Dimarts de Tramuntana forta a l’Empordà

El dimarts es presenta amb dinàmica molt semblant a la d’ahir dilluns. Potser amb el cel més enteranyinat i una mica menys assolellat, però amb Tramuntana que bufarà encara amb ratxes molt fortes.

Així doncs, tornem a parlar de vent del nord que bufarà a tota la comarca sense excepció i que podrà arribar a superar els 60 km/h. La situació vent també ha fet necessari emetre un avís per estat de la mar.  El Servei Meteorològic de Catalunya adverteix onades que podran superar els 2.5 metres a la costa de la nostra comarca, ocasionant maregassa i amb mar de fons de component nord. Cal dir que aquest llindar d’avís es farà més destacable durant la tarda i podria superar-se com més al nord de la comarca i al cap de Begur.

La temperatura, en general, serà lleugerament més baixa, tot i que difícilment ho notarem. Els termòmetres sí que quedaran no tan alts, i a migdia la temperatura màxima quedarà propera als 22-23 ºC. La mínima quedarà propera als 10 ºC.

I avui, a part d’agun núvol més destacable a la tarda que no portarà pluja associada, tindrem un dia força estable i amb previsió d’un final de setmana amb possibilitat d’una nova situació de pluja. Però encara és aviat per confirmar-ho. 

El vial nord, Ràdio Liberty i el nou POUM centren el debat electoral de Pals

Els candidats a l’alcaldia de Pals han visitat els estudis de Ràdio Capital per enfrontar-se cara a cara i parlar d’alguns temes rellevants per afrontar el pròxim mandat. Els candidats de Junts per Pals – ERC, Carles Pi; de Junts per Catalunya, Sergi Brull; i Coalició per Pals, Marisol Perea, han assistit al debat on s’han tractat temes com l’habitatge, la configuració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), el Vial Nord o el projecte de futur per Ràdio Liberty.

El model social i l’habitatge

El debat ha començat amb el model que volen aplicar els candidats en termes d’habitatge i creació del nou POUM. Marisol Perea ha destacat que cal potenciar l’habitatge al municipi, però per això cal passar per la reformulació del nou POUM de Pals.

Sergi Brull, però, ha recordat que centralitzar el model d’habitatge comporta certes limitacions a escala municipal. Destaca que el consistori ha hagut de reformular el POUM, que destaca que és una oportunitat respecte a l’anterior planejament. Tot i que reconeix que molts joves de Pals no poden ni llogar ni comprar cap habitatge al municipi. Per això proposa que l’ajuntament adquireixi habitatges per posar a disposició dels joves i la gent amb menys recursos.

Carles Pi, davant la falta d’habitatge al municipi, afirma que cal fer un estudi ampli per veure en quines zones de Pals es pot fer habitatge social. Explica que hi ha diversos llocs al municipi que podrien servir per aquest tipus de vivendes. La finalitat és poder oferir aquests espais als ciutadans de Pals, perquè puguin fer la seva vida al municipi.

El POUM ha aparegut en diverses ocasions en les intervencions dels candidats. Carles Pi explica que el POUM és de l’any 1986 i que ja s’havia iniciat una modificació l’any 2012. Tot i això, el Pla Urbanístic ho va aturar tot. El candidat de Junts per Pals – ERC afirma també que durant el pròxim mandat la prioritat ha de ser el nou POUM.

Sergi Brull, però, recorda que el nou POUM s’ha de configurar de manera que hi hagi un creixement sostenible del municipi. També ha incidit en les reclamacions patrimonials i la seva afectació per un consistori com és Pals. Torna a recordar que el POUM és una oportunitat, ja que es pot configurar amb unes regles diferents de les de 2012.

La candidata de Coalició per Pals afirma que cal fer un creixement del municipi per evitar que es converteixi en un municipi dormitori. A part de crear habitatge, cal crear ocupació. Marisol Perea va més enllà i explica que el POUM ha de permetre una conservació real de la naturalesa que queda a Pals.

