Martí Sabrià: «Any rere any van sorgint temes vinculats al turisme que cal posar sobre la taula»

Martí Sabrià, entrevistat per parlar sobre l'augment de la taxa turística
Martí Sabrià, entrevistat per parlar sobre l'augment de la taxa turística
Supermatí - entrevistes
Supermatí - entrevistes
Martí Sabrià: "Any rere any van sorgint temes vinculats al turisme que cal posar sobre la taula"
Loading
/

Aquest dijous 14 de maig la Fundació Jordi Comas Matamala celebra als Jardins de Cap Roig de Calella de Palafrugell la X edició de la Jornada Turisme, Territori i Societat. I al Supermatí hem parlat amb un dels vocals de l’entitat, Martí Sabrià, sobre com s’anirà desenvolupant l’acte i els ponents que participaran de la jornada.

Aquestes jornades, tal com apunta Sabrià, van néixer l’any 2015, moment en el què es creu necessari que cal repensar el model turístic del territori. La voluntat és abordar el turisme des de mirades tan diverses com la tecnologia, la mobilitat o l’arquitectura, entre altres.

Des de la primera edició de les jornades és evident que la concepció de desenvolupament turístic ha canviat: actualment es mira cap a un turisme més sostenible envers el territori, desestacionalitzar-lo, enfocar-se cap a un turisme amb més poder adquisitiu, entre altres. «Volem pensar que hem contribuït a cnaviar aquesta mirada», apunta Martí Sabrià. Així, s’aposta per un turisme més enfocat a la qualitat i no tant en la quantitat.

En la jornada d’enguany hi ha ponents com l’arquitecte Josep Miàs, o la directora de la Fundació Mies Van de Rohe, Anna Ramos, per parlar d’aruitectura. També es debatrà la mobilitat amb veus com el comissionat per al traspàs de Rodalies, Pere Macies; la directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat, Susi López; o el president de la Comissió d’Ordenació del Territori de la Cambra de Comerç de Girona, Àlex Gilabert.

En la següent taula es treballarà la responsabilitat social envers el turisme amb el secretari de Transició ecològica de la Generalitat, Jordi Sargatal, i la cap de l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat, Manuela Redondo. Finalment, s’acabarà la jornada parlant del creixement econòmic i les perspectives pel sector turístic amb l’economista de la UPF, Guillem López; l’economista de la UB, Joan Tugores; i el president de PIMEC, Antoni Cañete.

Martí Sabrià reconeix que tot i que ja porten deu edicions de les Jornades, els temes no s’acaben. «Any rere any sorgeixen temes nous i dels quals cal parlar», admet Sabrià.

Per la jornada d’avui esperen omplir l’auditori, tal com va passar l’any passat. A més, una de les particularitats de la jornada és que aconsegueix aplegar assistents d’arreu de Catalunya.

Martí Sabrià reconeix que a la Fundació Jordi Comas Matamala li queden reptes per assolir. «Volem convidar la gent a promoure la qualitat i la feina ben feta amb relació al turisme», explica Sabrià.

Supermatí – 14 maig 2026

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 14 maig 2026
Loading
/

Docents fan una marxa lenta amb cotxes de Verges a Girona en la vaga d’educació a les comarques gironines

verges marxa lenta

Docents de les comarques gironines duen a terme una marxa lenta amb cotxes de Verges a Girona aquest dijous. La protesta ha arrencat poc després de dos quarts de nou i coincideix amb el segon dia de vagues per territoris que afecta els professionals de Girona i comarques centrals. Els manifestants s’han concentrat en un aparcament de Verges, des d’on han iniciat la marxa que, entre d’altres vies, passarà per l’N-II. Aquesta és una de les accions de protesta previstes en aquest territori durant la jornada de vaga.

També s’han convocat marxes des de Figueres, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Sils o Sarrià de Ter, així com protestes a peu des de Salt i Girona. Al migdia està prevista una manifestació unitària a Girona. La jornada també inclou un esmorzar popular a la plaça Catalunya i una assemblea informativa abans de la mobilització.

Anna Muntades, mestra d’educació especial de primària, ha defensat la lluita dels docents per aconseguir una millora de l’escola pública, especialment de l’escola inclusiva, perquè “falten mans” i també per “la dignitat dels professors”. “Ha arribat un moment que estem de segona i hem de lluitar per aconseguir el que ens mereixem, que és millorar l’educació pública per a tothom”, ha afirmat.

Muntades ha enumerat algunes de les problemàtiques a les quals han de fer front els docents, com ara aules plenes i amb necessitats molt diverses entre l’alumnat, entre les quals trastorns d’aprenentatge, dislèxia, infants que acaben d’arribar i no coneixen la llengua o alumnes atesos per professionals dels suports intensius per a l’escolarització inclusiva (SIEI) que, segons ha dit, “en realitat haurien de poder assistir a centres d’educació especial”. “Estem assumint moltes coses que no podem”, ha lamentat.

