Jordi Roura: «Cal treballar per millorar la situació del jovent de Torroella de Montgrí i l’Estartit i apostar per les entitats»

Avui ens visita Jordi Roura, alcaldable de Torroella de Montgrí l’Estartit, per l’Objectiu Torroella i l’Estartit, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Roura.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

A veure com ho farem. M’enganxa així una mica desprevingut, però podríem començar com una persona emprenedora. Mai m’han fet por el tema, m’ha agradat els objectius nous i també em defineixo com una persona empàtica, que m’agrada parlar, m’agrada escoltar, m’agrada conèixer gent nova i també em defineixo també com una persona treballadora. Això és un dels punts que marquen, jo crec.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern de Torroella i l’Estartit durant aquests quatre anys de mandat.

A veure tres aspectes que per mi són importants per a tenir una mica de memòria. Un podria ser la municipalització de l’aigua. En aquest punt també cal dir que és un punt que des del meu ex partit, seria la CUP es va durant vuit anys ha estat aparetant molt perquè és municipalitzés l’aigua i al final va costar molt que s’entengués. I al final el govern s’ho va creure i vam fer un pas endavant cap a aquest aspecte.

Per altra banda, també hem vist que hi havia una línia de treball bastant important en diferents redaccions de diferents plans. Han redactat un pla de Joventut molt interessant, han redactat un pla amb una D que ens diuen que ve de Serveis Socials. També s’ha redactat un pla d’igualtat molt ben treballat. I en aquest aspecte sí que nosaltres el que creiem és que està molt bo. Hi ha molt bones intencions que aquí el que faltarà és posar-los que no quedin en un calaix i que es posin, que es posin a la pràctica.

I per dir una tercera, doncs s’ampliat, a’ha començat una cosa que ha tingut bastant de polèmica el poble, però que he trobat bastant interessant, que són els camins segurs que són els camins segurs per anar, estan pensats per la gent que va als nens que van a l’escola i que després al final en gaudim tots. Però la veritat és que ha tingut molta polèmica, però la veritat és que n’estic veient la seva utilització i està sent molt interessant.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat a Torroella i l’Estartit.

A veure, no sé si diem el nombre o el no, però bé, a veure com ho gestionem això. Un dels temes que segurament sí has estat amb altres amb altres candidats d’altres partits, segurament tots l’han repetit. Hi ha hagut una, després de molts anys, un funcionament força interessant del tema l’EMD a Torroella, que sempre havia sigut dintre de la complicació, sempre hi havia hagut una certa empatia.

En aquests moments ha saltat aquest últim any i mig tot pels aires. Ha sigut estrany perquè la candidatura que hi havia a l’Estartit era del mateix partit que si era representada a UPM en aquest cas. Però, no, no s’entén gaire, però al final ha acabat bé amb judicis. Bé, hi ha hagut i ja hi ha hagut. Hi ha molta polèmica. No volem manifestar nos molt sobre aquest tema i el que passarà amb aquest tema de l’EMD, perquè al final estem entrant en aquell punt de rumorologia. Sabem que hi ha hagut fa uns quants fa un parell d’anys que no s’estan presentant els comptes i estem començant a sentir que hi ha gent que no ha que no ha cobrat, però creiem que al final dintre d’unes setmanes es destaparà tot i no volem entrar, no volem entrar en aquest en aquest aspecte.

I possiblement també un dels temes que nosaltres hem trobat una mica a faltar. Ha sigut bastant la falta d’empatia a l’hora de gestionar uns, d’aprovar uns pressupostos de bé, de moltes coses que es van fent en el dia a dia de lAjuntament. No hi ha hagut un, no hi ha hagut un mal mal tracte, però sí que no hi ha hagut segurament la mà esquerra per estendre la mà que en altres governs, en altres governs anteriors, hi era i en aquestes vegades ha sigut menys. O sigui, s’han obert bastant menys. I nosaltres, de la manera que nosaltres entenem la política, ens costa entrar en aquestes dinàmiques, no tant de govern, govern i que després, si hi ha una bona, si hi ha una bona idea per part de qualsevol grup de l’oposició, doncs es pugui es pugui tirar endavant. No sé, ara no. Dos i tres. Però bé, alguns dels aspectes que no ens han acabat d’agradar són aquests.

Llavors també m’agradaria preguntar-li no sé què podria dir nos què diferencia la seva candidatura de la resta de partits polítics que es presenten a les eleccions d’enguany?

A veure com ho definiríem? Nosaltres principis com hi ha molta gent que està al cas, nosaltres som un partit, al final som un partit nou. Val. Nosaltres venim de l’assemblea de la CUP de Torroella que amb el temps es va anar desgastant i després sortir d’aquí en va sortir. Des del grup, alguns ex integrants d’aquesta assemblea i molta gent nova, doncs la idea de crear un partit nou a la nostra idea és que és un partit totalment transversal, que és un partit cent per cent d’esquerres que ens que només ens hem posat en política en aquests moments per parlar de municipi només ens interessa que les millores que puguem que podem aportar en el nostre municipi.

Que és una candidatura on hi ha integrants molt joves. Gent no tan jove i gent gran, però tots molt preparats i molt entusiasme en poder tirar a donar una alternativa a la gent de Torroella per poder governar per poder governar el poble. Són una de les coses que crec que ens diferencien una mica de moltes d’altres dels altres partits.

Llavors també m’agradaria preguntar-li quines són les iniciatives o prioritats que necessita un municipi com és Torroella de Montgrí l’Estartit?

A veure jo que a vegades, com quan parlem d’un consistori d’aquest tipus com és el del de Torroella, nosaltres ja estem parlant d’uns pressupostos de 22 milions d’euros a més d’un milió d’euros. Estem parlant de molts diners, de molta. O sigui, és tot un transatlàntic, bastant, bastant, així que nosaltres el que creiem que li manca és crear un bon pla estratègic a curt, mitjà i llarg termini, amb un a un, amb un bon pla de principis i a on has d’anar desgranant cada una de les. O sigui, a partir d’aquesta, a partir de que comences amb un bon pla. A partir d’aquí, que després hi hagi un regidors que es creguin aquest pla, després que hi hagi els tècnics que van al darrera que segueixin i s’entusiasmin amb aquest pla després que hi hagi els seus treballadors municipals que ho vagin seguint tot.

Al final, a vegades es governa i es troba a faltar d’empatia del treballador públic. Hi ha vegades en que no se’l cuida, no se’l mima, però mimar no és en el sentit que se li hagin d’apujar els sous, sinó a vegades és entusiasmar amb part del teu projecte i fer-lo partícip del que s’està vivint. O sigui, des d’un regidor i un tècnic tens que en tens que intentar que el treballador cada dia al matí, com quan entri a treballar, entengui el que està fent per ho està fent i que està donant un servei públic. I aquí és una de les coses que nosaltres diguem governança, que és un dels tarannàs que creiem que es pot canviar una mica les dinàmiques de treball de treball en el nostre pla, que podríem apuntar al govern municipal.

I entrant una miqueta més en tema de programa polític, què en podríeu destacar del que presenteu per a les eleccions d’enguany?

Mira, nosaltres amb Objectiu Torroella el treballem com un grup de treball. En diem que hi participa molta gent que no estan i no estan ni a les llistes i ens està fent un treball de recopilació d’idees i de debat. Molt, molt interessant, molt intens i on s’està a cada punt que hi ha en el nostre redactat del programa és un punt que ha estat treballat, pensat i debatut entre nosaltres, perquè creiem que és així com es té que anar marcant la directriu d’un programa. Nosaltres en podríem dir que pel programa l’important és tot. Però evidentment sempre en marquen unes, unes fites que tu ets de les que vols remarcar.

Una, per exemple, i és molt, sí, cal que nosaltres la recordem sempre i la trobem molt important és, per exemple, la joventut. Els programes de joventut a Torroella sempre han estat molt oblidades. I després, el que passa si no hi ha un bon programa de joventut és que les següents generacions se’n ressenten de que no hi hagi, no hi hagi hagut o no hi hagi hagut aquest treball. Nosaltres, per exemple, amb Joventut, portem tres punts que avisen tenim molts punts, però n’hi ha tres de molt claus. Un és dotar a un regidor que es cregui aquest projecte. Tècnics que no estiguin només en una desena part de la seva jornada a poder-se dedicar a la joventut i després, evidentment, dotar la de pressupost i de projecte.

Nosaltres tenim en aquests últims quatre anys s’ha obert dins un espai que en diem Espai Clarisses a Torroella. Sabem que és un antic convent. Allà se’ls ha fet una petita espai on els joves. Nosaltres el que creiem en aquest aspecte el que creiem és que aquest macro, en comptes de ser un micro espai, nosaltres el veiem com un macro espai. En aquest macro espai hi entrarien les zones on aquests joves poguessin des de fer dansa, des de fer fer els deures de poder milers de coses i allà crear dinàmiques que creïn xarxa i que evidentment, tinguin a veure amb cultura, puguin assajar, puguin fer moltes coses. I això després crea un caldo de cultiu molt interessant i que creiem que es tindria que treballar, evidentment.

També creiem en un tema de borsa, borsa de treball també per al jovent. També tenim el tema, evidentment els Torroella i com no passa a molts altres pobles de Torroella i l’Estartit però ho dic, com passa a moltes altres pobles de la comarca, s’està fent pràcticament impossible de viure. Els preus estan desfassats i nosaltres, per exemple, en matèria d’habitatge, anem a treballar en buscar d’una vegada per totes una borsa, una borsa de lloguer de lloguer pública, poder acompanyar a crear una seu d’habitatge on la gent es pugui assessorar, que estigui més que serveis socials que la gent a vegades confon. Creuen que el primer que fan és posar habitatge en serveis socials i nosaltres creiem que habitatge ha d’estar més amb més encarat al costat d’urbanisme, que és on la gent va va per on la gent es trasllada per poder demanar un permís d’obres.

