Avui ens visita Òscar Aparicio, alcaldable de la Bisbal d’Empordà pel PSC – Independents per la Bisbal, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Aparicio.

Hola, bon dia.

M’agradaria primer de tot que es definís en tres adjectius.

Políticament? D’esquerres, amb experiència, per desgràcia, això vol dir que un ja té una edat i treball.

Llavors no sé si ens podria destacar tres aspectes que es cregui que s’hagin assolit durant els quatre anys de mandat per part del govern de la Bisbal.

Jo sóc molt crític perquè crec que no han complert el programa electoral que tenien que hagin fet, han aconseguit, no és ben bé mèrit del govern, però han aconseguit fer a l’estació d’autobusos que és una obra de la Generalitat. Perquè és veritat que durant molts i molts anys molts governs ho han intentat i no havíem aconseguit.

A veure què podíem trobar de segona cosa que hàgin fet bé. Ha millorat el que és la relació entre partits de govern i oposició, sobretot la primera part de la legislatura. És veritat que ara, els dos últims anys, ha tornat a la dinàmica de sempre de no treballar en equip, de no col·laborar. Però és veritat que va començar així. 

I no et sabria dir una tercera, perquè jo ja et dic sóc molt crític. De fet, és una de les coses que m’ha fet tornar-me a presentar quan ja havia decidit no fer-ho. Però en veient la situació com està, com estan deixant la ciutat, l’Ajuntament, doncs, em va empènyer i tornar a fer el pas i tornar-me a presentar.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que no s’han acabat d’assolir del tot després d’aquests quatre anys de mandat.

I fins i tot diria vuit anys de mandat, perquè de fet és una continuïtat, no com a alcalde, per si els partits que donen suport al govern que són és el tripartit d’Esquerra, CUP i Comuns. Tornem a estar en una pèssima situació econòmica i quan dic situació econòmica no només parlo de la hisenda municipal que també, sinó també de la situació econòmica de la ciutat. Som la ciutat que té més atur, de les que té més atur de la província. Ha baixat molt, tant el PIB com la renda per càpita dels ciutadans. Tenim una imposició amb imposició de taxes i impostos, també de les més altes. Aquesta pressió impositiva és de les més altes. Per tant, jo crec que la situació econòmica, doncs, no han reeixit.

La segona part, que al nostre entendre no han reeixit, és el tema d’urbanisme. No dic només macro urbanisme, sinó també microurbanisme. Tenim un pla general que vam aprovar el 2015 i no s’ha desenvolupat res. Per tant, també va relacionat amb la situació econòmica. No, que no hem estat capaços de generar. Doncs, totes les potencialitats que tenia el Pla General, però també part de microurbanisme. Només cal anar a fer una volta per la ciutat.

En aquests quatre darrers anys no s’ha fet gairebé cap obra. Ara sí que en tenim una en marxa, justament ara. I jo crec que no del tot ben executada, però durant aquests anys no s’ha fet el microurbanisme. Fruit també de la situació de la hisenda municipal, han incrementat tant el que és la taxa d’endeutament, l’endeutament que tenia la ciutat, que per qualsevol obra hem de recórrer a endeutament i això provoca que no es pugui fer. No tenim ni per asfaltatge, per tant s’ha asfaltat poc, a pocs carrers de la Bisbal. Fa poc es va fer el carrer del Carme i ara, com deia, estan en el carrer Vinyoles, però para de comptar. No s’ha fet pla de voreres, no hi ha hagut canvi d’enllumenat, és a dir, no hem tingut nou grans obres com el pavelló nou, que podríem entendre, però és que tampoc no hem tingut les obres petites del dia a dia. Allò que veu allò quan sortim de casa, els primers metres, el que veiem que és l’enllumenat i l’estat dels carrers, etcètera, doncs no s’ha fet o s’ha invertit gens en aquestes en aquestes petites obres tampoc.

Llavors, entrant una mica en la seva candidatura, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com la Bisbal?

Nosaltres ho hem ho dividim en tenim la idea de dividir en tres grans àrees. La primera, com deies, la situació econòmica. Com dic a nivell àmplia, una part una subpart, ja que seria la situació econòmica del propi ajuntament de la hisenda municipal. En aquests moments no podem invertir amb recursos propis. Per tant, això s’ha de revertir. Capítol 1 tornem a estar gairebé el 55 % de totes les despeses de l’Ajuntament el capítol 1 és el de personal. Això no és bona, és inassumible. Som la setena ciutat de tot Catalunya amb el capítol més alt. Per tant, no tenim tampoc els recursos suficients i no ens ho podem permetre. Per tant, hem de revertir la situació econòmica. I dit així, curt, perquè no tenim molt de temps.

Això també hem de revertir la situació econòmica de la ciutat, no només de l’Ajuntament. Hem de tornar a reindustrialitzar. Per això deia desenvolupar el Pla General són tot convé, és molt connex. Hem de desenvolupar el Pla General per poder tornar a tenir indústria, però sobretot hem de fer la part que ja teníem, que és el comerç i el turisme, però sobretot la part comercial.

La ceràmica, doncs, no s’ha potenciat, no s’ha potenciat l’artesania, crec que és molt menys. És un pol d’atracció de nous capitals que vénen a ajudar a la ciutat i de fonts d’ocupació. I hem de tornar a connectar amb el teixit industrial, comentava una de les grans empreses de la ciutat quant temps feia que l’Ajuntament no li havia anat a demanar quines necessitats tenia i des de que vaig marxar tot el govern, cap ajuntament ha vingut a demanar-ho.

Que l’últim o penúltim ple vaig preguntar tots els plans d’ocupació que estem fent, si algú els ha validat, si algú ha mirat, si de veritat generen inserció. Per exemple, una dada, s’estan fent molts plans d’ocupació per a gent jove que està bé, però l’atur entre la gent jove de la Bisbal 6 %. En canvi, majors de 50 anys fent un atur del 36 % i no tenim cap pla específic per a ells.

Per tant, jo crec que falta això. És una planificació per desenvolupar la ciutat. I un cop posat les bases en aquests dos aspectes que, com dic, són connexes el microurbanisme i l’urbanisme i la capacitat econòmica, hem de dotar un altre cop de dotar de capitalitat, diguem-ho així a la ciutat, de fer tots aquells serveis i de fer-la atractiva. No només per la gent de fora que vingui, que evident que s’ha de fer, però sinó també per la mateixa gent de la ciutat.

En aquests moments, quan et passeges a la ciutat o quan parles amb tota la gent de la Bisbal, doncs tothom veus que hi ha aquella manca d’il·lusió per la ciutat. No? Ningú veu que es faci res, que hi hagi activitats que han quedat molt a la cua i, per tant, i més en un lloc com el Baix Empordà, que totes les ciutats són molt a prop i que, per tant, el desplaçament, la mobilitat, és fàcil. Tothom es comparen altres ciutats al voltant i tothom et diu el lloc tal cosa que jo fa tal cosa. A la Bisbal no fa res. No, no tenim res per a gent jove, no tenim cap equipament per per a gent gran.

És a dir, ens falta, doncs, tornar a posar les bases del que era la ciutat i per això deia que la nostra idea és recuperar la tasca que vam fer de l’11 al 15, que va ser una miqueta de fer un pla estratègic. Que agrupa als quatre municipis al voltant de la Bisbal. Continuar desenvolupant el que vam fer en aquell moment o començar a desenvolupar, però no s’ha fet el Pla general, és a dir, marcar una mica una continuïtat del que s’havia fet en aquells moments i tornar a recuperar aquella empenta que hi havia.

Llavors entrant en una mica també en candidatura, que diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Nosaltres ens basem en quan m’he definit amb experiència i treball experiència perquè a veure, jo vaig ser alcalde de l’11 al 15. És veritat que en aquell moment tenia experiència per estar havia estat 12 anys a l’Ajuntament. Però a partir d’aquell moment n’he guanyat més. Ha estat gairebé tres anys coordinador d’àrees a l’Ajuntament de Girona. Per tant, coneix és molt més que la subvenció del Govern al Parlament. Per tant, jo crec que una de les coses que podem aportar és aquesta experiència, i no només amb la meva persona.

Evidentment, al final qui encapçala és qui porta el focus. Però també amb la gent que ve a la llista. Hem recuperat gent que havia de l’Ajuntament. Havia estat a l’Ajuntament en l’època que es feia molt bona gestió i per tant, jo crec que una de les coses que podem fer és aquesta capacitat de treball, de treballar en equip, però sobretot d’aportar experiència i coneixement del que és el dia a dia de la gestió, que no oblidem que cada cop és més complicat.

És veritat que la llei no marca que les persones que entrin a governat i en cap tipus de capacitació no ha fet ni tan sols un curs com sí es fan a altres països. Però també és veritat que, per exemple, l’Ajuntament de la Bisbal és, si no la primera, que la primera o la primera o la segona empresa tant de volum de negoci, diguem-ho així com del personal que hi treballa i de la ciutat.

Per tant, és evident que has de tenir uns coneixements per planificar i per gestionar, i el que no pots fer és deixar-ho tot al criteri dels tècnics, perquè llavors després ja sabem el que passa i per desgràcia s’ha vist com els regidors no tenen coneixement, doncs ha quedat paralitzat amb coses que veus que quan tu veus des de l’oposició dius però jurídicament jo, que sóc advocat i especialista en dret administratiu, moltes vegades ho he pensat, doncs, dic això que estan dient que no es pot fer. Bàsicament, si ho pots fer.

Aquesta vegada és el recurs que molts municipis o els equips de govern utilitzen. No és que el dret administratiu és molt lent, l’administració és molt lenta. I jo sempre, quan em diuen això em treu de polleguera. I ho reconec, perquè jo que he estudiat i he fet tot d’administratiu, només cal bona planificació i conèixer bé la llei. I per tant, ara a vegades quan diu és que tot s’ha de licitar. Doncs tampoc no és veritat. La llei diu com s’ha de licitar, quines qüestions sempre licita i d’altres que no. I jo poso accent, per exemple, que és molt absurd, però ens vam trobar amb un altre ajuntament que era que el secretari deia que en un determinat concert de Festa Major s’havia de licitar. 

I després a veure la lletra diu que en un concert que només ho pot fer perquè tu vols ser aquell artista, no vols un artista, en general un artista determinat, el que no faràs és licitar perquè és l’únic que pot venir a ell. I com aquest, que és un exemple, una miqueta de caricatura però que serveix per donar la pinzellada aquesta. Hi ha molts temes que els ajuntaments no se’n surten.

A secretaris i interventors també és veritat que van molt, no només al peu de la lletra el que diu exactament la llei, sinó no volen cap complicació. Bé, van col·lapsats moltes hores de feina i per tant es necessita polítics o persona que es dedica a la política, que tingui una experiència i un coneixement. I per això quan faig llistes sempre intento buscar persones que en coneguin molt aquelles àrees. Per haver estat en llistat anteriorment o per la seva etapa professional quan t’estava explicant l’exemple del tema de la formació que quan veus que no hi ha ningú al capdavant que tracti aquests temes dius ostres, si no hi ha cap regidor que per aquests temes el partit hauria de tenir algú que hagués tractat aquest tema.

Jo, per exemple, amb aquests temes, la meva dona que ho fa això a la Cambra de Comerç de Girona sempre comentem. A vegades no has de saber de tot perquè és impossible. Has de saber o tenir els contactes de gent que en sap i  que et pugui ajudar. I quan et dic d’experiència, doncs aquesta és una. Jo ara estic convençut que si alguna cosa no la sé, que n’hi ha moltes que no en sé tinc els contactes i els recursos suficients com per buscar gent que et assessori en aquests temes i a més, no cauen els anells de fer ho o no. I també sé que ara. No només tinc la capacitat de fer ho, sinó el retorn, perquè quan era alcalde puc si tinc temps, puc explicar l’anècdota. Volia fer una experiència. Vam trucar a l’Ajuntament de Girona. Amb la persona que ho portava i no ens ho va explicar. Quan vaig anar jo treballant allà em va dir «em sona el teu nom» i «jo li dic crec que em deus una trucada de quan era alcalde». Però vull dir que ara, evidentment, quan tens coneixences en molts llocs, ens ho podries fer-ho, ho podries desencallar.

Però ja dic, el que s’ha de tenir és una base i un equip de govern ha de tenir aquesta base de conèixer i coneixes perfectament la llei. En una empresa no seria, no pensaria que el gerent o el president de l’empresa no sabés de què va l’empresa i que ho deixés tot en altres. Ha de tenir per prendre decisions, has de tenir els coneixements suficients per fer-ho. Jo crec que la llista que estem conformant, doncs amb això i no vull deixar malament als altres. Però posem en positiu jo crec que la nostra llista amb això, amb experiència, amb capacitat, no ens guanya ningú.

