Josep Avellí: «Hem de fomentar el comerç i la millora educativa a Calonge i Sant Antoni»

Avui ens visiten Josep Avellí i Almudena Paez, el primer alcaldable de Calonge i Sant Antoni a les eleccions d’enguany pel partit d’Avancem Calonge i Sant Antoni. Bon dia, senyor Avellí i senyora Paez.

Bon dia.

Bon dia.

Primer de tot, m’agradaria que us definissiu en tres adjectius.

Jo em definiria com una persona empàtica, constant i exigent.

Jo em definiria com una persona constant, treballadora i patidora per l’altra gent.

Llavors no sé si podríem destacar entre tots dos tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Aquí et faria una pregunta jo: de quin govern te refereixes, del primer o del segon?, perquè hem de reconèixer que estem en una legislatura que ha tingut una moció de censura. Un primer equip de govern en el qual vam estar participant i que va tenir molt clar, només d’arribar a l’equip de govern, quines eren les prioritats. Una era un conserge per les escoles de Calonge-Sant Antoni. La meva companya Elisenda tenia molt clar que tenia que engegar la regidoria d’Igualtat i també la regidoria de Pagesia i Paisatge.

Sí, també destacaríem com una feina feta pel segon equip de govern, el de la moció de censura. El tema de Poble de Llibres considerem que bé que el projecte no ha estat malament, tot i que nosaltres segurament no l’hauríem fet així. Hauríem intentat fer un projecte de poble. Vull dir refereixo, doncs, de consensuar-ho amb la resta de comerços, amb la resta de la restauració. I probablement no ho hauríem fet només a Calonge, sinó que l’hauríem fet extensible també al nucli de Sant Antoni.

I una tercera amb una altra de les coses que creiem que és important és que la capacitat. I gràcies a les peticions i negociació del pressupost que va fer Avancem amb l’actual equip de govern, va ser la d’obrir uns lavabos públics al passeig de Sant Antoni, que després de la pandèmia ha sigut un hivern en el qual pràcticament tots els establiments estaven tancats. A les quatre de la tarda no trobaves un bar on poder anar a fer un cafè perquè si havies anat a passejar i tenies que anar al lavabo i poder entrar en un puesto. Els vàrem demanar aquesta petició i vàrem tenir la força suficient per poder reobrir.

Llavors no sé si podrien destacar tres aspectes també que no hagin acabat d’assolir o treballar al govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Veu la falta més greu que els poso, és anar tard. Que és el problema més gran que entenem nosaltres, que en aquests moments té el municipi de Calonge i Sant Antoni, és el de la recollida d’escombraries i la neteja viària. Això es va veure, al cap de poc de posar en marxa el porta a porta i tot el que generava molt d’incivisme de la gent de no treure els cubells a casa seva, sinó portar los en un contenidor a un quilòmetre de distància.

Si el contracte, ara està prorrogat. Si s’haguessin posat a treballar a temps, ara estarien treballant ja amb un contracte nou que tindria cura de totes aquestes mancances que ells no han portat a terme per perquè no s’han posat a treballar quan tocava per solucionar aquest problema.

Bé el fet de no treballar el tema del contracte el que comporta és nosaltres ho hem anat dient cada ple és el tema de la neteja. La neteja és un gran problema. Aquí fem un incís perquè és que realment s’hi ha de posar fil a l’agulla.

Llavors un tercer aspecte no sé si, el fet de no activar el que és el comerç en els dos nuclis. A l’hivern et trobes que està pràcticament tot tancat. O sigui entenem que nosaltres des de l’àrea de comerç estic treballant. Es tenen que crear sinergies amb les llibreries, però aquestes llibreries tenen que reciclar el que tinguis, vols que tinguis botigues i que la gent que pugui anar a les llibreries de Calonge.

Em sembla molt bé, però que tingui un lloc on poder anar a prendre un cafè o un si volen, a passar el dia a Calonge perquè disminuir les llibreries. Faré un volt pel casc antic, visitaré el castell, doncs podria també dinar. Hi ha dies que no està tot tancat. Això és perquè no s’ha treballat amb previsió per posar en comú a la gent. I dius senyors, si tothom té dret a fer el seu dia de festa o dos dies de festa, però coordinem-nos perquè no estigui el poble tot tancat. Hi ha dies que està tot tancat.

Llavors ja passem a parlar una mica de la candidatura, quines són les accions o iniciatives que creieu que són prioritàries per a un municipi com és Calonge i Sant Antoni?

Home en aquests moments tracta, repeteixo, tot el que toca. Pel que he dit, ara no el que no hem fet. Sí, és primordial crear sinergies entre els comerciants dels dos nuclis de la població i el tema poble de llibres. S’ha de ser obert en els dos nuclis. Sí que les llibreries era per reactivar el nucli antic de Calonge, però és que en aquests moments hem de reactivar el nucli antic de Calonge. I el casc de Sant Antoni, perquè a l’hivern està tot tancat. A dir, s’ha de treballar conjuntament amb tots els comerciants i ser capaços de portar gent els caps de setmana perquè tinguin activitats. Tindrem gent i la gent es guanyarà la vida tenint els comerços oberts.

Sí, evidentment, també el tema que nosaltres creiem que és molt important és el tema del PAEC. El PAEC és un parc d’activitats econòmiques i considerem que no se li dóna prou rellevància. Vull dir, s’ha de treballar conjuntament i és qüestió de seure’s amb les persones que tenen la seva empresa allà i trobar enteses, buscar solucions i treballar conjuntament. Crec que en aquest cas, tant comerç com empresa hi ha molt poca comunicació entre el que és l’àrea de l’Ajuntament i el que els comerciants i els empresaris necessitem tenir molta més. O sigui, hem de trobar maneres d’arribar a enteses. Tenim un nucli en el que és molt potent la part històrica del nostre nucli. Una part no està explotada, com és el tema del Collet. En aquests moments tenim el castell, que ja pràcticament acabarà ja la reforma i estarà tot a punt i diferents espais que són potenciadors de turisme cultural.

Nosaltres, des del grup Avancem entenem que crear la figura del dinamitzador cultural serà molt important per treballar espectacles amb entitats del municipi o gent de fora. En els. En els llocs identitaris que tenim en el municipi per anar fent. No diré cada cap de setmana perquè això seria un cost inassumible, però si els mesos que tenim buits. Que no tenim activitats. Doncs intentar buscar dos caps de setmana entre activitats de les associacions del municipi i coses que pugui engegar l’Ajuntament per atraure la gent els caps de setmana i tindre un turisme cultural. Un turisme que vingui al nostre municipi per la part esportiva, per fer esport en el nostre municipi i pels productes que tenim en el nostre municipi. Tenim horta, tenim fruita. Tenim vinyes, tenim oli. Siguem capaços de transmetre aquest potencial que tenim el nostre municipi a la resta de la gent que ens visita i creem la necessitat de vindre al nostre municipi per gaudir de tots aquests béns que tenim.

Joventut i Gent gran. Dos punts molt importants. Tema Joventut nosaltres el que volem és potenciar l’Espai Jove de Calonge i crear l’Espai Jove Sant Antoni. Vull dir, pensem que és molt important la feina que està fent l’Espai Jove i per lo tant se’ls ha de donar. Se’ls ha de dotar de més de més suport. Vull dir que això és imprescindible.

Després, nosaltres també pensem que amb temes joventut i i tema infantesa, no? al crear la figura dels escoltes. Vull dir, això és molt important. Hem de transmetre als nens i els joves aquest amor per la natura, conèixer el medi. Vull dir moltes coses que ara últimament pensem que s’està deixant una mica de banda. I després, en quant a gent gran, què hem de dir de la nostra gent gran, no? Vull dir els hem d’ajudar, els hem de recolzar. I tema casals. Pensem que ara mateix el Casal de Gent gran està com o sigui com a enfocat una mica només en una part d’un sector de gent d’una determinada edat. I nosaltres el que ens agradaria és fer-lo més, més obert, més inclusiu, no per franjes més, més àmplies d’edat i que tothom hi tingui cabuda i fer moltes més activitats.

Doncs si us sembla bé, entrem a la pregunta que fa estona que us vull fer. Però què és el que diferencia la vostra candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions, tenint en compte que sou uns nous candidats, aquí a l’estudi?

N’hi ha una que de tots els que repetim candidatura, tots els que ens repetim una altra vegada a l’Ajuntament, molts dels que es presenten per primera vegada no podem dir-ho, però l’únic que ens fa el que ens fa més diferent a tots és que som els únics, els únics que no estem involucrats en cap moció de censura, els únics. Això que vol dir? Això vol dir que nosaltres no anem a l’Ajuntament per cadires. Hi ha gent que va a l’Ajuntament per la cadira. Nosaltres hem estat a la legislatura anterior. Se’ns va oferir entrar a governar. Podíem haver entrat a governar. Amb un govern de 13 regidors.

