Robbie Williams anuncia concert a Catalunya el 5 de juliol de 2025
Robbie Williams anuncia avui la seva esperada gira per al 2025, que veurà la icona global actuar a ciutats del Regne Unit, Irlanda i Europa el proper estiu.
La gira ‘Robbie Williams Live 2025’ començarà a Edimburg el 31 de maig. Seguirà amb concerts a Londres, Manchester i Bath, abans de travessar Europa amb dates a països com Irlanda, França, Alemanya, Itàlia, Suècia i per descomptat Catalunya, amb un únic concert el dissabte 5 de juliol al RCDE Stadium de Cornellà. La gira ‘Robbie Williams Live 2025’ està patrocinada per FELIX de Purina, la marca de menjar per a gats més venuda a Europa.
Les entrades per al concert de Robbie Williams a Barcelona estaran a la venda el divendres 15 de novembre a les 11:00h a través de doctormusic.com , entrades.com i tickets.robbiewilliams.com . El preu de les entrades serà de 60, 80, 125 i 150 euros per a les entrades de seient reservat en grada i de 90 i 150 euros per a les entrades de pista (despeses de distribució no incloses). Es podrà adquirir un màxim de 6 entrades per compra.
La setmana passada es va anunciar que la banda sonora de la propera pel·lícula biogràfica musical de Robbie, ‘Better Man’ , es llançarà en digital el 27 de desembre , seguit d’una edició física que es publicarà posteriorment. Totes les reserves anticipades de la banda sonora de ‘Better Man’ a la botiga oficial , fins a les 18:00h de matí (dimarts 12 de novembre), inclouran accés anticipat a la prevenda d’entrades per a la gira, a partir d’aquest dimecres 13 de novembre (dates al Regne Unit) i el dijous 14 de novembre (dates a Europa).
Sobre la gira, Robbie ha declarat: “Aquesta gira serà la més atrevida fins ara; estic desitjant veure-us el proper any. Hi haurà cançons de la pel·lícula ‘Better Man’, i també una mica de música nova… però això ja us ho explicaré més endavant”.
Un dels racons amb més encant de l’Empordà celebra el centenari de la seva fundació. Es tracta de s’Agaró, una urbanització que forma part del municipi de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró des del seu naixement l’any 1924. Repassem els seus orígens i descobrim qui va ser la persona que va promoure aquesta exclusiva urbanització.
Josep Ensesa Pujadas adquireix el terreny
Pels volts de l’any 1916, Josep Ensesa Pujadas, pare de Josep Ensesa Gubert, va adquirir un terreny, situat a l’actual s’Agaró. Va fer un tracte amb un flequer de Sant Feliu de Guíxols on, a canvi de subministrar-li farina -Ensesa Pujadas tenia una fàbrica de farines-, acceptava en pagament un terreny a l’extrem est de la badia de Sant Pol.
Al terreny adquirit hi havia un ramat de cabres i no hi arribava, ni tan sols, aigua corrent. El pare d’Ensesa Gubert es va quedar el terreny per explotar els banys de Sant Pol, que anys abans havien servit de cementiri d’animals.
El terreny que va adquirir Ensesa Pujadas estava situat a la Punta d’en Pau, el punt més alt de la urbanització. Anys després de comprar el terreny, el seu fill, Josep Ensesa Gubert, que vivia en els mateixos pisos que Rafael Masó a Girona, va encarregar a l’arquitecte la construcció d’una casa d’estiueig, el que seria la Senya Blanca. Més endavant, Ensesa Gubert i Masó van començar a planificar el que més endavant esdevindria la ciutat jardí de s’Agaró.
