El grup Fetus ha publicat aquest dimarts el seu nou single, ‘Romanço de la Rambla de Poio’. El tema és, tal com apunta el grup, «una crònica indignada del desastre de l’Horta». Així, vol ser un «plany de germanor i compromís» amb les víctimes i afectats de la riuada que va tenir lloc a la Comunitat Valenciana a finals de l’any passat.
Tal com apunta el membre de Fetus, Adrià Cortadellas, el nou single vol ser un «clam contra el mal govern». Destaca que el tema està fet en forma de «romanço» perquè vol ser una mena de narració dels fets que van succeir. Joan Colomo ha estat l’encarregat de produir i mesclar el single.
En la darrera entrevista que va fer Adrià Cortadellas al Supermatí ja va avançar que el nou single veuria la llum durant el mes de febrer. A més, ja va anunciar que durant els propers mesos ja s’anirien publicant nous senzills.
L’Ajuntament de Palafrugell ha aprovat una ordenança que limita la mida de les noves piscines privades que es construeixin al municipi, per estalviar aigua. En concret, no podran excedir del metre i mig de fondària i 75 metres quadrats. L’objectiu és que no s’excedeixin els 100 m³ d’aigua per a cada piscina nova o bé en la remodelació integral d’una d’antiga. En piscines comunitàries es podrà incrementar la capacitat en 10 m³ si el bloc supera els 8 habitatges. En parlem a TARDA CAPITAL, amb Joan Bosch, amb l’alcaldessa de Palafrugell, Laura Millan.
Dues viticultores de la Denominació d’Origen Empordà han estat premiades en el Catalan Wines Special Report 2025, l’informe elaborat pel prestigiós periodista i Master of Wine Tim Atkin. Anna Espelt, del celler Espelt, ha estat reconeguda com a millor viticultora de l’any, mentre que Carlota Pena, de Vinyes d’Olivardots, ha estat escollida millor enòloga jove.
Atkin destaca la tasca d’Anna Espelt a l’Empordà, el seu profund coneixement dels sòls de la zona i la seva dedicació a la viticultura. “Poques persones han passat ni la meitat del temps a les vinyes que ella”, escriu l’expert en el seu informe. Sobre Carlota Pena, en subratlla la seva experiència i la seva curiositat innata per aprendre més: “Té un talent especial i natural”, afirma.
L’informe també reconeix la qualitat dels vins de la Denominació d’Origen Empordà, valorant com a excel·lents una quarantena de referències de dotze cellers, entre els quals hi ha Espelt i Vinyes d’Olivardots. Atkin assegura que els productors de la regió elaboren vins amb un “toc intel·ligent i delicat al celler” i destaca la singularitat d’algunes produccions, com l’Olivardots Carinyena Blanca, una parcel·la centenària de raïm carinyena blanca que considera una “joia absoluta”.
Tim Atkin és un dels crítics de vi més influents del món. Col·laborador de mitjans com The Guardian i Decanter, el seu Catalan Wines Special Report és una referència internacional que contribueix a donar visibilitat als vins catalans en el mercat global.
Doncs sí; després de 48 anys de la seva mort, Josep Pallach segueix essent notícia. Fa uns dies s’ha publicat una seva biografia; aquesta vegada a càrrec de Joan Safont i amb el títol “Josep Pallach, política i pedagogia. L’esperança truncada del socialisme català”. Un llibre excel·lent i que ens ajuda a descobrir aquest personatge que mai va poder participar en cap elecció democràtica -va morir el gener del 1977- i que, no obstant, fa que ens preguntem per exemple: si Pallach no hagués mort prematurament, Jordi Pujol hauria estat president? Com hagués evolucionat el catalanisme? Quin equilibri o prioritat hagués tingut el seu catalanisme i la seva visió socialista democràtica? Hagués obert el seu “calaixet” de la independència? S’hagués aprofundit i arribat fàcilment al pactisme i al dret a decidir? No ho sabem. El que sí sabem, a través d’aquest llibre, és que es tractava d’una personalitat exemplar, ferma, dialogant, didàctica, afable i moltes més qualitats que avui dia poques vegades podem trobar en la classe política actual.
Un llibre que serà bo llegir per tal d’entendre coses sobre ell mateix, sobre el seu sacrifici pel país, sobre la seva extraordinària tasca com a professor i moltes coses més…
L’Escala serà, un any més, l’escenari del primer gran concert del Festival Ítaca 2025. El dissabte 19 d’abril, a partir de dos quarts de deu de la nit, la platja de Riells acollirà la Santa Gresca, un esdeveniment que manté l’entrada gratuïta i que estarà protagonitzat per Ginestà, Ouineta i Goa Pop DJ’s.
El duet Ginestà, format pels germans Júlia i Pau Serrasolsas, serà el cap de cartell. Amb temes com De tot el món i La meva sort, el grup s’ha consolidat com una de les propostes més destacades de l’escena musical catalana. A L’Escala repassaran el seu repertori i presentaran el seu nou EP.