Però com que el que se’ns oferia no era canviar l’estil de fer política, el que se’ns oferia no era una transparència més gran cap al poble, una atenció més directa a les persones. Vàrem decidir, doncs, que no entràvem a governar. Si nosaltres no anem a governar, el que nosaltres anem a governar per un programa, per unes idees i per unes formes de fer. Nosaltres volem treballar per les persones. Per això el nostre lema és la prioritat ets tu. Nosaltres no anem per nosaltres. Nosaltres anem a treballar pel poble i per la gent.

Vull dir el que diu en Josep i afegir poca cosa més. Vull dir que és que és així. Vull dir nosaltres tenim la nostra feina. No necessitem entrar a l’Ajuntament per tema econòmic, ni per tema cadira ni per res que s’hi assembli, sinó que nosaltres entrem perquè creiem que podem fer una bona feina allà dintre.

Presenteu aquesta candidatura com a dos caps de llista.

Avancem va ser creat per una persona que és extraordinària. Va ser l’Elisenda. Això va néixer, jo estava de regidor i l’Elisenda estava de regidora a l’Ajuntament i estàvem asseguts no gaire lluny, un de l’altre. I un dia que vam acabar un ple, el passar pel meu costat, i em va dir «Josep, tu i jo treballarem junts».

I jo li vaig dir «Eli el dia que siguis cap de llista d’una formació vine’m a buscar perquè nosaltres, com a SAI, com que no hem guanyat les eleccions a Sant Antoni, deixarem de presentar-la». I evidentment l’Elisenda va venir i em va dir que volia muntar un grup de gent del poble i li vaig dir de seguida que sí varen muntar un grup de gent.

És fantàstica, gent jove, gent amb empenta, gent que està a les entitats, que té ganes de treballar pel poble i que treballar pel poble. I a partir d’aquí vàrem començar a treballar. Van fer. Es van presentar per primera vegada. Molt contents. La segona vegada també molt contents, però va arribar un punt en el que l’Eli va decidir per raons personals i per raons d’aquelles, militant d’un grup polític, doncs que ella tenia que abandonar.

El grup ens va tocar molt el que era la gent que estava treballant amb ella. I bé, varem decidir que tenien que tirar endavant. I nosaltres què volem visibilitzar fent uns cartells amb dues persones? Pues és que nosaltres no tenim un cap. Nosaltres som un grup, som un equip. El cap el tenim fora. No està amb nosaltres.

Ella fa la seva vida política per un altre cantó. Jo li desitjo molta sort i que continuï treballant perquè és una persona molt vàlida, molt treballadora i amb molta empenta. I nosaltres ens hem dedicat al grup que havien quedat a buscar gent que tinc que dir que això és una gent fantàstica. Hem agafat gent, una persona molt i molt jove, del qual n’estem molt i molt contents perquè entrar jovent així amb una candidatura és algú impressionant.

Després tenim un grup de nois que estan entre els 30 i 30 poc que són uns ‘cocos’. Llicenciats en informàtica, en enginyeries industrials. Una gent impressionant amb unes ganes de treballar i un cervell súper despert. Que ens donen força en els que som ja més grandets per poder anar tirant endavant. I després tenim la veu de l’experiència amb la Dolors, una persona gran del poble que ha estat a totes les entitats que ha treballat tota la vida per al municipi i això ens dóna una força important.

Treballem amb un equip i el fet de representar-lo és que en els cartells que trobaran nostres pel municipi hi ha l’Almudena, una dona jove amb empenta. I això que ha treballat molt en moltes coses en l’associació de comerciants, amb una feina impressionant. I a mi que sóc una persona, ja que porta més temps a l’Ajuntament i que ja se li està acabant la força per continuar tirant endavant. Però és que aquesta gent petita no te pots adormir, els d’aixecar cada dia, posar-te les piles i dir amb aquests tius que anar on faci falta.

Llavors per entrar en una mica en les propostes que feu al programa electoral. Quines són les iniciatives o projectes que podríeu destacar?

Tot segueix endavant. Bé, a veure, tenim un programa electoral que no és de grans projectes. Aquí no. No. No hem anat a fer. «Farem un pàrquing subterrani de dues plantes per posar hi mil cotxes». No, no no farem aquest parquing. Això sí que és una cosa que s’haurà de fer. S’haurà de veure com, quan i qui. Però si que nosaltres el projecte, el programa que portem, és un programa que sense tindre que tocar impostos, per dir-ho d’alguna manera. Només que canviant les sinergies d’on col·loques els diners cap a un cantó cap a l’altre. Podríem desarrollar pràcticament tot amb el pressupost que tenim en l’Ajuntament en el pròxim mandat. Perquè no necessitarà, no requerirà d’una puja d’impostos per poder tirar endavant les coses que fem.

Portem un programa. Que faci la vida més fàcil a la gent. Portem un programa en el qual els alumnes de Calonge que fan batxillerat, que fan l’ESO i fan Batxillerat es tenen que desplaçar a Sant Antoni. Això vol dir que els pares els han de portar amb el cotxe. O el que és el mateix, municipis tenen que pagar un transport escolar per anar en aquest centre.

En aquesta negociació del pressupost que hem fet nosaltres aquest any hi ha entre una partida de 10.000 euros més per rebaixar la quota, les pagues. Però és que nosaltres tenim la ideia que aquest transport sigui gratuït. I ara saltarà la pregunta que aquella que diu bé. Aquest fa volar coloms. Un transport gratuït. La gent l’Ajuntament el pagarà i no el farà servir. Jo els he de dir tenim la forma de què la gent vagi en transport gratuït al centre i que hi vagi tothom. I la fórmula és molt senzilla, de la mateixa manera que quan era jo president de l’AMPA de l’institut, vàrem engegar tot el tema de reciclatge de llibres.

I uns llibres que valien 350-400 euros. Els hi sortien als pares per 70 euros. Doncs la qüestió és molt fàcil tu fas dipositar tothom que s’apunti per anar amb transport gratuït al centre, li fas dipositar una fiança i en el moment que tu no has anat x dies amb l’autobús, aquella fiança ja no es torna el que estaríen pagant els pares. Ara, si hi ha molta gent que no s’apunta i no l’utilitza, estaria cobert per lo mateix que estan pagant els pares ara. Molt fàcil de fer, fàcil.

Volem treballar perquè les escoles tinguin projectes de robòtica. S’estan invertint molts de diners i ho trobo molt bé perquè hem d’ajudar als nanos que, per problemes que siguin, no es veuen capaços per problemes estructurals de famílies, no tiren endavant una ESO. Estem invertint diners perquè aquests nanos puguin tindre la titulació, però també hem de tenir la capacitat de poder invertir en projectes que les escoles volen fer, que no els venen donades per l’ensenyament. I que nosaltres, com a Ajuntament, si la prioritat és el nostre jovent, l’educació dels nostres nens del municipi, poder-los ajudar a tirar endavant aquests projectes, que els facin uns nanos més espavilats, que els facin uns nanos amb idees i que els faci despertar el seu cervell.

Podria explicar-te. Podríem estar aquí una hora parlant. No crec que sigui el moment ni el lloc on fotre això, però si vols, continuem. Només dir que quant a qualsevol persona que tingui interès per saber una mica el nostre programa i que no li arribi físicament a les mans, que es pot posar en contacte amb nosaltres, bé via xarxes socials o bé a través del nostre correu electrònic també hi és i podem estarem encantats d’anar a fer un cafè i d’atendre’s i d’escoltar-los, perquè al final es tracta d’això, d’escoltar les persones.

Llavors, ja per anar acabant, m’agradaria preguntar-vos en el cas de no assolir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaríeu disposats a pactar amb altres partits polítics?

El que està super clar. Almenys jo ho tinc molt clar. No crec que hi hagi ningú que tingui la majoria absoluta en aquestes eleccions. És evident que s’haurà de pactar i s’haurà de pactar envers amb un programa. La gent que sigui que tingui que fer un equip de govern tindrà el seu programa, posar-lo sobre la taula qui i què vol cada grup i si es casa amb aquella, amb aquell programa, tirar-lo endavant.

Qui seran? Nosaltres no posarem. Tenim algun límit que tenim bastant clar que no ens agradaria tindre que estar amb ells, però no serà amb persones. Seran unes idees antinacionalistes catalanes, amb aquestes si que posariem una barrera. Però les persones no són un topall sinó que serà el programa, la forma de fer i actuar. És així, correcte.

Moltes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital i també us volem desitjar molta sort i encerts a les eleccions d’enguany.

Gràcies.

Moltes gràcies.

Màrius Aliu: «Hem de tenir en compte a la gent gran i millorar la relació amb les associacions de Santa Cristina»

Avui ens visita Màrius Aliu, alcaldable de Santa Cristina d’Aro, per Suport Civil Cristinenc, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Aliu.

Hola, bona tarda.

Primer de tot m’agradaria preguntar-li que es defineixi en tres adjectius. 