I on a vegades, si tu tens una bona, una bona política d’habitatge i us ofereix incentius fiscals perquè es puguin rehabilitar, que es puguin fer places noves i on tingui unes avantatges a l’hora de poder crear aquest tipus de lloguer o de venda des de propietat pública, però a uns preus raonables, a uns preus raonables crearíem per aquí un tema de mobilitat superimportant també. Són temes que nosaltres també traiem. Nosaltres creiem en la mobilitat com que les persones estem al centre i ara mateix, com es planifiquen les poblacions no altres vegades no posem les persones al centre, sinó que hi posem més els vehicles. Fins a on es pot anar? Fins i tot de lloc?

També en tenim pensat que els parcs, les places, aquests llocs moltes vegades es construeixen, però no, no. Primer es construeixen i després es pensen que s’hi farà i es té que ser al contrari. Al final hi té a veure uns bons plans ben ben pensats, uns bons plans, usos d’aquestes places i aquests i aquests parcs, i després donar-los el màxim del màxim de, o sigui, estiguin el màxim de pensats com a tal, després tinguin el màxim de equipats també. Miri, ens podria seguir a molts. Tenim molts punts que trobem importants i que tot i cada un dels punts del nostre programa, com segueixo dient, en l’àmbit d’educació ens agradaria poder tornar a tindre, per exemple un casal d’estiu municipal. Això s’ha perdut. És dur, és dur i car que els nostres nanos, dels nostres, dels nostres nens i nenes, tinguin que anar tot a entitats privades per poder gaudir de les seves vacances i les vacances. A dir no només són les d’estiu, sinó que són les d’hivern. Vull dir, tots els patrons que després fa molt difícil la conciliació a les famílies i a part dels preus que són populars, no té, ha de ser un casal popular purament per ser popular econòmic, sinó que també que s’hi puguin fer moltes coses i que també estigui molt ben plantejat. En temes de cultura, ramaderia.

També que sigui que que tot i que totes les festes estiguin pensades i treballades amb les entitats del poble, que és el que fa les festes que siguin més popular, més populars i més inclusives. Inclou incloure també en el paper d’aquestes festes la dona, la igualtat entre entre els grups que vénen, que en moltes vegades no es dona importància, es creen aquests plans d’igualtat, però després no es dona importància a que sigui el màxim de diversa aquesta festa amb cultura tenim un macro espai que és Espai Ter, que està molt bé, s’hi fan moltes activitats. Però nosaltres, creiem que s’ha dit i que donarà una direcció que ho faci, la faci més sostenible i que hi sigui més diversa amb la seva programació podem podríem seguir. Podríem seguir amb cada un dels apartats en cada un dels apartats. Nosaltres hem anat tenint pensades moltes coses i hem intentat fer com resums de resums i acabar amb dos o tres propostes per a cada un dels àmbits i et quedes curt perquè i si ja ho farem però convidem a que la gent que es llegeixi el nostre programa perquè la veritat està està realment molt, molt ben treballat. Partint que ha estat treball, estat molt i molt ben preparada i que s’està i que no, com et deia abans, per fer un primer pas i passar un partit que ens hem fundat fa un mes i mig. S’estan fent unes despeses, però és molt ben pensades.

També m’agradaria preguntar-li i per anar acabant, si és el cas, que no assolir una majoria absoluta a les eleccions d’enguany, estaríeu disposats a pactar amb altres partits polítics?

A veure primer nosaltres, com és normal, com qualsevol partit que es presenta en unes eleccions, però ens presentem per guanyar-les. Som, som, evidentment, totalment conscients de les possibilitats o de que en aquests moment, primer de tot, les majories no existeixen i creiem també que són molt interessant que no existeixin, perquè al final dóna molta més diversitat a un govern que sigui més divers i és molt més plural. Nosaltres el que em pregunta és si estem disposats a escoltar a qui ens vulgui, a qui ens vulgui plantejar la possibilitat d’entrar al govern o a nosaltres per poder la plantejar en algun altre partit, si és que nosaltres fóssim en fóssim els guanyadors.

No volem crear unes grans línies vermelles perquè és el típic que es desmarca i a més, depenent d’on venim, del tipus de partit. Però nosaltres sí que el que volem és ser el màxim de sí i coherents, però al mateix temps que sigui no entrar per entrar en un govern, sinó entrar amb uns motius i amb una i amb unes i amb i amb unes idees molt clares i que puguin estar que siguin que puguin que ens puguem acostar bastant al partit amb qui es pugui, amb els partits amb qui es puguin fer aquests pactes.

Nosaltres, doncs, vull contestar que si, que estem molt oberts a governar perquè ho entenem així. I també dir ho que si en el cas de que no governem tenim molt clara que farem una oposició molt constructiva. Volem que no, que no passi el que ha passat aquests quatre anys. Volem que qui entri al govern, sigui nosaltres o qui qui entri, s’intenti governar amb el màxim de consens possible. Perquè és així com entenem nosaltres des d’Objectiu Torroella l’Estartit a la política en què qualsevol idea no sigui qualsevol idea i del partit que vingui, si la idea és bona i pot millorar el poble, creiem que és el millor.

Doncs els hi volem donar les gràcies per la seva visita als estudis de Ràdio Capital i també els hi desitgem molta sort i encerts en aquestes eleccions d’enguany. 

Unes 12.000 persones han visitat aquest cap de setmana el Festival Palamós Terra de Mar

Palamós Terra de Mar 2023

Unes 12.000 persones han passat durant aquest darrer cap de setmana, 13 i 14 de maig, pel port de Palamós on ha tingut lloc una nova edició del festival Palamós Terra de Mar, gaudint de les desenes d’activitats relacionades directament amb l’àmbit marítim i que tenen com a objectiu fomentar la cultura, el patrimoni i les tradicions marineres.

Tot aquest públic assistent ha pogut participar de totes les activitats programades durant tot el cap de setmana, destacant la visita a les embarcacions atracades al port, com el pailebot Santa Eulàlia, del Museu Marítim de Barcelona, o la Goleta Äran. També han estat visitables els vaixells de salvament Punta Mayor, de 60 metres d’eslora, i l’embarcació Salvamar Sirius, ambdós de la Direcció General de la Marina Mercant i dedicats a tasques de rescat. O bé el vaixell dels Mossos d’Esquadra, Cap de Creus; i les patrulleres de vigilància Río Francolí i Río Guadalquivir del Servei Marítim de la Guàrdia Civil.

Cal destacar també l’accés del públic per a poder veure la barca de pesca d’arrossegament Estrella del Sur III del port de Palamós especialitzada en la pesca de la gamba i embarcació de pescaturisme, així com les Barques del Peix, Gacela i Estrella Polar, dues embarcacions de pesca construïdes amb fusta que formen part de les col·leccions del Museu de la Pesca.

En aquesta ocasió l’activitat del festival ha girat entorn al salvament marítim, amb la presència dels organismes oficials que hi són vinculats, així com dels cossos d’emergències i seguretat que disposen d’unitats marítimes. En relació amb aquesta temàtica dissabte a tenir lloc a la badia de Palamós, un simulacre de salvament de nàufrags. Aquest exercici d’auxili va comptar amb la presència d’un helicòpter de la Sociedad de Salvamento y Seguridad Marítima. Aquesta ha estat la primera vegada que el Palamós Terra de Mar ha incorporat l’àmbit aeri en el seu programa, vinculat en aquest cas al rescat marítim.

També ha destacat l’exhibició de navegació i perícia que s’ha mostrat amb el Bot de Salvament de Calafell, rèplica d’una embarcació de rescat de principi del segle passat. Els seus tripulants han realitzat espectaculars maniobres de bolcar i adrissar l’embarcació.

A banda d’aquestes demostracions, el públic participant també pot gaudir durant tot el cap de setmana dels recorreguts marítims pel litoral palamosí. Les rutes es fan en tres vaixells que han ofert itineraris diferents, que han permès descobrir els espais més emblemàtics de la costa: el port de Palamós, la badia, el castell de Sant Esteve, cala Margarida, S’Alguer o Castell.

El programa d’activitats del Palamós Terra de Mar s’ha complementat amb la possibilitat de participar en la iniciació a la navegació a vela lleugera, amb caiac i paddle surf; el tast de cuina marinera a càrrec dels pescadors locals, participar en els jocs i tallers infantils o bé seguir l’evolució de la tradicional travessa popular de natació a la badia.

Carles Motas: «Volem continuar transformant la ciutat i apostar per grans projectes com és el Museu Thyssen»

Avui ens visita Carles Motas, alcaldable de Sant Feliu de Guíxols per Tots per Sant Feliu, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Motas.

Què tal? Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es definís amb tres adjectius.

Amb tres adjectius. Sóc persistent, tenaç. I no ho sé. Tres. En principi ja dic persistent, traç i m’agrada treballar, crec que soc treballador, disfruto fent el que faig diéssim.

Llavors podria dir tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat?

Tres aspectes. Jo crec que el que hem pogut fer des del govern de Sant Feliu de Guixols aquests aquest darrer mandat ha sigut consolidar un projecte de ciutat a pesar de les dificultats de la pandèmia, del Glòria. I ja sabeu que aquest ha sigut un mandat molt, molt difícil, perquè ens ha condicionat a tots, sobretot el tema de la pandèmia, que hem estat dos anys on hem pogut executar tots els projectes que volíem. Però sí que hem pogut marcar la línia d’un projecte de ciutat en el qual la cultura esdevé un dels eixos referents.

I hem pogut desenvolupar molts projectes que feia anys que estaven adormits o que semblava que seria impossible de desenvolupar a Sant Feliu.Podria parlar del tema de l’aparcament o com hem pogut connectar la plaça del Monestir amb el mar. O molts altres. Una renovació de les voreres a Vilartagues que semblava que seria impossible i hem pogut destinar un milió d’euros.