I l’altre, com dic, jo crec que tenim una il·lusió renovada. Aquests vuit anys són les mateixes persones, bàsicament, que han estat al capdavant. Ha anat fent una mica de seguir el dia a dia i no veus cap qüestió nova és que fins i tot quan veus el dia a dia quan expliquen que volen fer te’n però no veus, a part de coses molt genèriques, tampoc no veus que tinguin la il·lusió aquesta de canviar la ciutat que ja està bé. Jo crec que si la diagnosi és que la Bisbal en aquests moments ja està bé, jo crec que ens equivoquem i que per tant cal un canvi. Cal tornar això a repensar la ciutat i fer la ciutat del futur pel futur immediat.

Llavors s’entra en una mica en el programa polític i ho han anat avançant una miqueta. Però quins són els punts principals que podríem destacar del seu programa polític per a aquestes eleccions?

Com ja ha començat a avançar, el primer és el tema econòmic, perquè sense tema econòmic queda tot molt, molt coix. És evident que pots fer coses. Però primer hem de redreçar la situació econòmica de l’Ajuntament. Com deia, és impossible que un ajuntament. I més de característiques de la ciutat de la Bisbal de 12.000 habitants, no tingui capítol d’inversions amb recursos propis.

És que en aquests moments, si volem comprar un ordinador, hem d’anar. Quan vam equipar ràdio Bisbal que estem a Ràdio Capital es va recórrer tot l’endeutament. Però no pot ser això. Vull dir, has de tenir un marge de maniobra per garantir uns mínims i, per tant, el que sigui l’endeutament. Endeutar-se, com qualsevol persona serà per comprar una casa. En el cas d’un ajuntament ha de ser per comprar o per fer una gran inversió, no les inversions petites que has de fer amb recursos propis.

Hem de baixar la pressió fiscal que té la gent de la ciutat en aquests moments. I a més, no és que ho digui jo, és fàcil perquè hi ha moltes pàgines oficials que es pot comparar. Tenim un dels ibis més cars de tota la de tota la zona. De fet, vam mantenir el que va fer el PP en el govern central. L’increment aquell el vam mantenir és un dels pocs que va mantenir-ho. Però no només l’IBI, que és el mes, és la taxa d’escombraries. Però és totes les taxes i preus públics, impostos que es cobren si volem generar major, per exemple, major activitat el que no podia sostenir l’impost de construccions més alt de la comarca, l’hem de baixar. Estava gairebé al 5 % quan en èpoques en tingut el 2 %. Jo crec que l’impacte a la hisenda municipal és mínim, però això ajuda en el dia a dia dels ciutadans.

Hem de també invertir quan tu fas obres a la via pública al final el que acabes és invertint també amb negocis perquè així els fas més efectius. I com deia, hem de potenciar tot el tema artesanal, la qüestió artesanal, que està molt en moda, però no ens hem de quedar aquí, hem d’anar a buscar en els polígons industrials que tenim, dotar los de serveis perquè puguin venir empreses. I com dic a les empreses que ja tenim, doncs estar en contacte amb elles, buscar sinèrgies conjuntes per poder fer ocupació, perquè en aquests moments, tot i que la situació a nivell general de tota Catalunya el nivell d’atur està baix, a la Bisbal és dels alts i per tant això no ens ho podem permetre. Perquè en un context on, com us deia, la renda per càpita és de les més baixes de la província, que tinguem l’atur més alt. Això és una qüestió que no es pot permetre de cap manera.

I després la segona pota, que a part del macrourbanisme, també és el microurbanisme. Si un passeja en aquests moments per la Bisbal veurà ja no voreres estretes que moltes vegades t’ho diu la gent. I és veritat que s’haurien de fer, però no en mal estat el ferm. L’asfaltatge de la ciutat en la majoria de carrers està està en molt mal estat perquè no s’hi ha invertit. Ja no parlo dels espais públics, no? les zones verdes en quin estat estan. No? O, per exemple, l’altre dia em comentaven una cosa tan fàcil que hauria de ser que és l’espai de sociabilització de gossos. És una obra que vam fer en el seu moment. Què és delimitat. És un espai petit. Quan tu el veus, allà hi ha unes unes coses allà que dius. Això és que fa temps que no s’hi ha passat. Cal també una organització de tots els serveis municipals. Tenir-ho clar, qui ho fa, quan ho fa i on ho fa, no? I sobretot en casos de la via pública, que és el que més es veu i el que més incidència té.

Bé, això són petites pinzellades de qüestions que es van fer nosaltres en el programa electoral. Jo l’altre dia feia quan vaig fer la presentació, feia broma amb el periodista em preguntava. De fet, podriem presentar el mateix que el 2015, perquè la ciutat és que hi ha alguna cosa nova, però la veritat és que la ciutat ha quedat aturada.

Des del 2015 no hi ha hagut cap servei. Allò nou que puguem dir i no hi ha hagut cap obra. Ja no hi ha noves maniobres petites que es puguin fer. Per tant, jo crec que el que es necessita és això, una planificació a uns anys vista i una execució. I i per això, doncs, el primer és tenir un sanejat a la ciutat i a l’economia de l’Ajuntament.

Finalment, m’agradaria preguntar-li en el cas de que no assoleixin una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb altres partits polítics?

Jo crec que en aquest cas, les majories absolutes. Pot haver-hi excepcions, però crec que no és el moment de majories absolutes. Ho veig molt difícil. La societat en aquests moments té un ventall molt ampli d’ofertes polítiques. A la Bisbal també no és aliè al que passa a d’altres llocs. És evident que hi ha un ventall molt ampli i per tant, jo crec que els pactes al final, excepte alguna excepció. Què pot passar? Habitualment els pactes han de cedir i a més són bons perquè segur, estic segur a hores d’ara que si llegíssim tots els programes electorals dels partits hi haurà coses que el meu partit no haurà pensat o no les haurà vist així i d’altres justes i aquesta és una bona idea.

I per tant, també és absurd. Doncs aferrar se al que un ha pensat i no el que ha passat amb la gent, perquè jo estic convençut que la meva és la millor llista, però també estic convençut que les altres llistes hi ha gent molt bona i amb bones idees. Per tant, si es donés el cas, nosaltres no tindríem cap inconvenient a pactar.

Nosaltres no som com va passar. El 2015 ens va passar a nosaltres i el 2019 nosaltres, que hi havia partits que vèiem amb el PSC, no hi és línia vermella i no hi pactarem. Nosaltres pactem amb tothom i la línia vermella no és sigles, no és, no és persones, no és política, és a dir, nosaltres. La línia vermella és que hem de tenir una hisenda sanejada si som capaços de tenir una hisenda sanejada, com ja vam ser capaços el 2011, quan vam entrar. També estava molt malament econòmicament. I el 15. La vam aconseguir sanejar si som capaços de fer això. Per tant, qui vulgui pactar amb nosaltres estarà. Serà benvingut, igual que nosaltres. Si no som força majoritària i hem de pactar amb algú, no ho farem per cadires. No ho farem per tenir determinades àrees, sinó per una línia política que la que farem si no ens quedem quatre anys a l’oposició.

De fet, tota la gent que està a la meva llista som professionals d’altres temes. És a dir, no som professionals polítics, no hi vivim d’això. Jo vaig renunciar al sou quan era alcalde. Els vuit anys que vaig ser vicepresident del Consell Comarcal. Per tant, no és l’ambició aquesta de tenir un sou, sinó és de treballar per la ciutat i per tant, si ens hem de quedar quatre anys a l’oposició, doncs nosaltres ens quedarem. No és agradable. Ens hi quedarem perquè nosaltres creiem que són quatre línies vermelles, però això no deia dir que no política, sinó de gestió del dia a dia.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i li donem les gràcies també per visitar els estudis de Ràdio Capital.

Moltes gràcies a vosaltres.

Avui ens visita Xavier Dilmé, alcaldable de la Bisbal d’Empordà pel partit de Tots per la Bisbal, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Dilmé.

Molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Bé, jo crec que n’hi ha un que em defineix bastant bé, que és el pragmatisme. Jo sóc una persona molt pragmàtica, crec. I llavors n’hi ha un que es pot entendre un en positiu. I és que crec que sóc una persona molt responsable i un altre que es pot llegir de totes maneres, que és que m’agrada parlar molt clar. Jo crec que tinc molts amics per això, però també tinc molts adversaris perquè estem en uns temps que parlar clar. La gent sembla que en alguns sectors de la societat no els agrada gaire.

Llavors podria destacar també tres aspectes que cregui que s’han assolit per part del Govern durant aquests quatre anys de mandat?

Bé, la veritat és que s’ha de gratar bastant per trobar tres aspectes positius d’aquests quatre anys de la ciutat. No? Jo crec que si féssim una enquesta a nivell de ciutat, que és el dia de mercat, per exemple a la Bisbal, costaria trobar que la gent ens pogués dir tres coses positives. De totes maneres, en destacaré tres, encara que siguin a mitges i algunes molt començades, però jo crec que anaven per bon camí, com per exemple en potenciar tot el tema artesà.

Tot i que repeteixo, s’han quedat a mig, jo crec que hi havia de ser. S’havia de ser més ambiciós perquè és molt important necessitat artesana. És molt important donar informació perquè la gent ens vingui instal·lar, però és més important que la gent s’hi instal·li. I en aquest sentit hem donat molta informació, però aquest any no s’ha instal·lat ningú.

El segon punt és el tema d’equipaments. Nosaltres hem sigut molt crítics amb la política del govern d’improvització i creiem, però, que sí que hi ha hagut un tema que finalment no ens han fet cas i hem recollit el guant que els vam posar via moció en el ple de l’Ajuntament, que és el tema d’anar per feina amb el cas, la construcció del nou geriàtric. És l’equipament bàsic de la ciutat, aquest nou geriàtric del futur.

I el tercer punt seria també d’una vegada treure la pols una mica, encara que sigui tard, malament i sense massa idees de com ha de ser el futur eix comercial de l’Aigüeta. Per la Bisbal la ceràmica l’Aigüeta és el fet diferencial que tenim, és la nostra bandera de promoció i és important que aquesta estigui ben definit, que canviï de la manera, que és que ara és un simple carrer amb molt de trànsit. I cal que sigui, doncs, un passeig més calmat, més peatonal i més disposat per les visitants i les famílies.

Llavors podria destacar també altres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assumir després d’aquests quatre anys de mandat.

Bé, mirant-ho tot més que aspectes concrets, jo parlaré de poder, de política general o una cosa més concreta. Jo crec que en aquests quatre anys potser ha quedat manifest, diguem ne, la deixadesa absoluta que té el govern en aquest dia a dia, No? Esquerra, la CUP i En Comú Podem el que han fet aquests quatre anys ha sigut seguir la política dels quatre anteriors, que és l’abandonament total de carrers, la falta absoluta de neteja. I aquesta política, diugem-ne que el dia a dia no és important, hi dediquem d’altres coses.

Això per una banda, llavors el segon tema és la improvització. Aquest govern no ha o no ha aprofitat per planificar. Jo encara a l’últim ple de l’Ajuntament li vaig dir no a l’alcalde que era l’alcalde de la improvització. I és així. No? I ho hem vist ara mateix. Portem sis anys quan cinc anys pendents de les obres del carrer Vinyoles s’han començat ara poc abans de Setmana Santa. Absolutament improvisades, tallen el trànsit al cent per cent d’on era possible fer un pas alternatiu i no col·lapsar la ciutat. I és un exemple més i l’exemple final, la traca final, diguem-ne, d’aquests quatre anys.

I tercer i últim és l’increment constant que ha patit la partida de personal de l’Ajuntament. Avui en dia ja superem els 7 milions d’euros. Això vol dir que és el 52 % del pressupost de l’Ajuntament. És personal i això és una xifra que a mitjà termini és absolutament inassumible. Per a un ajuntament petit, perquè encara que no tinguem 11.000 habitants, som un ajuntament d’interior, som un ajuntament petit econòmicament com és el de la Bisbal.

Llavors, ja entrant en una mica més en candidatura, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per al municipi, com la Bisbal?

Bé nosaltres hi ha diversos eixos. Un primer és l’atenció al dia a dia, lligat una mica amb la crítica que feia abans. No?, perquè, evidentment l’oposició de vegades el sentit general criticar és molt fàcil, però has de proposar alternatives, no, que és el que hem intentat fer nosaltres aquests quatre anys. Cada crítica ha anat al darrere d’una alternativa de com oferir. I nosaltres la via pública, el dia a dia, el microurbanisme que es diu és una absoluta prioritat. En aquest sentit, jo crec que la gent ho necessita o demana i, no pot ser que durant quatre anys estiguem ara enquitranat, diguem-ne el primer carrer sencer de la ciutat. No pot ser que no s’hagin fet voreres ni que no hi hagi un pla anual de manteniment de voreres. No pot ser que la pintura viària vagi a batzegades. O sigui que hi ha una falta de planificació total i absoluta.

