Acord per reformar el teatre del Centre Fraternal de Palafrugell per 770.000 euros

Centre Fraternal Palafrugell

Els socis del Centre Fraternal de Palafrugell ha aprovat per unanimitat la restauració dels espais de l’antic casino cultural de finals del segle XIX, entre ells el teatre. El centre té més de 500 socis i compta amb una història de 135 anys. L’objectiu és adaptar la infraestructura a les necessitats tècniques actuals i restaurar els elements icònics que estan considerats com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Les obres tindran un cost de 770.000 euros i s’executaran en dues fases. En la primera es pagaran 408.000 euros que es finançaran amb aportacions de l’Ajuntament de Palafrugell, la Diputació de Girona i els fons propis de l’entitat en dues anualitats (2023 i 2024).

El projecte adaptarà el teatre com una sala polivalent i introduirà millores estructurals, de prevenció d’incendis i adaptar l’edifici a les normatives actuals d’espais de pública concurrència. En el nou Teatre Fraternal es podran programar activitats de mitjà format i serà un espai versàtil a disposició dels socis i de les entitats. A més, els socis han aprovat un conveni amb l’Ajuntament de Palafrugell en què se cediran 60 dies anuals per fer-hi activitats en els mesos de més ocupació dels equipaments municipals.

El president del Centre Fraternal, Xavier Llimona, explica que el projecte donarà «resposta a les necessitats puntuals» però també té «una mirada que va més enllà de la immediatesa». Ara, l’entitat preveu obrir una campanya per buscar donatius de la ciutadania que ajudin a finançar la reforma de l’edifici.

Jafre i Palafrugell, seus del Festival Vadart al Baix Empordà

La tercera edició del Festival Vadart aterrarà Can Boira, a Jafre. Aquesta sorprenent ubicació és el nucli de treball i pensament de l’artista Assumpció Mateu, que exhibeix una extensa col·lecció d’art contemporani. Acompanyant aquesta mostra, hi haurà una actuació musical de Jordi Serradell en format duet, que presenta una proposta màgica d’indie-folk-cançó d’autor.

Seguidament, el VADART es traslladarà a Cadaqués, a l’Alt Empordà, per oferir tres concerts al Cafè De La Habana. Rubio & Franch seran els encarregats d’interpretar arriscades i enèrgiques peces musicals plenes de vitalitat, mentre que Nautas Llops oferiran una exploració de sons que transiten des de la cumbia fins al hip-hop i la psicodèlia. Un artista per confirmar completarà la programació musical.

A Vilajuïga, el VADART proposa una experiència enològica i una exposició de fotografia de Josep Burset titulada «La finestra indiscreta i la mirada indistreta». Els visitants podran gaudir de les imatges poètiques d’aquest fotògraf urbà, acompanyades dels vins del Celler Cooperatiu d’Empordàlia, com el reconegut «Sinols».

Finalment, a Palafrugell, el VADART ofereix música i concerts al Jazz Club La Guitarra, un espai emblemàtic amb seixanta anys d’història. A més, durant els concerts, també es podrà degustar els vins del celler Empordàlia.

A més de les activitats mencionades, el VADART presenta exposicions de pintura contemporània, instal·lacions i tallers de fotografia en diferents espais com Banyoles, amb la participació d’artistes com Ferran de La Rosa, Francesc Daranas, Marta Córcoles, Alfons Serra i Assumpció Mateu, entre d’altres.

La inauguració serà a Besalú

La tercera edició del VADART s’inaugurarà a Besalú, concretament a l’Espai KD, un suggerent i eclèctic showroom de l’artista Kel Domènech, situat en un edifici del segle XII al nucli antic del poble. Aquest espai singular serà el primer escenari del festival, oferint una immersió artística total als espectadors. Kel Domènech combina de manera sorprenent el surrealisme i el pop art en les seves obres, fusionant elements com el crani d’un animal, una calaixera victoriana i la pintura vermella de Ferrari. A més, la galeria acollirà obres d’artistes contemporanis com Francesc Daranas, Marta Córcoles, Alfons Serra, entre d’altres.

L’acte inaugural del festival comptarà amb la performance de E L F A (Electronic Lullabies Folktronic Anthology), el projecte musical de Victòria Macarte. El seu estil musical, conegut com a «folktrònica», combina cançons tradicionals de les Illes Britàniques amb bases de música electrònica interpretades en directe amb tres sintetitzadors analògics. Aquesta proposta musical única combina ritmes minimalistes, jungle, dream grime i altres estils, creant una experiència sonora fascinant. L’acte inaugural també inclourà una degustació dels vins d’Empordàlia.