Però renovació de les instal·lacions esportives bé hem pogut desenvolupar en aquests dos anys en els quals hem estat executant totes les obres que volíem fer en aquests darrers quatre un model de ciutat. Jo crec que la gent que visiti Sant Feliu veurà que en els darrers anys ja està marcada una línia i que en mica en mica l’anem assolint amb l’objectiu de fer una ciutat millor, bàsicament.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no hagin acabat d’assolir durant aquests quatre anys de mandat?

Home, sí, per descomptat, hi ha coses que voldríem haver fet més i que no i que no ens ha donat temps però que tenim ben embastat. Començaré per un, per exemple, un que fa temps que hi estem treballant i que ara, darrerament, ens han presentat l’estudi del dimensionat de la residència i la nova residència Surís per a la gent gran.

En aquesta tenim l’estudi que hem de fer amb l’empresa Sumar, que és una empresa depenent de la Diputació de Girona i que ens ha fet un estudi del dimensionat perquè ja saps que arrel de la pandèmia a tot lo que són residències de gent gran han canviat la seva manera de ser. De fet, hi ha una nova normativa que es va aprovar aquest darrer estiu que et marca com ha de ser la residència que vulguis fer a la gent gran. Aquest és un projecte que nosaltres volíem executar en aquest mandat, que arrel de la pandèmia, per descomptat, i amb aquesta nova llei, en nosaltres teníem previst una residència de grans dimensions i ja hem vist que som molt vulnerables a aquest tipus de pandèmia.

I ara el que ha fet ha sigut dimensionar les fins a espais més petits amb més unitats de convivència que en diuen no? I aquest dimensionat que ens ha fet l’empresa Sumar, que ja he dit que depenent de la Diputació es dóna una mica, ens orienta cap on hem d’anar en aquest nou model de residència que m’agradaria de poder desenvolupar en el proper mandat.

Altres coses que ens han quedat pendents. Home, mira, tenim una activitat que fa temps que hem estat parlant amb en Costa amb Ports de la Generalitat, sobretot per desenvolupar la zona portuària des de la casa de camp, des del carrer Colom fins arribar al Tinglado. Nosaltres allà volíem col·laborar amb Ports de la Generalitat en crear un passeig amb zones d’aparcament amb places públiques. I amb això ho hem estat també treballant hi. Bé, també. Aquesta legislatura no ha donat temps a poder ho desenvolupar. Aquesta és una de les una de les tres façanes marítimes que té Sant Feliu que volem desenvolupar. 

I l’altre que també comentava és el tema de les façanes marítimes, tant del passeig de Sant Feliu com també del passeig de Sant Pol, que requereixen inversió. Hem estat fent una molt important en els darrers anys a tota la zona de Sant Feliu, però sí que és veritat que la zona de Sant Pol amb les converses que hem tingut amb Costes. Tots aquest ha sigut un projecte que està avançant. Ens falta desenvolupar un projecte executiu de la zona de renovació del Passeig de Sant Pol, però també del passeig de Sant Feliu, que espero poder-ho fer en el proper mandat. Però ja et dic, sempre tenim en aquests espais on entrem en zona maritimoterrestre, hem de tenir la col·laboració d’altres administracions, en aquest cas de Costes. I tot el tema dels aparcaments que han pogut desenvolupar una fase però que volem desenvolupar la següent en el proper mandat.

Perquè això són coses que potser no s’han acabat de resoldre durant aquest mandat. Però quines són les altres iniciatives o prioritats per un municipi com és Sant Feliu de Guíxols?

Bueno nosaltres tenim la prioritat que jo crec que hem aconseguit, que és esdevenir el referent referent a la Costa Brava en molts aspectes, en el cultural, perquè som la ciutat degana dels festivals de música de Catalunya. Aquest any celebrem el 61è aniversari del Porta Ferrada. Però també amb el projecte que tenim Desenvolupament d’un projecte cultural en el monestir, un projecte cultural de nivell de país que en el qual hi tenim posades moltes esperances, sobretot perquè genera un canvi en el model econòmic de la ciutat que ha de ser un revulsiu molt important sense renunciar a res del que tenim.

Per nosaltres som un turisme de sol i platja que ens ha funcionat molt bé perquè tenim patrimoni i tenim espai natural excel·lent. Però volem afegir hi la cultura com aquest motor de canvi de canvi en el model, en el model econòmic. I jo crec que ens posiciona a nivell no només de l’arc de la Costa Brava, sinó jo diria que ens fa singulars a nivell de l’arc mediterrani.

Jo crec que això també ho hem de buscar-ho. I a més, una ciutat de 22.000 habitants que pugui comparar-se amb qualsevol altra capital del Mediterrani per l’aposta cultural que fa. Doncs això ho podria tenir Sant Feliu. Vull dir, estem treballant en aquesta línia de poder de poder generar aquests espais.

Que es facin. Que siguem una ciutat referent, que jo crec que mica en mica ho anem fent. De fet, el reconeixement de la gent que ens visita el tenim i el reconeixement de les altres administracions també el tenim, perquè si no, no hauríem pogut assolir les el nivell de subvencions que hem tingut aquest any, no que hem assolit rècords mai vistos a la ciutat, no? Amb més de 10 milions d’euros en subvencions vingudes d’altres administracions, no te’ls regalen. Si no tens un projecte de ciutat que vulguis desenvolupar i que estigui en línia amb aquests projectes de nivell europeu que s’estan fent a altres ciutats.

Llavors, Sant Feliu està orientada a ser una ciutat referent en el món de la cultura. Una ciutat que es pugui assimilar a la tendència que hi ha a Europa en aquests moments. I jo crec que estem pel camí d’assolir-ho.

I llavors, ja centrant-nos una mica més en la candidatura, que és el que diferencia la seva candidatura respecte als altres partits que es presenten a les eleccions d’enguany?

Bé, nosaltres tenim una força molt important. Fixeu-vos que el desgavell polític que ha tingut el país en aquests darrers quatre anys és evident. A nivell de país, els partits polítics tradicionals no paren de tirar-se els plats pel cap. Nosaltres som una candidatura totalment independent, som una candidatura la més àmplia que tingui Sant Feliu. La nostra candidatura supera les 50 persones en la llista. I som som persones de tots els barris de Sant Feliu, de totes les edats, de totes les professions amb ideologia política diversa. Però amb un objectiu comú que és treballar per construir una ciutat millor. I això jo crec que som els pocs que podem fer-ho, perquè… Bé, jo crec que els únics que poden fer ho a Sant Feliu, com a grup independent, que no depenem de ningú de fora, ningú vindrà de fora de Sant Feliu a dir-nos què és el que hem de fer millor amb la nostra ciutat. Nosaltres tenim aquesta capacitat ha mantingut sempre que no ens hem deixat influir per per ningú i això jo crec que és és un aval, és una garantia que ens avala i a altres, tota la resta de partits polítics depenen d’altres d’altres companys del seu propi partit en altres llocs, que no és el cas de Sant Feliu de Guixols.

A més a més, hem demostrat que sent un grup independent es pot governar una ciutat gran com és Sant Feliu i que a més a més es pot governar bé. Aconseguir el, com et deia fa un moment el nombre més ampli de subvencions d’altres administracions, però també hem aconseguit destinar la inversió més gran feta a la ciutat en la seva història. I això ho hem fet des de des d’un equip plural, com a dir que és Tots per Sant Feliu, però que té aquest objectiu de treballar per a la ciutat i construir una ciutat millor. I jo crec que això ho hem pogut demostrar a base de fets, no de paraules, que són els que. La resta de partits polítics es presentaran a Sant Feliu, doncs tindran moltes propostes, però que no poden demostrar res perquè han tingut l’oportunitat de governar la ciutat durant tota la seva història i no ho han. Quan han arribat Tots per Sant Feliu, ha estat el govern que ha generat aquest canvi. Fins ara no s’havia vist.

Hi ha gent que em pregunta, «si sou capaços de destinar aquest volum d’inversió a la ciutat què es feia amb els diners abans?» Això no puc contestar-ho jo. Jo puc contestar el que nosaltres fem, que és posar tota la inversió que ha estat possible per part de l’Ajuntament en el carrer per millorar la vida de les persones que vivim i que treballem a Sant Feliu de Guixols. I aquest és el nostre objectiu per continuar ho fent.

Llavors, ja centrant nos una mica més en el programa electoral, quines són les propostes o les línies generals d’aquest programa electoral que presenteu a les eleccions d’enguany?

Nosaltres ens presentem amb la voluntat de continuar transformant la ciutat. Nosaltres vam néixer per fer aquesta ciutat, aquesta ciutat sigui una ciutat millor. Llavors, totes les línies que nosaltres presentem van orientades a aquest objectiu de construir una ciutat millor en tots els àmbits. Per exemple, tenim un programa molt ambiciós en quant a habitatge, que és una de les coses que també hem estat treballant en aquests darrers quatre anys i que quan vam arribar al govern, doncs no hi teníem res.

Hem obert una nova oficina d’habitatge. Estem comprant sòl per construir habitatge. Estem promocionant també tot el tema en l’àmbit esportiu, a part de renovar. Les instal·lacions esportives que tenim a Sant Feliu. Volem promoure tot el que sigui l’esport femení en aquest àmbit. També volem, com et deia projectes que milloren la vida dels ciutadans com el que et deia de les residències. Però volem continuar invertint en la ciutat, millorant els carrers, millorant les voreres. Continuar amb el projecte que tenim de desenvolupar aparcaments. És la primera vegada que Sant Feliu hem tingut un aparcament de gran capacitat, amb l’última tecnologia que hi ha hagut al país i que ara veureu que s’estén arreu i que em consta que altres municipis també han vingut a veure.

Volem continuar desenvolupant les fases que tenim d’aparcament perquè crec que l’aparcament és una part molt important, perquè si volem créixer com a si volem créixer com a ciutat i atraure més turistes, els turistes també ens vindran. Alguns d’ells o la majoria vénen, vénen en cotxe i en algun lloc l’han de deixar.