Bé, demòcrata, cristinenc i solidari. 

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern de Santa Cristina durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, nosaltres som una agrupació d’electors que hem començat ara. Per tant, jutjar o explicar coses que hagi fet el govern. Podríem parlar de que ha fet el porta a porta i que els historiadors discrepem en coses que entenem que es podria haver millorat, però no m’atreviria tampoc a especificar coses perquè no tenim prou recorregut encara per haver vist les coses que ha fet l’anterior equip de govern com molt bé sabeu d’Esquerra Republicana i Junts per Catalunya.

Llavors tres aspectes que potser hagi de millorar el govern, no sé si s’hi atreveix?

Algunes cosetes si. Entenem que es podria millorar l’atenció a la gent gran. Per això en la nostra campanya proposem fer un centre de dia. Per tant, això és millorable. No en tenim en el poble i entenem que la gent gran i la gent que té unes minusvalies que no són molt i molt accentuades, doncs seria important poder-los atendre en el municipi i no haver-se de desplaçar a Sant Feliu de Guíxols o Palamós o altres llocs.

Entenem que s’han fet algunes coses prioritzades que nosaltres no els haguéssim fet. Sempre hem reclamat poder fer un parc central en un lloc emblemàtic de la vila, que és la pineda que hi ha al voltant de la riera Marcona. Tenim un projecte que és bo, que és vàlid, que no és car, que es pot fer. S’han prioritzat altres coses. Nosaltres intentarem dessarrollar-ho perquè és un lloc emblemàtic per a la gent del poble, perquè la gent del poble hi va molt a celebrar-hi batejos i comunions i coses d’aquestes. Llavors es tracta de posar-hi unes quantes taules més de pícnic. Tenir uns lavabos decents, no el que tenim, que és bastant vergonyós, netejar, lògicament, que això és el primer punt que és netejar tots els pins, perquè tenen moltes branques seques i és un perill públic. Entenem que l’equip de govern podia haver-ho millorat això. Ja fa anys que un servidor ho havia reclamat, com anteriorment havia sigut també regidor en una altra formació d’electors. Per tant, això entenc que és un despropòsit no haver-ho fet. S’ha prioritzat coses que no eren el nostre mode de veure, tan importants com això.

I quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com Santa Cristina d’Aro? Ja ho ha anat avançant una mica, però n’hi ha d’altres?

Sí, teníem també en l’antic ajuntament de la vila la Casa de la Vila antiga que estava allà a la plaça Major. Doncs volem fer un hotel d’entitats, és a dir, on podem congregar totes les associacions cíviques del poble, sense ànim de lucre que estiguin censades en el municipi i aglutinar-ho tot en un hotel d’entitats que es pugui fer mitjançant un sistema de mòduls que és bastant bé econòmic, relativament econòmic.

Apoyat amb plaques solars pel tema de llum i tot això d’energia diguéssim que seria totalment d’acord amb el temps, el canvi climàtic que tenim a sobre, vaja. I hi podríem posar-hi, doncs, bolquers, diguéssim, l’Associació de comerciants, el que seria el Punt Jove, el que seria igual a totes aquestes associacions que aglutinin tot el que és el moviment cívic i civil del poble.

Què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, la definició més bàsica seria dir que de la manera que nosaltres ens denominem així, nosaltres ens movem per un sistema assembleari. No som un partit polític dels tradicionals, no som el que la gent que acostumat a veure. Som una agrupació d’electors, gent del poble que volem millorar coses del poble i només del poble.

No estem parlant a nivell ni autonòmic, ni ni del país. Llavors, a la nostra manera, es tracta de parlar-ho en grup, assembleari i amb el mateix temps, practicar el que és el model suís, que és posar-ho a votació popular. O sigui tots els punts que nosaltres en la nostra campanya explicarem, estem explicant més ben dit, doncs ho posarem a votació popular. Que el poble vota, que sí, és fa. Que el poble vota que no. És tan senzill com això. No depenem de que ens manin des de Barcelona o des de Girona o des de Madrid.

Llavors també m’agradaria preguntar-li hem parlat d’aquest hotel d’entitats, també del centre de dia per a la gent gran, però tenen altres propostes dins el programa electoral?

Sí, també he parlat d’això, del Parc Central. Llavors també tenim també tenim en ment crear la figura del Síndic de Greuges, que no seria ben bé el que és un Síndic de Greuges, sinó que seria una persona d’abast municipal on la gent gran, sobretot la gent gran, perquè no tenen gaire o per mal que són noves tecnologies i tot això, doncs es podrien adreçar i aquesta persona es podria orientar tant legalment com alhora de diferents departaments de l’ajuntament, solucionar els problemes que puguin sorgir del dia a dia del poble, no?

Perquè hi han coses que la interacció entre el ciutadà del poble i l’ajuntament a vegades no es pot o no és prou fluïda. Llavors es tractaria de fer una oficina on hi hagués una persona, com a mínim la denominem Síndic de Greuges, però no seria ben bé això.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si és que no aconsegueix formar una majoria absoluta a les eleccions municipals d’enguany, estaria disposat a pactar amb altres formacions polítiques?

Jo parlo amb tothom. El nostre grup al qual jo represento i jo estic molt content de fer-ho, parlem amb tots. Quan dic amb tots és tots. El que passa és que estem convençuts que tindrem majoria absoluta. Haurem de parlar de nosaltres, de la nostra política.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en les eleccions d’enguany i també els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Moltes gràcies a vosaltres i a reveure.

Raoni Molina: «Hem de treballar per garantir l’accés a l’habitatge i la desestacionalització del turisme»

Avui ens visita Raoni Molina, alcaldable de Calonge i Sant Antoni per a Tots pel poble, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Molina.

Hola, bon dia. Gràcies per convidar-me.

Merci a vostè per venir. Primer de tot m’agradaria que es definís en tres adjectius.

Si m’haig de definir en tres, diria que sóc una persona compromesa. I sóc una persona de paraula. Quan quan dic que faig una cosa i complir el cent per cent i mai torno enrere, és un compromís cent per cent amb tot el que faig. Jo sóc una persona molt treballadora, així que des de ben jovenet vaig començar a treballar ben aviat i he anat compaginant estudis amb treball.

I llavors, el fet de compaginar dedicar-li moltes hores al dia als estudis de treball ha creat un caràcter treballador i al dia d’avui pots continuar amb aquesta amb aquesta faceta. I després també amb una persona polifacètica, haver fet estudis de diferents coses i haver treballat amb diferents coses per obra. Ser una persona amb moltes facilitats a l’hora de treballar, de compartir experiències i treballar en equip, sobretot.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que hagi aconseguit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, si haguéssim de concretar més bé el que vam aconseguir com a partit dels regidor que veníem des de Republicans i ara formem part de Tots pel poble. I que tinc la sort d’encapçalar. Però s’hauria de destacar aquests tres èxits que hem aconseguit en la nostra regidoria. Quan vam estar dins del govern vam poder aconseguir un pressupost per a la nova deixalleria municipal que s’està acabant de construir. I va ser el pressupost amb una subvenció la més alta que s’ha aconseguit mai a Calonge, 575.000 euros que van venir des de la Generalitat. I va ser el nostre regidor qui va fer la gestió. Després també el Poble de llibres que hem aconseguit tenir un gran renom i que Calonge estigui en el mapa i se’n parli per tots els mitjans de comunicació i una gran afluència de gent en el nostre municipi.

I també vam aconseguir una subvenció de l’Institut de les Lletres Catalanes dotat de 40.000 euros. Vam ser el segon municipi amb la subvenció més alta de tot Catalunya i per davant nostre només va quedar Sabadell, així que vam aconseguir lluitar en primera categoria per aquesta subvenció. Després també podem destacar l’escola de música, que teníem una escola de música totalment deficitària i es va aconseguir obrir l’Escola de Música Moderna.

I dintre d’aquí va haver un projecte de fer un musical amb les tres escoles del nostre municipi i que la Conselleria de Cultura va dotar amb 10.000 euros de pressupost de subvenció. A vegades si un es mou es poden concedir subvencions i no sempre és tirar de partides pressupostàries del propi municipi si no és buscar. Però, és clar, subvencions, buscar sortides i obrir una mica. Obrir una mica la ment i apostar per coses noves.

Llavors també m’agradaria preguntar-li, podria destacar tres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assolir des del govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, per mi la més greu va ser el no poder continuar la legislatura amb el primer govern que es va crear. Tot i haver patit els efectes de Glòria, del Covid, van dificultar molt la gestió, també per una inexperiència de govern per falta de confiança. Suposo que el punt més feble va ser aquí una falta de confiança i de treball en equip. Quan és un govern, un pacte de diferents partits, costa d’arribar a entendre’s, però ha de ser la prioritat entendre’s i treballar pels programes electorals i no pas pels interessos de cada partit. A partir d’aquí va haver-hi la moció i l’entrada al nou govern, tornant a l’alcaldia en Jordi Soler. I bé, com tots sabeu, va acabar decidint que el nostre regidor va acabar fora del govern que en teoria havia de fer l’últim any de legislatura com a alcalde, la qual cosa nosaltres vam plantejar com a partit de renunciar en ella per garantir l’estabilitat del govern i per demostrar que no era una prioritat per a nosaltres tindre l’alcaldia si no treballa prou el poble. I bé, aquestes aigües turbulentes ens han portat al dia d’avui.

