Tom Sharpe i Truman Capote: dues mirades sobre el Baix Empordà

Truman Capote i Tom Sharpe

Quan pensem en el Baix Empordà, sorgeixen imatges de paisatges encantadors, cales amagades i pobles medievals que han estat testimonis del pas del temps. Aquesta regió no només ha atret artistes i pintors, sinó també escriptors internacionals que hi van trobar inspiració i refugi. Entre ells, Tom Sharpe i Truman Capote destaquen per les seves relacions amb aquesta terra, cadascun aportant una mirada particular que ha quedat impregnada en les seves obres i en la seva vida.

Tom Sharpe, l’humor anglès que va arrelar a Llafranc

Tom Sharpe va ser un dels escriptors britànics més coneguts pel seu humor àcid i satíric, i va passar els darrers anys de la seva vida a Llafranc, un petit nucli costaner que es va convertir en el seu refugi particular. Sharpe va arribar a l’Empordà buscant la tranquil·litat que no trobava al Regne Unit, i es va enamorar dels paisatges i del caràcter acollidor dels empordanesos. Així, la seva casa a Llafranc va esdevenir un espai de creació on va continuar escrivint les seves novel·les plenes d’ironia.

La presència de Sharpe al Baix Empordà es va fer notar no només per les seves obres, sinó també pel seu tarannà proper. Solia passejar pels carrers de Llafranc i establir converses amb els veïns, als quals sempre sorprenia amb el seu humor mordent i les seves anècdotes sobre la vida a l’Anglaterra dels anys 60 i 70. Malgrat la seva actitud crítica envers les institucions britàniques, Sharpe sempre va expressar el seu amor per la cultura local, i fins i tot va aprendre algunes paraules de català per comunicar-se amb els seus veïns.

Truman Capote, una estada a Palamós marcada per la creació

D’altra banda, Truman Capote, escriptor nord-americà conegut per obres com «A sang freda» o «Esmorzar a Tiffany’s», va arribar al Baix Empordà a la recerca d’un lloc tranquil per acabar el seu ambiciós projecte d’investigació periodística. Capote es va establir a Palamós el 1960, i va trobar en aquest poble mariner la calma necessària per donar forma a una de les seves obres més importants, «A sang freda». En una època en què els autors nord-americans sovint es desplaçaven a Europa per trobar inspiració, Capote es va sentir atret per l’Empordà, un lloc que li permetia allunyar-se de les distraccions de la vida urbana.

Capote va descriure la seva estada a Palamós com un moment fonamental per a la seva carrera, un lloc on podia concentrar-se i aprofundir en els complexos personatges que retratava. La vida senzilla dels pescadors de Palamós contrastava amb la seva investigació sobre el crim que es convertiria en el centre de «A sang freda», i aquesta dualitat li va proporcionar una perspectiva única. Durant el temps que va passar al Baix Empordà, Capote també es va relacionar amb altres artistes que estiuejaven a la zona, enriquint la seva experiència cultural i consolidant el seu vincle amb aquest racó de Catalunya.

L’herència literària al Baix Empordà

Tot i que Tom Sharpe i Truman Capote van viure experiències ben diferents al Baix Empordà, ambdós escriptors van compartir una admiració profunda per aquesta terra que va marcar les seves vides i obres. Sharpe va trobar en els paisatges de Llafranc la inspiració per continuar escrivint les seves històries satíriques, mentre que Capote va veure en Palamós un refugi ideal per acabar un dels seus projectes més ambiciosos. Avui dia, el llegat d’aquests dos escriptors forma part de la memòria col·lectiva de la regió, i els seus noms es recorden amb afecte per tots aquells que van tenir la sort de coincidir amb ells.

El Baix Empordà, amb els seus paisatges serens i la seva cultura acollidora, va proporcionar a Sharpe i Capote un escenari ideal per crear, reflexionar i, en definitiva, deixar la seva empremta en la història de la literatura. Aquesta connexió amb la regió ens recorda que, més enllà de les seves obres, els autors també són persones que busquen llocs on sentir-se arrelats, on trobar la pau necessària per crear, i on establir vincles amb la comunitat que els acull. Així, el Baix Empordà va esdevenir una musa compartida per aquests dos escriptors internacionals, deixant una empremta inesborrable en el paisatge literari de la comarca.

Ui, si aixequés el cap!

Aquest guió presenta l’esperit de l’Empordà, Virgili, que decideix ressuscitar els escriptors Truman Capote i Tom Sharpe per passejar amb ells per l’Empordà. Durant el viatge, es topa amb l’esperit de la Garrotxa, qui s’uneix al pla per ressuscitar els dos autors. Un cop ressuscitats, Capote i Sharpe es mostren confusos i parlen en anglès, fet que provoca diverses situacions humorístiques amb Virgili i l’esperit de la Garrotxa, que intenten ajudar-los a adaptar-se.

