Aquest 25 de novembre comencen les obres de construcció dels nous equipaments públics a la zona de la Font de Baix i la renovació de l’aparcament de l’avinguda Onze de Setembre a Begur. Aquest projecte s’emmarca dins del pla de reordenació urbanística que impulsa l’Ajuntament per millorar serveis i modernitzar espais clau del municipi.
Les obres de la Font de Baix, que seran executades per l’empresa Rubau Tarrés SAU, tenen un pressupost de 6,2 milions d’euros i es preveu que s’allarguin durant 21 mesos. Aquesta actuació inclou la construcció d’un nou consultori mèdic, un espai d’atenció de Serveis Socials i dependències per a la Policia Local i Protecció Civil. També s’habilitarà un aparcament públic de rotació per als residents, així com nous espais exteriors pensats per fer la zona més accessible i agradable per als vianants.
El projecte de la Font de Baix es va aprovar inicialment l’any 2020, però ha tingut un camí ple de dificultats. Després d’una licitació inicial que va quedar deserta, l’Ajuntament va haver de reformular el projecte per optimitzar-ne els costos i agilitzar els processos. El juny de 2024, es va adjudicar l’obra a Rubau Tarrés SAU, però el procés va quedar suspès temporalment a causa d’un recurs presentat per l’empresa Cosplaan Obras y Servicios Laantit, SLU. Ara, amb la resolució del Tribunal Català de Contractes Públics, les obres es poden reprendre.
Paral·lelament, s’iniciaran les obres de millora de l’aparcament de l’avinguda Onze de Setembre, que compta amb cinc plantes, inclosa la coberta situada a la plaça dels Indians. Aquestes obres, adjudicades a Constraula SAU per un valor de 675.962 euros, se centraran en la impermeabilització de la coberta i la modernització de les instal·lacions. L’actuació es farà progressivament, planta per planta, per minimitzar l’impacte sobre els usuaris.
Les actuacions suposen una inversió total de gairebé 7 milions d’euros i són considerades essencials per a la modernització de Begur. L’objectiu principal és reforçar els serveis municipals i millorar la qualitat de vida dels residents, tot adaptant les infraestructures a les necessitats actuals. Durant el període d’obres, es preveuen diverses afectacions, com ara la inhabilitació temporal de l’aparcament de la Font de Baix. L’Ajuntament demana comprensió i col·laboració a la ciutadania per minimitzar l’impacte.
L’edifici d’aparcaments de l’avinguda Onze de Setembre és un projecte que es va construir l’any 1989 arran d’un concurs convocat per l’Ajuntament de Begur. El contracte per a la construcció i explotació de l’aparcament va ser adjudicat a l’empresa Pàrking Plaça Constitució-Girona, S.A. (PACGSA). Aquest aparcament, amb cinc plantes (soterrani, planta baixa, primera, segona i coberta), és una peça clau per l’aparcament públic i la mobilitat dins del municipi. Amb el temps, una part de les places, situades principalment al primer soterrani i planta baixa, van ser adjudicades en concessió a particulars. Posteriorment, la planta d’aparcament a la coberta, coneguda com a plaça dels Indians, va passar a estar gestionada directament per l’Ajuntament per assegurar-ne una major disponibilitat pública i control.
Entre les curses de llargadistància i de regularitat, Llagostera s’estrenaaquestdivendres 6 de desembre amb la Backyard Ultra Llagostera. Elsparticipantsfaranvoltes en un circuit de 6,7 quilòmetres cada hora. Però per parlar-nos una mica més del format de cursa i de com es presenta l’ediciód’enguanyhemvisitat a l’organitzador de la prova a Llagostera, Toni Guerrero.
“El format és tan simple com exigent: cada hora es dona la sortida i els corredors han de tornar a completar la volta abans de l’hora següent”, detalla Guerrero. El temps de descans és el temps que et sobra quan completes la volta. La cursa acabarà quan només quedi un corredor donant la darrera volta al circuit. El repte, és donar «una volta més», tal com apunta Guerrero.
Toni Guerrero destaca que els corredors no solen estar acostumats a córrer de nit, per tant, és important entrenar també aquest vessant de la cursa.
Un format que triomfa a Catalunya
La Backyard Ultra, es va crear fa més de 12 anys als Estats Units per Lazarus Lake. Aquest corredor va decidir donar voltes al seu jardí de Tennessee, ja que en aquesta zona dels Estats Units no hi havia gaires curses de llarga distància. En total, si es fan 15 voltes s’arriba als 100 quilòmetres, i si arribes a completar 24 voltes arribes a les 100 milles.