Llavors, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Calonge i Sant Antoni?

La primera iniciativa primordial i necessària és l’habitatge. Tots els joves tenen problemes per trobar habitatge, com passa als municipis colindants o de tota la comarca, però en el nostre cas és un assumpte bastant greu perquè tenir tots els amics buscant habitatge «demana’ns si saps d’algun pis de lloguer, alguna casa en Calonge-Sant Antoni» i fins i tot alguna cosa que sigui de Palamós o vénen, ha de marxar a Palafrugell.

Que el nostre jovent hagi de marxar del nostre municipi és una cosa que no ens agrada. Si hem crescut i hem fet tota la nostra vida aquí. Ara no ens volem veure obligats a marxar. Jo sóc una persona privilegiada perquè en la meva situació actual puc dir que sóc dels pocs que té aquesta necessitat coberta, però no m’agrada veure com que la gent té aquest problema del dia a dia i que la cosa no pinta bé perquè no són una prioritat de les polítiques d’aquest país.

I crec que des dels municipis, des dels ajuntaments, s’ha d’apostar per solucionar aquest tema, i més quan veiem que tenim un poble que és totalment turístic i està molt més dedicat a l’habitatge turístic o a la segona residència. I no prioritzem la vida de les persones que hi viuen tot l’any i que està necessari per tenir un poble viu i obert tot l’any i que hi hagi un comerç i una economia local activa.

Després també el tema de la desestacionalització. Tothom parla de desestacionalitzar el turisme, però a vegades es queden només amb l’enunciat i falta desglossar aquestes idees. Nosaltres portem bastantes idees per donar-li solució i idees originals i sobretot, apostem per la cultura i per l’esport com a dos eixos principals que ens ajudin a trobar solucions i idees que ens doni sortida a tots.

Perquè si no apostem per coses noves, no destacarem mai per res. En pobles colindants que tenen grans motors, no com Palamós, amb el seu port pesquer o Sant Feliu amb la seva industrialització del sector industrial. I en canvi està aquí Platja d’Aro, amb el comerç que té un fort comerç. I nosaltres no podem només apostar pel turisme de sol i platja perquè ens limita molt. Llavors siguem originals, tenim poble de llibres, ens hem posat en el mapa, anem a créixer i a desenvolupar tot això.

Llavors, què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Però si ens hem de diferenciar, en primer lloc soc el candidat més jove, tinc 33 anys i per mi és un privilegi que els meus companys hagin apostat per mi, que tot i no tenir l’experiència de la que tenen altres, sóc una persona amb molta il·lusió i em sento fort i preparat per afrontar per afrontar una legislatura i estar inclòs dins un govern.

Llavors, com a jove tinc una visió totalment diferent de com s’estan fent les coses el dia d’avui en la política tradicional i clàssica que s’aposta pels interessos de partits o pels egos. Els personalismes, per mi no entren dins de la política municipal. L’objectiu ha de ser sempre el municipi i les persones i treballar-hi, posar-nos d’acord perquè les coses avancin i millorin.

I després, com a partit, també. No som un partit de grans sigles que hi hagin al darrere. Ni colors, ni direccions, ni ordres que vinguin des de dalt. Nosaltres som totalment municipalistes, som gent del poble amb ganes de treballar pel poble i amb molta il·lusió per tirar grans projectes endavant.

I llavors també m’agradaria preguntar li quins punts o iniciatives podria destacar del seu programa electoral. Ja han avançat uns quants quan hem parlat d’iniciatives i prioritats, però no sé si en podria desvetllar algun més.

Sí, sobretot el tema cultural és una cosa que podeu és un el grup que presentem amb més idees i que, a més a més, apostem perquè sembla que la cultura no és una prioritat en aquest país i hauríem de donar-li un gran esforç perquè ajuda a treballar a la ment de les persones. I també podem fer una indústria econòmica que vingui des de la cultura. I tot és possible. Per això portem per engrandir encara més el projecte de Calonge Poble de Llibres, apostem per fer un museu en el castell de Calonge, que sigui el Museu Castell del Còmic. I hem contactat amb algunes editorials per poder portar exposicions i les coses sembla que si entrem al govern podrien tirar endavant. I fer unes exposicions permanents i itinerants i que sigui un museu immersiu. I a més a més, comptem amb una col·lecció fixa fixa que està dedicada a en Tintin que ja es va intentar treballar durant aquesta legislatura i no ens van deixar tirar endavant, que és l’exposició del Tintin.

I tenim un veí de Calonge, l’exposició més gran de tota la península Ibèrica i ens la cedia per poder -mostrar en el nostre municipi com un reclam. I s’ha quedat estancada i apostant per introduir l’exposició Tintin dins del Museu del Castell i també apostant per una exposició del còmic català que li donem rellevància.

Després també podem introduir una altra idea que és la llibreria maleïda i que també és un treball que s’ha estat treballant durant aquests quatre anys, que és fer un espectacle de terror de manera permanent a Calonge per també potenciar el nucli urbà. I això vindria acompanyat de la mà de la companyia que porta l’Hotel Krueger al Tibidabo. I així, per tal de poder atraure el turisme juvenil i familiar al nostre municipi. Això és una idea que ja està treballada i només fa falta portar-la a terme.

Després per no només centrar-nos en Calonge hem pensat que Sant Antoni el gran projecte, seria fer Sant Antoni, Poble de les Arts. I fer que sigui un centre permanent de creació de comerç i d’art. Hi hagin dos nuclis que sigui la Fundació Ramon i el Collet, que esdevinguin equipaments públics culturals i que siguin els nostres parcs urbans, que estiguin sempre oberts i que tothom pugui entrar tot l’any, que són dos parcs que ara mateix tenim tancats. Només quan es fan coses puntuals s’obren tot i que hauria d’estar obert permanentment.

Deixant de banda el tema cultural, passem a donar idees en afers socials i habitatge. Nosaltres apostem per fer una àrea pròpia de serveis socials perquè puguem garantir les necessitats de drets bàsics de les persones que viuen al nostre municipi i donar suport i atenció a les les dones i els homes i també al col·lectiu LGBTIQ.

I això seria donar un suport i una atenció a nivell educatiu. Oferir igualtat d’oportunitats a totes aquestes persones. Hi creiem fermament municipi, que és de menys de 20.000 habitants, no té l’obligació de tenir una àrea pròpia, però nosaltres creiem que es pot fer hi apostem i tenim municipis com Platja d’Aro o Santa Cristina que ja ho han començat a tirar endavant i ho veiem com una prioritat.

I quant al parc d’habitatge social? Volem garantir l’habitatge per a joves, però a més a més, també que es puguin fer comunitats de gent gran. Hi ha gent que pateix la soledat i li agradaria formar part d’una cooperativa d’habitatges socials per a gent gran i també que poguéssim atendre a les persones que estan en cas d’emergència.

Moltes vegades es critica la gent okupa, però molta gent okupa no ocupa per voluntat. Es veuen obligades moltes vegades a veure’ns si no els hi donem aquestes garanties i que puguin tindre uns apartaments en habitatges per atendre aquesta emergència. No podem només queixar-nos. Donem solucions.

I dintre d’Afers socials també vull i volem garantir que tots els infants tinguin les activitats extraescolars garantides. I que no quedin exclosos per raons socioeconòmiques. No hi ha estudis que diuen que quatre de cada deu infants a Catalunya queden exclosos d’activitats extraescolars o de casals d’estiu. Segons com, l’Ajuntament ha de ser una prioritat garantir que tothom tingui l’accés i no quedi exclòs.

Sí, sí, continuem. Ara parlem del tema d’educació i joventut. Creiem que Calonge hi ha l’Espai Jove, que s’hauria de fomentar i donar més, més espai de temps perquè els nostres joves es puguin trobar i fer les seves activitats allà. Però a la vegada també ens agradaria que a Sant Antoni s’obrís un espai que llavors els que viuen a Sant Antoni també tinguin dret a tenir un local on trobar-se i que puguin desenvolupar tot el seu oci. Llavors donem sortida als joves que no se sentin exclosos del sistema, que moltes vegades queden sempre oblidats.

I també volem impulsar una escola de música dins de l’Escola Moderna, que a més a més, hi hagi l’escola de dansa i de teatre i tot estigui gestionat per una mateixa escola. I fins que tots els joves que puguin mostrar actituds, aptituds o interès que puguin i que puguin potenciar les seves habilitats artístiques.

Llavors no sé si tractarem algun punt més.

