De participació i pragmatisme

En Toni Sellas és periodista, professor universitari i responsable editorial de Ràdio Capital
Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
De participació i pragmatisme
Loading
/

 

Al Baix Empordà hi ha una febrada de consultes a la població. A La Bisbal, uns quants bisbalencs han optat perquè voreres i calderes del geriàtric siguin el destí d’uns 60.000 euros. A Begur està obert el procés participatiu per decidir 100.000 euros d’inversions i l’Ajuntament també vol consultar sobre la modificació de l’ordenança de neteja i residus. A Calonge, consulta sobre 50.000 euros en millora de la via pública i a Palafrugell han recorregut a processos participatius en diverses ocasions.

M’agrada la pregunta que en Miquel Curanta els feia a alguns regidors i regidores d’aquests municipis al Supermatí de la setmana passada: Escoltin, no és una manera de treure’s les puces de sobre, això? I quan dic puces, vull dir la responsabilitat del qui l’ha rebuda a través de les urnes.

Jo vull que els polítics l’entomin i facin allò que al programa electoral han dit que farien. Clar que això també demana que els votants coneguem què hi diu, al programa, o que almenys ens hi interessem, i que els polítics siguin ferms en voler complir-ho i ser conseqüents. I em sembla que no seria difícil trobar exemples contraris, d’una cosa i de l’altra.

L’Andreu Paneque deia, en un comentari al Supermatí, que tot plegat és pedaç per fer possible una mínima participació directa en el marc de la democràcia representativa. La minsa resposta en algunes consultes ja realitzades li donaria la raó quan parla de la “fal·làcia de la participació ciutadana” – i això que estem parlant la política que toca de més a prop als ciutadans!-. Amb tot, cal fer un esforç per veure el got mig ple. Millor optar pel realisme polític aristotèlic que cercava la cohesió comunitària i el bé comú a través de la saviesa pràctica, que enredar-nos platònicament en grans principis teòrics, perquè difícilment trobarem certeses immutables. Acompanyant-ho, això sí, de mecanismes de rendiment de comptes i de transparència, real i accessible. Hi ha feina.

El cas de la flashmob de Platja d’Aro arriba a l’Audiència de Girona

Conseqüències de la flashmob de l'agost 2016.

L’Audiència de Girona tindrà la darrera paraula sobre l’arxivament del cas de la flash mob que l’agost passat va generar escenes de pànics a Platja d’Aro. El jutjat d’instrucció número 3 de Sant Feliu de Guíxols ha desestimat el recurs que va presentar la patronal de l’oci nocturn Fecasarm. D’aquesta manera, el jutge ratifica la seva decisió d’arxivar el cas i torna a donar la raó a les tesis de la defensa de les monitores alemanyes acusades. El jutge entén que no hi ha motius per obrir causa penal contra les 5 joves que van organitzar la polèmica flash mob al carrer. El titular del jutjat 3 de Sant Feliu sosté que malgrat que la conducta de les noies va ser desafortunada i imprudent, no va haver-hi delicte perquè els ferits i els danys materials a establiments i comerços van ser conseqüència de l’estampida de  gent que fugia pensant que hi havia un atac terrorista. El cas passa a l’Audiència de Girona, que haurà de prendre una decisió definitiva.

Investigació arqueològica pionera a Ullastret

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Investigació arqueològica pionera a Ullastret
Loading
/

Ullastret ha presentat aquest diumenge un estudi realitzat per una vintena d’arqueòlegs d’arreu del món sobre les restes d’una illa del poblat iber. Segons els expertes, és un dels
treballs més importants de l’arqueologia catalana els últims anys. Els resultats d’aquesta recerca permetran obrir línies de investigació noves per entendre més bé la civilització iber.

Es tracta d’un projecte que es va iniciar el 2012 amb l’exploració d’una part d’aquest jaciment a través d’un radar geofísic, que ha permès, entre altres coses, delimitar el perímetre d’aquesta illa, així com saber quin tipus de construccions es realitzaven en aquella època, entre els segles II i III aC. El projecte i la tècnica utilitzada han permès obtenir molta informació sense fer ni un forat a terra. El director del Museu d’Arqueologia de Catalunya, Josep Manuel Rueda, en destaca la importància.


