THE WOMBATS – SORRY I’M LATE, I DIDN’T WANT TO COME
CLAIRO – LOVE SONGS
SAYA GRAY – SHELL (OF A MAN)
PHANTOGRAM – COME ALIVE
LOLA YOUNG – FLICKER OF LIGHT
CAVETOWN & FRANKIE COSMOS – MAGIC 8 BALL
YOUTH LAGOON – MY BEAUTIFUL GIRL
CHARLI XCX & JULIAN CASABLANCAS – MEAN GIRLS
OLIVIA O. – REJECTION
OUTSIDE AIR & SURE SURE – XYZ
CURRENT JOYS – TORMENTA
FLYING LOTUS – INGO SWANN
MOLINA – I AM YOUR HOUSE
SUA DALEH – CHI GIRL
MT. JOY – SHE WANT TO GO DANCING
THE ARMY, THE NAVY – 40%
ZZZAHARA – GHOSTS
HEMLOCK – HAZARDS
Emprenedoria, el suro, la filantropia com una manera de contribuir al comú.
Virgili ressuscita Artur Mundet (nat a Calonge, mort a Mèxic), empresari surer, creador del sidral Mundet i de les Llars Mundet, gran filantrop i molt viatjat, i el reuneix una estona amb un altre ressuscitat, Josep Torres Jonama (nat a Palafrugell i mort a Niça), també filantrop i empresari destacat.
A la plaça de Calonge parlaran sobre la magnitud de la indústria surera, d’ara i d’abans, i sobre com vehicular certs excedents vers la ciutadania mitjançant la filantropia; i sobre l’emprenedoria d’ara en comparació amb la d’abans, confrontant les idees de Mundet i Jonama amb la monetització instantània que busquen els joves emprenedors —explicada, aquesta, per una calongina jove que fa d’influenciadora a les xarxes.
Crèdits:
Veus: Jordi Finazzi, Dani Chicano, Llucià Ferrer, Clara Clemente, Miquel Curanta, Marina Cebollero, Domènec Grané, Lola Sans i Xavier Serrano
Idea original: Miquel Curanta Girona Assessorament editorial i direcció d’actors: Toni Sellas Güell Guió: Adrià Pujol Cruells Disseny de so i muntatge sonor: Absis studios Enregistrament i edició de veus: Martí Saguer Capell Coordinació del projecte: Maria Alsina Carmona Producció: Anna Salvadó Figueras Disseny de la imatge: Alba Cunillera Font
L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni ha aprovat inicialment els pressupostos pel 2025 amb un valor de 30.967.332 €. Això suposa una pujada de 1.250.992 € (4,21 %) respecte als pressupostos del 2024, que van ser de 29.716.340 €. L’aprovació inicial s’ha fet amb els 11 vots a favor de l’equip de govern (Junts, PSC, PP, Tots pel poble, i Elena Montiel). Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Avancem i SOM-CISA hi han votat en contra.
En l’apartat de despeses, destaquen els 2.307.877 destinats a inversions. En aquest capítol hi trobem, entre altres, una partida de 369.750 € per a manteniment i intervencions puntuals diverses en edificis municipals i escolars; 165.000 € que s’afegeixen a la partida que s’arrossega de més d’un milió d’euros per a les obres del projecte de reforma de la plaça Catalunya de Sant Antoni -obres que ja es troben en marxa-; 128.000 € per canviar i millorar el sistema de climatització de la Biblioteca Pere Caner; 100.000 € per donar continuïtat al projecte ‘Smart City’ de digitalització de serveis municipals; 80.000 € per a diverses actuacions d’asfaltatge i voreres, principalment per eliminar barreres arquitectòniques.
En l’apartat d’inversions també cal destacar els 68.000 € per al Pla Especial del Nucli Antic de Calonge, una despesa condicionada a la venda de patrimoni que servirà per a la redacció d’un projecte que busca densificar el nucli històric de Calonge i facilitar les condicions perquè la gent pugui tornar-hi a viure. 50.000 € aniran destinats a la instal·lació de lluminàries LED als pavellons d’esports del municipi per millorar-ne l’eficiència energètica; 50.000 € per a la creació d’un refugi climàtic a la zona del Parc d’Activitats Econòmiques de Calonge (PAEC), amb la naturalització de la zona amb arbrat que proporcioni ombra, a més de 45.000 € per a una àrea d’aparells biosaludables dins el mateix àmbit; i 47.190 € destinats a una pèrgola fotovoltaica a l’aparcament de la Policia Local que permetrà carregar els vehicles elèctrics del cos.
