Francesc Puig: «Cal millorar la comunicació amb els ciutadans de Torroella i l’Estartit i fer un millor manteniment dels seus carrers»

Per

15 de maig de 2023

Avui ens visita Francesc Puig, alcaldable de Torroella de Montgrí l’Estartit per Junts per Catalunya, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Puig.

Hola, molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Que em defineixi jo en tres paraules? Bé, sóc persistent. Tinc una experiència provada de molt de temps i aquesta experiència també em fa dir que tinc vocació de servei públic, no? En fi, que seria les tres paraules que definiríem en aquest moment.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que creu que hagi assolit el govern de Torroella i l’Estartit durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, m’és força complicat això. La veritat, perquè de fet ja van guanyar les eleccions amb un programa pràcticament inexistent. Era molt i molt petit. D’aquest programa no han complert absolutament res. Ells diuen que sí. Evidentment que és normal, però podríem agafar aquest programa i veuríem que no hi ha res.

I que hagin complert molt poques coses. De fet, cosa que no portaven al programa l’única cosa que destacaria és que han resolt una part de la franja del Montgrí que estava en mans de propietats privades, però eren per equipaments segons el pla general per equipament públic. Portaven anys patint això els propietaris. Hi havia diners per fer ho i aquesta legislatura s’ha resolt. I jo l’única cosa que em passa pel cap en bona voluntat de dir alguna cosa en bé.

Llavors no sé si podia destacar tres aspectes que potser no hagin acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, més que aspectes que no hagin acabat d’assolir diguem que per un costat han empitjorat el que siguin tots els serveis a dins de les àrees de l’Ajuntament o sigui avui és molt més, costa molt més d’accedir a l’Ajuntament, d’accedir una comunicació, de tenir una llicència sigui d’obres, d’activitats, com qualsevol cosa avui és molt difícil. La nostra lluita era que aquest temps fos menor, rebaixar-lo. I en aquest moment estem molt i molt lluny dels objectius que havien de ser. En el principi, vull dir, ha anat endarrere això.

Altra cosa, la comunicació. I també són coses que el que li toca ho explicarà diferent, però jo trobo que no s’han comunicat. De fet no s’han comunicat amb els partits de l’oposició pràcticament no ens enteràvem fins que veies alguna cosa i no hi ha comunicació amb els veïns. Es fan les coses sense consultar, es fa la cosa sense comunicar i el poc que han fet no té quins objectius. Bé, hi ha alguna reforma que s’ha fet d’algun carrer que com que tampoc preguntes, tens molts números per equivocar-te i jo això ho trobo una manca per part d’ells.

I després un altre error més que cosa no assolida, o si de fet també es varen presentar amb el mateix partit el president de l’EMD que l’alcalde, dient que això era molt més fàcil que l’entesa entre Torroella i l’Estartit ha sigut tot el contrari. O sigui, estan a tribunals i està tot bloquejat. I quan dic bloquejat vull dir que està bloquejat per subvencions a les entitats, per serveis al veïns. Perquè un problema econòmic greu hi ha un problema d’entesa real entre entre l’alcalde i el president de l’EMD.

I quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Torroella de Montgrí l’Estartit?

Bé, segurament n’hi hauria moltes. El que passa és que degut a aquesta situació també he explicat i això posaria els meus sentits en el que he dit que han fet malament i que ha reculat. I per a no tan sols recuperar allà on érem, sinó que això hauria d’anar molt més endavant. Primera participació ciutadana. Aquí hi havia un consells de barris que es varen crear a partir del 2003 amb un govern que jo hi era amb l’alcalde Carles Negre, que aquest moment no serveixen per gaire res perquè no es compleix o sigui es fan, no hi va ningú o hi va molt poqueta gent perquè et diuen.

Jo he preguntat a molts que hi anaven a dir perquè hi vas i al final es parla de moltes coses i no avancem. No es fa un seguiment i es queda allà mateix. Llavors, aquesta participació, però efectiva s’ha de tornar a posar sobre la taula i s’ha de fer que funcioni, si cal, dotant-la jurídicament per obligar l’Ajuntament obligar a un mateix a haver-ho de complir això.

Com t’he dit abans, si fas una reforma en un carrer, si treu, si canvies una direcció, si treus uns aparcaments o uns càrregues i descàrregues, doncs això s’ha de consultar perquè afecta molta gent i és molt fàcil que els teus tècnics sobre el pla no s’aguanta tot. I llavors, al carrer, aquí i allà on venen els problemes, les disputes que duren temps i de mal arreglar després, un cop fet. Llavors lo millor, consultar-ho. Jo sóc partidari d’això. Faria un govern de participació total. Aquest seria un punt important del que serà és ja del meu programa.

Un segon punt, doncs a part del nucli del nucli de Torroella, està més o menys cuidat, tota la resta hi ha molts carrers, uns carrers amb voreres trencades, mala accessibilitat, amb carrers amb molt de clots i tot i no s’ha fet absolutament res. Ara suposo que bé, n’hauríen d’haver fet bé, que n’ha fet algun tall, però que poc. Pensava que els sis mesos últims estarien com bojos fent pegats i fent clatades a carrers, però ara s’han fet. Hi ha molta deixadesa en aquesta part que dóna molta feina dels 4 anys.

I per últim, evidentment aquests tres punts últims, perquè n’hi ha molts que em demanen els tres punts d’estar en tres. Per últim, també he dit que aquesta mala relació amb l’Estartit no pot ser. Som el mateix municipi. Es va crear un EMD per deixar de tenir uns problemes que es tenien en aquell moment. Uns conflictes a vegades polítics, a vegades econòmics, i posar una mica d’ordre sobre la taula que poguessin ells portar unes competències que reclamaven.

Va funcionar un temps i en aquest moment no funciona. Funciona, està clar que l’EMD és una bona eina perquè va funcionar llavors. Aquest moment ho posa en dubte. Doncs això sap greu i jo crec que ha de fer un pas endavant. El conveni s’ha de millorar. No esperar dos anys sembla que queden perquè s’esgoti aquest conveni que varen renovar fa dos anys, sinó renovar immediatament. Negociar només d’entrar i arribar a acords, de passar competències. Alguna més se’ls pot passar i llavors revisar aquest conveni econòmic. Si el sistema que es va adoptar i que es va triar en un moment que es desconeixia com aniria, és dolent o no és el millor, es pot canviar, però s’ha de mirar i s’ha d’arribar a acords.

Llavors, què diferencia la seva candidatura respecte als altres partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, com he dit abans, la meva candidatura o concretant més amb el candidat que sóc jo, porto una experiència que no la pot posar sobre la taula ningú, perquè a part d’haver estat els 16 anys i 9 governant, doncs he portat gairebé totes les àrees de l’Ajuntament. Això em dóna una visió que no la té ningú. Potser han estat uns anys alcalde. I evidentment tenen una experiència com a alcaldes, però jo he estat a baix he estat a baix, amb el personal, amb els tècnics i bastant de temps, i m’ho conec pràcticament tot. Llavors aquí hi ha una mica de diferenciació.

I l’altra he sigut un home dialogant, dialogant. Algú podrà dir que no, però jo sempre he acabat dialogant. I quan ens acabem i a vegades inclús emprenyats. S’ha de tornar a seure i s’ha de continuar dialogant. És humà que pot venir un moment de bloqueig o d’emprenyamenta que pot passar amb negociacions dures que n’he tingut, però es deixa reposar una mica i s’hi torna perquè aquest és una mica l’objectiu, l’objectiu polític. Quan acabes el jutjat fracassat perquè s’ha com a polític, jo això no ho faré.

I ja ho ha anat avançant una miqueta. Però quins punts més podria destacar del seu programa electoral per a aquestes eleccions?

Bé, he parlat de he parlat de la participació ciutadana i serà el meu punt estrella. Però i a dins d’aquest tema de la participació ciutadana també et diré un detall més és el tarannà. O sigui, quan s’acaba la legislatura acostumen a fer un balanç de legislatura. Això ho fem tots. Jo que havia estat i ho hem fet, però mai es fa un balanç d’allò que no has arribat a fer. M’has preguntat tot allò que no havia acabat de fer. D’això no en parla. I això no hi ha cap document o cap revista que hi digui.

Jo penso fer-ho. A l’acabar parlarem de tot allò que s’ha fet. Però explicarem el perquè i el perquè no s’ha fet el percentatge que no s’ha pogut arribar, per què no s’ha pogut arribar a això. Aquí vull totalment transparència de comunicació. També he parlat de carrers. Vull fer un pla integral d’accessibilitat de tots els carrers de Torroella i de millora de tots els carrers de Torroella.

Hi ha gent gran que té treballs a sortir al carrer. Clar si no surts, sinó passeges. I ja no només pel nucli, sinó per tot el municipi, no te n’enteres. Jo sí. Jo volto molt. Jo parlo a molta gent i aquest és una de les preocupacions grans que té que té la gent. Hi ha gent gran i no tan gran també.

Bé, hi ha una cosa clàssica que és la neteja i la seguretat i evidentment aquesta no la descuidarem. La neteja s’acaba la plica em penso que en un any i un any hi ha alguna cosa i s’ha de millorar i s’ha de millorar la neteja. En aquest moment hi ha un certa deixadesa en la neteja i la seguretat. Igual no és un tema que sigui bo parlant en campanya. Els temes policials són delicats. Però sí que hi ha coses a millorar en l’aspecte de seguretat i ho posarem o plantejarem.

Després hi ha una sèrie de problemes històrics. A Torroella tenim moltes urbanitzacions i, com a la major part de Catalunya n’hi ha moltes amb problemes i, com dic, històrics. Que no s’han acabat de recepcionar i això comporta uns problemes veïnals de mal servei, mals carrers, de tota mena. Jo voldria acabar amb això. Vaig fer dos anys i poc regidor d’Urbanisme i vaig posar les primeres pedres, vaig posar l’inici de la solució d’uns quants d’algun lloc. Les meves ganes és posar-m’hi de ple i intentar resoldre, si no tots, la major part dels problemes endèmics, aquests que te parlava. No parlaré d’edificis d’infraestructures perquè encara no ho tinc clar. És qüestió de números. En un dels que hi ha hi d’inversió. I això encara no ho puc dir-ho perquè no ho tinc clar jo mateix, és clar.

Llavors m’agradaria preguntar-li, finalment, si és que no aconsegueixen arribar a una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Bé, no, no, no. Si no hi ha majoria absoluta, no hi haurà majoria absoluta. Jo ja ho tinc clar en aquest moment, el dia del moment, que hauran passat de 13 regidors a 17 i a més a més es presenten entre 7, 8 i 9 partits a les eleccions. És gairebé inviable i hauria de ser una campanya brutal. És difícil. És difícil. Llavors, evidentment, si vols governar, s’ha de pactar. I dic de pacte preelectorals no n’he fet cap i no en faré cap.

Bé, doncs volia donar-li les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital i també desitjar-li molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals que estan a punt a punt d’arribar.