L’aparcament i el vial nord a Pals

Marisol Perea ha destacat que Pals és un municipi que té una capacitat limitada a l’hora d’admetre-hi vehicles. Recorda també que no queden gaires espais de propietat municipal per crear aparcaments. Per això, per donar solució demana l’adquisició de diversos espais per part del consistori per crear aparcament a les entrades del municipi i pacificar el centre.

Sergi Brull proposa crear nous espais d’aparcament a la rodona nord i a la rodona sud. També afegeix la construcció d’una nova estació d’autobusos fora del nucli del municipi. A més, explica que per pacificar el nucli de Pals, l’ideal seria fomentar les visites a altres espais del municipi. Aquesta és una oportunitat per descongestionar el nucli de Pals.

Carles Pi reconeix que l’estació d’autobusos és una infraestructura molt reclamada pels ciutadans de Pals. Tot i això, s’ha de buscar una zona per poder instal·lar-la. Carles Pi remarca, però, que hi ha diverses zones d’aparcament al municipi i que el problema radica en la massificació en moments puntuals a la zona durant la temporada d’estiu.

Els tres candidats han xocat quan s’ha tractat el tema del vial nord, tot i la coincidència en certs punts. Respecte al vial nord, Sergi Brull explica que l’obra s’ha de tirar endavant per millorar la mobilitat al municipi. Tot i això, reconeix que no s’ha d’oblidar la conservació del medi ambient. Sergi Brull explica que els ciutadans del municipi no entenen la probelmàtica amb el vial nord.

Carles Pi, afegeix, però, que fa molt de temps que es parla del vial nord, però coincideix en que s’ha de mantenir el valor natural del municipi. Tampoc entén tota la polèmica que ha generat el vial nord. Remarca que no és una «carretera nova», els cotxes ja hi passen i és la continuació d’un canal. La intenció des del consistori era fer un avantprojecte tenint en compte el planejament urbanístic. Hi ha un traçat plantejat i s’ha de veure si s’ha de variar de manera puntual aquesta projecció.

Marisol Perea afegeix que el vial s’ha d’acabar, ja que l’obra es troba a mig fer, i que sigui el menys invasiu possible. Destaca que al costat del vial nord s’hi han projectat edificis comercials que es troben propers al parc natural. Carles Pi, però, remarca que el planejament urbà del vial no es basa en l’edificació o no d’una zona comercial, són terrenys de propietat privada.

El turisme i Ràdio Liberty

Els tres candidats fan una aposta clara per la conservació de Ràdio Liberty, i volen treballar de manera conjunta, tot i que els enfocaments són diferents. Carles Pi destaca que la solució no depèn del consistori, ja que hi ha altres organismes supramunicipals que incideixen en les decisions que planegen sobre Ràdio Liberty. Tot i això, s’han de planejar noves solucions per les edificacions que conformen Ràdio Liberty. Des del consistori es van reunir amb diverses entitats per parlar i buscar projectes alternatius per Ràdio Liberty.

Marisol Perea i la seva formació s’han mostrat des de fa anys com a grans defensors de la conservació de Ràdio Liberty. Van aconseguir fer arribar el projecte a la Generalitat i reconeix que durant l’últim mandat, tant la Generalitat com el consistori han mostrat interès en l’avantprojecte que van presentar des de la formació. Carles Pi, però, recorda a la candidata que el consistori pot intervenir-hi però no tirar-ho endavant sense tenir en compte la visió dels organismes supramunicipals.

Sergi Brull destaca que el consistori ha fet pocs passos fins ara per conservar un conjunt d’edificis com Ràdio Liberty. Sí que s’havia parlat de la importància d’un espai com aquest, però ha quedat en un simple discurs. Recorda, a més, que a poc a poc l’espai ha anat degenerant i es troba en un estat preocupant d’abandonament. Per això, recorda que s’han de seleccionar els edificis que es volen conservar i quins es volen tirar a terra.

