L’Escuderia Baix Empordà va presentar dissabte passat el 39è Rally Empordà en un acte al Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà. La presentació va comptar amb la participació de l’alcalde del municipi, Òscar Aparicio.
La prova, puntuable per al Campionat de Catalunya de Ral·lis d’Asfalt, se celebrarà els dies 29 i 30 de maig i tornarà a situar la Bisbal com un dels punts destacats del motor al país. El ral·li tindrà un recorregut total de 340 quilòmetres, amb 88 quilòmetres de trams cronometrats dividits en dues seccions.
Els participants passaran per alguns dels trams més coneguts de les comarques gironines, com Els Àngels, Santa Pellaia, Sant Grau i La Ganga, que es disputaran dues vegades durant la jornada.
Les verificacions administratives i tècniques es faran divendres 29 de maig a partir de les 15:30 h a les instal·lacions de Transports J. Solés. La sortida del primer vehicle està prevista per dissabte 30 de maig a les 9:22 h des del passeig Marimon Asprer de la Bisbal d’Empordà. El segon bucle començarà a les 15:56 h i l’arribada final del ral·li es preveu a les 19:55 h. L’entrega de trofeus es farà a les 23 h al Pavelló Firal.
L’organització espera reunir prop d’un centenar d’equips participants. Les inscripcions continuaran obertes fins al 22 de maig i la llista definitiva d’inscrits es publicarà el dia 27.
Des de l’Escuderia Baix Empordà també han volgut destacar el suport de l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà i dels patrocinadors que fan possible la continuïtat d’una de les cites més consolidades del calendari català de ral·lis.
ANIOL RESCLOSA - PLATJA D ARO - FESTIVAL XALARO 2024
Platja d’Aro celebrarà aquest cap de setmana, 23 i 24 de maig, la dotzena edició del Festival Xalaro, el primer festival familiar de la Costa Brava. La proposta inclou 13 espectacles gratuïts de música, circ, clown, teatre i instal·lacions interactives repartits en diversos espais a l’aire lliure del municipi, com el Passeig Marítim, la Plaça Major i la Plaça del Mil·lenari.
El festival, impulsat per la Unitat de Turisme de l’Ajuntament de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró, manté l’aposta per l’accessibilitat amb espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda, zones d’aparcament adaptades i serveis específics per facilitar l’accés a totes les activitats.
La programació començarà dissabte amb el concert de Rock per Xics a les 11 del matí. Durant la jornada també hi haurà actuacions de clown amb El Goma, música amb Filomena, instal·lacions interactives com Pirene de la Cia. Apikipala i la Silent Disko Kids, així com diverses propostes de circ i teatre físic.
Diumenge serà el torn de companyies com Flying Pikmis, La Corcoles o Labú & Cris Clown, i el festival es tancarà amb el concert de la Black Music Big Band Junior.
Paral·lelament, el públic podrà participar en la gimcana familiar “On són la Xalarina i en Xalarí?”, una activitat que es manté durant tot l’any i que convida les famílies a descobrir diferents punts emblemàtics de Castell d’Aro, Platja d’Aro i S’Agaró.
Amb dotze edicions, el Xalaro s’ha consolidat com una de les cites familiars destacades de la Costa Brava. En els darrers anys hi han passat artistes i companyies com Els Amics de les Arts, Dàmaris Gelabert, Xiula, El Pot Petit, Guillem Albà o Brodas Bros.
El municipi està acreditat des del 2014 com a destinació de turisme familiar per l’Agència Catalana de Turisme i aquest 2025 ha renovat el distintiu “Catalunya, hola família!”, que reconeix l’oferta d’activitats, allotjament i serveis pensats per al públic familiar.
Us heu adonat que a les xarxes socials cada cop hi ha més nanos amb la cantarella que si ets pobre és perquè tu vols, que la mentalitat ho és tot i que els impostos són un robatori?
I la pregunta és: de debò ens estem empassant això?
Perquè el problema d’aquest discurs no és només que sigui simplista. El problema és que ens està convertint en una societat molt més freda i molt més insensible. Quan et convencen que cadascú té exactament el que es mereix, deixes de mirar el món amb empatia. La pobresa ja no és una qüestió social; és una mena de defecte personal. Segons aquesta gent, tot es resumeix en una frase de tassa motivacional: “si vols, pots”.
I si no pots? Doncs deu ser culpa teva.
Les xarxes han convertit aquesta idea en un espectacle bastant grotesc. Es glorifica el “tauró”, el paio que dorm quatre hores, que et diu que descansar és de febles i que veu qualsevol ajuda pública com si fos comunisme soviètic. Els impostos són “un robatori”, demanar ajuda és “mentalitat de pobre” i qualsevol cosa que no sigui produir diners sembla una pèrdua de temps.
Tot s’ha de monetitzar. Tot s’ha d’optimitzar. Fins i tot les relacions personals. Ja no fas amics: fas networking. No descanses: “recarregues”. No vius: rendeixes.
I mentrestant, la idea de comunitat se’n va per l’aigüera.