Per no allargar-me massa, sobretot al medi ambient, que és una prioritat, que la nostra generació és un tema que ens pertoca al dia a dia, viure amb ella i que hem de ser responsables i garantir el futur no té, haurà. Una aposta clara per reduir les emissions de CO2 seria promocionar la cultura del transport públic. Actualment s’està apostant per fer més aparcament en el centre del nostre municipi. Creiem que en lloc de construir més aparcaments en el centre i que això produirà un excés de trànsit de vehicles i a més a més, més emissions de CO2. La idea principal hauria de ser apostar pel transport públic. Si tots aquests recursos que destinem a la construcció d’infraestructures, que són només carreteres o més aparcaments o tot el que aposta pel transport particular, és la idea equivocada. Hem d’apostar pel transport públic i facilitar el transport públic garantit.

I a més a més, també pensem que s’haurien d’incrementar les subvencions municipals per les instal·lacions d’energia renovables en particular, i amb empreses que ara mateix, si no m’equivoco, crec recordar que érem al 5 %. Creiem que s’ha d’incrementar aquesta subvenció. He sentit algun altre candidat que parlava de d’abaixar l’IBI i jo crec que baixar un nivell així, perquè si no ens ajudarà a garantir altres compromisos que no en volem comprometre, però sí que s’hauria de premiar i subvencionar l’aposta per la instal·lació d’energia renovables.

Doncs llavors, ja per anar acabant, si és el cas, que no assoliu una majoria absoluta a les eleccions d’enguany estaríeu disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

A Calonge-Sant Antoni és molt probable que no hi hagi una majoria absoluta i a les últimes legislatures hem vist que està molt disputat tot per donar resultats i sempre acaben havent-hi pactes. És primordial a entendre’s. A nosaltres ens agradaria ser un equip de govern, poder treballar totes aquestes idees i tirar les endavant. No ens fa por, tot el contrari. Tenim il·lusió per treballar i llavors apostem sempre per intentar crear una majoria d’esquerres. Que pugui atendre totes aquestes necessitats que tenim. I benvingut sigui tot aquell que vulgui treballar pel bé, pel bé comú del poble i pel bé de les persones.

Així doncs, esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany. I també els agraïm la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Moltíssimes gràcies! Ha estat un plaer!

Marc Fornós: «Hem d’apostar pels ciutadans de Calonge i Sant Antoni i fomentar l’emprenedoria»

Avui ens visita en Marc Fornós, alcaldable de Calonge i Sant Antoni pel partit de SOM Calonge i Sant Antoni, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor, Fornós.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres adjectius.

Miri, jo em definiria, jo crec que és com som o formem tot l’equip de SOM. Que bàsicament som primer som honestos. Segon, ens caracteritza pels nostres principis i valors i sobretot, en tercer lloc és per la voluntat de treball i voluntat de servei cap al ciutadà. És una de les coses que ens ha definit, sobretot per arribar en aquest equip, i crec que és un valor conjunt. El que volem fer nosaltres és això, portar aquest treball cap al benestar del ciutadà.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes positius que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, no sé, no sé si serien aspectes positius. Jo li diré tres aspectes. Tres aspectes, principalment. En primer lloc, voldria destacar que per arribar a governar, sobretot en la coalició que està actualment al govern de Calonge i Sant Antoni, vam tenir que fer aquest l’anomenat Pacte de la Vergonya, que es va dir que era el senyor Soler, va tenir que trencar el carnet de Junts per poder pactar amb el PP i el PSC. El senyor Mas del PP, va tenir que renunciar a la secretaria de Girona i arribar a fer totes totes aquestes negociacions i pactes per arribar realment a governar. Val en contra del que volia realment la gent de Calonge-Sant Antoni.

En segon lloc, una altra cosa que han arribat a assolir és gastar-se els diners sense que veiem que tingui un que s’hagin revertit directament cap al poble, que veiem que això estigui revertint al poble.

I en tercer lloc, també l’endeutament. Ens han endeutat per 12 milions. Un municipi. Que històricament ha tingut sempre superàvit, ens l’han deixat endeutat per 12 milions d’euros i això vol dir que probablement s’hauran d’apujar impostos. Segurament no aquest any no el que ve, però molt probablement quan toqui fer els pagaments s’hauran d’apujar impostos.

Però entenc que el que vol dir és en tema de projectes. I llavors li parlaré també dels projectes que ha fet el govern enguany. Un que és molt recent, que és la platja dels Gossos. Van fer una roda de premsa, jo crec que molt de caire electoralista, anunciant aquesta cala de gossos seria la Cala Belladona. Juntament amb el govern de Platja d’Aro i que realment hem vist i estem veient que el que ha suposat són crítiques i que no és una platja adequada. Per això és una platja on hi ha uns 140 esgraons aproximadament. Llavors la persona que té realment dificultats en la seva mobilitat. Possiblement li costarà molt arribar-hi. Llavors, si a més a més té gos i vol arribar-hi, doncs serà quasi missió impossible. És una cala on difícilment poden arribar les les màquines per netejar tot el que pugui arribar a ser tot el tema dels desperdicis dels gossos, els orins. I també és difícil de vigilar.

Llavors tots aquests temes més que actualment la normativa tampoc encapçala o engloba que es pugui fer això. I com li dic, ho estem veient que sembla ser que això al final acabarà enrere. Doncs és una de les coses que han assolit i creiem, doncs que ha sigut tot a correcuita i mal fet. En un segon pla tindríem les plaques solars. S’han gastat aproximadament 450.000 euros o mig milió d’euros amb plaques solars que en una acta de govern afirmen que s’havien instal·lat i que posteriorment, en un acte electoral per part del grup que avui encapçala l’alcaldia, deien que també s’havien instal·lat, però després que no era tant instal·lada sinó que s’havien adjudicat. Llavors. La despesa està feta, però realment ningú ha vist aquestes plaques instal·lades a cap edifici municipal.

I en tercer lloc, com a tercer aspecte que em demanes, seria el tema de les obres. Crec que contínuament s’estan fent obres. Però tot acabat a mitges. Tenim un carrer, Sant Antoni que es va obrir i que es va refer la meitat i ha quedat la meitat per fer. Tenim l’avinguda Catalunya que també es va fer una part i ara tornem a tenir la mateixa part que s’havia obert. Ara se torna a obrir i per tant la tornem a tenir a mitges. I com això podríem estar parlant de molts, molts altres carrers i de moltes altres situacions. En qüestió d’obres que ha iniciat aquest govern, llavors. Com li dic, aquesta part de les obres ha fet que, a part d’una mala planificació o mala gestió, sobre tot comencem a fer o crear noves obres, però sense tenir en qüestió el que és la gestió municipal, però sobretot amb el tema de l’aigua, el tema de l’electricitat o la sostenibilitat. Perquè si creem més edificis, necessitarem més enllumenat, necessitarem més aigua. I tot això jo crec que no s’analitza i no es fa.

Llavors no sé si podia destacar també tres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assolir per part del govern del municipi, tot i que ja hem fet una mica d’avançament.

Si hem fet una mica de spoiler, jo crec que hi podem sumar més coses encara. Sobretot, miri, hi ha un tema que és vital, que és sobretot ens ho demana molt en el municipi, que és la desestacionalització del turisme. Sobretot és una paraula que es porta molt, sobretot en els que són els programes electorals, però ningú acaba de donar cap, absolutament cap iniciativa, cap aquí, que realment facin alguna cosa. I inclús en els últims plens vam veure com es va demanar a un membre del govern que definís què era la desestacionalització del turisme i va dir que ja ho miraria Google.

Llavors creiem que a vegades també ens prenen una mica el pèl. I i quan parlem de comerç hem de ser seriosos i hem de portar iniciatives com a tal. Llavors, per aquesta primera part, com li dic, tots els programes ho veiem i això ha quedat a mitges o no s’ha vist.

Un segon aspecte és el tema de la smart city. També s’ha fet molta propaganda de referència a la smart city. S’han instal·lat aproximadament 160 càmeres per un valor d’un milió i mig d’euros. Creiem que no tenen gaire clar el que és una smart city pel fet que això realment no implica una millora en el benestar del ciutadà. La Smart city al final ha de ser una millora, sobretot en la comunicació amb l’Ajuntament. Ha de ser una millora en les qüestions relatives del dia a dia del ciutadà i no sé fins a quin punt aquesta instal·lació de càmeres. Això vol dir que és una smart city.

I en tercer lloc, les platges. Miri, fa 20 anys que veiem que les platges es deterioren i estem perdent zona de bany. Els temporals cada any hi són. Cada any tenim repercussions i cada any estem posant diners. Llavors, fins fa ben poc també, no sabria dir si de caire electoral o de la casualitat que ha sortit a sortir un informe de Medi Ambient mitjançant una de les propostes que havia presentat l’actual govern. Que realment no arriben ni a beneficiar el 50 % dels ciutadans. Creiem que és és una mesura. Que totalment insuficient i que no resol les dues problemàtiques que tenim, que és les platges i els temporals.