Molt bé, i moltes gràcies pel desitjos de sort. I moltes gràcies també per per la qualitat de venir aquí a tu i a la ràdio.

Alberto Mas: «Volem apostar per l’habitatge de primera residència i aconseguir una bona neteja a Calonge i Sant Antoni»

Per

Maria Alsina

15 de maig de 2023

Avui ens visita Alberto Mas, alcaldable de Calonge i Sant Antoni pel Partit Popular, per avançar alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions d’aquest any. Bon dia, senyor Mas.

Hola, bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Jo em definiré, però per definicions que han donat tercers de mi. Que em serà més fàcil copiar-los que pensar tres adejctius. D’una banda, sense ordre de preferència, una seria valenta, una altra seria tenaç i una altra seria orgullós.

Vostè ha estat dins el govern durant aquests quatre anys de mandat. Podria destacar tres aspectes que cregui que s’han fet correctament durant aquests quatre anys de mandat?

En una primera precisió, nosaltres entrem al govern a meitat de mandat. Una mica més van ser dos anys i mig i com aglutinador per entrar al Govern. La primera o la condició que vam posar tots va ser capgirar la gestió municipal. Aleshores vam començar a treballar i el primer èxit que aconseguim va ser una administració que estava paralitzada per la manca d’idees i per la manca de lideratge per part dels que fins aquell moment constituïen el Govern. Allà vam posar en marxa l’Ajuntament. Aquesta seria la més important perquè a partir d’allà vam poder desenvolupar amb un personal motivat i amb idees clares altres altres accions.

Jo destacaria dins del que jo he portat més personalment, encara que en un equip de govern tots som solidaris, amb totes les accions que s’emprenen al municipi ja surtin bé o surtin malament. En el meu cas concret, per una banda, ha estat augmentar la plantilla de la policia. Nosaltres va agafar el cos policial amb 28 homes i ara ja en aquests moments estem en 36. Cosa que no es podia havia repetit en diverses ocasions l’anterior equip de govern.

De l’altra l’hem invertit i estem invertint en la renovació de tot el que són els equips policials. D’una banda, equips perquè puguin fer bé la seva tasca, com per fer, per exemple, l’adquisició d’un dron que ens permet mantenir els nivells de seguretat al municipi d’una manera millor o d’una manera més fàcil del que ho fèiem fins ara. I per altra banda, equipaments per al personal, ja que els policies necessiten equipaments que amb els quals puguin fer desenvolupar la seva feina.

I, per últim, un programa que ha estat pioner a Espanya que és el d’incorporar càmeres de seguretat al municipi. És o no és ser pionera a la instal·lació de càmeres, però si el sistema administratiu que hem utilitzat. Nosaltres des del Partit Popular tenim clar que si l’administració contracta molt bé, que l’Administració té molt bons tècnics. Però que si en algun aspecte ha de millorar és en el manteniment dels equips de què disposa i per evitar aquest problema, les càmeres en lloc de comprar-les hem contractat una empresa que ens remet les imatges que aquestes càmeres proporcionen. De manera que nosaltres no ens hem d’ocupar de si funcionen, o no funcionen. Si hi ha caigudes de corrent, si les línies tenen problema, nosaltres a final de mes, si hem rebut el servei, paguem si no ho hem rebut evidentment no paguem un duro, de manera que pel compte que li porta la persona que en el contracte està fent el millor servei per així poder cobrar.

Llavors no sé si podria destacar també tres aspectes que cregui que no s’han pogut assolir durant aquests anys que han estat dins el govern.

N’hi ha un que és recurrent al nostre municipi, que és el de la manca de sorra o els problemes que els temporals causen a les llevantades que tenim a la platja de Sant Antoni. Això té una solució que des del Partit Popular, quan governava a Madrid, es va proposar que estava consensuada amb el municipi, però que la moció de censura que va fer del senyor Sánchez va impedir que tingués una plasmació pressupostària.

Nosaltres hem estat aquests anys de batallant, hem de reconèixer que també hem comptat amb el suport dels socialistes, que no són socis de govern al municipi, i ens hauria agradat que la inversió tingués lloc abans de l’any 23. S’ha aconseguit al final que la partida pressupostària a Madrid figuri en l’exercici 23, de manera que aquest any i si no el següent, doncs veurem realitzat el que per fi tinguem una escullera submarina que permeti mantenir el nivell de sorra i que ens permeti estar fora de perill dels dels temporals.

Ja ho ha anat avançant una mica, però quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com Calonge i Sant Antoni?

Pel tipus de municipi que històricament es forma a Calonge i Sant Antoni, nosaltres la component turística és molt important i és molt important, no com podrien ser altres municipis de la Costa Brava. Pel que fa a veïns que van i vénen perquè són turistes ocasionals. Nosaltres tenim molta segona residència.

Aquesta és una de les coses que caldria aconseguir del municipi és que molta segona residència passi a ser primera residència. I per altra banda, que tothom que ve com a segona residència es trobi absolutament a gust. Per això tots, jo crec que demanem el mateix que hi hagi neteja als carrers, que hi hagi seguretat. Que els preus continguts i que això no costi gaires diners. Aleshores la línia mestres del que nosaltres proposarem serà seguir tenint un municipi net. En aquest cas, cal ajustar el contracte d’escombraries. Tenim una sort que l’any 23 s’acaba l’actual i comença el nou. Cal signar el nou contracte amb la qual cosa ara es poden modificar les clàusules del nou contracte.

Seguir sent un municipi segur perquè ho som comparat amb els municipis del voltant i per això hem de continuar invertint a la nostra i la nostra policia i hem de seguir invertint temps i diners i col·laborar amb els cossos forces de seguretat de l’Estat perquè es mantingui aquest estatus de seguretat que tenim en aquests moments. I després atraure veïns i empreses perquè treballin el nostre municipi. I aquí la millor benvinguda, com s’està demostrant a Madrid o altres comunitats o ajuntaments on governa el Partit Popular és mantenir les taxes d’impostos, el més baixes possibles.

I què diferencia la seva candidatura d’altres partits polítics que es presentin a les eleccions d’aquest any?

El primer de tot és que nosaltres primem el municipalisme no estem per parlar de temes que no ens corresponen a nosaltres, com a Partit Popular, el municipi és el que ens dona la força per poder després aspirar a un altre tipus de govern i un altre tipus de responsabilitats. Entre nosaltres parlarem únicament de municipi i volem aplicar-hi les fórmulas que funcionin a altres costats. La baixada d’impostos normalment ningú la proposa perquè la majoria de partits la necessiten. Necessiten molts impostos per recaptar molts diners i poder fer moltes coses. Nosaltres preferim recaptar menys diners que siguin les empreses que ja tenim les coses i nosaltres de l’administració, utilitzar en el lloc del múscul financer, el múscul cerebral per poder crear solucions que al contribuent li costin tan poc com sigui possible. Això jo crec que és un factor diferenciador amb els amb amb la resta de partits.

I quins punts podria destacar del programa polític que presenta aquestes eleccions?

Nosaltres estem a hores d’ara acabant de definir l’oferta final. Però, en definitiva, per una banda seria reestructurar en el camp de la seguretat reestructurar el que és la Policia Municipal, la nostra policia local en el sentit incorporar-ne quatre, quatre agents entre agents i comandaments a l’estructura operativa.

D’altra banda, estar en tot allò que és el contracte de recollida d’escombraries. Aconseguir que les escombraries es recullin a les nits. Aconseguir refermar el porta a porta a totes les parts del municipi on sigui possible i on no sigui possible organitzar-ho, plasmar a la nova la nova contractació un sistema en què els contenidors apareixen a les vuit de la nit i a les sis del matí se l’emporten.

D’altra banda, hi ha rebaixar l’impost de vehicle de tracció perquè tots els veïns pràcticament en tenen un. Disminuir tant com sigui possible l’IBI en una cota propera a l’2,5 % i evidentment, continuar treballant a l’administració perquè siguem més propers i perquè hi hagi una major eficiència a tots els nivells dins el nostre municipi.

Finalment, m’agradaria preguntar, si és el cas que no assoleixen la majoria absoluta en aquestes eleccions, estarien disposats a pactar amb algun altre partit polític?

Nosaltres, en política de pactes crec que ho hem demostrat. És a dir, quan algú visita el municipi, ja siguin companys de partit o de companys amb els quals estem governant, sempre se sorprenen que aquí a Calonge i Sant Antoni estigui governant el Partit Popular, amb el Partit Socialista de Catalunya i governant amb Junts per Calonge. Amb lo qual la línia vermella, evidentment, els antisistema. Nosaltres amb la CUP no volem saber absolutament res. Són gent que estan lluitant per acabar amb tot allò que nosaltres tenim i amb tot el que jo crec per tal. Absolutament res i després amb la resta de partits. Hem arribat a acords amb el PSC i hem arribat a acords amb Junts. Si parlem del municipi, un bache no és ni de dretes ni d’esquerres. Un bache s’ha d’arreglar. És veritat que els baches solen aparèixer quan governa esquerra, però quan ja ha aparegut el que cal és una solució.

Aleshores, parlant del contracte d’escombraries, parlant de seguretat, cal arribar a acords concrets de municipi. Llavors ja hi ha el Parlament, hi ha el Parlament, el Parlament Europeu per arribar a tot tipus d’acords, però aquí els municipis són l’única línia vermella els de la CUP. I si han d’aparèixer en aquestes eleccions algun partit extremista, evidentment tampoc. Tampoc no pactaria amb ningú.

Doncs esperem que tingui molta sort i encerts en aquestes properes eleccions i li donem les gràcies per la seva visita als nostres estudis.

Gràcies a vostès per la possibilitat de brindar o posar exposar una mica el que el que hem fet, el que volem fer i sobretot, que la gent pugui conèixer. Que davant les dificultats que tenim com el Partit Popular de presentar llistes a Catalunya i especialment a la província de Girona. Doncs que hi ha una sèrie de municipis on afortunadament podrem presentar i esperem que el ciutadà esculli una opció d’eficàcia, una opció assenyada i una opció de treball municipal. Moltíssimes gràcies.

Pere Albó: «Volem un canvi per Sant Feliu de Guíxols i s’han de millorar aspectes com la neteja o l’atenció social»

Per

Maria Alsina

15 de maig de 2023

Avui ens visita Pere Albó, alcaldable de Sant Feliu de Guíxols pel Moviment d’Esquerres de Catalunya, per avançar -os alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Albó.

Molt bon dia.

Primer de tot m’agradaria que el definís amb tres adjectius.