És bastant irònic que visquem en l’època on més es parla de llibertat individual i alhora sigui quan més sola se sent la gent. Potser perquè aquest discurs del “si vols, pots” porta trampa. No només et promet que arribaràs lluny. També et diu que, si fracasses, l’únic culpable ets tu mateix. «Que no ho volies prou»
I això, sincerament, és una barbaritat.
És clar que l’esforç importa. I molt. Ningú construeix una vida digna únicament amb bones intencions. Però reduir el destí de les persones a una qüestió de mentalitat no és inspirador: és cruel. Perquè invisibilitza les estructures que condicionen la vida de milions de persones i converteix la desigualtat en una cosa gairebé natural.
Una societat sana no hauria d’obsessionar-se a fabricar guanyadors, sinó a evitar que qui ensopega quedi abandonat. Hauria de mesurar el seu èxit no pel nombre de milionaris que produeix, sinó per com tracta aquells que no poden seguir el ritme. Perquè el veritable progrés col·lectiu mai no ha consistit que uns quants aconsegueixin un iot, sinó que la majoria pugui viure amb dignitat, estabilitat i esperança.
Hem acabat confonent independència amb egoisme, autoestima amb superioritat moral i èxit amb acumular coses que no necessitem per impressionar gent que ni tan sols ens cau bé.
I potser convindria recordar una cosa molt simple, encara que avui sembli gairebé revolucionària: ningú tira endavant tot sol.
La justícia a les comarques gironines té «un greu problema de manca de personal» i ha «perdut reforços» amb el nou model organitzatiu. La presidenta del TSJC, Mercè Caso, ha subratllat que la llei de mesures en matèria d’eficiència és un «bon model» però que ha topat amb què la plantilla a l’administració de justícia no és «suficient». A banda dels funcionaris, a la demarcació s’hi suma la mobilitat dels jutges. El president de l’Audiència, Adolfo García Morales, ha exposat que de les 84 places, 20 no estan ocupades per jutges titulars, sinó per substituts, i ha afirmat que és «horripilant» tenir tantes «cadires buides». Per això, la sala de govern del TSJC insisteix a demanar un complement per als jutges i magistrats de Catalunya.
L’aplicació de l’anomenada Llei d’eficiència ha suposat un canvi organitzatiu a l’administració de justícia. L’objectiu és optimitzar recursos i adaptar-la als reptes socials i tecnològics actuals. A la pràctica, les mesures s’han traduït en una nova estructura judicial: els tribunals d’instància, que han substituït el model tradicional per una organització col·legiada. És a dir, si abans cada jutjat o òrgan tenia una estructura i funcionaris propis, ara hi ha oficines judicials que centralitzen els serveis comuns que abasten les diferents jurisdiccions.
«Els partits judicials s’han mantingut igual, però el que ha canviat ha estat la forma d’organitzar-nos. Ara tenim un tribunal d’instància que té diferents seccions», ha concretat Caso. La presidenta del TSJC ha remarcat que ara estan avaluant com està funcionat aquest desplegament i, tot i que precisa que encara és «una mica aviat» per treure conclusions definitives, assenyala que el nou model ha topat amb la realitat de l’administració de justícia, que és la manca de recursos.
Segons Mercè Caso, el nou model és un «bon model» sobre el paper, perquè tendeix a l’especialització i a la flexibilització, però la realitat és que no són «suficients» funcionaris, jutges ni lletrats de l’administració de justícia. «El problema que tenim és que ens trobem que hem perdut reforços de funcionaris i no són suficients», ha indicat. «Si jo pogués definir quins són els problemes estructurals que té Catalunya, i Girona en particular, és un problema greu de manca de funcionaris», ha asseverat.
La implantació del nou model organitzatiu ha suposat «reestructurar» totes les oficines i, mentre s’han resolt els trasllats i impulsat el procés d’estabilització de places, s’han «escurçat reforços que abans eren pràcticament estructurals, no conjunturals». Caso ha afirmat que tenen el compromís del Departament de Justícia -responsable d’aquesta plantilla de funcionaris- per «tornar a col·locar aquests reforços»: «Però a hores d’ara això encara no ha estat així i no comptem amb la plenitud dels reforços de funcionaris».
La presidenta del TSJC alerta que això, sumat a l’increment del nombre de casos que arriben a la justícia, complica una resposta ràpida i eficaç de cara a la ciutadania. A les comarques gironines, a més, també s’hi afegeix un dels problemes endèmics, que és la mobilitat de jutges que arriben en primer destí sortint de l’escola judicial i que, després d’un any de ser aquí, marxen a altres llocs.
Falta de jutges titulars
El president de l’Audiència de Girona, Adolfo García Morales, ha assegurat que és «horripilant» tenir tantes «cadires buides» i que no estan ocupades per jutges titulars. Segons ha exposat, de les 84 places que hi ha a les comarques gironines, una quarta part «estan buides»: «Vol dir que no tenen jutge titular i que el que tenen és un jutge substitut, un jutge interí, que està fent la seva feina perfectament, però que no oblidem que, al cap i a la fi, és un jutge interí».