I el dia a dia, La neteja és un altre dels drames que té la ciutat. Hem ampliat molta, molta partida de plantilla de personal de l’Ajuntament. Però de portes endins, és a dir, molts de tècnics hem carregat l’Ajuntament de personal tècnic qualificat i en canvi al carrer, doncs, hi ha la mateixa gent que hi havia fa quatre anys o menys. I aquestes, diguem-ne, és un dels eixos que nosaltres volem. Volem canviar.

L’altre eix és la política de suport a l’emprenedor. Nosaltres entenem que som una ciutat de serveis, bàsicament. Tot i que evidentment tenim indústria i la volem mantenir. Però hem de ser realistes amb els serveis i ens ho volem creure i per tant, és molt important tot el servei que es pugui donar a l’emprenedor a l’Ajuntament quan veu que una persona que vol muntar un negoci, el bon govern empresa el que ha de fer és un acompanyament constant. Hem de tenir una finestreta única i aquella persona no n’hi ha prou. Enganxa el document perquè se li ha de fer un acompanyament. Li hem de facilitar les coses sempre, evidentment dins la normativa, perquè aquesta persona pugui obrir el seu negoci i pugui crear riquesa, que és el que ens interessa. Això, per nosaltres és un dels punts, un dels punts bàsics a collir votant a comerç, com ho lligo també quant a indústria, tema, polígons industrials, etcètera, que hauríem d’aprofundir la col·laboració que tenim en aquests moments amb el Consell Comarcal. 

Un altre és el social. O sigui, nosaltres aquí tenim bastant deixada de la mà de Déu a banda del geriàtric, que funciona bé i sort, sort en tenim per a la gent més gran. Tota la política de gencat de gent gran està, diguem-ne, absolutament desfassada o és inexistent directament. És el gran, el gran deute pendent que té l’Ajuntament de la Bisbal en aquest sentit.

I lligat a això, també en política social hem de posar els mitjans per intentar-ho fer els possibles o ser actius en aquest sentit que la Bisbal deixi de ser, diguem-ne, un punt de referència per ocupes. A nosaltres ens preocupa que les últimes juntes de seguretat locals hem constatar per la informació que ens donen els cossos de seguretat que les ocupacions a la Bisbal van anar en creixement i l’Ajuntament es limita a ser un espectador passiu. Nosaltres ja hem avançat en el programa que crearem una unitat a la policia, concretament per a això i que l’Ajuntament deixarà de ser un espectador per donar suport a tots aquests veïns que estan denunciant aquests casos concrets que tenen en el seu bloc o que tenen en les cases del costat.

Aquesta és una mica, diguem-ne, tot, l’embolcall general del programa. Bé, després, evidentment, a mesura que passin els dies anirem detallant. Em diuen que han deixat un tema que també és molt important i aquí sí que farem alguna proposta una mica agosarada que és el tema de l’habitatge. La Bisbal està patint un problema molt greu d’habitatge. Primer va ser habitatge de compra, ara estem en l’habitatge de lloguer. Els lloguers s’han disparat. En certa manera sense tenir plagues. Ens està passant el que passa als municipis de la platja i això ho hem d’evitar, perquè a més a més, nosaltres volem retenir talent. Volem que la gent jove no hagi de marxar de la Bisbal i per això hem de ser agosarats.

No ens ho hem d’estar mirant com uns espectadors privilegiats. l’Ajuntament té marge per fer. No té molt de marge perquè evidentment no és l’administració competent amb això, però hi ha altres ajuntaments que s’han implicat amb habitatges cooperatius, amb l’habitatge social, etcètera. I nosaltres aquí, a la comarca mateix i nosaltres aquí hi hem de jugar. I ja s’ha acabat això de mirar els toros a la barrera. I en aquest sentit sí que farem alguna proposta en aquest sentit.

I què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten a aquestes eleccions?

Podria dir els anys que porto a l’Ajuntament, però no diré perquè hi ha prou que ho diran. No, aviam nosaltres, jo crec que el que aportem és que som l’única candidatura que no tenim vincles, diguem-ne, amb partits d’àmbit nacional. Jo crec que això ens dóna una llibertat d’actuació que altres candidatures, per molt que vulguin dir que sí, que també el tenen, que no el tenen. O sigui, nosaltres ens reunim nosaltres.

A nosaltres ens decideix qui és el cap de llista, ni qui va de segon i qui l’ha de últim, ni que han de portar el programa, ni que hem de votar en un ple, ni ens posen mocions des de Barcelona sobre la taula perquè els hem de presentar en el ple per votar-los, hi estiguem d’acord o no. És a dir, tot això nosaltres no ho tenim.

Nosaltres som un grup de gent molt transversal, gent que a les eleccions al Parlament de Catalunya vota opcions diferents però que quan ens assentem en una taula mirem per la Bisbal. I al final escolta per arreglar una vorera, per planificar l’enllumenat i altres coses no ha de ser ni independentista ni espanyolista, i bàsicament s’ha de ser pragmàtic, pràctic i estimat a la Bisbal i viure a la Bisbal i tenir clar quin model de ciutat vols.

Ja ho ha avançat una miqueta i ja ho ha comentat. Però quines són les propostes que presenta en el seu programa electoral?

Bé, en principi nosaltres i aquests eixos que he explicat abans, l’eix social i anem per l’eix equipament que és important i l’eix del dia a dia que en diguem. Jo crec que la Bisbal ha de donar un tomb i s’ha de notar ràpid en aquest sentit. Nosaltres ja tenim nosaltres, el que hem defensat, hem presentat mocions al ple. Portem 8 anys defensant que hi ha d’haver i s’ha de recuperar la programació i la planificació. Abans aquí hi havien plans anuals d’enquitranatge, que abans eren 120.000 euros l’any. Hi havia plans de pintura també anuals. Hi havia un pla de voreres anual, que també hi havia una partida específica en el pressupost de 120.000 euros. No és gaire, però que permet durant quatre anys fer una inversió important de manteniment de la ciutat per tenir.

Tot el dia que es pot tenir i evidentment sempre es pot millorar i mai ningú quedarà content. I el primer, el regidor de Via Pública, això segur. Però el que passa ara és que portem vuit anys, que no hi ha aquest manteniment, que no hi ha aquest dia a dia i ara jo crec que es nota i molt. I l’altre és el civisme. O sigui, jo no sé si és perquè tenim un equip de govern que està una mica acomplexat en aquest sentit, perquè alguns dels membres s’havien mostrat contraris a fer una ordenança de civisme. Que, per cert, al cap de vuit anys està al govern no han canviat ni una ratlla, però a part de que no sigui per augmentar les sancions, això sí, però entenem que es fa servir poc en el sentit que la Policia Local està per fer complir les ordenances i les ordenances de civisme són claríssimes.

Llavors nosaltres tenim un problema evident com han tingut altres municipis que han pogut funcionar millor que nosaltres amb el tema de les caques de gos. Amb el tema de les escombraries a les papereres, amb tota una sèrie de temes que són de continuïtat, de voler-ho solucionar i de poder-ho fer i de voler-ho fer, simplement és voler-ho fer.

Passa que aquí, diguem-ne, és molt fàcil posar multes de trànsit, però és molt difícil posar multes a civisme i llavors nosaltres aquí també. També. No pretenem en aquest sentit, perquè és important també que l’espai comunitari, la via pública i l’espai públic. Diguem-ne. A més a més, el lloc on hi ha mainada per acabar-ho d’arreglar, doncs estigui en condicions.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas de que no obtenen una majoria absoluta en les eleccions estarien disposats a pactar amb algun altre partit polític?

Si amb nosaltres ja ho tenim. Precisament m’ha preguntat què fem nosaltres? És que nosaltres no tenim cap pecat venial. No, no, perquè no som de junts. No podem votar amb l’esquerra perquè som d’esquerres. No votarem amb la dreta dolenta perquè som independentistes no votarem els espanyolistes al revés. Nosaltres som un partit independent, som el partit de la Bisbal i per tant estem oberts a pactar amb tothom.

Home, tothom. Amb un programa de govern que toqui de peus a terra. Comparteixi, com a mínim, evidentment no podem. Si no som els majoritaris. No podem tensionar tot el nostre programa perquè n’hi ha d’altres que també entre vots i hem d’arribar a un acord, com s’ha fet en altres ocasions a l’Ajuntament. Però nosaltres sempre ho hem dit al nostre programa, encara que soni una mica catxondeo, el nostre programa és un contracte que tenim amb l’elector. Nosaltres ens ho creiem, potser som els únics, per això la ajustem molt i som molt concrets. I també ens diuen home, és que tothom promet no sé què. I vosaltres?

Com és que nosaltres? Primera. Jo personalment he governat l’Ajuntament set anys que sé que s’ha de tocar de peus a terra. Sé que no es pot fer populisme, que avui és molt fàcil perquè potser pots muntar un programa amb una llista de Reis, no? Però jo crec que s’ha de tocar de peus a terra. I en aquest sentit nosaltres volem ser molt, molt, molt responsables amb això, perquè ja ho dic, ens ho creiem i a més a més, tenim aspiracions a governar.

I no vull que la gent pel carrer em pari i em digui «ets un jeta que em vas dir que faries aquest carrer i no et penses fer ho en quatre anys». Llavors aquesta és una mica, és una mica la voluntat que nosaltres en aquest sentit, tenim.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals. I també li volem donar les gràcies per la seva visita als nostres estudis.

Gràcies a vosaltres.

 Avui ens visita Alba Solés, alcaldable de la Bisbal d’Empordà pel partit de la CUP a la Bisbal, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany.

Bon dia, senyora Solés. Gràcies.

Primer de tot m’agradaria preguntar-li si es podria definir en tres adjectius.

A mi mateixa. Crec que sóc una persona directa i honesta i coherent en aquest sentit. Vull dir que que sóc així. Sóc aquí, al carrer, a l’ajuntament, a casa. I això molt bé.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern de la Bisbal durant aquests quatre anys de mandat.

Nosaltres aquests quatre anys hem estat en coalició amb Esquerra i en Comú Guanyem i hem fet molta feina, però si hem de destacar tres aspectes, potser destacaria hem treballat molt per professionalitzar les àrees diferents àrees de l’Ajuntament, dignificant-les, o sigui posant-hi tècnics al capdavant i vestint les àrees. Perquè al final l’objectiu. Per nosaltres l’objectiu és que les àries puguin anar soles o els polítics ara hi som, ara no hi som i ha de ser així. I des de les àrees és on es fa la feina de veritat i han d’haver-hi professionals al capdavant. Aquest és un dels aspectes que hem que hi estem treballant encara, però que ja ja hi hem fet feina.

També han posat les bases per a la recollida porta a porta. A la Bisbal és complicat perquè hi ha molts i molts habitants i moltes realitats diferents a nivell habitacional i comerços, però és l’única manera que què hi ha d’aconseguir un tant per cent de reciclatge considerable. La deixalleria diguem que augmenta el tant per cent de reciclatge del municipi, però és enganyós. Perquè perquè no és la realitat. Llavors, el projecte del porta a porta que està en procés i que aviat esperem implementar-lo en tot això, ha de servir per reduir els residus, per millorar el reciclatge i, al final, reduir costos. Amb tot el tema de l’aportació als abocadors.

I un altre aspecte que podem destacar és que finalment estem en procés de liquidar el contracte amb l’empresa Agbar, abans Sorea, i tornar a recuperar la gestió municipal pel tema de l’aigua i el clavegueram al municipi. Això ha costat molt i molt, amb contenciosos i tota una sèrie d’històries que ara ara no vénen al cas. Però s’hi ha treballat molt i estem en procés d’aconseguir-ho. 

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no hagin aconseguit assolir del tot durant aquests quatre anys de mandat el govern de la Bisbal.

Mira el primer podria tenir a veure amb el que et comentava de les àrees per professionalitzar les àrees i l’ajuntament al final, perquè pugui fer una bona gestió. Nosaltres creiem que és el moment que es creï una empresa municipal perquè tenim molts serveis que ja gestionem des de l’Ajuntament i podríem recuperar-ne d’altres. Estem parlant de la residència geriàtrica, la guarderia a la nostra llar d’infants i d’altres serveis com la gestió del porta a porta de residus, la municipalització del servei d’aigua i clavegueram. Si aconseguíssim crear una empresa municipal per gestionar tots aquests serveis. Públics ens sembla que serien més eficaços. Això és un tema que ens que ens ha quedat pendent en aquesta legislatura.

Una altra, sens dubte, és tot el que fa referència al canvi climàtic i a la resiliència que necessitem si o si degut a l’emergència que hi ha que ja tenim a sobre, ens sembla que hem d’anar molt més enllà de tot el tema de l’energia solar. Hem de necessitem investigar, explorar energies com la geotèrmia, per exemple. Necessitem estudiar tota l’aigua que tenim al subsòl. Que ara, per exemple, no fem servir. Sabem que a la Bisbal hi ha mines d’aigua i podria ser una gestió molt més eficaç que la que estem que la que estem. Fent de l’aigua i i tot va relacionat al final. Com que no la gestionem nosaltres en cas de directament. Tot això de moment va quedant pendent.

