/
RSS Feed
El Consell Comarcal del Baix Empordà aprova el nou reglament de gestió de residus municipals
El Consell Comarcal del Baix Empordà ha donat llum verda a un nou reglament de gestió integral de residus municipals. Aquest document estableix les normes que han de complir tant l’empresa encarregada de la recollida com la ciutadania. Un cop aprovat, s’obre un període per presentar al·legacions i proposar modificacions.
En la mateixa sessió, el plenari ha aprovat l’adhesió de Torrent i de Calonge i Sant Antoni al Pla de Serveis en matèria de gestió tributària i recaptació. Mentre que Calonge i Sant Antoni només s’hi incorporen per a la recaptació executiva, Torrent amplia la col·laboració a altres competències com la recaptació voluntària, la gestió d’impostos i la sol·licitud d’avançaments econòmics.
El ple també ha acordat impulsar una moció comarcal per millorar el transport públic al Baix Empordà. El document analitzarà l’actual situació i proposarà mesures per fer el servei més eficient, accessible i sostenible. Es planteja incrementar freqüències i rutes, millorar les connexions amb les estacions de tren i adaptar els horaris a les necessitats educatives i laborals.
A més, s’ha validat el pla anual de control financer per al 2025 i l’informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Compte General de les corporacions locals de l’any 2022. També s’ha resolt el contracte amb l’empresa Resilis per a la gestió del Centre Residencial d’Acció Educativa de Sant Feliu de Guíxols, que passarà a ser gestionat per la Generalitat.
A Bordeus
/
RSS Feed
Un rampell de nostàlgia evocant la jovenesa m’ha portat a Bordeus, al número dos del carrer de Santa Caterina, on quan jo era petit suposadament hi vivia un tal Pierre Richard, i ara hi ha una Apple Store. Pas mal. El noi, que recordo en forma de dibuix de traç gruixut de llibre de text, ja tenia bon gust triant llocs per viure, si es té en compte que té ben proper l’Hotel Intercontinental, just davant del teatre de l’Òpera, a poques passes del monument als Girondins, amb un FNAC a tocar i boulangeries d’autor.
Si el nen dibuixat al llibre de francès de sisè de bàsica i jo teníem aleshores una edat similar, ara aquell noi que tenia una complexió més aviat esquelètica, deu ser un francès de bufanda i ullera gruixuda, divorciat però alegre, d’uns cinquanta-cinc anys, panxolina intel·lectualoide, i cervell que viu la vida entre sartrerià, macronista i trumpista.
Segur que a Bordeus he coincidit amb ell en alguna que altra braseria neorural on t’infles de vins ‘beaujolais’ a copes i hem menjat ben a la vora magret d’ànec amb salses d’aquelles que tenen de tot.
Són les amistats que tornen a ressuscitar al cervell quan et fas gran i que ni recordaves que vivien. Que et van acompanyar; que naixien al setembre i s’aparcaven amb una mica de sort passat Sant Joan. Que convivien amb tu durant el curs amb la melodia d’hora del pati, del “Xurra mediomango mangotero, xiva, cabe, tute i gua”.
Però no vaig a la infantesa. De fet, no m’he mogut de Bordeus, de la ciutat ni de la seva nit. Quan fa fred i plou, les nits de Bordeus són de puny atlàntic, i l’aire humit del Garona m’empastifa amb el baf dels vapejadors, encara tan incomprensiblement freqüents a la França tan poc submisa.
Tres cerveses més avall veig una senyora gran, força gran, que per mi que deu ser la mare de Pierre perquè és ben igual, i camina igual, i potser carrega més de Mitterrand que no pas el fill. Porta aquell bolso blanc que li recordo, o que li crec recordar perquè l’edat passa per tothom, i si no ha existit jo li dono vida, i més després de tres cerveses. A ella i el bolso. I recordo que en una edat tan difícil com la preadolescència, quan crec que la vaig conèixer llegint les primeres paraules en francès, segurament jo m’hauria enamorat de les seves cames.
Poden passar moltes nits en les coses i en les cases. O poden passar moltes coses en les cases, i en les nits, tant li fa l’ordre.
Em va agradar fer l’exercici de recuperar un personatge que vivia amb mi fa mig segle i veure que envellim força dignament, en un tros de món prou delicat i amable, valorant, això sí, sempre, la “joie de vivre”
Els pagesos gironins es mostren satisfets amb l’acord perquè inclou la divisió de l’aqüífer Fluvià-Muga
Els pagesos gironins han celebrat l’acord amb el Govern amb una assemblea en un camp de Pontós (Alt Empordà). Un dels punts del pacte inclou la divisió de l’aqüífer Fluvià-Muga, reivindicat especialment pels pagesos que reguen a la zona del Fluvià i que es troben amb restriccions cada vegada que es declara l’emergència a la Muga. El portaveu del Gremi de la Pagesia a Girona, Jordi Ginabreda, assenyala que estan «molt contents» d’haver pogut arribar a aquest acord i que «s’ajusta a la realitat». Ginabreda també es mostra satisfet per la simplificació a l’hora de controlar la població de senglars i cabirols sense dependre «del vedat de torn». El sector avisa, però, que estaran amatents al compliment de l’acord.