Això és molt difícil, eh? Però, doncs diria que que sóc una persona curiosa. En aquest sentit, molt inquieta. Sí que ho tinc. I és que és molt complicat en tres adejctius. I que m’estimo la meva ciutat no?, ja que estem en un marc com aquest, doncs molt, molt de Sant Feliu, molt de molt del que passa al meu poble, molt, molt implicat en tot el que passa.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Sí, home, però sempre n’hi ha un que. Que és impossible no ressaltar. Per exemple, jo crec que qualsevol dels governs que hi ha hagut es pot fer més bé o més malament. Podríem entrar nosaltres i crec que vam ser molt, molt curosos tota l’oposició. Però està clar que un govern que li ha tocat gestionar una pandèmia doncs bé, en fi, al final li has d’agrair que fes tot el que pogués fer en aquell moment que fonamentalment en aquells moments. Jo entenc que els recursos són molt limitats. Entenc que la situació és absolutament extraordinària. Per tant, estar al capdavant d’un govern que gestiona una pandèmia com la que vam viure. En fi, només només pots agrair i fer un reconeixement a qui li ha tocat, eh?

No sé, per exemple, m’ho poso molt fàcil perquè jo visc al carrer de Girona amb el carrer Girona. Crec que és una obra que ha quedat bé, que està bé. Feia molta falta i per lo tant. Doncs bé, quan surts carrers com aquest o obres així, molt més ciutadanes, no? Més de millorar el dia a dia de les persones, doncs com el carrer de Girona, doncs són obres que nosaltres podem valorar molt en positiu.

I no ho sé, doncs és evident que després de la Glòria s’havia d’arreglar aquell espigó. Doncs mira, s’ha arreglat. Però en fi, no sé si això és una obra, no la diríem. No diria que és un mèrit del govern, però, però al final va haver-hi un moment que patíem que no, que no estigués acabat. Bé, anaven passant els mesos, anaven passant els mesos i vèiem alló allà malmenat. I bé, al final s’ha acabat fent, malgrat que malgrat tots els malgrats.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que no hagi acabat d’assolir el govern durant aquests quatre anys de mandat.

Però és que tres són pocs. No tinc ni per començar, perquè jo crec que jo crec que aquest govern no en aquests quatre anys, en els vuit anys. Primer de tot, jo crec que hi ha una cosa que s’ha de dir l’alcalde Motas haurà estat l’alcalde que més pressupostos haurà governat de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols. Cap alcalde amb dos períodes, ara estarà prop de complir deu anys d’alcaldia. Per tant, deu anys d’oportunitat d’anar transformant la ciutat. Bé, en definitiva, jo crec que s’havia generat tota una sèrie d’expectatives que ara que ja va passant el temps, potser les darreres eleccions, el màrqueting va tapar molt els fracassos d’aquest govern, però ara ja comencen a despuntar i a veure-se la gent ho va veient.

I bé, és feina nostra, malgrat tots els impediments que posa el Govern a nivell, diguéssim, de comunicació, ens ha vetat a tots els mitjans municipals és el moment durant la campanya d’intentar explicar-ho. Per exemple, jo crec que hi ha un… A més, és un govern que ha anat amb fugides endavant i també te’n diré 3. Per exemple, aquesta de l’Espigó deia. Finalment, aquesta és una obra que havia d’haver pagat Costes, però que l’Ajuntament va decidir que tiraria endavant ell mateix. És evident que és una obra que ha estat un absolut fracàs, perquè el primer temporal, malgrat ser un espigó, no va aguantar el primer temporal. De fet, no va aguantar ni sis mesos. Això és una cosa absolutament incomprensible. I posteriorment s’ha tingut que arreglar també pagant molts i molts de diners al final d’aquesta obra, quan ja es va fer fa quatre anys. Fonamentalment volia amagar el fracàs del que volia seria recuperar tot el que, per entendre’ns, els que tenim la meva edat, doncs el Palm Beach la zona dels Banys de Sant Elm. Mirar d’arreglar tota la zona de l’Amura.

Per tant, d’alguna manera desenvolupar aquell espai del canari de l’Amura i en definitiva, que no es veiés aquella imatge de degradació que hi ha, per entendre’ns, al costat de Garbí del passeig del Mar. Al final si tenim aquest espigó. Però no podem deixar de denunciar que el canari, tot i que el front continua com continua i que evidentment els Banys de Sant Elm no s’han recuperat per a la ciutat, ni s’ha fet el camí de ronda i em fa l’efecte que són projectes absolutament prioritaris.

Més fugides endavant. El Museu Thyssen, per exemple. Tots aquests deu pressupostos. Quan aquest govern va entrar a governar tenia un projecte executiu, tenia uns pressupostos de l’Estat designats per fer el projecte i li va donar motius peregrins, però va donar els seus motius. Va decidir que canviaria la ubicació. Al final, després de vuit anys, ens trobem que ara, tot just fa pocs mesos, s’ha acabat aprovant un projecte executiu, però no existeix encara el pressupost, en definitiva.

I a més a més. Nosaltres entenem que amb un projecte que és molt pitjor del que es van trobar. En definitiva, què ha passat davant d’aquest fracàs o fugida endavant? Aquestes obres megalòmanes que estem veient a l’entorn del Monestir, que molt poca gent entén perquè es fan però que es fan com a fugida endavant per amagar el fracàs que vuit anys després el Thyssen està pitjor de com s’hauria trobat aquest govern.

I tercera fugida endavant, doncs aquell aparcament desmuntable va dir el govern que li diguéssim així. I així sentirem perquè desmuntable que fonamentalment amaga la fugida endavant de que el govern, quan va entrar fa vuit anys, es va comprometre a solucionar el problema de l’aparcament pel comerç de la ciutat.

No, un altre sentit tenia gastar-se tants de diners, tants de diners en un aparcament. Al final, doncs, i per intentar amagar això? S’ha acabat fent aquell aparcament que no entén massa ningú, que només guanya 40 places a l’aparcament en superfície, que ja existia, que ha costat un dineral i que al final no beneficia pròpiament el comerç. Per aparcar, diguéssim, en una segona corona i després anar, doncs caminant fins al centre. Ja teníem espais, el mateix que hi havia abans servia i allà es podia continuar. Es podia continuar adequant espais. S’ha fet un aparcament absolutament desaforat per a les necessitats pròpiament que tenia la ciutat i, sincerament, podria continuar així bastanta estona. Com has dit, tres altres projectes o també és un govern que havia de fer l’Asil Surís i que havia estat que tocava també. Pensem que tenim les mateixes places de residència que fa quinze anys i la ciutat en fa deu. Ja en el seu moment, fa quatre anys. És també una fugida endavant. Va ser fer justament el contrari, que és privar els residents de l’Asil Surís d‘un jardí privat. Podem entendre un projecte que faci sortir una mica més de plaça, però, però en definitiva, sempre aquest govern actua d’aquesta manera quan veu que no pot complir una promesa, quan veu que hi ha quelcom que bé que l’opinió pública està posant de manifest.

El resultat és fugir endavant i aquestes fugides endavant segurament han servit durant alguns mesos o alguns anys. Però al final, com passa amb totes les fugides endavant, són un greu perjudici per a la ciutat i per al que seria, doncs, les estructures en les que s’han de fonamentar els serveis públics de la ciutat.

Llavors m’agradaria preguntar-li quines són les iniciatives o prioritats per a un municipi com és Sant Feliu.

Clar, aquí hauríem de hi ha molt ventall des d’aspectes, no des de l’atenció a les persones, passant doncs, per intentar dinamitzar la ciutat. Però jo, des del Moviment d’Esquerres. El que faria seria dir que per nosaltres, justament això, la política d’atenció a les persones abandonar aquesta megalomania en què està instal·lat el Govern. Tornar a recuperar aquella ciutat que amb el protagonista de la ciutat. El Govern ha d’estar al servei dels 23.000 habitants de Sant Feliu de Guíxols. I no i l’Ajuntament no és una eina a major glòria del govern. Jo crec que amb aquest canvi de filosofia molta gent pot entendre què proposa Moviment d’Esquerres.

Per tant, vol dir cuidar sobretot no totes les qüestions d’atenció a les persones. A Sant Feliu, molt de temps va estar va ser pioner en camps com l’educació, serveis socials. Excel·lents professionals a l’Ajuntament i jo no vull dir que no facin bé la feina en absolut, però se’ls ha de dotar de molts més recursos i en surten en el camp d’educació doncs, per exemple, avui estem a Palafrugell. Palafrugell és un exemple a seguir pel mateix Sant Feliu de Guíxols a tot el que és la seva àrea d’educació. Tot el que fa. Al voltant del pla educatiu hi tenim molt de camp per córrer i és apostar per això.

Evidentment, continuar apostant pel desplegament de la Llei de la dependència al que comentava d’incrementar les residències d’atenció a la gent gran. Això seria tot el camp d’atenció a les persones que per nosaltres és capital. Nosaltres som un partit amb alta sensibilitat social, però per altra banda, també creiem que allà on toca, potser aquest govern que no és de centre dreta, podria haver brillat.

També ha fracassat estrepitosament el que és el que comentava d’un aparcament al centre. A nosaltres ens sembla fonamental el comerç de Sant Feliu, si vol. Revifar. A part que proposem en el nostre programa, un verdader pla de xoc pel comerç necessita solucionar aquest problema que és endèmic. Evidentment, aquest aparcament que s’ha fet no soluciona i que per tant, hem d’afrontar. És a dir, hi ha moltíssims multicines.

Per exemple, hi ha una proposta que a nosaltres ens fa especial il·lusió que és treballar per aconseguir que la ciutat estigui a punt dintre de deu anys. Per tant, vol dir que el govern que entri ara segurament no tallarà la cinta. Però el fet com el que et comentava de treballar per la ciutat i que no doni un servei, no tenir l’Ajuntament al servei del mateix govern i a major glòria seva, sinó treballar en aquesta planificació i amb aquesta filosofia això és molt important.

Dintre de deu anys celebrarem els 200 anys del Passeig del Mar. El passeig del Mar, jo crec que tothom reconeix que és un actiu principal de la ciutat. Doncs aquí hi ha moltíssima feina per fer. Un pla director del Passeig fa molts anys que queda pendent aquí introduir aquest aparcament i, per tant. Al contrari del que algun cop s’ha dit quan s’ha parlat d’aquest tema millorar el passeig gràcies a aquest Pla director i aquesta i aquesta iniciativa és possible. És qüestió de dedicació mirar d’aconseguir que el salvament també. Una qüestió absolutament diguéssim, que ha anat passant cada mandat i que no s’ha afrontat mai que el salvament s‘integri el passeig d’alguna manera amb algun tipus de solució urbanística que no ha de ser una gran obra, però que ara hi ha formes per fer ho semblar. Semblava l’anterior mandat quan m’has preguntat coses que havia fet del govern. Si recordeu la gent de Sant Feliu, aquelles obres que es van fer a l’antic Club Nàutic que caminaria cap aquí, però d’alguna manera, malgrat els molts diners que hem gastat, no, no s’ha continuat per aquí.