Un altre un altre aspecte que s’ha començat es va començar a crear en l’àrea d’Acció Social i Ciutadania fa vuit anys i ha fet molta, moltíssima feina a nivell d’emergència habitacional, per exemple. Però un cop consolidada aquesta àrea. Ens sembla que hauria d’agafar encara més múscul per anar més enllà. Hi ha molta gent gran amb problemes d’habitatge, gent jove que no es pot emancipar, famílies que no poden tot i treballar. I tot això és un altre aspecte que que des de Serveis socials ara sembla que no, que no hi tingui lloc. No?, que vas més pel d’emergència perquè bé tens els recursos que tens i el que és més urgent. Però això és un aspecte que també també es podria millorar. 

I ja ho està avançant una miqueta. Però quins són els aspectes o accions que creu que són prioritàries per a un municipi com la Bisbal?

Buf! De prioritats n’hi ha moltes més, destaquen a nivell d’inversió per exemple, no?, que sempre, sempre és un tema molt polèmic.  I la CUP sembla que sempre digui que no, però en realitat toquem de peus a terra. A mi m’agradaria molt, per exemple, que hi hagués suficients instal·lacions esportives perquè atenen a centenars i centenars de joves en horari extraescolar, per exemple, i és un recurs de cohesió social brutal i estaria molt bé poder atendre totes les demandes per exemple a nivell esportiu que hi ha a la Bisbal i ara no es poden atendre perquè les instal·lacions donen poc que donen. Aquest seria un.

Un altre, una residència de gent gran, nova, moderna. Ara la que tenim és molt antiga és incòmode per als usuaris i ara no dic per les treballadores. Això seria un altre projecte molt imprescindible. Bé, necessari, segur.

Per la Bisbal també es parla, he sentit a parlar algú del que cal un institut nou. Jo amb això tinc reserves perquè potser no ho sé. Potser seria millor descentralitzar-ho al territori i que a altres llocs del territori també tinguessin aquests equipaments d’educació secundària i i batxillerat i cicles professionals.

Un projecte de mobilitat, per exemple mobilitat inclusiva. A la Bisbal anem molt endarrerits en això estem parlant de carrers on s’hi pugui circular amb seguretat. I parlo de dones, de cotxets, de cadires, de rodes, de nens que puguin anar sols a l’escola sense patir tot. Tots aquests temes, persones amb problemes visuals, amb sordesa. Tot això anem molt endarrere a la Bisbal, per exemple, i un projecte molt xulo seria un projecte de mobilitat inclusiva en tots aquests sentits. Clar, de projectes n’hi ha molts. No sé si hi fa falta temps, potser molt de temps i potser com que tot val molts diners, al final potser el millor és que com que decideixi. La comunitat de la Bisbal, que prioritza.

També ha sentit a parlar d’un projecte milionari per fer un bulevard a l’Aigüeta. Sincerament, jo penso que és un producte molt antic i molt antiquat que no cohesiona en realitat la gent que viu a la Bisbal. Nosaltres necessitem projectes per a la gent que viu a la Bisbal perquè la gent hi pugui treballar i teixir un futur.

Si els turistes vénen benvinguts, ja ens hi trobaran. Feliços i contents. Però els nostres projectes no van encaminats a un turisme per a nosaltres súper antiquat que no, que en realitat ens enriqueix? No. No ens enriqueix. Bé, és que no sé, ho hem vist en la pandèmia. Semblava que no havíem d’aprendre moltes coses i algunes  sembla que ens haguem oblidat.

Bé, llavors m’agradaria ja preguntar-te. M’agradaria preguntar-te ja una mica més encarat cap a la candidatura. Què diferencia la teva candidatura política respecte a altres polítics que es presentin a les eleccions a la Bisbal?

No m’agradaria personalitzar-ho amb mi. La nostra candidatura es fa per assemblea. Com es prenen totes les decisions a la CUP. Aquesta vegada s’ha apostat per una per una candidatura molt femenina i feminista i amb gent jove, amb gent que no té ganes de dedicar-se a la política, sinó de participar-hi. És un projecte que dura uns anys a la teva vida i igual que ets dona, entitat o formes part d’alguna cosa concreta o municipi, participes de la política i aportes durant uns anys el que tu et sembla que pots aportar-hi de bo. Res més, No. No pretenem ni viure, ni ni ser transcendents per a res. És portar les nostres polítiques i i sobretot això amb una mirada molt, molt femenina i feminista, Perquè bé, ens sembla que que canviarien les coses.

És que no ens mirem les coses igual i no cal ser ni iguals, ni diferents, ni res és. No entenem la vida de la mateixa manera. És així i estaria bé donar-nos una oportunitat a les dones per veure que fem, no?

Llavors ja entrem en una mica més en el programa polític. No sé si ens podries destacar alguns punts del que presenteu en aquestes eleccions.

El nostre programa s’està fent. Nosaltres fem assemblees obertes i anem i anem teixint el programa aquestes municipals. La CUP té quatre potes que són la llengua, el medi ambient, l’habitatge i els serveis públics. Justament llavors, nosaltres, a aquests, aquests quatre elements els estem aterrant a la política municipal. Tenim vuit anys d’experiència en el govern. Sabem què es pot fer, que no fins on pots arribar o quan tardes arribar i l’estem elaborant. És la veritat, però. Una mica amb tot el que hem parlat fins ara, penso que ja es pot veure una mica cap a on van les nostres idees.

Llavors el programa l’acabarem de fer, doncs quan acabem l’última de del cicle, el límit, sempre. Al final el que volem recollir és el que el que vol la gent. I després recollir-ho ja està.

Finalment, m’agradaria preguntar-te si és que no arribeu a una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaríeu disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Sincerament, n’hi ha que no hi ha i hi ha unes maneres de fer i unes idees que no, que no compartim gens, gens, gens. Nosaltres ens hem sentit molt còmodes aquests 8 anys, la veritat, amb Esquerra i en Comú. En altres llocs? No ho sé, però a la Bisbal la veritat és que les companyes amb qui hem compartit legislatura tot ha sigut ha sigut fàcil. Hem pogut parlar, hem pogut debatre. Ens sembla que se’ns ha escoltat. Hi ha moltes coses que la CUP duia al programa que s’han dut a terme d’alguna manera. Ens hem menjat gripaus com tothom.

Per les companyes també els deu haver passat alguna cosa de veritat. Ara això, però pensem que hem fet que hem fet un bon tàndem i jo si hagués de triar repetiríem amb les mateixes amb les mateixes persones o companyes. No sé si canviarà tot.

Doncs moltes gràcies per visitar-nos a l’estudi de Ràdio Capital i esperem que tingueu molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals.

Moltes gràcies. En tenim moltes ganes. Hem estat vuit anys treballant molt i aprenent molt i ara el nostre objectiu és l’alcaldia. 

Avui ens visita Bilal Bensahid, alcaldable de la Bisbal d’Empordà pel partit La Bisbal En Comú Podem, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Bensahid

Molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria preguntar-li si es podria definir amb tres adjectius.

Definir-me en tres adjectius és una mica complicat. Però els que em coneixen m’identifiquen com una persona molt propera que sobretot escolta. I un altre element que m’identifica molt i que la gent sovint m’ho diu és que sóc una persona molt servicial. Amb tots els companys i companyes que he treballat m‘identifiquen amb aquest adjectiu i per tant, jo també m’hi identifico. Quan em poso a treballar he treballat atenció al ciutadà i per tant sóc una persona tan propera al ciutadà i que sempre busco la millor solució al ciutadà que al final no només faig la meva feina, sinó que vaig més enllà i per tant, modifiquen com una persona molt servicial. I això no ho dic jo, sinó que ho diuen molts companys meus amb els que he estat treballant també a l’Ajuntament de Girona en el seu moment.

Llavors no sé si podria explicar-nos tres aspectes que creu que han estat positius o que s’hagin aconseguit durant aquests quatre anys de mandat per part del govern de la Bisbal.

Coses positives que s’hagi fet que s’hagi fet des del consistori. Ho veig complicat perquè jo veig el meu poble. Segueix sent el mateix de sempre, en el sentit que no millora i no tira endavant perquè hi falten projectes de futur. Crec que l’equip de govern només s’ha preocupat en gestionar el dia a dia de l’Ajuntament i li ha faltat la perspectiva de futur, sobretot projectes quan pensem en projectes pensant també en persones.

Al final el que volem millorar és el poble municipi i donar més serveis a la ciutadania. Si ens fixem en el nostre pressupost, La Bisbal d’Empordà últimament ha sigut fins a 14 milions d’euros, ara s’ha situat entre 16 i 18. Si ens fixem en el capítol 1, s’està gastant més del 40 % de despesa en el capítol 1, que és personal.

I jo penso com pot ser que es gasti tant en personal i no tinguem projectes de futur? Perquè si gastar molt de personal vol dir que tenim diguem-ne personal suficient per poder presentar projectes, diguem-ne que ens puguin subvencionar, ja siguin plans FEDER, fons europeus o ja siguin diputacions, o treballar amb l’administració, la Generalitat o l’Administració General de l’Estat, que al final són projectes que podem fer, que no fan falta que el capital el posi tot l’Ajuntament, sinó que és un capital que podem, diguem-ne demanar a altres ens públics perquè ens puguin subvencionar projectes. Però al final, si no es fan aquests projectes, el municipi no tira endavant i segueix sent el mateix.

Per tant, tres coses positives que jo pensi que s’ha fet. Ara mateix no te sabria dir cap, perquè al final tothom ho diu. El nostre poble s’ha convertit en un municipi dormitori, totalment dormitori. La gent li costa molt, molt fer vida en el municipi i això jo crec que també és degut a la falta, diguem-ne, de tenir projectes de futur, perquè al final hem de tenir més serveis, hem de donar molt més serveis a la ciutadania.

I sí. I si no tenim serveis escassos, és normal que la gent no faci vida al poble i és una desgràcia. Per tant, coses positives, com et deia, ho veig complicat. Molt complicat, perquè? Perquè la nostra candidatura sobretot ha de millorar també el que és la via pública. Perquè creiem que la via pública no està en condicions, que hauria d’estar, ja siguin aceres, carrers o als barris del sud.

Creiem que els barris del sud són són barris que s’estan convertint sobretot en barris que estan segregats i per tant, això ens pot donar problemes en el futur. Perquè les dades ens ho demostren. És veritat que el nostre municipi últimament està rebent molta, molta, molta. Molts. El flux migratori que estem rebent és molt alt, evidentment, però això és un efecte de la globalització.

No és alguna negatiu. És positiu perquè al final el poble també ha de créixer, ja sigui en infraestructura, com habitants. I això és positiu. Però el que no podem convertir a la Bisbal és convertir lo en un, en un. En una ciutat, en una ciutat diguem-ne molt segregada. I els barris del sud en els últims anys estan súper abandonats per part de les institucions per part de l’administració local.

I nosaltres aquí apostem molt i molt fort i de forma molt valenta per millorar els barris del sud. A part de millorar en altres barris de la ciutat, evidentment, però sí que ens volem centrar en els barris del sud perquè són els que estan més, diguem-ne, més fluixos i més abandonats. Si et fixes a l’avinguda de Sant Francesc i els blocs de pisos que es van fer en els anys 70 al costat de la piscina municipal.

Doncs fixa’t, estem en el segle XXI i encara tenen fossa sèptica que no està connectat al clavegueram. I els veïns moltes vegades, en moltes ocasions, tenen problemes. Cada mes o cada dos mesos han de trucar a un camió perquè vingui a buidar la fossa, perquè si no l’olor tot puja i per tant, això, la qualitat de vida d’aquests veïns és lamentable i des de l’Ajuntament no s’ha fet res al respecte a això.

Al final, si tu et fixes a la factura de l’aigua pagues servei de clavegueram, el veí paga a la veïna paga. Com pot ser que la fossa no estigui connectada? Per tant, una de les nostres línies d’actuació a curt termini que no fan falta grans inversions és acabar amb la fossa sèptica.

En segon lloc, per aquest barri és que passen línies d’alta tensió. Jo he estudiat electricitat a grau mitjà de grau superior, per tant puc dir-ho tot i que no sigui un enginyer, que al final el camp magnètic té un efecte negatiu en la salut pública i al final molts veïns es queixen, sobretot el part. Per desgràcia, molts avis s’estan morint. No sé si afectava això o no, però molta gent ho diu. A lo millor és que són les línies d’alta tensió perquè generen un camp magnètic molt gran. No hi ha un estudi. Nosaltres proposem que si arribem al govern proposarem en qualsevol partit amb el que pactem fer un estudi, fer un estudi que avaluï si té un efecte negatiu o no. Aquestes línies d’alta tensió que passen que passen.