Llavors, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per al municipi, tenint en compte que també hem fet una mica d’avançada en aquestes primeres preguntes.

Miri, creiem que una de les de les iniciatives prioritàries que hem d’aportar en el municipi és les oportunitats. Tenim joves amb moltes idees, tenim emprenedors. Amb moltes innovacions per aportar en el municipi. Tenim autònoms que tenen noves idees de negoci però no tenen la, no tenen l’oportunitat de desenvolupar totes aquestes idees. Llavors creiem que això és una de les bases o iniciatives que hem de tenir molt en compte el municipi. Llavors molts dels nostres projectes van encaminats a donar aquestes oportunitats.

En segon lloc, el manteniment. Creiem. Com he dit abans, tenim una cultura en el poble de començar coses, però no de mantenir-les Llavors jo crec que va sent hora de que mantinguem el que són els carrers i de tenir encara molt deteriorats. Tenim fanals trencats, enllumenat que falta, tenim escombraries. També la gestió de la escombraries és una qüestió important a tenir en compte. Volem un poble net i no el tenim i paguem realment molts diners. I aquesta qüestió entre obres i serveis, també és molt important com a iniciativa principal que que portem nosaltres perquè Calonge i Sant Antoni.

I en tercer lloc. A potenciar el comerç. Com he dit, el comerç és la vida del municipi. No només ha de quedar en el que seria l’estació d’estiu, sinó de poder fer el que li deia abans també era desestacionalitzar el turisme. I nosaltres sí, portem propostes per justament poder fer això. Però també hi ha una part molt important que és escoltar. El teixit associatiu del comerç. Els hem d’escoltar perquè ells són els que estan a primera línia i saben les problemàtiques que tenen. I llavors, amb aquesta manera també podrem donar-los-hi les solucions per poder continuar estant en el poble i prosperant.

Llavors, què diferencia la seva candidatura de la resta de candidats polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Miri, nosaltres som una candidatura que realment creiem que tenim moltes diferències amb el que són la resta dels partits. La qüestió que a nosaltres ens va portar a la política justament ha sigut això ha sigut el benestar pel poble. No, cap qüestió d’interessos personals. I llavors crec que el que li deia abans no l’equip som persones honestes, persones amb valors, amb principis. I sobretot, que som professionals de les nostres àrees. Llavors cap de nosaltres portarà res que no pugui desenvolupar la seva tasca eficientment. Llavors, una cosa que nosaltres destaquem del nostre grup i com li he dit, tots i cada un dels membres d’estar fet, ho és en el grup per portar àrees en concret.

En segon lloc, no som polítics, no vivim de la política. I per tant, el que volem és el benestar del ciutadà i amb això el que portarem serà la nostra experiència en el món privat, en el món laboral. Per poder arribar a assolir tot això. I l’altre és el compromís amb els projectes. Miri. Si fem repàs, repassem tot el que són els programes dels diferents partits i veurem que any rere any són els mateixos.

Vull dir, a penes s’ha canviat alguna cosa. Podem destacar un o dos punts sobre un complet, però realment fins aquí. Nosaltres som compromesos sobretot amb els projectes. Som compromesos amb el nostre municipi i els nostres ciutadans. Llavors tots els projectes que portem estan molt ben analitzats. Estan amb les pautes correctes i amb els temps que s’han de desenvolupar i tenim a curt, a mig i a llarg termini.

Llavors això és molt important perquè també hauran de rendir comptes i nosaltres també dintre de les nostres propostes, és rendir comptes cada any amb el ciutadà perquè sàpiguen les coses que s’han fet, les que no i les que queden per fer.

Ja ho ha anat avançant una mica, però no sé si en podria destacar alguns punts o iniciatives que tinguin pensades?

Miri, jo intentaré avançar una mica un repàs de tots els punts o de quasi tots els punts. De tots no, perquè si no, ho faríem molt llarg. Però miri, teníem, tenim projectat una escola d’emprenedoria que és molt important, sobretot amb la possibilitat de donar aquestes oportunitats que abans parlàvem a gent del municipi. Gent que té idees. Empresaris innovadors, autònoms amb ganes de treballar i amb ganes de tirar projectes endavant. I llavors portem treballant molts mesos perquè inclús grans empresaris, de forma altruista ajudin a tirar aquests projectes endavant, assessorant a aquesta gent que vulgui que vulgui realment portar aquestes idees i tirar les endavant.

I crec que això és molt important perquè a més, el que serà és una aportació molt bona perquè el talent del municipi i talent dels altres municipis puguin venir a Calonge i Sant Antoni i desenvolupar-se. Tenim un projecte molt important d’esports. És un projecte innovador. Creiem que és necessari el treball amb les amb les diferents associacions i clubs.

Portem un projecte on hem de potenciar els esports marítims perquè sobretot tenim mar, tenim platges i no tenim esports de mar, que això és una cosa que hauríem de qüestionar moltes vegades i també potenciar la part de muntanya. A part, evidentment tenim el futbol base que ha fet un, el futbol està actualment a un nivell molt bo que va arribar a pujar a la primera.

Ara ha estat a punt de pujar un altre cop a la lligueta. No hi ha hagut sort, però creiem que ben aviat segurament assolirem i sobretot, com li deia, és aquesta part de voler comptar amb tot el poble i amb tots les associacions. Una altra part del projecte de Smart City. Nosaltres si tenim un projecte real de smart city que vindria per justament pal·liar totes aquestes qüestions com és la mobilitat urbana.

És necessària per arribar a ser una smart city? Hem d’agilitzar tot el tema de la mobilitat urbana. Hem de poder sensibilitzar certes places d’aparcaments. Hem de poder. Que el ciutadà tingui un accés fàcil a l’Ajuntament. Tenim instàncies que no sabem per què no es contesten, per exemple. I creiem que tot aquest tema de burocràcia ha d’estar solventat i el ciutadà ha de saber en tot moment.

Quan fa qualsevol consulta a l’Ajuntament, ha de saber on està i en quin moment es contestarà que això actualment. Realment jo que estic al carrer o veig que a mà diuen que falten moltes coses d’aquestes llavors. Són qüestions que també dintre de la smart city ho podem concloure mitjançant la tecnologia i també intentar que aquesta escletxa tecnològica o bretxa tecnològica cap als més grans també sigui cada cop més difusa o que es defineixi però hi hagi menys escletxa per dir algo. Perquè creiem que la tecnologia també la poden portar. Els nostres grans són els nostres avis i no ha de ser un impediment per tenir aquesta relació amb l’Ajuntament o amb qualsevol altre aspecte.

Un altre tema seria les platges. Nosaltres tenim el projecte i la solució definitiva per a les platges per revertir. Tot el tema del deteriorament de les zones de bany per revertir els efectes del temporal en el nostre passeig i molts comerços que a vegades es veuen afectats. I per fi, després de molts anys, esperem que si estem al capdavant, puguem presentar aquest projecte i recuperar les nostres platges com feia 30 anys.

Un altre aspecte que també tenim en programa és els treballadors municipals. Tenim treballadors municipals realment amb moltes ganes de seguir treballant pel poble amb la voluntat de servei, però és cert que tenen mancances. En qüestió de materials tenen, volen formació per poder donar un servei millor cap al ciutadà i creiem que també els fa falta la motivació. Que potser aquests últims anys l’han perdut. No sabem si és per la gestió del govern actual, però realment veiem que totes aquestes qüestions fan que la poca motivació i les poques oportunitats que els donen els nostres treballadors municipals puguin assolir aquella feina com ells voldrien. Llavors els hem de donar aquesta oportunitat també amb ells.

Serveis i manteniment el poble com he dit abans, està té dificultats amb el tema de manteniment, sobretot el tema d’escombraries, el tema de les obres en l’enllumenat, tot a qui li hem de donar una volta. Hem de començar a prioritzar en aquesta qüestió i no crear tants tants edificis nous que després no podem mantenir.

Els serveis socials seria un altre punt important. Passa per recuperar, sobretot ara que la gestió la porta al Consell Comarcal. Nosaltres creiem que hem de recuperar aquesta gestió per ser més eficients i sobretot amb programes que tenim concrets perquè tothom realment té, té dret a una vida digna. Però la qüestió de l’ajuda no pot ser només altruista i no es pot cronificar en el temps. Hem de donar les oportunitats també a aquesta gent que necessita ajuda i llavors se’ls ha de donar ajuda, però també se’ls ha d’ajudar que puguin sortir d’aquest moment dur per ells i, per tant. Hem de també portar a part de les ajudes, hem d’aportar programes d’incentivar aquesta gent a que també es pugui desenvolupar laboralment i en la seva vida i poder sortir finalment d’un lloc de l’ajuda permanent o la cronificació.