I llavors nosaltres. La nostra aposta és ubicar dos grans zones d’aparcament, dues bosses grans a les entrades de la ciutat, en aquest cas fent la segona fase de l’aparcament que acabem de construir a la zona de l’estació d’autobusos. Serà a la carretera de Tossa i l’altre que volem fer a la zona de la carretera de Palamós. Que puguis entrar, que puguis deixar el teu vehicle i que et desplaci a fer un passeig cap al centre de la ciutat o allà on vulguis. En això no estic parlant d’una utopia, d’una cosa que vingui a futur. Això es pot fer ja, actualment, amb la renovació que hem fet de tota l’avinguda Juli Garreta i la urbanització de la plaça del Monestir, que ja són una realitat, no?

En definitiva, la nostra candidatura i les nostres propostes. Van orientades a intentar atendre totes les demandes ciutadanes que tenim en tots els àmbits possibles i destinant hi esforços sense varetes màgiques, perquè durant aquests darrers quatre anys tothom ha vist que les dificultats han sigut maxima. Però des de Sant Feliu de Guixols, que podem dir amb orgull que hem fet un pas endavant per estar al costat dels ciutadans quan les dificultats han sigut extremes. I a Sant Feliu de Guixols ho hem fet i aquesta vegada volem tornar-ho a fer. A més a més, amb un equip que m’acompanya, un equip renovat, un equip amb moltes ganes de continuar treballant per la ciutat i un equip preparat per fer-ho, que això també és molt important.

No n’hi ha prou en tenir l’objectiu de guanyar les eleccions, que és el nostre objectiu principal, però també. De poder treballar l’endemà, de poder treballar eficaçment i amb garanties. I per això estic molt content d’aquest equip humà que m’acompanya i que crec que junt amb ells assolirem aquests objectius que tenim.

Doncs ja endinsant-nos cap a la part final de l’entrevista, m’agradaria preguntar-li si és el cas, que no assoleixen una majoria absoluta a les eleccions, estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

Per descomptat, és clar. Nosaltres ja ho hem demostrat. Estem oberts a converses amb partits que puguin tenir programes similars al nostre. Sí que aquells que tinguin projectes que no siguin incompatibles, doncs evidentment no els podrem compartir, però amb les formacions polítiques que tinguin projectes que siguin compatibles amb els nostres, per descomptat, amb matisos, que pot haver-hi perquè tothom no té la mateixa visió de tota. Però nosaltres ja ho hem demostrat hem estat capaços de governar diferents partits polítics anteriorment amb Esquerra Republicana i el grup municipal socialista, en aquests moments també amb el PSC. Vull dir, però nosaltres estem oberts als pactes. Sí, sí, si calen i si calen a qualsevol formació que tingui un objectiu democràtic, per descomptat, i que tingui un programa similar als que nosaltres volem desenvolupar a Sant Feliu.

No, no, no. Pensem que cal la ciutat, no la construïm nosaltres sols. Vull dir, això sí que és una visió. Jo crec que molt normal, molt terrenal i sobretot molt pragmàtica, eh? Que hem d’estar de peus a terra i que com més siguem la ciutat millora en el sentit de que tens una altra visió, eh? Vull dir que nosaltres no tenim vetos a l’hora de fer de formar govern, perquè crec que això no és bo per a la ciutat.

Doncs moltes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital i esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals.

Moltes gràcies a vosaltres! 

Jordi Pujol: “L’ascens de l’equip Guíxols Porta Ferrada va ser una nit molt maca i que tots la recordarem durant molt de temps”

Aquest cap de setmana, l’equip Guíxols Porta Ferrada del Club de Bàsquet Sant Feliu va ascendir a segona catalana després de guanyar el partit contra la Unió Girona Maristes. Parlem amb el president del Club de Bàsquet Sant Feliu, Jordi Pujol, sobre la victòria i aquest ascens a segona catalana.

El president de l’equip Guíxols Porta Ferrada es mostra molt satisfet i és que un dels objectius que tenia el club aquest any era que “el primer equip pogués pujar de categoria”. Una il·lusió que aquest dissabte es va fer realitat juntament amb 400 seguidors. La notícia de l’ascens va fer que tant els membres del club com els seguidors ho celebressin amb una gran festa. Pujol ha detallat les celebracions del cap de setmana, com un recorregut amb carrossa per Sant Feliu i una rebuda a l’Ajuntament amb les autoritats locals, entre altres.

El president ho resumeix com una nit per recordar. D’ençà que la junta que encapçala va entrar a treballar pel club tenien clar que volien “formar una molt bona cantera”. De fet, quan van prendre posició de la presidència hi havia només cinc equips i només “quatre nens de l’escoleta”.  A hores d’ara compten amb 19 equips després de la feina que han fet durant aquests dos anys i mig. Pujol agraeix a la feina feta per entrenadors, coordinadors i directors esportius. Com ell diu, tota aquesta feina la fan “pel poble, perquè es parli de Sant Feliu i perquè els nens de Sant Feliu puguin anar pujant de categories”. La seva idea directiva és que hi hagi un ascens generacional, els més petits reemplacin els que es vagin jubilant.

L’objectiu del club és la il·lusió, com afirma el president i afegeix que “les il·lusions no ens queden amb una segona catalana”. Per això, les ganes de la directiva és continuar anant a més, però sempre mantenint els jugadors del poble “amb algun petit reforç”. El principal problema per l’entrevistat és que a Sant Feliu no hi ha gent alta.

Ara, aquesta setmana, diumenge, jugaran a la tarda contra l’Olot. Un partit que en cas que el guanyessin, faria que assolissin el campionat de la categoria i, per tant, poder accedir al campionat de Catalunya.

Sandra Pibernat: «Volem treballar d’igual manera pels ciutadans de Torroella de Montgrí i l’Estartit»

 Avui ens visita Sandra Pibernat, alcaldable de Torroella de Montgrí i l’Estartit pel partit de L’Estartit som tots, Tots per l’Empordà per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Pibernat.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria que es descrivís en tres adjectius.

Positius. A veure, en primer lloc, és difícil que un mateix a vegades es pugui definir, però bé, intentarem fer-ho resumit. Jo, la meva família, sempre em diuen que sóc molt sincera i molt clara i que dic les coses a la cara. Per tant, diguem una persona sincera i directa, no? I en quan els meus companys normalment diguem que el que em solen dir és que sóc una persona treballadora, que sóc disciplinada amb la feina i que sóc estartinenca fins a la mèdula.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern del municipi durant aquests quatre anys de mandat.

Si, a veure, evidentment nosaltres hem estat a l’oposició i sempre tenim tendència a parlar de coses que potser que no s’han assolit, que són les que hem treballat més per insistir, però sí que evidentment hi ha algunes coses. En primer lloc, voldria destacar que és una experiència que hem viscut ara fa poc temps que és la Fundació Cousteau. Sembla ser que instal·larà, doncs, la seu a l’Estartit. Nosaltres agraïm d’alguna manera que l’Ajuntament fes d’intermediari perquè fos possible que s’instal·lessin en un terreny que ara està molt abandonat i que dóna una bastant mala imatge a la façana marítima.

I es va fer tot el possible perquè totes les gestions perquè pogués fer-se allà, al final es farà en un altre lloc, vull dir. El tema és que finalment es faci, evidentment, però agraïm que s’intentés i que es fessin les gestions necessàries perquè es pogués fer en aquest terreny i que al final haguéssim pogut acabant arreglar una part d’aquesta façana marítima que ara té una imatge bastant que desitjar.

No? És un dels problemes greus que tenim. Tenim dos edificis bastant deixats i abandonats que donen una imatge que no és la que voldríem, però bé, haurem de tenir paciència i continuar treballant en aquest aspecte. Aquest és l’últim que hem viscut llavors.

També tinc que tenir en compte que hi ha un tema que ens ha preocupat molt durant aquesta legislatura, que va ser el que podríem dir es volia vendre el camp de futbol de l’Estartit o privatitzar. Se li ha posat molts títols en aquest afer. És un afer que bàsicament la idea va sortir del grup d’UPM, tant de Torroella com el seus socis a l’EMD. Era un tema que portaven des des d’aquest partit. Llavors nosaltres vam fer molta pressió des de l’oposició i sí que puc dir i agrair que Esquerra, que és el partit que està governant amb UPM, en el seu moment, ens va recolzar a l’oposició. I bé van fer més pressió perquè això no es portés a cap, no? I aquí penso que és una cosa a valorar positivament. És una part de l’equip de govern. Bé, però és una cosa positiva. 

I llavors me demanava una tercera, una tercera, finalment, jo penso que hem passat una legislatura que hem passat, el Covid ha tingut les seves conseqüències. Nosaltres haguéssim volgut que s’hagués treballat més des de totes les àrees de l’Ajuntament, però sí que voldria destacar l’àrea social, que en el seu moment va va fer un paper important, va fer gestions i es va treballar seriosament perquè des d’aquesta àrea es pogués donar servei i cobertura i crec que es va fer de forma correcta.

Llavors no sé si podria destacar tres aspectes que potser no s’hagin acabat d’assolir del tot durant aquests quatre anys de mandat per part del govern de Torroella de Montgrí l’Estartit.

Si nosaltres evidentment no podem oblidar i seria el primer aspecte negatiu que posaríem damunt la taula, seria doncs, que políticament no s’ha sabut gestionar aquestes desavinences dins el mateix partit polític que hi ha hagut d’UPM. Si més no aturar-ho abans d’arribar a la situació límit que estem a dia d’avui. Entenc que potser solucionar-ho al cent per cent no es podia, perquè després, al final hi ha una sèrie de decisions personals a nivell de presidència de l’EMD que s’han pres i potser no s’haguessin pogut evitar, però sí que s’hauria pogut treballar i com a responsabilitat política, donar cobertura a aquest problema, no?