Narcís Poch: “No podem matar el territori per alimentar l’àrea metropolitana de Barcelona”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Narcís Poch: “No podem matar el territori per alimentar l'àrea metropolitana de Barcelona”
Loading
/

La situació de sequera actual afecta a múltiples sectors de la societat, no obstant això, un dels més afectats és el sector agrícola. Amb les restriccions per la falta d’aigua, el col·lectiu d’agricultors i pagesos és un dels grans afectats. Per parlar de la crítica situació, en el Supermatí hem parlat amb Narcís Poch, coordinador del sindicat Unió de Pagesos a les comarques gironines.  

Les pluges dels darrers dies no han ajudat al sector perquè, segons Poch, arriben tard. Moltes collites ja s’han perdut i una collita amb normalitat serà molt difícil. Aquestes són les paraules de Narcís Poch.

 

Es preveu un any on hi haurà unes pèrdues molt importants. Segons el coordinador gironí de la Unió de Pagesos, la situació de pèrdues en el sector agrícola i ramader, no només afecta els pagesos, sinó també al conjunt de la societat.

 

Per Poch, un dels grans errors ha sigut deixar desembassar aigua a les hidroelèctriques per fer llum. En els últims mesos hi ha hagut un buidatge massiu dels pantans per part de les grans companyies elèctriques. En paraules del coordinador sindical, “ens hem de plantejar quin ús en volem fer de l’aigua, si volem que l’aigua serveixi per beneficiar empreses que tenen milions de beneficis o per ajudar a tenir un territori més viu i més verd”.

 

Pel que fa als productes agrícoles més típics del Baix Empordà, la Poma i l’Arròs de Pals, hi haurà collita normal de pomes, però, pel que fa a l’arròs només es podrà plantar i recollir el 50% dels conreus. Així ho explica el coordinador d’Unió de Pagesos de les comarques gironines.  

 

A la vegada, Poch demana acabar amb el transvasament del riu Ter a l’àrea metropolitana de Barcelona, el que també és conegut com a espoli del Ter. Afirma que “no podem matar el territori per alimentar l’àrea metropolitana”. 

Recomanació literària: els tres llibres que opten al Premi de Llibreters

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Recomanació literària: els tres llibres que opten al Premi de Llibreters
Loading
/

La Maria Teresa Calabús, de la Llibreria El Cucut de Torroella de Montgrí, ens parla de tres àlbums il·lustrats que són candidats al Premi de Llibreters d’enguany, que s’entregarà el proper mes de juny. Es tracta de «La sopa del senyor Lepron», «Hi havia una forma» i «La casa blava».

Supermatí – 16 maig 2023

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 16 maig 2023
Loading
/

Irene Gisbert: “La desclassificació de projectes està en mans dels ajuntaments”

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Irene Gisbert: “La desclassificació de projectes està en mans dels ajuntaments”
Loading
/

Amb la posada en marxa de la campanya electoral per les eleccions municipals del pròxim 28 de maig, qui també ha engegat una campanya és la plataforma SOS Costa Brava. Sota el lema de “No votis totxo, vota natura”, l’associació, que aglutina més de 25 entitats en defensa del litoral lliure de ciment, vol que els ciutadans siguin conscients a l’hora d’anar a votar per evitar més construccions massives al litoral gironí. En el Supermatí del passat divendres 12 de maig, vam parlar amb Imma Gisbert, presidenta de SOS Costa Brava.

 

Per Gisbert, és el moment que la gent sàpiga que amb el seu vot escollirà les persones que poden decidir si tirar endavant projectes de construcció massiva. A la vegada, afirma que són els ajuntaments els que tenen les eines i les competències per desclassificar les zones i no permetre construir edificacions en zones naturals com ara pinedes. 

 

Des de SOS Costa Brava, defensen i demanen als ajuntaments comprin sòl per protegir espais naturals. Més concretament demanen destinar el 5% dels pressupostos a comprar sòls.

 

Les mesures que s’han tirat endavant, des de la Generalitat, per intentar preservar al màxim possible les costes com el pla director de la Costa Brava, han estat liderats per partits com Junts per Catalunya o Esquerra Republicana. Alhora, en molts municipis del Baix Empordà, aquests partits hi governen i han deixat aixecar diverses construccions a la vora de la Costa Brava, Segons la presidenta de SOS Costa Brava, el problema és que les persones que governen els municipis tenen els seus interessos particulars. A la vegada, Gisbert afirma que els polítics municipals han de ser valents en aquest àmbit.