Les X Jornades de Turisme, Territori i Societat impulsades per la Fundació Jordi Comas Matamala reflexionen sobre l’arquitectura, la connectivitat, la responsabilitat social i el creixement econòmic i les perspectives pel sector turístic. L’acte s’ha celebrat aquest dijous 14 de maig a l’Auditori Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell.

La jornada ha estat inaugurada per la presidenta de la Fundació Jordi Comas Matamala, Carme Hospital; el vicedirector de La Vanguàrdia, Enric Sierra; el director territorial Catalunya de CaixaBank, Josep Maria González; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; i l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán. Carme Hospital ha destacat que aquesta desena edició de la jornada és «especial», ja que hi ha representació institucional i alhora empresarial clau per poder parlar del turisme.

D’altra banda, el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha destacat que la feina ben feta des de la Fundació Jordi Comas Matamala dona els seus fruits. A més, reconeix que fan falta espais per poder debatre sobre temes tan rellevants com els que es mostren en la jornada d’enguany.

L’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millán, ha destacat la rellevància de la jornada per un municipi com és Palafrugell. A més, apunta que els consistoris de la Costa Brava destinen molts esforços per mantenir la sostenibilitat d’una activitat com és el turisme. Per això, reconeix que és important reflexionar sobre l’arquitectura, la mobilitat, el creixement econòmic o la responsabilitat social del turisme.

La reflexió envers l’arquitectura

La primera taula de la jornada ha servit per treballar l’arquitectura com a espai turístic. Aquesta ha estat una ponència moderada pel periodista Xavier Grasset i que ha comptat amb l’expertesa de la directora de la Fundació Mies van de Rohe, Anna Ramos i l’arquitecte Josep Miàs. Aquesta taula també s’emmarca en la capitalitat de Barcelona d’enguany com a Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.

Xavier Grasset reconeix que la Costa Brava és un espai paisatgístic que atrau a les persones i que molts cops s’ha de buscar l’equilibri entre el manteniment d’aquests paratges i la creació d’espais i/o edificis. Anna Ramos admet que a Europa ja «està tot construït» i que el què cal fer ara és «reutilitzar» aquests espais. «No podem deixar-nos endur per la nostàlgia del nostre patrimoni, però tampoc podem destruir la nostra identitat», reconeix Ramos.

Tots dos arquitectes creuen que cal trobar aquest equilibri entre mantenir l’arquitectura existent i històrica dels municipis, i alhora, tenir en compte que cal renovar o construir de nou. «Cal adaptar el patrimoni al què necessitem, estimant-lo», conclou Anna Ramos. Per fer això, cal conèixer el patrimoni.

Josep Miàs admet que el turisme ha aconseguit transformar aquest paisatge i, al final, la manera com veiem el patrimoni. Admet, però, que en el món arquitectònic a l’hora de transformar el paisatge hi ha poc risc en el panorama nacional. «Si no hi ha risc, no hi ha progrés», apunta Miàs.

Un dels exemples que exposa Miàs a l’hora de prendre riscos és la peatonalització del centre històric de Banyoles. A través d’aquest projecte s’han recuperat els recs, part de la identitat del municipi. Això, ha permès que aquesta recuperació no es faci únicament pel turisme, sinó que també s’ha aconseguit desenvolupar per les persones que viuen al mateix municipi. D’aquest projecte l’arquitecte en destaca el valor de les obres que es fan als espais públics.

Un dels reptes que tenen els municipis turístics actualment amb relació a l’arquitectura és mantenir la identitat de les ciutats davant les noves construccions que busquen la practicitat davant el manteniment patrimonial. «Es banalitzen les construccions», apunta Anna Ramos, i cada cop es fan ciutats més iguals. Per això, reivindica que cal fer el contrari, «s’ha de mantenir aquest paisatge arquitectònic i patrimonial que tenim».

Davant aquest manteniment i/o recuperació del patrimoni també s’ha de buscar l’encaix de la creació d’estructures més sostenibles i que fomentin la renaturalització dels espais. Josep Miàs reconeix que s’està instaurant una radicalitat en aquest sentit i apunta que caldria buscar un equilibri entre el que ja hi ha construït i el que cal canviar d’aquests espais perquè siguin més sostenibles.

Repensar la connectivitat

La segona ponència ha comptat amb la periodista Clara Jordan com a moderadora, que ha donat veu al Comissionat per al Traspàs de Rodalies, Pere Macias; a la directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Susi López; i al president de la Comissió d’Ordenació del Territori de la Cambra de Comerç de Girona, Àlex Gilabert.

Clara Jordan ha admès que cal promoure una mobilitat més sostenible més enllà del cotxe, sobretot quan comptabilitzem la població actual a Catalunya i els turistes que ens visiten cada any. Per això, apunta que cal diversificar els mitjans de transport que hi ha al territori i, alhora, desestacionalitzar el turisme.