En aquest sentit, per últim, per no allargar-me molt més, és la seguretat i l’ocupació. Miri, en tema d’ocupació tenim un problema molt greu en el municipi, sobretot actualment, tenim forces ocupacions. Sí, és cert que és una afectació que tenim a tota la comunitat o a tot Catalunya o a tot el país, i que aquí hi ha una legislació vigent que ens limita. Però sí és cert que nosaltres tenim iniciatives i programes que faran realment disminuir tot aquest tema de les ocupacions, sobretot les ocupacions de caire criminal, perquè hi han dos tipus d’ocupacions.

Hi ha realment gent que acaba ocupant perquè no té res més, però hi ha molta ocupació criminal que simplement pel fet d’ocupar. Llavors són qüestions que també s’han de tractar i sobretot de cara al ciutadà i el propietari se’ls ha d’assessorar. Llavors tenim programes d’assessorament cap al propietari, al ciutadà, perquè realment pugui sortir de vegades que se’n van de vacances i quan arriben no tenen la casa ocupada. I això ho hem de tenir molt present. I la gent paga impostos. La gent treballa per tenir les seves cases, ja que no podem fer més. Això no tenir present i dintre la part de seguretat és la policia de proximitat.

Creiem que la policia de proximitat ha de tornar, ha de ser aquell policia que el ciutadà coneixia de primera mà, que sabia com es trobava, què li faltava. I d’aquesta manera. Tenint un policia així a cada barri sabrem i podrem assabentar nos amb els problemes que tenim avui dia. Perquè els primers imputs vénen des del barri, des de la persona que parla amb el policia i li explica quins són els seus problemes, què és el que ha vist i això és molt important.

Per tant, hem de prioritzar també cap aquí i intentar també la policia donar-los  les eines perquè tenim un parc mòbil i bastant precari en aquest sentit. I també se’ls ha d’ajudar en el tema de material, no només en formació. I crear aquestes unitats de proximitat. Llavors, com dic, això és un repàs una mica, però en tenim molts més de projectes i tots els projectes estan molt ben analitzats, estan molt ben estudiats i realment sabem que ho podem assolir.

Llavors també m’agradaria preguntar-li si és el cas, que no aconsegueixen formar una majoria absoluta en aquestes eleccions municipals, estarien disposats a pactar amb altres partits?

Miri, si trobéssim qualsevol formació política amb les mateixes pretensions que nosaltres, honestes, transparents, amb les ganes de treballar, amb la voluntat de servei, no hi hauria cap problema.

L’altra és la realitat que ens trobem i possiblement estem molt allunyats, per exemple, de l’actual equip de govern. Creiem que tenim moltes divergències i per tant, estem molt lluny i molt allunyats en les nostres posicions. Pel que fa a la resta, com li dic, hauríem de veure un no, però evidentment creiem que la línia vermella que diuen molts passa per l’honestedat, la transparència sobretot, i la voluntat de servei.

Esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Moltes gràcies.

Jordi Soler: «Hem convertit Calonge i Sant Antoni en un referent del turisme familiar, però hem de seguir treballant»

Avui ens visita Jordi Soler, alcaldable de Calonge i Sant Antoni per Junts per Calonge i Sant Antoni, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Soler.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Bé, malgrat si és així una mica, a cor fred, però diria rigorós. Diria realista i sòlid.

Llavors vostè ha estat el govern del consistori durant aquests quatre anys de mandat. Podria dir-nos tres aspectes que consideri positius que s’hagin assolit durant aquest govern?

Jo he estat al govern del consistori dos anys d’aquests quatre anys. De res, només hi he estat des de l’octubre de 2020. Moment en què fem una moció de censura, donada la inestabilitat i de la manera que funcionava el nostre municipi. És a dir, no funcionava. I arrel d’això, malgrat teníem la moció de censura preparada i signada ja en el mes d’abril de 2020, és a dir, escassament vuit mesos després d’eleccions.

La vam portar a terme perquè hi havia suspensió de procediments administratius en aquell moment, però, van portar a terme un mes al mes de setembre i a partir del primer d’octubre nosaltres entrem en coalició amb el PSC i el Partit Popular. El balanç jo faig d’aquests dos anys i mig. Primer de tot hi va haver de tornar a posar la màquina en funcionament per tornar a posar en ordre el que era l’Ajuntament que se’ls hi va deixar el juny del 2019 un ajuntament perfectament arreglat i amb capacitat i pressupost per tirar endavant. I no, l’equip de govern, amb Esquerra al capdavant, no va ser capaç de fer-ho ni de tirar-ho endavant. I un cop posat ordre que això ens va costar uns tres mesos, vam començar a aprovar, doncs el pressupost municipal encara no estava aprovat, el Pla de Pla de Serveis Socials estava aprovat, el Pla d’habitatge no estava aprovat. Tota una sèrie de coses que eren absolutament necessàries i que han marcat aquesta legislatura que ara acabem. És a dir, on els altres, normalment en quatre anys, per fer el seu programa del seu programa d’activitat nosaltres hem tingut dos anys i mig, dos anys i vuit mesos. Però què ha sigut realment productiu.

Calonge avui torna a està Calonge i Sant Antoni, torna a estar en un lloc preferent en el que és la Costa Brava Centre gràcies a una acció de govern estable, sòlida, una acció de govern seriosa, molt seriosa i una acció de govern feta per gent que coneixia el seu municipi. No en va. Jo ja vaig ser candidat el 2003 i el 2003 vaig tenir la sort que els companys em van escollir com a alcalde. Per tant, és cert que ara són dos anys i mig. El bagatge total són de gairebé 20 anys d’estar a l’Ajuntament, dels quals 18 n’he estat alcalde.

Podria explicar-nos tres coses que ja en la seva part de mandat, que no s’hagin acabat d’assolir?

Bé, quan tu estàs en un govern de coalició és evident que tens les teves coses, però també has d’assumir coses dels altres, dels altres grups. Per tant, el que sí puc dir és que hi ha hagut una cohesió total entre els tres grups. Cohesió marmòria. No hi ha hagut escissions ni problemes amb aquests grups, llevat d’un moment donat en què un regidor esdevé el senyor Botella, Albert Botella, dels republicans, doncs no va entendre el que era el treball en equip i el vam haver d’acomiadar. Li vam demanar que sortís del govern retirant-li les les competències.

A partir d’aquí vol dir que sempre de tot el que poses al programa alguna cosa t’ha quedat per fer. I en dos anys i mig és evident que no tot ho pots fer. Hi ha tota una sèrie de projectes, estan esdeveniments i estan pensats de cara al futur. I això és precisament el que ens motiva i el que ens il·lusiona de cara a seguir endavant. El fet de que encara, després del temps que portem, siguem capaços de tenir i pensar projectes per anar millorant el nostre municipi. I l’estada i les vivències dels seus, dels seus administrats i visitants. Hi han coses que han quedat en el tinter, però que evidentment comptem amb poder refer-les durant la propera legislatura d’una manera tranquil·la, amb més temps per pensar.

Perquè, per exemple, quines són les accions que creu prioritàries que s’haurien de complir a Calonge i Sant Antoni ja de cares al proper mandat?

Bé. De cara al proper mandat hi ha una sèrie de solucions de planejament urbanístic que s’han d’acabar a l’avinguda de Catalunya de Sant Antoni, a l’antiga carretera de Sant Antoni a Palamós. S’ha d’acabar. S’ha d’acabar també l’avinguda Costa Brava i la plaça de Catalunya de Sant Antoni de Calonge segueix l’entrada natural. Avui dia a la localitat de Sant Antoni. De Calonge s’ha d’acabar al Centre d’Interpretació del VI, la Oficina de Turisme. S’ha d’acabar també la remodelació de tot el centre històric de Calonge, la part de la pista Jardí del Centre Calongí i el del Teatre Fontova, a més a més d’una altra placeta que s’ha de fer al carrer Hospital.

S’ha d’acabar de gestionar l’edifici d’habitatges que comprem al carrer La Sala Enric Roura, 27 habitatges s’ha de posar a lloguer social. Si hi ha una quantitat de projectes en marxa i que cristal·litzarà també amb la creació d’un gran centre d’art a la Fundació Ramon, que ja ho és però ho ha de ser molt més, i també amb la intenció de fer en el Collet de Sant Antoni, hi puguem establir un centre d’estudis acadèmics o centre d’estudis de grau universitari, que és el que estem ultimant.

Llavors, què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions?

Miri això, cadascú considerarà els seus, els seus coses d’afalagar i els seus defectes. I en aquest cas no voldria posar-me a la pell dels altres ni criticar perquè considero que tothom té defectes i tothom té virtuts. Per mi el més important ha de ser el servei del municipi. I penso jo això ho he demostrat durant tot el temps que he estat d’alcalde. Vaig agafar Calonge, de moment el 2003, un moment que estava absolutament desballestat. Al poble li mancava confiança. Érem l’aneguet lleig de la Costa Brava centre i avui per avui som un referent claríssim en el que fa com a destinació de turisme familiar.