Racons de s’Agaró | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
El net de Josep Ensesa, Lluís Sibils Ensesa, explica que el seu avi, que tenia una gran visió de futur, mai va voler especular amb la creació del nucli residencial de s’Agaró i va apostar per preservar la zona de s’Agaró. Durant un congrés de turisme, Ensesa va pronunciar una frase que el va acompanyar la resta de la seva vida, “que la cobdícia d’alguns no malmeti el que és de tots”
La Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina i el camí de ronda, les joies d’Ensesa
La Senya Blanca, la casa d’estiueig d’Ensesa, inaugurada l’any 1924 va ser la pedra inicial del que avui es coneix com a s’Agaró. El seu arquitecte va ser Rafael Masó i va rebre aquest nom perquè la casa va ser pintada de color blanc i es va convertir en una senya pels pescadors de la zona per saber on havien calat els arts de pesca.
El 24 de juliol de 1924, Josep Ensesa, Josefina Montsalvatge i els seus tres fills van ocupar, per primera vegada, la Senya Blanca.
Després de la construcció de la Senya Blanca l’any 1924, el luxós hotel l’Hostal de la Gavina va obrir les portes l’any 1932, fruit de dos xalets, dels sis inicials que tenia la urbanització, que havia projectat Rafael Masó, i que no es van vendre. Ensesa va decidir ajuntar els dos xalets per construir-hi un hotel que, amb el temps, ha anat guanyant prestigi fins a convertir-se en un dels més exclusius de la Costa Brava. L’ampliació de l’Hostal de la Gavina va anar a càrrec de l’arquitecte Francesc Folguera, a causa de la mort de Rafael Masó l’any 1934.
L’hostal de la Gavina en primer pla i la resta de s’Agaró darrere | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
A finals dels anys 40, Ensesa va encarregar al mateix Folguera la projecció d’un monumental camí de ronda que rodejés tota la urbanització de s’Agaró. Per fer-ho, va destinar “grans quantitats de diners” a aquesta obra que fa entre 6 i 7 metres d’amplada i que “està feta sobre zona de domini maritimoterrestre”.
Per fer aquest camí de ronda, Ensesa va reservar les parcel·les amb millors vistes perquè els ciutadans poguessin gaudir de les vistes de les platges i cales de la Costa Brava.
Una privilegiada ciutat jardí
Després d’acabar la Senya Blanca, Masó va dissenyar altres edificacions de s’Agaró amb la intenció de convertir s’Agaró en una ciutat jardí d’estil noucentista. Amb la Senya Blanca construïda, Josep Ensesa i Rafael Masó van projectar una vintena de cases més, pels voltants de la casa d’estiueig d’Ensesa Gubert, seguint el mateix estil amb la intenció de començar a construir un nucli residencial.
El net de Josep Ensesa recalca que la ciutat jardí de s’Agaró “es va construir en uns paràmetres urbanístics que un segle més tard persisteixen al 100%, són uns paràmetres exclusius i genuïns de s’Agaró i estan contemplats en la norma 3 de l’actual planejament urbanístic. La normativa està creada perquè s’Agaró sigui una ciutat jardí esponjada i de qualitat”.
s’Agaró aquest any | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
Lluís Sibils Ensesa explica la normativa per la qual es regeix, encara avui dia, la ciutat jardí de s’Agaró.
Les ciutats jardí són un conjunt de cases envoltades de franges enjardinades. El concepte de Ciutat Jardí data de l’any 1896, quan l’arquitecte anglès Ebenezer Howard va publicar el llibre Tomorrow: A Peaceful Path to Reform.
L’ampliació de s’Agaró, després de la construcció de la Senya Blanca, l’Hostal de la Gavina i els primers xalets, data de l’any 1929. Durant aquesta època, Rafael Masó va construir diversos xalets, entre ells el xalet Gorina o el Faixat. Per construir la ciutat jardí de s’Agaró, Masó es va inspirar en ciutats jardí de diferents ciutats europees.
La ciutat jardí de s’Agaró es va projectar d’estil noucentista i va ser dirigida artísticament per Masó, però la prematura mort de l’arquitecte gironí va fer que altres arquitectes com Francesc Folguera continuessin el seu llegat. Va ser precisament Folguera qui va liderar l’ampliació de l’Hostal de la Gavina i l’ampliació de s’Agaró.
