L’Ortega Monasterio que es cremi a l’infern però nosaltres seguirem cantant «El meu avi»

Adrià Pujol
L'escriptor empordanès Adrià Pujol
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
L'Ortega Monasterio que es cremi a l'infern però nosaltres seguirem cantant "El meu avi"
Loading
/

Avui el meu comentari versa sobre una cosa que va passar el 19 de novembre. A TV3 es va estrenar el documental Murs de Silenci, Gran Escala 2000. Murs de Silenci ha aixecat una polseguera considerable. És una aproximació, i fins ara la més exhaustiva, al prostíbul de luxe de Ventalló.

Un lloc que durant els anys 90 va ser un catau, un catau en què polítics empresaris, etc., pagaven per tenir sexe i de vegades amb menors d’edat. I fins aquí. Però, a veure no sé, aquest aspecte que és tan terrible, no el fa diferent aquest local d’altres llocs de perdició tan habituals l’Empordà a la mateixa època.

El que passa és que Murs de Silenci revela que el militar càntabre, músic i pare de l’havanera catalana, ja sabeu de qui parlo d’en Josep Lluís Ortega Monasterio, doncs era el soci d’en Dolín Fernández, el fundador del Prostíbul, un personatge molt tètric, molt tètric i amb molts antecedents.

Aviam, Ortega Monasterio, creu de Sant Jordi, factòtum de la cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell, elitista, un llop de mar, una mica de postal… Bé, L’autor de tantes cançons del poble i a més a més no sé, té tantes escultures i plaques i carrers i places dedicades, bueno, Ortega Monasterio, l’autor del meu avi.

Fou un geni, i ara sabem que fou un indesitjable i llavors ens preguntem tots plegats què hem de fer amb la seva obra. A veure, el meu avi s’ha de continuar tocant i cantant? Doncs depèn del vent que vulguem agafar. Jo crec que l’ideal seria cancel·lar l’autor i l’obra, i per molt bona que sigui l’obra, però això no passarà.

Llavors no sé, si estirem aquest fil, ara és en Picasso, demà serà en Pla i demà passat vés a saber. Vull dir que el currículum vital és una cosa i les obres en són unes altres de coses, però he trobat una manera de fer que puguem continuar cantant, tocant i gaudint del meu avi perquè és una cançó que és nostra i que ens posa la pell de gallina.

I tenim un as a la màniga. Hi ha gent que diu, i tenen proves, que aquesta cançó ja la cantaven, ja la tocaven els pescadors de Menorca, ara fa més de cent anys. Per tant, l’Ortega Monasterio, que es cremi l’infern, però nosaltres continuarem amb el meu avi. Vinga que vagi bé, bon dia.

La Fundació Philippe Cousteau redissenya el centre de l’Estartit i descarta tenir-lo acabat abans de cinc anys

La Fundació Philippe Cousteau descarta que el centre de formació i recerca de l’Estartit es construeixi a curt termini apunta que podria ser una realitat «d’aquí a cinc o sis anys». El secretari general de la fundació, Jaime Rodrigo de Larrueca, ha destacat que estan en fase de «redisseny» del projecte per pensar en quina recerca científica es pot fer des de l’Estartit i que quan es faci, es desenvoluparà «de forma gradual». Les obres del centre havien de començar a la tardor en uns terrenys que els cedien a l’entrada del poble. De moment, la fundació ha refermat el compromís amb l’Estartit estrenant una embarcació elèctrica que els ha donat De Antonio Yachts i que faran servir per a tasques de recerca científica.

A principis del 2023 la Fundació Philippe Cousteau ‘Unió dels Oceans’ va anunciar la voluntat de construir la seu científica de l’entitat a l’Estartit. Ho va fer-ho en la presentació del projecte, que preveia ubicar-se als terrenys que cedia la Fundació Mascort a l’entrada del poble costaner, on actualment hi ha un parc d’atraccions i altres negocis. Les últimes previsions que havia anunciat l’entitat sobre aquest projecte era que a partir d’aquesta tardor podrien començar les obres.

Però la tardor passarà sense que comencin les obres i el projecte no serà una realitat «a curt termini». El secretari general de la fundació, Jaime Rodrigo de Larrueca, ha recordat que fa poc es va renovar completament el patronat de la fundació i per això ara s’està estudiant el projecte. Rodrigo detalla que la intenció és traslladar la seu científica a l’Estartit però que estan estudiant quin tipus de recerca científica pot fer la fundació.

Projecte gradual

Rodrigo de Larrueca ha assegurat que no vol «duplicitats» amb altres projectes de recerca oceanongràfica que hi hagi a l’Estat i per això buscaran la manera de «complementar-se» i crear un projecte «molt específic». A partir d’aquí, projecta que el centre de formació s’anirà desenvolupant «gradualment» i no confia en tenir-lo acabat abans de cinc o sis anys.

El secretari general de la fundació ha avançat que la intenció és mantenir els terrenys que havia ofert la Fundació Mascort a l’entrada de l’Estartit, però assegura que vol anar «pas a pas» abans d’avançar-se en terminis d’obres. El que sí que ha remarcat és que el futur de la fundació passa per l’Estartit i la mostra és l’embarcació elèctrica que ha rebut aquest dimarts al port nàutic.

El secretari general ha afirmat que la barca servirà per fer recerca científica en el fons marí i previsiblement es concentrarà a la zona de les illes Medes. Es tracta d’una embarcació que ha donat l’empresa De Antonio Yachts i que des d’aquest dimarts queda amarrada al port nàutic de l’Estartit.