A nosaltres ens sembla que això no es pot haver abandonat. Hem de treballar en aquesta línia. El salvament s’ha d’integrar al passeig. Evidentment, el Pla Especial del Port, el Pla Especial del Port s’ha de desencallar i tota la zona de Cala Sans darrere del port. Aquest projecte si Sant Feliu ho fa amb èxit és una cosa absolutament engrescadora i que tothom pot entendre que és un gran mecanisme de dinamització de la ciutat. Estar allà, estar pendent de fer de fa molts i molts anys. I no tan sols crec que aquests eren els anys en què s’havia sobretot d’haver solucionat això. I és evident. I nosaltres denunciem, doncs, que és quelcom que està per fer i que està parat.

Doncs m’agradaria també preguntar li què diferencia la seva candidatura política respecte als altres candidats i partits que es presenten a les eleccions d’enguany.

S’hauria de fer un llistat de tots i cadascuns perquè alguns ens diferencia, ens diferenciem més així. Home, jo crec que no fa falta que comenti les diferències amb el Partit Popular. Evidentment no són absolutes i radicals, no. Jo crec que aquesta visió d’entendre la ciutat, d’estar al servei de la ciutat, de tenir un ajuntament que els protagonistes de l’acció de govern siguin els 23.000 ciutadans i no el mateix govern, crec que és el que més ens diferencia del govern actual. Per tant, PSC i Tots per Sant Feliu si aquesta visió megalòmana de l’actuació de govern nosaltres hi estem radicalment en contra. Nosaltres tenim una concepció del que és la gestió municipal, del detall, de l’atenció a les persones de cuidar els detalls i jo crec que aquest govern és una diferència amb els dos partits que formen que podria assenyalar.

Home! I llavors crec que en referència a Junts. Nosaltres diguérem el nostre nosaltres fundacional. La majoria de companys provenim d’una escissió del PSC. Quan doncs, s’afrontava tota la qüestió del procés. Per tant, seria un partit socialdemòcrata. Socialista. Aquí hi ha diferents punts dels companys. Si algú se situaria una mica més cap aquí, però si no. Si això genera rebuig, està clar que no. No. No som el teu partit si això et espanta. Jo crec que molt que sí. Segurament per aquí amb junts ens diferenciem moltíssim.

I i Esquerra? És curiós, però ara haig de dir bé perquè segurament eren els nostres aliats més naturals, però ja fa temps, quan vam veure això que Esquerra, doncs, d’alguna manera feia aquesta reculada, ja no fa falta, ni tan sols en l’àmbit de la independència, que per descomptat, no pot fer aquesta reculada en defensar el que va representar l’1 d’octubre al nostre país, en defensar, doncs, diguéssim, en tornar a fer autonomisme i no defensar el dret a l’autodeterminació i tot el que allò va significar és quelcom que evidentment, justament ha fet. A nosaltres ens ha diferenciat molt d’esquerra. De fet, nosaltres sempre havien col·laborat amb aquella idea del Junts pel Sí. En aquell moment no l’hem abandonada i aquí qui l’ha abandonada doncs és Esquerra. Nosaltres pensem que nosaltres pensem que per tal d’assolir l’autodeterminació del nostre país és indispensable que s’entengui que és un moment constituent. Que s’oblidi tota aquesta manera partidista d’entendre la política en aquest camp i que, per tant, actuï en conseqüència.

I això que pot semblar quelcom doncs molt nacional. Jo crec que té efectes pràctics en l’àmbit municipal i em fa l’efecte que és important, doncs dir li a la gent que el que passi a l’Ajuntament també condicionarà això. Que bé, segurament tothom ho té clar, però la nostra feina és fer un incís, no?

I quins punts voldria destacar del programa electoral que al final presenten en aquestes eleccions d’enguany.

Bé, doncs, per exemple, aquest fet comentava d’intentar arreglar el passeig per celebrar els dos cents anys. Aquest és un fet que ens sembla fonamental. El de l’aparcament que comentava pel comerç és quelcom que ens sembla fonamental. Mirar de desencallar tota la qüestió de l’aparcament en general també quan parlo de l’aparcament parlo de repensar la zona blava és fer, diuen. Nosaltres pensem que hi ha moltíssima gent de Sant Feliu que no baixa de Sant Feliu perquè no hi ha aparcament i això s’ha de solucionar. I després a sobre, i això es fa. Es pot fer amb un aparcament de rotació intel·ligent i llavors, a més a més, aquest aparcament que es comentava doncs per per tal que llavors ja sigui atreure gent, no.

Nosaltres ens sembla que, per exemple, una qüestió fonamental que també aquest govern ha tingut un fracàs absolut és del tema de la neteja. A part d’haver prorrogat anys i anys l’antic contracte, al final ha acabat fent el mateix model de gestió que existia. Nosaltres em sembla que aquí hi ha molt de camp per córrer, que Sant Feliu pot i ha d’estar molt més net.

I a més a més, tota la gestió dels residus també és quelcom que ens preocupa molt i que volem estar hi molt molt a sobre. Coses, coses, deia, de detall d’atenció a les persones. Per exemple, nosaltres proposem una proposta que a nosaltres ens sembla molt important, que pot canviar molt la relació de l’Ajuntament amb la ciutat i que, a més a més, és una reivindicació que els síndics municipals, no només de Sant Feliu sinó de tota la província Girona, estan en aquests moments defensant. Nosaltres volem defensar una ciutat sense cita prèvia i això hi ha moltíssimes queixes. Hi han molts molta gent que crec que surt enfadada de la l’Ajuntament. La gent no pot sortir enfadada de l’ajuntament. La gent no pot anar a l’Ajuntament i sortir enfadada i sentir-se desatesa. Nosaltres defensem que la cita prèvia existeixi perquè és una eina que pot ser útil i que ha de ser útil, però que no sigui obligatòria. I això ho revertirem nosaltres. Ens pensem que aquí el govern ha caigut amb una burocratització molt evident.

Per exemple, el tema de mobilitat. Nosaltres portem al programa quelcom que ens sembla que pot ser que pot també millorar molt la vida de la gent. Que és el Bicing. Jo crec que hi ha prous experiències a moltes ciutats. No estaríem inventant res i en canvi Sant Feliu, per la seva per la seva manera, per la seva geografia. Justament ara que s’ha incorporat el Bicing, les bicis elèctriques, doncs. Doncs bé, es pot ajudar a canviar la mobilitat i la lògica de la mobilitat a Sant Feliu. I qui diu això també ho fa. Nosaltres proposem, en certs punts estel·lar, instal·lar escales mecàniques i ascensors, per exemple allà, a la zona de l’escola Sant Josep o la plaça Narcís Marsillach, serien els jo crec que uns llocs evidents que és necessari i que també és d’aquelles coses que ens sembla que fa molt i molt de temps que haurien d’haver-se atacat.

I llavors jo crec que també hem de fer una gran aposta per repensar com ens promocionem. Em fa l’efecte que Sant Feliu, com tots els pobles d’aquesta zona nostra, però Sant Feliu té un punt que per geografia no tenen, potser d’altres i n’han hem de saber treure profit. Tothom hi té que treure profit del que té de bo. Nosaltres, en aquest lloc tan privilegiat que estem al peu de l’Ardenya i de les Gavarres, em fa l’efecte que totes les propostes de turisme actiu que ja s’estan desenvolupant d’una manera doncs molt natural. Què? Doncs tot hi porta pro, que aquí podríem acompanyar moltíssim, moltíssim des de l’Ajuntament.

I també, per exemple, això seria de cara a futur, però jo crec que podem recuperar moltes coses que havíem fet bé. Sant Feliu havia sigut capital gastronòmica i indubtablement havia sigut una ciutat bé, anys, molts anys enrere, però fins i tot haver tingut dues estrelles Michelin i en aquests moments continuem tenint grans professionals als fogons per entendre que poden tirar endavant grans propostes. I em fa l’efecte que hem abandonat aquesta ambició de ser capital gastronòmica. Doncs ara, per exemple, ara dintre de l’Estat, quan s’acabin les eleccions el següent mes, els següents dies podem celebrar.

I crec que no hi ha massa res previst, o almenys ja hauríem és així. Sí, ja, ja no és el que hauria de ser, perquè fa temps que hauríem d’estar reivindicant tot això. Podríem estar celebrant els 30 anys del Peix Blau ganxó que l’efemèride és ara. En aquests moments s’està produint i no s’ha tingut la sensibilitat de fer-ho o altres campanyes. Aquests són un èxit, com el Ganxotapes ara tot això, continuar fomentant-ho, fomentant-ho. Però aquesta ambició de ser capital gastronòmica jo crec que és quelcom que d’alguna manera hauríem de recuperar sense, sense complexos. I bé, potser m’estic allargant massa, però no vull deixar de dir que per nosaltres és fonamental i totes tota la qüestió d’educació i també en aquests moments d’atenció a la joventut i que aquí dedicarem moltíssims esforços tenim un programa molt ampli en aquest sentit i que són dues qüestions capitals que no vull que quedi. No vull que acabi aquest torn sense haver-les assenyalat.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas que no assoleixen la majoria absoluta a les eleccions d’enguany estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Nosaltres, nosaltres, estem disposats a pactar amb altres formacions polítiques, Però el que sí que ha de tenir clar tothom és que nosaltres. Nosaltres formarem un canvi. Si tenim l’oportunitat i per tant som una opció per al canvi. I jo no ho sé bé, pregunte’ls-hi quan vingui aquí. Però jo crec que aquesta és una pregunta molt pertinent, perquè després la gent vota una cosa, però després es troba amb pactes que no. Que potser no acaben de ser del seu gust o que hauria de ser abans com quan va votar. Nosaltres sí que estem. Nosaltres estem oberts a pactar per provocar un canvi a la ciutat.

Per tots els motius que acabo de dir, seria absolutament incongruent que no provoquessin aquests canvis dels que et parlava. Per tant, doncs, doncs ja puc avançar que nosaltres no pactarem amb Tots per Sant Feliu ni amb un PSC que són els que representen el que volem canviar i els altres grups de nosaltres ens reivindiquem com l’alternativa real i com a l’alternativa que s’ha de recolzar si realment es vol un canvi perquè perquè bé veiem que que el dubte no ho sé. D’alguns d’altres candidats dels altres partits que queden ja han sigut tinents d’alcalde del govern actual d’algun partit. Esquerra Republicana, concretament, ja va estar en aquell govern. Ara en reneguen molt, però hi estaven molt a gust quan hi eren i realment quan es va formar el govern actual. Doncs bé, que van gesticular per veure si ells eren els escollits. En comptes de en comptes del PSC no. Per lo tant, jo crec que tenen poca credibilitat a l’hora de presentar se com a canvi hi quedaria junts. I el Partit Popular, evidentment, amb el Partit Popular nosaltres no pactarem. No pactarem en absolut.

Com ja he comentat, no està donant per descomptat, però durant la campanya electoral no s’ha de donar per descomptat. Res voldrà dir ben clar. I explícitament i Junts també tenim la mateixa suspicàcia, el mateix dubte, i nosaltres no tenim, hem de traslladar ho a la ciutadania perquè ho valori. Igual que Esquerra, doncs, no tenim tan clar que vulgui provocar aquest canvi.

