L’Ajuntament de Palamós ampliarà l’aparcament gratuït de Santiago Bañeras, situat a la zona de l’Eixample, fins als 19.000 metres quadrats. La nova extensió inclourà uns 7.000 metres quadrats addicionals provinents d’una parcel·la llogada darrere de l’equipament sociosanitari Palamós Gent Gran.
Aquesta setmana s’han completat les obres d’arranjament de la secció pendent d’aquest aparcament. Fins ara, aquesta zona quedava per adequar després de les millores fetes al març.
Per reforçar la fermesa i la durabilitat del ferm, s’han utilitzat àrids reciclats provinents del fressat de carrers asfaltats recentment al municipi. Aquest material ha permès anivellar i compactar la superfície, corregint els desnivells que provocaven acumulació d’aigua de pluja.
A més, s’ha cobert el ferm amb una capa de material granulat reciclat, més drenant que el sauló. També s’han marcat amb calç totes les places de l’aparcament per organitzar millor l’estacionament i optimitzar l’espai disponible. Amb aquestes actuacions, l’Ajuntament de Palamós vol garantir unes condicions òptimes per als usuaris i ampliar l’oferta d’aparcament a la zona.
L’atmosfera ja fa uns quants dies que s’ha posat en dinàmica estiuenca, això vol dir domini de la pressió relativament alta, però sense excessos, poca diferència de pressió, per tant, domini del vent fluix i d’origen tèrmic (garbí) i tot plegat, amb ben poca pluja a la Costa Brava i Empordà.
Els mesos de juny i juliol són dels més secs a la zona, sempre exceptuant alguna tempesta que pugui arribar, però això és més probable al mes d’agost.
Per tant, aquest cap de setmana els pròxims dies la llei de temps vindrà marcada pel sol, la xafogor (fins i tot amb algun banc de boira costaner), els núvols alts que deixen colors vermellosos al cel quan marxa i surt el sol, i el vent no gaire fort de garbí a la tarda a tot el litoral. Calma i tranquil·litat.
Diumenge la temperatura baixarà una mica, ho notarem poc, bufarà vent de nord que podria ser reescalfat. A partir de la setmana que ve, sembla que s’acostarà una nova massa d’origen Africà que ho eixugarà tot, i farà que tornem a parlar de calor canicular i xafogor marcada al litoral.
Aquest mes de juny arriba una nova edició del cicle Daró Folk a la plaça Major de la Bisbal d’Empordà. El festival proposa tres concerts de música d’arrel que es faran els divendres 6, 13 i 20 de juny. Les actuacions començaran a les deu de la nit a l’escalinata de l’Església de Santa Maria.
El cicle s’estrena aquest divendres 6 de juny amb el concert ball del duo osonenc format per la violinista Sílvia Murillo i l’acordionista Marc del Pino. El seu repertori combina composicions pròpies amb música tradicional catalana i europea.
El divendres següent, 13 de juny, serà el torn de Flowk. Aquesta formació porta a la Bisbal un concert ball amb sons mediterranis i cèltiques. El grup ha actuat en diversos festivals de música folk a Portugal, Aragó, França i Itàlia.
El Daró Folk es tancarà el divendres 20 de juny amb Djazzònic. El grup ofereix una proposta que barreja músiques d’arrel i improvisacions de jazz. L’actuació destacarà pel diàleg entre dos acordions diatònics que crearan un espai sonor pensat per a la dansa.
El cicle Daró Folk està organitzat per l’Associació Arpa de Bec i l’Ajuntament de la Bisbal d’Empordà.
Begur ha posat en marxa aquest mes de juny la renovació integral de l’edifici de les Escoles Velles. Les obres començaran el dia 12 i tindran una durada aproximada de mig any. L’actuació modernitzarà aquest espai emblemàtic i el farà més eficient, accessible i sostenible. Entre les millores previstes hi ha la instal·lació d’una caldera de biomassa, la renovació de la xarxa elèctrica i la millora de l’aïllament. També es repintarà l’interior i es renovarà la senyalització per fer-lo més agradable i funcional.
L’obra compta amb el suport dels Fons Europeus Next Generation i una aportació municipal. Aquesta combinació de recursos permet dur a terme una reforma completa i respectuosa amb el valor patrimonial de l’edifici.
Durant els treballs, l’edifici romandrà tancat per garantir la seguretat. Això afectarà la biblioteca municipal i el Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya · Begur, que no es podran utilitzar. L’Ajuntament recomana als usuaris que facin servir les biblioteques dels municipis veïns per als serveis de préstec i consulta.
Tot i això, l’activitat cultural no s’aturarà. L’equip tècnic seguirà operatiu des del Cinema Casino Espai Cultural. També es mantindrà l’atenció per telèfon i per internet. La programació cultural es podrà consultar com sempre al web municipal i a les xarxes socials.
El calendari de les obres permet aprofitar els mesos d’estiu, amb menys activitat lectiva, per reduir l’impacte sobre els serveis. A més, l’Ajuntament té previstes altres actuacions. La Llar d’Infants Ses Falugues es renovarà quan acabi el curs escolar per garantir una reobertura normal al setembre. També es renovaran els estudis de Ràdio Begur per fer-los més eficients. Aquesta és la primera gran reforma de les Escoles Velles des de l’any 1991. L’objectiu és garantir que aquest equipament continuï prestant serveis de qualitat durant molts anys.