El debat aborda, finalment, el model de turisme que vol aplicar-se a Pals tenint en compte la sostenibilitat i la conservació del medi natural. Una de les polèmiques que va afectar el municipi durant l’estiu passat va ser la instal·lació d’una guingueta a la platja de Pals. Sergi Brull explica que s’ha de buscar un model on tothom pugui gaudir i que sigui de qualitat quan es parla de la convivència a la platja de Pals. Marisol Perea destaca, però, que les guinguetes que es volen instal·lar en aquesta zona han de tenir en compte que es troben molt a prop de la zona del parc natural. Carles Pi destaca que la guingueta va ser un malentès, perquè estan admeses en el pla d’usos i se n’han anat suprimint al llarg del mandat.

Els cargols

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Els cargols
Loading
/

Estimats oients de Ràdio Capital, si comenceu a tenir uns quants anys, segur que sabeu molt bé que fa temps es viatjava molt menys que no pas ara. Al nostre país, viatjar va començar als anys seixanta, va generalitzar-se una mica més tard, a partir dels setanta i vuitanta, quan molta gent va començar a tenir cotxe. És també la mateixa època que el turisme va començar a massificar-se. Tothom a la platja, vinga! I sempre en els mateixos dies i en els mateixos mesos de l’any. Venen eleccions com tots sabeu, però en aquest país, una de les poques coses en les quals sembla que tothom estava i està disposat encara avui a posar-se d’acord és a fer festa els mateixos dies. Tantes com puguem, és clar.
Josep Pla explica que abans d’aquesta massificació del turisme, només es viatjava per negocis, per anar a Lurdes o de viatge de noces, quan una parella es casava. I hi afegeix que, en aquest últim cas, difícilment el viatge anava bé perquè durant els primers dies o durant les primeres nits de noces era més aviat feixuc fer dues coses a la vegada, conéixer món, per entendre’ns,  i al mateix temps coneixre’s amb la parella.
Per sort, avui és diferent. I no és només perquè en general, les parelles ja es coneixen força a fons de molt abans de la lluna de mel, sinó també perquè avui hi ha molta gent que fa com els cargols i que viatja portant la casa a sobre, com aquell qui diu, doncs, sense sortir  de casa. I és que estiu que arriba, estiu, que més caravanes hi ha a pertot. I qui diu estiu, diu també primavera, tardor i hivern. Déu me’n guard que passéssim un parell de setmanes sense veure cap caravana, ja sigui a la carretera o a qualsevol racó possible!
Avui, que ja arribem a la meitat de maig, jo proposo per a aquest mes de juny un parell de concursos de caçar caravanes i no, bolets o cargols, molt més plausible en aquest temps de sequera. El primer concurs consisteix a premiar qui de nosaltres és capaç de circular més minuts  entre les nou del dematí i les nou del vespre per qualsevol de les carreteres del Baix Empordà sense veure cap caravana. Guanya qui en vegi menys. El segon, consisteix a moure’s i veure qui és capaç de trobar més llocs de la plana del Baix Empordà on hi ha acampada com a mínim una caravana.
Va haver-hi un temps que el turisme arribava a casa nostra per instal·lar-se durant uns dies o durant unes setmanes en un hotel, en un apartament o en un càmping. Avui, més aviat arriba per poder continuar circulant fins que, quan se’n cansen, acampen allà on els agrada més. A pertot arreu. Alguns, és cert, portant la caravana en un càmping o en un lloc adequat. D’altres, però, estalviant tant com poden. I s’instal·len al primer lloc que troben a l’aire lliure. De moment, encara són oberts a tothom, però jo ja  pronostico que veurem com els van tancant d’aquí no gaire.

Ramón Moreno: «Volem millorar les condicions dels joves, la gent gran i el comerç a Torroella i l’Estartit»

Avui ens visita Ramon Moreno, alcaldable de Torroella de Montgrí pel Partit Socialista de Torroella i l’Estartit, per avançar-nos alguns detalls de la seva candidatura a les eleccions municipals d’enguany. Bon dia, senyor Moreno.

