Breaking Sound escull Lau Gibert per un dels seus xous a Barcelona

Per
Primera Fila
-
breaking-sound-escull-lau-gibert-per-un-dels-seus-xous-a-barcelona
Breaking Sound escull Lau Gibert per un dels seus xous a Barcelona

Breaking Sound està considerada com a una de les més influents i importants plataformes digitals de descobriment de nou talent musical a tot el món.

Breaking Sound va contactar fa unes setmanes, amb Lau Gibert per tancar una actuació on pugui oferir la seves cançons i les més recents, que formen part del nou EP en català A la nit editat per la discogràfica barcelonina Fanatik (de Blanco & Negro music).

Lau, de 19 anys, nascuda a Lloret de Mar va començar la seva trajectòria artística al programa Euforia de 3Cat, d’allà va ser fitxada per Fanatik music on ha llançat diferents cançons en format digital escrites i interpretades per la pròpia Lau  col·laborant en la producció de cadascuna d’elles.

El proper 21 de novembre, en una localització singular de la ciutat de Barcelona (Carrer Còrsega 373, 21 h) els seguidors de Breaking Sound podran fer una nova troballa musical i escoltar els temes de Lau Gibert.

L’artista té previst estrenar aquesta setmana un nou tema anomenat ‘OUCH’ i al cap de pocs dies la tindrem actuant a la gala de Premis Primera Fila.

L’entrada Breaking Sound escull Lau Gibert per un dels seus xous a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.

Escola per a qui

Per
Josep Maria Soler i Prats
-
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Escola per a qui
Loading
/

Aquests dies hem escoltat opinions de tota mena sobre la magnitud de la tragèdia de València i de com actuar per tal que aquestes coses en el futur no passin almenys amb la virulència que enguany ho han fet.

El segon dia vaig sentir com un tertulià -tot cercant accions preventives- centrava la seva intervenció en el paper de l’escola. Confesso que, en un primer moment, ho vaig trobar fora de lloc, exagerat… És que l’escola ho ha de fer tot? -em preguntava-.

Cinc dies mes tard -tot veient com anaven els esdeveniments- he rectificat i dic que sí, que el paper de l’escola és bàsic i que hi podria fer molt; però sobretot es podria fer en el marc de les escoles d’adults on, a més de continguts instrumentals, també s’hi transmeten i practiquen valors fonamentals: d’igualtat, de responsabilitat, de solidaritat, d’ajuda mútua, d’implicació en afers socials sense mirar ni color de la pell ni  preferència política partidista, de saber assumir responsabilitats, de sumar entre tots i no de restar, i un llarg etc.  És aquí, doncs, on haurien de matricular-s’hi molts membres i dirigents d’alguns partits polítics els quals -a través de les falses veritats- aspiren més a treure’n rèdit partidista i gens a fer tasques exemplars com ha fet el molt incomprès i poc coordinat voluntariat.

Senyors i senyores alcaldesses de les zones afectades, felicitats per la vostra incondicional resposta malgrat els pocs recursos dels que heu disposat o us han facilitat. Però no oblideu l’educació! Sí, però, sobretot l’educació d’adults en les vostres localitats perquè potser ben aviat alguns polítics dimitits o apartats o jutjats o que encara segueixin en la seva funció, podrien ser-ne alumnes amb necessitats específiques.

Des de la tristesa dels esdeveniments, us desitjo que tingueu un molt bon dia.

Strombers torna als escenaris amb la gira Tocant el cel amb la mà

Per
Primera Fila
-
strombers-torna-als-escenaris-amb-la-gira-tocant-el-cel-amb-la-ma
Strombers torna als escenaris amb la gira Tocant el cel amb la mà

Strombers anuncia el seu retorn als escenaris, després de la dolorosa pèrdua del seu cantant, Ferran Gallart, el 21 de setembre del 2023. Com ja va compartir a través de xarxes socials, el grup es fa ressò de la necessitat de perpetuar el seu llegat i recordar-lo de la millor manera que sap i que millor representa la banda: amb alegria i música. Aquest darrer any ha estat un viatge de reflexió i de trobada amb la seva comunitat de seguidors, els quals han estat un element clau per ajudar-los a trobar la força per continuar. Segons el grup bagenc, el públic els ha fet arribar la seva energia i la seva voluntat de seguir cantant unes cançons que ja formen part de l’imaginari col·lectiu català i de més enllà.

