Aquest reportatge forma part de l’exposicio Ràdio Capital – 25 anys a Palafrugell, amb 25 fotografies de Paco Dalmau per rememorar els fets de Palafrugell del 2001 al 2025.

El 20 d’octubre de 2001, Palafrugell va inaugurar la nova Biblioteca Municipal a l’edifici de l’antiga Cooperativa L’Econòmica Palafrugellenca, al carrer de Sant Martí. L’acte, presidit pel conseller en cap del Govern de la Generalitat, Artur Mas, va marcar l’obertura d’un equipament cultural llargament esperat i va donar una nova vida a un edifici molt vinculat a la història social, cooperativa i surera del municipi. 

La Revista de Palafrugell, en el número 97 de novembre de 2001, va situar aquella inauguració com un dels fets més importants de l’any a la vila. L’editorial parlava de “gent, molta gent” i explicava que la gran afluència de públic havia estat l’aspecte més visible de l’acte. Hi havia curiositat per veure de prop Artur Mas, però també per redescobrir en què s’havia convertit l’antiga Cooperativa. 

La nova biblioteca ocupava un edifici carregat d’història. L’immoble, obra de l’arquitecte Rafael Masó i acabat l’any 1927, havia estat la seu de la Cooperativa Econòmica Palafrugellenca. El projecte de reforma, redactat per l’arquitecte Jordi Casadevall, va restaurar l’edifici i en va conservar els elements més característics, com els elements ceràmics i el gran lluernari octogonal. La intervenció també va incorporar una construcció de nova planta annexa al local original i un pati que comunicava el carrer de les Botines amb el Raval Inferior. 

L’equipament tenia 926 metres quadrats útils. Era una biblioteca pensada per respondre a les necessitats d’un servei públic modern, amb espais diferenciats i una oferta molt més àmplia que la de la seu anterior. 

El fons inicial superava els 26.000 documents. La revista detallava que hi havia 24.000 llibres, 800 discos compactes musicals, 820 vídeos i 220 CD-ROM o DVD. També disposava d’una hemeroteca amb 90 publicacions periòdiques, 5 diaris i el fons de publicacions locals. En l’àmbit tecnològic, l’equipament comptava amb 16 ordinadors, 11 dels quals eren d’ús públic amb Internet i multimèdia, a més de televisors, aparells de DVD, vídeo, discman i auriculars. 

La inversió va ser important. Les obres de condicionament van costar prop de 200 milions de pessetes. El Departament de Cultura de la Generalitat hi va aportar 72 milions, la Diputació de Girona 47,5 milions i l’Ajuntament de Palafrugell 80,5 milions. El consistori també va cedir el local i els terrenys. 

La inauguració es va viure com una jornada ciutadana. Després dels parlaments oficials, es va oferir un refrigeri i es va fer una marató de contes infantils. L’endemà, diumenge 21 d’octubre, es va organitzar una jornada de portes obertes de deu del matí a dues del migdia. També hi va haver una altra marató de contes i una cercavila amb els gegants i els grallers de Palafrugell, que va acabar a la Biblioteca. Fins al 20 de novembre s’hi podia visitar una exposició amb les propostes gràfiques del dissenyador Lluís Pareras per a la imatge corporativa del nou equipament. 

El valor de la inauguració anava més enllà de l’estrena d’un servei públic. En el mateix número de la revista, Albert Juanola i Boera recordava l’origen de L’Econòmica. Segons explicava al seu article, l’any 1864 una dotzena de treballadors del suro es van posar d’acord per comprar un sac d’arròs i repartir-lo entre ells. Aquella iniciativa d’estalvi i cooperació va ser l’embrió d’una entitat que, amb els anys, va tenir un paper rellevant en la vida social de Palafrugell. 

Aquesta història donava un sentit especial a la transformació de l’edifici. Un espai nascut de l’organització obrera i del cooperativisme passava a ser un espai de lectura, informació i cultura. La mateixa revista apuntava que la remodelació de la Cooperativa com a biblioteca pública recuperava, en certa manera, l’esperit amb què havia nascut l’entitat: centre social, comunitari i de convivència. 

La inauguració també va obrir una reflexió sobre la memòria de l’edifici. Josep Salvatella, en l’article Reivindicant Clarà, valorava que la restauració hagués conservat motllures, rajoles i plafons. Per a l’autor, aquests elements ajudaven a mantenir visible el passat col·lectiu. També proposava restituir el retrat de Francesc Clarà i Carreras, que havia presidit durant anys la gran sala de vendes de la Cooperativa. Aquell retrat, defensava, podia servir per explicar a les noves generacions que l’edifici havia acollit una de les institucions més estimades de la vila. 

Des d’aquella inauguració, la Biblioteca de Palafrugell ha continuat ampliant la seva funció cultural. La primera etapa de la nova seu va quedar marcada per Carme Fenoll, que va estar al capdavant de la Biblioteca fins al 2012. En aquell període, l’equipament va desplegar una manera d’entendre el servei que anava més enllà del préstec i la consulta, amb activitats, projectes de participació i una relació més oberta amb la vida cultural del municipi. El 2008 va néixer ARTECA, un projecte creat sota la direcció de Fenoll i apadrinat pels artistes Tano Pisano i Blandine Pellet. La iniciativa va vincular art i biblioteca, amb un fons d’obres que permet donar espai als artistes locals o vinculats a Palafrugell i acostar l’art a les cases a través del préstec. 

Amb els anys, la Biblioteca també ha incorporat la Sala Polivalent com un espai habitual d’activitat. La programació actual hi situa clubs de lectura, tertúlies literàries, activitats infantils, tallers i propostes culturals diverses. Actualment, el director és Joan Soler Trujillo. 

Vista amb perspectiva, la inauguració del 2001 va ser una operació cultural, urbana i memorial. Va dotar Palafrugell d’una biblioteca més gran i més ben equipada. També va recuperar un edifici de Rafael Masó i va donar continuïtat pública a un espai que ja formava part de la vida col·lectiva del municipi. La nova biblioteca va néixer entre llibres, ordinadors, contes, gegants, hemeroteca i memòria cooperativa. 

Fotografia: Paco Dalmau

Bibliografia

Revista de Palafrugell, segona època, any 10, núm. 97, novembre de 2001, p. 3-7. Arxiu Municipal de Palafrugell.