Pel que fa al volum de deute viu que s’estima a data 31 de desembre de 2025, aquest és de 12.350.405,64 €. Això representa un 44,54% sobre els ingressos corrents, quan el límit d’endeutament permès és del 110%.
La Generalitat vol crear dos nous parcs naturals a la demarcació de Girona. Jordi Sargatal, secretari de Transició Ecològica, creu que podrien ser una realitat abans d’acabar aquesta legislatura, d’aquí a 4 anys. Ho ha explicat a, TARDA CAPITAL.
Finalment,aquest nadal hi haurà gamba vermella fresca de Palamós als mercats. Així ho ha manifestat a, TARDA CAPITAL, el patró major de la confraria de Palamós, Miquel Mir. Els pescadors temien que s’hauria d’aturar l’activitat perquè estaven superant el límit de tones que es poden pescar al litoral mediterrani. Tot plegat perquè Europa marca un topall per pescar gamba vermella i quan s’hi arriba l’Estat obliga les embarcacions a aturar la pesca. Finalment l’estat espanyol ha accedit a les peticions dels pescadors i ha ampliat el topall que tenien fins ara. Per tant, no hi ha d’haver cap problema d’escassetat de gamba.
L’Associació Turística d’Apartaments (ATA) a les comarques gironines ha presentat reclamacions patrimonials al Govern de més de 865 milions d’euros. Aquesta és la xifra que dona el sector per l’afectació del decret que faria caducar el 40% de les llicències d’Habitatge d’Ús Turístic (HUT) a la demarcació de Girona, que va aprovar l’anterior Govern. A dia d’avui, des de l’associació asseguren que no veuen cap voluntat per part del nou Govern a l’hora d’enterrar el decret aprovat en el mandat d’ERC. Tot i així, mostren «mà estesa» per negociar un nou decret amb la complicitat del sector i que proposi una solució real a la manca d’habitatge.
El sector considera que el decret que limita els Habitatge d’Ús Turístic implicaria que el 40% de les llicències que hi ha vigents actualment a la demarcació caduquessin. Per això els empresaris i gestors han decidit calcular les reclamacions patrimonials que podrien exigir a la Generalitat si s’aplica la normativa. Aquesta afectació equivaldria a 863 milions d’euros només en negocis de la demarcació de Girona.
A la demarcació més de 5.700 apartaments han presentat reclamacions patrimonials. La presidenta de l’ATA, Esther Torrent, valora molt positivament la resposta que ha tingut el sector a l’hora de presentar aquestes reclamacions.
A l’hora de calcular la quantitat total que reclamen patrimonialment al Govern, l’ATA ha encarregat a un estudi d’economistes i un bufet d’advocats que elabori aquest document a partir del qual concreten quines seran les «pèrdues cessants» dels HUT una vegada caduqui la llicència. Són els diners que els empresaris deixaran d’ingressar des del dia que caduqui la llicència i dins d’un termini de 25 anys.
Les dades de l’informe s’han posat a disposició dels propietaris i gestors i aquests han decidit tirar endavant les reclamacions corresponents a la normativa que començaria a aplicar-se d’aquí a quatre anys.
El Govern «no pensa fer res»
El decret en qüestió és una normativa que va elaborar el Departament de Territori en el mandat d’ERC. Ara, després del canvi de Govern, la cartera ha passat a mans del PSC. Esther Torrent assegura que han parlat amb el nou executiu però «no pensa fer res» al respecte i tenen poques esperances que no s’apliqui.
Torrent recorda que el PSC necessita els vots d’ERC i comuns per tirar endavant el mandat i creu que per aquest motiu ha decidit no intervenir en un decret ja aprovat. De tota manera, l’entitat ha mostrat «mà estesa» per parlar amb totes les forces polítiques per negociar un canvi legislatiu.
Des dels apartaments turístics reiteren que «amb diàleg» es pot arribar a tancar un decret consensuat entre tots els agents i que resolgui el problema de la manca d’habitatge, que hauria estat el principal motiu impulsor del decret que farà caducar gairebé la meitat de les llicències d’HUT que hi ha actualment a la demarcació de Girona. De fet, consideren que la normativa actual no resoldrà la manca d’habitatge, perquè pocs apartaments es revertiran en primer habitatge.
El president de Federatur, David Riba, també ha retret al PSC que no actuï per revertir el decret aprovat per Esquerra. Riba recorda que els socialistes van condicionar-ho a fer-ne un projecte de llei amb el corresponent debat però «això no ha passat». Per això reclamen a la Generalitat que mantinguin el nombre de llicències que hi ha vigents i que el decret es concentri «en el futur».