A veure és un problema que que l’estem vivim encara a dia d’avui. Entre aquest desgovern, entre EMD i Ajuntament, no? Més que una fita no assolida, podríem parlar que és un fracàs absolut. És un fracàs absolut per nosaltres. És així com a govern, els dos ens tenen el mateix color polític i han arribat als jutjats discussions davant els tribunals que afecten a tots els veïns i veïnes del municipi. I això és un tema que ens ha preocupat i ens preocupa. I això ha arribat en un punt que mai ens ho haguéssim pensat. No? vull dir, trobem que la gravetat hi és. Per tant, és el primer punt que voldria ressaltar com a no, com a no assolit, no? Aquesta capacitat de govern i de consens, no?

Un altre punt que voldríem destacar també és, diguéssim, l’increment que ha tingut al capítol 1 de l’Ajuntament. El capítol de personal ha pujat bastant de l’import en aquesta legislatura més que mai, i per altra part, aquest increment no ha anat acompanyat de poder retenir personal que teníem molt bo i eficient. I aquí no vull dir que el que hi hagi ara no sigui bo, eh? Evidentment és un personal que és hi ha àrees que el personal és nou, que no hi he tingut cap tipus de contacte. Però sí que sé que és molt important l’Ajuntament que hi hagi personal que conegui molt bé els temes i a vegades com fas una renovació d’aquest tipus doncs es troba a faltar aquesta mancança de coneixement de coses històriques, no?

I aquí, doncs, pensem que aquest increment de despesa no ha anat acompanyat de tenir aquesta capacitat de retenció d’aquest personal que nosaltres pensem que era bo. I hi ha hagut algunes àrees que, tot i aquest increment, s’han vist una mica desmantellades, per dir-ho d’alguna manera, no? Per tant, això és un tema que ens preocupa, no?

I bé, podríem dir que un altre tema que també hem vist que no hem acabat d’assolir, concretament és que s’ha fet una mancança de seguiment de projectes que venien ja de la legislatura passada. Jo a principis ens va donar, com diguéssim, entre cometes, com a excusa que hi ha hagut el Covid, que tot ha quedat parat. Però no hem d’oblidar que durant el Covid molta gent, a part del sector turístic, que forçosament hi ha algun altre sector que pel tipus de feina va haver de baixar i tancar les portes, no? Però hi ha hagut moltes feines internes que s’haguessin pogut fer. I aquí hem vist com per exemple hi ha un Espai Medes que creiem que que bé que les empreses de construcció en un moment determinat sí que van parar, però que això no ha sigut el causa principal perquè això hagi estat quatre anys i que estigui al punt allà on estem, no?

I per altra part també hem vist una biblioteca que ha estat la que estava pràcticament acabada a principis de legislatura per inaugurar i que estem ja a portes de les eleccions i encara no s’ha pogut inaugurar. Pensem que aquesta legislatura s’ha apostat per fer inversions noves. Per apostar molt pel Pla de Sostenibilitat de Turisme, que ha rebut una subvenció important. Però també hem de dir, i aquest és l’aspecte negatiu, que d’aquest pla de sostenibilitat portem un tant per cent d’execució molt baix. I ens preocupa que aquesta capacitat de gestió no s’hagi portat en el dia a dia, no, que no ho hem vist reflexat. I això clar, les inversions anteriors no s’han pràcticament mogut, no s’han acabat i les que s’han començat amb un índex amb un tant per cent molt baix, doncs això no ens dona gaire satisfacció, diguéssim a l’hora de valorar aquestes coses, no?

I després també pensem que hi ha projectes, No només d’inversió, sinó que hi ha altres línies de treball que podríem parlar de projecte dient, com per exemple podria ser el conveni que hi ha entre que regula les relacions entre l’Ajuntament i l’emd. Vull dir, han tirat endavant dos o tres vegades. Finalment ho varen aprovar però nosaltres tenim dubtes de que estigui dintre de la legalitat, perquè a veure aquest conveni, la memòria, definia molt bé que s’havia de revisar la part econòmica i es va aprovar un conveni sense revisar en absolut la part econòmica. Pensem que era una part que s’havia de treballar molt a fons. Això és una cosa que nosaltres ja en la legislatura anterior, ho marcàvem com un dels nostres objectius per aquesta legislatura. I penso que no hem de ser només nosaltres com a partit que de l’Estartit pròpiament que defensem només això, perquè al final són relacions a dos ens, a Torroella i l’Estartit. Vull dir que aquí hauríem d’haver posat la banya tots plegats i pensem que no ha sigut així en absolut.

I quines són les accions o iniciatives que creu que són prioritàries per a un municipi com és Torroella i l’Estartit?

Accions que s’haurien de tenir en compte per la propera legislatura, diguéssim. Tant si siguessin accions nostres com generar el que hauria de fer desenvolupar qualsevol. A veure, pensem nosaltres que que l’Estartit i Torroella té un té un problema de connexió i un problema de mobilitat. I aquest és bastant important. No? Perquè a l’estiu es generen unes cues bastant importants. S’han de desenvolupar dues antenes, passat el pont de Torroella i pensant que és un tema que s’ha de tenir en compte. I sumat a això, potser a Torroella no està tan agreujat, però a l’Estartit hi ha un problema bastant important de pàrquing.

Tenim la bossa de pàrquing a la platja, però ens consta que en el moment que l’estat decideixi executar la part de passeig que li correspon a l’Estat, doncs sembla que aquesta bossa de pàrquing anirà desapareixent o desapareixerà, igual que ha anat desapareixent amb la resta de municipis que hi ha arran de costa.

Per tant, tenim un problema que s’ha de solucionar i és un problema que cada legislatura se sent el tema, però jo crec que s’ha d’abordar ja definitivament. I aquest és jo crec que és un tema que afecta tant a nivell turístic com a nivell del dia a dia de tots els veïns del poble, No?

Llavors, què diferencia en la seva candidatura de la resta de candidats que es presenten a les eleccions municipals d’enguany?

Nosaltres, la nostra candidatura, podríem dir que nosaltres som el partit de l’Estartit, per dir-ho d’una manera, nosaltres som el mateix partit. Ens presentem els mateixos a l’Estartit i a Torroella. Som el mateix partit. No busquem filials ni coalicions estranyes per tenir vots a Torroella. No. Nosaltres ens presentem com a tal.

Nosaltres tenim un programa que evidentment intentem defensar tots els punts que permetin que l’Estartit acabi tenint una autonomia. Millorar aquest conveni que tenim, millorar les inversions, millorar tot el que el que sigui que l’Estartit pugui ser més autònoma, però evidentment defensant tot el totes les inversions i totes les accions que es puguin fer en benefici de Torroella. Està clar. Nosaltres sempre que hem sigut a Torroella hi hem treballat i hem defensat. I els que han treballat amb nosaltres ho saben perquè. Perquè bé, per què? Perquè l’experiència és un grau, diuen. I l’experiència podem dir que hem sigut un partit de bon treballar.

Què passa? Els partits de Torroella moltes vegades ens trobem que fan el programa i sempre hi ha aquell apartat o subapartat que parla d’inversions a l’Estartit i això ens ha passat durant molts anys. Bé, doncs nosaltres vam dir doncs serem un partit que defensarem cent per cent això sense anar mai en contra del que pugui suposar una evolució per Torroella, perquè al final hi ha coses que són bones per Torroella, que evidentment també ho són per l’Estartit. I al revés. No oblidem que l’Estartit és un centre més turístic. Que si afavorim aquest centre, doncs evidentment, de retruc també afavoreix a Torroella, no?

I quins punts podria destacar del seu programa polític?

Del nostre programa. A veure, nosaltres bàsicament pensem que el que he comentat abans és un tema que portem en el programa, que és el tema de la mobilitat, i trobar solucions de bosses de pàrquing perquè al final estem dintre una zona del Parc natural. Hem de treballar per a aquesta sostenibilitat, la sostenibilitat estem veient què passa per anar eliminant els cotxes del centre, però hem de buscar solucions per poder eliminar aquests cotxes. No ho podem dir, eliminarem els cotxes que no arribaran i es quedaran a l’entrada de l’Estartit. Abans de fer-ho hem de buscar solucions i buscar un pàrquing implica que a part del pàrquing, per molt maco que el facis, has de tenir un mitjà de transport que ajudi a que la gent pugui fer de forma fàcil arribar fins al centre. I si no tenim aquest mitjà, no anem bé perquè la gent com ho ha de fer, aparcarà a fora i que anirà a ple estiu amb la cleca de sol, anirà fins al centre caminant. Vull dir no. Ho farem via trenet, bé el trenet o el dia que faci molt bon temps, vale, però si volem allargar la la temporada turística, doncs hem de ser capaços de tenir aquest mitjà de transport. Doncs els mesos que potser no fa tant bon temps, no?

Un altre objectiu és, evidentment treballar el turisme de l’esport. Pensem que som una zona que tenim molta capacitat per fer molts tipus d’esport i allargar-los durant la resta de l’any. Que hi ha molts països que ho fan aquí, potser ens costa més, però l’objectiu seria aquest per ajudar a desestacionalitzar. Seria, doncs, un dels punts.

Després el tema de l’habitatge ens preocupa molt. Estem veient que la gent jove del poble. Ens ha manifestat i ho estem veient. No és només en el nostre municipi, sinó en d’altres municipis que hi ha una mancança d’habitatge, o que potser no hi tenen accés econòmic. Tal com està avui en dia tot plegat, el mercat laboral, etcètera, és complicat. Llavors bé, haurem de treballar conjuntament amb un Pla Local de Joventut a través de totes les eines que tinguem a l’abast. Per poder ajudar-los.

Això potser passarà perquè hagin de fer un estudi de com s’haurien de limitar les urbs en un municipi? Potser sí, Potser sí, clar, de propietaris que tenen el millor tres, quatre, cinc pisos o deu pisos, que bé, ara els tenen com a 1 i evidentment en treuen uns ingressos que amb dos o tres mesos igual o més que llogar-lo tot l’any, no. Però també veiem que això crea un desequilibri i per tant, bé caldrà fer un estudi i valorar totes aquestes coses.

