faci fang quan quan plou.

I després també, la reforma integral de l’antic Ajuntament. Nosaltres, sempre, des del bon principi, hem cregut que aquest edifici és un edifici emblemàtic per a tots els cristinenc i que a part de fer-li un rentat de cara en la façana. Fa falta que aquest poder rehabilitar aquest edifici, que torni a ser un edifici emblemàtic per a tots nosaltres.

Llavors, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Santa Cristina?

Les accions prioritàries, nosaltres, ara mateix, la candidatura que ja tenim formada, ens estem centrant en els tres eixos bàsics i claus del programa en el que estem treballant, que jo crec que són tres eixos els quals afecten a tots els cristinencs i cristinenques i que els detallaré a continuació.

Un és el tema de la seguretat ciutadana. Jo crec que quan una cosa funciona no té perquè canviar i nosaltres apostem per recuperar un model de policia més propera, més amable i més dialogant. Realment la qualitat de la Policia Local és molt gran, però recentment hi ha hagut un canvi de direcció de la seva manera de fer per directrius marcades per les dues regidores d’Esquerra Republicana que nosaltres sempre ens hi hem oposat. Però com que ja se sap, de vegades quan és quan es forma un govern amb coalició, no sempre es pot fer el que es vol i de vegades també s’ha cedir en algunes coses nosaltres hi estem totalment en contra la manera de fer actual i apostem per canviar aquest model que s’ha implementat ara. I recuperar una mica una mica més el que hi havia abans. Realment som un poble petit, tot i que el nombre d’habitants no reflexa, perquè si ens concentrem realment a Santa Cristina hi han empadronades unes 5.700 persones aproximadament, però 2.500 estan al nucli i 2.500 estan a estan repartides per tot el terme municipal. Jo crec que hem de pensar realment que som un poble petit i com a tal hem de tenir una policia més propera i no ha d’actuar com si ens trobéssim en una capital de comarca o un poble de costa.

Llavors no sé si podria dir-nos què diferencia la seva candidatura de la resta de polítics que es presenten a aquestes eleccions.

Bé la meva candidatura jo crec que la diferència que marca és que realment ens hem ens hem ajuntat un grup d’homes i dones de diferents parts de Santa Cristina. Crec que a més a més, són persones molt ben preparades en els seus camps, en els seus respectius camps professionals. Agrupem totes les sensibilitats, independentment del lloc on convisquin. Crec que és molt important. Com tots sabem, a Santa Cristina hi ha un gran nombre d’urbanitzacions i la nostra candidatura, a part de gent del nucli, també la conformen gent de les urbanitzacions i a més a més, també en aquesta gent els hi hem volgut donar els hi volem donar veu, els hi volem transferir un paper molt important dintre la nostra candidatura, perquè creiem que la millor manera de treballar pel poble és des de dintre.

Tant és així que a nosaltres els hi els vàrem plantejar quan els vàrem oferir la possibilitat de formar equip amb el partit de Junts. És que se’ls va oferir també en aquesta gent doncs que tinguessin uns llocs preferencials a la llista per assegurar-se també que no vindrien allà només de ‘relleno’ o simplement que realment si venien era per poder treballar.

I el problema real, però és el mateix. Se’ls va dir que se’ls donaria la plaça número 2, la número 4 i la número 6 de la llista. D’aquesta manera jo crec que si tots units des dels diferents punts de Sant Cristina, o sigui, de l’urbanització més allunyada del nucli o des de gent del nucli, és la millor manera per treballar per tots i totes.

I ja ho ha avançat una miqueta abans, però quins són els punts principals del seu programa polític?

Els punts principals del meu programa són tres que els que els he dit abans, tot i que només m’he centrat en un que era el tema de la seguretat ciutadana. L’altre és l’habitatge. Santa Cristina, segurament, com molts altres pobles del voltant, hi ha una manca d’habitatge bastant important i nosaltres el que volem treballar és per promoure d’alguns dels sectors un cop estigui aprovat el POUM, doncs perquè tot cristinenc i cristinenca es pugui quedar a viure a Santa Cristina, no tingui marxar a poblacions veïnes. El que volem és que tots puguin construir el seu futur ara i aquí. Per això mateix estem treballant. Hem parlat amb diferents propietaris d’algunes d’aquestes zones per veure quines són les possibilitats reals un cop aprovat el POUM per poder desenvolupar.

Ja el punt tercer és el que estava parlant abans la nostra candidatura, la forma de tot Santa Cristina i nosaltres apostem per un repartiment de les de les inversions una mica més descentralitzada. No únicament ens hem de centrar en el nucli, sinó que tenim 12 urbanitzacions en el municipi i hem de buscar la manera també legal per poder estar al costat de totes elles. Realment aquesta gent s’ha de sentir també recolzada i escoltada en tot moment.

Finalment, si no aconsegueixen assolir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb algun altre partit polític?

Parlar de pactes a dos mesos vista de les eleccions potser és una mica difícil. I el primer de tot el que jo crec és que primer ens hem de centrar en treure un bon resultat de les eleccions nosaltres mateixos i a partir d’aquí ja ho veurem. Nosaltres no tanquem la porta a ningú, però també tenim molt clar, i més ara que ja tenim una experiència que venint d’unes eleccions al 2019 venim durant quatre anys de formar equip de govern amb un altre partit polític.

I ara mateix som segurament tenim les coses molt més clares amb qui, amb qui sí, amb qui no. També tenim ens avenim més amb alguns que amb altres. I jo sempre he pensat que la manera de fer de Junts per Santa Cristina té més cabuda amb uns partits que amb altres. Però tot i això, com he dit al principi, tot dependrà del resultat que tinguem, evidentment, ja et puc dir que des d’aquí que tenim unes preferències.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions municipals. I moltes gràcies per visitar-nos a l’estudi.

Moltes gràcies a vosaltres.

Dilluns de temps més assolellat i amb Tramuntana

Per
Albert Aparicio
-

La setmana comença amb temps més assolellat i temperatura màxima que es recupera respecte els anteriors dies, avui arribant als 23-25 ºC. Tenim un canvi en la dinàmica atmosfèrica que ens ha portat plugims i ruixats la darrera setmana, i avui no s’espera pluja, com a molt alguns intervals de núvols cap a la tarda, però en general els meteors dominants seran el sol i el vent. La novetat és doncs també la Tramuntana que guanyarà força aquest migdia i a la tarda bufarà amb cops de més de 50 km/h a la meitat nord del Baix Empordà.

Demà seguirà el vent del nord fins i tot més fort amb ratxes que poden superar els 60 km/h a la meitat nord de la comarca. La temperatura baixarà una mica, i tot i que en general predominarà el sol, aquest a estones estarà més enteranyinat i cap al final del dia pot creixer alguna nuvolada al terç sud de la comarca.

Pluja acumulada de l'1 al 14 de maig de 2023 a les estacions de la XEMA i XOM del Baix Empordà que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya.
Interpolació simple pel mètode IDW de la pluja acumulada de l’1 al 14 de maig de 2023 al Baix Empordà, a partir de les dades registrades a les estacions de la XEMA i XOM que gestiona el Servei Meteorològic de Catalunya.

A mitjà termini cap a divendres la inestabilitat es pot incrementar més. Per una banda encara tenim aire relativament fred en alçada, i també caldrà concretar la formació d’una possible baixa mediterrània, que tindrà un paper important en fer arribar precipitació o no al nostre territori pels darrers dies de la setmana.

1...1.8791.8801.881...7.041Pàgina 1.880 de 7.041