La nova formació, encapçalada per Toni Company, un dels cofundadors, ha estat creada per músics molt propers a l’entorn Stromber, per així mantenir l’essència del grup, amb tota la humilitat i l’honestedat, per compartir i reviure la connexió amb un públic molt fidel amb ganes de passar-ho bé.

Strombers pretén que cada actuació d’aquest proper any 2025 sigui una experiència plena d’energia i emoció, un espai per compartir els èxits que els han acompanyat durant tants anys i, al mateix temps, un homenatge sincer i alegre a qui en va ser emblema i ànima.
Amb molta il·lusió, la banda anuncia la primera data i el lloc del seu retorn als escenaris. Serà el 25 de gener a la sala Stroika, a Manresa, el tret de sortida de la seva gira ‘’Tocant el cel amb la mà’’ i marcarà l’inici d’una gira que preveu molts concerts, molta emoció i, sobretot, molta festa, el tret innegociable de Strombers.

L’entrada Strombers torna als escenaris amb la gira Tocant el cel amb la mà ha aparegut primer a Primera Fila.

Alliberen 5 turons europeus al Baix Ter per mirar de recuperar l’espècie

Per
Maria Alsina
-
alliberament turó
oplus_0

El programa TuroCat ha permès alliberar aquest dilluns 5 exemplars de turons europeus (Mustela putorius) a la zona del Baix Ter. En total, s’han alliberat dos mascles i tres femelles, procedents del centre de conservació de fauna Camadoca, de l’associació ADEFFA, per millorar les poblacions existents i afavorir que es mantingui la connectivitat de les conques del Ter, el Fluvià i la Muga per millorar el seu hàbitat.

El programa l’impulsa el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, conjuntament amb el Zoo de Barcelona, l’associació Trenca, l’Associació de Defensa i Estudi de la Fauna i Flora Autòctona i el grup de recerca WildCoM de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

El catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i de mesures de protecció i de conservació de la fauna salvatge autòctona protegida classifica el turó europeu com a espècie en perill d’extinció a Catalunya. És, de fet, un dels mamífers més amenaçats de la fauna a Catalunya. En els darrers 50 anys es calcula que la seva àrea de distribució s’ha reduït en un 80%, fins a arribar a la situació actual, en què habita únicament les planes de l’Alt i el Baix Empordà (en baixes densitats) i als boscos del Pirineu Oriental.

Les caues de la seva desaparició són ben variades, tal com explica el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur. «El control d’altres depredadors amb verins, la possible hibridació amb la fura, l’ús de pesticides i rodenticides, la destrucció de l’hàbitat i els atropellaments», apunta que són algunes de les causes de la reducció d’aquesta espècie en aquestes zones.

A través del projecte TuroCat es treballa la recuperació del turó a través d’un programa de reproducció ex situ que s’està desenvolupant al centre de fauna de Camadoca i al Centre de Fauna Salvatge de Pont de Suert. Així, es pot mantenir als centres de cria una població diversa genèticament que permeti assolir la recuperació de l’espècie en uns anys. Des de l’inici del programa el 2021 han nascut 62 individus.

Aquest dijous s’alliberaran més exemplars a l’espai Raimat Natura de Lleida, on es vol crear una nova població com a prova experimental. També se’n preveuen alliberar a la zona de l’Albera (Alt Empordà). Així, s’alliberaran 17 turons al llarg del territori català. Tres més passaran a formar part de l’estoc reproductor. Marc Vilahur explica que caldrà fer més reintroducció d’aquesta espècie en un futur.

Josep Torres Jonama. Com va fer fortuna i quin llegat ha deixat?

Per
Ràdio Capital
-
Josep Torres Jonama
Josep Torres Jonama

Quan parlem de Josep Torres i Jonama, ens referim a molt més que un industrial surer d’èxit. Nascut a Palafrugell el 1857, Torres Jonama va ser un visionari que, malgrat emigrar a Nova York, mai va perdre el vincle amb la seva terra natal. Aquesta connexió el va convertir en un dels grans filantrops de l’Empordà, deixant un llegat que encara ressona avui.

Un emprenedor global amb arrels empordaneses
Torres Jonama va emigrar a Amèrica amb només vint anys. Allà, a Nova York, va començar recollint taps usats per netejar-los i vendre’ls. Amb el temps, va fundar una empresa que produïa taps de suro i altres derivats. Aquesta aventura empresarial es va expandir a diverses fàbriques a Espanya i als Estats Units, incloent-hi la producció del famós tap corona.