Sobre la reunió de la mesa sectorial prevista per aquest dijous entre els sindicats i el Departament d’Educació, ha assegurat que no té “gaires esperances” perquè considera que l’executiu català està “molt lligat al pacte que va signar amb UGT i CCOO”.

Per la seva banda, Ignasi Sabaté, professor de Llengua i Literatura Catalana de l’Institut Montgrí, ha assegurat que la situació que es viu als centres de secundària és “molt complexa”. També ha lamentat “l’arrogància insuportable del Govern” i ha retret a l’executiu que “intenti manipular el relat”.

En aquest sentit, ha convidat la classe política a “posar els peus a les aules” per conèixer de primera mà quina és la casuística dels centres. “En lloc d’espiar-nos, els demanem que ens escoltin”, ha afirmat. Per tot plegat, ha avisat que, si la mesa sectorial d’aquest dijous “no funciona”, les protestes continuaran. “Tothom està molt enfadat amb els polítics que governen”, ha conclòs.

El calendari de mobilitzacions, convocat pels sindicats USTEC-STEs, Professors de Secundària (ASPEPC-sps), CGT i Intersindical, va arrencar dimarts amb una aturada a tot Catalunya. Al migdia, milers de docents van omplir en centre de Barcelona en una manifestació multitudinària.

El carrilet

Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
El carrilet
Loading
/

Ben trobats, oients de Ràdio Capital!

Acostumada com estic a anar en tren de Barcelona a Girona i viceversa, trobo a faltar el carrilet, aquell tren petit que unia Girona amb Sant Feliu de Guíxols. Es va inaugurar l’any 1892 i va durar fins a 1969, setanta-set anys transportant viatgers. A la Revista de Girona de juliol de 1892, l’historiador gironí Joaquim Botet i Sisó es va congratular de la posada en marxa del ferrocarril que necessitava dues hores per recórrer els 39 quilòmetres que separen ambdues ciutats, comptant que s’aturava a pobles i «apeaderos», és clar: Sant Feliu, S’Agaró, Castell d’Aro, Santa Cristina d’Aro, Font Picant, Llagostera, Esclet, Cassà de la Selva, Llebrers, Llambilles, Quart, La Creueta i Girona. Botet i Sisó explicava també que Sant Feliu va organitzar una «Exposició de Belles Arts» per celebrar la posada en marxa del tren: quasi cinc-cents quadres a l’oli d’artistes procedents de Barcelona, València, Palma, Sevilla, Sitges, Cadaqués, Olot, Girona i el mateix Sant Feliu, -entre ells el d’un jove Prudenci Bertrana-, cinquanta-cinc escultures i una sèrie de fotografies de Rafael Patxot. Amb art saludaven el progrés que representava l’arribada del tren.

No era l’únic tren de via estreta de les terres de Girona. Justament Aurora Bertrana al volum Memòries fins al 1935, publicat l’any 1973, va dedicar un capítol a «Els trens en miniatura», es referia al d’Olot a Girona, el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, el de Girona a Palamós i el de Girona a Banyoles. I deia: «Aquestes línies ferroviàries no representaven únicament un eficaç mitjà de transport al servei d’homes de negocis o de turistes apressats. Més aviat eren una mena d’institucions d’utilitat sentimental i romàntica. […]

En el de Girona a Sant Feliu de Guíxols, també hi vaig pujar, però molt més tard. D’aquest carrilet tothom en parlava sense gaire respecte. Deien que, a les pujades, els viatgers, quan n’hi havia, havien de baixar i empènyer-lo costa amunt. A les dones, als vells i a les criatures, hom els permetia restar dintre el cotxe, mentre eren empesos pels braços, pels flancs i per les espatlles dels mateixos parents i companys de viatge. La locomotoreta feia també facècies més o menys pesades. Al fum i a les flames que perbocava la xemeneia, s’hi afegien sovint trossos de llenya encesa. Entraven per les finestres i calaven foc als vestits i als cabells dels viatgers. Alguns, escarmentats, diu que viatjaven amb un càntir ple d’aigua.»

En tinc molts records del carrilet, i li tinc molt de respecte i estima. L’utilitzàvem per anar de Llagostera a banyar a S’Agaró, i, a la tornada, a la costa de n’Alou més d’una vegada els passatgers més forçuts van haver d’empènyer el tren, com explica l’escriptora. El tinguéssim ara, el favor que ens faria, modernitzat, és clar!

La Generalitat destinarà els 2,26 milions restants de l’herència dels Anlló a Cultura i Drets Socials

La Generalitat ha acordat destinar els últims 2,26 milions d’euros de l’herència dels germans Anlló als departaments de Cultura i Drets Socials, que es repartiran els recursos a parts iguals tal com ha avançat el Diari de Girona i ha pogut confirmar Ràdio Capital.