Aquest format ha experimentat un fort creixement a Catalunya en els darrers anys. “Fa només quatre anys es feia una sola cursa d’aquest tipus al territori; enguany ja n’hi ha quinze”, comenta Guerrero. L’edició de Llagostera ha aconseguit una resposta espectacular, amb 192 participants confirmats i una llista d’espera de 125 persones. Guerrero explica que la demanda ha superat les previsions inicials: “En només cinc minuts, ja hi havia 70 inscrits».
La cursa reunirà atletes d’elit d’Espanya i d’altres països, com Oriol Antolí i Josema Verdugo, que buscaran superar les 50 voltes. També hi haurà una destacada participació femenina, amb corredores que aspiren a completar més de 30 voltes.
L’esdeveniment té un component solidari, ja que els beneficis es destinaran a la Fundació Oncolliga Girona, que treballa en la lluita contra el càncer. Guerrero avança que, en futures edicions, altres entitats com Kilòmetres pel Lupus també rebran el suport de la Backyard Ultra Llagostera.
Un repte organitzatiu i un circuit especial
Organitzar una prova d’aquesta magnitud no ha estat senzill. “Portem més d’un any preparant-la i hem implicat moltes persones per garantir que tot surti bé”, explica Guerrero. El circuit començarà i acabarà al pavelló de Llagostera i inclourà trams de corriols. Els corredors disposaran d’un espai individual al pavelló per descansar entre voltes.
La prova es pot allargar fins a 60 hores, cosa que requereix un gran desplegament logístic. Guerrero destaca la col·laboració del Grup Excursionista Bell-Matí, que aporta voluntaris i recursos: “Sense ells, aquesta cursa no seria possible.” També fa una crida a la participació ciutadana, ja que encara es necessiten més voluntaris.
El Ple de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà ha aprovat inicialment el projecte de reforma i ampliació del Pavelló Municipal d’Esports. Amb un pressupost de prop d’1,6 milions d’euros, el projecte inclou la construcció de quatre vestidors amb capacitat per a 20 persones cadascun, un nou porxo d’accés i una reforma integral de la zona d’oficines i el vestíbul. Aquesta ampliació i reforma suposaran un increment del 15% de la superfície actual, amb un total de 358 metres quadrats construïts.
A banda de l’ampliació d’espais, les obres contemplen la millora de la coberta i l’actualització de les instal·lacions per complir amb les normatives d’accessibilitat i protecció contra incendis. El pavelló, construït als anys 80, presenta actualment dificultats de manteniment i ampliació a causa de la seva arquitectura amb murs inclinats i grans superfícies de vidre.
Segons Francesc Vidal, regidor d’Esports, «en els darrers 40 anys, només s’han fet intervencions puntuals per adequar les oficines i substituir canonades d’aigua calenta, però ara cal una reforma integral». L’alcalde Òscar Aparicio ha subratllat que, tot i la importància d’aquesta intervenció, «el projecte no serà suficient per donar resposta a totes les necessitats esportives de la ciutat». Per aquest motiu, l’Ajuntament ja prepara la redacció d’un projecte per a un nou pavelló esportiu, que haurà d’estar llest abans de finals del 2025. Aquesta iniciativa busca aprofitar futures subvencions del Govern de Catalunya per a la construcció de noves infraestructures esportives.
El projecte de reforma actual es troba en fase d’exposició pública i serà sotmès a modificacions segons les aportacions de la ciutadania i organismes com els Bombers i el Departament de Sanitat. Un cop aprovat definitivament, s’iniciarà el procés de licitació de les obres, que tenen un termini d’execució previst de 10 mesos.
La sanitat pública té poca capacitat i recursos per atendre problemes emocionals, trastorns mentals i tot el que envolta la salut mental. No només al Baix Empordà, sinó a la demarcació de Girona i a tota Catalunya.
Segons un estudi de 2022, elaborat per l’Observatori dels Drets de la Infància en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC), la sanitat pública no arriba a atendre la meitat dels trastorns mentals de la població catalana perquè el Sistema Nacional de la Salut està desbordat.