Bon dia.

Primer de tot m’agradaria si es pogués definir amb tres adjectius.

Bé, doncs, en tot cas que sí, com el lema de la nostra campanya valors, il·lusió i futur, seria. Si vols et desenvolupo una mica més aquestes tres paraules. No sé si és, per exemple, el valor perquè donem la nostra honestitat, sinceritat i el compromís que tenim con el poble. La il·lusió per la il·lusió i el treball per arribar als nostres metes. I el futur, perquè creiem que el poble ha de, ha de millorar, està molt estancat. Ha de mirar més alt.

Llavors, com li preguntava abans. Li pregunta un altre cop. Podria destacar tres aspectes que hagi assolit el govern de Torroella i l’Estartit durant aquests quatre anys de mandat?

Pues mira el nosaltres el noestre programa fem molta cosa per millorar. Hi ha coses bones i coses dolentes. Però bueno, per definir tres coses del nostre ajuntament podriem dir que tal vez la millor es reduir el deute que té el poble, no? Això és bo perquè fa 3 o 4 anys estava a un 40-42%, i ara estem a un 36,5%.

La segona és governar el dia a dia es que no afegiré més tal bé. O sigui, s’ha de dir que això és bo entre cometes, que és el dia a dia. I la tercera, es podia dir, el podien triar que millor ha sigut el pavelló en que han fet l’equipament, no? Un pavelló esportiu que s’ha fet, nou. Assenyalar aquestes tres coses per destacar.

I llavors no sé si podria destacar tres aspectes que cregui que no s’han pogut assolir durant aquests quatre anys de mandat.

Bé, dos estan relacionats con el punt anterior perquè, per exemple, aquest pavelló en què hem dit està a mig acabar. O sigui, creiem que no es pot fer una cosa on mirar de fer un edifici més emblemàtic és una cosa que és esport i que tot el fem molt sovint. Es té a mig acabar perquè li falten lavabos, li falten dutxes, li falten de tot. És una cosa que m’imagino que el meu company és una cosa que tothom diu a Torroella, que tot i que ressalta molt pels carrers, estem fem un equipament a mitges. Això no es pot fer, no hauria de ser, ha de ser.

La tercera és el que em comentava el dia a dia va molt bé, però s’ha de mirar més, més a més amunt. No? Perquè, jo crec que ja és hora, ja, ja s’ha acabat lo de ahora ja no s’acaba aixo de dir que si una pandèmia, que si no no, ahora s’ha de mirar el futur.

I la tercera cosa que li falta es seguretat. La seguretat ciudadana és elemental, però els creem que falta molta de seguretat. I a més a més, como ja ha explicat moltes vegades, és també una de les més punt estrelles que portem en el programa coses de seguretat.

Ja ho ha avançat, una miqueta, però no sé si podria explicar nos quines són les prioritats o iniciatives que necessita un municipi com Torroella i l’Estartit.

Mira, primer. El que et comentava de seguretat. Necessitem la seu central de la Policia Municipal a Torroella perquè fa fa vuit anys que s’hi està, que tothom, però tothom en el seu programa, apuntava que farien la policia. Han passat  quatre anys i ha passat el mateix. No ho van fer i trobem que sí que en falta. A més a més de més policies, més, més plantilla, dotar la de més recursos, necessitem la seu, l’edifici de la Policia Municipal a Torroella.

Nosaltres ho tenim molt clar, que ho farem bé i ja que és un punt estrella. Sí, sí, pactem no? si pactem com qualsevol altre grup, si nosaltres tenim suficient regidor per pactar, tenim com un mig regidor més. Què és aquest puf? O sigui el que pacte dirà. Bueno, pues nosotros som aquí. Vosaltres sou equip. Però tenim mig punt més que s’ha de, ha de fer i s’ha de fer i s’ha de portar, s’ha de portar. És a dir, crec que és una cosa molt, molt. És un punt molt important que tenim.