Un altre punt que nosaltres també creiem que és important és la gent gran. La gent gran necessita i necessita que els hi anem treballant la possibilitat que hi hagi un centre de dia. Un centre de comunicació o un espai allà on pugui haver-hi la gent gran i també hi pugui haver la gent jove. A l’Estartit és un nucli relativament petit i no podem tenir un centre de només per a joves i un altre per a gent gran. Per tant, lo seu seria poder trobar un local i poder treballar. Tindre un espai que fos compatible, no? Bé, com he dit, el tema del turisme, de la natura, de l’esport o més important, és treballar l’accessibilitat en tots els aspectes.

I nosaltres, com hem demostrat en altres legislatures, continuarem apostant pel tema cultural. Intentarem mantenir els festivals de joves i el d’Ítaca. Que ja es van començar quan nosaltres estàvem al govern i intentàrem mantenir-los i ampliar el tema cultural en altres aspectes.

I llavors un altre punt molt important per nosaltres seria arribar a poder fer la passera a la Gola del Ter, perquè com bé sabem, hi ha un conveni amb tots els municipis del parc. El parc natural engloba bastants municipis. Llavors creiem que és important que tots els turistes que venen en aquest sentit puguin disfrutar i gaudir del parc, per exemple, si ho volen fer en bicicleta, que tinguin una connexió continuada en tots els municipis. I pensem que tota la gent que ve de la zona de Pals, doncs, haurien de poder accedir i poder travessar el Ter fàcilment per arribar fins a l’Estartit i no tindre que fer-ho per carreteres o per accessos que hi hagin vehicles no, sinó fer ho ben bé en mig de la natura, no, evidentment, respectant-la i tenint en compte tot el que hàgim de tenir en compte, però seria un tema que ens agradaria de poder-ho executar en cas de que tinga l’oportunitat d’estar al govern, està clar.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si és el cas que no assoleixen la majoria absoluta a les eleccions d’enguany estarien disposats a pactar amb altres formacions polítiques?

I tant. Nosaltres estem pràcticament nosaltres no som un partit de majories i evidentment estem obligats. I és que volem pactar. Nosaltres sempre hem estat amb aquesta postura, no? Si no, no podríem dur a terme cap dels nostres projectes perquè, com he dit, nosaltres som un partit que bàsicament portem un programa de moltes coses de l’Estartit i com he dit sempre, defensarem aquests punts que calguin per desenvolupar i millorar Torroella, està clar, però això ens fa que no siguem que si ja d’entrada no siguem un partit que anem a buscar les majories a Torroella. Llavors evidentment que estem disposats a pactar. Sempre hem sigut partidaris de defensar els nostres punts respectant els altres, no? I sempre treballant com he dit abans, no en la línia d’aconseguir la màxima autonomia per a l’Estartit. Per tant, nosaltres això només ho podem aconseguir fent pactes.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes properes eleccions municipals i també els hi volem agrair la seva visita als estudis de Ràdio Capital.

A vosaltres, gràcies.

Sílvia Romero: «Hem de tirar endavant l’Asil Surís, treballar en termes d’habitatge i promoure la cultura a Sant Feliu»

Avui ens visita Sílvia Romero, alcaldable de Sant Feliu de Guíxols pel partit d’Esquerra Republicana, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyora Romero.

Bon dia, Moltes gràcies per convidar-me.

Merci a vostè per venir. Primer de tot m’agradaria que es definís en tres paraules.

Bé, doncs jo sóc una dona molt honesta, molt resolutiva, acostumada a resoldre problemes. Molt treballadora i una persona propera.

Podria dir-me també tres aspectes positius que vulguin destacar del govern que hagin acomplit durant aquest mandat.

Bé, potser posaria en primer lloc a l’acompliment d’un compromís, un compromís que teníem plegats. El govern de Tots per Sant Feliu i socialistes conjuntament amb l’equip d’Esquerra Republicana, que és la consecució, per fi d’un aparcament dissuasiu a la zona de La Corxera. Aquest aparcament, que es va es va posar en marxa el passat estiu. Pensem que és una reclamació històrica de la ciutat. Que malauradament encara no ha resolt tots els problemes d’aparcament que té la nostra ciutat perquè no ha generat totes les places necessàries i a més a més, se n’estan perdent. Però que pensem que és la llavor per a la finalització d’una zona d’aparcament més gran que sí que pot servir doncs com a aquesta bossa dissuasòria on la gent pot deixar el seu vehicle i acabar de fer la visita a peu per la ciutat. Aquest seria un aspecte positiu.

Per exemple. Un altre aspecte positiu que nosaltres valorem com a positiu de la gestió del govern actual és l’ordenació i la generació d’esdeveniments culturals. Per exemple, que sí és cert que el fet de l’aturada de la pandèmia va fer repensar moltes coses i ens va obligar a ser molt creatius i, per tant. És cert que aquest govern ha posat en marxa propostes culturals molt atractives, molt creatives i que poden ser un reclam en el futur i que moltes quedaran permanentment, segurament en l’agenda de la ciutat. I aquest també és un aspecte a positiu.

I bé, no sabria més que dir-vos. Pot ser una mica la gestió a nivell intern de l’organització interna de l’Ajuntament. També és una feina que s’ha fet bé, que s’ha ordenat molt la distribució correcte per àrees. La negociació sindical amb els treballadors i una mica posar les bases del que seria una organització municipal que suposem que en el futur serà encara molt més eficient. Com un altre exemple de coses que que pensem que aquest govern sí que ha resolt de manera correcta.

I podria dir-nos tres aspectes que considera que el Govern no ha resolt de manera tan correcta durant aquest mandat.

Tres només o puc dir, algun més? Si hem de començar, començaria potser per la gestió de les escombraries dels residus que generem a la ciutat. Penso que aquest és aquest és un insuficient clar d’aquest govern. Primer, per les pròrrogues continuades de l’anterior contracte d’escombraries, que era obsolet, i aquesta indecisió no respecte cap a quin model es volia anar. I després, perquè malgrat es va formular un model. Que no estava consensuat amb la resta de grups de l’oposició per la seva mancança pel que fa precisament al sistema de recollida selectiva dels residus i pensàvem que era insuficient i que no era prou, no era prou ambiciós i que, a més a més, ara ja s’ha demostrat d’una manera clara quan s’ha fet aquesta implementació del contracte de les escombraries.

I ens trobem que no estan les bateries complertes a tota la ciutat, que a més a més aquestes bateries ocupen molt d’espai i no hi ha una bona planificació d’allà on s’havien d’ubicar. I això també ha comportat la pèrdua de llocs d’aparcament i les incomoditats dels veïns, que no s’estan complint amb els horaris en el que són els Go Pils elèctrics que de les bateries emergents en a la zona centre que apareixen i desapareixen a les hores que no estan consensuades amb el veïnat. Que no s’ha fet una bona campanya per explicar-li a la ciutadania quin és aquest nou contracte d’escombraries, com ha de dipositar la seva brossa, quins són els horaris i com hem de fer les coses.

I després és molt fàcil, no? Donar-li la culpa als veïns i dir que són incívics. Home, n’hi ha d’incívics, però és una responsabilitat d’un govern vetllar perquè això no sigui així. Fer pedagogia, fer campanyes de conscienciació. I després, si malgrat tot això hi ha incívics, és culpa de la ciutadania. Però si no hi és tota aquesta feina al darrera ho sento, però també és una responsabilitat important del govern, per tant, per nosaltres. Com s’ha gestionat tot plegat és un insuficient, clar. I aquesta signatura no l’han aprovat.

Però després és que han passat altres coses. Una altra cosa que pensem que no han fet bé és com han improvisat projectes que tenen un elevat cost d’inversió per a la ciutat. És a dir, amb l’avinguda Juli Garreta és una improvisació del govern. l’Avinguda Juli Garreta és una improvisació del govern. Que ens ha costat prop de dos milions d’euros. La plaça del Monestir. Aquesta priorització de fer primer la plaça abans que el museu o abans d’endreçar l’edifici del monestir, per nosaltres també és una improvisació. Són les ganes de tenir alguna cosa feta abans de que passin aquests quatre anys. I també ha costat molts diners. La nova oficina de turisme és una improvisació del govern. L’Oficina de Turisme està actualment allà on hi ha el Museu d’Història. El nou museu Thyssen preveia un espai d’atenció al visitant.

El fet de la compra del local de la Casa Masó, per molt que representi una compra de patrimoni per l’Ajuntament, és una improvització del govern que ens ha costat prop d’un milió i mig d’euros. Bé, aquesta manera de prendre decisions fugint d’un pla de govern o un pla de mandat. Que aquests dos grups imaginem que tenien perquè es van presentar a les eleccions de l’any 2019 amb un programa electoral que no han complert per arribar al 2023 amb d’altres projectes pensem que també és una és una assignatura pendent d’aquest govern, no això de bé. En funció de com vegi la situació faig una cosa o en faig una altra, però no compleixo amb allò que vaig prometre.

I això ha fet que s’hagin deixat de banda temes que per nosaltres són més necessaris. Per tant, l’Asil Surís va quedar totalment aparcat i es va limitar a una plaça a treure el jardí de la residència Surís i obrir-la com un parc públic i oblidar nos de millorar les condicions de vida dels avis que viuen a dins de la residència. Això ja és una assignatura pendent greu per nosaltres.

I bé, una tercera qüestió és la manca d’habitatge, No? Ni una sola política d’habitatge en vuit anys. Ja no em quadra en vuit anys ni una. Una modificació de POUM, no per al futur. A veure que passa. Ni una. Cap promoció pública no s’ha comprat habitatge per fer-lo públic. Cap regulació dels allotjaments turístics, el que ha fet que incrementi el preu del lloguer a la nostra ciutat. Molta dificultat per a la gent jove i per a la gent treballadora i per a la gent gran amb rendes baixes d’assumir el cost de la vivenda.