Actualment, al Baix Empordà hi ha 12 psicòlegs a la sanitat pública, i al conjunt de les Comarques Gironines, 130. A la Regió Sanitària de Girona hi ha 7 Centres de Salut Mental d’Adults (CSMA) i 7 Centres de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ), a més del Parc Hospitalari Martí i Julià, ubicat a l’Hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), on es troben, entre d’altres, l’hospital de dia de salut mental d’adults i el de joves i infants. Els centres de Salut Mental de la demarcació de Girona es troben ubicats a Platja d’Aro, Figueres, Girona, Blanes, Santa Coloma de Farners, Olot i Ripoll.
Si mirem consultes privades de psicologia, a les Comarques Gironines n’hi ha aproximadament 1.485 i al Baix Empordà, 162. Per tant, poder parlar que al nostre país la salut mental està més privatitzada que no pas nacionalitzada.
Centre de Salut Mental de Platja d’Aro
Crisi de salut mental al sistema públic
L’any 2023, a Catalunya, el 26,8% d’adults patia depressió o ansietat i el 5,9% de la població d’entre 4 i 14 anys patia problemes de salut mental. La taxa d’adults amb ansietat i depressió és la més alta dels últims 10 anys.
A l’estudi elaborat per l’Observatori dels Drets de la Infància en col·laboració amb el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC) mencionat anteriorment, es denuncia que la saturació dels centres fa que es redueixi la freqüència assistencial i que el sistema de salut s’acabi centrant més en l’emergència que no pas en la prevenció. També apunta que les ràtios espanyoles de psicòlegs clínics, psiquiatres i infermers especialitzats en salut mental són les més baixes de tota la Unió Europea.
Cal esmentar, també, les dades esfereïdores de suïcidi. El passat 2023, 626 persones van suïcidar-se al conjunt del Principat, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La mitjana catalana és de 2 suïcidis i 11 intents per dia. A més, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) assegura que 1 de cada 4 persones patirà problemes mentals al llarg de la vida.
Segons dades de Catalunya Ràdio, l’any 2022 es calcula que a Catalunya hi havia poc més de 900 psicòlegs a la sanitat pública, és a dir 9 psicòlegs per cada 100.000 habitants, aproximadament. Si mirem a la resta de territoris dels Països Catalans, a les Illes Balears, també el 2022, el nombre era de 71 psicòlegs treballant al Sistema Nacional de Salut, mentre que al País Valencià el nombre era de 270 psicòlegs per una població de més de 5.000.000 d’habitants.
Així doncs, podem parlar, clarament, de crisi de salut mental al sistema públic. En els últims anys, les generacions joves han contribuït a trencar l’estigma en salut mental i normalitzar tenir-ne cura, però la sanitat pública no pot atendre gran part de les demandes en clau mental, fet que la majoria de consultes s’acaben derivant a la privada.
Gran part de la població fa l’esforç de pagar-se el psicòleg de forma totalment privada per les llargues llistes d’espera que hi ha a la sanitat pública per un centre de salut mental. Sessions d’entre 50 € i 80 € que converteixen la salut mental en un privilegi i una àrea important de la salut en una branca àmpliament privatizada, mentre la sanitat pública no arriba a tenir cobertura pel conjunt de la població en menys de 48 hores o inclús 1 setmana.
Les xifres de la salut mental pública del Baix Empordà
Actualment, a la comarca hi ha 39 professionals dedicats a la salut mental. Segons dades a les quals ha tingut accés Ràdio Capital de l’Empordà, un total de 12 psicòlegs, 9 psiquiatres, 4 infermers, 1 metge, 6 treballadors socials, 5 auxiliars d’infermeria, 1 educador social i 1 terapeuta ocupacional treballen per la salut mental a la sanitat pública de la nostra comarca, un nombre relativament baix pel conjunt de la població -al Baix Empordà hi ha 138.517 habitants-.
Fraccionant els especialistes de salut mental per habitants, al Baix Empordà hi ha 1 psicòleg per 11.543 habitants, 1 psiquiatra per 15.390 habitants, 1 infermer per 34.629 habitants, 1 metge per 138.517 habitants, 1 auxiliar d’infermeria per 27.703 habitants i 1 treballador social per 23.086 habitants, 1 educador social per 138.517 habitants i 1 terapeuta ocupacional per 138.517 habitants.
L’equip de salut mental i addiccions del Baix Empordà treballa de forma coordinada i en xarxa, en equips mòbils i programes de xarxa específics en diferents centres i programes; el Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), el Centre de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ), el centre d’atenció i seguiment de les drogodependències, el servei de rehabilitació comunitària, l’equip d’intervenció de la psicosi, el programa d’atenció a la crisi infantil i juvenil en salut mental -servei a domicili-, el programa de suport a l’atenció primària, suport a centres residencials de caràcter sanitari i social, l’atenció a la interconsulta de l’Hospital de Palamós i el programa de suport individualitzat.