Pere Macias explica que en els darrers 25 anys el nombre de quilòmetres de línia ferroviària s’ha ampliat – concretament en un 32%. També destaca la tornada del tramvia a les ciutats com Barcelona. Reconeix, però, que aquesta inversió ferroviària s’ha fet, sobretot, a Barcelona. Les comarques gironines és el territori a Catalunya on menys capitals de comarca estan connectades a la xarxa ferroviària. Macias apunta que davant de tot aquest context cal entendre que s’està tornant a revaloritzar l’ús del ferrocarril com a transport.

Per la seva banda, Susi López, reconeix que cal fer una reducció dels transports que contribueixen a generar gasos d’efecte hivernacle. Per això, el pla del Govern català és mirar de promoure polítiques que fomentin formes de transport més sostenibles. López admet que cada cop s’està promovent una mobilitat compartida o dividida en diversos transports i combinacions. També reconeix que es vol promoure aquesta mobilitat autònoma.

Per promoure aquesta mobilitat sostenible hi ha alguns reptes de futur. Un dels passos clau ha estat la integració del Baix Empordà en l’ATM de Girona, per unificar el preu d’aquest transport públic. Tot i això, tant el sector ferroviari com el servei de bus interurbà tenen reptes que cal que superin. Susi López admet, però, que els municipis també tenen un paper clau en el foment de la mobilitat sostenible.

Àlex Gilabert apunta que en termes de mobilitat encara hi ha «deures pendents» que cal fer per connectar un territori com les comarques gironines. Encara hi ha deficiències en infraestructures i serveis. Gilabert també apunta que es pressuposten projectes a l’alça, però que al final s’acaben executant a la baixa.

El turisme i la responsabilitat social

La jornada ha continuat amb les intervencions del secretari de Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Jordi Sargatal, i la cap de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat de Catalunya, Manuela Redondo. La periodista Isabel Pascual ha estat l’encarregada de moderar la taula.

Manuela Redondo ha destacat que el sector turístic té un gran pes en l’ocupació a comarques gironines i arreu del país. A més, és un dels grans motors econòmics de comarques com la Selva, l’Alt i el Baix Empordà. La problemàtica sorgeix que en aquest sector gran part dels contactes estan destinats a joves i són temporals (tot i que hi ha hagut un descens per la llei aprovada l’any 2022). Tot i això, i tal com apunta Redondo, els treballadors del sector turístic estan per sota de la mitjana en molts àmbits de l’índex de la qualitat del treball.

Redondo també ha detallat que els treballadors turístics pateixen desgast físic i emocional. Això acaba impactant en la salut d’aquests treballadors. Pel que fa als salaris d’aquest sector, Redondo apunta que el salari mitjà – en comparació amb altres sectors – és un 23% més baix.

D’altra banda, Jordi Sargatal, reconeix que a nivell ambiental es desenvolupament turístic es podria haver fet millor en una zona com la Costa Brava. Per això, explica que ara cal fer compatible el model turístic actual amb la realitat mediambiental i natural.

En aquest context, cal entendre que també cal fomentar la transició cap a energies més verdes, ja que les comarques gironines som deficitàries en aquest sentit. Sargatal defensa que projectes com el parc eòlic del golf de Roses pot ser compatible amb el paisatge i la fauna avícola i marina.

El creixement econòmic i el turisme

Per la darrera taula, les veus encarregades de discernir els dubtes sobre el creixement econòmic i les perspectives pel sector turístic s’ha comptat amb els testimonis de l’economista de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López, l’economista de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores, i el president de PIMEC, Antoni Cañete. Tots tres moderats pel periodista Enric Sierra.

Joan Tugores destaca que el problema general del país és que els indicadors de productivitat han anat baixant respecte a valors d’altres països com els Estats Units. Hi ha diversos sectors que discrepen sobre l’aportació del turisme a la productivitat. Joan Tugores, però, és contundent amb les dades, «el sector turístic no és un llastre per la productivitat».

Per això, Tugores apunta que cal potenciar els segments de valor afegit en el sector turístic. A més, apunta que el sector turístic és el coixí de l’economia espanyola, aspecte que li permet un marge de maniobra a nivell internacional. Per Tugores també cal diferenciar i potenciar els aspectes únics de cada territori.

Per la seva banda, Guillem López, reconeix que el turisme té efectes en el benestar de l’economia catalana. Cal anar amb compte «en què l’interès de l’estat prevalgui sobre l’interès del territori», apunta López.

Antonio Cañete apunta que cal pagar el màxim salari mínim sense destruir llocs de feina. Per això, reconeix que actualment el debat quan parlem d’economia no es troba en la durada de la jornada laboral, sinó en la pujada dels salaris. Cañete detalla que s’ha de fer des d’un augment de la productivitat i una major viabilitat de les empreses.

Les conclusions d’aquestes jornades han anat a càrrec de Joaquim Nadal i amb la cloenda del Secretari General d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya, Juli Fernández.