Ni una. S’ha obert a una oficina d’habitatge. Això sí, operacions de maquillatge, totes les que vulguem s’obre una oficina d’habitatge sense producte. Ajudarem a la gent a demanar ajudes. Ajudarem a intentar tenir lloguer social. Tenim més. Menys lloguer social a través de la borsa d’habitatge ara que el que teníem fa un any i mig perquè no hi ha producte, perquè els propietaris, òbviament prefereixen llogar els seus, els seus pisos i les seves cases a preus més elevats. Les polítiques d’habitatge també són un suspens des des del nostre punt de vista. 

I ja encarant-ho una mica més cap a la candidatura que presentareu en aquestes pròximes eleccions. Quines creu que són les prioritats per un municipi com Sant Feliu?

Bé nosaltres. A mi m’agradaria explicar vos que nosaltres presentem una candidatura aquest any 2023 plenament municipalista. És una candidatura que està configurada al 50% per membres d’Esquerra Republicana i l’altre 50% per persones independents de la ciutat amb ganes de treballar per la ciutat, per un canvi de maneres de fer i de governar i per un canvi per a la ciutat. Sota la marca Guíxols Futur.

Això ho veureu en els propers dies. Veureu que la nostra candidatura està formada per una coalició de dos grups Esquerra Republicana i Guixols Futur Guixols Futur és aquest col·lectiu de persones independents que no formen cap. Part del partit ni tenen per què compartir al cent per cent els nostres valors, però sí que són persones que estan molt disposades a treballar per Sant Feliu de Guíxols, una mica en la línia del que pertoca fer amb una ciutat com la nostra.

Són persones que exclusivament pensem en la nostra ciutat, que exclusivament pensem en com millorar la dia a dia, com millorar la vida de la gent de Sant Feliu de Guíxols. I la veritat és que la gent veurà moltes cares noves i jo crec que aquest és un primer pas. Per explicar nos d’una manera molt contundent i que em permet a mi com a candidata, explicar d’una manera molt contundent que Esquerra Sant Feliu de Guíxols, conjuntament amb Guixols Futur som una aposta molt clara pel municipalisme, per treballar per la ciutat que tenim molt clar quin és el nostre projecte per a Sant Feliu de Guíxols i que oferim un futur diferent per a la ciutadania.

Fem una aposta per aquesta candidatura que està molt i molt compromesa amb Sant Feliu i per això aquest mix. De les dues marques d’Esquerra Republicana, l’any que és el partit al qual jo pertanyo, però també de Guíxols Futur, que és tota aquesta gent. Ja et dic el cinquanta per cent que se’ns que se’ns ha acostat. 

Llavors no sé si podria explicar una mica què diferencia diferenciar la seva candidatura política de la resta de polítics que es presenten a les eleccions.

Bé, més que parlar de diferències, el que jo parlaria és dels valors que podem aportar nosaltres, perquè després les diferències les jutjarà cadascú en el moment de decidir. I és obvi que sembla que hi hauran diverses candidatures i diverses opcions. No? Nosaltres el que proposem és una manera de fer diferent.

Ho hem demostrat, també estan a l’oposició, essent molt i molt responsables, essent molt i molt empàtics. Estant molt a prop del que la gent necessita. Nosaltres el que els hi oferim és un projecte per a Sant Feliu de Guíxols que és molt concret, que ja el vam plantejar l’any 2019. Que a més a més, posa les persones al centre. Nosaltres treballem directament pel benestar de la gent que viu a Sant Feliu de Guixols i també intentem intentarem transformar la ciutat perquè la gent que ens visiti la trobi com una ciutat agradable. Però per nosaltres, l’eix principal de la nostra existència, de la nostra manera de fer, és millorar la qualitat de vida de la gent que viu a Sant Feliu de Guíxols.

I això vol dir tenir una ciutat més neta. Més endreçada. Això vol dir tenir més aparcaments en les zones residencials. En el barri de Vilartagues, en el barri de Tueda. Això vol dir estar molt a prop de la dinamització empresarial, molt a prop del comerç que ha patit i que ha vist com cap de les promeses que s’han fet en els darrers anys s’han complert.

No s’han millorat els carrers comercials, no se’ls hi ha fet una política específica de millora de les seves empreses més enllà de la digitalització. És obvi que a través de la pandèmia. S’havia d’actuar. Nosaltres estem disposats a dedicar fins a l’últim minut dels nostres dies a treballar al cent per cent per Sant Feliu de Guixols. Per tant, la diferència una mica és aquesta, no la nostra manera de fer nosaltres. Hi ha partits on hi ha propostes que parlen de projectar Sant Feliu cap al món, no cap a la galàxia. Allò que tothom ens conegui. Posen la mirada en l’exterior. Nosaltres tenim la mirada posada. A Sant Feliu de Guixols.

Nosaltres ens agradaria que ens coneguessin a Mart, però és molt important, és primordial per nosaltres mirar cap a la gent de Sant Feliu i veure què és la gent de Sant Feliu necessita i que ells tinguin una millor qualitat de vida. Si aconseguim això, probablement serem coneguts a Mart.

Llavors, entrant en una mica més en el programa polític, no sé si podria destacar alguna de les propostes que presenten per a aquestes eleccions.

Bé, com et deia, una mica basat en aquest lideratge diferent que és un lideratge que el que pretén és tirar endavant projectes consensuats amb la ciutadania. Tenim unes prioritats clares, no? En primer lloc, la inversió en habitatge públic. Nosaltres pensem que és necessari un parc de vivenda accessible a una ciutat tan gran com la nostra i per tant, els nostres primers esforços aniran cap aquí i cap a aconseguir, ja sigui via regularització, del que ja hi ha, ja sigui via la inversió en nou habitatge, posar vivenda al servei de la ciutadania, sobretot de la gent jove. Això és primordial per nosaltres.

També endreçar carrers. Com et deia, tenir los molt nets. Això és molt important també per a la nostra oferta comercial, però a més a més, incidir directament en l’oferta comercial. Rescatar el pla de dinamització comercial que vam treballar el passat mandat i tornar-lo a posar damunt la taula i ajudar el comerç a fer-lo sostenible, no només a través de campanyes de promoció, sinó que analitzant una mica la nostra oferta, puguem garantir la vida dels nostres, dels nostres comerços, que al final són microempreses.

Al final és aquella persona que trobem sempre darrere el taulell. Doncs fer molta incidència en això. Òbviament no fugirem d’estudi. Nosaltres volem acabar el Thyssen. És un projecte complicat, però nosaltres hem donat suport des del primer moment. Des del primer moment pensem que sí, que és cert que ens fa referència en el territori i per tant, nosaltres tenim aquest compromís amb la ciutadania des de ja fa vuit anys i el mantindrem. Volem, volem acabar el Museu Thyssen, però també volem desenvolupar la part del polígon Bujonis que queda pendent per intentar captar nous inversors. I perquè creixi una mica aquell percentatge d’economia vinculada a la indústria que ens falta. Tenim tots els ous pràcticament a la cistella dels serveis i del turisme i del comerç. Bé, doncs hem de posar una mica els ous també en algun altre sector econòmic per diversificar lo i per fer sostenible tota la ciutadania, no?

Llavors bé, tirar endavant el projecte i l’ampliació de l’Asil Surís, això ja m’heu sentit dir-ho molt sovint. Jo vaig començar el meu viatge l’any 2015, precisament de la mà de Tots per Sant Feliu, perquè aquest projecte era era el màxim objectiu. El dúiem en el programa teníem clar què volíem fer, apareixia un render, un projecte, una residència, s’havia parlat amb les famílies i amb els residents i amb els treballadors de l’Asil Surís. I això em va fer fer un pas endavant. Això hi ha el Thyssen, perquè enganyar-nos. Ho he dit moltes vegades.

Bé, el Thyssen anat caminant, l’Asil Surís no. Llavors per mi sí que és un deute pendent que tenim i que tinc jo també personalment, eh? Perquè el meu compromís. Bé, com dic des de l’any 2015. Pensem que s’ha de fer aquesta remodelació. Pensem que s’ha de posar al dia aquesta residència i també pensem que s’han de generar noves places. També pensem que s’han d’establir nous models d’habitatge i de residència per a la gent gran. La pandèmia ha canviat moltes coses. Però primer resolem una miqueta la qualitat de vida dels avis i àvies que actualment resideixen a l’Asil Surís. Això ho tenim com un objectiu principal.

També portem i mantenim el programa perquè pensem que és molt necessari. I ja ho vam dir l’any 2019 al polivalent de l’Espai, al costat del pavelló de Carles Nadal, allà a Vilartagues, nosaltres també vam projectar un espai polivalent vinculat annexat a aquest equipament, però a més a més, amb la construcció d’una piscina descoberta. Una piscina descoberta que també ha de funcionar com a àgora, com a plaça, com a lloc de trobada del barri de Vilartagues, com el pulmó verd com a espai comunitari i per tant, a nosaltres volem dotar el barri de Vilartagues i tots els seus veïns d’un equipament que a l’estiu servirà per l’oci i per a l’esbarjo, pels casals, per a les famílies, per anar a passar el dia. Perquè pensem que la ciutat ho necessita. No tenim un equipament d’aquestes característiques. No tenim una piscina descoberta amb una zona de gespa i on la gent hi pugui estar a l’estiu, però que també pugui ser, obviament, un element esportiu per la resta de clubs per a poder fer el seu entrenament. Això també ho mantindrem i a més ja s’ha fet una modificació urbanística que ho permet i nosaltres li hem donat suport a aquestes modificacions perquè verdaderament tenim el projecte molt clar i el volem tirar endavant.

