El llegat de Josep Pella i Forgas, fill il·lustre de Begur

pella i forgas restaurada amb IA
pella i forgas restaurada amb IA

Josep Pella i Forgas, nascut a Begur l’any 1852, és una figura clau de la història del Baix Empordà i de Catalunya. Fill d’una família benestant dedicada al comerç del corall i la indústria del suro, va créixer envoltat d’un ambient de prosperitat que li va permetre accedir a una formació privilegiada. A Barcelona, es va llicenciar en dret amb només divuit anys i va iniciar una carrera que el portaria a destacar no només com a advocat, sinó també com a historiador i polític.

Tot i que va viure i desenvolupar gran part de la seva activitat a Barcelona, Pella i Forgas sempre va mantenir un fort vincle amb la seva vila natal, Begur. Aquesta connexió es reflecteix clarament en la seva obra més coneguda, Historia del Ampurdán (1883), un llibre que explora la història i la civilització de les comarques empordaneses. Aquest llibre és, fins avui, una de les principals fonts d’informació per a qualsevol persona interessada en el passat de l’Empordà, i destaca per la seva riquesa de detalls i la visió apassionada que transmet sobre aquesta terra.

A més de la seva tasca com a historiador, Josep Pella i Forgas va tenir una trajectòria política destacada. Va ser un dels signants del Memorial de Greuges de 1885, un document que reclamava més respecte pels drets de Catalunya i que es va presentar al rei Alfons XII. També va ser un dels primers membres de la Lliga Regionalista, un partit catalanista que va tenir un paper clau en la política catalana de l’època. Malgrat això, la seva carrera política va estar marcada per algunes controvèrsies, com la seva separació de la Lliga després d’un desacord en les eleccions del 1905.

La vinculació de Pella i Forgas amb Begur va més enllà de la seva producció històrica. Al llarg de la seva vida, va mantenir un amor profund pel poble que el va veure néixer. Aquest afecte es va manifestar en poemes, escrits i la seva implicació en la vida cultural i social de la vila. Així, Begur no només és un escenari en la seva obra, sinó també un punt de referència emocional i intel·lectual al llarg de tota la seva vida.

La seva importància per a la vila es manté viva avui dia, tal com demostren els actes commemoratius en el centenari de la seva mort, celebrats a la biblioteca Salvador Raurich de Begur. Aquestes iniciatives no només reconeixen la seva figura, sinó que també recorden la seva contribució al coneixement de la història empordanesa i catalana.

Un dels elements més interessants en la preservació del llegat de Pella i Forgas és la seva inclusió en la sèrie de ficció sonora Ui, si aixequés el cap. En aquesta producció, l’esperit de l’Empordà ressuscita figures històriques per comentar l’actualitat, i Josep Pella i Forgas n’és un dels protagonistes. Aquest fet és una mostra de com la seva figura encara desperta interès i pot inspirar reflexions contemporànies sobre la cultura, el patrimoni i la història de l’Empordà. En el diàleg amb altres personatges, com Carmen Amaya, el públic pot redescobrir la visió de Pella i Forgas sobre el catalanisme i la seva passió per Begur, un poble que estimava profundament.

Tot plegat, el llegat de Josep Pella i Forgas és molt més que un conjunt de llibres i obres acadèmiques. És la història viva d’un home que va dedicar la seva vida a estudiar i defensar la seva terra, tant des de la política com des de la cultura. El seu amor per Begur i l’Empordà és un exemple del compromís amb les arrels i la identitat, i el seu treball segueix inspirant noves generacions a conèixer i preservar el patrimoni de la seva terra.

Escolta el capítol dedicat a Josep Pella i Forgas i Carmen Amaya

Ui, si aixequés el cap

Palamós arranja un tram del camí de ronda de Sota Pedró per reforçar la seguretat

Ajuntament de Palamós reparació Camí de ronda

L’Ajuntament de Palamós ha engegat un nou projecte per reforçar la seguretat del camí de ronda amb la instal·lació de tutors de fusta. Aquesta intervenció s’està duent a terme en el tram situat entre Sota Pedró i la ronda de l’Est, una secció que es troba per damunt del port Marina Palamós i a tocar de la zona de La Pedrera. L’objectiu principal és protegir els usuaris que freqüenten aquesta zona del camí, molt transitada pels veïns i turistes.