A Llafranc, la conversa amb els autors ressuscitats revela els seus records i opinions sobre la seva vida a l’Empordà. Entre discussions sobre la cultura local, la vida d’expatriats i humor irònic sobre els costums britànics i americans, el trio arriba a un bar on la situació es complica per les exigències dels autors. Finalment, davant de les dificultats, Virgili decideix retornar Capote i Sharpe al més enllà, reflexionant sobre el que ha viscut amb els autors.

La família d’Ortega Monasterio rebutja les acusacions que vinculen el compositor amb una xarxa de prostitució infantil

ortega monasterio

La família del compositor José Luis Ortega Monasterio ha expressat la seva indignació i rebuig a les insinuacions fetes al documental Murs de silenci, emès per TV3 el passat 19 de novembre, on es vincula de manera indirecta el músic amb una xarxa de prostitució infantil. En un comunicat adreçat a diversos mitjans, la família ha defensat l’honor del compositor i la seva esposa, Purificació Gastón Esquís, titllant d’»absolutament falses» les afirmacions presentades al programa.

Un rebuig contundent
El comunicat, signat per Leopoldo Ortega-Monasterio en nom de la família, destaca que ni José Luis Ortega Monasterio ni la seva esposa han estat mai relacionats amb els fets delictius que implicaven el senyor Antolí Fernández, figura central del documental. Segons assenyala la família, «mai, ni en el procediment policial, judicial, ni en la sentència relativa als fets, es va fer cap referència als nostres pares.» Insisteixen que cap investigació o autoritat judicial va implicar-los, citar-los a declarar, ni tan sols com a testimonis.

La família lamenta que el programa no hagi contrastat la informació amb cap membre proper, deixant-los en una situació de «total indefensió» i atacant la memòria de dues persones que ja no poden defensar-se perquè van morir fa anys.

Les crítiques a la falta de rigor
En el comunicat, la família expressa la seva consternació davant del fet que TV3, una cadena que asseguren respectar i sentir propera, hagi permès la difusió d’aquestes afirmacions sense oferir-los l’oportunitat de respondre abans de l’emissió. «Mai vam saber de les intencions d’aquest programa fins que es va emetre, cosa que denota l’absència total i absoluta de qualsevol intent de contrastar mínimament la informació per part dels seus responsables», apunta el comunicat.

Els Ortega-Monasterio es mostren especialment afectats pel que consideren una falta de rigor periodístic, destacant que la reputació del compositor era «impecable» i que tant ell com la seva esposa van ser «persones bones, transparents i legals.»

Compromís amb la restauració de l’honor
Davant d’aquesta situació, la família assegura que no descansarà fins a restituir l’honor del compositor i la seva esposa. «Defensarem l’honor dels nostres pares i avis utilitzant tots els mitjans públics, legals i judicials fins a les últimes conseqüències», afirma Leopoldo Ortega-Monasterio. També han agraït el suport rebut per part de persones que coneixien el matrimoni i que han destacat la seva integritat.

Acusacions d’implicació en una trama d’explotació sexual de menors

El documental Murs de silenci, emès per TV3, ha posat el focus en una suposada implicació del compositor José Luis Ortega Monasterio en una trama d’explotació sexual de menors liderada per Antolí Fernández, una figura vinculada al món de la música i l’entreteniment. Aquesta revelació ha generat un gran enrenou, ja que Ortega Monasterio és conegut com l’autor de El meu avi, una havanera icònica del patrimoni cultural català. Tot i que el documental no aporta proves concloents ni esmenta directament implicacions judicials del compositor, la mera menció del seu nom en aquest context ha desencadenat un debat públic sobre la seva figura i el seu llegat.

Arran d’aquesta polèmica, l’Ajuntament de Palamós ha optat per cobrir temporalment la placa dedicada a Ortega Monasterio a la plaça que porta el seu nom, com a mesura preventiva fins que es pugui aclarir la situació. Aquesta decisió ha estat rebuda amb opinions dividides, entre aquells que consideren necessari protegir la imatge del municipi i d’altres que demanen prudència i rebutgen que s’actuï sense proves sòlides. Altres ajuntaments i institucions també han condemnat l’autor de «El meu avi».