També desenvolupar el pla de millora de carrers i voreres de Sant Feliu. No anar fent en funció de l‘època electoral. Hem d’analitzar tots els carrers de Sant Feliu de Guíxols i hem d’anar endreçant. Hem d’anar endreçant per barris de manera equilibrada, perquè hem de buscar aquest equilibri entre tots els veïns i veïnes de Sant Feliu. Ara tenim una zona al voltant, com deia, de l’avinguda de Juli Garreta, molt endreçada, però si li parlo d’alguns carrers del barri del Tueda, hi ha algun veí per allà que em donaria la raó.

Per tant, s’ha de fer un pla i s’ha d’anar desenvolupant i cada any ha de tenir una part de la partida del pressupost per invertir. Per anar-los fent i per anar-los actualitzant. Perquè tenim voreres desactualitzades que no són accessibles per persones amb una discapacitat. Tenim carrers que estan plens de forats, tenim gent que cau i es fa mal i aquest govern ha fet molt aquest darrer any.

Casualitat que venen a zones d’eleccions? Doncs no ho sabem. És molt procés molt possible. O ho sembla o pot semblar, No, però no. Nosaltres pensem que s’ha de treballar des del primer dia. I després, en aquest pla de millora també nosaltres incloem un pla de millora de les places. Tenim tres places que actualment estan molt obsoletes, que vénen d’unes reformes fetes als anys vuitanta la plaça Sant Sebastià, la plaça Salvador Espriu i la plaça Gaziel. Dues al barri de Vilartagues i un al barri de Tueda i a l’església Santa Maria. Són molt dures, són la mainada no hi juga. Estan buides. I s’ha d’intervenir a excepció de, òbviament, la plaça Salvador Espriu, que és l’àgora més important de Vilartagues. Però també és una plaça molt dura. També és una plaça que té un terra dur, que no té jocs infantils, que pensem que se li ha de fer una repensada perquè també té un carrer ara té un carrer peatonal en paral·lel i per tant, pensem que aquella plaça necessita una intervenció i nosaltres proposem, ja ho veureu! Tres projectes interessants per aquestes places. Una mica, cohesionar els barris i fer que la gent torni a fer vida de carrer i que els espais públics siguin més amables, no només en les zones més conegudes o les zones cèntriques de la ciutat.

I després, en l’àmbit de la cultura portem dos projectes que ens agraden molt. Primer hem escoltat des del primer dia a la gent de Mascanada 6. Hi ha tot allò que ens han explicat. I ells tenen un projecte interessantíssim que a nosaltres ens va enamorar quan ens el van plantejar. Per tant, tindran el nostre compromís i el nostre acompanyament, perquè pensem que això que s’està generant al voltant de Mascanada 6 que tot aquest talent que es mou de diferents disciplines que posen el talent en comú i a disposició de la gent de Sant Feliu de Guíxols ha de trobar el seu espai i ells tenen una idea que a nosaltres ens agrada i els volem acompanyar. Però també veureu en el nostre programa i en m’agradarà molt poderho explicar més endavant. Tenim un projecte molt concret per a l’antic Escorxador, un projecte que gira al voltant de la cultura de les entitats de les que ja hi són òbviament, però també de generar espais molt interessants per a d’altres entitats culturals de la ciutat que necessiten espais com poden ser l’Agrupació Teatral Benet Escriba per poder guardar els seus decorats per poder tenir un espai d’assaig com pot ser alguna altra agrupació musical, les corals.

Doncs bé, a l’Escorxador estem treballant, hem treballat un projecte molt interessant. M’agradarà i us dic poder vos explicar on aquestes entitats hi tindrien cabuda. Òbviament vol dir. Una intervenció urbanística en aquell àmbit. També intervenint en el parc hi ha un parc al costat molt bonic que acaba donant en unes escales a la platja de Sant Pol, un accés molt interessant i per tant, nosaltres volem també incidir en aquest espai.

Tenim moltes idees i tenim un projecte, com et deia, molt interessant. No deixem de banda els joves. Nosaltres volem fer un nou casal per als joves. Nosaltres tenim pensat. També el lloc i pensem que aquell local a les vetlladores no és suficient i que un tècnic de joventut i una educadora unes hores no són suficients per la quantitat de joves que tenim a Sant Feliu de Guixols i per tant, nosaltres volem treballar amb ells per generar los un nou espai i per abarcar més un col·lectiu molt més ampli que el que estem treballant ara perquè generem espais on ells puguin fer moltes altres activitats i, per tant. Els hi fem una proposta molt concreta. 

I també, com et deia, doncs això és generar bosses d’aparcament. La Corxera era molt important per a l’activitat comercial i turística a la zona centre, però nosaltres també farem una proposta per una petita bossa d’aparcament en la zona del barri de Vilartagues que ha anat perdent aparcament els darrers anys i una altra part també pel barri de Tueda també hem trobat un espai. Què es pot. Es pot intentar adequar i, per tant, intentar facilitar això la vida de la gent que viu a Sant Feliu de Guíxols.

Al final, tot el que us estic explicant és per millorar la seva vida i després he començat dient el que fa pitjor l’Ajuntament. Doncs acabaré explicant que nosaltres sí que treballarem per canviar el model de la recollida selectiva a Sant Feliu de Guíxols. Serem valents! No ens conformarem amb les bateries de 5 contenidors, hem de reduir el rebuig tan aviat com puguem, perquè no només pel mal que fa en el medi ambient aquest residu, sinó perquè a més a més ens genera uns costos molt elevats de tractament i per tant, nosaltres sí que intentarem transformar el contracte actual, intentarem buscar la implantació d’un sistema porta a porta de manera gradual per barris i intentarem conscienciar, ensenyar, acompanyar a tots aquells que avui dia es diuen incívics i segur que no els agradarà que els diguem incívics. Perquè segur que tenen voluntat de fer les coses ben fetes. Només cal que els hi posem més fàcil i els ensenyem. Doncs també volem fer aquesta, aquesta millora.

I tot això acompanyat d’una manera, d’una manera de fer, com deia, diferent, molt més propera, d’una mirada inclusiva, pensant amb totes les persones que viuen a Sant Feliu de Guíxols, vinguin d’on vinguin. Parlin el que parlin, professen la relació, la religió que professen i com no estimin a qui estimi. Nosaltres som una candidatura Esquerra Republicana aquests valors els té des des del seu, des de la seva fundació i per tant, som la gent d’esquerres. Per tant, nosaltres tenim sempre una mirada àmplia cap a la ciutadania. A més a més, amb una mirada extremadament feminista. No només perquè jo encapçalo aquesta candidatura i perquè m’agradaria trencar aquest sostre de vidre de la nostra ciutat que no ha tingut mai una alcaldessa, sinó perquè les dones que m’acompanyen són dones verdaderament que han demostrat que tenen moltes coses a dir i que són dones molt, molt capaces i molt preparades, i per tant, nosaltres volem també, com et deia, trencar sostres i ser referents també per a les dones de Sant Feliu de Guíxols.

I una mirada ecologista, una mirada verda, una mirada diferent a la que tenim ara, on darrere els darrers anys hem anat. Traient el verd de la ciutat i l’hem anat substituint pel gris de la pedra i el formigó, doncs ens agradaria tornar a repintar de verd molts espais a Sant Feliu de Guíxols. I ja està. No fer és no fer ciutadans de segona categoria o primera categoria, que és el que sembla que està passant, sinó que. Tota la gent de Sant Feliu de Guíxols mereix ser de la mateixa categoria i, per tant, mereix aquesta qualitat de vida que la nostra ciutat els hi pot oferir. I aquesta és la nostra proposta per Sant Feliu.

Finalment, m’agradaria preguntar-li si estaria disposada dins del seu partit a pactar amb altres formacions polítiques, si és que no arriben a obtenir una majoria absoluta a les eleccions?

Bé, cada vegada caminem més cap a la cultura i nosaltres no ens sentim incòmodes treballant en coalició perquè pensem que cada vegada caminem cap aquí i no cap a aquesta cultura de la diversitat política i de la necessitat dels consensos. De fet. Encara que hem estat a l’oposició i jo he set la cap de l’oposició durant aquest mandat, he tingut la mà estesa contínuament durant aquests quatre anys, sense cap tipus de dificultat, fent propostes quan les hem hagut de fer. En l’època de la pandèmia del Covid vaig bé. Us podria ensenyar els correus electrònics que ens vam intercanviar amb l’equip de govern.

Amb tot els feiem propostes, les recollien, els posàvem en comú. Per tant vam treballar plegats. A mi m’agrada treballar d’aquesta manera. Jo estic acostumada a treballar d’aquesta manera, per tant, si no obtenim una majoria absoluta. Jo penso que les majories absolutes tampoc són tan bones. Però és el meu pensament, no?

Per tant, si penso que no són bones per a ningú, també penso que no són bones per a mi. I com et deia, jo m’agrada treballar en equip, m’agrada escoltar diferents visions i penso que que la cultura del consens, de l’acord, de la negociació és bona, és bona. Però no només per als que tenim responsabilitat en l’àmbit polític, sinó també per a la ciutadania.

Això de treballar plegats, arribar a un acord, no, i tirar una cosa endavant no és una cosa que ens faci por. Al contrari, hi estem preparats. Òbviament tenim les nostres línies vermelles. Òbviament tenim el nostre cordó sanitari. Nosaltres no estarem mai en partits feixistes. Jo no m’asseuré mai al costat d’algú de Vox.

A més a més, espero que a Sant Feliu no tinguem cap candidatura en aquest sentit i per tant, aquesta sí que és una línia vermella. No els donarem cap opció ni tampoc, òbviament, els partits de dretes, però bàsicament perquè també, com et deia, per poder establir consensos ens hem de poder parlar i entendre en el mateix idioma i en aquesta situació, doncs seria molt difícil perquè no parlem el mateix idioma.

Doncs moltíssimes gràcies per visitar nos aquí a Ràdio Capital i esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes pròximes eleccions.

Moltíssimes gràcies a tots vosaltres.