Poques novetats esperem per avui dimarts. De fet, els núvols seguiran a diferents nivells deixant un dia força gris.
Avui el vent girarà a Provences, un vent de nord-nord-est una mica més humit, cosí germà del Gregal, què farà empitjorar una mica més el mar a prop de la costa.
Seguirem amb ambient d’hivern, la temperatura màxima quedarà una mica més baixa que ahir, per tant, abrigueu-vos!
De cara els dies vinents, es gestarà una petita pertorbació mediterrània i les pluges sembla que voldran tornar a regar la comarca, sobretot dijous i divendres. Ho seguirem!
Oques Grasses han anunciat aquest vespre les dates de la nova gira de concerts pel 2025. En concret 7 dates que els portaran arreu de Catalunya i el País Valencià
La primera serà a casa, al Cabró Rock de Vic, el dia 13 de juny. A finals de juny, el dia 21, serà al Festival Ítaca de l’Estartit. També faran parada a Gandia, en una nova edició del Pirata Beach Festival, que se celebrarà del 9 al 12 de juliol, el concert, però encara ha de concretar la data. El 19 de juliol seran al Festiuet a Salou mentre que el final de gira serà a Montmeló el dissabte 1 de novembre de 2025 per celebrar la castanyada en una edició especial del Cabró Rock.
Les dues dates restants, la del 23 i 30 d’agost, encara està per confirmar on actuaran.
LLUNY D’UN ADEU?
L’anunci que ha fet la banda d’Osona ha estat aquest vespre a través d’un post d’Instagram. En les darreres hores se’ls ha vist ben actius en aquesta xarxa, on han estat publicant diversos posts de resum de la seva trajectòria. En poques hores les publicacions acumulaven milers de m’agrades i comentaris. Molts d’aquests enfocats que el missatge que farien seria la possible dissolució de la banda. Finalment (per sort) no ha estat així.
Carmen Amaya, nascuda al barri del Somorrostro de Barcelona el 1913, és una de les figures més grans del flamenc. Coneguda pel seu art inigualable, la seva vida va transcórrer entre escenaris internacionals i llocs tan especials com Begur, a l’Empordà. Aquesta localitat de la Costa Brava no només va ser un refugi per a la famosa ballarina, sinó que també es va convertir en l’escenari final de la seva vida. La seva connexió amb l’Empordà es va consolidar quan va decidir instal·lar-se al Mas d’en Pinc, una casa de la zona, on va passar els últims anys fins a la seva mort el 1963.
Carmen Amaya va portar la seva força i passió al flamenc des d’una edat molt jove. De fet, el seu talent va captivar personalitats d’arreu del món, des de Roosevelt fins a Chaplin. No obstant això, va ser a l’Empordà on va trobar una certa pau i connexió amb la terra catalana. Amaya es va identificar amb el paisatge abrupte i salvatge de la Costa Brava, trobant en Begur un lloc on descansar de les pressions d’una vida farcida de gires i reconeixements.
La vinculació d’Amaya amb l’Empordà ha estat recentment revisitada a la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap, on apareix com un dels personatges centrals del capítol sis. La sèrie, que juga amb elements històrics i culturals de la regió, presenta un diàleg fascinant entre Carmen Amaya i Josep Pella i Forgas, una de les figures més destacades del catalanisme de finals del segle XIX. A través d’aquest diàleg, es posa en relleu la riquesa del mestissatge cultural que defineix l’Empordà: Amaya, com a gitana catalana i una icona del flamenc, representa una de les moltes capes de la identitat catalana, mentre que Pella i Forgas simbolitza el catalanisme més acadèmic i reivindicatiu de l’època.
L’Empordà, com a terra de pas i mestissatge, és el fil conductor d’aquesta trobada. Des de les arrels flamenques d’Amaya fins a les conviccions catalanistes de Pella i Forgas, es mostra un territori obert a diverses influències culturals, que combina l’art, la història i la reivindicació política. Aquesta connexió entre l’art d’Amaya i les idees de Pella i Forgas subratlla la capacitat de l’Empordà per generar figures que transcendeixen les seves fronteres, alhora que mantenen una profunda relació amb la terra.