En el centre d’aquests pisos hi ha un bloc de pisos aquí i un bloc de pisos aquí i les línies d’alta tensió passen pel mig. I no només és una línia, són torres, són torres de doble línia i cada línia, que són tres cables, porten 25.000 vols, vint i cinc per un costat, vint, cinc per un costat. Al final passa per 50.000.

I en teoria l’urbanisme és urbanisme, en teoria també. El què són les línies d’alta tensió on hi ha gent vivint no poden passar de forma aereal, sinó que han d’anar soterrades. Per tant, nosaltres el que proposem a curt termini, passi el que passi, amb lo que ens demostra aquest estudi, si té efecte negatiu o no aquestes línies i el camp magnètic en la salut pública, passi el que passi, diguin que sí o que no l‘informe d’estudi proposem i obligar a la companyia subministradora Endesa o a que gestioni aquestes línies a soterrar les línies perquè no poden passar, diguem-ne, entremig, entremig de dos blocs de pisos i, per tant, proposem que i obligar de la part més amistosa amb la companyia a negociar que soterrin aquestes línies.

A la vegada, ens trobem que en aquests barris, durant tots els equips de govern que hi ha hagut tots els alcaldes de torn que hi han hagut a la Bisbal. Sempre, sempre, sempre han tingut una mirada en aquests barris, sempre han estat els més abandonats i nosaltres diem per què pot ser perquè siguin barris que s’estan començant a segregar molt i per tant, la gent que viu allà.

Les dades ens demostren, segons l’indicador gini ens demostra que és un dels barris amb rendes més baixes de tota la Bisbal. Pot ser que sigui això o és perquè pot ser que hi ha més de la meitat de persones que no poden votar i és per això que els tenim abandonats, que la política s’està convertint en comprar vots. Això no ho podem permetre. Al final, ells també són ciutadans de la Bisbal, són ciutadans i ciutadanes i no els hem d’abandonar. Els hem de donar el millor servei i hem de donar la millor qualitat de vida. I per tant, proposem fer a part d’aquestes d’aquestes intervencions puntuals, que és acabar amb la fossa sèptica i connectar la claveguera amb la línia general del municipi.

A part de soterrar aquestes línies d’alta tensió, també proposem asfaltar el pàrking. Com pot ser que estiguem al segle XXI, 2023 i encara tinguem pàrquings dintre del municipi sense asfaltar? I els veïns cada dos per tres fan una recollida de diners per contractar un camió que ens porta a terra per arreglar una mica el pàrquing perquè plou, plou i tota la terra se l’emporta l’aigua. I al final que passa, que s’han basses, forats d’aigua i allò és argila i al final l’argila es converteix en fang i complica molt el dia a dia del nostre veïnat. Per tant, a curt termini proposem això, però a part de curt termini, també pensem en futur i en futur. La que volem fer és un projecte integral, no només de l’avinguda Sant Francesc i del barri del Convent, sinó des del carrer que comença a Banyoles.

On que ara mateix s’estan fent unes obres d’asfalt. Aquest carrer. Allà tot el barri de Dalt fins a l’avinguda Sant Francesc, fa una intervenció integral. Evidentment, a curt termini no es pot predir a llarg termini i per tant, s’haurà de fer un estudi de viabilitat. Però és que aquell, aquella zona de barri, ho mereix i és on s’ha d’intervenir molt més, molt més, perquè és la regió més abandonada i al final s’està segregant. I això a llarg termini pot ser un problema per la convivència. I nosaltres no volem tenir ciutadans de primera i ciutadans de segona o de tercera, perquè crec que tots som iguals i tots hem de tenir les mateixes oportunitats per tenir la vida més digna possible.

Llavors, clar, no hem destacat cap aspecte positiu, però no sé si creu que hi ha coses que no s’hagin acabat d’assolir del tot per part del govern del municipi?

Home, evidentment que hi ha moltes coses que no s’han assolit. Com et deia, si tenim barris degradats. És que no s’han assolit els objectius. O és que no s’han enfocat, diguem-ne, a fer projectes, diguem-ne a curt termini, de millorar les condicions de vida de tots els veïns i veïnes de la Bisbal? Coses positives és que no les veig.

No és que vulgui ser negatiu, és que no les veig. No les veig. Les actuacions que han fet no les comparteixo. No les comparteixo. Sincerament, no ho veig. Vale, evidentment, que ara en aquest any els han donat. Ens han donat una subvenció a la nostra ciutat que es diu Next Generation això que aproximadament és un milió d’euros, que és que anirà destinat a anar a reformar les Escoles Velles.

Això pot ser positiu perquè al final és un és un centre històric i per tant, per què no? s’ha de protegir i s’ha de reformar. Això és positiu, però no és suficient. No és suficient. Hem d’anar més enllà de gestionar el dia a dia i de fer petits projectes i de petites reformes. Mira, jo. Sóc una persona molt activa en el teixit associatiu i jo en el meu grau, com vaig fer ciències polítiques a la Universitat de Girona vaig tenir un company que és cec, que va quedar cec i va fundar la seva associació que es diu múltiples capacitats. Es diu Isaac que aquest noi, un noi molt valent, molt trempat i molt lluitador en defensa dels drets i de les persones amb diversitat funcional. La Bisbal si et fixes per això et dic que no hi ha coses a dir positives, és que els carrers estan superman donats les aceres súper abandonats. El que és la mobilitat per a les persones amb un grau de discapacitat i té una diguem-ne diversitat funcional costa molt fer la vida del dia a dia per tu mateix i jo me quedo amb una paraula que em va dir l’Isaac és que jo sóc discapacitat. No és perquè ho sigui, perquè tinc una discapacitat que la tinc, que la puc reconèixer. Però l’entorn també em discapacita perquè hi ha moltes coses que una persona que té diversitat funcional que pot fer per ell mateix. Però per fer ho bé li hem d’adaptar.

Hem d’adaptar l’entorn en el que està. Si tu vas per la vorera i la vorera està en molt mal estat, diguem-ne amb barreres arquitectòniques. Això dificulta molt, molt la vida d’aquesta persona. Per tant, nosaltres, una altra de les actuacions que volem executar en el programa també sortirà i apareixerà i ho agafaem com un compromís no només amb la ciutat, sinó també amb, diguem-ne, amb qualsevol persona que tingui una diversitat funcional de la nostra ciutat o de qualsevol municipi. Perquè creiem que tots ens hem de comprometre, perquè aquesta gent també són els ciutadans, aquesta també. Aquesta gent també es mereix un servei i no els hem de descuidar.

Ells els han de recolzar. No hi ha cap semàfor per a les persones de dins de la Bisbal, per les persones cegues que no veuen, no hi ha cap semàfor adaptat. Les aceres no estan adaptades, per tant hi ha barreres arquitectòniques. En aquest sentit, nosaltres volem agafar el que és la Convenció de les Nacions Unides pel Dret de les Persones amb Discapacitat de complir-la. Perquè al final també és una llei. També és una llei imperativa que obliga, diguem-ne, recomana als estats millorar això i per tant, les institucions i més l’administració local, ens hem de comprometre a millorar, sobretot la mobilitat sense barreres arquitectòniques dintre del municipi.

De fet, ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com la Bisbal d’Empordà?

Ara mateix, a part de l’habitatge, que és un problema comú en moltes ciutats de més de 10.000 habitants a tot Catalunya, per desgràcia, en el nostre país tenim moltes, moltes propostes més. Amb relacionades sobretot amb millorar la via pública o a municipalitzar serveis. Per desgràcia, últimament la zona blava, tot i que l’Ajuntament diu que no està externalitzada i que han estat privatitzats, on s’hi està canalitzada és perquè està gestionant l’empresa privada. Per tant, no es pot dir al ciutadà o no que el servei segueix gestionant l’Ajuntament, no, el servei no el gestiona l’Ajuntament. El servei el gestiona una empresa privada. Nosaltres proposem que tots els serveis que són municipals a curt termini a llarg termini, quan s’acaba el contracte, remunicipalitzar-lo, a part de l’aigua que tots els equips n’hi ha un a locals. Totes les formacions polítiques que es presenten i també estan dintre del consistori, tant el govern com l’oposició, defensen municipalitzar l’aigua.

Però no s’estan portant a terme accions. S’aproven mocions perquè les mocions es queden allà al calaix. Per tant, nosaltres ho hem de proposar més. Si s’aprova una moció, aquella moció ha d’anar acompanyada amb polítiques amb accions concretes. Dia a dia no podem aprovar una moció i deixar-la al calaix. I l’aigua sí, ja és municipalitzar algun dia.

No hem de fer accions concretes i hem de posar dates quan es fa, quan s’executarà. Evidentment que hi ha un contracte amb Sorea, que ara és Aigües de Barcelona. L’empresa ho està tot al nostre favor. És veritat que té un cost elevat, el que és el manteniment, diguem-ne, de la xarxa d’abastament. I a part, hem de tenir en compte que a la Bisbal les canonades que subministren aigua són molt velles i això són velles, perquè al final l’empresa que ha estat gestionant el servei no ha fet el manteniment com és degut. Però al final no és culpa de l’empresa. És culpa, diguem-ne, responsabilitat de la persona que davantera de l’Ajuntament, l’equip de govern i l’alcalde, que és la que gestiona el dia a dia del municipi. Com és que no s’han fet accions concretes de mantenir les línies? Només s’han fet actuacions molt concretes quan hi ha un reventón. Diguem-ne que bé que la canonada es trenca i per tant, i per tant d’urgències ho han d’arreglar ràpid.

Que fins i tot hi va haver un moment amb la pluja, amb les grans pluges que vam tenir fa dos anys enrere, ens vam quedar dos dies sense aigua, dos dies sense aigua. Per tant, això ja és un indicador que ens demostra que alguna cosa no està funcionant bé. Per tant, no podem estar més d’acord amb municipalitzar l’aigua, però amb accions i s’ha d’actuar ja, no hi ha temps a perdre. Evidentment que té un cost. Fem un estudi i ens comencem a fer ho perquè hem aprovat una moció. Doncs ara molt bé, anem a fer un estudi. Sí que ens avala si és viable o no és viable per un ajuntament com el nostre i per una ciutat com el nostre tenir el servei d’aigua municipalitzat. Sí, sí, tenim sí, sí, ho podem assumir. Ho fem. Si no el podem assumir, no ho fem. Evidentment que hi ha serveis que no pot assumir. Per això s’han de fer estudis, però aquests estudis s’han de fer.

Llavors sí que diferencia la seva candidatura política de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Jo crec que la nostra candidatura és una candidatura molt diversa culturalment, socialment. Que suma sinergies entre gent gran, gent amb una edat. Amb una certa edat i també, diguem-ne, amb un grup gruixut de jovent molt il·lusionat i amb moltes ganes de treballar pel municipi, perquè al final som molt reivindicatius. Sempre hem sentit que el nostre municipi, el nostre i la nostra ciutat li falten algo, perquè quan anem, quan sortim del poble i ens fixem en els municipis del voltant de les ciutats del voltant Torroella de Montgrí, Palafrugell, Platja d’Aro o fins i tot Santa Cristina, que és un municipi de 5.000 habitants, veiem que ens estan passant per damunt o Calonge, que ens estan passant per damunt.

No és una enveja, no és una enveja perquè no la tenim, però evidentment volem que el nostre municipi amb la nostra ciutat sigui pionera perquè al final som la la capital de la comarca i si som la capital de la comarca, també hem de ser capital de bon servei d’una ciutat, diguem-ne també més inclusiva, més integradora. Al final. Com pots veure, el meu color ho diu tot, el meu color ho diu tot. Espero que no em gira en contra aquestes eleccions ho diu tot. La diferència en altres candidatures és que diuen voler treballar la multiculturalitat. Com em deia al principi, el nostre municipi és dels municipis, diguem-ne, amb el percentatge de flux migratori que estem rebent.

I això és positiu, perquè al final també ens ajudarà com a ciutat a créixer. Tenim aproximadament 57 nacionalitats i tots els grups municipals que es presenten a les eleccions dels partits polítics que s’han presentat i els que s’han presentat sempre diuen «Volem treballar la multiculturalitat». Ostres, que guai! Això és molt bonic, però la realitat no ho fan, només utilitzen la multiculturalitat per captar vots. Hi ha moltes llistes a la Bisbal que ofereixen a gent de pare i mare estrangera anar a llistes. Amb quin fi? No és perquè ells creguin en la diversitat i que, per tant, al final tots som ciutadans amb plens drets i amb plens deures i obligacions.

També tenim. Evidentment només els utilitzen i ja ens seguiran utilitzant només per vendre, que som una llista inclusiva i que, per tant, defensem la multiculturalitat. Defensar la multiculturalitat vol dir treballar-la a diari. Si tu et fixes, tenim moltes entitats de la Bisbal i això és positiu perquè la Bisbal és molt ric, té un teixit associatiu molt ric i és positiu, però trobem mancança en el sentit de la regidoria de Cultura. No treballa per visibilitzar totes les cultures del nostre poble, de la nostra ciutat. Jo dic poble perquè considero que és un poble, tot i que evidentment és una ciutat de 10.000 habitants. És la ciutat mitjana. Jo sempre veurem el municipi com un poble. Perquè al final tots ens coneixem i això és tan gran.