Els pagesos de la zona del Fluvià no es veuran afectats per les restriccions que hi pugui haver a la Muga. Tot i que físicament les dues conques estan separades, no ho estan administrativament, fet que afecta directament als pagesos de la zona del Fluvià. Des de fa anys el sector demanava dividir els dos aqüífers en relació a les restriccions i gestió de la sequera. Això, a la pràctica, vol dir que si al Fluvià hi ha prou aigua per regar, no entri en restriccions si a la Muga no n’hi ha i, per exemple, es pugui plantar blat de moro, que necessita més aigua que altres sembrats. Cal recordar que poques setmanes que el Govern ha aplicat aquestes restriccions, arran de la falta d’aigua a tota la conca.
A banda i també en relació a l’aqüífer, el sector ha explicat que s’està tornant a impulsar la taula de la Muga, que pretén incloure tots els sectors afectats per l’escassetat d’aigua. En aquest sentit, els pagesos recorden que, quan hi ha restriccions, ells són qui més les pateixen, ja que se’ls limita en un 80% la disponibilitat. En canvi, la indústria només se li aplica un 40% i altres sectors, directament no en tenen.
Per tot plegat, els pagesos demanen que «tothom s’arremangui» a l’hora de gestionar la sequera i que el Govern assegui a la mateixa taula les parts implicades.
Control del senglar i el cabirol
Més enllà de la separació «burocràtica» dels dos aqüífers, l’acord al que van arribar el Govern amb el Gremi de la Pagesia aquest diumenge també contempla facilitar la gestió de les plagues, o el que és el mateix, que amb una simple notificació n’hi hagi prou per «defensar el territori» de senglars i cabirols.
Fins ara, el procés perquè un pagès pugui matar aquestes espècies que fan malbé els sembrats era «llarg i feixuc» i incloïa un informe del vedat. Ara, en canvi, només amb una notificació el pagès podrà matar per evitar que els animals li facin malbé els camps.
«Aquí Girona estem contents de poder defensar el territori sense tràmits burocràtics i gestions i sense haver d’estar pendents d’una decisió final del vedat de torn que hi posi més o menys voluntat a deixar-nos matar», assenyala el portaveu del Gremi de la Pagesia a Girona, Jordi Ginabreda.
Amatents als compliments
Ginabreda ha celebrat la mostra “de força i unitat” que hi ha hagut aquest dilluns en la concentració a Pontós, on s’han renunit centenars de pagesos de les comarques gironines amb prop de 150 tractors. El portaveu del Gremi de la Pagesia ha deixat clar que “estaran amatents” al compliment de tots els acords i que, si no es mantenen, tornaran a sortir i a mobilitzar-se.
«Els polítics són polítics. A l’hora de dir paraules en saben molt i són molt ràpids. Ells s’asseuen i tenen molta predisposició a escoltar. Ara falta veure com es transforma en fets, però els polítics són polítics», destaca Ginabreda.
Pressions per no sortir
Una altra de les queixes del sector han estat les pressions que hi ha hagut els darrers dies per evitar sortir a manifestar-se i tallar algunes de les principals vies. A les comarques gironines el tall estava previst a l’encreuament de l’N-II i l’autopista AP-7 a Pontós.
«Els últims dies han estat bastant durs, amb un desplegament policial espectacular. La zona de Pontós estava carregada de furgonetes de l’ARRO per exemple. A més el Govern ens demanava expressament que no sortíssim», ha conclòs. Un cop celebrada l’assemblea, els pagesos han celebrat un dinar popular al camp, recordant les mobilitzacions de fa un any.
L’Estartit celebra una jornada de treball per connectar l’oferta i la demanda laboral en el sector turístic i comercial
L’Estartit acollirà el pròxim 4 de març la primera Jornada de Treball, una iniciativa que vol posar en contacte empreses i persones que busquen feina en sectors com el turisme, la restauració, el comerç i els serveis. L’objectiu és facilitar la contractació abans de la temporada alta i ajudar els negocis locals a cobrir vacants.
L’esdeveniment està organitzat per l’Associació de Foment del Turisme, l’Estació Nàutica Estartit-Illes Medes i l’Entitat Municipal Descentralitzada de l’Estartit. Se celebrarà a la Sala Polivalent entre les 10 h i les 13 h. Les empreses que vulguin participar han d’inscriure’s enviant un correu a l’adreça gerencia@enestartit.com. En canvi, les persones interessades a trobar feina no han de fer cap inscripció prèvia, només han de presentar-se a la jornada amb el seu currículum.
A l’entrada del recinte hi haurà un punt d’informació amb un cartell que mostrarà les empreses participants i les seves ofertes de feina. Els candidats podran adreçar-se directament a les taules de les empreses que els interessin per fer una entrevista breu i lliurar el seu currículum.
Els organitzadors esperen que la jornada sigui un èxit i serveixi tant per a empreses com per a treballadors. La data s’ha escollit estratègicament, ja que coincideix amb un festiu escolar, fet que permetrà la participació de joves que busquen la seva primera experiència laboral de cara a l’estiu.
Kendrick Lamar & SZA actuaran el 30 de juliol a Barcelona
Kendrick Lamar ha estat el protagonista de l’actuació de la mitja part de la Super Bowl i poques hores després s’anuncia una gira mundial que el portarà a actuar a l’Estadi Olímpic de Barcelona el 30 de juliol, amb la seva gira Grand National Tour, al costat de SZA, una de les sensacions de la música actual i que també se l’ha pogut veure en el show de Lamar a la Super Bowl.
Les entrades surten a la venda el proper dia 14 a les 8.45 del matí a través de Ticketmaster, tot i que el dia abans a la mateixa hora hi haurà prevenda a LiveNation.es.
L’entrada Kendrick Lamar & SZA actuaran el 30 de juliol a Barcelona ha aparegut primer a Primera Fila.