Troben a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols el pescador d’Arenys de Mar desaparegut dijous passat

El pescador d’Arenys de Mar (Maresme) que va desaparèixer dijous passat va ser localitzat aquest dilluns al vespre a la platja de Sant Pol de Sant Feliu de Guíxols, segons ha informat la Guàrdia Civil. L’home, de 78 anys, va caure de l’embarcació dijous passat al mati i des de llavors unitats especialitzades de la Guàrdia Civil i Salvament Marítim havien desplegat un dispositiu de recerca. El cos policial va tenir coneixement aquest dilluns al vespre de la troballa d’un cadàver a la platja de Sant Pol. L’aixecament del cos es va fer a les 20.30 hores i s ‘ha confirmat que és el pescador desaparegut dijous.

Dimarts amb cel variable i temperatures més baixes

El front fred de la borrasca Bert, ja ens ha creuat i notarem un ambient més fresc. Les temperatures màximes baixaran entre tres i quatre graus, respecte ahir. Ja no esperem valors per sobre dels vint graus.

Mantindrem força núvols durant el matí, però ràpidament aniran marxant, deixant una tarda dominada pel sol i cel entelat amb núvols alts.

Mar moguda encara, amb vent de nord i encara mar de fons del sud residual.

De cara dimecres i la resta de la setmana, sol, calma i tranquil·litat!

Saludar

xavier cortadellas
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Saludar
Loading
/

Benvolguts oients de Ràdio Capital, si en una cosa noto, dia sí i dia també, els efectes de la globalització és que avui la gent ja no saluda. Us passa a vosaltres? Us saluda algú quan aneu pel carrer?

Tampoc no hi ha ningú que doni les gràcies, tampoc ningú que demani perdó perquè el fet és que, avui, sembla que cada cop hi ha un consens més generalitzat a  considerar que saludar, demanar perdó o donar les gràcies fa, jo no diria de persona gran, però potser també, jo no diria d’algú de poble, poc viatjat, però potser també, sí que diria i dic, en canvi, que saludar sembla que fa de persona feble, insegura, pendent dels altres i, sobretot, poc convençuda d’ella mateixa.

Avui tots som molt solidaris amb gent que no veurem mai i tots estem molt ben predisposats a resoldre problemes sobre els quals tampoc no podem fer gaire res, però quan es tracta de gent que tenim a la vora, ni tan sols no els volem donar aigua. I naturalment, tampoc no volem saludar-los.

És més fàcil, posem-hi, ser solidari amb els valencians –Perdò! I amb les valencianes- que han estat víctimes de la DANA, de l’incompetent d’en Mazón i de l’espanyol Pedro Sánchez.

No els ho sembla?

Ocupats com volem fer creure que estem sempre, encara que sigui mirant o xatejant amb el mòbil, convençuts com volem fer l’efecte que estem de ser els més joves, els més guais, els més atractius de tots i aquells a qui ens van millor les coses de tots, per què hauríem de ser amables quan avui l’amabilitat es confon amb la feblesa?

Saben què em sembla? Doncs em sembla que avui, contràriament al que es diu i sobretot al que s’aparenta, som més febles que mai, més insegurs que mai, més vulnerables que mai, i, com més joves, em fa l’efecte que més febles, més insegurs i més vulnerables que ningú.

A la comèdia del món d’avui, tanmateix, tots volem fer creure veure que les coses ens van més bé que a ningú, que som molt millors que ningú, que no necessitem ningú. Quan baixem de l’escenari és una altra cosa. Però, qui vol baixar de l’escenari en aquest món d’avui? Qui està prou segur d’ell mateix per atrevir-se a saludar els que ens saluden?

Detenen un home a Palamós per violència de gènere i atemptat contra l’autoritat

La Policia Local de Palamós va detenir ahir al matí un home acusat de violència de gènere, resistència i atemptat contra l’autoritat després d’una intervenció en un domicili de l’avinguda de Catalunya, segons informa Ràdio Palamós. L’incident va començar al voltant de les 11 del matí, quan els Mossos d’Esquadra van rebre diverses trucades de veïns que alertaven de crits procedents d’un habitatge.

En arribar al lloc dels fets, els agents locals van trobar una dona amb evidents senyals de violència. Segons explica Ràdio Palamós, l’agressor també l’havia amenaçat amb un ganivet. Davant les proves i el relat de la víctima, els agents van procedir a la detenció de l’individu. Durant l’arrest, l’home va resistir amb força, arribant a agredir un agent amb una puntada de peu. Posteriorment, ja dins el cotxe patrulla, va mantenir una actitud violenta, colpejant diverses parts del vehicle.

El detingut va ser lliurat als Mossos d’Esquadra, que s’encarregaran de continuar amb la investigació i posar-lo a disposició judicial. Els càrrecs inclouen un presumpte delicte de violència de gènere, resistència i atemptat contra l’autoritat.