La decisió es va prendre aquest dimarts durant la reunió de la junta distribuïdora d’herències, que ha servit per tancar definitivament el llarg procés de gestió del llegat dels hotelers de Sant Feliu de Guíxols, morts l’any 2002 sense descendència ni testament.

Els diners es canalitzaran ara a través de convocatòries públiques impulsades pels dos departaments. Les entitats interessades podran presentar projectes vinculats a l’àmbit cultural o social per optar a aquestes ajudes.

Segons les condicions acordades, les entitats de Sant Feliu de Guíxols tindran preferència en el procés de valoració, pel fet que l’herència prové del mateix municipi.

Amb aquesta decisió, la Generalitat dona per liquidada tota l’herència dels germans Anlló, una de les més conegudes i complexes del Baix Empordà. El llegat estava format principalment per immobles situats a Sant Feliu de Guíxols, entre els quals hi havia antics hotels, locals i edificis.

Durant més de dues dècades, el Govern ha gestionat la venda i regularització dels béns heretats. L’últim immoble pendent era l’antic hotel Mediterráneo, adjudicat l’any passat després de superar diversos recursos judicials.

Part dels recursos del llegat ja s’havien destinat anteriorment a projectes socials i culturals. A més, dos immobles procedents de l’herència es van cedir a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per impulsar una promoció de 23 habitatges socials.

La Generalitat recorda que, en els casos d’herències intestades sense hereus, els recursos obtinguts s’han de destinar legalment a finalitats socials, assistencials o culturals.

L’Ajuntament i el Govern estatal inauguren el tram sud del Passeig Marítim de Platja d’Aro

Inauguració passeig tram sud Platja d'Aro

Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró ha inaugurat aquest dimecres el tram sud del Passeig Marítim de Platja d’Aro. Aquest nou tram de passeig s’ha renaturalitzat per ser un espai més resilient i respectuós amb el medi ambient. A més, vol contenir els efectes del canvi climàtic que han afectat el litoral del municipi en els darrers anys.

A l’acte d’inauguració hi han assistit el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Carlos Prieto, el subdelegat del Govern a Girona, Pere Parramon i l’alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Maurici Jiménez, a més d’altres representants municipals. El nou espai ja estava obert des de la passada Setmana Santa.

L’espai s’ha renaturalitzat i hi ha un camí de sauló que separa la part dunar de la pineda. S’hi ha instal·lat vegetació més apta per la zona, bancs, papereres i enllumenat. També s’ha suprimit el pas de vehicles a la zona del passeig i el pas cap al Port d’Aro es fa per un camí situat al giratori abans d’arribar a l’aparcament de la pineda.

La reforma d’aquest primer tram del Passeig Marítim de Platja d’Aro l’ha impulsat el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través d’una inversió de 568.000 euros. Tal com apunta el delegat del Govern de l’Estat a Catalunya, Carlos Prieto, aquestes actuacions responen a la necessitat d’adaptar la façana litoral al canvi climàtic i als efectes dels temporals.

El Passeig Marítim de Platja d’Aro ha patit afectacions amb temporals recents com el Glòria o el Nelson. En el cas del primer temporal (2020), el Ministeri va invertir més d’un milió d’euros per crear un mur de rocalla amb la base sota el nivell del mar. També es van invertir 163.000 euros per un nou sistema de sanejament d’aigües i els 750.000 euros de cablejat públic que va haver d’assumir l’ajuntament del municipi. En el cas del temporal Nelson (2024), es va destinar una inversió de 600.000 euros per part de la Direcció General de la Costa i el Mar per crear una escullera de grans dimensions i l’aportació de sorra.

La reforma del Passeig Marítim continua

El següent pas de la reforma és la construcció de la passera (de 72 metres de longitud i 3,5 metres d’amplada) que ha d’unir aquest tram sud amb la resta de Passeig Marítim, per sobre del Ridaura. L’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró assumeix el cost de construcció i instal·lació d’aquest pont. Aquesta obra està adjudicada a la UTE formada per Copisa i Aglomerats Girona. L’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, apunta que la intenció és fer la instal·lació un cop passada la temporada d’estiu i que la passera pugui ser inaugurada abans de l’estiu de l’any que ve.

Tot i això, l’obra del Passeig Marítim no finalitza amb la instal·lació d’aquesta passera. Des de l’Ajuntament i el Ministeri ja s’està treballant en la remodelació de la part nord, que està previst que tingui un cost de 10 MEUR amb el projecte presentat per l’estudi Lola Domènech i Studio Joy, ‘Un passeig per la pineda’. Encara, i tal com detalla Maurici Jiménez, no hi ha dates marcades ni com s’ha d’acabar de finançar el projecte, però la voluntat de totes dues institucions és impulsar la licitació el 2027 per iniciar les obres el 2028.