El que fa com a poble cultural poble de llibres i per tant, nosaltres hem de seguir en aquest aspecte. No em vull fixar ni en defectes ni virtuts que puguin tenir els meus companys que es puguin presentar, sinó com el que vaig de fixar en la gestió que nosaltres hem tingut la sort d’encapçalar seguir endavant i d’aquesta manera també contribuir a que el nostre poble, avui per avui, sigui respectat i s’hi tingui com un element clau el que és el món turístic i econòmic i cultural de la Costa Brava Centre.

I quins punts podria destacar o avançar-nos del programa polític que portarà? A aquestes eleccions?

Bé, el programa és complex i amb molts de punts. La nostra intenció és no cansar la gent amb un programa que això a vegades per la part política, crec que s’equivoca. Sinó punts que siguin realment claus. Els he dit en quant a projectes que hi ha que ja feien referència ara mateix. Però a més a més, diria que consolidar tots els serveis que ja hem proposat i que ja han començat a tenir efecte en aquesta legislatura.

Mantenir la prestància dels casals de la gent gran tant de Sant Antoni de Calonge. Mantenir les instal·lacions esportives, de manera que estan intentant arribar a acords amb el Club de Tennis Calonge per tal de que la gestió sigui municipal i accessible a tots els, sobretot joves del municipi. Portada del Centre Acadèmic Universitari El Collet. La construcció de les dels equipaments culturals que ens falten, el municipi de Calonge.

I sobretot a bona gestió que ens ha portat durant aquests 20 anys darrers 20 anys a tenir 20 anys en superàvit municipal, basat no en manca de projecte i no fer i no fer el projecte, sinó al contrari, ens ha portat precisament pel rigor pressupostari a l’hora de buscar ingressos, de tal manera que si tothom paga, tothom paga menys.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si no aconsegueix una majoria absoluta en aquestes eleccions, estaria disposat a pactar amb altres partits?

No sé que és una majoria absoluta, Calonge sempre ha sigut entre 8 i 10 llistes i per tant, les majories absolutes són pràcticament impossibles. Que jo sí estic disposat a pactar amb altres coalicions o amb altres grups? Evidentment que sí. La meva mostra de la meva vida política n’és un clar exemple. No he tingut mai majoria absoluta. Sempre he hagut de treballar en coalició. Crec que no sabria treballar amb majories absolutes i penso que és molt sa poder treballar en coalicions on a part del teu programa has d’assumir coses dels altres programes i transaccionar amb aquest saber estar.

És com tirar endavant els municipis. Hi ha molts criteris per tirar endavant. En els meus governs, que jo he tingut l’honor d’encapçalar sempre. Aquests criteris han sigut complementaris entre tots els grups que formaven la coalició i crec que és la millor manera de tirar endavant i treballar pel teu municipi.

Doncs moltíssimes gràcies per visitar-nos a l’estudi i esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals.

Moltes gràcies a vostès i com sempre, a la seva disposició.

Marta Poyatos: «Hem de donar veu als ciutadans de Santa Cristina i reactivar l’economia al municipi»

Avui ens visita Marta Poyatos, alcaldable de Santa Cristina d’Aro pel Partit dels Socialistes – Candidatura de Progrés, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Poyatos. 

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es descrigués en tres paraules.

Doncs jo sóc la Marta Poyatos. Sóc una persona molt vital, que la veritat, tinc un tarannà molt social. Sóc eficient, tinc molta experiència i lideratge i també sóc una dona de consensos. I també em defineixo com una persona bastant amb principis i amb ètica.

Llavors m’agradaria preguntar-li si podria destacar tres aspectes que cregui que s’han assolit durant aquests quatre anys de mandat al govern de Santa Cristina d’Aro?

Jo he estat a l’oposició i llavors tinc una visió de la rereguarda. No, no he estat en allò que són les principals accions de govern, perquè ho he estat mirant des d’una acció més secundària. I jo destacaria la meva feina a l’oposició com una persona que ha facilitat molt aprovar sobretot factors importants com són el POUM o altres taules del sector per poder pal·liar i fer plans i sobretot, activar Santa Cristina en aquest si que ens han trobat. I per tant, jo considero que en aquestes accions hem pogut fer molta feina a l’oposició.

Llavors necessitaria també que em destaqués tres aspectes que potser no han acabat d’assolir el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Doncs jo crec que el que no s’ha complert són els processos participatius que s’han quedat molt estancats. Jo crec que també poden ser causals de la Covid, que també ens va paralitzar moltíssim, però jo crec que s’ha deixat perdre una cosa que tenia molt en el municipi que era escoltar els veïns poder participar, fer cosa de teixit. Jo crec que amb això s’ha anat en detriment.

També, jo crec que dotar-nos d’una més presència a l’oposició per ajudar en temes claus del municipi. També se’ns ha deixat de banda i amb això crec que hem fallat. I també crec que les polítiques públiques que s’han dut a terme haurien d’haver tingut un pla o estil, estiguessin més detallades o una estratègia política que crec que ha faltat en aquest cas.

I ja entrant una mica més en el que seria la candidatura. Quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com Santa Cristina?

Santa Cristina d’Aro és la porta a la Costa Brava. Això ho hem de tenir molt clar. Som la porta d’entrada a aquesta Costa Brava que tant ens estimem i Santa Cristina ha de ser pionera en moltes coses i crec que fermament que ho hem de fer, no? I nosaltres, com a grup del PSC, volem fer deu directrius on volem anar a un municipi més obert, més inclusiu i, sobretot, que estigui obert a noves a nous projectes, no?

El primer de tot que ens centrem i creiem que és primordial és el tema de l’educació. Volem centrar-nos en el projecte d’Institut-escola i volem generar aquests inputs perquè creiem important que els nostres joves es quedin al municipi i puguin estudiar amb qualitat. I creiem que ara mateix apostar per aquesta infraestructura i aquest model i projecte és clau per nosaltres. A més a més, hem de validar i consolidar la jornada contínua que creiem fermament i apostem per ella. I això seria aquesta línia d’educació la més important en el nostre, en el nostre municipi.

També volem fer en temes d’esports. El volem potenciar. Reactivar la zona esportiva perquè creiem que hem de donar suport a les associacions i apostar pel model de turisme esportiu i també d’esports en el municipi. Jo crec que és clau donar aquest suport i engegar noves sinèrgies.

En temes de territori, crec que tenim Santa Cristina, un patrimoni molt gran des del paleolític fins a l’època medieval, i jo crec que això ho hem de potenciar molt. El nostre model de turisme ha de ser sostenible, també de quilòmetre zero, i també hem de destacar per les rutes i senders que tenim a les Gavarres i tenim tots els senders i la promoció turística sostenible.

I que diferenciaria la seva candidatura política de la resta de partits que es presenten a les eleccions d’enguany?

Donem confiança, sobretot, i també al que he dit abans, quan quan m’hi he presentat, nosaltres tenim una ètica política. Una línia de treball molt clara, un compromís. I això és el que ha de marcar la diferència. Nosaltres venim a treballar per Santa Cristina. No tenim interessos, només volem posar fil a l’agulla a un territori que ha estat molt castigat. Perquè sobretot s’han d’apostar per polítiques actives i que crec que aquest és el camí que hem de portar. I amb l’experiència del meu equip i jo com al capdavant som l’opció que pot fer canviar Santa Cristina.

Llavors ja hem entrat una mica, però no sé si ens podria donar quatre pinzellades més sobre el programa polític que presenten a les eleccions d’enguany?

Sí, nosaltres també volem sobretot potenciar el teixit, participació participatiu i la dinamització comunitària. Creiem que el nostre poble, la nostra vila, està sent un model de poble dormitori, i això ens està preocupant perquè ens estan venint moltes famílies d’altres municipis i això ho hem d’agafar com positiu, perquè jo crec que hem d’apostar per aquest model comunitari i començar a fer projectes perquè la gent començi a tenir aquest sentiment de pertinença i apostar per un poble actiu.

A més a més, també hem d’activar l’economia. Tenim un eix comercial que està empobrit, que que tenim molt pocs comerços i hem de potenciar tot aquest eix i aquesta línia i traçar coses conjuntes entre comerciants privats i l’Ajuntament.

Llavors, finalment, si no aconsegueix una majoria absoluta a les eleccions estaria disposada a pactar amb altres partits polítics?

La veritat. Ara mateix, la situació política, tant a nivell municipal com a nivell estatal o de Generalitat s’han de fer pactes i això sempre. Per això hem dit que jo sóc una persona de consensos i jo crec que hem d’anar per aquest camí. Ningú traurà majories absolutes, entenc. Llavors hem de començar a traçar diàlegs. És molt important el diàleg, entendre’ns, fer traços de projectes que siguin. Importants pels cristinencs i cristinenques, i jo crec que on puguin sumar a aquests avenços m’hi trobaran.

Doncs esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i també li volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Molt bé, moltes gràcies a vosaltres també.