Llavors, ja encarant-ho una mica més cap a la seva candidatura, que diferencia la seva candidatura, la seva candidatura política d’altres partits que es presentin a les eleccions municipals d’enguany?

Pues tal vez la gent, la gent del grup, de gent que portem perquè pensa que nosaltres no solament som gent que és que és afín al PSC en la nostra candidatura hi ha gent que és de Junts per Catalunya, gent que és d’esquerra que ja ho han dit que no nos voten, gent que és del PP, que ja van dir que no, no es votarien de cara a la Generalitat ni de cara a Madrid, però que sí que estan disposats a treballar per al poble.

Llavors, hem fet un grup de persones que no som del mateix color polític, no?, però de cara, però de cara a l’Ajuntament sí, sí, sí, estem junts i que no tenim cap problema per treballar junts. Perquè solament perquè és una política municipal. No, no estem pensant en polítiques més amunt. M’he sabut per suggerir a gent que ja sap què ens ha passat.

I ja ho avançava una miqueta. Però quins altres punts, a part del que comentàvem, portar la policia a Torroella, podria destacar del seu programa polític?

Mira, doncs un punt seria, per exemple, una millora de la atenció a la gent gran, gent gran, discapacitats i volem implantar les visites a domicili. No volem que la gent vingui als agents socials a demanar la cosa. Nosaltres volem implantar una sèrie de visites per tota la gent que necessita i tota la gent més gran que no, no s’hagin de preocupar, sinó el consistori és el que s’ha de preocupar d’estar allí. Doncs implantarem aquesta estació, no? L

Llavors, en joventut promourem molt en l’esport, esport federat. En turisme i turisme tenim que mirar de que no sigui només aquest quatre mesos d’estiu i prou. S’ha de mirar de fer coses i mirar d’aquella seu com a mínim 8 en tot l’any, que seria ideal. Però bé. 8-10 mesos en què sigui turisme gastronòmic, en rutes paisatgístiques, tot el que és el Parc natural. Cosetes d’aquestes. 

Comerç? Doncs creiem molt en el petit comerç. I hi volem fer unes polítiques destinades a esta gent. No als grans supermercats, sinó el petit botiguer de Torroella o bé de Torroella del nostre municipi. Clar, de Torroella. Torroella i l’Estartit a toda menys urbanitzacions i tot. I volem fer com hem dit, mirar d’agilitzar, agilitzar la paperassa perquè no es forma el que tu demana permís o permís per a obrir una botiga allí has d’esperar te 8, 9, 10 mesos.

Subvencions. Quan està passant malament pots tenir una bolsa de una petita bolsa. Doncs si aquest botiguer que està passant a l’època, pel que sigui, potser una mica de subvenció, coses d’aquestes. No ho sé de mirar molt. La política de família o familiar. Tinc moltes coses i podriem fer un totxo però resumint les més importants.

Finalment, si no aconsegueix una majoria absoluta en aquestes eleccions municipals, estaria disposat a pactar amb altres partits polítics que es presentin a aquestes eleccions?

Sí, clar, si tenim. Mira, jo O sigui, jo tinc molts d’amics. M’he adaptat molt bé aquí a Catalunya, des de que he arribat he fet amb gent de tot l’any, gent de totes les edats i totes les candidat, i diria que el seu grup de cada candidat. Sóc amic des del moment en que he arribat a Catalunya. Sóc amic de tots, no tinc cap problema que ningú i a més a més, pensa que quasi tothom, totes les polítiques, tot el seu programa no= És, no podem dir res en contra. No hi ha res de dolent. O sigui, arribaríem a una entesa. M’és igual que siguin. Aquí som molt amics dels diputats que són d’Esquerra, eh? Molt amics del regidor del PP de fa vuit anys. Haviem treballat junts. No, no, no hi ha cap problema. Res és qui de cara a l’Ajuntament és igual quin pacte que l’esquerra, com jo, com UPM, etc. Són coneguts i tothom té bones idees de cara al poble.