El mateix passa amb Junts, no, que sovint aquests dos partits veiem que. Que els pacte de Tots per Sant Feliu, que a més a més ara diguem-ne més a Sant Feliu, demanava la tarifa de Tots per l’Empordà que s’està generant amb tentacles a Tots per la Selva i per tant, comença a tenir aquest partit un pesa de les diputacions i dels consells comarcals que fa que siguin objecte de desig d’aquests altres dos dels dos partits alfa del país, Esquerra i Junts.

Que bé que és així expressament, tal com jo ho estic fem els dos partits diuen que no pactaran sota cap circumstància. Doncs perfecte, Jo vull un per bo, eh? Però si si que els animo. I ara és el moment, no en campanya electoral. Que ho diguin, que ho diguin. De manera tan clara que són una proposta de canvi, com ara l’agenda de Moviment d’Esquerres. Com la gent de MEXCAT. Ho estem dient. És tan senzill com. Posar les cartes sobre la taula i dir-ho com ho estem dient nosaltres.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts de les eleccions d’enguany. I també els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

Al contrari, us vull donar les gràcies a vosaltres per això, per l’entrevista, per l’oportunitat que ens doneu. A més a més, avui en dia una entrevista com ara aquesta avui la pots compartir, però per nosaltres és una eina molt important. I res. I moltes gràcies per la magnífica feina que feu.

Carme Viñas: «Volem que Calonge i Sant Antoni sigui un poble verd, social, ple d’oportunitats i amb voluntat d’ajudar als ciutadans»

Per

Maria Alsina

15 de maig de 2023

Avui ens visita Carme Viñas, alcaldable de Calonge i Sant Antoni pel partit d’Esquerra Republicana de Calonge i Sant Antoni, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Viñas.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Doncs jo em defineixo com una persona emprenedora, decidida, positiva i treballadora.

Llavors no sé si podria explicar-nos tres aspectes que hagi vist positius i que s’hagin assolit durant aquests quatre anys de mandat per part del govern de Calonge i Sant Antoni, tenint en compte que ha sigut un mandat una mica diferent.

A veure. Nosaltres vam estar governant 15 mesos. I fins que ens van fer el pacte de la vergonya va haver-hi la moció i nosaltres vam tenir de sortir del govern. Però en aquells 15 mesos vam deixar engegat un projecte molt positiu que va ser les obres de Mas Pere. Per fi fem una realitat i després de moltíssims anys es porten es fan efectives.

I comencen i van anant entrant les màquines. Nosaltres, dos dies abans de la moció de censura, vam fer una reunió al pavelló de Sant Antoni i hi van venir 400 de pràcticament 400 veïns, no?, que tenien moltes ganes d’engegar aquest projecte que es tirés endavant i nosaltres el vam fer l’explicació, vam donar els terminis, vam dir el que es tenia de pagar el projecte, quin cost quedava. Que va quedar rebaixat en un 20 %. I aquest és un projecte que jo em sento molt orgullosa d’haver-ho fet possible.

Un altre projecte que ha sigut molt criticat per l’actual equip de govern és el Parc de Sant Julià. El parc de Sant Julià és una zona que hi havien gronxadors i nosaltres vam decidir donar-li un altre aire. Actualment som un referent dels municipis del costat que ve molta gent i jo estic super contenta, doncs de veure els dissabtes i diumenges quan passo caminant a la quantitat de famílies que van a passar el dia en aquell nou espai. De la manera que s’ha fet.

També estic molt contenta del projecte que de seguida que vam arribar, perquè nosaltres vam dir que necessitàvem un ascensor a l’ambulatori de Calonge i el van fer efectiu. I llavors hi han molts més projectes que s’estan tirant endavant i que nosaltres van deixar sobre la taula. També estic molt orgullosa de que no els hagin esbandit i que estiguin treballant sobre ells. Tan malament no ho vam fer.

Llavors no sé si podia destacar tres aspectes que creu que no s’hagin aconseguit assolir durant aquests quatre anys de mandat a Calonge i Sant Antoni.

A veure. Nosaltres vam deixar projectes a sobre la taula. I amb projectes, que ha sigut un mandat una mica complex perquè va ser un mandat en el que vam patir amb Glòria. Va ser un mandat on vam patir el Covid. Va ser un mandat on hem patit la moció de censura i ha sigut un mandat també on ens van deixar en minoria quan estàvem a govern, perquè el senyor Norbert Botella va fugir del govern en plena pandèmia.

I llavors hi ha molts projectes que anaven tirant endavant i que s’han anat fent. Actualment, no s’hauran acabat quan acabi aquesta legislatura perquè ara tot just inauguraran o faran. Que el camp de futbol de Sant Antoni farà la inauguració semblant al 2 d’abril, no sembla que és o el 3 d’abril. Aquest cap de setmana, però, i és un projecte que nosaltres ens trobem a sobre de la taula quan nosaltres arribem, que hi havia una mala praxis el vam tenir de refer i actualment s’està acabant.

Vull dir, i amb projectes que segueixen, s’està seguint amb el projecte del Castell. De les obres del Castell. Perquè quan nosaltres vam estar al govern vam aconseguir renovar la cessió d’ús de 30 anys més. Si no, era absurd gastar molts diners per un per un, un espai que no sabia si seria de la Generalitat o nostre.

Podríem seguir. N’hi han molts, però només tres que vull destacar. No han anat bé. També està el Sostre Cívic, que s’ha tirat endavant. Nosaltres el vam refer també Sostre Cívic. Nosaltres portàvem quan l’antic govern estava el portava 300.000 euros sense pràcticament res a canvi a Calonge. Nosaltres el vam refer i amb aquest projecte nosaltres vam seguir aportant els 300.000 euros. Però ens vam quedar quatre pisos per disposar de l’Ajuntament per necessitats de serveis socials.

Llavors no sé si podria. Després de parlar de tots aquests projectes que no s’han acabat d’assolir quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per un municipi com Calonge i Sant Antoni?

La prioritària, i que nosaltres estem molt contents que nosaltres no el vam poder fer perquè ens van bloquejar el govern. Nosaltres vam fer uns serveis socials que han sigut el segon serveis socials més ampli, quasi del Baix Empordà, perquè ens van posicionar en el segon. D’inversió el vam tenir bloquejat durant 15 mesos aquests serveis socials, però estem contents perquè actualment des del minut zero pràcticament que van entrar ells a l’Ajuntament, el van signar aquest contracte que nosaltres havíem treballat, no? Nosaltres, per nosaltres és molt important les persones. És molt important també que hem dinamitzat la joventut i hem dinamitzat la gent gran.

I queden projectes per fer. Hi ha molts projectes que són de l’equip de govern que són urbanístics. Ara, per exemple, amb el regidor de Medi Ambient, estem treballant perquè la gent està molt descontenta amb els residus a Calonge i amb les escombraries. Llavors s’ha de fer el contracte nou. Llavors estem treballant i estem aportant tot el que nosaltres trobem que ha de millorar les escombraries. I bé, estem treballant conjuntament i penso que al final ens en sortirem i ens en sortirem entre tots, perquè és un projecte súper important per Calonge i Sant Antoni. Un poble net és una de les nostres prioritats.

Llavors, què diferencia la seva candidatura política respecte als altres polítics que es presenten com alcaldes d’aquestes eleccions?

Bé, jo encara no sé exactament quants candidats n’hi hauran i qui seran, però el que representa el meu grup és que som gent que estem al costat de la gent, gent que parlem amb la gent del municipi, amb els nostres veïns a que escoltem el que volen, el que necessiten i en definitiva, estem a l’Ajuntament per treballar per als nostres veïns de Calonge i Sant Antoni.

Llavors no sé si podria destacar alguns punts del seu programa polític?

O sigui del nostre programa polític podem destacar que nosaltres el dividim en quatre eixos. Els eixos són Calonge i Sant Antoni al costat de la gent, perquè per nosaltres són prioritaris. En totes les franges d’edat, que és molt important, un Calonge i Sant Antoni net i segur.

És molt important per nosaltres un Calonge i Sant Antoni verd. I és molt important per nosaltres Calonge-Sant Antoni, un poble d’oportunitats. Són els quatre eixos més important en els quals nosaltres estem treballant i encara estem acabant el nostre programa electoral que anirà sobre això, sobre aquests quatre eixos.

I finalment, si no aconsegueixen, si no aconsegueixen formar majoria absoluta després d’aquestes eleccions, estarien disposats a pactar amb altres partits per poder governar?

Encara no sabem quins partits acabaran estant i formaran llista a Calonge. El que està clar és que nosaltres ens presentem per tirar endavant el nostre poble, perquè hi hagi un canvi i perquè és necessari. Evidentment que nosaltres ens sentarem a parlar el dia 28 amb tots els partits i mirar quins, quin és més afí als nostres projectes que nosaltres volem tirar endavant. I nosaltres volem una nova manera de governar.

Doncs esperem que tinguin molta sort i molts encerts en aquestes eleccions. I moltíssimes gràcies per visitar els nostres estudis, per venir-nos a explicar una mica més.

Arturo Prades: «Per impulsar el factor social a Calonge i Sant Antoni hem de fer una aposta per l’habitatge»

Per

Maria Alsina

15 de maig de 2023

Avui ens visita Arturo Prades, alcaldable de Calonge i Sant Antoni pel Partit Socialista de Catalunya, per Calonge i Sant Antoni, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Prades.

Bon dia, com esteu?

Primer de tot m’agradaria preguntar-li si es pot definir amb tres adjectius.

Bé, jo crec que tothom que em coneix podria dir que sóc una persona emprenedora i això és un dels punts que intento desenvolupar. I no només poso un adjectiu, sinó que intento fomentar totes les meves activitats. Sempre intento projectar i emprendre i desenvolupar nous projectes.

El segon és que sóc una persona molt treballadora. A vegades fins i tot m’ho recriminen els que tinc a prop la meva família. Però clar, el primer punt d’emprenedoria, d’emprenedoria i aquesta activitat sempre implica dedicar-li moltes hores al dia per treballar pels meus projectes.

I el tercer punt és que sóc molt constant. Si quan una cosa se’m posa al cap pues la veritat és que poques vegades no aconsegueixo veure’ns. La constància és una virtut que tinc, que m’ha ajudat a tota la meva vida personal i professional. Doncs poder poder poder anar assolint-ho i ser feliç. I perquè al final dius ostres, sí, m’agradaria fer això i amb constància i treball ho vas treballant des del principi vaig aconseguir posar un a final també. Reconec que en alguna persona que que sóc feliç amb mi mateix perquè vaig aconseguint les coses que vaig vaig treballant i desitjant.

Llavors podria dir-me també tres coses positives que s’hagin assolit durant aquest mandat?