Evidentment la gent no es coneix gaire i per això sempre dic poble perquè considero que és un poble, tot i que molta gent diu que d’una petita ciutat, com es deia? El teixit associatiu és positiu. La regidoria de Cultura, durant aquests quatre anys, durant vuit anys ha sigut de la CUP, la regidoria. La CUP, en teoria, té una sensibilitat social i, per tant, ha de fomentar el teixit associatiu.

Però trobem que la minoria ètnica, una minoria cultural que hi ha a la Bisbal, no té veu, no té visibilitat. Nosaltres, a diferència en altre en altres candidatures que es presenten, proposem treballar la multiculturalitat de manera real i és per això que tens ara un candidat que és d’origen. De pare i mare immigrant que ha arribat de Marroc fa molts anys. Vint i un anys. Tinc 29 anys i porto 21 anys visquen a la Bisbal. No he viscut a cap altre municipi de tota Espanya i de tot Catalunya que no sigui la Bisbal. Des que hi ha arribat com a nouvingut sempre he viscut a la Bisbal i sempre he viscut a part. Sempre he viscut en el mateix barri, per tant, les desigualtats socials.

Com que sóc de trepitjar molt el carrer es fan presents i sé com s’ha d’actuar. I per treballar la multiculturalitat, com et deia, és positiu perquè creiem que treballar la multiculturalitat es pot afavorir per cohesionar el municipi. Perquè jo crec que la multiculturalitat és positiva, perquè és una eina que ens pot ajudar a posicionar-nos entre tots i a fer que de les cultures que tinguem a la Bisbal de conviure.

Veure-ho com algo positiu i ric, no com a negatiu. I per tant, nosaltres el que proposem en aquest sentit és treballar amb les diferentes entitats que hi ha a la Bisbal ara mateix constituïdes com entitats sense ànim de lucre. Per suposat que no ens posem, no ens podem ficar dintre de l’autonomia de cada entitat, però sí que com equip de govern, jo proposaria que les partides pressupostàries que es doten i que van destinades a subvencionar les entitats bisbalenques és treballar amb elles colze a colze per promoure dintre de l’entitat les diferents minories culturals que tenim en el municipi.

Perquè evidentment que perquè aquestes cultures surtin algunes de les de promoure, si jo com a immigrant, com estranger, posem l’exemple tinc dificultats comunicatives perquè per desgràcia no he tingut estudis. O sigui, serà molt més difícil que jo pugui fundar una entitat a la Bisbal. Evidentment que hi ha molta gent amb estudis i que té molt de talent a la Bisbal i està més habilitat. Nosaltres en aquestes partides pressupostàries el que volem incentivar, és a dir, mira totes les entitats que presenten projectes per dotar-les d’una subvenció. De el plec de condicions posar que hem de fomentar la multiculturalitat dintre dels òrgans que tenen president el vocal i el secretari.

Doncs que tinguin un membre que sigui nouvingut, que el seu pare i la mare siguin estrangers, perquè al final també és una eina d’auto empoderar, perquè si no, aquestes persones sempre les estigmatitzaran i sempre hi haurà confrontació de bàndols entre els bons i els dolents. I al final. Això no ens porta enlloc, no ens porta enlloc.

I l’única eina per fomentar la cohesió social és fomentar també en les diverses cultures que tenim en el municipi. Per tant, la Regidoria de Cultura ha de tenir un lideratge molt fort per portar això endavant. No pensar només en àmbit electoral. Jo ajudaré aquesta entitat o aquesta que està per que poden assegurar un bon resultat.

O perquè aquestes entitats gestionen molt bé i ja tenen tenen, diguem-ne, uns mil. Tenen molts militants i per tant, jo treballo amb aquests. Han de treballar amb tots. I al final, tant les entitats que tenim ara mateix constituïdes com les que es constituiran en un futur, com l’equip de govern, l’Ajuntament i el seu personal públic, hem d’anar tots a la mateixa.

Cohesionats perquè tant entitats com polítics com jo que em presento, el que volem és millorar les condicions. Dels nostres veïns i veïnes. I hem d’anar tots junts, però compromesos, compromesos i creure que el que fem és pel bé de tothom, és un bé comú que hem de protegir. I la diversitat és positiva en qualsevol part del món.

No l’hem de veure com una amenaça que ve a restituir a la població autòctona. No, perquè al final el fenomen de la globalització el que ens demostra és que el món cada vegada és més obert i és el futur. I el que hem de cuidar és cuidar-nos mútuament. Entre els que són autòctons i els nouvinguts que ara els hem posat el nom a nouvinguts que no. No m’agrada, però és el llenguatge que s’utilitza. M’obliguen també a utilitzar-la. I també crec que tots som ciutadans i hem de ser ciutadans. Siguis d’on siguis, perquè des del dia que tu vas a viure en un poble, o en una ciutat o en un municipi tu ja ets d’allà. Perquè si jo he decidit viure a la Bisbal o tu que has decidit viure a Palafrugell o al municipi que sigui és perquè tu ja et consideres d’aquest municipi sense acollida de l’estimes, perquè si no, no et quedaries a viure. Per tant, tot el flux migratori que rebem al final no ens hem de considerar com nouvinguts, sinó que els han de considerar com a ciutadans amb plens drets i amb igualtat d’oportunitats. I també tenen els seus deures com qualsevol persona i hem de cuidar aquesta gent, els hem de cuidar perquè són el futur. Hem de saber que evidentment, que la immigració ara els està el nostre país, però en altres països com França, Alemanya, Bèlgica, Holanda o Anglaterra, les persones de pares immigrants no es consideren estrangers, també es consideren autòctons, ja no se’ls anomena nouvinguts.

I és el que hem de fer a la Bisbal i és el que hem de fer a qualsevol part del país. Del nostre país, que és Catalunya. Ho hem de fer i ho hem de creure. Però hem de ser valents, no només pensar en clau electoral, que això és el que passa. I per desgràcia, pensar en clau electoral no fa cap favor a la nostra ciutat.

Llavors ja hi hem entrat una miqueta, però quins són els punts principals que voldria destacar del programa polític que presenta per a les eleccions d’enguany?

El programa que tenim pensat, tot i que no el tenim de moment enllestit. No el tenim acabat. Estan treballant. Estan treballant próximament, generen més notícies i sortirà publicat en les nostres xarxes socials. I ho posarem també a recordar també que el dia 22 tenim la presentació de la candidatura. Per tant, esteu benvinguts em fa tenir. Ja els passarem la informació del dia i l’hora i el lloc. Estau tots benvinguts! Tant tu que està entrevistant com a les persones que ens escoltaran. En línies generals, com et deia, et puc dir moltes línies d’actuació que són urgents, però em centraré en les bàsiques que jo crec que s’han de fer, que s’han de fer ja a curt termini.

Com et deia abans, no ho sé que ho tenia aquí per aquí. A curt termini. Hem parlat de l’aigua, de municipalitzar l’aigua. Això ja ho hem tractat. El segon punt que m’agradaria tractar és que hi ha una pobresa energètica dins de la ciutat en molts municipis de Catalunya com Cornellà o el Prat. Estan creant una empresa, una petita empresa que no és una empresa del tot.

Què ens diu una comunitat energètica? Aquesta comunitat energètica, al final, per fer una transició ecològica i sostenible, està apostant per crear una comunitat energètica que això serà a llarg termini d’un dia. No es pot, d’un dia a l’altre, no es pot. Però les dades ens demostren que funcionen. Aquesta comunitat, que vindria a ser, doncs apostar per plaques solars en tots els edificis públics, tant ajuntament, pavelló geriàtric, si és possible, també a les escoles que hi puguin haver. També posar plaques al Mundial. També les plaques solars que al final el preu està subvencionat i per entitats públiques encara molt més. I per tant, volem fer una transició ecològica, començant per tots els edificis públics de l’Ajuntament i a la vegada incentivar a l’empresa privada. En ajuts, en apostar també per transició energètica.

Les grans superfícies com Mercadona o Lidl, o ara el nou supermercat que està obert, que és Casa Ametller o el Condis, que són empreses grans. O l’Àngel, que és una empresa també molt gran, o molt partits també, que tenen una superfície molt gran i per tant en el seu teulat poden instal·lar instal·lar plaques solars. Amb aquestes plaques solars evidentment que tu, la teva factura, el teu consum baixes, i això és positiu, tot i que estigués connectat a línia general d’Endesa. Qualsevol empresa ve donada depenent de l’empresa subministradora que tinguis contractada. Tu estàs consumint, però si tens aquestes plaques, tu el que fas és no dependre tant de la línia perquè tu el que tu generes també consumeixes i a la vegada el que tu no consumeixes.

Torna a casa. Si torna la xarxa d’insectes a casa, què passa? Que l’empresa tu t’ho pot pagar, però amb el preu que s’està pagant el quilowatt és baixíssim. Si tu estàs contractant a 13, 14, 15, 16 cèntims, el quilowatt és tu. Estan pagant un pèssim, un cèntim que no arriba a ser. Per tant, és un preu ridícul i és per això que creiem que és viable crear una comunitat energètica dintre del municipi, que és que amb l’energia que no, que tu no has arribat a consumir l’injectes a la línia i per tant la poden consumir altres habitants o altres, diguem-ne veïns i veïnes que tenen dificultat en pagar el consum del subministrament d’electricitat.

Per tant, podem consumir d’això. Perquè tot el que ve d’injectes i el que tu consumeixes després, diguem-ne, fas l’equilibri del que tots consumint el que has injectat i per tant podem afavorir afavorir, diguem-ne, a les persones més necessitades. Evidentment que. Nosaltres som polítics, no? en teoria, tot i que jo em considero no polític perquè sóc un ciutadà com qualsevol que és la primera vegada que em presento a liderar un projecte polític. Som polítics i per tant, això és feina de tècnics, però la nostra voluntat és tenir il·lusió, projectes i ganes de treballar, ganes i ganes de treballar i sobretot, no ser conformistes. Perquè jo, amb tots els candidats que he parlat, amb tots els regidors que hem tingut, amb els que he tingut l’oportunitat de parlar, tots em diuen Bilal «has d’anar amb molt de compte amb el que et compromets, perquè hi ha moltes coses que no es poden fer» perquè no es poden fer? Li dic. No diré noms, però els que els escoltaran saben a qui em vaig dirigir. Home, no es poden, no es poden fer perquè no hi ha pressupost i sempre és l’excusa del pressupost. I home. Com pot ser que una formació política d’esquerra sempre posa d’excusa que no podem fer x coses perquè anem fluixos de pressupost? Però home, presenta projectes, presenta projectes.

Que en el capítol 1, el pressupost de l’Ajuntament de la Bisbal hi estan destinant més un 40 %. Ara mateix estan gastant aquest any 2023 7 milions, 7 milions del capítol 1. El 2022 vam destinar al capítol de personal 6 milions 800.000 euros calculat exacte és un 44 % del pressupost. La meitat que t’estàs gastant en només en un capítol, que és el personal. Per tant, vol dir que el nostre Ajuntament està dotada de suficient personal com per demanar projectes, presentar projectes.

Si no hi ha finançament, no hi ha finançament. El pressupost que tenim és el que tenim més escàs. Doncs home, anem a treballar, que tenim personal, anem a fer projectes, anem a trucar a la porta on hem de trucar. Diputació, Generalitat de Catalunya, l’Administració General de l’Estat, Unió Europea, Fons europeus Plans FEDER. Anem a tocar la porta d’entrada a tocar perquè calers hi són. Perquè si t’hi fixes, altres municipis tenen un pressupost més o menys equivalent, com Torroella de Montgrí. I fa moltes coses i les coses no pot ser que no hi hagin calers. Això és les coses que són incompetents.

Perdona que t’ho digui, són persones mínimament incompetents en el sentit que són conformistes. Només se’n cuiden de gestionar el dia a dia. I una ciutat no pot tirar endavant només gestionant el dia a dia. Hem d’estar a l’altura de gestionar el dia a dia com a representants polítics, però també hem de tenir projectes de futur inviables i no ser conformistes. «No, això no es pot fer, això no es pot fer». Sí que es poden fer.

En aquest sentit, per avançar una de les polítiques que volem portar a terme en els mateixos. Entre 4 i 6 anys és de durada, que nosaltres dintre de l’assemblea ens hem proposat és que tenim una piscina municipal. La piscina municipal dóna servei a tots els veïns i veïnes de la Bisbal, a tots els bisbalencs i bisbalenques. Però aquesta piscina només està oberta una mitjana de tres mesos juliol perdona, juny, juliol, agost i la meitat de setembre més o menys la temporada a l’estiu i després trenca. Després tanca i la piscina està ja a la intempèrie abandonada. Això que passa que cada x temps 4 o 5 anys hem de fer una intervenció i una reforma i això té un cost.