Més de 30 dies d’espera per un Centre de Salut Mental d’Adults i més de 40 dies per un Centre de Salut Mental d’Infants i Joves
El tractament de la salut mental al Sistema Nacional de Salut català passa pel metge de capçalera i la derivació a un centre de salut mental que en fa el seguiment.
A 2024, al Baix Empordà la llista d’espera per accedir a un psicòleg del Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) és de 38 dies en casos ordinaris i de 10 dies en casos preferents, mentre que l’espera per accedir a un psiquiatre al CSMA és de 37 dies en casos ordinaris i d'11 dies en casos preferents.
Si mirem el Centre de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ) de la comarca, el temps d’espera per rebre la visita d’un psicòleg és 43 dies en casos ordinaris i de 12 dies en casos preferents, mentre que per una visita amb el psiquiatre l’espera és de 43 dies en casos ordinaris i de 12 dies en casos preferents.
A la comarca, el centre de salut mental, tant el d’adults com el d’infants i joves, es troba a Platja d’Aro i el gestiona l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), un ens depenen del Departament de Salut de la Generalitat que gestiona tots els serveis de salut mental a la regió sanitària de Girona.
Cal tenir en compte que la sanitat pública al Baix Empordà la gestionen dos ens, l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) -Sant Feliu de Guíxols, Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, Santa Cristina d’Aro i Garrigoles- i els Serveis de Salut Integrats del Baix Empordà -la resta de municipis del Baix Empordà-. El SSIBE, però, no disposa de serveis de salut mental propis i tots els professionals del SSIBE dedicats a aquesta branca provenen de la coordinació amb l’IAS.
Dies d’espera pels centres de salut mental a la Regió Sanitària de Girona
Al conjunt de la regió gironina, el temps d’espera per un Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA) és de 32 dies per una visita ordinària amb un psicòleg i de 12 dies per una visita preferent. Si la visita és per un psiquiatre, el temps d’espera és de 39 dies en casos ordinaris i d’11 dies en casos preferents.
Per un Centre de Salut Mental d’Infants i Joves (CSMIJ), el temps d’espera per un psicòleg és de 35 dies per visites ordinàries i de 10 dies en casos preferents. Xifres molt similars al temps d’espera per visitar-se amb un psiquiatre, en aquest cas, en concret, el temps d’espera és de 31 dies per una visita ordinària i de 10 dies en casos preferencials.
A més, en el conjunt de Catalunya, segons dades a les quals va accedir Catalunya Ràdio, l’any 2023 hi havia una llista d’espera de 3 mesos per accedir a un CSMIJ, i d’1 mes i mig en el cas de voler accedir a un CSMA.
Parc Hospitalari Julià i Martí que pertany a l'IAS, l'ens que gestiona els serveis de salut mental a les Comarques Gironines
La salut mental, una àrea sanitària multidisciplinària
La salut mental és molt complexa i per això, en molts casos, diferents professionals treballen de manera multidisciplinària com és el cas dels Trastorns de Conducta Alimentària (TCA) on sovint treballen psicòlegs, nutricionistes, psiquiatres i metges de manera conjunta per un millor i més eficaç tractament.
La forma multidisciplinària de tractar els trastorns mentals fa que la plantilla de personal dedicada a la salut mental hagi de ser més àmplia i no n’hi hagi prou amb els professionals més especialistes en salut mental com són els psicòlegs i els psiquiatres. Es pot comprovar en el fet que als Centres de Salut Mental no només hi treballen psicòlegs i psiquiatres, sinó que també hi ha metges, infermers, auxiliars d’infermeria, educadors socials, treballadors socials i terapeutes ocupacionals.
La regió sanitària de Girona, un model en l’atenció a la salut mental
Segons l’estudi REFINEMENT (Research on Financing systems’ Effect on the quality of Mental health care), la xarxa de salut mental de les Comarques Gironines ha esdevingut un model de referència nacional i internacional. Aquest estudi apunta que la regió sanitària gironina té les estades mitjanes més baixes d’Europa sent una de les regions europees amb menys recursos hospitalaris.
A més, l’estudi REFINEMENT també destaca que les Comarques Gironines tenen un dels millors sistemes d’accés als centres hospitalaris en termes de salut mental. Aquest estudi també assegura que la regió sanitària gironina té el percentatge de reingressos més baix d’Europa (el 18%, vs el 40% europeu).