Però el seu èxit no es va limitar al món empresarial. Torres Jonama sempre va tenir un ull posat en les necessitats socials del seu entorn. Va ser ell qui va finançar la construcció de diverses escoles, com el CEIP Torres Jonama de Palafrugell, així com millores en l’asil i l’hospital de la vila.

El llegat més enllà de Palafrugell
El compromís de Torres Jonama no es va limitar a Palafrugell. Va estendre la seva obra social a Mont-ras, Pals i Regencós, sempre amb l’objectiu de millorar la vida dels empordanesos. També va contribuir a la comunitat internacional, destacant en projectes benèfics a França i Amèrica. Aquesta generositat li va valer la Creu de Beneficència de Primera Classe.

De la història a la ficció sonora
Al segon capítol de la sèrie «Ui, si aixequés el cap«, produïda per Ràdio Capital Torres Jonama i Artur Mundet són ressuscitats en un context fantàstic. La sèrie explora la rivalitat amistosa entre aquests dos empresaris, que rivalitzen per demostrar qui va fer més pel seu poble i per la seva indústria.

A Ui, si aixequés el cap, Torres Jonama es presenta com un personatge dinàmic i ple d’orgull per les seves contribucions. L’humor i el drama es combinen per oferir una experiència enriquidora que apropa el patrimoni empordanès a les noves generacions.

La vida i obra de Josep Torres Jonama són un testimoni de com l’emprenedoria pot anar de la mà de la responsabilitat social. Avui, el seu nom ressona no només en les institucions que va ajudar a fundar, sinó també en la memòria col·lectiva de l’Empordà, gràcies a projectes com Ui, si aixequés el cap.

Jaume Armengol: «La voluntat és fer un millor ús de l’aigua sense perdre qualitat en les pomes»

Per
Maria Alsina
-
Poma de Girona recollida
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Jaume Armengol: "La voluntat és fer un millor ús de l'aigua sense perdre qualitat en les pomes"
Loading
/

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona ha actualitzat les previsions de collita per al 2024, amb una estimació de 83.500 tones, xifra que es manté en la línia dels darrers anys. I per parlar-ne ens ha visitat al Supermatí el president de la IGP Poma de Girona, Jaume Armengol.

Armengol ha posat en valor la diversificació de varietats com un factor estratègic per assegurar l’oferta al mercat. “Les varietats Golden Delicious i Granny Smith han crescut lleugerament, mentre que la Red Delicious i la Royal Gala han experimentat una davallada”, ha detallat. Aquesta diversificació permet a les empreses productores adaptar-se millor a les demandes del mercat i a les condicions canviants del clima.

El president de la IGP ha reconegut que el 2024 va començar amb una sequera persistent, però les pluges de primavera van ser decisives per aconseguir una floració òptima. “Tot i això, les altes temperatures d’agost, tant de dia com de nit, van frenar el creixement vegetatiu dels arbres, i això ha influït en el calibre del fruit, que és més moderat que altres anys”, ha explicat Armengol.

Malgrat aquestes dificultats, la qualitat del fruit es manté alta, amb nivells òptims de sucre i textura. Armengol ha assenyalat que aquestes condicions reforcen el valor afegit de la poma gironina com a producte de qualitat. Un dels temes centrals de l’Assemblea Anual va ser la necessitat d’innovar per fer front als reptes del canvi climàtic. Segons Armengol, la IGP ha invertit en investigació per desenvolupar noves varietats de pomes més resistents a condicions climàtiques extremes. Entre aquestes, destaca la varietat Tutti, adaptada a temperatures altes, i la Stellar, una poma bicolor que s’està provant al mercat.

A més, el sistema de reg controlat, conegut com a Giroreg, ha estat clau per optimitzar l’ús de l’aigua. Armengol ha afirmat que aquest sistema ha permès reduir el consum hídric en un 30% i es treballa per incrementar aquesta eficiència fins al 35%. “L’objectiu és fer un ús més sostenible dels recursos hídrics sense comprometre la qualitat del producte”, ha subratllat. Però també impulsen altres mesures per millorar les collites en un context de canvi climàtic.

De cara al futur, Armengol es mostra optimista però prudent. “Hem d’estar preparats per adaptar-nos constantment. No podem canviar el clima, però sí gestionar millor els recursos i introduir varietats que s’adaptin millor a les noves condicions”, ha conclòs. La IGP Poma de Girona es manté com un referent en el sector gràcies al seu compromís amb la innovació i la qualitat.

1...990991992...7.037Pàgina 991 de 7.037