L’església i una promesa
El mateix Folguera, després de la Guerra Civil, va conceptualitzar l’església de Nostra Senyora de l’Esperança. Explica Lluís Sibils Ensesa que el seu avi, just acabada la guerra, “va projectar la primera gran capella” a la qual va posar per nom Nostra Senyora de l’Esperança degut a una promesa que va fer en relació amb la guerra i l’exili. La promesa era, si després de l’exili aconseguia reunir a la seva família sana, idearia aquesta capella. La promesa es va complir i Ensesa va fer projectar a Francesc Folguera l’església de Nostra Senyora de l’Esperança.
Església de s’Agaró | Fotografia de l’associació s’Agaró 100
El 1960, Francesc Folguera i Grassi va morir, i el projecte de creixement de s’Agaró el va entomar Adolfo Florensa, qui va continuar ampliant l’exclusiva urbanització sense perdre l’estil noucentista marcat per Rafael Masó.
L’última ampliació de s’Agaró la van comandar les dues filles de Josep Ensesa.
L’origen del nom de s’Agaró
Una vegada el pare de Josep Ensesa, Josep Ensesa Pujadas, va adquirir el terreny on es va construir la Senya Blanca, la família Ensesa va anomenar la zona amb el nom de la riera que transcorria entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro, avui enterrada, la riera Agaró.
Mar i sorra de s’Agaró | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
S’Agaró en l’actualitat
Des de fa anys, s’Agaró s’ha convertit en una de les destinacions per excel·lència del Baix Empordà i la Costa Brava, i una referència en els camps de l’art i el turisme.
El 1995, la Generalitat de Catalunya va declarar aquesta urbanització com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Regularment, a s’Agaró hi viuen entre unes 1.200 i 1.300 persones.
L’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, assegura que “el nucli de s’Agaró forma part de la història i identitat del municipi” i que “la fundació de s’Agaró va suposar l’entrada al sector del turisme”.
Platja de s’Agaró | Fotografia cedida per l’associació s’Agaró 100
Actes i un llibre per commemorar el centenari
Enguany s’està celebrant el centenari de s’Agaró. Des de l’associació s’Agaró 100, i amb la col·laboració d’ens públics com la Generalitat i l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, s’ha publicat un llibre en el qual es repassa tota la història de s’Agaró anomenat “s’Agaró 1924-2024 Arquitectura, Cultura, Turisme i Glamour a la Costa Brava”.
A part del llibre, s’han celebrat i se celebraran multitud d’actes, entre altres, la inauguració d’una estàtua de bronze en memòria de Josep Ensesa Gubert, un concert de Josep Carreras, un castell de focs o una exposició que es podrà veure al Palau Robert de Barcelona i que portarà per títol “S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i Cultura a la Costa Brava”.
Pla de detall del lateral d'un dels nous vehicles dels Mossos d'Esquadra presentats al Complex Egara, el dia 11 de novembre de 2021. (Horitzontal)
Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Platja d’Aro han detingut aquest 7 de novembre dos homes de 21 anys com a presumptes autors de tres robatoris amb força en establiments de restauració de Platja d’Aro. La investigació no es dona per tancada i no es descarta la participació dels detinguts en altres robatoris. Els arrestats, que tenien antecedents, van passar el dia 8 de novembre a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols.
El primer robatori va tenir lloc el passat 18 d’octubre en un restaurant del passeig marítim de Platja d’Aro, cap a un quart de cinc de la matinada. Els lladres van forçar una porta corredissa i es van endur uns 200 euros. Van provocar diversos danys a la màquina enregistradora i a l’aparell terminal de cobrament de targetes. Ja en aquest primer robatori, els Mossos van obrir una investigació per trobar els autors.
El 31 d’octubre un altre restaurant del passeig marítim va ser saquejat. Cap a la una de la matinada unes persones van forçar la porta del local i, una vegada dins, es van endur la caixa enregistradora amb 1.200 euros. Els investigadors, en aquell moment ja van poder relacionar els autors del primer fet amb els del segon i, segons els indicis recollits serien les mateixes persones.