Bé, nosaltres el mandat, com tots sabeu, és un mandat que vam començar l’1 d’octubre del 2020 amb una moció de censura i la veritat, nosaltres ja estàvem a govern el període 2015-2019. I sincerament, en el període aquest octubre 2020 fins ara hem treballat molt més del que vam fer en quatre anys. La veritat és que ha sigut una feina molt, molt més, molt més profunda, molt més desenvolupada. I diríem que hi han tres punts on crec que des del punt de vista nostre estan en el govern. Que penso que hem d’estar orgullosos de l’ocupació.

Nosaltres el 2015, quan vam entrar a govern, el nivell d’ocupació i sobretot no a nivell d’atur sinó de població activa, vol dir que la gent que es proposa a entrar al mercat laboral en aquest període de 2015 estem parlant de que 1.200 persones més han entrat en el mercat laboral. Això sembla, sembla banal, no?

Però al final. El que això ajuda és que la renda disponible dels nostres conciutadans puja. L’atur evidentment baixa, l’economia està molt més sostenible durant l’any i ara portem 30 trimestres amb una baixada d’atur. D’una manera constant, excepte el període dels quatre trimestres de la pandèmia. Però això implica que a data d’avui, que és una època relativament baixa a nivell d’ocupació, estem en nivells al 7 % de desocupació i estimem que aquest estiu arribarem a menys del 5 % de desocupació. Una dada. Una data històrica. Aquest vindria a ser el primer punt.

El segon és l’habitatge. Com sabeu, nosaltres sempre treballem molt El concepte de que l’habitatge és complicat. No és un tema només de Calonge i Sant Antoni, és un problema de tota la Costa Brava Centre. Els preus de lloguer són alts perquè al final hi ha poc producte residencial, hi ha molt producte turístic i hi ha poc producte residencial.

I això és una lacra que pot implicar i que els nostres fills al final posin en marxa els seu projecte en un altre lloc a viure-hi. I aquí ens quedem sense mà d’obra, si pot acabar sent que a mort sense una política d’habitatge clara i profunda. Doncs que al final ens convertim en pobles dormitori. Que vingui molta gent els caps de setmana, vingui molta gent a passar l’estiu, però els treballadors que vinguin de fora perquè aquí no queda ningú, perquè no pot pagar-se un habitatge.

Passa, per exemple, a Ibiza, que surt als diaris molt sovint que la gent no pot anar a treballar perquè no pot assolir un lloguer, no es fa política d’habitatge. Nosaltres, com sabeu, vam incorporar 14 pisos durant aquest mes de març. Durant aquest mes de març hem adquirit un edifici de vint i vuit pisos amb un fons d’inversió i d’alguna manera dintre el nostre projecte i programa de cara al 2023-2027 tenim el compromís d’incorporar 104 pisos més per a lloguer assequible per a gent jove i pisos tutelats per a gent gran, que això el que implica és incorporar al mercat de lloguer residencial. Preus de lloguer assequible que estem parlant de preus de lloguer de 350-400 euros, quan el mercat a data d’avui, segons l’Incasol, ens dóna que el lloguer residencial a Calonge-Sant Antoni està, de mitjana sobre els 600 euros. Això voldria dir una baixada del 30 % que és molt interessant.

I el tercer punt, el tema del nucli de Calonge, com tots portàvem i tots els grups portàvem en el programa del 2019 que el nucli de Calonge més ara a tenir una sacsejada, no? El primer equip de govern que hi va haver en el període inicial d’aquesta legislatura bé per múltiples múltiples variables no vaig ser capaç. De poder dir nosaltres quan vam entrar ho vam tenir claríssim a l’octubre de 2020 i amb la Covid, el Poble de llibres i tota l’activitat promocional del municipi amb tot el desenvolupament de mercat, pintar, el desenvolupament del Fira Còmic, amb desenvolupament d’ajuda a implementar o bé implementar nous negocis a Calonge. La veritat és que al nucli de Calonge, avui en dia, jo que visc al carrer Major me n’adono que moltes vegades quan surto un dissabte i un diumenge per la tarda, la veritat és que és veu més vida. Bé, penso que això és un tema molt positiu que hem d’incorporar a aquells, diguem-ne no? punts positius que nosaltres podem dir que hem sigut capaços de desenvolupar en aquest mandat.

Llavors també m’agradaria que destaqués tres aspectes no tan positius que no s’han pogut assolir des del govern.

Bé, com jo deia al final, nosaltres hem tingut un període molt curt de temps per poder desenvolupar temes que ens ha passat a nosaltres. L’any passat, el 2022, vam fer un desenvolupament de projectes estratègics amb un nivell d’endeutament d’11 milions d’euros. I si una de les coses que, per exemple a mi no m’acaba d’agradar és que d’alguna manera no hem sigut capaços, encara que tots aquests projectes estan ara en treball i en execució. Bé, ens hauria agradat haver acabat la legislatura amb els projectes ja definitius, i no tant en aquest procés que estan ara de treball i d’execució de les feines, no perquè es pogués haver visualitzat molt més. Quina és la feina que hem fet? Però clar, amb dos anys i mig es pot fer el que es pot fer.

Nosaltres el projecte del que diem El Triangle a Calonge, que seria per un costat el desenvolupament del castell definitivament acabar el castell. Això és unes obres que s’estan fent ara mateix amb el tema de desenvolupament de l’espai de les Monges, amb un centre universitari de desenvolupament de les humanitats, amb la gastronomia i amb la i amb la i amb el coneixement. És un tema que també està en fase d’execució. I el tercer és el que seria la futura plaça de Cultura i tot l’espai del pàrquing Fontova, que ara també està en desenvolupament però que no es podrà visualitzar que abans que acabi aquesta legislatura, que entra per un costat el que deia aquell punt positiu de les de les vuit llibreries que tenim ara. Amb tot, el programa cultural que s’ha desenvolupat entorn de Calonge Poble de Llibres com un pont molt positiu. I si haguessin sigut capaços de poder desenvolupar aquest triangle. Des d’un punt de vista d’infraestructura urbanístic, però la veritat és que ara seria com la cirereta, no? I això passarà. Però vull dir que no passarà abans que acabi la legislatura.

El segon punt negatiu és els espigons. Com tots sabeu, nosaltres tenim un problema de gestió de les de les sorres. A Sant Antoni tenim un projecte caríssim, un projecte que d’alguna manera té que finançar Costes del Estado. Llavors, encara que està pressupostat dintre de Costas del Estado, doncs bé, encara hi han alguns detalls des del punt de vista mediambiental que ens implica que això no ho podem executar, o en aquesta legislatura, que és un tema molt estratègic perquè al final també. No oblidem que el que el passeig de Sant Antoni i tota la primera línia de mar de Sant Antoni és un actiu turístic molt important per nosaltres. I penso que això, encara que està pressupostat i si hem fet abans, està pressupostat. Costes té els diners, però diguem ne que hi ha un punt, un punt pendent, que és el tema mediambiental.

I el tercer és la recollida d’escombraries. És un tema que, a més porto personalment jo des que va sortir del govern. A l’últim a l’últim regidor, el senyor Botella. I la veritat és que la situació que tenim ara és una situació complexa perquè tenim un contracte que està infradotat econòmicament. És un contracte que es va fer en el seu dia amb unes limitacions pressupostàries. Molt limitades pel pal per l’envergadura que tenia, i això ho estem patint ara no hi que estem treballant jo.

Quan vaig agafar aquesta aquesta regidoria lo primer que vaig fer és posar-me a treballar amb el nou contracte que entra en vigor l’1 de gener del 24. Un contracte que, evidentment, tindrà que resoldre les necessitats reals que té de recollida selectiva al nostre municipi, amb la seva estacionalitat en els seus perfils de de ciutadans diferents i amb tota la casuística que té aquest, aquest, aquest, aquest, aquesta. Aquest contracte, no? I evidentment, amb un finançament adequat. Això diríem que serien els tres punts que diguem-ne que s’acaben una miqueta allà o a cavall entre una legislatura i l’altre.

I quines creu que són les prioritats o els projectes que són més importants que s’han d’impulsar al municipi?

A veure, nosaltres, com dèiem, nosaltres portem a govern des de l’any 2015, excepte el període d’aquest any i mig que va estar en que vam estar a l’oposició. La veritat és que nosaltres hem tingut sempre una visió molt clara de què és el que volem, que com imaginem el nostre municipi. Des del PSC de Calonge i Sant Antoni nosaltres imaginem el municipi, un municipi segur, un municipi net, perquè penso que tots dos són dos adjectius que són necessaris per ser un bon actiu turístic. I si difícilment nosaltres si, ens ha criticat moltíssim amb la instal·lació de 160 càmeres en el municipi per poder gestionar. No només la mobilitat, sinó també la gestió de la seguretat en el nostre municipi des d’un punt de vista smart.

Perquè clar, a Calonge són quasi dos cents quilòmetres de carreteres. No tindrem mai suficients policies per gestionar-ho tot. Ara bé, al final tindrem que tirar utilitzar la tecnologia per poder desenvolupar eines que facin que la nostra gestió de la seguretat sigui molt més eficient. No ho sé. Jo penso que com imaginem el municipi? L’imaginem molt més net. Amb aquest nou contracte que us deia molt més segur utilitzant eines smart per poder desenvolupar una wifi, una gestió eficient de la nostra seguretat via la tecnologia. Un municipi que sigui atractiu per nos noves persones a venir i emprendre professionalment negocis. Com sabeu, nosaltres hem desenvolupat el viver d’empreses des del 2016 fins ara.

És un actiu que el tenim ple i no ens queden més empresaris, no ens queden més més persones al coworking i el que hem de fer és desenvolupar això per fer lo créixer. Persones i empreses al Parc d’Activitats Econòmiques. Si tirem enrere i pensem el nivell d’ocupació que tenia el 2015 o ara. Ara hi han dos grans empreses que estan ja entrant en fase d’entrar en projectes urbanístics per desenvolupar unes naus de prop de 10.000 metres i un altre una nau de 8.000 metres. Estem parlant que portaríem prop de 130-140 euros de treball al Banc de Calonge, que ara ens hem de plantejar. L’ampliació del Parc d’Activitats Econòmiques de Calonge, que ja urbanísticament està projectat. Però diguem-ne que hem d’activar i moure fitxa cap a endavant.

Això des del punt de vista empresarial, perquè al final l’economia i desestacionalitzar l’economia, el que ens aporta és que la gent tingui feina més continuada durant l’any, no sigui una feina tan estacional, mitjana i la nostra, la renda disponible dels nostres conciutadans, sigui més gran del que és ara. O sigui, al final és una estratègia de via més l’economia no tan focalitzada en el turisme, el que ens ajudes, que l’economia sigui menys estacionalitat i la gent, els nostres conciutadans, puguin treballar amb un treball molt més digne i segur. Durant tot l’any, no?.

Això per un costat i per un altre costat, penso que hi han dos línies de treball que continuem. És el tema de l’habitatge, com us comentava abans. Si en quatre pisos penso que hem de ser capaços de que els nostres fills tinguin la capacitat de desenvolupar se personal i professionalment en el municipi, hauran nascut. Això vol dir que hem de donar-li la possibilitat que tingui una feina i hem de possibilitat d’oferir la possibilitat que tingui un lloc on viure, no?