Ouineta, que acaba d’estrenar el senzill Fatal, fatal, debutarà al festival amb un espectacle carregat de pop, ironia i crítica. La seva presència a l’Ítaca no es limitarà a aquest concert, ja que també actuarà a l’Estartit la nit de la revetlla de Sant Joan.
La nit es completarà amb una estrena absoluta: Goa Pop DJ’s. Els germans Adrià i Ona Giner presentaran en primícia una sessió a quatre mans, amb una proposta pensada per fer ballar el públic.
L’Ítaca Sant Joan 2025 també escalfa motors i ja ha venut més de la meitat de les entrades disponibles. El festival, que tindrà lloc a l’Estartit els dies 20, 21 i 23 de juny, comptarà amb Oques Grasses, Viva Suecia, Carolina Durante, Mushka i Figa Flawas, entre d’altres. Les entrades per a l’Ítaca Sant Joan 2025 es poden adquirir al web oficial del festival a preus populars.
Sílvia Simon: "Volem oferir referents perquè les nenes es vegin com a futures científiques"
/
RSS Feed
Share
Link
Embed
La Universitat de Girona se suma a la commemoració del Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència amb una setmana commemorant aquesta diada que se celebra avui 11 de febrer. S’han organitzat activitats i actes des del 10 i fins el 15 de febrer per posar en relleu i revaloritzar la tasca de la dona en el món de la ciència. I per parlar d’aquestes jornades i el paper de la dona en la ciència ens ha visitat al Supermatí la delegada del rector per a la Promoció i Divulgació de la Universitat de Girona, professora de química d’aquesta mateixa universitat, Sílvia Simon.
Segons Sílvia Simon, les dones han estat històricament invisibilitzades en l’àmbit científic, cosa que ha contribuït a la baixa presència femenina en determinades disciplines. «Si no tens referents, és difícil imaginar-te en aquest camí», destaca. Per això, la universitat ha dissenyat un programa d’activitats que permeti mostrar models femenins propers i accessibles.
Una de les iniciatives més destacades és l’exposició «Investigadores amb Denominació d’Origen», que mostra diverses investigadores de la Universitat de Girona en cartells distribuïts per diferents punts de la ciutat. L’objectiu és posar en relleu la seva tasca i evidenciar que són persones pròximes, que formen part del dia a dia de la comunitat. «Veure una investigadora que compra a la mateixa botiga que tu trenca la idea que la ciència és un món distant i elitista», assenyala Simon.
A més, durant la setmana més de 200 estudiants participen en jornades a la universitat on poden interactuar amb investigadores, fer preguntes i conèixer el seu dia a dia. Aquestes trobades són fonamentals per demostrar que la recerca és una opció real i assolible per a qualsevol jove amb inquietud científica.
A banda de les xerrades i les trobades amb investigadores, la Universitat de Girona també ha organitzat activitats pensades per a infants. Una de les més singulars és la sessió de jocs de taula científics, en col·laboració amb diverses entitats, on nenes i nens d’entre 6 i 10 anys poden jugar amb investigadores joves. L’objectiu és despertar l’interès per la ciència des de ben petits i fer veure que és un àmbit accessible i apassionant.
Trencar el sostre de vidre
Sílvia Simon subratlla que la divulgació és clau per aconseguir més presència femenina en disciplines científiques i tecnològiques. Tot i això, reconeix que durant els darrers anys s’ha fet molta feina. «Moltes noies no es plantegen estudiar ciència perquè no tenen referents, però quan descobreixen què implica realment la recerca, s’adonen que és una opció molt atractiva», explica.
Tot i els avenços en matèria d’igualtat, encara existeixen barreres per a les dones en el món científic. Segons Simon, la presència de dones en càrrecs acadèmics alts continua sent inferior a la d’homes, especialment en disciplines tecnològiques i d’enginyeria. «A la Universitat de Girona, per exemple, el nombre de catedràtiques és molt menor que el de catedràtics, però no perquè no hi hagi dones capacitades, sinó perquè durant dècades no es van generar oportunitats per a elles», apunta. Amb iniciatives com aquesta, la Universitat de Girona vol contribuir a trencar aquest sostre de vidre i fomentar la presència de dones en el món de la recerca i la innovació.
«Quan als mitjans es parla de ciència, sovint es dona veu a experts, però no tant a expertes. Això també influeix en la percepció de la societat i en el fet que moltes nenes no es vegin com a futures científiques», reflexiona Simon. Per això, a la Universitat de Girona hi ha un llistat amb veus expertes perquè els mitjans de comunicació puguin ser paritaris quan busquen professionals en diferents àrees. «No es tracta només d’una setmana, sinó d’un compromís a llarg termini per normalitzar la presència de les dones en el món científic i tecnològic», conclou Simon.