El tram afectat, d’uns vint metres de longitud, es troba al final del carrer Roger de Flor. Aquesta secció comptava amb una antiga barana d’obra que s’havia deteriorat pel pas del temps i les inclemències meteorològiques. Els nous tutors de fusta funcionaran com a tanca de protecció per evitar possibles accidents, especialment en els punts on el terreny presenta desnivells pronunciats.

Les tasques d’instal·lació s’han iniciat amb l’excavació de rases per fixar-hi els tutors amb una base de ciment. Un cop col·locats, es compacta i s’anivella la zona amb terra per garantir-ne l’estabilitat. Aquestes obres, realitzades per la Brigada Municipal, van començar aquesta setmana i es preveu que estiguin completament acabades a principis de la setmana vinent.

Aquest projecte forma part d’un pla més ampli de millora i manteniment del camí de ronda. L’any passat, l’Ajuntament ja va dur a terme actuacions en la secció principal d’aquest itinerari, amb una restauració de 250 metres quadrats. Aquesta intervenció va incloure l’eliminació d’elements obsolets, treballs de pavimentació amb sauló, la creació de vorades i la instal·lació d’una nova barana.

L’Ajuntament de Palamós continua treballant per millorar l’accessibilitat i la seguretat d’aquest recorregut emblemàtic, molt apreciat pels amants de la natura i el senderisme. Aquestes millores garanteixen una experiència més segura i agradable tant per als residents com per als visitants que gaudeixen del paisatge costaner de la zona.

Mossèn barcons

Josep Taberner
Josep Taberner
Supermatí - opinió
Supermatí - opinió
Mossèn barcons
Loading
/

Als cent dies de la seva sobtada mort, el poble de Pals ha volgut recordar el qui va ser rector de la parròquia des del 1984 al 1998, Mn. Josep Barcons i Muntada, nascut a Hostalets d’En Bas el 1941.

Un rector que quan va arribar a Pals acabava de complir quaranta-un anys i va ser una tramuntanada intensa en molts àmbits: no sols a nivell de catequesi i litúrgia, sinó també a l’hora d’obrir portes i finestres de la rectoria i de l’església, d’acollir infants i joves en activitats com el Casal d’Estiu i les Colònies, fomentar l’amor a la muntanya en el Grup Excursionista, o el portar de nit el pessebre a dalt de Quermany.

També va dinamitzar els Pastorets i va donar nova empenta al Pessebre Vivent que ja porta més de 37 anys i que encara es representa al Casc Antic de la Vila.

Aquest passat diumenge, més de cent-cinquanta persones de Pals i alguns dels seus familiars, ens vàrem aplegar per parlar d’ell i recordar-lo amb imatges projectades, que van fer plorar a més de quatre.

Amb parlaments dels representants dels diferents àmbits on Mn. Josep va treballar, es va fer un retrat cordial i sincer d’un home que va anar molt més enllà d’un simple capellà i dels setze anys que va viure a Pals.

La seva tasca amb adolescents i joves va tenir continuïtat quan ell va marxar a Arbúcies, i ell mateix, encara fa uns mesos, des de Torroella de Montgrí es sentia encara rector de Pals; i sovint m’ho deia: Tu, vius a Pals, però jo encara en sóc el rector!.

La nostra amistat es va iniciar el 1998 quan ell a Arbúcies i jo a Santa Coloma de Farners formàvem part d’un mateix arxiprestat, el del Farners-Montseny. I, quan vaig venir a Pals, el 2017, un cop al mes ens trobàvem a dinar a Ca la Nati d’Albons juntament amb Mn. Martí Colomer, de L’Escala. Fa dues setmanes que també va morir Mn. Martí.

Un i altre han deixat en aquest nostre Empordà una petja de presència d’Església i de dinamitzadors culturals, que de ben segur trobarem a faltar. Per a mi, ells dos han estat uns germans grans que m’han donat lliçons en molts àmbits: en l’acolliment als senzills, en les celebracions litúrgiques, en el fer comunitat a partir de caminar junts amb els homes i dones de la comunitat, en el compromís cultural i nacional, en ser un més dintre la comunitat humana i cristiana.

Que descansin en pau en l’Empordà definitiu!

Oques Grasses passarà per l’Ítaca Sant Joan el 21 de juny

Oques Grasses

El grup Oques Grasses serà el cap de cartell del festival ÍTACA SANT JOAN 2025. Els osonencs faran una de les úniques parades de la seva gira Coda 2025 el dissabte 21 de juny a la platja Gran de l’Estartit. La relació entre la banda i el festival és estreta, ja que Oques Grasses hi han actuat en diverses ocasions, com al Castell del Montgrí el 2014 o en una barca fondejada a les Illes Medes el 2016.