Doncs esperem que tinguin molta sort i encerts en aquestes eleccions municipals i moltíssimes gràcies per visitar els estudis de Ràdio Capital.

Moltes gràcies per tot.

L’Oficina de Turisme de la Bisbal, guardonada amb un accèssit a la Innovació 2023 pel projecte Trencadís i Trepara’t 2022

Bisbal accèsit turisme

La Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Turisme, va atorgar el dijous 11 de maig l’accèssit del Premi a la Innovació 2023 a l’Oficina de Turisme de la Bisbal d’Empordà pel projecte Trencadís i Trepara’t 2022. La proposta, duta a terme l’any passat per l’Oficina de Turisme, va servir per crear una obra col·lectiva de ceràmica -col·locada a les jardineres de l’Aigüeta i als jardins de Torre Maria-  involucrant turistes i fent-los partícips i coneixedors de la tècnica del trencadís i de la trepa, dues tècniques molt típiques en ceràmica, que alhora van servir per posar en valor un dels principals actius del municipi: la Ceràmica de la Bisbal.

El projecte Trencadís i Trepara’t 2022

Atesa la tradició ceràmica de la Bisbal d’Empordà i la seva importància internacional, cada any, l’Àrea de Promoció i Desenvolupament Local de l’Ajuntament de la Bisbal va posar en marxa activitats vinculades a aquesta disciplina per a la promoció de la marca Ceràmica de la Bisbal. Amb aquesta finalitat, l’estiu passat es va crear una activitat adreçada a tots els públics i edats per tal d’implicar a turistes que visitessin els dos punts d’informació turística oberts al públic: Torre Maria i el Castell Palau.

El projecte del Trencadís, es va portar a terme a l’oficina de turisme de Torre Maria. L’objectiu dels visitants era poder participar en aquesta obra col·lectiva creant un mosaic – sobre una gerra de ceràmica – amb peces de ceràmica de diferents colors. Al final de l’estiu la gerra va quedar coberta de les diferents peces donant una diversitat cromàtica molt interessant, la qual està exposada als jardins de Torre Maria. Per altra banda, en el punt d’informació turístic -ubicat al Castell-Palau de la Bisbal- es va impulsar la col·laboració dels visitants en una obra ceramista col·lectiva mitjançant la tècnica de la trepa. Es tracta d’un mètode de decoració de ceràmica en què, a partir d’una plantilla, els visitants que hi participaven tenien l’oportunitat de decorar rajoles de 10×10 cm o bé 15×15 cm amb diferents motius florals. La versatilitat i senzillesa de la trepa van fer possible la realització d’aquesta activitat. Les diferents rajoles creades pels visitants estan col·locades a les jardineres del carrer de l’Aigüeta.

L’objectiu del projecte Trencadís i Trepara’t 2022 era el de crear una nova experiència turística als visitants a la ciutat i fer-los partícips de la tradició ceramista i en la millora de l’estètica de la via pública del municipi incorporant elements ceràmics. A més, cada vegada que un visitant amb la seva família participava en el projecte, se’ls proposava crear un display de fons d’un fotoreclam on poguessin fer-se una foto amb la seva peça. Aquesta acció va contribuir, d’una banda, a que els visitants s’emportessin el record del moment i, de l’altra, la seva difusió a les xarxes socials de Visit la Bisbal, per tal de donar un major coneixement de la Bisbal d’Empordà i de la seva activitat.

Un mos, un glop – Vulpilius i Pedratallada Viciós

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Un mos, un glop - Vulpilius i Pedratallada Viciós
Loading
/

Conversem amb els propietaris de dos bars de vins de l’Empordanet: en Marc del Vulpilius i en Santi del Peratallada Viciós. Dos espais on tastar l’Empordà amb tots els sentits!