Refinement és un estudi que analitza com els sistemes de finançament afecten la qualitat de l'atenció en salut mental i compara models existents al continent europeu.
El teixit empresarial gironí es reactiva i agafa embranzida. Segons l’estudi ‘Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2024’, de la Diputació de la Girona, basat en dades del 2022, la facturació de les empreses gironines va créixer un 20,5% aquell any respecte de l’anterior superant els registres d’abans de la pandèmia de la covid-19. En concret, van facturar 28.468 milions i també van augmentar en un 7,3% l’ocupació, fins a situar-se en 165.062 llocs de treball. El creixement, però, es va assolir amb gairebé el mateix nombre de societats mercantils: 14.282 l’any 2022 al costat de les 14.226 del 2021.
Les dades provenen dels comptes de l’any 2022, que han estat disponibles a partir d’aquest estiu, ja que les empreses no els presenten al Registre Mercantil fins a un any i mig després d’acabar l’any natural.
El document posa de manifest la “fortalesa” i “la capacitat de resiliència” de l’empresariat gironí, format principalment per societats mercantils petites (vuit de cada deu facturen menys d’un milió d’euros) i joves (el 84 % tenen menys de trenta anys i el 64,8 % s’han constituït aquest segle).
La facturació per capita del conjunt de la demarcació va passar dels 35.710 euros als 43.023, un increment del 17 %. El Pla de l’Estany es manté com la comarca amb més volum de negoci (81.076 euros per persona), molt per sobre dels 57.435 euros per capita de la Garrotxa, la segona. El Gironès (48.873) i la Selva (46.509) són les altres dues comarques que estan per sobre la mitjana.
Per la seva part, el Gironès és la comarca que concentra més empreses (26,4 % de tota la demarcació, un total de 3.791) i que més factura (28,4 %, 9.705 milions d’euros), volum que es veu afavorit pel fet de comptar amb la capital de la demarcació. La segueix de prop la Selva, amb un 18,4% d’empreses de la demarcació i un 24,1 % de facturació.
Un cop més, la indústria alimentària es consolida com el sector amb més volum de negoci a la demarcació de Girona, tot i haver patit una desacceleració en els dos darrers anys. Acumula el 18,3 % del total, que creix fins al 27,6 % si hi afegim serveis relacionats amb aquest àmbit com el comerç a l’engròs d’alimentació i begudes (9,3 %). El gruix de sectors econòmics ha tingut fluctuacions molt lleus, per sobre o per sota, en comparació amb l’any 2021.
L’informe també recull el rànquing amb les 250 empreses que generen més facturació de les comarques gironines. Les divuit primeres generen un volum de negoci d’almenys dos-cents milions d’euros cadascuna i concentren el 22,9 % del total.
Estructura empresarial de la demarcació de Girona 2024 s’ha elaborat seguint el model impulsat per la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Manresa, pioner a Catalunya a l’hora d’abordar treballs d’aquesta mena a la seva comarca. L’estudi, amb una periodicitat anual, té el propòsit de dotar els agents econòmics del territori d’una eina que permeti oferir un marc estructural precís sobre la tipologia d’empreses de la demarcació i la realitat dels diferents sectors.
“Les nostres empreses són molt competitives en qualsevol situació, sigui una pandèmia o un context socioeconòmic com l’actual, marcat per l’elevada inflació, l’increment dels tipus d’interès i l’augment de les tensions en l’àmbit geopolític”, assegura el vicepresident primer i diputat de Promoció i Desenvolupament Econòmic Local, Pau Presas.
Després del «temporalet» de llevant d’ahir dimecres què va deixar 21 litres de pluja a Palafrugell, 16 a la Bisbal i 11 a Torroella i Castell d’Aro, tornem a la tranquil·litat, i sembla que per uns quants dies. Podríem dir què tindrem l’estiuet de Sant Martí endarrerit.
Domini del sol, alguna boirina matinal i fred durant les primeres hores del dia. Durant la tarda la temperatura es recuperarà, valors propers als 17 graus.
La mar estarà més tranquil·la que ahir, però mantindrem el tràngol, amb vent de Gregal, moderat a partir del migdia.
Ahir dimecres, durant el moment de màxima alçada d’onades, es va arribar als sis metres mar endins, a la boia de Begur, situada a unes 12 milles de la costa. A la mateixa platja, les onades van arribar als tres i quatre metres durant el matí.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.