El llegat de Carmen Amaya a l’Empordà continua viu avui en dia, amb una escultura en el seu honor a Begur i amb l’admiració que encara desperta la seva figura. A través d’obres com Ui, si aixequés el cap, es revifa la seva presència i es recorda la seva capacitat per combinar les seves arrels gitanes i la seva connexió amb Catalunya. El seu art segueix sent un símbol de llibertat, passió i autenticitat, valors que encaixen perfectament amb l’esperit empordanès.
Escolta el capítol dedicat a Carmen Amaya i a Josep Pella i Forgas
Damiano David es presentarà en solitari el 21 de setembre a Barcelona
Damiano David acaba d’anunciar les dates de la seva gira mundial, on el cantant de Måneskin presentarà el seu debut en solitari, amb una parada el 21 de setembre a la Sala Razzmatazz de Barcelona.
Les entrades sortiran a la venda general el dilluns 16 de desembre a les 10:00h a través de doctormusic.com, entrades.com i damianodavidofficial.com. El preu de les entrades serà de 45 Euros (despeses) de distribució no inclosos). Al web de l’artista hi haurà prevenda des del dimecres 11.
Sobre l’anunci de la gira, Damiano ha dit : “Estic increïblement emocionat d’anunciar la meva primera gira mundial com a artista en solitari. Estic desitjant connectar amb tots vosaltres en persona i compartir la meva nova música. Cada ciutat serà una celebració de la música, els fans i el viatge que estem a punt d’emprendre junts.
Privat: En marxa la 15a edició del Projecte Rossinyol a la Bisbal amb sis parelles participants
La sala de plens de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà va ser l’escenari, el passat 29 de novembre, de l’acte inaugural del Projecte Rossinyol del curs 2024-2025. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde, Òscar Aparicio; la primera tinent d’alcalde, Eva Rovira; la regidora d’educació, Dolors Molina; i el representant de la Universitat de Girona, Oscar Prieto, professor de Pedagogia.
Aquesta iniciativa, impulsada per la Universitat de Girona, arriba enguany a la seva 15a edició a la Bisbal d’Empordà. El projecte té com a objectiu fomentar la inclusió social i l’èxit educatiu d’infants i joves en situació de vulnerabilitat. A través d’activitats culturals, lúdiques i educatives, es vol crear un espai d’intercanvi cultural entre els mentorats i els mentors.
Els participants han estat seleccionats amb l’ajut dels seus tutors. Aquest curs, els joves provenen de països com el Marroc, Gàmbia, Equador i Oman. Per altra banda, els mentors són estudiants de diverses disciplines de la Universitat de Girona, com Educació Infantil, Educació Social, Psicologia i Arquitectura.
Durant l’acte inaugural, es van formar sis parelles de mentors i mentorats, que van iniciar el seu vincle amb l’ajuda de la dinamitzadora Sandra Rivera i la coordinadora del projecte, Elena Montiel. El projecte no només afavoreix l’adaptació i l’autoestima dels joves, sinó que també ofereix als mentors una experiència d’enriquiment personal i cultural.
El sector pesquer del Mediterrani protesta aquesta setmana per la proposta que s’ha fet des de la Comissió Europea de reduïr un 79% els dies de pesca d’arrossegament pel proper 2025. Aquesta reducció, tal com denuncien des del sector pesquer, implica que les barques de pesca només podrien sortir a feinejar entre 20 i 28 dies durant l’any, en comptes dels 150 – 160 dies que tenen en l’actualitat.
A Palamós, tot i que alguns membres de la Confraria de Pescadors han viatjat a Madrid o a Brussel·les, els pescadors s’han concentrat aquest matí per llegir un manifest i expressar el seu desacord amb la proposta. Han estat més d’un centenar de persones les que s’han concentrat davant la llotja de Palamós per mostrar el seu rebuig a la mesura proposada per la Comissió Europea. Durant la protesta també s’han fet sonar botzines, xiulets i crits de «volem pescar».