Finalment, el passat dia 5 de novembre els agents de la Policia Local de Platja d’Aro van saber que cap a les tres de la matinada un altre restaurant havia patit un altre robatori. En aquesta ocasió també havien forçat una porta corredissa del local i s’havien endut 800 euros. A través de les gestions i a la investigació posterior, els Mossos van identificar els autors dels tres robatoris i finalment, el 7 de novembre, els agents els van detenir a Castell-Platja d’Aro.
El Grup Natura Sterna ha estat reconegut amb el Premi Joan Xirgo dels Premis Les Gavarres 2024 pel projecte “Seguiment de la nidificació de l’àguila marcenca”. Aquest estudi, liderat per Jaume Ramot i Josep Maria Bas, aprofundeix en el coneixement i la protecció d’aquesta espècie emblemàtica dins l’Espai Natural Protegit de Les Gavarres. El guardó està dotat amb 5.000 euros, que permetran ampliar les tasques d’investigació.
El Premi Cirera d’Arboç, de caràcter honorífic, ha estat atorgat al Museu del Suro de Catalunya. Aquest reconeixement posa en valor la seva contribució a la conservació i difusió del patrimoni històric vinculat al suro, un material estretament lligat a l’economia i la cultura de la regió.
La gala d’entrega, celebrada a l’església de Sant Martí Vell, també ha servit per recuperar el Premi Assumpta Fabré Dachs, adreçat a estudiants de batxillerat. Enguany, el jurat ha premiat dos treballs ex aequo: un sobre la nissaga de ferres Vilar de Cal Cai de Madremanya i un altre sobre els ocells de la Bisbal i Forallac. Cada premiat rebrà 500 euros, i la mateixa quantitat es destinarà als seus centres per a material didàctic.
Durant l’acte, Daniel Encias, president del Consorci de les Gavarres, ha destacat la rellevància dels guardons per fomentar la preservació del patrimoni natural i cultural del massís. Per la seva banda, Vanessa Peiró, diputada de la Diputació de Girona, ha subratllat el compromís de la institució amb aquest espai natural únic.
La segona edició de l’Oncogravel, una prova esportiva i solidària impulsada per la Fundació Oncolliga Girona amb la col·laboració de l’Ajuntament de Palamós i l’empresa Gran Fondo Community, ha recaptat 43.941 euros, que es destinaran íntegrament a finançar els serveis assistencials de la Fundació. L’objectiu és millorar el benestar físic i emocional de les persones que pateixen càncer i oferir suport a les seves famílies.
L’esdeveniment ha comptat amb la participació de 391 ciclistes, organitzats en 70 equips, que han fet una aportació mínima de 500 euros cadascun. Els fons recaptats permetran sostenir serveis com l’atenció psicològica, la fisioteràpia a domicili, el drenatge limfàtic o el préstec de material ortopèdic, entre d’altres.
Amb el punt de sortida i arribada a Palamós, la cursa ha ofert dos recorreguts: un de 234 quilòmetres dividit en sis trams i un altre de 123 quilòmetres amb quatre trams. Els ciclistes han recorregut pistes i camins del Baix Empordà, Gironès i Selva, i han comptat amb el suport constant de voluntaris en els punts de control i avituallament.
En l’àmbit esportiu, l’equip Lloret Oncobike ha guanyat la cursa curta amb un temps de 5 hores i 27 minuts, mentre que Corro x tu ha estat el primer a completar el recorregut llarg, amb un temps de 9 hores i 14 minuts.
Paqui Badosa, presidenta de la Fundació Oncolliga Girona, ha destacat que l’Oncogravel és molt més que un esdeveniment esportiu. “Ens ajuda a ampliar la nostra comunitat i a donar visibilitat a la tasca d’Oncolliga”, ha afirmat. Aquest tipus d’iniciatives són fonamentals per finançar serveis que l’any passat van arribar a més de 2.000 persones.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.