Llavors penso que això és una obligació que tindriem que tenir tots els governants de Calonge-Sant Antoni. Penso que sinó en generar molts problemes de futur per perfil de municipi i per gestió del municipi. Ara bé, penso que és una acció molt important que nosaltres ja ho estem fent i la qüestió és que continuï incidint en aquesta línia.

La gent gran. A Calonge tenim prop de 600 persones que són majors de 65 anys i soles. Dius, ostres, per què passa això? Perquè molts fills han tingut que marxar fora a viure. Llavors han quedat els avis sols. Això és un problema perquè al final hem d’ajudar aquesta gent a que tinguin una vellesa molt més activa, no només fomentar activitats perquè facin el casal. Sinó s’ha de treballar molt perquè augmenti la seva socialització i millori la seva gestió del seu dia de dia, per exemple, en el Banc del Temps s’estan fent activitats en la qual hi ha propostes de gent jove, de donar hores perquè els avis puguin fer i la gent gran puguin fer coses i per contraprestació li ho donen intercanviant hores a la gent, joves.

Llavors, al final, l’objectiu és que encara existeixi un bon lloc per viure. Amb aquests criteris que et deia no sóc capaç de que sigui net. Segur que tinc capacitat de poder atraure nous nous persones, a treballar noves empreses, a desenvolupar se aquí i sobretot, un focus molt important amb el que els joves tinguin feina i els joves, els joves, tinguin un habitatge per viure i una especial cobertura social, sobretot focalitzada amb l’energia.

També m’agradaria que expliqués què diferencia la seva candidatura política de la resta de candidats que es presenten a l’alcaldia de Calonge i Sant Antoni.

A data d’avui crec que serem 9 grups que ens presentarem a Calonge i Sant Antoni. Jo si una cosa puc dir que hem après en els últims anys, en les últimes dues legislatures, és que els polítics poden tenir molta il·lusió. A mi em pot fer molta il·lusió ser alcalde de Calonge i em pot fer molta il·lusió estar liderant una opció política per ser alcalde de Calonge, però d’il·lusió només no només es viu. Però si al final tens que tenir la capacitat de poder desenvolupar els projectes.

Perquè si no, al final et genera molta, molta, molta incertesa i et quedes molt defraudat. No dius «Ostres, jo volia fer això i he pogut, no?» L’Administració pública és molt complicada. La gestió de l’administració pública és molt complicada des del punt de vista administratiu, des del punt de vista econòmic. Perquè no pots fer el que vulguis. Al final hi ha unes normes i hi ha unes normes estatals i unes normes europees que has de seguir. Què vull dir amb això? Vull dir que al final nosaltres crec que la proposta que fem és si tenim una il·lusió, tenim un projecte clar, l’hem desenvolupat durant dues legislatures i el que volem és aprofundir i liderar un govern per poder aprofundir en aquest en aquest dia, dia a dia de demà a partir de les eleccions del maig, el 23.

Però també penso que una de les coses que ens diferencia és que estem capacitats, estem capacitats perquè ho hem fet abans, ho hem demostrat i després perquè també ens veiem amb la capacitat tècnica i professional per poder desenvolupar-ho.

L’Ajuntament de Calonge té vint i quatre milions d’euros de pressupost. Aquest any 2022 amb tota la inversió que hem fet, hem estat gestionant uns prop de 37-38 milions d’euros de pressupost. Docents, treballadors públics. O sigui, es pot tenir molta il·lusió per fer una cosa. Però si no tens la capacitat, al final el que passarà el dia de demà és que tindrem governants.

I ho vam veure la primera part de la legislatura amb un govern amb quatre, quatre grups, dos d’ells tres d’ells independents, que la il·lusió està molt bé. Però al final la feina ha de sortir.

Llavors podria destacar algun punt del seu programa polític per a aquestes eleccions?

Bé, jo crec que bàsicament és el tema d’habitatge, el tema de desenvolupar Calonge-Sant Antoni com un lloc per viure. Penso que és molt important. Penso que serien, o diria que Local Sant Feliu millor preveure. L’Habitatge, un punt, un pilar molt important. Que el ciutadà de Calonge no tingui la percepció de que és una extrany en el seu municipi. Això que vol dir nosaltres que moltes activitats a l’estiu, moltíssimes. L’estiu actiu, el festiu, fires de tot tipus va bé, és necessari. Són necessàries perquè al final tots els municipis estem lluitant amb una massa crítica per poder atraure als nostres municipis si és necessari. Però a mi m’agradaria tenir una agenda 12 de 12. Què vol dir això? Que hi hagués agenda activa de tots i que Calonge-Sant Antoni fos un estiu actiu però que fos actiu tot l’any.

I llavors, per què? Perquè al final, si bé el ciutadà d’aquí no tingués la percepció que poguessin arribar a tenir la percepció de què estan vivint, vivint en un poble que està focalitzant només per als que vénen de fora, és necessari, però durant l’estiu. I durant l’hivern hi ha d’haver activitats a Calonge-Sant Antoni, un lloc per viure, habitatge, un lloc important d’ocupació, un lloc molt important, però també. Que hi hagin activitats i que no tinguem aquesta percepció que estem vivint en un municipi d’altres.

Finalment, m’agradaria preguntar-li estaria disposat a pactar amb un altre partit polític, si és que no arriben a obtenir la majoria absoluta durant les eleccions?

Bé, jo penso que la majoria absoluta, excepte en llocs molt, molt, molt específics de la Costa Brava Centre podríem dir que és una quimera. I no és pas que ho sigui. El que sí que tenim clar nosaltres els socialistes és que dels nous grups no grups que ens presentarem hi han tres grups, diguem-ne tres, tres partits polítics que d’alguna manera liderem o tenim la capacitat de liderar.

Nosaltres, Esquerra Republicana, Junts per Catalunya. Jo penso que en aquests tres partits ha de sortir qualsevol futura combinació. Com comentava abans. Tota, tota l’experiència que s’ha tingut en grups més petits, doncs potser no ha ajudat a desenvolupar la profunditat del programa. Llavors jo penso que entre aquests tres partits i que surti el futur equip de govern i també fent una reflexió, no? En els propers anys hi han una sèrie de de suport financer estratègic com són els fons europeus, els Next Generation i els ajuts per arribar a l’Agenda 2030. Tots aquests ajuts estan gestionats per Europa, per Madrid i per Barcelona. O sigui, la Comissió Europea, el Govern d’Espanya i el Govern ha girat cap.

Al final, un d’aquests tres partits que et deia segur que estan dintre d’aquest d’aquestes tres entitats. Clar, anar a un partit independent a demanar un ajut d’un gènere per fer unes obres estratègiques al Collet de Sant Antoni. Doncs a lo millor no li foten cas. Llavors penso que al final, en aquest cas, contestant a la teva pregunta, crec que serà necessari un pacte. I des del nostre punt de vista. Des d’un punt de vista inicial, la nostra idea seria que entre aquests tres grups ha de sortir el futur equip de govern, que esperem que sigui liderat per nosaltres.

Ho esperem i esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions municipals. Moltes gràcies per la seva visita.

Gràcies a vosaltres.

Eva Rovira: «Hem de treballar plegats amb el comerç i les associacions de la Bisbal»

Per

Maria Alsina

15 de maig de 2023

Avui ens visita Eva Rovira, alcaldable de la Bisbal d’Empordà per Compromís per la Bisbal – Junts, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Rovira.

Hola, bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís en tres adjectius.

Em considero una persona dinàmica, treballadora i molt tossuda.

Llavors no sé si podia dir-nos tres coses que creu que hagin estat bones, que hagi aconseguit fer el govern municipal durant aquests quatre anys de mandat.

A veure, una de les coses que considero que sí que han fet molt bé és la restauració del castell, un castell que tenim de l’època medieval. Les façanes estaven bastant malmeses i llavors era un perill per a la ciutadania perquè estava ben bé al centre. A més a més, doncs les visites, els visitants també també quedaven afectats i com que s’hi fan exposicions i fan diferents activitats per la Festa Major, i així, tot això havia quedat una mica fora, fora de lloc. Llavors han fet s’ha fet la reestructuració de tot això, la rehabilitació. I bé, és una cosa molt positiva.

Una altra cosa seria la gestió de la pedregada que vam tenir a la Bisbal. Considero que en aquells moments ells havien d’actuar molt i molt ràpid, quasi sense pensar. I també és una cosa d’instints. Havien de ser molt resolutius, molt eficients i fer tot, tot de manera ràpid. Van saber incloure a l’oposició i a tots els partits perquè en poguessin ser partíceps. I cadascú des del seu lloc, doncs poder gestionar una mica tota la desgràcia que ens va caure sobre. Evidentment es poden millorar moltes coses, però bé, jo per mi un és una cosa destacable en positiu.

Una altra cosa és tota la feina que s’ha fet des de Promoció Econòmica pel reconeixement de ciutat artesana. Li han donat una promoció la marca de la ceràmica de la Bisbal i el Museu Terracota, que internacionalment ens han posat a dins d’un mapa. I això, doncs bé, evidentment també és un cert prestigi que estem recollint tots. No podem oblidar que s’han fet tots els actes dels 700 anys de mercat i que això també és una visibilitat d’un fet històric que és de la nostra ciutat. Llavors això, tots aquests punts són bastant positius.

Llavors també m’agradaria fer una mica de balanç i destacar potser projectes que no s’hagin aconseguit per part del govern municipal durant aquests quatre anys de mandat.

Jo penso que una de les coses que s’haurien de millorar, evidentment. Tampoc m’agrada fer els adjectius negatius. Una de les coses a millorar seria tota la gestió econòmica que s’ha portat just aquest últim aquest últim Nadal hem patit la suspensió del PIN del parc infantil de Nadal. Ha sigut una cosa que ha trasbalsat molt la Bisbal. És una activitat que fa anys que es fa. La gent s’ho espera petits i grans. I de cop i volta amb una simple explicació de que no hi havien prous diners, doncs es va i es va treure amb una setmana. La sorpresa ha sigut que quan s’ha fet el balanç de l’any, a més a més hem tancat en positiu. Llavors, clar, encara ho entenem menys. Llavors jo crec que la gestió econòmica que s’ha fet aquí no, no seria correcte del tot.

Un altre tema a destacar és jo posaria l’organització més interna de la plantilla, per exemple. Posaré un exemple perquè a més és més fàcil explicar-me. Jo considero que una part molt important de la plantilla de l’Ajuntament no l’única, però una de les més importants és la brigada municipal. La brigada municipal ens acaba donant una imatge de com és la Bisbal. Llavors sí, funciona la brigada en quant a organització tenim una Bisbal amb una visió més neta que ara mateix és bastant deixada i això ens atrau. El turisme atrau turisme, porta comerç i el comerç va fent tot l’engranatge. La brigada per mi són la imatge i els ulls que un equip de govern no pot arribar perquè ells arriben a pertot. Llavors poso aquest exemple perquè per mi és el més clar, però tot. Tot i això, jo crec que s’hauria d’analitzar tota la plantilla perquè segur que podem ser molt més eficients del que estem seguint fins ara.

