Thriller estrenat a SITGES 2015 el qual, sota una aparença inicial de telefilm, acaba deixant sensacions boníssimes. 
El regalo ens presenta a una parella, Simon i Robyn que s’acaben de mudar a un barri confortable després que ell hagi trobat una bona feina. Un dia, de casualitat, es troben a Gordo, un antic company d’escola de Simon. Gordo es presta voluntariós a ajudar a la parella, però poc a poc comença a fer-los regals i visites inesperades que rosen l’intrusisme, cosa que molesta a Simon. A partir d’aquest moment començarem a veure que alguna cosa hi ha entre el passat de Simon i Gordo que desconeixem i que ens pot fer pensar que les coses no són el que semblen. 
El director és l’actor Joel Edgerton, que debuta amb aquesta pel·lícula darrera la càmera i interpreta també el personatge de Gordo. Edgerton pretenia fer un primer acte semblant a Atracción fatal per posteriorment derivar a una cosa diferent. I és quan es produeix aquest canvi quan cal aplaudir la pel·lícula ben fort. Al cantó d’Edgerton, trobem a la parella protagonista interpretada per Jason Bateman i Rebecca Hall. És precisament Bateman que s’emporta el pes interpretatiu més gran i ens ofereix els matisos ocults que necessita el seu personatge.
Edgerton ha sabut moure’s dins el terreny de lo habitual i previsible per, en un moment donat, sorprendre a l’espectador i oferir just allò que no t’esperes per la convencionalitat amb la que es desenvolupa el relat fins aleshores.
El regalo és tota una lliçó, més psicològica que física, als abusadors escolars i les conseqüències del bullying. Tant sols hem d’aguantar una mica perquè lo previsible del relat fins a cert punt pot cansar a l’espectador, però de cop adquireix nova vida i sense ser gran cosa, acaba resultant una pel·lícula prou estimulant.

Nota: 3,5/5
[embedded content]

Font: Ningú no és perfecte

{$excerpt:n}

Un western d’autor. Això és Bone Tomahawk, una pel·lícula dirigida per S. Craig Zahler que no li ha volgut produir cap estudi de Hollywood. El director no ha volgut que es canviés cap línia del guió i això es nota. El resultat, una meravella i al mateix temps una autèntica raresa Una de les millors pel·lícules vistes al SITGES 2015 que vaig tenir el plaer de veure en una sessió de matinada que em va tenir enganxat i amb els ulls oberts fins a les 4. 
Bone Tomahawk mai no es podria haver fet sota el paràmetres de Hollywood. És un western atípic amb un magnífic planter d’actors format per Kurt Russell, Patrick Wilson, Matthew Fox i Richard Jenkins que aniran al rescat de la dona d’un d’ells i de l’ajudant del xèrif, que han estat segrestats per una tribu caníbal. Aquí els indis són substituïts per quelcom més salvatge. La major part de la pel·lícula és una road movie a cavall en la qual els protagonistes es coneixeran a sí mateixos. S’ho agafa amb calma i es concentra en el viatge i les relacions dels protagonistes per un final en el qual el terror i el gore es converteixen en protagonistes absoluts de la història. I és que en el darrer tram arriba la festa amb una de les escenes més salvatges d’enguany, la qual encara no m’he pogut treure del cap. 
Des de la seva estrena a Sitges, el boca orella a funcionat tant que si no arriba a ser perquè la gent n’ha parlat tant bé, no s’hagués estrenat, ni que sigui de manera limitada, ja que el mes vinent arribarà en Blu-ray. La filosofia de la pel·lícula recorda a Centauros del desierto ja que Bone Tomahawk també és un western de rescat. Un dels aspectes més destacables de la pel·lícula, és com aquesta construeix els personatges a base de diàlegs, i aquest llarg viatge que emprenen amb el cor i gens de cap. És per aquest motiu, quan arribem a la part final, quan sí que ens importa el que els passi perquè ens els hem arribat a apreciar. 

Nota: 4,5/5 

[embedded content]

Font: Ningú no és perfecte

{$excerpt:n}