A més, García Morales ha explicat que d’ara i fins a l’any vinent la situació no anirà a millor, perquè la següent fornada de jutges no sortirà de l’escola fins a principis del 2027. Per això, la sala de govern del TSJC insisteix amb reclamar un complement per als jutges que treballen a les comarques gironines, que podria incentivar que estiguin més temps al destí. Caso ha recordat que el preu de la vida és més car a Catalunya que a altres llocs de l’Estat i que millorar les condicions econòmiques podria contribuir a consolidar la plantilla.
Un altre escull és la sobrecàrrega de feina als òrgans judicials de la demarcació, agreujada en els darrers anys. A tall d’exemple, García Morales ha posat les seccions civils de l’Audiència, que des de la pandèmia fins a l’actualitat ha triplicat el nombre d’assumptes, passant de 200 per magistrat a més de 600. Per això, el TSJC també reclama a l’Estat que faci una convocatòria extraordinària d’oposicions per augmentar la plantilla de jutges, també a través del quart torn.
La sala de govern del TSJC s’ha reunit aquest dimarts a l’Audiència de Girona, en les habituals visites descentralitzades per prendre el pols de la justícia arreu del territori i recollir «quines són les problemàtiques concretes». Caso ha posat com a exemple els jutjats de Santa Coloma de Farners, que estan «en dos edificis inacceptables» i que «no estan ni a la vora». «Això no és digne i són situacions que no podem permetre avui en dia en una societat moderna com la que tenim», ha dit. Fa dos mesos, el Departament va anunciar que la previsió és que les obres del nou edifici judicial, llargament reclamant, comencin el primer semestre del 2028 i que la seu entri en servei el 2030.
Nous òrgans
La sala de govern del TSJC continua reivindicant que a les comarques gironines cal crear nou places més, prioritzant-ne una a Figueres, una a Santa Coloma de Farners, una a Olot i dues a la secció civil del tribunal d’instància de Girona. Les darreres notícies és que la voluntat del ministeri és publicar-les al llarg d’any: «Pensàvem que podia ser al primer semestre, però ja se’ns està acabant».
«Per tant, pensem que sí, que poden sortir aquestes nou places per a la demarcació enguany, però això no està a les nostres mans», ha afegit. Amb tot, i amb la línia de la situació descrita pel president de l’Audiència, Caso indica que el «problema» ja no és tant si comptar amb aquestes places, sinó en «com s’han d’omplir». «El problema és d’on traurem aquests nou jutges nous», ha conclòs.
Palamós es prepara per encetar una nova edició del festival mariner Palamós Terra de Mar, que tindrà lloc els dies 23 i 24 de maig al port del municipi. Enguany, la proposta posa el focus en el coneixement del mar i del litoral, amb una mirada especial a la recerca i la divulgació científica.
El port es convertirà en un gran espai d’experimentació i descoberta, amb la presència destacada del Centre de Robòtica Submarina de la Universitat de Girona (CIRS UdG). El centre donarà a conèixer projectes de robòtica aplicada al medi marí, com el Smart-me-Tech o plataformes submarines per a la recollida de dades. A més, el públic podrà interactuar amb un robot educatiu en una piscina de proves instal·lada per a l’ocasió.
El CIRS també mostrarà l’embarcació de suport Sextant II, equipada per a operacions amb vehicles submarins autònoms, una tecnologia que s’ha consolidat com a referent europeu en el camp de la recerca marina.
Una de les grans atraccions del festival serà també la possibilitat de visitar diverses embarcacions científiques i de servei. Entre elles, el buc hidrogràfic Tofiño de l’Armada Espanyola, especialitzat en cartografia marina i estudi del fons del mar, així com vaixells de Salvament Marítim, de la unitat marítima dels Mossos d’Esquadra, dels Agents Rurals i de la Guàrdia Civil, que mostraran de prop la seva tasca al litoral.
El públic també podrà conèixer embarcacions pesqueres de la flota palamosina i les històriques Barques del Peix, integrades dins l’exposició flotant del Museu de la Pesca de Palamós.
El festival no es queda només al port. També s’han programat navegacions pel litoral amb diferents vaixells, que permetran descobrir punts emblemàtics com la platja de la Fosca, S’Alguer o l’espai natural de Castell-Cap Roig. Entre les embarcacions destacades hi ha la goleta històrica Äran, un catamarà de vela i diversos vaixells moderns amb gran capacitat.
A banda, el programa inclou activitats de vela lleugera, caiac i paddle surf, tallers infantils, regates de rem amb llagut català, i l’aula gastronòmica de l’Espai del Peix, on cuiners locals elaboraran receptes amb peix de la llotja en directe.
El festival també comptarà amb visites guiades al museu, exposicions, mercat d’artesania, música en directe i espectacles de dansa, convertint el port de Palamós en un gran espai cultural obert al mar.
Per accedir a totes les activitats caldrà adquirir la polsera del festival, amb un preu de 6 euros, disponible als punts d’informació del port o en línia, i que dona accés a totes les propostes durant els dos dies.