Es diu que el gos és el millor amic de l’home, però n’hi ha que s’estimen més tenir un gat. I n’hi ha, encara, que ni un gat ni un gos i que tampoc no volen tenir amics. Entro a la Xarxa. S’ha encetat una discussió a facebook perquè en un aparcament de la Bisbal algú va aparcar el cotxe en un lloc reservat per a invàlids. Algú altre ho va veure, va fotografiar-ho i va posar la foto al facebook. El comentari no era gaire amable; la resposta de la persona propietària del vehicle encara menys. Com que a Facebook opina tothom, veig que els comentaris sobre aquest fet han anat pujant de to per totes bandes. Insults, desqualificacions, amenaces… Quan començarà la guerra?
En teoria, totes les plataformes com facebook, X o Twitter o la plataforma que vulguin es van fer perquè la gent es pogués expressar i comunicar. Sovint, s’han convertit en un campi qui pugui. No sé dir gaire res de TikTok perquè no hi entro, però sí que tot sovint sento que caldria protegir més la mainada perquè TikTok té el seu risc.
Un dia abans d’aquella diputa a facebook, parlo amb un botiguer també de la Bisbal sobre uns incidents que hi ha hagut molt a prop de la seva botiga. Em pregunta d’on ho he tret. Li contesto que d’un digital local.
-Doncs així no en saps gaire res –em diu.
I tal com me’n parla sembla que, sí, que ja hem entrat a la guerra, que els joves són molt més impertinents, mal educats i agressius que no pas abans –i quan dic abans, vull dir sempre- que no hi ha gaires perills més grossos al món que ser botiguer o sortir als carrers de qualsevol poble.
No dic que aquell home no tingui raó. Jo què puc saber? Com tanta i tanta altra gent, però, constato dia sí i dia també que avui l’agressivitat és molt més a flor de pell que mai, que tothom crida i crida i que està disposat a barallar-se per qualsevol cosa.
Acabem d’entrar al mes de juny. La calor ha arribat una mica abans, els turistes comencen a desfilar cap a aquesta meravella de massificació que són alguns punts de la nostra costa. I cada cop més tot el país perquè avui hem arribat a una situació que, quan algú em parla de l’Ampordà, així, en A, jo ja tremolo. I qui diu l’Ampordà, també pot dir Barçalona. Ens emplenem la boca dient que volem fer activitats sostenibles, que volem desestacionalitzar el turisme, dient que volem ser amables, respectuosos i sobretot solidaris. El fet cert, però, és que els nervis són cada cop més a flor de pell. I qui diu nervis, vol dir també impaciència, crits i baralles. Potser sí que el millor amic de l’home és el gos. L’home no es pot pas dir que sigui el millor amic de l’home. Francament.I tampoc no es pot pas dir que no ens portem tots cada vegada més com si fóssim gats enfadats. O és que ja sempre hem estat així i que ara, entre la massificació, la calor i els nervis, ens anem traient les caretes?
Per commemorar el centenari del naixement de l’escultor i artista Marcel Martí, el Museu de Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas presenta l’exposició ‘Ritme i matèria’, un viatge per la trajectòria d’aquest reconegut artista de l’escultura catalana del segle XX. Tot i que la seva trajectòria el va fer destacar en l’àmbit escultòric, Marcel Martí també va treballar amb altres disciplines com el gravat, el tapís o el dibuix. La mostra es pot visitar a partir d’aquest dissabte 7 de juny i estarà activa al Museu de Can Mario de Palafrugell fins al 23 de novembre.
A la mostra hi podem trobar obres escultòriques de petit i mitjà format i una gran quantitat de dibuixos que permeten comprendre l’evolució de l’artista. L’obra escultòrica de l’autor explora diversos materials – que es poden observar a l’exposició de Can Mario- com la pedra, la fusta, la ceràmica, el ciment, el ferro o el bronze. El comissari de l’exposició Aitor Quiney explica que aquests materials permetien a l’artista explorar les formes i ritmes de la natura.
Cal destacar que l’escultor va iniciar-se en l’expressió artística des del dibuix i la pintura, tal com apunta Aitor Quiney. En la primera sala de la mostra hi podem veure aquests dibuixos que van des de l’any 1947 fins als anys 50. Però l’exploració, que va estar present en tota la seva etapa com a artista, i una estada a París el va portar a endinsar-se al món de l’escultura.
Les primeres obres, que es poden observar a la mostra, eren principalment figuratives, mostrant nus femenins, figures humanes i maternitats idealitzades, allargades i primes. Això el fa destacar com a artista, i és a partir dels anys 60 quan Marcel Martí s’endinsa de ple en l’art abstracte. Manté les propostes figuratives de cossos femenins, però també explora l’art abstracte a través de la naturalesa.
Amb aquest afany d’exploració, Marcel Martí també va experimentar amb materials com el polièster o la fibra de vidre a partir dels anys 70. Tot i això, i destacant una de les peces que es poden trobar a Can Mario, Martí també va treballar l’art del tapís a través d’un encàrrec que va rebre.
El comissari de la mostra reconeix que aquest és un gran homenatge per Marcel Martí a Palafrugell en l’any del centenari del seu naixement. «Feia molt de temps que no es feia una exposició individual de Marcel Martí i ja tocava», admet Aitor Quiney.