Fins ara es creia que l’espai investigat només tenia uns 3.000 m2. El radar ha posat de manifest que serien unes cinc hectàrees. L’exploració també ha permès entendre quina era la trama urbana d’aquella civilització.

Front comú de Torroella de Montgrí, l’Escala i la Bisbal per l’aigua

Els alcaldes de Torroella, l’Escala i La Bisbal reclamaran conjuntament que es faci arribar la canonada d’aigua del Pasteral fins als tres municipis. Josep Maria Rufí, Víctor Puga i Lluís Sais coincideixen que aquesta seria la solució definitiva als problemes d’abastament que pateixen a l’estiu, quan la població es multiplica per tres. Els alcaldes s’han reunit aquest cap de setmana per tractar el tema. Aviat es reuniran amb l’Agència Catalana de l’Aigua i amb el Consorci de la Costa Brava per buscar solucions definitives.

Les tres poblacions formen part de la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter. Juntes sumen el major nombre d’usuaris de boca de l’entitat, per la seva població resident, uns 35.000 habitants, i per la flotant, que a l’estiu pot arribar als 100.000 habitants. L’aportació d’aigua del Pasteral permetria reduir la pressió actual de l’aqüífer del Baix Ter, d’on es proveeixen al voltant d’una trentena de municipis. L’increment de consumidors i la disminució de les pluges fa minvar cada estiu el cabal disponible, de manera que facilita la pressió del mar i el risc de salinització. Per aquest motiu, els tres alcaldes mantenen que, a banda de pal·liar aquest dèficit hídric, la prolongació de la canonada del Pasteral tindria repercussions econòmiques i mediambientals positives.

Relleu empordanès al capdavant del PSC de les comarques gironines

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
Relleu empordanès al capdavant del PSC de les comarques gironines
Loading
/

El diputat al Congrés del PSC per Girona, Marc Lamuà, és el nou primer secretari dels socialistes a la demarcació. Lamuà, nascut a Castell – Platja d’Aro fa 36 anys, ha rebut el suport unànime dels 140 delegats que han assistit al congrés que el PSC de Girona ha celebrat aquest cap de setmana a l’Auditori dels Caputxins de Figueres. Marc Lamuà substitueix en el càrrec a l’alcalde de Palafrugell, Juli Fernández, a qui ha agraït la tasca duta a terme en els darrers quatre anys. La prioritat de Lamuà és recuperar una identitat catalanista i d’arrel municipalista. Ho explicava recentment a Ràdio Capital.


La de Lamuà era l’única candidatura que es presentava, després de la retirada de la diputada al Parlament i alcaldessa de Vilafant, Consol Cantenys.

La gregalada

Ràdio Capital, la ràdio del Baix Empordà
Ràdio Capital. La ràdio de l'Empordà
La gregalada
Loading
/
En Miquel Curanta és el codirector de Ràdio Capital i és el director del Club TR3SC

Déu ni do, com s’hi està abonant el temporal d’aquests dies amb les rieres, les platges i els passejos marítims. Ahir, des del llit i amb febre, sentia que és el més fort dels darrers 10 anys i que les onades al Cap de Begur, havien arribat als 10 metres.

Doncs déu ni do. Jo vaig passar amb el cotxe per sobre del Ridaura al seu pas per Castell d’aro i baixava força més plè de de costum. Així que sí. Per fi ha arribat un temporal amb tots els ets i uts. No és que vulgui que arribin ctàstrofes naturals, però és que 14 graus el passat desembre, calorades en plena tardor i un Nadal que hem passat sense massa roba d’abric, a mi, sincerament, no m’agrada. Calor a l’estiu i fred i pluja i vent i neu a l’hivern, que és el que toca. I ara toca això. I toca sentir com els ajuntaments del maresme es queixen perquè les riuades els hi ha fet no sé pas quin mal que no esperaven i toca sentir parlar la gent de Barcelona, de les seves onades com si les haguessin descobert i a nosaltres ens toca remugar perquè la gregalada s’ha endut la sorra de no sé quina platja o l’asfalt de no sé quin passeig. Total. Tan poc excepcional com que a l’estiu faci calor i a l’hivern faci fred.