Si hem d’estar reformant una piscina cada dos per tres, té un cost. Té un cost i si tenim una piscina i tenim espai públic de propietat pública de l’Ajuntament, per tant, és un patrimoni de tots i totes. Per què no fem un projecte a llarg termini que és cobrir la piscina? Per tant, com et deia, una de les propostes és la piscina que tenim ara mateix.

Fer un estudi de viabilitat de com es podria i com podria quedar aquella piscina. Sí, diguem-ne la passem a una piscina climatitzada, diguem-ne coberta. Com la piscina que teniu en aquesta ciutat que és Palafrugell, que és una piscina municipal dotat d’un gimnàs dotat d’una pista esportiva per córrer i col·lectivitzada. Tot i que professionalment molt gran, la Bisbal també es pot fer. Es pot fer l’excusa que els polítics posin l’excusa que no hi ha calers. És mentida l’excusa no pot ser que no hi hagi diners. L’excusa és que són polítics conformes i sense projecció de futur. Per tant, nosaltres proposem fer un estudi de viabilitat si es pot fer. Quin cost tindrà? Un cop tinguem aquestes dades, què farem? Ens posarem en contacte amb el nostre personal públic, amb els nostres tècnics de l’Ajuntament de la Bisbal. És a dir, això, com ho podem fer? Quines possibilitats tenim? Sabem que hi ha subvencions que són fons europeus i també la Generalitat pot subvencionar una part de l’obra.

Anem a fer un projecte i ens presentem en aquest projecte. I si ens subvencionen, doncs ho podem portar a termini. Nosaltres subvencionant d’aquí un o dos o tres anys, però jo crec que entre 4 a 6 anys podem aconseguir una subvenció per a cobrir aquesta piscina i no només dotar-la per prestar un servei durant tot l’any que ara mateix només es fa tres anys. Dotar-la d’un servei també de gimnàs, de gimnàs. Gimnàs públic. És veritat que tenim gimnasos privats, però creiem que la ciutadania també té dret a tenir un servei públic amb uns preus públics, amb uns preus que no marca la competència, sinó que han de pagar segons les seves necessitats i segons les seves possibilitats.

En aquest sentit, dir-te que nosaltres hem escoltat els preus públics que té l’Ajuntament per la piscina i per la quota familiar que té. I ho hem comparat amb els municipis del nostre entorn i trobem que hi ha una diferència, aproximadament d’un 25 % de preu en comparació amb els municipis de tot Catalunya. En aquest sentit, vam vam recollir firmes nosaltres i les anàvem a presentar el 2019. El 2020, però, ja vam recollir les, vam recollir, tots just les anàvem a presentar. Perquè el grup municipal a l’equip de govern sabia que les les anàvem a presentar perquè hem recollit bastantes firmes, aproximadament 500 firmes en la setmana. Les anàvem a presentar i fa el comunicat i l’Ajuntament surt i fa un comunicat. Aquest any no podrem obrir la piscina arran de la Covid. Però no era arran de la Covid, sinó que s’estava fent unes obres que van començar tard i no es van acabar a temps i per tant feia impossible obrir la piscina, com et deia.

I tornant a l’eix principal, que és cobrir aquesta piscina amb un gimnàs que manté, tot i que el nostre poder adquisitiu com a ajuntament no pot fer. Hi ha maneres d’aconseguir subvencions per fer-ho, per això hem de ser. Polítics al servei de la ciutadania i hi hem de tenir ganes i il·lusió de fer coses. I hi anirem. Ens comprometem a anar a tocar a la porta on l’han d’anar a tocar per aconseguir unes les subvencions que siguin necessàries per aixecar el nostre municipi i per dotar al nostre municipi de tots els serveis essencials. I el màxim de qualitat a la ciutadania perquè s’ho mereixen.

I en aquest sentit, a part d’això, per a les pròximes, per als pròxims anys i res tenim l’estiu, està a punt d’arribar les temperatures cada vegada. Arran del canvi climàtic, doncs, vulguis o no, s’estan i estan afectades i per tant, hi ha també més calor en comparació amb els anys enrere. I el que no podem permetre és posar uns preus alts a la piscina municipal. Ara mateix. Com està. Que és una piscina que està a la intempèrie i que només obra puntualment a l’estiu.

Nosaltres proposem que proposarem revisar els preus de les quotes de la quota familiar, diguem-ne del bono familiar que el revisarem i també del preu del dia. També volem revisar-ho i també fer, diguem-ne, uns ajuts destinats a ajuts diguem ne destinats directament com diner metàl·lic, sinó ajuts, diguem ne que segons les teves possibilitats i la teva renda, tu pagades a un preu o un altre. Tot el que vulgui beneficiar-se de la piscina amb un preu baix haurà de presentar la sol·licitud on haurà de presentar una certa documentació que després els tècnics elaboraran amb uns criteris establerts i amb igualtat de condicions i amb equitat per a tothom, perquè tots han de tenir un accés i, per tant el factor econòmic del ciutadà no ha de ser un factor, diguem-ne, que el deixi sense servei. Perquè si vas a la piscina municipal evidentment que té un manteniment, però si una persona el seu poder adquisitiu no li permet fer-ho, hem de dotar, hem de permetre gaudir d’aquest servei.

Jo et posaré. D’exemple, una situació, una desgràcia que ens va passar al nostre municipi. Jo, com a adolescent que era en el seu moment, era un jove gran. No, jo també era d’aquestes famílies que no podien anar a la piscina. I jo amb els meus amics, amb els meus col·legues i amigues, ens anàvem a banyar al riu, al riu Daró, que és un riu. Diguem-ne que l’aigua tampoc està tan, tan, tan tan saludable com per nedar-se. I nosaltres ens n’anàvem perquè ens costava. Els costava, diguem-ne, no tenir. Els nostres pares no es podrien, no es podien permetre tenint accés a la piscina un dia a la setmana, sí, però en tot cas tenia una quota de tot l’estiu. Era impossible i per tant ens veiem obligats a anar a banyar te en el riu, diguem-ne. I els efectes d’això que tenen la pell, perquè ja et dic, han hagut, diguem ne companys que s’han infectat i han tingut, diguem ne que ingressar hi tot i a la vegada vam tenir una desgràcia. Aproximadament no me’n recordo, però jo crec que és 2012, si no m’equivoco, que vam tenir un veí que va perdre el seu fill.

Per desgràcia no sé si et sona això. No recordo, no? Doncs un noi, per desgràcia de 13 anys, va morir en aquest riu al riu Daró, al costat de la piscina municipal. Hi ha un lloc que, per desgràcia, als que els costava pagar anaven allà a estiuejar, a passar l’estiu perquè no podíem anar a la piscina. I l’Ajuntament no va fer cap acció, només l’únic que va fer l’equip de govern liderat en aquell moment per Esquerra era un minut de silenci dedicar un minut de silenci a les famílies. Res més. I nosaltres això no podem passar per damunt perquè és molt important. Si una persona ha perdut la vida. Perquè manca de serveis és que unes responsabilitats podem tenir també nosaltres, en el sentit que anem a fer una mica més fàcil la vida del dia a dia, a tots els ciutadans, a tots els bisbalencs i bisbalenques.

Sigui d’on sigui, sigui diguem-ne de la família que siguis, independentment del teu poder adquisitiu o la família, que puguis tenir accés a una piscina. Perquè tu, un noi petit, un adolescent o un noi infantil o una noia, si ella veu que els seus companys de col·legi i els seus amics tenen accés a la piscina i no estem, diguem-ne, educant els futurs ciutadans, diguem-ne, amb unes desigualtats socials immenses.

I això no ho podem permetre. I com et deia? Com que aquest noi ens va afectar molt i ens segueix afectant molt perquè tenim un vincle amb la família, no volem obrir ferides perquè al final és algo personal, però sí que com a ajuntament el forat que hi ha allà, que normalment l’aigua no el riu, no tenga aigua durant l’any perquè al final és un riu petit i que s’està assecant, i més amb el canvi climàtic, que està plovent molt poc.

En aquell forat hi ha molt poca aigua i l’aigua està estancada, però el més probable és que tornem a veure un altre cop actes vergonyosos provocats directament per l’Ajuntament en no donar servei de forma gratuïta a les persones més necessitades i els aboquem a nadar en un riu, diguem-ne, amb unes condicions sanitàries lamentables de l’aigua i on molts nois es poden deixar la vida, que per desgràcia tenim l’antecedent que és una persona que va morir allà.

Podem tapar aquest forat. Aquest forat no pot seguir allà. Ens hem de tapar. És un forat que es va fer molts d’anys, que segons els veïns és un forat artificial i per tant, no és natural. Per tant, el que proposem de l’Ajuntament tenim la brigada, tenim maquinària suficient per tapar-la. No s’ha de contractar ni subcontractar cap empresa privada per poder fer aquest servei, perquè al final tenim personal. La brigada i la brigada. L’únic que ha de fer és amb les seves maquinàries allà agafar terra del riu i tapar aquell forat perquè l’aigua no queden allà estancada. Molts es queixaran, no és català i la fauna, flora i fauna, perquè al final el riu s’està assecant. Quina fauna vols tenir? Ja no hi ha peixos allà.

Els ànecs n’hi ha perquè s’està assecant. Hi havia ànecs en el seu moment quan el riu corria l’aigua, però ara ja no corre. Tapar el forat i la piscina. Garantir l’accés a la piscina a qualsevol jove jove. L’adolescent en l’escena a tenir accés a la piscina indistintament del seu poder adquisitiu. Si la família no pot pagar-se la piscina, hem de donar aquest servei gratuït, però hem d’assegurar que tothom tingui les mateixes oportunitats. I hem de ser solidaris, sobretot. Entre veïns i veïnes sembla ser solidaris. Si jo m’ho puc permetre, pago. Però si els altres que no s’ho poden permetre, per les condicions que siguin, doncs també hem de ser solidaris. I si ells no paguen, no ens han de queixar perquè els altres aquests no paguen. Ens hem de posar també en la pell del nostre veí, perquè al final no tots partim amb la mateixa base econòmica.

Una altra proposta. Doncs per anar finalitzant a grans trets el nostre projecte, proposem fer un estudi de viabilitat de crear una empresa pública, però no crear-la de nou, sinó aprofitar totes les eines que tenim al nostre servei, que és la brigada. Aprofitar tots els recursos de la brigada, materials i immaterials per convertir la Brigada en una empresa pública. Amb un òrgan que tindrà el seu òrgan, tindrà el seu president. Tindrà, diguem-ne tota la seva estructura, com una empresa pública. Per suposat que serà una empresa pública que estarà, diguem-ne, depenent de l’Ajuntament. Com en molts municipis passa. Creiem que la brigada té suficientment té el suficient personal com per passar a ser una empresa on, diguem-ne, no només facin accions de cura en el sentit de manteniment del dia a dia, sinó que pugui ser una empresa que pugui fer petites obres sense tenir que externalitzar el servei.

En aquest sentit tenim les voreres que estan en molt males condicions. Els polítics que són jo els hi dic de torn perquè estan allà al final, perquè són polítics professionals. I espero que algun dia aquells regidors i regidores i els que han sigut alcaldes algun dia encara es volen tornar a presentar. Deixin, diguem-ne pas, a persones més joves i amb ganes de treballar per la ciutat i donar-los l’oportunitat de poder tenir veu, perquè al final tenim potencialitats. El jovent tenim moltes potencialitats, però ens havien de donar l’espai per poder explotar totes les nostres potencialitats.

En aquest sentit, en aquest sentit, com et deia, el fonamental és tenir visió de futur, no només cuidar el dia a dia, sinó tenir una visió de futur i tenir projectes per millorar el dia a dia de les ciutats i la vida de tot el conjunt de la ciutadania. Tornant a l’empresa pública, pensant en tu a la brigada. Si la passem a tenir, si la pensem a dotar com si fos una empresa pública. Amb els recursos que té i amb els recursos que li donarem molt més perquè sigui molt més competent les voreres. Per suposat, com et deia, sempre que parlem de voreres en qualsevol grup municipal polític ens diu no hi ha pressupost per fer-ho, però jo crec que per reformar una petita acera no fa falta un gran projecte on es tingui aquesta, on es tingui que invertir una partida pressupostària tan gran i a la vegada per arreglar una vorera.

Si tenim la brigada tenim paletes, tenim els nostres propis paletes, això ho poden fer i si hem d’agafar més personal s’agafa. Però és que ja els tenim per arreglar una petita vorera. No fa falta fer un megaprojecte. Vull dir, amb la mateixa brigada pot anar i cuidar-se d’aquella cera i arreglar la amb mica en mica, anar arreglant les aceres.