Confiança de l’Ajuntament

L’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit, Jordi Colomí, veu el canvi del patronat de la fundació amb bons ulls. «Jaime Rodrigo de Larrueca ens desperta molta confiança», afirma el batlle. Per això creu que el nou ens gestor de la fundació tirarà endavant el projecte, que feia mesos que estava en un punt mort.

El que sí que ha detallat són els passos que caldrà que segueixi el nou patronat de la fundació. El consistori està a l’espera de rebre la informació dels nous membres de la Fundació i que aquests enviïn la documentació necessària a l’ajuntament. A partir d’aquí, confia que en un termini màxim de mig any es podrien començar a tramitar les modificacions urbanístiques pertinents per fer que la seu científica sigui una realitat.

Per a l’Estartit suposarà «un actiu de dinamisme molt important» el fet de tenir la seu científica de la Fundació Philippe Cousteau. Colomí ha assegurat que el centre de formació farà que hi hagi molt de «moviment» d’estudiants i formadors que vinguin a l’Estartit i això suposarà un actiu econòmic. Per altra banda, l’alcalde de Torroella de Montgrí i l’Estartit recorda que el projecte compta amb una pota de divulgació científica, una activitat que el consistori destaca com un actiu turístic més.

Per a Colomí, el centre de divulgació permetria reforçar l’Estartit com a destinació de turisme sostenible, conjuntament amb l’oferta d’espais naturals que ja tenen.

ARTIFICIA apropa la creativitat amb intel·ligència artificial al gran públic

artificia-apropa-la-creativitat-amb-intelligencia-artificial-al-gran-public
ARTIFICIA apropa la creativitat amb intel·ligència artificial al gran públic

Una jam session amb tres músics de jazz i tres IA és la gran aposta d’ARTIFICIA en el marc de les Jornades d’intel·ligència Artificial i Música, el 27 i 28 de Novembre a EL Molino, organitzades pel Barcelona Music Lab.

Inner Voice i Vi.t(rall) són els dos projectes que ARTIFICIA prepara pel 2025, projectes vinculats amb el Palau de la Música Catalana. Han apropat al gran públic la intersecció entre intel·ligència artificial i la creativitat.

Carles Marigó (piano), Núria Andorrà (percussió) i Finn Peters (flauta i saxofon) s’uniran en un concert de jazz improvisat amb la participació de tres intel·ligències artificials especials, una per a cada músic, on les IA interactuaran amb els humans com un músic més. Les IA han estat entrenades pels propis músics durant mesos per improvisar en temps real, a través de mecanismes diferents en cada artista. L’espectacle inclou la feina de programació del músic i artista visual Alex Tentor, indicant quan la IA està creant música.

 L’art i la ciència sempre s’han influït mútuament, però la intel·ligència artificial proporciona un nou mitjà perquè aquestes esferes es fusionin i creïn noves formes d’expressió i descobriment. Des del 2020, la plataforma ARTIFICIA es dedica a explorar idees, projectes i perspectives sobre la simbiosi entre la intel·ligència artificial i l’art, promovent debats que aborden temes socials, culturals i filosòfics.  Amb aquesta voluntat, la plataforma proposa la connexió entre artistes, experts i investigadors per debatre al voltant de la creativitat augmentada i la IA, i dinamitzar els seus projectes dins l’àmbit de la interacció entre la tecnologia i les arts en el procés creatiu.

 

El 27 i 28 de Novembre a El Molino la plataforma col·laborativa ARTIFICIA presenta una sessió on intel·ligència artificial i músics toquen de la mà per oferir una experiència única.

L’entrada ARTIFICIA apropa la creativitat amb intel·ligència artificial al gran públic ha aparegut primer a Primera Fila.

Un únic camí de ronda per unir tota la Costa Brava i que arribaria a la Costa Vermella, a la Catalunya Nord

L’associació Camí de Mar, amb poc més d’un any de vida, s’ha proposat unir en un d’únic tots els camins de Ronda de la Costa Brava i enllaçar amb la Costa Vermella, ja a França. Proposen crear un nou itinerari que potenciï i protegeixi el coneixement del territori a partir d’un turisme sostenible i respectuós amb el medi ambient. De moment tenen el suport de tots els ajuntaments implicats, de la Diputació, la Generalitat, i també de les autoritats. En parlem a, TARDA CAPITAL, amb Eduard Bonmatí, membre de l’associació.

 

 

The Black Keys, La Casa Azul o Love of Lesbian al FIB 2025

the-black-keys,-la-casa-azul-o-love-of-lesbian-al-fib-2025
The Black Keys, La Casa Azul o Love of Lesbian al FIB 2025

El Festival Internacional de Benicàssim ha donat a conèixer els protagonistes del festival del 2025, encapçalats per grups com The Black Keys, Thirty Seconds to Mars, Olly Alexander o Bloc Party. Aquest any se celebrarà del dia 17 al 19 de juliol. 

A banda dels grans grups internacionals, també s’hi trobaran grups catalans com La Casa Azul o Love of Lesbian. Tots ells s’agruparan al seu recinte habitual situat als afores de Benicàssim, celebrant un any més l’esperat festival, que s’ha organitzat sense interrupció des de l’estiu del 1995. S’espera que d’aquí al dia del festival es revelin els noms dels últims artistes que falten per confirmar. 

Les entrades per gaudir dels concerts de tots els intèrprets estaran disponibles, a la seva web, a partir del dia 4 de desembre per 44,95 €.

L’entrada The Black Keys, La Casa Azul o Love of Lesbian al FIB 2025 ha aparegut primer a Primera Fila.

Supermatí – 26 novembre 2024

Supermatí - programa sencer
Supermatí - programa sencer
Supermatí - 26 novembre 2024
Loading
/