L’ÍTACA SANT JOAN 2025 es presenta com una edició de gran nivell. El festival ha confirmat altres caps de cartell com Viva Suecia i Carolina Durante, que actuaran el divendres 20 de juny. La jornada del 23 de juny, coincidint amb la Gran Revetlla de Sant Joan, comptarà amb les actuacions de Figa Flawas i Ouineta.

Enguany, el festival s’allargarà tres dies —20, 21 i 23 de juny— per aprofitar el cap de setmana previ a la revetlla, que cau en dilluns. Les entrades ja estan disponibles a la pàgina web oficial del festival a preus populars.

El Consell Comarcal aprova un pressupost de 34,9 milions per al 2025

privat:-el-consell-comarcal-del-baix-emporda-aprova-el-pressupost-general-per-al-2025-i-reforca-el-centre-tramuntana-com-a-motor-d’inclusio-laboral
Privat: El Consell Comarcal del Baix Empordà aprova el pressupost general per al 2025 i reforça el Centre Tramuntana com a motor d’inclusió laboral

El ple del Consell Comarcal del Baix Empordà ha aprovat aquest dilluns el Pressupost General per a l’any 2025, que ascendeix a 34.916.121 euros, un augment del 2,69% respecte a l’any anterior. Les principals línies d’actuació del pressupost són l’atenció social, la dinamització econòmica i el suport als municipis petits, sota criteris de sostenibilitat i transparència.

Un dels punts destacats és la consolidació del personal, amb la millora de les condicions laborals i la reducció de la temporalitat. Això es tradueix en l’estabilització de més de 200 places durant tres anys per garantir serveis de qualitat a tota la ciutadania.

El pressupost també inclou mesures per enfortir el Centre Tramuntana, amb l’objectiu de fomentar la inclusió laboral de persones amb discapacitat. Aquesta iniciativa preveu millorar les condicions laborals del personal del centre en un termini màxim de cinc anys i completar les obres de millora de l’entorn a Palafrugell.

A més, es destinaran recursos a impulsar el turisme sostenible a través de la promoció de la marca Empordà, així com a garantir el transport escolar, les beques de menjador i l’accés a habitatges dignes. També es preveu reforçar la gestió del risc d’incendis i l’ús d’energies renovables a la comarca.

La presidenta del Consell Comarcal, Glòria Marull, ha afirmat que aquests comptes estan pensats per “reimpulsar la comarca després d’anys de dificultats”, posant èmfasi en l’acompanyament social i la recuperació econòmica.

Tres desnonaments diaris a les comarques gironines durant el 2024

privat:-els-gironins-que-es-declaren-insolvents-creixen-un-23%-al-llarg-del-2024-i-gairebe-700-demanen-ajuda-als-jutjats
Privat: Els gironins que es declaren insolvents creixen un 23% al llarg del 2024 i gairebé 700 demanen ajuda als jutjats

A les comarques gironines, entre gener i setembre del 2024, s’han executat 763 desnonaments. Això suposa una mitjana de gairebé tres llançaments al dia, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). La xifra representa una lleugera reducció del 3,2% respecte al mateix període del 2023, quan es van registrar 789 desnonaments.

Dels desnonaments registrats, la gran majoria –concretament 544– s’han produït per impagaments de lloguer. Aquesta situació afecta tant famílies com negocis que no han pogut afrontar les rendes mensuals. A més, 184 dels llançaments han estat derivats de l’execució d’hipoteques i 35 s’han produït per altres causes.

Tot i que aquest estiu l’Estat va ampliar fins al 2028 la moratòria per a desnonaments de col·lectius vulnerables, les dades mostren que les execucions continuen sent habituals. La protecció social no ha pogut frenar significativament aquesta problemàtica.

A banda dels desnonaments, també ha augmentat el nombre de gironins que es declaren insolvents. La reforma de la Llei de la Segona Oportunitat, que simplifica el procés per exonerar o reestructurar deutes, ha impulsat un increment del 23% en els casos d’insolvència respecte a l’any anterior.

Les dificultats econòmiques derivades de la situació actual també es reflecteixen en un augment dels concursos de creditors. Entre gener i setembre, els jutjats mercantils de Girona han rebut 790 concursos, un 34% més que en el mateix període del 2023.