En una entrevista durant el Supermatí, el vicepresident de la Confraria de Pescadors de Palamós, Francesc Benaiges, ha remarcat que la proposta feta per la Comissió Europea suposaria «la mort del sector pesquer al Mediterrani» i que «és ridícula».
Francesc Benaiges alerta que aquesta mesura que limita la pesca no només afectarà el sector pesquer, «les peixateries o els establiments de restauració i hotelers, entre altres, també rebran l’impacte d’aquesta mesura». El vicepresident recorda que la Confraria de Palamós ja treballa per mirar de minimitzar l’impacte de la pesca en la regeneració de les espècies i admet que cal prendre mesures valentes per ser més sostenibles. Però critica que es vulgui «eliminar el sector».
El vicepresident admet que si no es proposen solucions alternatives, impulsaran altres actes de protesta tot i que de moment estan pendents del que es pugui dir des de la Comissió Europea. Francesc Benaiges, però, critica la desorganització de les administracions quan es parla d’establir els dies de pesca al mar Mediterrani.
Per la seva banda, l’alcalde de Palamós, Lluís Puig, ha anunciat durant la protesta que els grups municipals aprovaran en el proper ple una moció conjunta per demanar una moratòria de la proposta feta per la Comissió Europea.
A part de les accions impulsades des del sector pesquer i municipal, el vicepresident del Parlament Europeu i eurodiputat del PSC, Javi López, juntament amb els socialistes Laura Ballarín i Nicolás González, han adreçat una carta al nou comissari de Pesca i Oceans, Costas Kadis, demanant que la Comissió Europea retiri la proposta. Segons Javi López, aquesta proposta suposa “un greu risc per a la viabilitat econòmica del sector i per a la subsistència de milers de famílies i comunitats costaneres”. El vicepresident socialista subratlla que, tot i que la sostenibilitat ambiental és “un objectiu clau”, no es pot assolir sense considerar les necessitats del sector.
La regeneració de les espècies
El que entra en joc en aquesta proposta feta des de la Comissió Europea és l’equilibri entre les empreses que treballen dins i gràcies al sector pesquer, i la regeneració de les espècies marines. «La pesca d’arrossegament és una de les que genera més impacte en el fons marí», tal com apunta la biòloga marina, Clàudia Auladell, que explica quin és l’impacte que genera aquest sistema de pesca en els ecosistemes marins.
La biòloga admet que tot i que la confraria de Palamós és una de les que fa una aposta més sincera i directa per fomentar la sostenibilitat a l’hora de pescar, hi ha d’altres confraries que no apliquen cap mesura a l’hora de controlar com es pesca i què es pesca. Per això, Auladell reconeix que una de les solucions per controlar el peix que és pesca és el retorn a la pesca artesanal, entre altres mesures. Si bé és cert que aquest sistema també afectaria al sector pesquer.
Clàudia Auladell admet que el model que segueixen a Palamós és un bon exemple «de pescadors que s’ho creuen» i que miren de preservar l’ecosistema perquè entenen «que és el seu futur». Reconeix, però que les xifres a les quals s’havien d’arribar pel 2025 ja se sabien. La biòloga admet que quan es parla d’aplicar mesures i assolir les xifres que es demanen des d’Europa «solem anar tard».
Auladell reconeix que el retorn a la pesca tradicional hauria d’estar, com a mínim al principi subvencionat, i posar especial atenció a aquelles barques que siguin més selectives i sostenibles. «Això suposaria que hi hauria menys peix i que aquest seria més car», admet la biòloga. Admet que a llarg termini aquest tipus de pesca acabaria beneficiant la biodiversitat i la regeneració del Mediterrani.
De moment, el sector pesquer i el sector científic encara estan pendents de les decisions que es prendran a la Comissió Europea, en una reunió que s’està celebrant a Brussel·les des d’aquest mateix dilluns.