Evidentment que la brigada no és una empresa tan gran si la creem, però. El dia a dia. Amb mica en mica podem anar arreglant les voreres sense tenir que invertir molts de calers ni sense tenir que fer megaprojectes. I el que són, diguem-ne, les barreres arquitectòniques. Evidentment que s’haurà de fer un estudi que proposem en el programa també proposarem un estudi, diguem-ne, de quins són els punts més claus dintre de les ciutats on a curt termini han d’estar sí o sí a l’altura, en el sentit que han d’estar sense les barreres arquitectòniques on tothom hi pugui arribar. En els punts més claus de la ciutat, ja sigui el centre, ja sigui al comprar, ja sigui en el Museu Terracota, ja sigui a l’Ajuntament, ja sigui al Consell Comarcal que pugui fer vida a curt termini sense aquestes obres catastròfiques.

Però evidentment també proposem que al llarg termini tota la ciutat estigui sense barreres arquitectòniques. És que em dic la Bisbal és una ciutat mitjana que té molts semàfors i no hi ha cap semàfor adaptat. Per a persones invidents. No hi ha cap semàfor, com pot ser, és clar. Per què no pensem en aquesta gent? Per què no pensem en aquests veïns i veïnes? No s’ho mereixen, que no són persones? Que tenen drets. Anem a ajudar-los a complir i a donar los els seus drets que tenen perquè ells acompleixin amb les seves obligacions. Ja paguen els seus impostos, ja paguen els seus ibis. Per tant, anem a ajudar los a que també puguin fer vida de forma autònoma i no dependre dels altres.

I per últim, per últim, en el programa que us puc avançar tenim dues idees principals que són el geriàtric, que és una que ara desenvoluparé i la segona és l’habitatge assequible. L’Ajuntament, per donar l’Ajuntament en aquests quatre anys només ha aconseguit un habitatge més. Teniem 5 habitatges públics en 4 anys només hem passat a tenir un més. Ara en tenim 6. El lloguer de mitjana a la Bisbal està a sobre dels 600 euros. És massa, no? Al final el jovent li costa molt empancipar-se de família. Pots trobar gent de 40 anys que encara viu amb els seus pares i nosaltres que som jovents que també ens volen independitzar.

Ens veiem, diguem ne obligats a seguir visquen amb els pares i no fer-ne. No pensar en fer vida, diguem ne de futur, perquè al final no tenim recursos amb un pèssim salari que tenim. El jovent està, diguem-ne, amb la situació de misèria. No ens podem emancipar. Per tant, com que l’Ajuntament no té capital per adquirir habitatge públic, proposem que la Llei de garantia del dret a l’habitatge, renegociar amb els bancs la traspàs dels seus pisos. No pas pas que ens els regalin, no, sinó que els seus pisos que tenen buits buits ens els donin per gestionar-los. Des de l’Àrea d’Acció Social i conjuntament el Consell Comarcal Serveis socials per destinar-los a un lloguer social. És a dir, crear un banc d’habitatge cedit per entitats privades per poder-nos, diguem-ne, llogar a les persones amb més necessitats.

Al final, les empreses, també els bancs, també sortiran guanyant perquè tindran el seu el seu habitatge arrendat i per tant generar, generar un intensiu, és a dir, els recursos. Tenir-los buits nogenera cap recurs. A part d’això, l’incentiu que proposem és que si aquestes entitats bancàries no volen col·laborar i no volen cedir-nos els seus bens immobles, diguem ne perquè puguem seguir.

Per poder donar los a les persones que més necessitades, que és per això que tenim ocupació. Però és que l’ocupació no és un fenomen negatiu, tot i que la gent digui que és negatiu, és que l’ocupació en molts casos és de reivindicació perquè hi ha moltes famílies necessitades que no troben on viure i es veuen fatigats.

I l’última alternativa que els queda és, desgraciadament, fer aquest pas i comprar una clau o una clau a la màfia que es dedica a vendre o, en alguns casos, desocupar lo per les seves pròpies mans perquè no poden comprar aquesta clau. Que hi ha gent que es dedica a vendre que aquí no hi entrarem. Per tant, si hi ha col·laboració público privada. Que és positiva i ha de ser hi. I jo crec que si hi ha un lideratge dintre de l’Ajuntament es pot aconseguir. I nosaltres proposem liderar-ho liderar, perquè creiem que tenim les eines per fer ho i tenim les ganes i il·lusió per fer-ho. I sobretot la vocació, perquè també com a polític que a més de tenir sensibilitat social.

Per representar tothom. No val només tenir uns estudis o una família burgesa si véns d’una família burgesa o no. Els que no venim de burgesos també tenim molt a dir. I també gràcies a l’educació pública hem tingut estudis superiors i per tant, a dia d’avui podem tirar endavant. En aquest sentit. Totes. Tots els béns immobles que estan buits. Tots els pisos que estan buits dintre de l’Ajuntament. Si els bancs no ens ho volen donar, cedir per fer una gestió i llogar-los. Que al final surten guanyats, si nosaltres també com a municipi, doncs també sortim guanyant perquè al final tindrem més pisos per destinar-los a les persones més necessitades.

En el cas de que no vulguin col·laborar, doncs, com diu la llei, si tu el tens buits, sanció. Sanció i més sanció. Sanció a la sanció. Però al final, què farem amb la força coercitiva de l’administració pública? Aconseguirem que al final aquests bancs se’n donin compte que la millor solució tant per protegir els seus pisos com per tenir com per tenir, diguem ne un acte de solidaritat, és cedir aquests pisos a l’Ajuntament per poder los destinar a tothom.

A part d’això, una altra proposta que tenim és en molts municipis de Catalunya. S’està fent aquest treball amb les cooperatives d’habitatge col·laboratiu cooperatiu, que són diverses empreses col·laboratives, que hi ha més d’un soci i per tant, tot i que també tenen un guany, no actuen com una empresa o una societat anònima il·limitada.

Tenen també principis més socials, a part de guanyar a guanyar, diguem-ne calés. En aquest sentit, farem un estudi dintre del punt. Quins llocs tenim que és de propietat de l’Ajuntament? I quins llocs es poden organitzar en un futur. En aquest sentit, el que faríem nosaltres és obrir una convocatòria on qualsevol cooperativa que vulgui invertir a la Bisbal en habitatge ho pugui fer.

Nosaltres hi col·laborarem en aquest sentit i donarem incentius perquè vinguin a fer-ho a Sant Antoni de Calonge i que ja s’està fent. I en altres municipis de les comarques de Barcelona també s’estan fent A Girona, cada vegada més ajuntaments estan liderant aquests projectes que es tracta de tu tens el solar, que és de propietat i utilitat pública, és propietat de l’Ajuntament i per tant, de tots. El que nosaltres proposem és cedir aquell terreny a la cooperativa amb el canvi que ells es comprometen a construir Habitatge públic destinat a lloguer social és l’única alternativa sobre la taula realista que té qualsevol ajuntament. Si de veritat de veritat ho creu i creu que pot fer ho bé en acabar amb aquesta necessitat tan bàsica que és l’habitatge és una necessitat essencial.

La Constitució espanyola ens ho diu, que és un dret, que és un dret que s’ha d’atorgar. l’Estatut de Catalunya d’Autonomia també ens ho diu. Doncs anem a fer-lo realista. El que no podem fer és que no tenim pressupost i clar, no podem adquirir habitatge públic, però sí hi han altres actuacions que es poden fer des de l’Ajuntament que només són ganes de treballar i tenir un bon lideratge, que ens costa posar-nos en contacte amb les entitats bancàries perquè ens segueixin això que ens costa donar incentius a altres empreses privades.

A venir a invertir. Jo tinc aquest solar, tu inverteix, construeix, però aquelles cases no les pots vendre, sinó que les obres d’atorgar en un lloguer social i per tant tots surten guanyats. Tant la cooperativa com l’Ajuntament, com els bisbalencs i bisbalenques, amb el seu vot ciutadà de qualsevol municipi de Girona o de Catalunya. Falta lideratge i tenir perspectiva de futur. Tenir altura de mires. No podem ser conformistes. No, això no es pot fer. No hi ha caler. No hi ha pressupost. És clar. La Bisbal té un pressupost molt escàs, No. Això no pot ser l’excusa. Amb tot, la incompetència del polític no es pot justificar. Amb la problemàtica que no hi ha pressupost.

Això no es pot justificar d’aquesta manera. Si tu creus que no ho pots fer perquè no tens pressupost, no sé què i per tant, no pots millorar la vida i la vida del dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes. Doncs no et presentis. No et presentis a les eleccions. Deixa que es presenti una altra persona amb noves idees.

Si tu no pots aportar res a la teva ciutat, per què et presentes? Però què et presentes? No ho entenc. És que em trobo amb això. Em trobo amb això. És que sempre que em reuneixo amb la regidora diu això no hi ha pressupost, no hi ha pressupost perquè et presentes.

Relacionant-ho una mica amb això i volia preguntar te ja per acabar, si no obteniu majoria absoluta a les eleccions, estaríeu disposats a pactar amb algun altre partit polític?

Nosaltres estem disposats a pactar amb qualsevol formació política, sobretot, sobretot si creu fermament que podem compartir els ideals que bàsicament són millorar la situació en la que està vivint la nostra ciutat i molts veïns i veïnes que estan patint. Ens hem de comprometre en la línia general que tots hauríem d’estar d’acord, és millorar el poble i millorar el municipi.

Si en això hi podem estar d’acord. I es fa un projecte de govern acotat amb, diguem-ne, amb accions concretes que es poden fer. No tenim problema en poder governar amb cap força política. Estem oberts a tot. Com et deia, sóc una persona molt oberta, molt d’escolta i, sobretot servicial. I això tots els que em coneixen i la meva llista també ho pensa, ho saben.

Però nosaltres en aquestes eleccions no només ens presentem. No només ens presentem per tenir dos o tres o quatre regidors. Nosaltres ens presentem per liderar l’Ajuntament. Nosaltres ens presentem perquè volem guanyar. Volem sumar per guanyar entre tots i totes i fer-ho possible. No som conformistes d’anar a treure representació només, sinó que ens presentem perquè volem guanyar.

I posarem tot, tots els mitjans que tenim a l’abast, que són les persones que s’estimen la Bisbal. A treballar perquè nosaltres, recursos econòmics com altres partits polítics, no en tenim de recursos ni tampoc depenem de la banca. Tota la campanya, tota la campanya electoral i precampanya. Només hi destinarem una xifra ridícula, que són 210 euros a la campanya.

Altres partits polítics, tot i que la llei et diu que només pots gastar això en un municipi de 11.000 habitants, que són 11 cèntims per cada habitant multiplicat són 2.210 euros aproximadament. Hi ha partits polítics que es presentaran amb molts més calés i tindran molts més recursos per anar dopats i per anar a competir electoralment.

Nosaltres no tenim això, però sí que tenim les ganes i la il·lusió de treballar per la ciutat i per millorar la vida de tots els bisbalencs i bisbalenques. I això i això seria i això seria, seria tot a la vegada. Si em permets, m’agradaria fer una reivindicació des d’aquí que demano que si us plau a l’Ajuntament, a l’equip de govern que hi ha. És que a l’hora de repartir els llocs de propaganda siguin molt indicatius amb nosaltres, perquè. Amb moltes de les vegades que ens han presentat hem sortit perjudicats. Ja és la primera vegada que em presento per liderar un projecte nou, amb molta il·lusió i amb moltes ganes de treballar per la ciutat.

I espero que les pròximes eleccions, en què s’ha de fer la repartició de les faroles i de l’espai públic per fer publicitat. I jo demano des d’aquí a l’equip de govern que sigui molt equitatiu amb totes les forces polítiques perquè tinguem tots l’espai i les mateixes oportunitats de fer publicitat.

Perquè per donar-nos a conèixer, per donar a conèixer les nostres, les nostres propostes i els nostres projectes, perquè la gent després hi pugui decidir d’una forma diguem-ne més informada i no anar a votar sense estar, diguem-ne informat de tot lo que ofereixen, diguem-ne, els diferents candidats. Això seria tots.

Doncs, esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals. I també agrair-li la visita als estudis de Ràdio Capital.

Moltes gràcies. Ha sigut tot un plaer. La veritat que no sé quanta estona hem dedicat en aquesta entrevista, que crec que és d’una hora aproximadament. Tantes coses a dir te que m’agradaria seguir, diguem-ne parlant i explicant les propostes que tenim, però sé que el temps és limitat i espero tenir una altra oportunitat abans de les eleccions de poder entrevistar nos amb vosaltres. I serà tota honor. Un honor tornar en aquesta casa per donar-vos les gràcies pel bon periodisme que esteu fent i per l’oportunitat que està oferint a tots els candidats a tenir veu. I ens agradaria que tots els mitjans de comunicació sigui un exemple com la Ràdio Capital. Així que molt agraïts. Ha sigut un plaer parlar amb vostè. Gràcies.