I un altre tema que hauríem de millorar bastant i de manera bastant immediata també és el tema de les infraestructures de l’esport. La Bisbal té un teixit esportiu super gran. I llavors estem molt estancats perquè tot i que som coneixedors de que les infraestructures són les que són i no és tan fàcil dir, crearem un pavelló nou així perquè hi ha tot un projecte, hi ha tot un tema econòmic al darrera important. Sí que crec que s’ha de buscar una solució, perquè el que no pot ser és que ara mateix tenim esportistes que ens estan marxant a entrenar a poblacions veïnes. Estan entrenant el dia de Sant Esteve, estan entrenant el dia de Rams, entrenen diumenges a la tarda.

Jo crec que això s’ha de solventar de manera bastant immediata. Estan totes les. O sigui, tots els esports estan estancats en no poder acceptar més esportistes, perquè és que no hi ha espai entrenar. Llavors s’ha de buscar una alternativa. A més a més, a part de la falta d’infraestructura, penso que s’hauria de mantenir la que tenim. Hem passat un hivern en què els usuaris del pavelló o del club de futbol, que majoritàriament són mainada, s’han estat dutxant amb aigua freda o molt, o sigui, alternant la freda amb la calenta constants, o sigui freda, calenta, freda, calenta. Llavors tot això per mi són coses que s’han de millorar, però ja.

Llavors ja entrant una mica més en el que seria la candidatura, quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és la Bisbal?

Prioritària és la imatge, o sigui, la imatge? Per mi és bàsica perquè per mi és la base de tot. És el que explicava abans. Si tens una bona imatge, et ve gent de fora. Si per a gent de fora tens comerç i tens comerç, tens economia i és tota una cadena.

També penso que s’ha de fer un ajuntament diferent. Ha de ser un ajuntament a peu de carrer. O sigui, el govern s’ha de passejar, ha d’anar a buscar el poble. La gent està desencantada, la gent no es creu el que pot dir qualsevol membre que es presenti poc polític. Perque evidentment, bé, és que durant els anys han deixat de creure en tot això, no? I jo penso que sí. S’ha de revertir i no pots esperar que la gent et vingui a tu, sinó a tu, a la gent. Per tant, nosaltres, el nostre grup, confiem en un. Amb això vam fer una gestió molt a peu de carrer, molt colze a colze amb la ciutadania. Tenir los en compte, escoltar los i que sigui una cosa molt constant, no temporal, de quan eren unes certes èpoques de l’any, sinó que ha de ser una cosa del dia a dia.

Llavors, què diferencia la seva candidatura política respecte als altres partits i candidats que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, jo penso que som una candidatura que no hi ha ningú que hagi estat a l’equip de govern mai. Això ens fa doncs que bé que hi hagi que ens posarà el títol de falta d’experiència. Jo és que ho veig diferent. Jo penso que som gent que no estem intoxicats pels anys en un càrrec. No tenim vicis, tenim molta força.

Tenim una energia que és completament neutre, nova i no està viciada per enlloc. Les ganes de treballar són reals i no tenim filtres per cap costat, per tant, jo això ho valoro com una cosa molt positiva envers a la resta de les llistes.

I quins punts podria destacar del seu programa polític? No sé si em podria fer quatre pinzellades.

Si, a veure. Hauríem de bé. Un dels punts a destacar és precisament el comerç. Perquè bé, el comerç és que és una mica repetitiu el que estic dient, perquè és que tot m’encaixa allà mateix. Que o sigui que és que sense comerç una ciutat es mor. Llavors la Bisbal, precisament, no té una font d’ingressos molt important.

No tenim indústries grans, no tenim polígons, no tenim un turisme molt abundant, llavors. Clar el petit comerç hi i suma molt aquí no? Jo crec que el comerç s’ha d’incentivar d’alguna manera o altra, perquè és que no és que tothom està marxant. Llavors, si tu parles amb els comerciants de la Bisbal, bàsicament es queixen de dues coses. Una és que no es cuida prou als que ja estan oberts, cosa que també és important mantenir-los. I l’altra és que quan algú vol engegar un nou negoci es troba en molts i molts i molts entrebancs. La burocràcia no ens la podem saltar, però es pot, es pot facilitar, es pot ajudar i es pot acompanyar. Llavors apostem molt per aquest acompanyament, perquè la gent ho tingui fàcil per venir aquí i no que se’n vagi en un altre poble, no?

Una altra cosa és les associacions. Les associacions són bàsiques també perquè tenim un teixit associatiu de molts aspectes i aquests també se’ls ha de mimar, perquè al final la Bisbal és molt i molt i molt activa. Sí, per tot el que fan les associacions i aquests no els podem oblidar. Per tant, també penso que s’ha de treballar més o sigui, agafats de la mà. Penso que ha de ser un win win, no posar los hi traves, facilitar los hi les coses, perquè al final ells estan fent una sèrie d’activitats que potser hauria de fer l’Ajuntament i no hi arriba. Per tant, hem d’anar molt agafats de la mà que ara mateix es senten una mica més. Com a apartats.

També tindríem tota la part de la via pública, via pública i senyalització. Falta molta senyalització informativa. Crec que n’hi hauria d’haver molta, molta més, perquè la gent no se’ns perdi pel mig. Hauria de hauríem d’arreglar voreres. Hi ha voreres molt estretes, malmeses i a més a més, és que et trobes el pal de la llum, el fanal o mig, que per tant és impossible passar-hi. Hi ha molts carrers amb molts de clots. Vull dir, la via pública s’ha d’anar arreglant. Sóc conscient que no es pot fer tot de cop perquè té una despesa important, però no es pot quedar amb un pintar passos de peatons. I s’ha acabat. Llavors, aqui falta bastant de manteniment.

Joventut, gent gran hauríem de mirar de trobar un espai. No dic construir-lo perquè és impossible. Però sí que crec que s’hauria de trobar un espai on fer com un centre cívic que englobés tot aquest jovent, que ja hi ha la zona Jove el que passa que està una mica ocupada d’espai i d’horaris. Jo penso que ha de ser un centre cívic on hi tinguin espai per fer-ho tot, sobretot els caps de setmana.

Que és quan tenen tot el dia i que també inclogui la gent gran, perquè al final la gent gran a la Bisbal tenim el mateix. Hi ha un espai per a ells, però també és molt acotat d’horaris. Hi ha, doncs, una cosa que és Fundació de La Caixa, que és l’esplai. Llavors hi ha d’haver una alternativa que sigui municipal. Per tant, tot això hauríem de trobar un espai on poder-ho fer.

Al mateix temps, aquest centre cívic penso que hauria de també recollir a les mateixes associacions que en tenim més de cent. Llavors les petites no tenen espais, no tenen locals. Acaben reunint-se en un bar a casa d’algú. Bé, doncs, ja que estan fent un servei al poble, perquè al final és el que fan, doncs cedir-los un espai on com a mínim on reunir-se.

Finalment, m’agradaria preguntar-vos si no aconseguir una majoria absoluta per governar, estaríeu disposats a pactar amb altres partits?

Sí, però jo penso que ara ens toca centrar-nos en el que ens toca. Ens toca acabar d’elaborar el programa perquè ara he fet una pinzellada de quatre línies, però evidentment portaré molta més cosa en el programa. Ens toca centrar-lo a centrar-nos en això. S’ha de transmetre. Perquè a vegades fas una bona feina, però cal transmetre la que cal que arribi a la ciutadania molt, molt treball de carrer, explicava abans. I a partir del dia 28, que la ciutadania decidirà què passa, després començarem a pensar en les aliances que es poden fer.

Esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals. I també volem agrair-vos que hagueu vingut a l’estudi i ens hagueu presentat una miqueta aquesta candidatura. Moltes gràcies.

Moltes gràcies a vosaltres.

1...1.8741.8751.876...7.041 Pàgina 1.875 de 7.041

Ràdio Capital. La ràdio de l'EmpordàTota l\'actualitat de l\'Empordà i la millor música del món

$Ràdio Capital. La ràdio de l\'Empordà$ Ràdio Capital. La ràdio de l'EmpordàTota l\'actualitat de l\'Empordà i la millor música del món

El Palau Solterra presenta una exposició que reivindica la fotografia vernacular com a memòria de la vida quotidiana

Ultramort s’estrena al Festival Itinera amb Marta Blu i Andreu Domènech

El castell de Calonge reuneix més d’un centenar d’obres de Francesc Artigau i Robert Llimós

Roden escenes d’una tetralogia sobre els Beatles a Palamós

Albiren tres exemplars de balena rorqual des d’una barca a la costa del Montgrí, a tocar de les Illes Medes

Josep Masgrau rep la Medalla de l’Esport de Palafrugell 2026 per gairebé quatre dècades de dedicació a l’esport local

Sant Feliu celebra la primera edició del Torneig Solidari de Futbol Sergio Ayala

Més de 700 nedadors participen a la 14a MARNATON eDreams Begur

La Ter Bike Experience reunirà prop de 400 ciclistes aquest dissabte entre Setcases i l’Estartit

El Palamós s’acomiada de l’ascens després d’empatar amb el Viladecans

El Palau Solterra presenta una exposició que reivindica la fotografia vernacular com a memòria de la vida quotidiana

Ultramort s’estrena al Festival Itinera amb Marta Blu i Andreu Domènech

El castell de Calonge reuneix més d’un centenar d’obres de Francesc Artigau i Robert Llimós

L’Espai Cuixart estrena un cicle d’art, música i gastronomia pel centenari de Modest Cuixart

El Pati de Can Gil enceta la vuitena edició amb poesia i música a Matajudaica

Francesc Puig: «Cal millorar la comunicació amb els ciutadans de Torroella i l’Estartit i fer un millor manteniment dels seus carrers»

Alberto Mas: «Volem apostar per l’habitatge de primera residència i aconseguir una bona neteja a Calonge i Sant Antoni»

Pere Albó: «Volem un canvi per Sant Feliu de Guíxols i s’han de millorar aspectes com la neteja o l’atenció social»

Carme Viñas: «Volem que Calonge i Sant Antoni sigui un poble verd, social, ple d’oportunitats i amb voluntat d’ajudar als ciutadans»

Arturo Prades: «Per impulsar el factor social a Calonge i Sant Antoni hem de fer una aposta per l’habitatge»

Eva Rovira: «Hem de treballar plegats amb el comerç i les associacions de la Bisbal»

Ràdio Capital. La ràdio de l'EmpordàTota l\'actualitat de l\'Empordà i la millor música del món

Categories

Ràdio Capital

Segueix-nos

Amb el suport de

Entitat adherida